8. APÈNDIX ESTADÍSTIC
8.1 SUMARI
1. Ordes i congregacions masculines dedicades actualment o anteriorment a l'ensenyament a Barcelona
2. Ordes i instituts femenins dedicats actualment o anteriorment a l'ensenyament a Barcelona
3. Comunitats masculines establertes a Barcelona que mai s'han dedicat a l'ensenyament
4. Comunitats femenines establertes a Barcelona que mai s'han dedicat a l'ensenyament
5. Comunitats masculines dedicades actualment o anteriorment a l'ensenyament a Barcelona i Espanya
6. Comunitats femenines dedicades actualment o anteriorment a l'ensenyament a Barcelona i Espanya
7. Comunitats masculines establertes a Espanya que mai s'han dedicat a l'ensenyament
8. Comunitats femenines establertes a Espanya que mai s'han dedicat a l'ensenyament
9. Comunitats masculines desaparegudes dedicades a l'ensenyament
10. Comunitats femenines desaparegudes dedicades a l'ensenyament
11. Comunitats masculines desaparegudes que mai s’han dedicat a l'ensenyament
12. Comunitats femenines desaparegudes que mai s’han dedicat a l'ensenyament
13. Centres d'ensenyament masculins classificats per barris
14. Centres d'ensenyament femenins classificats per barris
15. Evolució estadística dels centres masculins agrupats per comunitats
16. Evolució estadística dels centres femenins agrupats per comunitats
17. Evolució estadística dels centres masculins per barris
18. Evolució estadística dels centres femenins per barris
19. Evolució estadística conjunta dels centres per barris
20. Nombre total de comunitats dedicades a l'ensenyament a Barcelona
20b. Nombre total de comunitats docents arribades a la ciutat per períodes
21. Centres masculins classificats per ordre cronològic
22. Centres femenins classificats per ordre cronològic
23. Ordes i congregacions masculines a Espanya per ordre alfabètic
24. Ordes i instituts femenins a Espanya per ordre alfabètic
8.2 DESCRIPCIÓ GENERAL
Quadres estadístics 1-12: Comunitats religioses a Barcelona i Espanya
Aquests quadres estadístics es fan ressò de les característiques fonamentals de cadascuna de les comunitats religioses presents a la ciutat, dedicades actual o anteriorment (malgrat fos de manera transitòria o eventual) a l'ensenyament a la ciutat (quadres 1-2). En general, donen una visió molt més esquemàtica de tot allò exposat als capítols 2 i 3 de la Tesi. A més, per proporcionar una visió més àmplia i il·lustrativa de l'Església a la ciutat, també s'han exposat la resta de comunitats presents a la ciutat amb altres tasques i finalitats (quadres 3-4). I amb aquest mateix objectiu generalista, per inserir la ciutat en un marc geogràfic i històric molt més ampli, també s'han afegit un exhaustiu llistat de totes les comunitats presents a Espanya, tant docents (quadres 5-6) com no docents (quadres 7-8). Aquelles comunitats religioses ja desaparegudes també s'esmenten però apart, tractades segons els mateixos criteris (quadres 9-12).
- Comunitat: s'esmenta el nom complet. Si té algun nom popular o abreujat, s'indica a continuació de l'oficial a continuació d'un guionet. Entre parèntesi pot figurar una antiga denominació oficial que encara es coneix, un antic nom popular minoritari o en desús.
- Categoria Jurídica: basada en el Dret Canònic aprovat per la Santa Seu del Vaticà l’any 1917 i revisat l’any 1983. En general només apareix la categoria jurídica actual, d'acord amb el Annuario Pontificio de 2002; excepte en aquells casos que ha calgut esmentar algun canvi de naturalesa jurídica per no haver tingut l'evolució habitual de la majoria de casos. En el cas de les comunitats extingides s'indica la categoria que tenien al desaparèixer. Es tenen en compte totes les comunitats amb aprovació jurídica, tant pontifícia com diocesana. També s'inclouen aquelles associacions en procés de conversió en comunitat religiosa: els antics Instituts seculars i les Associacions de fidels. Pel que fa als antics beateris i les més recents Pies unions, degut a la seva enorme proliferació en les seves respectives èpoques, només es llisten aquelles creades o presents a Barcelona; de la resta d'Espanya només apareixen els dedicats a l'ensenyament.
- Origen: s'indica el país d'origen de cada comunitat. Generalment al·ludim als països actuals, excepte en aquells casos de fundació extremadament antiga (remuntats inclús a l'Edat Antiga) on ha estat preferible esmentar l'entitat política existent en aquells moments.
- Lloc i data de fundació: indiquen la localitat i l'any de fundació de cada comunitat. Si va desaparèixer també s'esmenta, al igual que la de redreçament si finalment va reeixir. Les comunitats extingides definitivament s'esmenten apart de la resta. Si alguna de les dades és imprecisa o va resultar impossible d'esbrinar s'acompanya amb un interrogant. En aquells casos de gran antiguitat només s'ha pogut fer una estimació cronològica en segles.
- Presència a Espanya: especifica el lloc i l'any de la primera casa fundada a Espanya per cada comunitat. Si la certesa no és absoluta, el lloc i/o l'any apareixen en interrogant. Si la comunitat és d'origen espanyol només s'indica l'any. En els casos corresponents s'indica quan va marxar de l'Estat si així va ser. Igualment del seu retorn, si s'hi donà.
- Presència a Barcelona: s'especifica el temps presencial a la ciutat, incloent-se els intervals d'absència. No ha calgut especificar el període 1936-1939 com a tal, ja que el 100% de comunitats restaren inoperatives i perseguides durant aquest trienni. Només en aquells casos en que van absentar-se més enllà de 1939 s'indica aquest fet. Aquelles comunitats presents a Espanya però que mai estigueren a Barcelona figuren com a Absents. Aquelles que sí han estat però mai han exercit la docència apareixen amb l'epígraf Sense ensenyament.
- Temps de docència: concreta l'interval de temps en que cada comunitat va ensenyar a la ciutat, ja que no sempre la tasca docent es desenvolupava durant tot el temps de presència a la ciutat. Aquesta faceta només apareix en els dos primers quadres, específicament dedicats a les comunitats docents a Barcelona.
- Finalitats principals: aquest apartat recull les activitats fonamentals dutes a terme per cada comunitat, d'acord amb els seus estatuts traslladats a la vida quotidiana. Sempre que s'ha pogut, s'ha defugit dels formulismes més espirituals i/o indefinits, a priori difícils de interpretar per un neòfit en la matèria. Apart d'això, cal dir que la classificació de les comunitats religioses com a docents i no docents està supeditada a l'activitat real duta a Barcelona i Espanya. Això vol dir que aquelles comunitats que especifiquen l'ensenyament com una de les seves tasques però no varen exercir-ne mai a la península han estat classificades dintre de les comunitats no docents.
Quadres 13-14: Centres d'ensenyament classificats per barris
En aquests quadres s'indiquen les característiques fonamentals de cada casa d'ensenyament fundada a la ciutat, classificant-les segons els barris on estaven situades. En general, sintetitzen tot allò que ja s'ha dit als capítols 4 i 5 de la Tesi. En cada cas, primer s'indica la comunitat religiosa a la qual en pertanyia. Segon, el nom complet del centre educatiu. En tercer lloc la seva adreça, especificant-hi la seva ubicació exacta i els seus trasllats si n'hi varen haver. Només s'indiquen els noms de places i carrers actuals, obviant les denominacions antigues ja esmentades a la Tesi; sí s'esmenten els carrers i places ja desapareguts. En quart lloc s'indica la cronologia, que ens mostra la durada exacta (o aproximada) de cada centre; no es precisa si cada casa va existir abans o després amb altres finalitats -dades que igualment ja s'esmenten a la Tesi. Només es fa esment del període docent. Finalment, la columna dedicada a les observacions indica altres detalls que en general al·ludeixen a canvis d'adreça dins el mateix barri o sortint-ne a un altre, ampliacions amb sucursals, si tenia un caire provisional, o qualsevol altre qüestió.
Quadres 15-20: Evolució estadística de centres a la ciutat, classificats segons comunitats i barris
Aquests quadres tracten de l'evolució numèrica de les cases d'ensenyament de la ciutat al llarg del temps. En un primer període (1500-1775) els intervals són de 25 anys, donada l'escassetat de implantacions fins aquell moment. Des de l’any 1790 fins a l'actualitat els intervals són quinquennals degut a una major activitat fundacional generalitzada.
El criteri d'ordenació és doble. En primer lloc (quadres 15-16) s'indica el nombre de cases d'ensenyament que cada comunitat posseïa al llarg del temps a la ciutat. En els següents (quadres 17-19), les cases d'ensenyament s'agrupen segons la seva distribució al llarg dels barris de la ciutat. Finalment, en el quadre 20 s'indiquen el total de comunitats amb activitat docent a la ciutat en cada període i al quadre 20b el flux de comunitats presents distribuïts en grans períodes.
Quadres 21-22: Centres classificats per ordre cronològic
En aquests quadres es fa una ordenació per ordre cronològic de tots els centres d'ensenyament sorgits a la ciutat, indicant la comunitat a la qual pertanyien, el nom del centre i el barri al qual se situa. Si el centre va patir algun trasllat no es considera com a fundació nova i apareix englobat dintre de la mateixa cronologia. Si va ser traslladat a algun barri diferent, s'indiquen per quins hi va passar.
Quadres 23-24: Comunitats per ordre alfabètic
En aquests quadres finals es fa una completa relació de totes les comunitats religioses que són presents o han passat per la península, fos quina fos la seva activitat. Apareixen totes les seves dades fonamentals: nom complet i popular, lloc i any d'origen, presència a Espanya i Barcelona i finalitats principals. En general es repeteixen les informacions ja donades en quadres anteriors, però en ordre alfabètic, fet que facilita la localització de qualsevol comunitat i que permet examinar-ne el seu paper tant a Barcelona com a la resta d'Espanya.