Subjecte
Complement directe
Fem servir la preposició a quan el complement directe és un pronom personal fort (mi, tu, ell, ella, vostè…) o un pronom indefinit de persona (tothom, algú i ningú). En a quest últim cas, el pronom pot anar amb preposició o sense:
Complement indirecte
Complement de règim verbal
Atribut
Complement predicatiu
Verbs que solen regir complements predicatius: tornar-se, quedar-se, trobar-se, presentar-se, aparèixer, anar, resultar, considerar, trobar, tractar, fer-se, dir-se, elegir, nomenar,...
Complements circumstancials
Amb les proposicions segons, entre i fins i tot, el pronom jo no canvia:
Usos
Formes
Ortografia
En un registre col·loquial oral. sovint fem canvis en les formes dels verbs i dels pronoms per facilitar-ne la pronúncia:
Posició dels pronoms febles
Si el verb és un infinitiu, un imperatiu afirmatiu o un gerundi, els col·loquem darrere del verb:
No fem servir el mateix pronom davant i darrere del verb a la vegada:
La tercera persona té la mateixa forma en singular i en plural
Usos
Valor reflexiu
Valor recíproc
Duplicació de pronoms
Formes de CI
Mateixa forma per al masculí i per al femení
El pronom li no s’apostrofa mai
Usos
En alguns casos, usem els pronoms de CI per referir-nos a coses:
Pronoms de CI amb verbs d’activitat psicològica
Amb aquests verbs és obligatori l’ús d’un pronom feble de CI. Per fer èmfasi en la persona, fem servir el pronom i també el complement introduït per la preposició a:
Usos
Les quantitats a què ens referim poden ser més o menys precises. Les expressem amb numerals cardinals (un, dos, tres, quatre,...); quantitatius (molt, bastant, poc, …); indefinits (alguns, uns quants, …); adverbis de quantitat (més, menys), o noms que indiquen una quantitat (un tros, un grapat, …)
El pronom en amb verbs impersonals i verbs de moviment
El pronom en i la preposició de
Usos
El o ho?
Normalment el pronom ho fa referència a alguna cosa que pot ser representada pels demostratius neutres això i allò:
No usem el pronom ho amb valor d’article neutre:
El pronom ho en funció d’atribut
Hi i en en funció de complement circumstancial de lloc
El lloc al qual ens referim amb el pronom en va introduït per la preposició de, que és la preposició que expressa procedència:
Hi en funció de complement circumstancial
Hi en funció de complement de règim verbal
adonar-se de
burla-se de
descuidar-se de
dubtar de
ocupar-se de
parlar de
preocupar-se de
queixar-se de
riure’s de
Hi en funció de complement predicatiu
Alguns verbs, com posar-se, fer-se, tornar-se i trobar-se admeten els dos pronoms. Generalment usem el pronom en quan volem destacar el sentit quantitatiu o d'intensitat de la frase:
Ortografia
En una combinació de pronoms. l’apòstrof se situa tan a la dreta com sigui possible d’acord amb les normes d’apostrofació:
Combinacions amb els pronoms em, et, es, ens i us
En usos col·loquials orals, els pronoms ens i us combinats amb els pronoms hi i en es redueixen a ‘s:
Combinació de pronoms
Combinació de el, la, els, les, en i ho amb li i els
Pronoms que canvien el significat del verb
Oracions explicatives i especificatives
En els textos escrits, les oracions explicative van entre comes.
Que
El qual, la qual, els quals, les quals
Qui
On