4. Centres masculins per barris

4. CENTRES D'ENSENYAMENT MASCULINS CLASSIFICATS PER BARRIS

1) Barceloneta, 2) i 3) Barri Gòtic, 4) Raval, 5) Sant Antoni, 6) Esquerra Eixample, 7) Dreta Eixample, 8 i 9) Sagrada Família, 10) Poble Sec, 11) Montjuïc, 12) Zona Franca, 13) Bordeta, 14) Hostafrancs, 15) Sants, 16) Les Corts, 17) Pedralbes, 18) Sant Gervasi, 19) Sarrià, 20) Vallvidrera, 21) Gràcia, 22) Vallcarca, 23) Guinardó, 24) Horta, 25) Vall d’Hebron, 26) Vilapicina, Turó de la Peira, 27) Guineueta, Roquetes, Verdum, Prosperitat, Trinitat Nova, 28) Canyelles, Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, 29) Sagrera, 30) Congrés, 31) Sant Andreu, 32) Bon Pastor, 33) Trinitat Vella, 34) Fort Pius, 35) Poblenou, 36) Besòs, 37) Clot, 38) Verneda.

(Divisió de Barcelona en barris vigent fins l'any 2006)

4.1 LA CIUTAT ANTIGA. EL BARRI GÒTIC, EL RAVAL I LA BARCELONETA

BARRI GÒTIC

• Convent de la Mare de Déu de la Mercè (1218-1835). Plaça de la Mercè - Ample - Simó Oller - Passeig de Colom - Boltres. Mercedaris.

Convent sense col·legi ni ensenyament. L’any 1835 l’Església fou convertida en Parròquia, el Convent convertit en Capitania General i posteriorment reconstruït del tot. Des de 1265 el Convent va ser doble, albergant també la comunitat de Monges Mercedàries.

• Escola gratuïta del Convent de la Mare de Déu de la Mercè (1816?-1821?). Plaça de la Mercè - Ample - Simó Oller - Passeig de Colom - Boltres. Mercedaris.

Escola gratuïta de nens oberta dins el Convent dels Mercedaris, que fins llavors mai havia tingut cap tipus d’ensenyament. Oberta arran la petició de Ferran VII d’obrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparèixer en el decurs del Trienni Liberal.

• Convent de Santa Caterina (1219-1835). Plaça de Santa Caterina - Freixures - Sant Pere més Baix - Mestres Casals i Martorell (abans Claveguera) - Fonollar - Gombau - Giralt el Pellisser - Colomines. Dominics.

Convent de grans dimensions, sense col·legi ni ensenyament. Establerts des de 1223 en aquest emplaçament, fou acabat de construir cap a 1268. L’any 1835 el convent fou incendiat i poc després totalment enderrocat. Part de la finca fou utilitzada per traçar diversos carrers i la resta l’ocupa l’actual Mercat de Santa Caterina.

• Escola gratuïta del Convent de Santa Caterina (1816?-1821?). Plaça de Santa Caterina - Freixures - Sant Pere més Baix - Mestres Casals i Martorell (abans Claveguera) - Fonollar - Gombau - Giralt el Pellisser - Colomines. Dominics.

Escola gratuïta de nens oberta dins el Convent dels Dominics, que fins llavors mai havia tingut cap tipus d’ensenyament. Oberta arran la petició de Ferran VII d’obrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparèixer en el decurs del Trienni Liberal.

• Convent de Sant Francesc (1567-1835). Plaça Portal de la Pau - Josep Anselm Clavé (abans Dormitori de Sant Francesc) - Passatge Dormitori de Sant Francesc - Passeig de Colom (abans Muralla de Mar). Franciscans Observants.

Convent fundat l’any 1229 pels Franciscans Conventuals, l’any 1567 fou entregat als Observants.

• Escola gratuïta del Convent de Sant Francesc (1816?-1821?). Plaça Portal de la Pau - Josep Anselm Clavé (abans Dormitori de Sant Francesc) - Passatge Dormitori de Sant Francesc - Passeig de Colom (abans Muralla de Mar). Franciscans Observants.

Escola gratuïta de nens oberta dins el Convent dels Franciscans, que fins llavors mai havia tingut cap tipus d’ensenyament. Oberta arran la petició de Ferran VII d’obrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparèixer en el decurs del Trienni Liberal.

• Convent de la Santíssima Trinitat (1529-1835). Ferran - Trinitat - Lleona - Beat Simó. Trinitaris.

Convent sense col·legi ni ensenyament. Originat en una Església oberta l’any 1394 i ocupat després per altres religioses, l’any 1529 fou ocupat pels Trinitaris. L’any 1835 l’Església es convertí en l’actual Parròquia de Sant Jaume, el Convent en Caserna de la Guàrdia Civil i posteriorment enderrocat.

• Escola gratuïta del Convent de la Santíssima Trinitat (1816?-1821?). Ferran - Trinitat - Lleona - Beat Simó. Trinitaris.

Escola gratuïta de nens oberta dins el Convent dels Trinitaris, que fins llavors mai havia tingut cap tipus d’ensenyament. Oberta arran la petició de Ferran VII d’obrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparèixer en el decurs del Trienni Liberal.

• Convent de Sant Francesc de Paula (1573-1835). Jonqueres - Ramon Mas - Sant Francesc de Paola - Sant Pere més Alt - Hort d’en Favà (desapareguda) - Muralla (ara Plaça Urquinaona - Trafalgar). Mínims.

Convent de clausura, on no havia inicialment cap ensenyament. Establerts a Sant Beltran (1573) passaren l’any 1589 a l’adreça esmentada. Amb l’Exclaustració de 1835 els religiosos són expulsats, el Convent convertit en fàbrica (actualment hi ha el Palau de la Música) i l’Església convertida en parròquia.

• Escola gratuïta de Sant Francesc de Paula (1816?-1821?). Jonqueres - Ramon Mas - Sant Francesc de Paola - Sant Pere més Alt - Hort d’en Favà (desapareguda) - Muralla (ara Plaça Urquinaona - Trafalgar). Mínims.

Escola gratuïta de nens oberta dins el Convent dels Mínims, que fins llavors mai havia tingut cap tipus d’ensenyament. Oberta arran la petició de Ferran VII d’obrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparèixer en el decurs del Trienni Liberal.

• Convent de l’Esperit Sant (1685-1719). Adreça desconeguda. Caracciolins.

Primer emplaçament dels Caracciolins a Barcelona. Segons sembla, varen tenir més d’una casa durant aquest període. La manca de dades d’aquesta Orde impedeix precisar més. No tenien ensenyament.

• Convent de Sant Sebastià(1719-1835). Plaça Antonio López (abans Plaça de Sant Sebastià - Consolat del Mar - Campmany - Passeig d’Isabel II). Caracciolins.

Trasllat de l’emplaçament anterior, igualment sense ensenyament. Primerament va existir l’Església del mateix nom (1507-09) i dos segles després els Caracciolins se’n varen fer càrrec d’Ella (1719) i construïren el seu Convent annex. Dedicats només a la seva vida de comunitat, durant el segle XVIII varen voler obrir una escola gratuïta per fills de militars, que finalment no va produir-se. L’any 1835 tant l’Església com el Convent són comprats per la Junta de Comerç de Catalunya, fins el seu enderrocament amb l’apertura de la Via Laietana.

• Escola gratuïta del Convent de Sant Sebastià (1816?-1820). Plaça Antonio López (abans Plaça de Sant Sebastià - Consolat del Mar - Campmany - Passeig d’Isabel II). Caracciolins.

Escola gratuïta de nens oberta dins el Convent dels Caracciolins, que fins llavors mai havia tingut cap tipus d’ensenyament. Oberta arran la petició de Ferran VII d’obrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparèixer amb l’inici del Trienni Liberal.

• Escola de la Junta de Damas (1872-1873). Beates, 2 2n. Fills Sagrada Família.

Escola gratuïta, finançada per aquesta entitat de dones i portada pels religiosos. A finals de 1873, a causa de la inestabilitat del moment i malaltia dels religiosos, abandonen l’empresa i abandonen la ciutat. No tornen fins 1876.

• Escola de Sant Josep de les Conferencias de San Vicente de Paúl (1879-1884). Pont de la Parra, 3 bis. La Salle.

La primera escola fundada per La Salle a Barcelona, gratuïta i patrocinada per l’associació del mateix nom. Constava d’una casa particular de 2 pisos i terrat i la regentaven tres germans. Desapareix als pocs anys.

• Col·legi Comercial de Sant Josep (1880-1880). Pont de la Parra, 4. La Salle.

Per poder sostenir les fundacions abans dites es funda un Col·legi Externat de pagament enfront de l’escola gratuïta de Pont de la Parra. Des d’abril fins octubre estigué en aquesta casa. 1a ensenyança i Comerç. Amb 150 alumnes.

• Ídem (1880-1890). Montcada, 19. La Salle.

Trasllat de la casa anterior.

• Ídem - Col·legi Comtal (1890-1906). Comtal, 35. La Salle.

Per poder sostenir les fundacions abans dites es funda un col·legi externat de pagament enfront de l’escola gratuïta de Pont de la Parra. Des d’abril fins octubre estigué en aquesta casa, on just abans havien estat les Religioses del Servei Domèstic. 1a ensenyança i Comerç. Amb 150 alumnes.

• Ídem - La Salle Comtal (1906). Amadeu Vives, 6-8 (abans Passatge Cameros, s/n). La Salle.

L’any 1905 s’adquirí una parcel·la per construir de nova planta un nou col·legi que va ser acabat l’any 1906. Ara s’imparteix la 1a i 2a ensenyança i estudis de Comerç. No apareix cap escola gratuïta. Alumnes: 550 (1908); 384 (1909); 480 (1910); 802 (1928). Religiosos: 30 (1927); 34 (1928).

• Escoles de la Asociación de Católicos de Barcelona (1887-1889). Lledó, 4. Fills Sagrada Família.

Escoles gratuïtes portades per l’associació del mateix nom. Molt aviat es traslladà a Riera Alta, 21 al Raval.

• Casa d’Ensenyança (1889-1890?). Canuda, 31. Fills Sagrada Família.

Segurament es tracta de l’emplaçament inicial de la casa següent.

• Casa d’ensenyança (1890-1901). Sant Pere Més Baix, 55. Fills Sagrada Família.

Possible trasllat de la casa anterior.

• Escola Pia Calassància (abans Centre Calassanci) (1893). Ample, 28 (abans Ancha / General Primo de Rivera). Escolapis.

Col·legi-escola Externat gratuït i de pagament, establert al antic Palau Sessa-Larrard (1772-78). 1a, 2a ensenyança i Comercial. Establert a una antiga finca senyorial que fou llogada Fou obert com a sucursal del Col·legi de Sant Antoni, per la impossibilitat de donar cabuda a tots els externs a un sol edifici. En aquest cas, els alumnes de pagament superaven en proporció als de pagament. L’any 1899 deixà de dependre de Sant Antoni i va passar a ser un centre Escolapi més. Alumnes: 338 (1908); 380 (1909). Religiosos: 14 (1927).

• Secció Filial n. 1 de l’Institut “Milà i Fontanals”- Col·legi Calassanci (1969?-1974). General Primo de Rivera, 28. Escolapis.

• Casa (-1895?-). Comtal. Hospitalaris Sant Joan de Déu.

Hospital-escola de nens, sucursal de la casa de Les Corts. Nomenada una única vegada, no hi han més detalls.

• Col·legi de Sant Miquel (1895-1898). Duran i Bas, 9 (abans Gobernador). Missioners del Sagrat Cor.

Establiment obert l’any 1868 per un sacerdot francès, Miquel Clergue. No depenia de cap Orde religiosa. Col·legi de pagament de 1a i 2a ensenyança, tant per interns com externs. Cap a 1892 mor el seu fundador i el seu successor, veient-se incapaç de continuar, ho posa en venda. Es llavors quan, l’any 1895, els Missioners del Sagrat Cor el compren i inauguren la seva dedicació a l’ensenyament. Als pocs anys decideixen traslladar-ho a l’edifici que servia de Seminari, propi (aquest emplaçament era de lloguer), més ampli i retirat a Rosselló, 175 en l’Esquera de l’Eixample.

• Escolania de l’Església de la Mercè (1897-1904). Ample. Fills Sagrada Família.

Escolania per a nens amb ensenyament de música. Amés, ensenyança elemental gratuïta a càrrec dels religiosos a la mateixa Escolania. 70 alumnes de 5 a 12 anys.

• Escoles Parroquials de Santa Maria del Mar (1897-?). Argenteria, 65 (abans Plateria). Pis. La Salle.

Escola gratuïta de nois, oberta gràcies a Dorotea de Chopitea però regentada ja anteriorment per seglars. 1a ensenyança des de 6 anys. Alumnes: 150 (1900). Adreça esmentada l’any 1901. L’any 1914 els religiosos deixen l’escola, encara que es segueix anomenant fins 1922.

• Ídem (?-1901?). Mirallers, 9 pral. La Salle.

Trasllat de la casa anterior. Adreça esmentada des de 1908, quan el trasllat ja s’havia produït.

• Ídem (1901?-1907). Basea, 41 (ara Plaça Jacint Reventós - Argenteria). La Salle.

Trasllat de la casa anterior.

• Ídem (1907-1914). Montcada, 18. La Salle.

Trasllat de la casa anterior. Alumnes: 115 (1908); 128 (1910).

• Acadèmia Champagnat (1904-1905). Rambla Caputxins, 7. Pis. Germans Maristes.

Ensenyament d’idiomes i Comerç, amb documentació acreditativa de la seva apertura l’any 1904. Per manca d’espai es trasllada immediatament.

• Escoles del Círculo Obrero de San Pedro Apóstol (1907-1924). Trafalgar, 48. Germans Maristes.

Fundat l’any 1891, la seva secció escolar no apareix esmentada fins 1908 amb escoles gratuïtes per a nens, nenes i pàrvul. Els Maristes s’encarregaren de la secció de nens l’any 1910 amb 1a ensenyança. La seva comunitat depèn de Llúria, 38. Des de 1920 també hi ha ensenyament de comerç. En data indefinida el Centre es trasllada. Alumnes: 90 (1910); 100 (1914). Religiosos: 2 (1936).

• Ídem (1924-1936). Sant Pere més Alt, 25. Germans Maristes.

Trasllat de la casa anterior.

• Escola Parroquial de Sant Pere Apòstol (1913-1915?). Lluís el Piadós, 1 - Plaça de Sant Pere. Pis. Germans Maristes.

Escola Parroquial gratuïta de nens. Vinculada a la Parròquia de Sant Pere de les Puelles al pis d’una finca propera a l’Església. 1a ensenyança. Alumnes: 130 (1914). Va durar molt poc, perquè l’escola apareix nomenada fins 1920 però des de 1915 no s’esmenta als Maristes com a encarregats.

• Escola de l’oratori (1966-1979). Plaça Sant Felip Neri, 6 (abans 2). Felipons.

Fundada l’any 1966 annexa a l’Oratori, l’any 1979 els Felipons es varen desvincular de l’Escola i aquesta ha seguit funcionant fins l’actualitat. Amb Parvulari i EGB.

- Anàlisi

El Barri Gòtic és la primera zona de la ciutat en ser atesa pels Ordes i Congregacions masculines, pel fet obvi de ser el primer nucli urbà nascut de la ciutat actual; apart, els nuclis urbans posteriorment absorbits tenien molt poca importància. Per tant, durant segles ha tingut un pes demogràfic evident.

L’establiment de comunitats masculines a la ciutat es va donar des del segle IX. Els primers en arribar varen ser Canonges Regulars: els Aquisgranesos (878-1592) i molt més tard els del Sant Sepulcre (1141-1421) i Agustinians o Lateranencs (1155-1423). No fou fins el segle XII que varen arribar altres comunitats diferents: l’Orde militar dels Templers (1134-1312) i l’hospitaler dels Santjoanistes (1205-1699). Totes aquestes comunitats varen desaparèixer al cap d’uns segles i mai varen dur a terme cap activitat docent.

A principis del segle XIII hi ha un canvi. Des de llavors hi ha un domini gairebé total dels Ordes mendicants, que serien les que desenvoluparien fonamentalment la tasca docent a posteriori. Així varen aparèixer els Mercedaris (1218, inicialment Orde militar), Dominics (1219) i Franciscans (1229). Totes elles varen fundar col·legis-convent durant el segle XVII. Apart dels Frares del Sac (1260-74), que foren molt breus.

Els segles XIV i XV són gairebé inèdits, arribant tant sols els Celestins (1408-50) i els Antonians (1434-1787), que mai varen tenir cap ensenyament.

Al segle XVI comença una nova etapa d’implantacions: els Trinitaris (1529), Mínims (1573), Caputxins (1578), Agustins Recol·lectes (1618), Trinitaris Descalços (1632) i Caracciolins (1685). La seva aportació posterior a l’ensenyament va ser molt minsa i puntual. Llavors també va arribar l’únic Orde monàstic al barri: els Cistercencs (1670), però traslladant-se des del Raval on eren des del segle XIV. Com a ordes religioses de concepció més novedosa trobem els Teatins (1632) i els Camils (1662).

Des de llavors, fins l’Exclaustració de 1835 no va haver cap més implantació al Barri Gòtic. Les implantacions de convents al Barri Gòtic havien sigut constants fins al segle XVII; però a poc a poc el Raval anava guanyant importància. No només amb els col·legis-convent, on el Raval va tenir un domini absolut, sinó també amb els convents sense tasca educativa. Amb el pas del temps, la manca d’espai per construir nous convents va dificultar molt aquesta activitat.

Després de les Guerres napoleòniques (1808-14) tots els convents de la ciutat tornaren a la seva vida normal i no va haver cap comunitat que desaparegués totalment de la ciutat durant aquesta etapa. Llavors es va donar un fet que va canviar totalment l’actitud dels ordes a la ciutat: un Reial Decret de Ferran VII (novembre de 1815) demanant l’apertura d’escoles gratuïtes de nois a tots els convents del Regne. El Decret no obligava, sinó que convidava o insinuava la seva creació com a força positiva. Per tant, cada orde (i inclús cada convent, per separat) la podia interpretar a la seva manera, com així va ser.

D’aquesta manera varen sorgir algunes escoles a diversos convents del Barri Gòtic, fins llavors totalment tancats a la vida exterior: Mercedaris, Dominics, Franciscans, Trinitaris, Mínims i Caracciolins varen obrir escoles. En canvi, no varen fer cas els Cistercencs, Jerònims, Caputxins, Agustins Recol·lectes, Trinitaris Descalços, Teatins i Camils. Per tant, el seguiment fou de poc menys de la meitat: de les 13 comunitats ubicades al barri, 6 varen fer cas. Així varen sorgir cap a l’any 1816, per primera vegada a la història de la ciutat, un entramat d’escoles gratuïtes per tot el casc urbà (més les 5 al Raval i els seus sis col·legis-convent), aparentment sense cap discriminació de categoria social. Però amb l’arribada del règim liberal (1820) es va arribar a una supressió legal de totes els Ordes masculins (excepte els Escolapis), afectant a tots els convents i per tant a les joves escoles obertes, que varen haver de desaparèixer. A l’any 1820 tot va ser arrasat.

A l’any 1823 va tornar la normalitat legal per a totes les comunitats masculines, que tornaren als seus convents. Novament, totes varen sobreviure i cap orde va desaparèixer de la ciutat.

L’Exclaustració de 1835 va ser mortal per a tots els ordes religiosos masculines. Tots els convents varen desaparèixer, el seu personal dispersat i els seus béns expropiats. Només es varen salvar els Escolapis al Raval, gràcies a la seva dedicació a l’ensenyança gratuïta per a tothom, sent aquesta l’única casa d’ensenyament per a nois que hagué en la ciutat durant dècades, situació que es va mantenir fins al 1871 quan els Claretians fundaren a Gràcia. Fins a l’any 1875 no sorgí cap més dintre de l’antic recinte emmurallat de Barcelona.

Durant 40 anys l’activitat fou nul·la. No fou fins 1860 que varen començar a arribar algunes comunitats: Claretians (1860) i Hospitalaris de Sant Joan de Déu (1867); però no al Barri Gòtic. No va ser fins a l’arribada dels Fills de la Sagrada Família (1872), que varen fundar una escola al Barri Gòtic (1872), res més arribar; però varen abandonar la ciutat a l’any següent.

Finalment, la Restauració Borbònica va suposar una llarga etapa d’estabilitat en què tot tipus de comunitats religioses s’establiren al Barri Gòtic. En un primer moment només varen ser els Germans de La Salle, amb una escola (1879-84). Més tard retornaren els Fills de la Sagrada Família, amb tres escoles gratuïtes (1887-89, 1889-1901 i 1897-1904). Cap d’elles eren pròpiament fundacions sinó escoles ja existents en mans d’associacions catòliques que posaven en mans de religiosos la seva secció escolar. Totes varen ser molt breus.

Apart de les escoles gratuïtes també varen sorgir diversos col·legis, que varen ser les cases d’ensenyament més representatives al barri i a la vegada les més perdurables: el Col·legi de La Salle (1880) fou el primer. El dels Escolapis (1893) era, en realitat, una sucursal de Sant Antoni del Raval, que després esdevingué autònoma. Amb aquests dos col·legis ja quedava consolidat el panorama educatiu de pagament al Barri Gòtic, que s’ha mantingut inamovible fins als nostres dies. Posteriorment una nova comunitat, els Missioners del Sagrat Cor, varen tenir el seu Col·legi (1895-98), però poc després el varen traslladar a l’Esquerra de l’Eixample. També els Germans Maristes varen fundar una Acadèmia (1904-05), igualment traslladada, a la Dreta de l’Eixample l’any següent. Aquests fets anunciaven la clara pèrdua de pes específic del barri en favor del nou Eixample (i que es va fer molt més patent en la vessant femenina).

Des de 1895 les fundacions són només escoles gratuïtes. Els Germans de La Salle es feren càrrec de l’Escola Parroquial de Santa Maria del Mar (1897-1914). Després els Germans Maristes se’n farien càrrec d’una Escola de Patronat (1907-36), que va ser l’única casa gratuïta que va aconseguir certa llarga durada al barri; també se’n varen fer càrrec de l’Escola Parroquial de Sant Pere (1913-15?). També destacar una Escola-Hospital (-1895?-), a càrrec dels Hospitalaris de Sant Joan de Déu, de molt curta vida.

A partir del 1915 l’activitat fundacional va cessar totalment. Només sobrevivien els dos Col·legis de pagament de La Salle i Escolapis, a més de l’Escola de Patronat dels Maristes. Amb la Guerra Civil va ser destruït el Patronat, quedant tan sols els dos col·legis en peu. Així ha estat durant dècades, en què el Barri Gòtic ha quedat postergat com lloc de destí per a totes les comunitats masculines. Només a l’any 1966 es fundà una escola a càrrec dels Oratorians (1966-79), annexa al seu Oratori, però als pocs anys els religiosos la varen deixar. L’estancament és patent i fins ara en cap moment ha hagut indicis de redreçament.

D’aquestes dades es desprèn que el Barri Gòtic va ser secularment un territori molt poc propici per a fundacions de tipus docent, ja que el Raval sempre va ser un lloc preferit per aquesta activitat durant segles, primer amb els col·legis-convent i després amb els Escolapis. No n’hi va haver cap, fins l’apertura de les escoles gratuïtes l’any 1816-20; però no es va aconseguir apropar-se al nivell del Raval, que encara el doblava en cases. Malgrat una certa llunyania del barri, el Raval donava un servei suficient en funció de la demanda existent que feia innecessàries fundacions noves al mateix Barri Gòtic. Quan el Raval ja no donava més de sí, des de 1860 aproximadament el relleu ho va prendre el naixent Eixample. En aquest cas no s’oferia només un ampli espai, sinó que va acabar per convertir-se en el nou centre neuràlgic de la ciutat desbancant al Barri Gòtic. Finalment, a finals del segle XIX la zona alta (Sarrià, Sant Gervasi) va acabar de treure-li al Barri Gòtic l’alumnat potencial.

Davant aquestes circumstàncies, els col·legis de La Salle i Escolapis varen ser més que suficients per capitalitzar l’alumnat disponible. Però tenint en compte el pes demogràfic i social de la zona, són molt poques. Tanmateix, les escoles gratuïtes eren molt precàries i pràcticament només el Patronat dels Maristes va tenir un paper important. Tampoc les Escoles Parroquials varen durar massa. El barri perdia lideratge i dinamisme en el conjunt de la ciutat, però encara tenia un pes específic propi i les classes populars no tenien la preponderància que tenien en el Raval. Només en el període 1895-1900 fou momentàniament el barri amb més cases d’ensenyament de tota la ciutat amb cinc establiments. Des de llavors es va estancar, mentre altres barris creixien, l’igualaven i inclús el superaven.

RAVAL

• Col·legi de Betlem i Cordelles - Imperial i Reial Seminari de Nobles (1553-1767). Xuclà - Plaça Bonsuccés - Bonsuccés - Les Rambles, 107-119 (abans Rambla dels Estudis) - Carme, 2. Jesuïtes.

Els Jesuïtes fundaren el Col·legi de Betlem per a primeres lletres (1553) i posteriorment varen afegir-ne Cordelles, Institució promoguda per la família del mateix nom l’any 1530 com Col·legi per nobles, que funcionava en un gran edifici annex a Betlem i que l’any 1635 va ser posada sota la direcció dels Jesuïtes. D’aquesta manera es va afegir la 2a ensenyança, però mantenint-se només per nobles. Més tard (1662), tot el conjunt d’edificacions passaren a ser propietat legal de la Companyia, formant un únic Col·legi. Posteriorment es va construir l’Església (1681-1729), l’únic edifici que queda de tot el conjunt. Després de l’expulsió l’any 1767, Cordelles es convertí en Seminari Diocesà (1771-1868) i posteriorment fou enderrocat. Mai fou recuperat, malgrat el seu retorn l’any 1815. Actualment només queda l’Església de Betlem, com a Parròquia des de 1835.

Betlem fou la primera escola de nens fundada per una comunitat religiosa masculina.

• Col·legi-Convent de Sant Guillem d’Aquitània (1587-1835). Elisabets, 10-14. Agustins.

Col·legi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Era de petites dimensions i es trobava adossat a les dependències de la Casa Municipal de Misericòrdia. Durant l’ocupació napoleònica, la comunitat va fugir (1808-14). Degut a la seva petitesa, no va sofrir desperfectes durant la Crema de Convents de 1835; també la proximitat a la Casa de Misericòrdia ho va impedir. Sí fou afectat per l’Exclaustració i la Desamortització, quedant buit fins ser integrat l’any 1844 a les dependències de la Casa de Misericòrdia. Poc després es va ubicar la Casa-Hospital d’Infants Orfes, a càrrec de les Filles de la Caritat (1846-75) i posteriorment de les Carmelites de la Caritat (1875).

• Col·legi-Convent del Sant Àngel Màrtir (1593-1835). Rambles, 43 (abans Rambla de Caputxins, 24). Carmelites Calçats.

Col·legi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Instal·lats inicialment a la Capella de Montserrat (Portaferrissa), molt poc temps després es traslladaren a aquest emplaçament on construïren el seu Col·legi-convent l’any 1593. Al costat es va construir el Col·legi-Convent dels Franciscans, amb el qual compartirien una rivalitat acadèmica constant. Pel seu estat ruïnós i per obrir el Carrer Nou de la Rambla fou enderrocat i refet del tot, a la vegada que s’alineava amb el nou traçat de les Rambles (1790). Durant l’ocupació napoleònica el Col·legi fou desallotjat cap a 1809-10, funcionant com oficines, fonda i cavallerissa, passant la comunitat al Convent del Carme. Reocupat l’any 1814, amb el Trienni Liberal fou desallotjat de nou (1821-24) funcionant com Caserna de batallons, Acadèmia i Col·legi de Farmacèutics. La Crema de Convents de 1835 no el va afectar perquè al costat es trobava l’antic Col·legi-Convent de Franciscans, que des de 1834 era Caserna de Policia; però l’Exclaustració i la Desamortització el varen suprimir. Després de diversos usos, des de 1844 va funcionar com a Caserna de la Guàrdia Civil. Excepcionalment l’edifici no ha sigut enderrocat i encara subsisteix actualment com a Caserna, ara de la Guàrdia Urbana.

• Col·legi-Convent de Sant Bonaventura (1628-1834). Rambles, 45 (abans Rambla Caputxins, 22) - Unió. Franciscans Observants.

Col·legi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Entre dels col·legis-convent de l’època, el dels Franciscans gaudia d’una gran reputació a la ciutat com a centre intel·lectualment molt selecte, amés de ser de grans dimensions; i amb certa rivalitat acadèmica amb el dels Carmelites Calçats, establert al mateix costat. Fou ampliat l’any 1799 amb motiu de la rectificació del traçat de les Rambles. Durant l’ocupació napoleònica varen ser expulsats (1810-14). L’any 1821 els religiosos varen ser expulsats i es varen unir a la comunitat del Convent de Sant Francesc. L’edifici fou enderrocat l’any 1823 i amb la Restauració els religiosos el varen reconstruir (1824). Finalment, varen ser expulsats definitivament l’any 1834 per establir un Caserna de Policia: això el va salvar de la Crema de Convents a l’any següent. Després es va establir el Cafè Orient, fins ser enderrocat.

• Col·legi-Convent de Sant Pere Nolasc (1668-1825). Les Rambles, 25 (abans Rambla de Santa Mònica, 2) - Arc del Teatre (abans Trentaclaus). Mercedaris.

Col·legi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Fou utilitzat com a comissaria de policia durant l’ocupació napoleònica (1808-14) i durant el Trienni Liberal (1820-23), passant la comunitat a residir al Convent de la Mercè durant aquests períodes. El Col·legi fou retornat en ambdues ocasions; però la segona vegada (1824), possiblement pel mal estat de l’edifici, els religiosos varen decidir traslladar el Col·legi a Tarragona. Poc després l’edifici fou enderrocat (1827) i la mateixa Orde va construir-hi cases al solar que després va vendre.

• Col·legi-Convent de Sant Vicenç i Sant Raimón (1668-1758). Tallers - Plaça Universitat. Dominics.

Col·legi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Establert a unes cases cedides als dominics per una vídua, properes a la muralla.

• Ídem (1758-1835). Sant Pau, 74 - Cadena. Dominics.

Trasllat de la casa anterior, establert en unes dependències prou modestes i reduïdes comparat amb la resta de col·legis-convent contemporanis. Durant l’ocupació napoleònica fou desallotjat en data imprecisa i reocupat l’any 1814. L’any 1835, durant la Crema de convents fou incendiat, la comunitat exclaustrada i la propietat desamortitzada. Després de diversos usos i quedar buit, fou habilitat l’any 1845 com Convent per les Agustines-Penedides, fins ser enderrocat definitivament l’any 1868.

• Monestir de Sant Pau del Camp (914-1808; 1814-1820; 1823-1835). Sant Pau, 101. Benedictins.

Fundat l’any 914, no està clar si seguia la Regla Benedictina, fet molt probable, ja que en aquella època la fundació de monestirs a Catalunya seguien íntegrament aquesta Regla. Després va desaparèixer (segurament l’any 985, amb la Ràzzia d’Almanzor que va destruir Barcelona) i refet posteriorment. L’any 1117 ja hi ha constància documental de la seva presència.

• Col·legi del Monestir de Sant Pau del Camp (1672-1808; 1814-1820; 1824-1833). Sant Pau, 101. Benedictins.

Convent fundat l’any 914 i refet l’any 1117. Molt després va incorporar Noviciat i Col·legi, que havien sigut fundats l’any 1592 a Lleida i més tard traslladats a Cervera i que es traslladaren definitivament a Sant Pau l’any 1672. Entre 1808-14 tot el Convent fou utilitzat com a Hospital Militar i fou evacuat de nou durant el Trienni Liberal (1820-23). Ja retornats, el Col·legi no va obrir fins 1824 perquè funcionava com a caserna de les tropes reialistes. L’any 1833 el Col·legi tancà i poc després els Benedictins també varen abandonar el Convent a causa de l’Exclaustració. Des de 1842 els edificis de l’antic Col·legi foren utilitzats com a escoles i des de 1845 fins 1890 com a Casernes. Més tard se’ls va voler tornar a donar una funció educativa, però el seu mal estat va aconsellar la seva demolició l’any 1927 per construir el Grup Escolar Collasso i Gil. Derruït també el Convent, actualment només queda l’Església a mode de Parròquia.

• Col·legi-Convent de la Santíssima Trinitat (1675-1835). Àngels, 1 - Peu de la Creu. Trinitaris.

Col·legi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Es va establir en una modesta casa amb hortet, que un particular va llegar en testament als Trinitaris en propietat l’any 1660; però no en usdefruit, motiu que va retardar l’apertura del Col·legi fins la mort de la beneficiària l’any 1674. Habilitat l’any 1675 per la comunitat Trinitària, diverses dificultats varen impedir l’apertura com a Col·legi fins 1685. Durant el Trienni Liberal la casa va ser expropiada (1821). Retornada l’any 1824, l’Exclaustració i la Desamortització va acabar definitivament amb el Col·legi-Convent. Llogat i venut posteriorment a propietaris particulars (1844), el seu lloc l’ocupa actualment el Grup Escolar Milà i Fontanals, bastit l’any 1929.

• Escola Pia de Sant Antoni (1815). Ronda de Sant Pau, 70-72 (abans 54-60). Escolapis.

Col·legi-Escola gratuït i de pagament. El Convent de Sant Antoni Abat fou fundat l’any 1157 per l’Orde dels Antonians. Degut a l’extinció d’aquesta Orde fou traspassat als Escolapis l’any 1806, però les circumstàncies polítiques varen impedir el permís de les autoritats pertinents i ni tan sols varen poder prendre possessió. Per fi, el permís es produí l’any 1815 i a finals d’any ja començaren les classes. Des de bon principi la casa va funcionar com a Escola Externat gratuïta i Internat de pagament, però fou l’any 1827 quan l’Internat s’establí com a tal amb un funcionament separat. Funcionà aquí fins 1894, que es traslladà a la sucursal construïda a Sarrià.

L’any 1846-47 s’enderrocà l’antic Convent i es construí un nou edifici, ampliat l’any 1862 aprofitant l’enderrocament de les muralles de la ciutat. Basats en l’ensenyament gratuït, els Interns només pagaven la pensió. L’any 1849 ja figura la 2a ensenyança.

Per manca d’espai s’obre una sucursal de l’Externat al carrer Ample (1893) i una altra per l’Internat a Sarrià (1894).

Incendiat i destruït l’any 1909, es reconstruí totalment i fou reobert en Abril de 1910, malgrat que la reconstrucció encara durà uns anys. L’any 1914 encara són gratuïts 2/3 parts del total dels alumnes. Alumnes: 700 (1836 i 1840); 800 (1842); 963 (1908); 207 (1910); 1038 (1914). Religiosos: 20 (1914); 19 (1927).

• Convent del Carme (1292-1835). Carme - Àngels - Elisabets. Carmelites Calçats.

Primer convent dels Carmelites a la ciutat, sense ensenyament. Fou destruït durant la Crema de Convents de 1835.

• Escola gratuïta del Convent del Carme (1816?-1821?). Carme - Àngels - Elisabets. Carmelites Calçats.

Escola gratuïta de nens oberta dins el Convent dels Carmelites Calçats, que fins llavors mai havia tingut cap tipus d’ensenyament. Oberta arran la petició de Ferran VII d’obrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparèixer en el decurs del Trienni Liberal.

• Convent de Sant Agustí (1309-1835). Plaça de Sant Agustí (abans de la Igualtat) - Arc de Sant Agustí - Sant Pau - Robador - Hospital. Agustins.

Convent sense col·legi ni ensenyament. Fundat l’any 1309, el Convent va tenir diversos emplaçaments fins que s’establiren aquí l’any 1728, acabant-se de construir l’any 1750. L’any 1835 fou incendiat, l’Església convertida en Parròquia i el Convent derruït per construir-hi cases.

• Escola gratuïta del Convent de Sant Agustí (1816?-1821?). Plaça de Sant Agustí (abans de la Igualtat) - Arc de Sant Agustí - Sant Pau - Robador - Hospital. Agustins.

Escola gratuïta de nens oberta dins el Convent dels Agustins, que fins llavors mai havia tingut cap tipus d’ensenyament. Oberta arran la petició de Ferran VII d’obrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparèixer en el decurs del Trienni Liberal.

• Convent del Bonsuccés (1576-1835). Plaça Bonsuccés - Plaça Vicenç Martorell. Servites.

Convent sense col·legi ni ensenyament. Establerts definitivament en aquest edifici l’any 1636 després de diversos establiments provisionals i tampoc propis. Amb l’Exclaustració de 1835 els religiosos són expulsats i el Convent convertit en caserna militar. Ja no han tornat a la ciutat.

• Escola gratuïta del Convent del Bonsuccés (1816?-1821?). Plaça Bonsuccés - Plaça Vicenç Martorell. Servites.

Escola gratuïta de nens oberta dins el Convent dels Servites, que fins llavors mai havia tingut cap tipus d’ensenyament. Oberta arran la petició de Ferran VII d’obrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparèixer en el decurs del Trienni Liberal.

• Convent de Sant Josep (1586-1835). Rambla Sant Josep, 101 - Passatge Colom - Jerusalem - Passatge de la Virreina. Carmelites Descalços.

Convent sense ensenyança. L’any 1835 tant l’Església com el Convent foren incendiats i posteriorment enderrocats, situant-se l’actual Mercat de la Boqueria.

• Escola gratuïta del Convent de Sant Josep (1816?-1821?). Rambla Sant Josep, 101 - Passatge Colom - Jerusalem - Passatge de la Virreina. Carmelites Descalços.

Escola gratuïta de nens oberta dins el Convent dels Carmelites Descalços, que fins llavors mai havia tingut cap tipus d’ensenyament. Oberta arran la petició de Ferran VII d’obrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparèixer en el decurs del Trienni Liberal.

• Escoles de la Junta Diocesana de Enseñanza (1876-1880). Ponent ,18 1r (ara Joaquín Costa). Fills Sagrada Família.

Retornats a la ciutat, els religiosos tornen a fer-se càrrec d’unes Escoles finançades per una associació caritativa.

• Escola de Sant Josep de la Asociación de Católicos de Barcelona (1880-1887). Ferlandina, 45. La Salle.

Escola gratuïta muntada com a secció escolar de la associació obrera del mateix nom. Arribà a tenir fins 500 alumnes.

• Escola Catòlica de Sant Josep de la Juventud Católica de Barcelona (1881-1901?). Nou de la Rambla, 69 (abans Conde del Asalto). Fills Sagrada Família.

Escola gratuïta finançada per l’associació caritativa del mateix nom, fundada l’any 1869 i fent-se càrrec els religiosos de la seva gestió des de 1881.

• Escola Catòlica de Sant Josep de la Juventud Católica de Barcelona (1881-1901?). Sant Oleguer, 17 1r. Fills Sagrada Família.

Escola gratuïta de caràcter similar i mateixes característiques.

• Escola Catòlica de Sant Josep de la Juventud Católica de Barcelona (1901?-1909). Riereta, 28. Fills Sagrada Família.

Escola gratuïta de nens i part de pagament. Escola oberta com a resultat de la reunificació de les dues escoles anteriors. Diürna i nocturna. Alumnes: 255 diürns i 95 nocturns (1901). L’escola desapareix l’any 1909, però segons algunes fonts sembla que els religiosos mantenen la casa fins els anys 20.

• Escoles de la Asociación de Católicos de Barcelona (1887-1889). Ferlandina, 45. Fills Sagrada Família.

Escoles gratuïtes portades per la Congregació del mateix nom i els GG. de La Salle fins 1887, que passa a ser portada pels Fills de la Sagrada Família. Es trasllada a Riera Alta, 21.

• Escoles de la Asociación de Católicos de Barcelona (1889-1906). Riera Alta, 21. Fills Sagrada Família.

Escoles gratuïtes, diürnes i dominicals. Obertes l’any 1889, es tracta del trasllat de la casa anterior (i la de Lledó, 4 del Barri Gòtic) a un local molt més espaiós, ara portades amb ajuda de Las Conferencias de San Vicente de Paúl. Nens obrers de 3-14 anys. Alumnes: 294 diürns (1898). Religiosos: 3 (1901). Igualment desapareguda amb la Setmana Tràgica.

• Ídem (1906-1909). Sant Gil, 3 1r. Fills Sagrada Família.

Trasllat de la casa anterior i és probable que des de 1907 també absorbís la casa de Riereta, 28. En tot cas, tot va desaparèixer amb la Setmana Tràgica. Fins 1912 també apareix com pertanyent als PP. Religiosos de la Caritat Cristiana (orde no localitzada), però es pot tractar d’una transcripció errònia de la Congregació. També surt una escola dominical de la Asociación de los Amigos de los Pobres des de 1907 i fins 1915 com a mínim, però potser fossin entitats diferents a la mateixa finca. Alumnes: 50 (1914).

• Escola Parroquial de Sant Raimón de Penyafort (1904-1906). Sant Pau. Tercera Orde Seglar dels Dominics.

Escoles regentades pels Terciaris Dominics, a l’empar de la propera església parroquial que els Dominics tenien al seu càrrec des de 1889, malgrat que la residència dels religiosos corresponia a Bailén, 10. Elemental nocturna per a nens. Alumnes: 70-80 (1914). No foren incendiades l’any 1909. Nomenades l’any 1914, 1920 i 1922.

• Ídem (1906-1910?). Guàrdia. Tercera Orde Seglar dels Dominics.

Trasllat de la casa anterior. Cap a 1910 es trasllada a Rambles, 22 al Barri Gòtic, fins desaparèixer cap a 1922.

• Ídem - Església de Sant Josep i Santa Mònica (1910?-1922?). Les Rambles, 9 (abans Rambla Santa Mònica, 22). Tercera Orde Seglar dels Dominics.

Trasllat de la casa anterior, ara establerta a les dependències de la Parròquia de Sant Josep i Santa Mònica, regentada pels Dominics. Des de 1922 ja no hi ha referència alguna a l’escola. Religiosos: 12 (1927).

• Escoles del Centro Obrero Calasancio (1905-1914?). Ronda de Sant Antoni, 2-4. Escolapis.

Al costat de Sant Antoni s’instal·la l’ensenyança nocturna d’obrers des de 12 anys. Alumnes: 200 (1914). No hi han més noticies des de 1914. Possiblement desaparegué amb la Setmana Tràgica.

• Escoles del Patronato Obrero de San José (1906-1936). Sant Oleguer, 10. Germans Maristes.

Funcionant des de 1879, el Patronato no va posseir escoles gratuïtes de 1a ensenyança fins 1906. La de nens és regentada pels Maristes, la de nenes i pàrvuls no s’especifiquen. Alumnes: 390 (1908); 470 (1910); 250 diürns i 100 nocturns (1914). Oscil·lació en torn als 400 alumnes. Religiosos: 6 (1936).

Sembla que l’escola va créixer fins formar local i residència pròpia, ja que els religiosos vivien al costat de l’escola: el nou Col·legi de Sant Olegari. El col·legi és saquejat l’any 1936 però no cremat, per no propagar el foc a habitatges adjacents. Malgrat això, no tornen.

• Casa d’Ensenyança (1909-12?). Sant Gil, s/n. Escolapis.

Casa d’ensenyament, possible substitutòria temporal del Col·legi de Sant Antoni, incendiat l’any 1909 i temporalment inhàbil. Ocupa una finca abandonada pels Fills de la Sagrada Família arran els mateixos fets. Alumnes: 300 (1909).

• Escola Sant Joaquim - Escoles Parroquials del Carme (1928-1936). Carme - Passatge del Bisbe Laguarda. La Salle.

Desapareguda amb la Guerra Civil, l’any 1941 es varen intentar reobrir però no va reeixir.

- Anàlisi

El Raval va ser, durant segles, un gran descampat buit proper al casc urbà de la ciutat, però que aviat va tenir un paper destacat en la ubicació de diverses comunitats, buscant un lloc més ampli i a la vegada més enretirat del casc urbà. També fou clau pel creixement de la ciutat enfora de les muralles, fins al punt què l’any 1775 va quedar totalment annexionat a la ciutat, al ser englobat dintre del recinte emmurallat.

Les primeres comunitats ubicades al Raval varen fonamentalment ordes monàstics: els Benedictins (1117), el primer orde ubicat a la ciutat després dels Canonges Aquisgranesos; i més tard els Cistercencs (1311), que varen completar el panorama d’ordes monacals al barri. Des de finals del segle XIII el domini dels ordes mendicants fou gairebé absolut: Carmelites (1292), Agustins (1309), Trinitaris (1529), Servites (1576), Carmelites Descalços (1586) i Trinitaris Descalços (1632). Cap d’ells es va dedicar a l’ensenyament inicialment en aquests convents. Tots varen desaparèixer amb l’Exclaustració de 1835 i malgrat que gairebé tots varen retornar després a la ciutat, ja no ho varen fer al mateix Raval.

Pel que fa al Barri Gòtic, es pot veure que hi ha una progressiva equiparació entre ambdues zones al llarg dels segles. Amb el pas del temps, el Raval va anar guanyant pes respecte al Barri Gòtic com a lloc predilecte per fundar qualsevol tipus de casa religiosa, per ser proper i a la vegada prou lluny del bullici del nucli urbà i sobretot pels amplis espais buits que encara quedaven a la seva àrea. Al segle XVI ja va haver una igualació i finalment al segle XVII hi ha un domini major del Raval, bàsicament gràcies als col·legis-convent que varen ser patrimoni exclusiu d’aquest barri.

Un fet decisiu va ser l’arribada dels Jesuïtes a la ciutat (1545), que poc després varen fundar un Col·legi (1553). Va ser el primer establiment educatiu per a nois obert a la ciutat i que a llarg termini fou un model per la resta d’ordes. Per diverses circumstàncies, les principals ordes de la ciutat varen fundar col·legis-convent, tots ubicats al Raval: en una primera etapa varen fundar els Agustins (1587), Carmelites Calçats (1593) i Franciscans (1628). En una segona etapa, molt més breu, varen ser els Dominics (1668), Mercedaris (1668), Benedictins (1672) i Trinitaris (1675) qui en varen fundar. Excepte en el cas dels Benedictins, tots els Col·legis eren convents nous. I tots, sense excepció, varen néixer al Raval.

El segle XVIII ofereix molta menys activitat. Només arriben els Paüls (1704-1833), que mai s’han dedicat a l’ensenyament. Però important és la desaparició del Col·legi dels Jesuïtes (1767), arran de la seva expulsió de tot el Regne. Amb la marxa dels Jesuïtes, el seu Col·legi també va acabar desapareixent.

Després de les Guerres napoleòniques (1808-14), tots els convents de la ciutat tornen a la seva vida normal, sense que cap comunitat desaparegués totalment. Amés, va arribar un orde totalment nova: els Escolapis, que varen obrir una Escola (1815). La seva concepció teòrica de l’ensenyament era més propera als Jesuïtes que no pas als Col·legis-Convent vigents, ja que per ells l’ensenyament tenia un paper primordial i amb una major versatilitat de matèries; però a la vegada varen obrir-se a tots els estaments socials, imposant la gratuïtat, sent aquest un tret distintiu únic respecte a tots.

Llavors es va donar un altre fet que va canviar totalment l’actitud dels ordes a la ciutat: un Reial Decret de Ferran VII (Novembre de 1815), demanant l’apertura d’escoles gratuïtes de nois a tots els convents del Regne. El Decret no obligava, sinó que “convidava” o insinuava la seva creació com força positiva. Per tant, cada Orde (i inclús cada Convent, per separat) la podia interpretar a la seva manera, com així va ser. Al igual que al Barri Gòtic, la interpretació va ser desigual. En varen fer cas els Carmelites Calçats, Agustins, Servites i Carmelites Descalços. En canvi, no ho varen fer els Trinitaris Calçats, Trinitaris Descalços i Paüls. Dels set convents del Raval sense cap tasca docent quatre ho adoptaren i tres no: més que al Barri Gòtic, on ho varen fer menys de la meitat. Per altra banda totes es varen obrir als Convents, mentre els Col·legis-Convent varen seguir funcionant amb el seu format anterior, sense obrir cap escola annexa a cadascun dels Col·legis. D’aquesta manera va sorgir cap a 1816, per primera vegada a la història de la ciutat, tot un entramat d’escoles gratuïtes per tot el Raval (més cinc al Barri Gòtic), aparentment sense cap discriminació de categoria social.

Amb el nou règim liberal a Espanya (1820), es va arribar a una supressió legal de tots els ordes masculins (excepte els Escolapis), afectant això a tots els convents i per tant a les joves escoles obertes, que varen tenir que desaparèixer. L’any 1820 tot va desaparèixer, tant els Col·legis-Convent, com les escoles.

L’any 1823 la situació va tornar la normalitat legal a totes els ordes, recuperant la seva activitat i tampoc va haver cap Orde que desaparegués del Raval arran del Trienni Liberal. Però tots els fets adversos viscuts durant el segle XIX havien fet que algunes Ordes quedessin molt malmeses, reduint la seva presència a la ciutat. Totes varen preferir mantenir els convents en detriment dels col·legis-convent: així varen desaparèixer els col·legis-convent dels Mercedaris (1825), Benedictins (1833) i Franciscans (1834).

L’Exclaustració de 1835 va ser mortal per a tots els ordes masculins. Tots els convents i col·legis-convent varen desaparèixer, el seu personal dispersat i els seus béns expropiats. Només es varen salvar els Escolapis ubicats al Raval, gràcies a la seva dedicació a l’ensenyança gratuïta per a tothom, sent aquesta l’única casa d’ensenyament per a nois que hagué en la ciutat durant dècades, situació que es va mantenir fins a 1871 quan els Claretians fundaren a Gràcia. I fins l’any 1875 no sorgí cap més dintre de l’antic recinte emmurallat de Barcelona.

Durant 40 anys l’activitat fou nul·la. No fou fins 1860 que varen començar a arribar algunes comunitats: els Claretians (1860), els Hospitalaris de Sant Joan de Déu (1867) i els Fills de la Sagrada Família (1872-73) que varen abandonar la ciutat a l’any següent.

Amb la Restauració Borbònica s’inicia una llarga etapa d’estabilitat caracteritzada per l’apertura d’un gran nombre de cases d’ensenyament, totes gratuïtes, a càrrec de poques comunitats i generalment molt breus. La comunitat més activa va ser els Fills de la sagrada Família, que arriben al barri (i a la ciutat) l’any 1876, fent-se càrrec de fins a sis escoles d’associacions catòliques (1876-80, 1881-1901?, 1881-1901?, 1887-89, 1889-1909, 1901?-09). Totes eren seccions escolars de diverses associacions catòliques. Malgrat la inestabilitat general dels assentaments, el Raval augmenta lentament les seves cases d’ensenyament fins arribar a 6 l’any 1909. També varen estar presents breument els Germans de La Salle amb una Escola (1880-1887), igualment d’una associació catòlica.

A principis del segle XX partir de 1900 s’acceleraren les implantacions. Arribaren els Terciaris Dominics, obrint l’Escola Parroquial de Sant Raimon de Penyafort (1904-1922?). Els Escolapis obren una Escola d’obrers, annexa al seu Col·legi de Sant Antoni (1905-1914?). Els Germans Maristes se’n fan càrrec d’una Escola de Patronat (1906-1936), convertint-se en l’única escola mínimament estable del barri apart dels Escolapis de Sant Antoni. L’any 1906 el Raval tenia 6 escoles i pot dir-se que la presència de religiosos al barri era força alta, amb possibilitats de seguir augmentant. El flux de fundacions, malgrat que en bona part eren cases breus, mostrava un gran dinamisme.

Però amb la Setmana Tràgica (1909) es va tallar aquest lent augment, arribant-se a una etapa d’estancament total. Varen desaparèixer les dues escoles dels Fills de la Sagrada Família, que varen marxar del barri. També ho varen fer l’Escola per a obrers dels Escolapis cap a 1914 i l’Escola Parroquial dels Terciaris Dominics cap a 1922. Al Raval només quedaven els Escolapis i els Maristes, amb un Col·legi i una Escola de Patronat respectivament. Només es va obrir una casa més, a càrrec dels Germans de La Salle que tornaven al barri: les Escoles Parroquials del Carme (1928-36).

La Guerra Civil fou fatal pel barri, ja que varen desaparèixer que va veure com desapareixien les cases dels Germans Maristes i de nou els Germans de La Salle. Des de llavors el Col·legi dels Escolapis ha sigut l’única casa d’ensenyament del barri i no ha hagut cap més fundació nova. Com al Barri Gòtic, en cap moment ha hagut cap indici de redreçament en el teixit educatiu del barri. L’abandó és total.

El Raval ha tingut dos moments clarament diferenciats: abans i després de l’Exclaustració de 1835. Fins llavors, la zona havia estat escassament urbanitzada i posseïa les condicions idònies per ubicar qualsevol tipus de casa religiosa: amplitud, tranquil·litat i escassa distància respecte a la ciutat. Així, diverses ordes varen decidir establir-se directament al Raval; però totes, sense excepció, el varen escollir per obrir els seus Col·legis-Convent. Destaquen els Jesuïtes, que varen obrir la primera casa d’ensenyament a càrrec d’una comunitat religiosa masculina a la ciutat (1553). Els col·legis-convent varen deixar de sorgir l’any 1675 i com no es varen fundar de nous a cap altra zona de la ciutat pot dir-se que les necessitats del moment quedaven prou cobertes i que el aturament no es devia a una pèrdua de qualitat de la zona.

Quan el Raval va incloure’s dins el recinte emmurallat (1775), quedava clar que el seu nivell d’urbanització ja era força alt i per tant les seves avantatges s’havien perdut en gran part. L’aparició dels Escolapis (1815) fou un fet aïllat, però fonamental per la ciutat malgrat trobar-se a un extrem del Raval i molt lluny del casc urbà. Les tres escoles gratuïtes obertes entre 1816 i 1820 sembla que varen ser suficients per atendre al barri, comparades amb les cinc del Barri Gòtic i tenint en compte la diferent densitat poblacional d’ambdues zones. En tot cas, es pot dir que el Raval va tenir en escoles una atenció similar que el Barri Gòtic.

L’Exclaustració va crear un barri nou, eliminant tots els col·legis-convent. Va mantenir els Escolapis i amés era l’única escola de la ciutat; però el seu caràcter, creixentment dens i obrer, ja no era el d’abans ni tan propici i generava unes altres necessitats molt diferents. Quan l’any 1875 comença una nova etapa de fundacions a la ciutat, el Raval va rebre cases totalment diferents: escoles gratuïtes, petites i generalment de curta vida. No va crear-se cap col·legi. Aquesta etapa força activa es va trencar totalment amb la Setmana Tràgica. Des de llavors el Raval ha quedat abandonat, amb un marginament que ha durat fins l’actualitat. Com ha sigut des de fa dos segles, només li queda el Col·legi dels Escolapis; però fa temps que aquest Col·legi mira més cap a altres barris, després de la desaparició de l’antiga muralla i haver-se urbanitzat tota la zona immediatament exterior.

BARCELONETA

• Escoles de la Junta Diocesana de Enseñanza (1876-1880). Sant Ferran, 33 1r (ara de la Maquinista). Fills Sagrada Família.

Retornats a la ciutat, els religiosos tornen a fer-se càrrec d’unes Escoles finançades per una associació caritativa.

• Escola de Sant Josep (1890-1936). Mediterrani, 1 (abans Hernán Cortés). La Salle.

Escola gratuïta de nens, oberta gràcies a Dorotea de Chopitea. 1a ensenyança des dels 6 anys. Des de 1914 acull també els pàrvuls sortints de l’Asil de Sant Joan Baptista de les Filles de la Caritat, en la Barceloneta. Alumnes: 215 (1900); 250 (1908); 240 (1910); 225 (1914); 200 (1928). Religiosos: 3 (1927); 5 (1928).

• La Salle-Barceloneta (1957). Balboa, 18-20. La Salle.

• Secció Filial n. 2 de l’Institut “Ausias March”- La Salle-Barceloneta (1961-85). Balboa, 18-20. Barceloneta.

- Anàlisi

El barri de la Barceloneta fou creat des de 1753 per donar cabuda als barcelonins desallotjats de part del barri de la Ribera, enderrocat totalment després de la Guerra de Successió l’any 1718, per construir la fortalesa militar de la Ciutadella. La pèrdua de població que patí la ciutat arran del conflicte bèl·lic no va fer imprescindible ni urgent la seva construcció, però el posterior creixement demogràfic va rescatar el pla fins fer-lo realitat tal com avui el coneixem.

Els primers religiosos en arribar a la Barceloneta varen ser els Fills de la Sagrada Família (1876), que es varen fer càrrec de l’escola d’una associació catòlica; no va durar gaire, tancant-se l’any 1880. Posteriorment varen arribar els Germans de La Salle, en dues etapes diferents. Primer varen fundar una Escola gratuïta (1890), que funcionà fins ser destruïda l’any 1936 amb la Guerra Civil. El segon període s’inicià l’any 1957, quan varen fundar una nova casa d’ensenyança al mateix emplaçament de l’anterior. Després no han hagut més incorporacions ni novetats.

Per tant, els Germans de La Salle han monopolitzat l’ensenyament masculí del barri mariner durant dècades, sense cap més competència.

4.2 LA CIUTAT MODERNA. ELS BARRIS DE LA CIUTAT

BESÒS

• Escola Pia Mina-Pekín. Castell de les Quatre Torres. Camp de la Bota (1963-1972). Besòs.

Escola situada al Camp de la Bota, en concret al barri coster i marginal de Pekín. L’any 1972 van-se traslladar al barri de la Mina, a la mateixa zona però al terme municipal de Sant Adrià del Besòs, dedicats especialment a la promoció del món Gitano.

• Col·legi Sant Gabriel (1969). Gran Via, 1196 - Bernat Metge, 5 (abans s/n). Gabrielistes.

- Anàlisi

El Besòs és un polígon residencial construït fonamentalment entre 1959 i 1960 per allotjar la població immigrada (gairebé tots del Sud d’Espanya), basat en grans blocs d’habitatges i mancat des del principi dels serveis més elementals, entre ells els educatius. Dintre de la seva àrea també s’inclou el barri del Maresme, construït abans (1956), però de dimensions més petites i annex al barri del Besòs. També queda inclòs l’antic barri de barraques del Camp de la Bota (també dit Somorrostro i antigament barri de Pekín), existent des de principis del segle XX i actualment desaparegut.

La primera presència al barri del Besòs va ser dels Escolapis, que es varen instal·lar al Camp de la Bota l’any 1963. L’any 1972 es va traslladar dins la mateixa zona, però dintre del terme municipal de Sant Adrià del Besòs i més centrats en el nou polígon residencial de la Mina. La segona casa fundada al barri ha estat la dels Gabrielistes (1969), que varen establir un Col·legi en ple cor del polígon residencial del Besòs i ha acabat per ser el col·legi més important del barri.

Per tant, els Gabrielistes són el principal centre docent de tot el barri (tant Besòs com Maresme), però varen arribar després de gairebé deu anys sense cap altre casa d’ensenyament al barri.

BON PASTOR

• Escola l’Esperança (-1970?-). Quito, 1. Gabrielistes.

Escola situada al polígon de Baró de Viver, depenent del Patronat Parroquial de Nostra Senyora de l’Esperança. Sembla que els Gabrielistes varen tenir una vinculació molt breu i potser de simples promotors. Sembla que els Gabrielistes varen tenir una vinculació molt breu i potser de simples promotors: només hi ha una referència i pot ser errònia.

• Col·legi Parroquial del Bon Pastor (1970?-77). Sant Adrià, 134. Marianistes.

- Anàlisi

El Bon Pastor va ser un barri construït entre 1927 i 1929 per acollir els barraquistes expulsats de Montjuïc, reurbanitzat amb motiu de l’Exposició Universal de 1929. Posteriorment va continuar creixent a costa de la immigració.

Només ha hagut una casa d’ensenyament de religiosos: l’Escola Parroquial del Bon Pastor, que durant una anys va estar dirigida pels Marianistes (1970?-77). Apart, també hi ha una escola a càrrec dels Gabrielistes (-1970?-) a la mateixa època, però que duraria molt poc temps.

Van passar 40 anys perquè arribés alguna comunitat al barri i fes front a les necessitats educatives del barri. En conjunt, totes dues incursions (Marianistes i Gabrielistes) ha sigut molt breus. Apart d’això, l’Escola Parroquial va continuar funcionant sense ells.

CAMP DE L’ARPA

• Escola Professional de Sant Josep de Calassanç (1963-1969). Sant Quintí, 5. Camp de l’Arpa.

Escola annexa a la Parròquia del mateix nom, regida pels Escolapis des de 1953 i sota la qual nasqué aquesta casa.

• Ídem (1969-1980). Indústria, 268 6è 2n. Escolapis.

Trasllat de la casa anterior.

- Anàlisi

El Camp de l’Arpa va néixer a mitjans del segle XIX com una de les diferents barriades de població obrera nascuda a l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, amb motiu de la seva creixent industrialització.

L’única presència al barri ha sigut molt breu i tardana: una Escola professional dels Escolapis (1963-80), annexa a la parròquia del barri (que els mateixos Escolapis han regit sempre) d’acord amb el caràcter obrer i empleat del barri. Va acabar desapareixent alguns anys després.

El barri no ha tingut cap més presència de religiosos durant el seu segle i mig d’existència.

CLOT

• Escola Tècnica Professional del Clot (abans Centro de Nuestra Señora del Carmen i San Pedro Claver) (1899-1932; 1940). València, 680 (abans Carretera del Clot, 210). Jesuïtes.

Trasllat del centre de València-Passeig de Sant Joan, fundat l’any 1891. Establert al Clot l’any 1893 rep el nou nom de Centro de Nuestra Señora del Carmen i San Pedro Claver. Dut per la Congregación de la Inmaculada i San Luis Gonzaga, des de 1899 ja fou dirigit pels Jesuïtes que finalment el posseiran des de 1930. S’impartia 1a ensenyança de nens i ensenyament tècnic, motiu que la va fer coneguda també com a Escuela de Aprendices. Incendiat l’any 1909, fou reobert a l’agost del mateix any i les classes començaren en setembre amb normalitat. Requisat l’any 1932. Reobert l’any 1948, des del 1955 començà a dir-se amb el nom actual. Alumnes: 321 (1908); 380 (1909); 325, 82 gratuïts (1951).

• Secció Filial n. 3 de l’Institut “Ausias March”- ETP Clot (1961). València, 680. Jesuïtes.

Incorporació de la 2a ensenyança a la casa abans citada.

- Anàlisi

El Clot també va néixer a mitjans del segle XIX com una de les diferents barriades de població obrera nascuda a l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, amb motiu de la seva creixent industrialització.

El barri ha tingut una única presència i des de molt aviat. Es tracta d’una Escola professional dels Jesuïtes (1899), dedicada a l’ensenyança d’arts i oficis, d’acord amb el caràcter proletari del barri. Però resulta l’extraordinària duració que ha tingut el centre: per una part, els Jesuïtes exigien una espartana disciplina i el compliment estricte de totes les pràctiques religioses, tant de l’alumnat com dels pares en nombroses ocasions. Emmotllar-se al seu estricte pensament era condició indispensable per rebre el seu ensenyament. Per altra banda, el Clot era un barri obrer, inestable i on les idees anticlericals havien calat molt. El centre fou destruït en la Setmana Tràgica, però es va refer. No sofrí danys l’any 1936 gràcies a l’expulsió dels Jesuïtes d’Espanya anys abans. Des de 1940 ha funcionat fins l’actualitat. No s’han fundat més cases al barri.

Resulta de difícil explicació la pervivència d’una casa de pensament tan estricte en un ambient tan poc propici, malgrat l’existència de sectors adeptes que eren, en tot cas, molt minoritaris.

CONGRÉS

• La Salle-Congrés (1959-1960). Felip II, s/n. La Salle.

Casa oberta amb motiu de la construcció del nou barri del Congrés, construït a un costat del centre del nou barri, la Parròquia de Pius X.

• Ídem (1960). Cardenal Tedeschini, 50. La Salle.

Trasllat de la casa anterior.

- Anàlisi

Com el seu nom indica, el barri fou construït íntegrament a principis dels anys 50 amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional (1953), fet que obligà a desallotjar multitud de barraquistes de Diagonal-Pedralbes, zona on s’organitzaren els principals esdeveniments i allotjar-los al nou barri.

L’única casa d’ensenyament que ha hagut al barri és un Col·legi dels Germans de La Salle (1959), que ha durat fins l’actualitat. No ha hagut cap més novetat des de llavors.

DRETA EIXAMPLE

• Col·legi del Sagrat Cor de Jesús - Casp (1881-1932; 1939). Llúria, 13 (abans 21) - Casp, 25 - Pau Clarís, 18 (abans 22). Jesuïtes.

Col·legi Externat de pagament amb 1a i 2a ensenyança i estudis de Comerç. Retornats a Barcelona l’any 1876, ben aviat els Jesuïtes miraren de tenir una casa pròpia a la ciutat on poguessin treballar amb amplitud. Escollits els terrenys, es varen comprar a tres propietaris diferents (1879-80) i l’edifici es va finançar gràcies als generosos crèdits del banquer Manuel Girona i a una donació igualment quantiosa de Dorotea Chopitea. Primer s’acabà l’edifici del costat de Llúria (1880-81), acabant-se posteriorment el costat de Pau Clarís i finalment l’Església cap a 1887. No fou incendiat l’any 1909. Fou requisat l’any 1932 i convertit en Grup Escolar per la República, evitant-se així danys l’any 1936. Des de 1939 funciona amb normalitat i inclús dins seu es va originar l’Escola de Sant Estanislau de Kostka. Alumnes: 420 (1908); 390 (1910?), dels quals 50 eren gratuïts (1914). Religiosos: 61 (1927).

• Col·legi de la Immaculada (1900-1900). Plaça Urquinaona, 2 pral. Germans Maristes.

La primera fundació escolar a Barcelona dels Maristes: Sant Andreu quedava molt lluny i possiblement encara no donaven classes. La docència era al principi molt heterogènia, però aviat predomina la 1a ensenyança. Només durà de març a setembre, que es traslladà.

• Ídem (1900-1936). Roger de Llúria, 38-40. Germans Maristes.

Trasllat de la casa anterior. Col·legi Externat de pagament, per a nens. Amb 1a i 2a ensenyança. Inicialment s’establí només al número 38; però tal fou l’èxit que el Col·legi adquireix cap a 1906 la finca adjacent (número 40) del mateix carrer. Més tard afegeix Comerç i per manca d’espai torna a ampliar-se i traslladà Secundària i Indústria a Llúria, 58. La casa tenia la seva escola gratuïta vinculada a la Parròquia de la Concepció. Durant la guerra s’organitzà una altra escola en l’edifici. Fou saquejat i encara que no fou incendiat els Maristes ja no varen tornar l’any 1939. Alumnes: 293 (1909); 340 (1910). Religiosos: 17 (1909); 20 (1910); 23 (1927); 11 (1936).

• Col·legi de la Immaculada - Sucursal (1919-1936; 1939-1946). Roger de Llúria, 58. Germans Maristes.

L’any 1909 la seu provincial ocupa un pis d’aquesta finca fins 1919, en què els Maristes ocupen tota la finca traslladant la 2a ensenyança i Indústria des de Llúria, 38. Edifici amb Capella, menjador, biblioteca i museus, però sense Església. Fou saquejat l’any 1936, però no pas incendiat perquè en la planta baixa havien tendes i fou requisat per la Generalitat. Així l’edifici es va conservar en condicions. Religiosos: 15 (1927); 14 (1936).

L’any 1939 fou residència i escola de 1a ensenyança i Comerç, però aviat es pensà en un trasllat a un altre edifici més espaiós. Abandonat definitivament l’any 1946 al traslladar-se a València, 370 (Sagrada Família).

• Escola Parroquial de la Concepció (1901-1909). Claustres de l’Església. Germans Maristes.

Escoles parroquials fundades l’any 1882 pel Rector. L’any 1901 els Maristes s’encarreguen d’ella com a sucursal gratuïta del Col·legi de Llúria, 38. Alumnes: 75 (1901). Des dels 6 anys. Per manca de lloc són traslladats a un altre local.

• Ídem (1909-1914). Carreró del Mercat. Germans Maristes.

Trasllat de la casa anterior. Alumnes: 140 (1910).

• Ídem (1914-1936). Passatge de l’Església, 2. Germans Maristes.

Trasllat a un local més espaiós. Va desaparèixer amb la Guerra Civil. Alumnes: 160 (1914). Religiosos: 3 (1936).

• Acadèmia Champagnat (1905-1916). Rambla Catalunya, 63-65 - Aragó. Germans Maristes.

Trasllat de la casa fundada a la Rambla Caputxins, 7 (1904), però ara afegeix la 1a ensenyança. Després no hi han més notícies i la casa apareix com a residència marista entre 1909 fins 1915, sense aclarir-ne l’ús. Només l’any 1915 apareix explícitament com a establiment d’ensenyament i aquest any deixa d’esmentar-se. L’any 1916 es trasllada a Aragó, 268 (al mateix barri) i canvia el seu nom per Escola Sant Josep.

• Escola Sant Josep / Residència (1912?-1916). Diputació, 274. Germans Maristes.

Esmentada entre 1912 i 1914 com casa dels Maristes, sense especificar-ne ús. Podria tractar-se de la residència dels religiosos de la Acadèmia Champagnat i no sembla clar que tingués activitat docent. Va tancar l’any 1916 integrant-se en la casa següent.

• Escola Sant Josep (1916-1925). Aragó, 268. Germans Maristes.

Trasllat de l’Acadèmia Champagnat amb un nom diferent, rebent a la vegada a la Residència de Diputació, 274. Esmentada explícitament des de 1917, a la vegada que es deixen d’esmentar les dues cases precedents. Desapareix l’any 1925 i segurament la comunitat va tenir continuïtat amb l’Escola Parroquial de Sant Josep Oriol de Villarroel, 91 a l’Esquerra de l’Eixample.

• Escola Pia de Nostra Senyora (1909-1910). Passeig de Gràcia, 7. Escolapis.

Obert com allotjament provisional de l’alumnat del Col·legi de Sant Antoni, cremat i destruït en la Setmana Tràgica. Alumnes: 300 (1910). A l’any següent es trasllada a una finca definitiva, ja com a Col·legi nou i independent de Sant Antoni.

• Ídem (1910). Diputació, 277. Escolapis.

Trasllat de la casa anterior. Nomenada des de 1913. La 2a ensenyança i Comerç ja són nomenats l’any 1920. L’any 1915 encara apareix com a sucursal de Sant Antoni. Religiosos: 22 (1927).

• Col·legi Claret (1909-1912). Passeig de Sant Joan, 82. Claretians.

Trasllat provisional del Col·legi de Sant Antoni Maria Claret, 45-49 del barri de Gràcia incendiat i destruït durant la Setmana Tràgica. L’any 1912 varen retornar al seu lloc d’origen.

• Acadèmia Lourdes - Capella Francesa (1908-1974). Bruc, 94. Pares Maristes.

Nascuda l’any 1908, aquesta casa reuneix als refugiats de les cases de Gràcia i Diputació de la mateixa Congregació a causa de la seva destrucció l’any 1909. Des de 1915 apareix com a centre de 1a ensenyança, sense especificar més. L’any 1918 i 1922 s’especifica com a centre de 2a ensenyança: la Academia Lourdes d’idiomes, especialment el francès, llengua materna dels religiosos. Des de llavors només apareixen com capella per la colònia francesa resident a Barcelona, tasca que segurament portaren a terme des de bon principi. Es traslladà a Sarrià l’any 1974.

• Col·legi de Nostra Senyora del Carme i Sant Joan de la Creu (1921-1971). Roger de Llúria, 151-153. Carmelites Descalços.

Va néixer com a Escolania per als escolans de l’Església del Convent dels Carmelites (situat a Av. Diagonal 424, molt a prop de l’edifici) i després es va ampliar com a col·legi per a un alumnat més extens. Malgrat el que diuen algunes fonts, no fou Escola Parroquial. Va tancar i fou enderrocat.

• Institut Comercial de la Immaculada (1927-1932; 1939-1952). Rosselló, 223-225. Jesuïtes.

Centre d’ensenyament d’estudis superiors de Comerç.

• Escola de Sant Estanislau de Kostka (SEK) (1939-1984). Roger de Llúria, 13-15 4t. Jesuïtes.

Escola fundada per als escolans i cantors de l’Església del Sagrat Cor del Col·legi de Casp, a mode d’Escolania. Se situà en el mateix edifici Col·legi de Casp, però apart del Col·legi. Alumnes: 40, tots gratuïts (1951). Arribà a tenir 320 alumnes. A principis dels 60 el Concili Vaticà II propicià que els escolans i cantors ja no fossin imprescindibles, fent que l’Escola-Escolania perdés sentit. No obstant, es mantingué fins el 1984 en que es traslladà a Antequera, 2 (Vallcarca). Però amb una vinculació amb els Jesuïtes ja molt indirecta.

• Col·legi Sagrats Cors (1940-1975). Diputació, 250. Pis. Sagrats Cors.

Col·legi Externat. 1a i 2a ensenyança. Establert en un gran pis Principal. L’any 1961 la 2a ensenyança es traslladà a la nova casa de l’Avinguda de Vallvidrera, 8-10 en Sarrià. Tancat el Col·legi l’any 1975, encara va fer-ne ús una comunitat fins marxar definitivament l’any 1981.

Alumnes: 170 (1940); 300 (1960); 200 (1970); 120 (1974); 70 (1975). Religiosos: 7-8 (1960); 3-4 (1970).

• Col·legi Sagrada Família (1955-1965). Avinguda Diagonal, 351. Sagrada Família de Belley.

Trasllat de la casa de Còrsega, 335 en el barri de Gràcia. A principis de 1953 es va comprar un antic Hotel abandonat, començant les obres a finals de l’any. L’edifici fou pràcticament refet, afegint varis pisos. L’any 1954-55 i mentre duraven les obres, es va fer el trasllat progressiu de les classes consumant-se el trasllat aquell mateix curs. Aquí funcionà el Col·legi durant 10 anys. Amb 1a i 2a ensenyança. Novament, per manca d’espai fou clausurat i totes les seves dependències foren traslladades al Col·legi de Peris Mencheta, 26-46 (Horta), nascut com a sucursal i que ara es convertia en casa central dels religiosos a la ciutat. Alumnes: 500 (1955); 600 (1965).

- Anàlisi

La Dreta de l’Eixample forma part de la quadrícula planificada per Ildefons Cerdà (1860), com a ampliació de la ciutat antiga ja lliure de les muralles que havien impedit el seu creixement durant segles. Poc a poc, la zona que avui es coneix com la Dreta va anar diferenciant-se de la resta del nou Eixample, convertint-se progressivament en el nou centre neuràlgic de la ciutat i concentrant les capes altes i mitges de la societat barcelonina que deixaven l’antic casc urbà buscant un àmbit de residència molt més nou i ampli. Això també es va notar dintre del camp educatiu, ja que la Dreta es va poblar de nombroses cases d’ensenyament específicament dedicades a aquests selectes estrats socials que el poblaven.

La primera comunitat en instal·lar-se al barri són els Jesuïtes (1881), amb un Col·legi Externat. També tenien ensenyament gratuït, però separat de la resta.

La següent presència al barri fou dels Germans Maristes, que a la llarga varen ser la comunitat masculina més activa al barri fins la Guerra Civil. Primer varen obrir un Col·legi Externat (1900-46), poc després es varen encarregar de l’Escola Parroquial de la Concepció (1901-36), més tard varen obrir una Acadèmia (1905-25) i finalment varen habilitar una sucursal del Col·legi Externat (1919-36). Varen ser els més actius en aquest barri, cobrint tots els tipus d’ensenyament i oferint una alternativa als Jesuïtes. També varen mantenir les diferències segons pagament o gratuïtat, en aquest cas en ubicacions diferents. En total, la meitat de les fundacions docents de la zona són seves.

Posteriorment arriben els Pares Maristes, que varen obrir circumstancialment una Acadèmia d’idiomes (1908-22?). El seu paper és molt reduït, durant pocs anys i supeditat a la seva tasca de ministeris per la colònia francesa del barri.

Els Escolapis es varen instal·lar arran dels incidents de la Setmana Tràgica (1909), que els va obligar a traslladar el Col·legi de Sant Antoni (Raval), de manera provisional, a aquest barri. són dels últims en arribar. Va prosperar i finalment es va mantenir com a Col·legi independent.

Després d’una dècada sense activitat (1910-1920), s’estableixen els Carmelites Calçats amb una Escolania que després es va reconvertir en Col·legi (1921-71) i que varen ser la darrera comunitat docent establerta al barri abans de la Guerra Civil.

Amés, els Jesuïtes varen fundar una altra casa: l’Institut Comercial (1927-52) i d’aquesta manera tenien dues cases al barri, sent les més prestigioses i cotitzades del barri.

Com a contrapartida, als anys 20 desapareixien les dues acadèmies del barri, primer la dels Pares Maristes (cap a 1922) i després la dels Germans Maristes (1925).

En total, el barri mantenia 7 cases d’ensenyament l’any 1930 i era (juntament amb Gràcia) el barri millor atès de la ciutat amb gran diferència sobre la resta (cap barri no tenia més de tres). Llavors, la supressió dels Jesuïtes (1932) fou un fet transcendental: va suposar la confiscació de les dues cases que tenien al barri i que varen ser transformades en escoles públiques. En principi, l’estatus quo escolar no havia de canviar; però l’alumnat va canviar substancialment, ja que molts pares varen refusar la nova situació, retirant als seus fills i portant-los a acadèmies que regiren els Jesuïtes sota una formula exteriorment laica. Per tant, la supressió fou un esdeveniment que va trasbalsar substancialment al barri.

La Guerra Civil va afectar sobretot als Maristes, que varen perdre l’Escola Parroquial i una de les dues finques del seu Col·legi; l’altra finca va acabar deixant-se l’any 1946 i fou traslladada al barri de la Sagrada Família, però tocant al barri de la Dreta. Els Jesuïtes varen recuperar les dues cases expropiades l’any 1932 i a més varen obrir una Escola-Escolania al mateix Col·legi de Casp (1939-84), diversificant encara més l’ensenyament ofert a la zona. Els Escolapis també varen obrir sense problemes.

Als anys 40 i 50 la zona seguia sent molt atractiva per fer noves fundacions i així varen arribar noves comunitats: arribaren als religiosos dels Sagrats Cors amb un Col·legi (1940-75) i els Germans de la Sagrada Família de Belley amb un altre (1955-65). Com a contrapartida, la ja dita desaparició dels Germans Maristes (1946) i el tancament de l’Institut Comercial dels Jesuïtes (1952).

La Dreta de l’Eixample es va estabilitzar amb un màxim de 6 cases d’ensenyament durant un temps, fins que des de 1965 començaren a desaparèixer la majoria de cases: Sagrada Família de Belley (1965), Carmelites Calçats (1971), Sagrats Cors (1975) i l’Escola dels Jesuïtes (1984), que fou traslladada a un altre barri. Des de llavors tan sols han quedat dos col·legis, els dels Jesuïtes i Escolapis.

A priori podria semblar que la Dreta de l’Eixample, com a zona paradigmàtica de les classes mitjanes i altes de la ciutat i nou centre emergent de la ciutat, hauria tingut un gran nombre de fundacions: és així, però no des d’un principi. El barri és un dels que més fundacions va tenir, però va trigar bastant en marcar aquestes distàncies. En principi la diferència fou, principalment, qualitativa: les cases fundades no eren moltes i en general no eren de grans dimensions, però suficients pel barri i que feien innecessàries noves apertures. En el seu conjunt gairebé totes eren cases de pagament, demostrant una clara homogeneïtat. Posteriorment la diferencia ja fou tant quantitativa com qualitativa i llavors sí va ser absolutament superior a altres barris, com a priori cabria esperar. Durant tot el segle XX el barri mostra prou regularitat en el seu procés de creixement, amb fundacions espaiades i generalment duradores. Igualment, el decreixement ha sigut força pausat i sense arribar a ser catastròfic pel barri.

Així, curiosament l’any 1900 només havia un col·legi a tot el barri, malgrat que bona part del barri de la Dreta ja estava prou urbanitzat i l’èxode social des del Barri Gòtic ja feia temps que s’havia iniciat. Això podria explicar-se pel pes que mantingueren durant cert temps els dos col·legis externats del Barri Gòtic a càrrec dels Germans de La Salle i els Escolapis i en menor grau per la naixent competència dels internats de la zona alta (Sarrià i Sant Gervasi).

Però l’any 1909 el panorama ja era totalment diferent: ja havien tres col·legis (Jesuïtes, Germans Maristes, Escolapis), dues acadèmies (Germans i Pares Maristes) i una escola gratuïta (Germans Maristes). Excepte els Jesuïtes, els edificis no eren de grans dimensions i les acadèmies es reduïen a un simple pis. En tot cas, sembla clar que foren els Jesuïtes els que varen capitalitzar gran part de la demanda escolar molt aviat i amb grans mitjans, deixant poques escletxes a les comunitats següents. L’ensenyança gratuïta era molt minoritària, d’acord amb la composició social del barri i estava clarament separada de la de pagament.

A partir de 1920 i fins els anys 50 es va entrar en una etapa de creixement i a la vegada de substitució, fent-se fundacions de majors dimensions a la vegada que desapareixien les cases més petites (principalment les acadèmies i l’Escola Parroquial).

Finalment, des dels anys 60 es va entrar en un procés de contracció constant, causat per una redistribució general dels recursos educatius destinant-los a barris de la ciutat molt més mancats, per la creixent manca de recursos humans de cadascuna de les comunitats i perquè el barri tenia una demanda descendent a causa del descens de la natalitat.

Des dels anys 80 el barri s’ha estabilitzat amb només dos col·legis, sense que hagi cap indici de cap desaparició més.

ESQUERRA EIXAMPLE

• Asil de la Immaculada Concepció (1867-1881). Rosselló, 175. Hospitalaris Sant Joan de Déu.

Hospital-escola infantil. Instal·lats en una caseta al xamfrà, varen fer una ampliació de l’edifici que va concloure l’any 1875. Ja dedicats a guarir i educar als nens ingressats. Buscant un lloc més ampli i retirat, es traslladen a Les Corts i varen vendre la finca als Missioners del Sagrat Cor.

• Col·legi de Sant Miquel (1898). Rosselló, 175 (abans 45). Missioners Sagrat Cor.

Convent, Església i Internat de pagament. L’any 1882 fou comprat aquest Hospital als Hospitalaris de Sant Joan de Déu per utilitzar-lo com a Residència i Seminari de formació de religiosos; però sense cap activitat docent. Ja l’any 1887 apareix referit per primera vegada en aquesta direcció com a convent, sense assenyalar cap tipus d’ensenyament. En el costat de Muntaner s’instal·la el Col·legi, mentre al costat de Rosselló s’instal·len les dependències dels religiosos. Al xamfrà havia l’Església. L’any 1901 gairebé desapareix per manca d’alumnat degut al seu trasllat, però pocs anys després arriba als 200 alumnes. Es mantenen els ensenyaments abans impartits i des de 1918 aproximadament ja apareixen estudis de Comerç. Fou incendiat l’any 1909 i destruït l’any 1936, reconstruint-se tal com avui el coneixem. No està clara com fou la transició de l’Internat al Externat. Alumnes: 218 (1910); 500 (1930); 1000 (1959). Religiosos: 14 (1927).

• Col·legi Comercial (1905-1918). Provença, 187-193. La Salle.

Ja existí un col·legi de noies a la mateixa adreça, documentat de 1902 a 1905. L’edifici fou inaugurat l’any 1905 com a Colegio Comercial, segons els documents d’apertura. Apart de Comerç, des de 1906 s’imparteix 1a ensenyança per nens externs. Alumnes: 220 (1908); 234 (1910). No hi ha escola gratuïta.

• Escoles de Nostra Senyora del Roser de l’Associació de Nostra Senyora de Pompeia (1915-1920).Aribau, 62. Caputxins.

Escoles de nois, noies i obrers que funcionaven des de 1912 a Gràcia. Des de 1915 la secció femenina l’escola de noies se separa de la resta i es situa en aquesta adreça. No s’esmenta la participació directa dels Caputxins en les activitats docents: en aquest cas, se’n feien càrrec unes senyoretes integrants de l’Associació. No tornen a esmentar-se des-de 1920.

• Escola Parroquial de Sant Josep Oriol (1925-1936). Villarroel, 83 (abans 91). Germans Maristes.

Escola Parroquial de nens. També s’esmenta una Església i Col·legi, que deu ser el mateix. 1a ensenyança. No s’aclareix la seva gratuïtat. Religiosos: 17 (1936).

• Escoles Antonianes (1940-1944). Mallorca, 154 1r 2a. Franciscans Conventuals.

Trasllat de la residència de Trafalgar, 58 al Barri Gòtic, però que ara incorpora l’ensenyament. Establert en un pis de lloguer. Als pocs anys es trasllada a Elisa 19-21, en el barri de Sant Gervasi. Alumnes: 18 (1940); 180 (1943).

• Patronat Social Obrer de Les Corts - Escola nocturna (1951-1955). Entença, 206. La Salle.

Escola nocturna per a obrers originada en l’associació del mateix nom, formada per antics alumnes de La Salle i amb seu en el Col·legi de Les Corts. Fundada l’any 1905, va ser una activitat complementària d’aquest col·legi durant anys fins el seu trasllat a aquests locals. Documentat des de 1951, segurament ja hi era abans; com a mínim, des de la desaparició del Col·legi (1948).

• Col·legi Parroquial de Sant Josep Oriol (1953-1976). Villarroel, 83. Gabrielistes.

El Col·legi continuà funcionant l’any 1976, malgrat que els Gabrielistes el deixessin.

- Anàlisi

L’Esquerra de l’Eixample forma part de la quadrícula planificada per Ildefons Cerdà (1860), com a ampliació de la ciutat antiga ja lliure de les muralles que havien impedit el seu creixement durant segles. Progressivament, la zona actualment coneguda com a Esquerra va anar adquirint un caràcter social mitjà-baix, urbanitzant-se lentament i d’una manera poc ordenada. Degut al caràcter social bàsicament menestral i modest que l’anava poblant i a la vegada al seu creixement dispers, l’Esquerra va rebre una atenció educativa força reduïda.

La primera comunitat en arribar al barri ho va fer molt aviat: varen ser els Hospitalaris de Sant Joan de Déu, amb una Escola-Hospital de nens (1867), que l’any 1881 va ser traslladada a Les Corts buscant un millor emplaçament. Fou una casa planificada per funcionar lluny de la ciutat, quan la zona estava pràcticament buida. Quan això començava a canviar, es mudaren.

La següent comunitat en arribar varen ser els Missioners del Sagrat Cor, que varen portar a l’Esquerra un Col·legi Internat (1898) provinent del Barri Gòtic. Ha sigut l’única casa d’ensenyament de gran durada al barri i que encara es manté.

Posteriorment, els Germans de La Salle va fundar un Col·legi Comercial (1905), però de vida molt breu, ja que va desaparèixer l’any 1918.

Finalment, varen arribar els Germans Maristes, fent-se càrrec de l’Escola Parroquial de Sant Josep Oriol (1925-36).

La Guerra Civil va suposar la desaparició de l’Escola Parroquial dels Maristes. A començaments dels anys 50 varen haver noves fundacions: els Franciscans Conventuals, amb una Escola (1940-44); els Germans de La Salle, amb una Escola Nocturna per a obrers (1951-55); i els Gabrielistes, amb l’Escola Parroquial de Sant Josep Oriol (1953-76).

Totes aquestes cases varen tenir, novament, una durada molt breu (exceptuant l’Escola Parroquial, que va aguantar uns anys més) i l’Esquerra es va tornar a quedar amb la casa de sempre: el Col·legi dels Missioners del Sagrat Cor.

Malgrat que han hagut fins a 7 fundacions al llarg de gairebé un segle, l’Esquerra de l’Eixample ha sigut un barri profundament desatès. Mai ha tingut més d’una o dues cases funcionant simultàniament (excepte entre 1953-55); però pot dir-se que, a la pràctica, al barri només ha funcionat un Internat fundat l’any 1898, posteriorment convertit en Externat i una Escola Parroquial entre dues èpoques. L’Escola-Hospital inicial (1867-81) duia a terme tasques més sanitàries que no pas docents i com a tal tenir un funcionament tancat. Després l’Internat (1898), com a tal, també havia de tenir un funcionament aïllat i recollit i per això tampoc va repercutir positivament al seu entorn més immediat. El Col·legi Comercial (1905-18) estava específicament destinat a estudis de Comerç i com a tal no estava destinat a altres estudis més bàsics. I també va durar molt poc.

Per tant, no fou fins l’apertura de l’Escola Parroquial (1925), que va néixer una casa d’ensenyament realment activa dins el barri, intentant pal·liar una carència total; però va desaparèixer amb la Guerra Civil, quedant de nou el barri totalment abandonat. L’Escola franciscana (1940-44) i l’Escola per a obrers (1951-55) varen ser testimonials i sense una mínima rellevància. Refeta l’Escola Parroquial (1953), de nou varen oferir un servei que ningú més hi donava fins la seva desaparició l’any 1976. Llavors, el panorama educatiu ja havia canviat força i no era tan precari. Amés, l’antic Internat ja s’havia transformat en Externat i per tant la seva aportació al barri era molt més destacada.

FORT PIUS

El Fort Pius forma part de la quadrícula planificada per Ildefons Cerdà (1860), com a ampliació de la ciutat antiga ja lliure de les muralles que havien impedit el seu creixement durant segles. Es trobava a la zona compresa entre la Dreta de l’Eixample, la Ciutadella i el barri obrer del Poblenou. Com a tal, es va anar urbanitzant molt lentament, sense cap nucli poblacional definit i rebent una població bàsicament obrera i menestral.

Mai cap comunitat masculina ha fundat cap casa en aquest barri.

GRÀCIA

• Col·legi Claret (abans Col·legi i Escoles del Cor de Maria) (1871-1909; 1912). Nàpols, 344-350 - Sant Antoni Maria Claret, 45-49 (abans Coello, 255) - Sicília, 323-333. Claretians.

Col·legi de pagament i Escola gratuïta amb classes diürnes i nocturnes. L’any 1860 els Claretians fundaren l’anomenat Convent Nou a un modest edifici rodejat de conreus a les afores de la llavors Vila de Gràcia; però no fou fins 1871 que començaren les activitats educatives. Aquest edifici inicial es trobava a la cantonada de Claret-Nàpols, però malgrat no estar alineat amb l’Eixample Cerdà (que fou aprovat en el mateix 1860), casualment en coincidia i això el va salvar força anys. Sembla que l’Escola gratuïta fou establerta algun temps a Travessera de Gràcia, 260-264 en un antic col·legi politècnic (1895-1909 aproximadament) i devia ser un annex molt proper a l’edifici. L’any 1904 fou construïda l’actual Església al Carrer Claret i que es convertí posteriorment en l’eix central del complex educatiu. Incendiat l’any 1909, es traslladaren provisionalment fins que l’edifici de Nàpols fou reconstruït totalment l’any 1912 (i ja coincidint totalment amb la quadrícula Cerdà). Degut a la demanda, es construí un nou edifici (1926-29) a la cantonada Claret-Sicília, quedant l’Església centrada entre els dos edificis del Col·legi. Amb 1a ensenyança, cap a 1920 ja apareixen la 2a ensenyança i Comerç.

L’any 1936 l’Església fou incendiada i encara que el Col·legi no ho fou va ser saquejat i va quedar inservible. Tornà a obrir-se l’any 1940. L’any 1960 i amb motiu del centenari de la fundació s’afegiren nous pisos i les instal·lacions esportives. Finalment, l’any 1997 s’enderroca l’edifici de Claret-Nàpols (edificat l’any 1909-12 i ja molt malmès) i es substituí per un de nou.

Alumnes: 165, 65 gratuïts (1910); 140, 40 gratuïts (1914). Religiosos: 20 (1914); 30 (1927).

• Casa Municipal de Correcció - Escola de Reforma (1884-1890). Travessera de Gràcia, costat mar (abans Travesera Solar, 91). Sant Pere ad Víncula.

La Casa de Correcció Municipal fou inaugurada en el Convent de las Agustines-Beates Magdalenes del Carrer de Jonqueres, l’any 1834. Va ser habilitada per l’ensenyança i correcció d’homes i dones de menys de 20 anys, però separats internament. Fou enderrocat l’any 1854 durant el bienni progressista i al acabar es va plantejar la seva restauració. Així, l’any 1856 es reobrí en l’antic Convent de les Mínimes (Carme, 44) fins que l’any 1875 retornaren les monges i la casa fou reubicada a una antiga fàbrica de foneria de metalls a Gràcia. Com els reclusos augmentaven, la secció femenina se separà l’any 1880 entregant-la a les Religioses del Bon Pastor. L’any 1883 havien 93 reclusos i l’any 1887 ja eren 141: urgia trobar un nou local.

L’any 1884 es confià la seva direcció als RR. de Sant Pere ad Víncula, Orde especialitzada en la gestió d’establiments de correcció de la joventut. La titularitat de la casa seguia sent de l’Ajuntament, que es reservava una quota d’assignació d’ingressats, però poc a poc els Religiosos es varen fer amb tot. Varen reduir l’edat d’ingrés de 8 a 15 anys, però encara no donaven abast. Ingressaven joves per desig patern, que pagaven la seva plaça.

• Escola de Sant Joan Baptista de La Salle (1892-1936). Església, 2-4. La Salle.

Escola gratuïta de nens. 1a ensenyança des dels 6 anys. Alumnes: 212 (1900 i 1914); 150 (1908); 200 (1910); 270 (1928). Religiosos: 3 (1927); 6 (1928). Incendiat l’any 1936.

• Col·legi La Salle-Grácia (1940-1971). Sant Salvador, 44. La Salle.

Continuació de la casa anterior en un emplaçament diferent, però molt proper. L’any 1967 va rebre l’alumnat de La Salle-Josepets (1912-67), dintre del mateix barri.

• Ídem (1971). Plaça del Nord, 14 (abans 6, s/n). La Salle.

Continuació de la casa anterior, juntament amb les dues seccions filials.

• Secció Filial n. 3 de l’Institut “Menéndez Pelayo”- La Salle-Gràcia (1963). Sant Salvador, 36-50. La Salle.

• Secció Filial n. 4 de l’Institut “Menéndez Pelayo”- La Salle-Gràcia (1966). Sant Salvador, 44. La Salle.

• Escola Pia Balmes (1899-1912). Passeig de Gràcia, 114. Escolapis.

Col·legi Externat de pagament. Originat en Academia Balmes de 2a ensenyança fundada per un Mossèn, Francesc Galí. L’any 1899 els Escolapis se’n feren càrrec de l’Acadèmia incorporant la 1a ensenyança. Primer centre escolapi sense ensenyament gratuït. Alumnes: 230 (1900); 300 (1908); 400 (1909). L’any 1912 es trasllada, encara que es continua esmenant aquesta adreça fins 1918.

• Ídem (1912-1930). Còrsega, 327. Escolapis.

Trasllat de la casa anterior. Es mantenen la 1a i 2a ensenyança.

• Ídem (1930). Balmes, 208 (abans 230-232). Escolapis.

Trasllat de la casa anterior.

• Escola de Sant Josep del Centro Moral Instructivo de Gracia (1903-1914). Ros de Olano, 7-9 (abans Las Gracias). La Salle.

El Centro Moral, fundat l’any 1869, té entre altres la seva secció escolar per a obrers. Escoles gratuïtes, diürnes per nens i nocturnes per adults. Des de 1903 els GG. de La Salle se’n encarreguen de la diürna, de 1a ensenyança. Alumnes: 200 (1899); 300 (1908); 200 (1909); 60 (1910); 200 (1914). Fins 1922 segueixen esmentant-se les escoles, però sense La Salle.

• Escoles de Nostra Senyora del Roser de l’Associació de Nostra Senyora de Pompeia (1912-1912).Avinguda Diagonal, 450. Caputxins.

Dintre del Convent de la Mare de Déu del Roser de Pompeia, inaugurat l’any 1908, es va promoure la creació de l’Associació de Nostra Senyora de Pompeia l’any 1910, amb diversos serveis socials per a la població de Gràcia. Entre aquests es trobava l’organització d’unes escoles gratuïtes. Els Caputxins varen tenir una intervenció directa, malgrat no ser la seva finalitat principal. Diürnes per a nois i noies, nocturnes per a obrers i dominicals per serventes. Varen començar a funcionar l’any 1912 i es varen organitzar al mateix convent, però per manca d’espai aviat es va decidir traslladar-les a un nou local més ampli el mateix any.

• Ídem (1912-1926). Travessera de Gràcia, 8 prop Gran de Gràcia- Antic Teatre Coliseu. Caputxins.

Trasllat de les escoles a un local més ampli, en l’Antic Teatre Coliseu i amb dues finques adjacents. L’any 1911 tenen 127 alumnes; l’any 1914 tenen 273 nens i 140 nenes diürns i 460 obrers nocturns. L’any 1915 la secció femenina es trasllada a Aribau, 62.

• Ídem (1926-1972). Riera de Sant Miquel, 1 bis. Caputxins.

Trasllat de la casa anterior a un nou edifici més espaiós, construït en terrenys annexes al Convent dels Caputxins.

• La Salle-Josepets (abans Col·legi de Nostra Senyora de Gràcia) (1912-1967). Marquès de Santa Anna, 5-7 (abans Santa Ana). La Salle.

Anomenat de dues formes: Colegio de Nuestra Señora de Gracia (1913), o Colegio de San Juan Bautista de La Salle (1920). Fundat al costat de l’Església dels Josepets de Gràcia l’any 1912, possiblement va substituir a unes Escoles Parroquials annexes a l’Església dels Josepets (1909-12) al número 3 del mateix carrer. Es tracta d’un Col·legi perquè no hi ha referència alguna a caràcter benèfic o caritatiu. 1a ensenyança. Religiosos: 10 (1927).

• Col·legi del Sagrat Cor de Jesús (1925-1932; 1939-1984). Torrent de les Flors - Encarnació, 49. Jesuïtes.

Continuació de l’empesa anterior, però amb majors objectius. Ara es tracta d’una Escola, igualment portada per la Congregación del Apostolado de la Oración del Sagrado Corazón de Jesús i vinculada a la Companyia. En aquest cas la participació dels Jesuïtes sembla que fou molt escassa, fet que la permeté sobreviure a la dissolució de 1932 i funcionar fins 1936. Després de 1939 la implicació dels Jesuïtes fou major. L’any 1948 el centre pateix una profunda reforma i ampliació i incorporà una Escola Professional Textil, però la perd l’any 1961. Poc després afegí la 2a ensenyança. L’any 1984 va desaparèixer. Alumnes: 50 (1939).

• Escola de la Santíssima Trinitat (1928-1965). Torrent d’en Vidalet, 1-3. Trinitaris.

Escola per als escolanets de l’Església dels Trinitaris, fundada entre 10 i 15 anys abans de la guerra. Segurament fundada per un Capellà a títol personal, després fou dirigida pels religiosos quan aquests arribaren a la ciutat. Molt petita i poc representativa dins el barri. Alumnes: 15.

• Col·legi Sagrada Família (1950-1955). Còrsega, 335 1r. Sagrada Família de Belley.

Establert en un pis de lloguer, donat el gran ritme de creixement aviat es va pensar en un nou emplaçament. Des de 1954 s’inicià el trasllat de les dependències a la nova casa d’Avinguda Diagonal, 351 a la Dreta de l’Eixample i va ser tancat definitivament a principis de 1955. Alumnes: 13 (1950); 215 (1953).

- Anàlisi

A l’actual zona de Gràcia, quan la Vila ni tan sols existia, ja varen sorgir alguns Convents situats a les afores de la ciutat: el Convent de Santa Maria de Jesús (1427-1835) dels Franciscans Observants; el Convent del Montcalvari (1578-1714) dels Caputxins. I fonamentalment és important el de Santa Maria de Gràcia (1626-1835) fundat pels Carmelites Descalços, ja que entorn d’aquest darrer va néixer la posterior Vila de Gràcia. Cap d’ells va tenir cap tasca docent. Després de la Desamortització varen desaparèixer tots, quedant només l’Església del Convent dels Carmelites Descalços, coneguda posteriorment com dels Josepets fins l’actualitat. Entorn d’ell va créixer un important nucli de població, arribant a ser el més important de tots els del pla de Barcelona al segle XIX.

La Vila de Gràcia va estar tradicionalment ben assortida de centres masculins i fou la més ben atesa entre els municipis agregats a la ciutat. No es poden definir períodes, doncs les fundacions foren bastant escalonades. I totes les cases, en conjunt, mostren un gran equilibri entre l’ensenyament gratuït i el de pagament.

La primera comunitat en arribar a la Vila foren els Claretians (1860), que més endavant varen fundar un Col·legi i Escola (1871), però molt retirats del nucli gracienc original. Destaca molt que aquesta va ser la primera comunitat religiosa arribada a Barcelona i municipis del voltant des de la Desamortització de 1835, escollint Gràcia per ubicar-se. Igualment, la seva va ser la primera casa d’ensenyament oberta des de llavors.

Els següents en arribar varen ser els Pares de Sant Pere ad Víncula, fent-se càrrec de la secció masculina de la Casa de Correcció Municipal (1884). Per les característiques de l’entitat, varen tenir un funcionament allunyat de la Vila. Posteriorment es traslladaren a un nou edifici en l’actual barri de Sant Gervasi (1890), però tocant als límits del barri i, en realitat, geogràficament més propers a Gràcia que a Sant Gervasi.

Després varen arribar els Germans de La Salle, que foren els més fecunds fundant tres cases ben diferents. Primer varen fundar una escola gratuïta (1892); varen fer-se càrrec de l’escola d’una associació (1903-14); i varen fundar un col·legi de pagament als Josepets (1912-67).

Posteriorment varen ser els Escolapis en arribar, que varen assumir la direcció d’un col·legi que va acabar sent seu (1899).

Després, els Caputxins varen obrir una escola annexa al seu Convent (1912-72).

A posteriori varen arribar els Jesuïtes amb una Escola (1925-84), que en realitat no depenia d’ells sinó d’una de les seves Congregacions Marianes.

I finalment els Trinitaris, que tornaven a la ciutat amb una petita Escola (1928-65), sent els darrers en arribar abans de l’esclat de la Guerra Civil.

En total es varen fundar tres col·legis de pagament, cinc escoles gratuïtes i un correccional. Exceptuant el correccional pel seu caràcter de reclusió, totes estaven molt lligades a la vida del municipi gracienc, atenent a l’alumnat de la pròpia Vila: ni tan sols hi ha cap internat. Un panorama docent molt divers i equilibrat, protagonitzat per moltes comunitats (només La Salle tingué un pes superior a la resta), que pot considerar-se consolidat a 1928 amb un màxim de 7 cases d’ensenyament al barri. Des de llavors no hi han pràcticament fundacions, però tampoc desaparicions (exceptuant una de les escoles de La Salle l’any 1914). L’estabilitat és un punt molt destacable del barri.

Després de la Guerra Civil no va desaparèixer cap casa, mantenint-se l’estabilitat fins als anys 60. Inclús va haver una darrera incorporació amb dels Germans de la Sagrada Família de Belley, obrint un Col·legi (1950-55), que fou molt breu i aviat es va traslladar a un altre barri.

A partir dels anys 60 va començar una lenta contracció, tancant-se les cases dels Trinitaris (1965), La Salle de Josepets (1967), Caputxins (1972) i Jesuïtes (1984). Després d’arribar a un màxim de 8 cases obertes en el període 1950-55, el constant declivi ho va deixar en només 3 cases (1985). Quedaren oberts els col·legis dels Claretians, La Salle i Escolapis; curiosament, són les cases més antigues les que perduren fins ara.

Com pot veure’s, l’ensenyança en mans de comunitats masculines s’ha trobat tradicionalment fermament arrelada a Gràcia. No era la única, però sí tenia un paper destacat. Curiosament, durant la Setmana Tràgica bona part de les cases existents varen ser cremades; però no en va desaparèixer cap i varen continuar les implantacions. L’actiu associacionisme popular que Gràcia sempre ha desenvolupat fa que, malgrat aquest gran desplegament, els religiosos no tinguin un paper omnipresent ni dominant, ja que havien altres alternatives i ideologies docents igualment presents i actives a la Vila. Per tant, l’acceptació dels religiosos educadors a la barriada fou total, però no unànime. A jutjar pel resultat, es pot concloure que Gràcia demostrava un cert pensament tradicional i conservador en matèria educativa que arriba a ser fins i tot sorprenent. La Setmana Tràgica fou un gran estrall, però podria haver sigut provocat per una minoria molt poc representativa del barri.

GUINARDÓ

• Germans Maristes del Guinardó (?-1909). Germans Maristes.

Convent incendiat l’any 1909. I desaparegut, perquè no varen haver més notícies sobre ell. Es desconeix si era escola, cosa molt probable a cada fundació marista.

També podria ser una confusió de l’època que confondria els Maristes amb el Convent dels Mínims.

• Col·legi Sagrat Cor (abans Centro Salud Canisio) (1950-78). Plaça Can Baró, 1-3. Jesuïtes.

Fundat abans de la Guerra com a centre catequístic, després de 1939 va ser dut per una de les Congregacions Marianes de la Companyia, la Congregación de la Purificación i San Francisco de Borja. Amb la compra del local l’any 1945 i la inauguració de les classes l’any 1950 va rebre el nom de Escuela del Centro de Nuestra Señora de la Salud i San Pedro Canisio (popularment dit Centro Salud Canisio), amb direcció dels mateixos Jesuïtes. Per a obrers i empleats. Alumnes: 150, 38 gratuïts (1951). Des de 1968 també col·laboren les Religioses del Sagrat Cor i és llavors quan canvia el seu nom pel de Col·legi Sagrat Cor. Funcionant com a entitat privada independent des de 1978, no reeixí i va desaparèixer l’any 1984.

• Col·legi Sagrat Cor (1976-78). Molist, 17. Jesuïtes.

Ampliació de la casa anterior, amb una finca al mateix barri però separada de l’anterior. Al marxar els Jesuïtes va poder seguir funcionant independentment fins el 1993 aproximadament.

• Secció Filial n. 11 de l’Institut “Ausias March” - Congregación de la Purificación i San Francisco de Borja (1969?-74). Plaça Can Baró, 1-5. Jesuïtes.

Incorporació de la 2a ensenyança a la casa anterior.

• Convent de Sant Joaquim - Escola Apostòlica (1901). Oblit, 22 (abans 3). Mínims.

Seminari, Noviciat i Convent. Incendiat l’any 1909, fou reobert l’abril de 1910. La seva Escola funcionà des de 1971 fins 1984. Religiosos: 5 (1927).

- Anàlisi

El Guinardó era, fins finals del segle XIX, una zona bàsicament agrària de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals sense cap tipus d’urbanització, llevat d’alguns masos. Durant la primera meitat del segle XX es va convertir en un barri residencial de classe mitjana-baixa i segona residència de classes modestes. A partir dels anys 60 es va urbanitzar molt densament, sent totalment engolit per la trama urbana de la ciutat.

La primera fundació al barri va ser un Convent dels Germans Maristes que va durar molt pocs anys i que va desaparèixer amb els incidents de la Setmana Tràgica (1909); tampoc està clar si va existir realment i si va tenir escola.

Fins després de la Guerra Civil no torna a obrir-se cap altre casa, quan el barri ja estava força poblat i urbanitzat. En aquest cas, els Jesuïtes arriben amb un Col·legi (1950-1978) a càrrec d’una de les seves Congregacions Marianes. Aquesta va ser el centre educatiu del barri durant gairebé tres dècades.

Per altra banda, el Convent dels Mínims (fundat l’any 1901) també va dedicar-se a la docència en un breu període (1971-84).

Amb la desaparició de les cases dels Jesuïtes (1978) i dels Mínims (1984), el barri ha quedat buit de col·legis de religiosos. L’escola fundada pels Jesuïtes va continuar oberta durant un temps. Mentre, els Mínims continuen al barri; però dedicats només a la seva vida comunitària.

HORTA

• Col·legi de Sant Joaquim i Escoles Parroquials Verdaguer (després La Salle-Horta) (1912-1985).Chapí, 74 (abans Combinación, 82). La Salle.

Escoles Parroquials d’Horta, preses per La Salle a instància del Bisbe de la ciutat l’any 1912 i documentades fins a la Guerra. S’imparteix 1a ensenyança i, al contrari del que és habitual a les escoles parroquials, és de pagament. Alumnes: 100 (1914). Des de 1920 apareix el nom de Colegio de San Joaquín, segurament nascut a l’escalfor de las escoles parroquials. Possible oferta gratuïta i de pagament per separat.

Posteriorment s’amplià amb la construcció de la casa de Hedilla 66 situada al mateix barri, passant allà el Col·legi l’any 1966. Encara va acollir diverses dependències fins a la seva desaparició.

• La Salle-Horta (abans La Salle-Hedilla) (1963). Dr. Letamendi, 63-65 (abans Hedilla, 66). La Salle.

Col·legi fundat inicialment com a ampliació de la casa de Chapí, 74 al mateix barri. Posteriorment, al desaparèixer aquella casa aquesta passa a concentrar tots els serveis docents dins el barri i adopta el nom actual, més genèric.

• Secció Filial n. 2 de l’Institut “Menéndez Pelayo”- La Salle-Hedilla (1962). Hedilla, 66. La Salle.

• Col·legi Sagrada Família-Horta (abans Col·legi Sant Josep) (1956). Peris i Mencheta, 26-46. Sagrada Família de Belley.

Nascut com a sucursal de la casa d’Avinguda Diagonal, 351 de la Dreta de l’Eixample. Preveient-se que el Col·legi de Diagonal no podria donar a abast en un futur, es varen fer gestions per adquirir una propietat més àmplia. Finalment es fixaren en Can Carabassa, també dita Maryland, torre senyorial d’estil neoclàssic amb espaiosos jardins. Fou comprada l’any 1956 i després d’alguns arranjaments provisionals va començar a funcionar com a Col·legi aquell mateix any. Inicialment dit Col·legi Sant Josep, va funcionar com a sucursal de Diagonal fins 1960 i posteriorment, l’any 1965, va absorbir-lo i adoptà el seu nom. Amb aquesta integració la torre era insuficient, però els amplíssims jardins havien permès ampliar el Col·legi amb 4 pavellons bessons (1965). Posteriorment, un pavelló nou (1974-75) i el progressiu arranjament de tota la finca amb patis i jardins va donar la fesomia actual al Col·legi. Alumnes: 132 (1957); 989 (1965); 1500 (1970); 1954 (1990). Religiosos: 10 (1960); 22 (1964).

- Anàlisi

Horta va ser municipi independent fins el 1904 en què fou agregat a Barcelona, resistint un pocs anys més a l’agregació a la que foren subjectes la resta de municipis del Pla (excepte Sarrià). Englobava el que actualment són els barris d’Horta, Vall d’Hebron i Vallcarca.

Durant molts anys, l’única casa d’ensenyament que va funcionar a Horta va ser l’Escola Parroquial, a càrrec dels Germans de La Salle (1912-85), que excepcionalment foren de pagament quan normalment eren gratuïtes.

Després de la Guerra Civil el barri va tenir una millor atenció, gràcies a dues cases fundades gairebé consecutivament: un Col·legi dels Germans de la Sagrada Família (1956) i un altre dels Germans de La Salle (1962) com a ampliació de l’antiga Escola Parroquial que també es va convertir en Col·legi. L’any 1985 va desaparèixer l’antiga Escola Parroquial, quedant els dos col·legis fundats a posteriori fins l’actualitat.

HOSTAFRANCS

• Escola (-1902?-). Constitució, 116. Salesians.

L’any 1902 apareix l’escola regida pels Salesians amb 111 nens i inclús subvencionada pel Ajuntament. Al any següent desapareix la referència als Salesians i a la mateixa escola.

• Escola del Centre Montserrat-Xavier (1904-32; 1939-1984). Ermengarda, 11-25. Jesuïtes.

Té el seu origen al Centro de Nuestra Señora de Montserrat i San Francisco Javier, fundat l’any 1904 per la mateixa Congregació que fundà la casa del Clot. Dit per abreviar Montserrat-Xavier. Des del principi fou dirigit pels Jesuïtes. Escola elemental. Fou requisat l’any 1932 i convertit en escola de la Generalitat. L’any 1936, durant la Guerra, hi construïren un nou edifici per a 1a ensenyança. L’any 1941 s’incorporà l’Escola Tècnica Professional i l’any 1956 la 2a ensenyança, però amb una reorganització del centre ambdós estudis passaren a l’altre seu del centre l’any 1971. Els Jesuïtes marxaren l’any 1984 i la casa subsisteix com a Escola Montserrat-Xavier, regida per la Fundació Cultural d’Hostafrancs.

• Ídem - Ateneu d’Hostafrancs (1919-1932; 1939-1984). Torre de Damians, 6 - Consell de Cent, 14. Jesuïtes.

L’any 1919, per manca d’espai, l’Escola del Centre s’amplià amb aquest altre edifici, l’Ateneu d’Hostafrancs. L’any 1971 la 2a ensenyança i l’ensenyament professional es traslladaren a aquest edifici, mentre a l’altre seu es mantenien els estudis de caire més elemental. Inclús l’edifici fou enderrocat i bastit un molt més gran. Els Jesuïtes marxaren l’any 1984 i la casa subsisteix com a entitat independent amb el nom de Centre i Ateneu Montserrat, després dit Escola Joan Pelegrí.

• Secció Filial n. 5 de l’Institut “Ausias March”- Congregació Mariana de Professionals - San Miquel i ETP Hostafrancs (1956-84). Ermengarda, 11-25. Jesuïtes.

Incorporació de la 2a ensenyança a la primera casa abans citada. Després es va traslladar a Torre de Damians, 6.

portada per la Fundació Cultural d’Hostafrancs.

• Obra Max Bembo. Asil de Desamparats (-1907?-). Cortes, 18 (actualment Gran Via, 388- esq. Llançà). Salesians.

Asil de nens vinculat als Salesians, amb 12 religiosos al seu càrrec. La seva missió és l’asil de nens i nenes obrers fins que poden valdre’s per sí mateixos. Contaven amb 100 nens i 70 nenes. Segurament els Salesians s’encarregaven de les classes, deixant l’obra assistencial a altres persones, ja que la finalitat dels Salesians no s’inclou els asils d’orfes o pobres.

L’obra no torna a ser esmentada fins el 1912, però llavors els Salesians ja estaven desvinculats. Des de 1917 es traslladen a 26 de Gener 36, fins a la seva desaparició l’any 1925.

• Escoles del Centro Angélico de Hostafrancs (-1915?-). Sant Roc, 27. Germans Maristes.

Patronat obrer fundat pel Rector de Sants l’any 1882 i vinculat a la parròquia, és societat obrera des de 1905. Cap el 1915 comencen a donar classes dominicals els Maristes, fins data desconeguda.

- Anàlisi

Hostafrancs va néixer a principis del segle XIX com un petit suburbi del municipi de Sants, de caràcter inicialment comercial al trobar-se tocant a la Carretera de Sants, però gradualment va anar adoptant un caràcter creixentment obrer degut als establiments industrials que s’hi allotjaven. Des de 1839 va pertànyer a Barcelona.

En general, el barri ha tingut diversos intents d’implantació que no han tingueren èxit. En primer lloc, una Escola (-1902?-) i un Asil (-1907?-) a càrrec dels Salesians, però d’atribució molt dubtosa i en tot cas molt breus. També els Germans Maristes varen arribar al barri, encarregar-se de l’Escola d’un Centre Obrer (-1915?-), però igualment va tenir una durada molt minsa.

Els únics que han aconseguit reeixir al barri han sigut els Jesuïtes, amb una Escola gratuïta (1904) a càrrec d’una de les seves Congregacions Marianes. Va aconseguir mantenir-se i inclús varen obrir una sucursal (1919). Aquest centre es va convertir en el principal centre docent del barri durant dècades.

Posteriorment el barri ha continuat augmentant demogràficament, amb un espectacular creixement, especialment en els anys 20. Però malgrat això, no ha tingut cap més fundació. Els Jesuïtes marxaren l’any 1984, però el centre que varen fundar ha continuat funcionant fins l’actualitat

LES CORTS

• Escoles de l’Asil de Sant Joan de Déu (1881-1969). Deu i Mata, 57 (abans San Francisco / Carmelo / Gelabert Coscoll, 30) - Av. Diagonal, 565 (abans 14 de Abril / Av. Generalísimo, 635). Hospitalaris de Sant Joan de Déu.

Trasllat de la casa anterior. Amés d’Hospital-Escola, és un Asil Internat gratuït per a nens malalts i cecs. Rebien ensenyament elemental i d’oficis, adequat a les seves possibilitats fins a curar-se. De 5 a 15 anys. L’any 1969 es trasllada a Esplugues, transformant-se en Hospital i perdent tota activitat educativa. Interns: 200 (1895); 240 (1900); 204 (1914). Religiosos: 18 (1905); 22 (1927).

• Escola de Sant Josep (1887-1939; 1940-1946). Carretera de Sarrià, 4. La Salle.

Escola gratuïta de nens, oberta gràcies al mecenatge de Dorotea de Chopitea. 1a ensenyança des dels 6 anys. També apareixien esmentades classes de dibuix i francès. Una congregació dóna classes nocturnes per a obrers. Alumnes: 212 (1900); 210 (1910); 108 (1928). Religiosos: 3 (1914 i 1927). Incendiat l’any 1909, fou reobert en Octubre del mateix any.

• Ídem (1946-1965). Joan Gamper, 16-20. La Salle.

Trasllat de la casa anterior.

• Col·legi Pare Manyanet (abans Col·legi -Taller del Nen Jesús i Col·legi Sagrada Família) (1892).Taquígraf Garriga, 129 (abans San Carlos, 49 / Castellbisbal / Carmelo) - Entença, 301 (abans Riera de Magòria) - Prat Rull - Travessera de les Corts, 331 (abans 3-5). Fills Sagrada Família / Teatins.

Col·legi-Taller per a fills d’obrers de Les Corts. Fundat per un sacerdot l’any 1883, l’any 1892 se’n fan càrrec els religiosos. 1a ensenyança i oficis manuals, de 5-14 anys. De pagament, part gratuït. Incendiat l’any 1909, fou reobert en setembre. Des de 1918 l’Escolasticat de Filosofia i Teologia es trasllada a aquesta casa i sembla que el Taller no tanca, malgrat no ser nomenat durant uns anys. Apareix documentat el Taller fins 1932 amb la Casa generalícia. Des de 1929 aproximadament canvia la seva denominació per Sagrada Família.

L’any 1964 hi hagué una profunda renovació amb la construcció d’un nou edifici que és el que hi ha en l’actualitat i adoptant la denominació actual. Alumnes: 126 en total, 36 gratuïts (1899); 61, ? gratuïts (1914). Religiosos: 5 (1927).

• Col·legi Maristes-Les Corts (1967). Vallespir, 160. Germans Maristes.

• Col·legi Santíssim Redemptor (-1970?-). Montnegre, s/n. Fills Sagrada Família.

Només varen donar catequesi. No va ser mai un centre depenent i amés el vincle va ser molt breu.

- Anàlisi

Les Corts va sorgir com a suburbi llunyà del municipi de Sarrià, aconseguint la seva independència definitiva l’any 1836. Va ser un municipi bàsicament agrari durant força temps, fins que a finals del segle XIX va començar a predominar el caràcter obrer, però a la perifèria del seu terme. Malgrat això, la densitat de població no va créixer realment fins la dècada dels anys 20 del segle XX, mantenint així el seu caràcter eminentment rural.

Al continuar sent un municipi poc poblat, però a la vegada proper a la ciutat, va propiciar l’arribada de la primera comunitat: els Hospitalaris de Sant Joan de Déu, amb un Hospital-Escola de nens (1881-1969), traslladat des de l’Esquerra de l’Eixample. S’establiren buscant un lloc sa, retirat i tranquil, no pel desig de dur a terme cap tasca docent dins el municipi, com així varen fer fins a la seva desaparició.

Les següents cases sí que varen tenir un objectiu d’escolarització a les Corts, a causa d’un constant augment demogràfic basat fonamentalment en el proletariat. A la classe obrera anaven destinades les noves cases: els Germans de La Salle, amb una Escola gratuïta (1887-1965). I els Fills de la Sagrada Família (1892), que es fan càrrec d’una Escola-Taller per a obrers. D’aquesta manera es cobriren els nivells d’ensenyament més adequats a la zona. Únicament va faltar un col·legi de pagament, que degut a la mancança d’una elit social sòlida al municipi no va sorgir.

La Setmana Tràgica (1909) cremà una de les cases (l’Escola-Taller), però totes dues varen sobreviure. Malgrat el creixement de la població i l’augment de la proletarització no va haver cap fundació més durant dècades, segurament per la intensa activitat associativa i cultural des de principis del segle XX que va generar focus educatius alternatius, molt sovint laics o inclús anticlericals i que va restar possibilitats d’expansió.

Després de la Guerra Civil no varen haver canvis a curt termini. Als anys 60 s’insinua una tendència a la baixa amb el tancament del Col·legi de La Salle (1965); però poc després, els Germans Maristes obriren un altre Col·legi (1967), compensant ràpidament la pèrdua anterior. Posteriorment també varen marxar els Hospitalaris (1969), traslladant-se a Esplugues; però com la seva tasca era bàsicament sanitària, pot dir-se que la situació va quedar exactament igual i que el barri ha sortit molt ben parat de la crisi iniciada als anys 60, que va provocar la desaparició de moltes cases d’ensenyament per tota la ciutat. Inclús en plena etapa de crisi i retrocés les Corts havia rebut una fundació nova, fita poc habitual en aquella època.

En general, les Corts ha tingut unes fundacions docents de llarga durada i molt estables, tant si han acabat desapareixent com si es mantenen actualment. Pot dir-se que el seu principal centre docent ha sigut el Col·legi dels Fills de la Sagrada Família, molt més situat en el nucli original de les Corts. La Salle estava més retirat en un extrem del barri (als anys 40 es traslladà al cor del barri, però ja molt tard) i els Maristes han arribat molt més recentment.

MONTJUÏC

Montjuïc és una petita muntanya propera a l’antic casc urbà medieval de la ciutat. Durant segles els assentaments a la muntanya han sigut molt petits, adquirint importància des de 1870, amb barris de barraques dels treballadors de les pedreres que havien a la muntanya per la construcció de la ciutat.

La població augmentà molt més des dels anys 20 als anys 50, amb multitud de zones de barraques: Jesús i Maria, Can Valero, Las Banderas, Tres Pins, Sobre la Fossa i inclús dins l’Estadi Municipal (després Estadi Olímpic). Des de llavors es varen construir grups de cases barates per allotjar-los a la part nord-oest de la mateixa muntanya: El Polvorí, Can Clos, la Vinya i al barri del Port (aquests dos darrers dins el barri de Zona Franca). Així es varen fer desaparèixer les barraques a mitjans dels anys 70.

Mai cap comunitat masculina ha fundat cap casa a aquest barri.

PEDRALBES

Pedralbes ha sigut durant segles una ampli espai vinculat a Sarrià amb finalitats fonamentalment agràries, gairebé totalment despoblat i amb una població reduïda a un Monestir de Clarisses (1321), al costat del qual es va formar un petit nucli a mitjans del segle XIX que es va mantenir gairebé inamovible durant gairebé un segle com un petit nucli vinculat a Sarrià. Així va romandre fins molt tard, fins que des dels anys 50 fou ràpidament urbanitzat com una zona exclusiva per classe social alta i molt alta.

Mai cap comunitat masculina ha fundat cap casa en aquest barri.

POBLENOU

• Escoles del Patronato Obrero de San José (1906-1909). Wad-Ras, 206 - Llacuna, 8. Germans Maristes.

Centre Obrer. Finançat pel Marquès de Comillas, fou fundat l’any 1906 adquirint un local gran que anteriorment fou fàbrica. Els Maristes dirigeixen la seva escola gratuïta de nens, sense indicar si la resta del Patronat estava sota la seva direcció. L’any 1908 s’aconsegueix un nou local, segurament contigu, que amplia la cabuda de l’anterior. La residència dels Maristes estava en Llacuna, separada del Patronat de Wad-Ras per un pont. Fou incendiat l’any 1909. El Centre Obrer fou reobert l’any 1910, però sense la presència dels Maristes. Alumnes: 179 (1905).

• Centro Católico Obrero (1910?-1912?). Rambla Poblenou, 53 (Abans Passeig del Triomf). Germans Maristes.

Alumnes: 65 nens i 80 nenes (1910). Probable continuació de la casa anterior, però en qualsevol cas no apareixen els Maristes.

• Asilo de Protección a la Infancia - Protección de menores (1949-1951). Wad-Ras, 98. Escolapis.

• Asilo de Protección a la Infancia - Protección de Menores (1951-1966). Wad-Ras, 89. Camilians.

Fundació excepcional, ja que els religiosos es dedicaven fonamentalment a disminuïts psíquics i malalts. Possiblement varen substituir als Escolapis (1949-51) i a la vegada ho varen ser pels Amigonians (1972-83).

• Escoles Professionals de Nostra Senyora de l’Esperança (1972-1974). Wad-Ras, 85. Amigonians.

• Ídem (1974-1983). Wad-Ras, 98. Amigonians.

Trasllat de la casa anterior.

- Anàlisi

El Poblenou va néixer a mitjans del segle XIX com una de les diferents barriades de població obrera nascuda a l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, amb motiu de la seva creixent industrialització. De tots ells, el Poblenou va ser el que major expansió va tenir. Des dels seus orígens va ser un barri essencialment obrer i de ràpid creixement, a la vegada que es desenvolupava un pensament poc procliu a acceptar el món clerical.

D’aquesta manera era impossible establir cap casa d’ensenyament i fins principis del segle XX no n’hagué cap. Els primers en arribar varen ser els Germans Maristes, que es varen fer càrrec de la direcció d’un Patronat Obrer i, lògicament, de les seves escoles (1906). Amb la seva arribada es podria haver iniciat un procés de noves arribades; però la Setmana Tràgica ho va tallar totalment (1909), incendiant el Patronat i obligant a marxar als Maristes.

Les diferències entre el proletariat del Poblenou i el clergat docent eren tan insalvables, que el barri va ser descartat com a destí i, des de llavors, cap altra comunitat es va establir al barri. Afortunadament, l’intens associacionisme obrer i la dinàmica vida cultural existents barri varen suplir la seva absència i varen actuar d’una manera més ajustada a la idiosincràsia del barri.

No va ser fins després de la Guerra Civil (40 anys després) que va tornar a haver personal religiós actuant a la zona. I no va ser al barri pròpiament dit, sinó al Asilo de Protección a la Infancia, entitat municipal de reclusió que no tenia cap contacte amb el barri. Dins la secció dedicada a la reeducació de joves, se’n varen encarregar en diversos períodes els Escolapis (1949-51), els Camilians (1951-66) i els Amigonians (1972-83).

En definitiva, la presència de comunitats masculines d’ensenyament al Poblenou ha sigut pràcticament nul·la. El pensament secular i inclús anticlerical, tan arrelat al barri, ha fet impossible obtenir cap resposta positiva. Les comunitats no donaven resposta a les necessitats bàsiques de la població.

POBLE SEC

• Escola de Santa Madrona (1890-1934). Blai, 34 (abans 42). La Salle.

Escola gratuïta de nens, oberta a través d’una Junta de Senyores de la que formava part Dorotea de Chopitea. 1a ensenyança gratuïta des dels 6 anys. Cap a 1920 canviaren de nom, dient-se Nostra Senyora del Carme. Alumnes: 200 (1900); 90 (1908); 150/250 (1910); 250 (1928). Incendiada l’any 1909, l’any 1910 es reobrí i els alumnes hagueren de pagar per reconstruir-la. Religiosos: 4 (1927); 5 (1928).

• Col·legi Sant Pere Claver (1950). Vila i Vilà, 14 - Puig i Xoriguer, 31. Jesuïtes.

Els orígens de la casa es troben en un local del Apostolado de Señoras para la Preservación de la Fe al xamfrà de Vila i Vilà, 14-16 - Puig i Xoriguer, 31-35. Allà, cap a 1912 es va obrir una escola gratuïta per nens de 1a ensenyança que surt esmentada fins a 1922 aproximadament. Després de la guerra fou habilitat com a nova Parròquia del Poble Sec (1945) i que posada sota el govern d’un jesuïta l’any 1948 començà a crear un complex assistencial al barri. La finca es dividí en dos grans equipaments: un Dispensari (Vila i Vilà, 16 - Puigxoriquer, 33-35), obert l’any 1949. I als extrems del xamfrà el Col·legi San Pedro Claver per a nois (1950) i l’Escola-Taller Stella Matutina (1955) per a noies, que es fongueren en un col·legi mixt únic (1975). El vincle del centre amb els Jesuïtes sempre ha vingut a través del rector parroquial, més moral que legal, però sempre vigent. Alumnes: 150, tots gratuïts (1951).

• Secció Filial n. 1 de l’Institut “Ausias March”- Sant Pere Claver (1959-76). Vila i Vilà, 14-16. Jesuïtes.

Incorporació de la 2a ensenyança a la casa abans citada.

- Anàlisi

El Poble Sec va néixer a mitjans del segle XIX com a barri proper a l’antic Raval de la ciutat i en certa manera era la seva prolongació com a barri obrer i d’immigració. Al igual que altres barriades proletàries, va mantenir un esperit força indomable i bel·ligerant amb les comunitats religioses.

Únicament una comunitat religiosa es va atrevir a establir-se al barri, els Germans de La Salle, amb una Escola (1890-1934), que es convertí en el centre neuràlgic docent del barri, situada just al seu centre geogràfic. L’escola es va mantenir en part perquè l’activitat associativa i cultural del barri era molt minsa, insuficient per oferir alternatives. L’Escola va ser incendiada durant la Setmana Tràgica (1909), però va poder ressorgir. Finalment, va tancar-se l’any 1934.

Després de la Guerra Civil, el Poble Sec estigué totalment abandonat fins la creació d’una Escola a càrrec dels Jesuïtes (1950) en uns locals on antigament hagué una Escola d’una associació catòlica de senyores cap a 1915. Amb la desaparició de l’Escola de La Salle, aquesta nova Escola es va convertir en el nou nucli docent masculí del barri fins l’actualitat.

PORT DE BARCELONA

• Asilo Naval Español. Corbeta Tornado (1897-1899). Moll d’Espanya. Fills Sagrada Família.

Asil de nois fundat l’any 1877 i que durà més enllà de 1939 instal·lat a diversos vaixells, especialment a corbetes. Els religiosos se’n encarregaren només un parell d’anys. Per orfes de marins desitjosos de aprendre l’ofici de mariner. De 10-16 anys. Amb places de pagament i gratuïtes. Asilats: 70-100 (1895); 70 (1901).

- Anàlisi

El Moll de Barcelona no és pròpiament un barri, però resulta de difícil classificació donades les característiques de la fundació: es tracta d’una corbeta, usada com a Asil de nois formant-los per ser mariners, que va funcionar durant diverses dècades amb aquesta tasca. Fundat l’any 1877, durant uns anys (1897-99), se’n varen fer càrrec els Fills de la Sagrada Família. La seva menció és més anecdòtica degut a les seves peculiars característiques, ja que la seva importància real fou mínima a causa de la seva brevetat.

Però aquest fet demostra la tendència d’organismes tant privats com públics d’acció caritativa a entregar la seva direcció a religiosos, malgrat que aquests sabessin poc o res de la institució i dels continguts, com era aquest cas. És difícil imaginar-se quins coneixements podien tenir els religiosos de les Ciències del Mar o de navegació.

SAGRADA FAMÍLIA

• Col·legi Sagrada Família (1904-1932; 1939-1979). Sardenya, 339-345 (abans 335-337). Jesuïtes.

Escola portada per una de les Congregacions Marianes de la Companyia amb el nom de Escola del Patronat de la Sagrada Família i Sant Ignasi de Loiola, amb col·laboració dels mateixos Jesuïtes. Per obrers i empleats. 2a ensenyança. Els antics locals varen ser substituïts per una moderna construcció (1975-78), però per inviabilitat econòmica la Companyia va tenir que cedir-lo a l’administració pública l’any 1979, funcionant com a tal fins l’actualitat. Alumnes: 250, 68 gratuïts (1951).

• Col·legi Maristes - la Immaculada (1943). València, 370 - Passeig de Sant Joan, 88. Germans Maristes.

Actual emplaçament dels dos col·legis de Llúria (n. 38 i 58). Es tracta de l’antic convent de les monges Saleses que el posen en venda degut al seu mal estat. Els Maristes el compraren l’any 1940 i el restauraren. Des de 1943 s’impartia 2a ensenyança, i des de 1946 la 1a ensenyança i Comerç que s’impartien en Llúria, 58.

- Anàlisi

El barri de la Sagrada Família pren el nom del mateix temple, en construcció des de 1882. Inicialment la zona es va denominar barri de Poblet, fins que va generalitzar-se la denominació actual. Quan es va planificar l’Eixample de Cerdà (1860) la zona pertanyia al antic municipi de Sant Martí de Provençals i estava pràcticament buida, sense cap nucli de població concret. Durant dècades ha tingut una urbanització molt discontínua i la seva evolució ha estat supeditada al creixement de la Dreta de l’Eixample per un costat i el suburbi obrer del Camp de l’Arpa per un altre. En general, el seu caràcter ha sigut obrer fins èpoques recents.

Els primers en situar-se al barri varen ser els Jesuïtes amb una Escola (1904-79), a càrrec d’una de les seves congregacions marianes. Aquesta ha estat l’escola fonamental del barri durant dècades, fins que va continuar funcionant assumida per l’administració pública.

Posteriorment varen arribar els Germans Maristes amb un Col·legi establert a l’antic Internat de les Saleses (1943). No era pròpiament una fundació, sinó un trasllat des de la Dreta de l’Eixample. Amés, es varen situar a la frontera del barri, tocant a la Dreta i en realitat pertany a la realitat social d’aquell barri.

Per tant, es pot dir que la Sagrada Família ha tingut en l’Escola dels Jesuïtes el seu centre docent principal durant dècades, adaptat al caràcter obrer que el barri ha mantingut fins dates molt recents. Els Germans Maristes han tingut un funcionament apart.

SAGRERA

• Escola Sant Joan Bosco. Obra Social de la Caja de Ahorros i Monte de Piedad (1966-1984). Plaça Ferran Reyes, 2-3 (abans Indústria, 563-573). Salesians.

- Anàlisi

La Sagrera va néixer a mitjans del segle XIX com una de les diferents barriades de població obrera nascuda a l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, amb motiu de la seva creixent industrialització. De tots ells, la Sagrera va ser el nucli poblacional més petit. Amb el temps ha quedat pràcticament vinculat a Sant Andreu, al néixer molt a prop d’aquest i posteriorment units per continuïtat urbana.

Tradicionalment ha sigut una barriada molt petita i cap comunitat masculina es va establir a la zona. No fou fins mitjans del segle XX que la Sagrera va començar a rebre una fort creixement demogràfic i llavors sí va rebre algun tipus d’atenció. Varen ser els Salesians, amb una escola (1966-1984). Després de la seva desaparició, novament no hi ha ningú al barri.

SANT ANDREU

• Colegio de niñas de los RR. Dominicos (1920?-1922?). Hostal, 13 (ara Malats). Tercera Orde Seglar dels Dominics.

Segurament es tracti d’una errata: l’ensenyament de noies no podia ser competència seva. Però al estar integrat dintre d’un llistat d’escoles de noies, podria ser que existís de veritat. Potser es tractés d’una casa de Religioses Dominiques de l’Anunciata, ja presents al barri; però no els consta aquesta fundació. Esmentada els anys 1920 i 1922.

• Col·legi de Jesús, Maria i Josep (1877-1877). Tramontana, 18. Fills Sagrada Família.

Fundació provisional del Col·legi a una casa anomenada Can Salí, que pocs mesos després fou traslladat a un lloc millor, cedint l’edifici pel Noviciat de les Religioses de la Sagrada Família de Natzaret, branca femenina de la Congregació.

• Ídem (1877). Sant Sebastià, 55. Fills Sagrada Família / Teatins.

Trasllat de la casa anterior a una casa anomenada Torre Llobet. Col·legi de pagament i Casa generalícia. 1a i 2a ensenyança, aquesta darrera ressenyada des de 1884. L’any 1887 apareix el seu emplaçament especificat per primera vegada. Incendiat l’any 1909, fou reobert un mes després. Alumnes: 320 (1908); 200 (1909). Religiosos: 19 (1927).

• Jesús, Maria i José (1909?-1915?). Gran de Sant Andreu, 335. Fills Sagrada Família / Teatins.

Escola de 1a ensenyança. No indica cap orde que el porti, però pot tractar-se d’un trasllat temporal del col·legi del mateix nom obert a causa de l’incendi de l’edifici original l’any 1909. És nomenat fins 1915 i coincideix casualment amb l’època que la comunitat fou absorbida pels Teatins. Alumnes: 95 (1909).

• Col·legi (1908-1909). Vallès - Les Monges, 27 - Torrent Parellada. Germans Maristes.

L’any 1897 els Maristes compren el Col·legi de les Religioses de Jesús-Maria al barri de Sant Andreu, amb Convent i Església. L’any 1898 establiren la Seu provincial i el Noviciat, amés de la infermeria de religiosos grans. L’any 1908 s’obriren unes escoles per a nens, diürnes i nocturnes, al mateix edifici. Centenars d’alumnes, segons algunes fonts. La casa fou incendiada l’any 1909 i ja no va ser reconstruïda pel seu elevat cost.

• Col·legi Sagrat Cor (1909-1909). Casanovas, 90 (després Gran de Sant Andreu). Germans Maristes.

Aquest deu ser el local definitiu de l’escola de 1a ensenyança que s’havia establert a la Seu provincial, o una possible ampliació donada la gran demanda que es parlava. No va poder arribar a funcionar, ja que segurament fou destruïda durant la Setmana Tràgica. La única referència que hi ha sobre ella és la documentació per la seva apertura aquell mateix any.

- Anàlisi

Sant Andreu del Palomar té el seu origen en un petit nucli de població ja esmentat el segle X, que es va convertir amb el temps en un dels diversos municipis existents al pla de Barcelona. Fins el primer terç del segle XIX era un poble bàsicament agrari, augmentant des de llavors el seu caràcter obrer i amb un gran creixement demogràfic. Fou agregat a Barcelona l’any 1897, al igual que altres municipis.

Malgrat el seu creixement, Sant Andreu tan sols ha tingut una casa d’ensenyament fixe al barri: es tracta dels Fills de la Sagrada Família, que varen fundar un Col·legi Externat de pagament (1877) que ha sobreviscut fins l’actualitat.

Posteriorment va haver una segona fundació, que podria haver augmentat l’oferta del barri, amb els Germans Maristes i una Escola gratuïta (1908-09). Fou molt breu.

D’aquesta manera varen funcionar dues cases al barri, una de pagament i una gratuïta; però poc després la Setmana Tràgica (1909) fou funesta, ja que varen ser incendiades totes dues cases. Això va suposar una greu fractura entre els religiosos i la població, ja que els Germans Maristes varen marxar per no tornar. Per altra banda, els Fills de la Sagrada Família varen aconseguir reconstruir el seu Col·legi; però després de varis anys de provisionalitat. Tampoc varen haver notícies d’ensenyament gratuït. Sembla que des de llavors l’ensenyança es va limitar a aquells sectors socials més afins, que solien ser de pagament (per tant, el creixent proletariat quedaria exclòs).

Des de llavors ningú més s’ha establert al barri. Cap altre comunitat ha intentat ubicar-se en un barri molt proletaritzat i a més anticlerical, renunciant a la zona. La situació posterior a la Guerra Civil tampoc va oferir canvis.

SANT ANTONI

• Escoles de Sant Josep - Institut Salesià (després Col·legi de Sant Josep) (1890). Rocafort, 42 - Floridablanca, 41. Salesians.

Escola gratuïta de nens i obrers. Fundat gràcies a Dorotea de Chopitea, que també ajudà a fundar la casa dels Salesians de Sarrià. S’oferia 1a ensenyança, amb classes diürnes i nocturnes i esporàdicament de pàrvuls. Annexa es va construir l’Església, ja que no havia cap al barri (1907-14). Fou incendiat l’any 1909, però obrí l’any 1910 encara que molt precàriament. L’any 1936 l’Església fou incendiada i destruïda. Mentre, el Col·legi fou incendiat en part i va servir com a Grup Escolar i caserna durant la Guerra, quedant molt malmès. Va tornar a funcionar des de 1939, però precàriament ja que la restauració total del centre no es va assolir fins el 1958. Posteriorment es va fer el Pavelló esportiu (1989-91) i una àmplia remodelació del centre (1990-93). Alumnes: 400 (1890); 650 en total (1901); 450 (1908); 350 (1909); 410 (1910?); 500 (1914). Religiosos: 12 (1901); 9 (1927).

- Anàlisi

Sant Antoni va néixer com a fruit del desplegament de l’Eixample Cerdà, entre l’antic Raval i el naixent nucli del Poble Sec. Va començar a urbanitzar-se a la segona meitat del segle XIX i al tractar-se d’una zona intermèdia entre dos nuclis de població obrera i menestral, va adoptar ràpidament aquesta mateixa identitat. Fins a l’actualitat ha mantingut una identitat social fonamentalment mitja-baixa.

Quan la zona començava a tenir una mínima població dispersa per tota la quadrícula, va rebre la que seria la seva casa fonamental: l’Escola dels Salesians (1890), que des del seu naixement ha sigut el centre educatiu fonamental del barri. Col·locat estratègicament al cor d’un naixent barri menestral (però no míser), va tenir una bona acceptació gràcies al tracte més familiar i igualitari que varen practicar els Salesians. Malgrat que el centre fou destruït amb la Setmana Tràgica (1909) i amb l’esclat de la Guerra Civil (1936), en totes dues ocasions es va refer i ha aconseguit durar fins l’actualitat.

Cap centre més s’ha obert al barri. Inclús el seu equivalent femení, les Salesianes, han protagonitzat un cas similar al barri.

SANT GERVASI

• Col·legi de la Sagrada Família i Sant Gervasi (1870-1873). Passeig Bonanova, 5-7. Jesuïtes.

Van marxar per culpa de la inestabilitat política del moment i foren substituïts per les Filles de la Caritat que reobriren el Col·legi com a Obrador de noies.

• Escola Parroquial de Sant Joan Baptista de La Salle (1889-1958). Passeig de la Bonanova, 6. La Salle.

Escola gratuïta per nens, vinculada a la Parròquia de la Bonanova. Depenent i costejada pel Col·legi adjacent, no es pot considerar com a fundació apart. Foren inaugurades a uns locals provisionals prefabricats just abans del Col·legi de pagament, que hi era just al costat. Començà amb 25 alumnes, però als pocs anys ja tenia 200. L’any 1935 s’inauguraren uns nous locals, però sempre apart del Col·legi. L’any 1958 l’Escola desapareix, agregant-se al Col·legi i l’edifici passa a ser d’estudis superiors de Telecomunicacions. Alumnes: 110 (1900); 185 (1914). Religiosos: 46 (1927).

• Col·legi La Salle-Bonanova (abans Col·legi de Nostra Senyora de la Bonanova) (1889). Passeig de la Bonanova, 8-12. La Salle.

Col·legi Internat de pagament. 1a ensenyança i des de 1916 2a ensenyança. A principis de 1889 es comprà la Finca Muntadas, que constava d’una Torre i espaiosos terrenys, al costat de l’Església de la Bonanova. Al mateix any s’inaugurà el Col·legi de pagament, situat a la Torre senyorial.

A la vegada, a mitjans d’aquell any es comença a construir l’edifici actual que s’inaugurà l’any 1892, planificat per 400 interns. La Capella, construcció apart, s’acabà l’any 1901.

L’any 1933 passà legalment a dependre de LAIPSA i s’anomenà Col·legi Verdaguer, d’acord amb una secularització forçada per la nova legislació. L’any 1936 fou incendiat en part, convertit en caserna (1936-37), escola popular (1937-39) i des de 1938 també fou Hospital de guerra. Des de 1939 tornà al seu tarannà anterior. L’any 1951 s’enderrocà l’antiga Torre Muntadas i comencen unes obres d’ampliació que finalitzen l’any 1954, donant com a resultat l’edifici actual. Alumnes: 400 (1895); 360 (1909).

En total (Escola i Col·legi), 350 alumnes i 32 religiosos (1906); 760 alumnes i 65 religiosos (1923); 907 alumnes i 70 religiosos (1928).

• Asil Toribi Duràn-Escola de Reforma (1890-1943). Granada del Penedès, 42 (abans Granada i Lluís Antúnez) - Tuset, 1 - Travessera de Gràcia. Sant Pere ad Víncula.

Com l’edifici antic ja no era suficient, els religiosos decidiren construir-ne un de nou i propi. Arribà un prohom, Toribi Durán, que llegà tota la seva fortuna per comprar un terreny i construir-lo i així el problema va quedar solucionat.

L’ edifici fou acabat a finals de 1890 i el seu arquitecte fou Josep Pellicer. Ocupava tota l’illa de Travessera de Gràcia – Tuset - Riera d’en Malla (després Balmes) - Granada. Des de llavors la casa portà el nom del seu mecenes i substituí el concepte de correcció pel de reforma. La potestat municipal ja quedava molt minvada: 2/3 parts dels nois internats eren enviats per l’Ajuntament, però el funcionament intern escapava a la seva jurisdicció i l’edifici tampoc era seu. 1895: 230 asilats; 1902, 271; 1914, uns 300.

Les places designades per la municipalitat eren pagades per l’Ajuntament; la resta eren pagades, per les famílies dels Internats.

L’any 1909 s’obrí una granja agrícola en una caseta annexa a l’edifici, que l’obertura del carrer Balmes enderrocà cap a 1928. L’any 1936 fou incendiat, quedant inservible per al seu ús. Restaurat a dures penes, es procedí a buscar un nou lloc.

• Ídem. Torre Vilana (1943-1977). Vilana, 12 (abans 10). Sant Pere ad Víncula.

Trasllat de la casa anterior.

• Escola Toribio Durán (1977-1990). Vilana, 12. Sant Pere ad Víncula.

Transformació de la casa anterior en una nova formula educativa que no reeixí.

• Escola Gratuïta (1914-1922?). Calaf, 16 - Santaló, 80. Franciscans Observants.

Casa fundada l’any 1904, amb una escola de música gratuïta per nens que funciona des de 1914 aproximadament. Es nombra entre 1914 i 1922 i no hi han notícies d’altres ensenyaments o reformes posteriors. Religiosos: 14 (1927).

• Escoles Antonianes (1944-1945; 1946-1963). Elisa, 19-21 (ara 23-25). Franciscans Conventuals.

Trasllat de la casa de Mallorca, 154 en l’Esquerra de l’Eixample. Casa on havien estat anteriorment les Filles de Santa Anna, dedicades a la sanitat, fins el 1936. L’any 1942 s’instal·là la residència i dos anys després el Col·legi. Establert en dues velles cases de planta baixa, una profunda reforma (1949-50) les afegí dos pisos i un solar enfront de les Escoles (Elisa, 28-30), va servir de pati des del 1950. Amb Pàrvuls i 1a ensenyança, des de 1947 va incorporar la 2a ensenyança. Tots externs. Cap a 1960 els locals i mitjans ja eren insuficients, fins acabar en la clausura del Col·legi. La comunitat continuà vivint aquí fins 1964. Religiosos: 7 (1950); 9 (1960). Alumnes: 70-80 (1954); 110-120 (1962).

• Parvulari de les Escoles Antonianes (1961-1963). Bertran, 14. Franciscans Conventuals.

Establert fins llavors a la casa anterior, es trasllada per manca d’espai. Desapareix juntament amb la seva casa d’origen. Posteriorment fou enderrocada per construir la Residència de religiosos que continua vigent en l’actualitat.

• Col·legi Sant Pere Apòstol (1966-1993). Planella, 40. Sant Pere ad Víncula.

Col·legi annex a l’edifici de l’Asil Duran, obert per atendre a un tipus de alumnat menys problemàtic.

- Anàlisi

Sant Gervasi de Cassoles va néixer cap al segle X, sent durant segles una població molt petita en relació a la resta de municipis del Pla i fins mitjans del segle XIX encara era una població molt reduïda. Va ser municipi independent fins 1897, en què fou annexionat a Barcelona.

La primera comunitat establerta a la població varen ser els Jesuïtes amb un Col·legi (1870-73), que va ser molt breu i va desaparèixer a causa de la inestabilitat política del moment. Pot considerar-se que va ser una fundació prematura i aïllada, ja que res té que veure amb un procés fundacional iniciat a tota la ciutat a partir de la Restauració Borbònica (1874).

Posteriorment varen arribar els Germans de La Salle, que varen obrir una Escola Parroquial (1889-1958), la qual va poder donar cabuda a la població escolar del municipi. Però el més important fou la simultània fundació de l’Internat (1889), que aviat es va convertir en un dels més importants de Barcelona. Degut al seu caràcter d’Internat selecte per famílies de la ciutat, la seva vinculació amb la població fou molt reduïda.

Poc després varen arribar els Pares de Sant Pere ad Víncula, amb el seu Correccional de joves (1890-1977), traslladat des de Gràcia; però malgrat trobar-se dins l’actual àrea de Sant Gervasi, es localitzava geogràficament molt més proper al nucli urbà gracienc. L’any 1943 es va inaugurar un nou edifici que, ara sí, s’enclavava plenament dintre del barri. Tanmateix, el seu caràcter d’Internat per la reforma de joves li conferia un aire tancat, que res aportava al barri.

Finalment, al Convent dels Franciscans Observants es va obrir una Escolania (1914-22?), bàsicament encaminada a l’ensenyança de cant i sense poder saber-se si havia altres matèries afegides. Al ser molt breu, tampoc tingué gaire impacte en la població.

Pot dir-se que, fins a la Guerra Civil, la casa d’ensenyament més activa dins el barri va ser l’Escola Parroquial de La Salle. La resta de cases (un Internat, un Correccional, una Escolania) es dedicaven a l’internament, o (en el cas de l’Escolania) varen durar molt poc.

Després de la Guerra Civil es varen fundar noves cases, en aquesta ocasió més integrades en la vida social del barri. En primer lloc, els Franciscans Conventuals varen obrir un Col·legi (1944-63) traslladat des de l’Esquerra de l’Eixample. De petites dimensions, va durar 20 anys.

Anys després va desaparèixer l’Escola Parroquial de La Salle (1958), però l’apertura de l’Internat a alumnes externs va pal·liar en part la seva desaparició.

Aquestes dues desaparicions també varen ser pal·liades al barri pels Pares de Sant Pere ad Víncula, que varen obrir un Col·legi (1966-93), annex al seu Correccional. Més tard, també varen reconvertir el seu Reformatori en Escola (1977-90), mantenint els antics objectius, però sense reclusió. Cap de les fórmules varen tenir èxit, tancant-se l’Escola (1990) i el Col·legi (1993).

Des de 1993 tan sols ha quedat el Col·legi de La Salle.

Sant Gervasi pertany a l’anomenada zona alta de la ciutat, caracteritzada per estar força allunyada del casc urbà i gaudir de gran tranquil·litat degut al caràcter social del seu municipi, bàsicament botiguer i menestral. La població obrera era pràcticament inexistent. Gràcies a això, la població va ser ideal durant dècades per ubicar cases d’internament, tant en la vessant de col·legi com de reformatori i relativament apartades del nucli poblacional. D’aquí li va venir la fama a Sant Gervasi de ser barri de centres docents de grans dimensions i alta categoria, encara que això es correspon amb la realitat només en part: de totes les cases masculines fundades, només una va ser un col·legi Internat. La reputació li ha vingut sobretot per la vessant femenina, on quantitativament sí va haver una afluència enorme.

En realitat no era el municipi de Sant Gervasi el que va rebre, sinó l’àrea de la Bonanova, repartida a mitges entre Sant Gervasi i Sarrià. Inclús Sarrià va acumular geogràficament els centres masculins, mentre Sant Gervasi ho feia amb els femenins. D’aquí que en el pla masculí Sant Gervasi tingui un bagatge tan escàs, però en general mantingui aquesta seva fama intacta.

El Correccional és un cas apart: no va ser inicialment una presència anòmala, ja que es trobava molt lluny de l’antic nucli de Sant Gervasi i es trobava més lligat a Gràcia. El seu trasllat a la Bonanova, en canvi, sí es pot qualificar de sorprenent.

Durant molt de temps l’únic benefici directe per a la població de Sant Gervasi fou l’Escola Parroquial i els col·legis oberts després de la Guerra Civil. El Col·legi de La Salle no ho va ser fins dates més recents, fent innecessària la presència d’altres col·legis. D’aquí que sigui l’únic Col·legi existent al barri avui en dia.

SANTS

• Escola Parroquial de Sants (1907-1936). Església parroquial. Germans Maristes.

Oberta a instància del Rector de Santa Maria de Sants per mancança d’un local docent d’aquestes característiques al barri. Alumnes: 200 diürns i 170 nocturns (1914). Tots gratuïts.

• Col·legi Maristes - Sants (abans Col·legi Sagrat Cor) (1907). Antoni de Capmany, 80 (abans via fèrria) - Fernández Duro, 1 (abans 33) - Olzinelles, 10-12 (abans Mina, 6-8). Germans Maristes.

Col·legi Externat de pagament. Oberta l’Escola Parroquial, paral·lelament es construí el col·legi enfront de la Parròquia. Alumnes: 211 (1910) de 1a ensenyança. Cap a 1920 ja ofereix 2a ensenyança. Entre 1928 i 1929 es va construir l’edifici actual a la mateixa finca. Incendiat i destruït l’any 1936, fou reconstruït poc després tal com era durant la mateixa guerra. Aquesta ha sigut l’única casa dels Maristes que va sobreviure a la guerra fins els nostres dies. Religiosos: 7 (1927); 11 (1936).

• Escoles del Centro Católico de Sants (-1914?-). Fernández Duro, 35. Germans Maristes.

Escola gratuïta per a obrers. L’any 1914 els Maristes donaven classes nocturnes per a obrers en el centre, contigu al edifici del Col·legi del Sagrat Cor. Les escoles s’esmenten fins 1922, però els Maristes només apareixen l’any 1914.

- Anàlisi

Dedicat a activitats agrícoles durant segles, Sants va desenvolupar el seu caràcter industrial molt aviat, sent ja a mitjans del segle XIX un barri amb pes industrial i generant una gran quantitat de població obrera, principalment immigrada. Va ser municipi independent fins 1897, en què va ser agregat a Barcelona.

L’ensenyament masculí a Sants és fàcilment resumible a través d’una única comunitat religiosa: els Germans Maristes, que han sigut els únics en establir-se al barri. En primer lloc varen obrir una Escola Parroquial (1907-36) i immediatament després un Col·legi Externat de pagament (1907). Amb aquestes dues cases varen funcionar fins la Guerra Civil.

Apart, varen tenir al seu càrrec l’Escola gratuïta d’un Centre obrer (-1914?-), sembla que durant un temps molt curt.

Amb la Guerra Civil va desaparèixer l’Escola Parroquial, reduint-se a la seva tasca al Col·legi. No ha hagut cap més modificació des de llavors.

Malgrat l’omnipresència dels Germans Maristes en el barri, les seves fundacions varen tenir un pes real bastant relatiu: en total, la presència de les seves cases d’ensenyament a Sants és inferior a les dimensions reals del barri. S’ha de tenir en compte que la seva arribada (1907) es va donar en un barri ja prou crescut i que durant dècades no havia estat present cap comunitat educativa. A més, durant el primer terç del segle XX Sants va tenir un creixement demogràfic igualment fort i això tampoc es va veure correspost amb noves fundacions, tampoc després de la Guerra Civil. D’aquí es pot deduir que els Maristes varen arribar per donar un servei docent només als sectors socials addictes, amb ensenyament de pagament i amb el gratuït totalment per separat. Sants era un barri principalment obrer, bastant desafecte al tema clerical i l’actiu associacionisme del barri va completar la mancança de serveis educatius amb un ensenyament propi i alternatiu, sovint combinat amb l’anticlericalisme existent. La breu experiència docent dels Maristes al Centre Obrer així ho demostra.

SARRIÀ

• Escoles Professionals Salesianes (abans Escoles Salesianes d’Arts i Oficis) (1884). Passeig Sant Joan Bosco, 42 (abans Carretera de Sarrià / Don Bosco, 4). Salesians.

Col·legi-Taller Internat i Externat d’arts i oficis. Fundat gràcies a Dorotea Chopitea, dona dedicada a promocionar obres de caritat arreu de la ciutat, que buscava la creació d’un centre d’ensenyament d’arts i oficis per fills d’obrers que haguessin acabat l’ensenyament elemental i que fins llavors mancava. Al conèixer la feina dels Salesians, els convida a establir-se a la ciutat. L’any 1883 compra la casa de Can Prats i l’adequa per a les activitats que portarien a terme els religiosos. Aquests arriben l’any 1884 i des de llavors s’han anat obrint les més diverses especialitats: sastreria, fusteria i enquadernació (1884), impremta (1885), tipografia (1887), manyeria (1890), mecànica (1920), electricitat (1940), electrònica (1965) i informàtica (1981). Tant per a nois interns com externs, de 12-17 anys. L’Església pública s’inaugurà l’any 1901 i amb aquesta obra s’acabà una primera etapa d’expansions successives.

Als anys 50 i 60 el centre es reestructura i pateix una profunda ampliació i renovació, amb noves construccions. l’Internat desaparegué l’any 1974. Alumnes: 400 interns i 100 externs (1895, Tallers + Col·legi?); 390, 145 gratuïts (1900, Tallers + Col·legi?); 200 (1914). Religiosos (Tallers + Col·legi): 45 en total (1900); 12 i 32 auxiliars (1914); 58 (1927).

• Col·legi del Sant Àngel de la Guarda (1891). Passeig Sant Joan Bosco, 74 (abans Don Bosco, 4). Salesians.

El Col·legi-Escola fou fundat com a complement als Tallers, per proporcionar 1a i 2a ensenyança als alumnes que no tinguessin edat suficient per accedir als Tallers. Igualment, tenia tant alumnes interns com externs. Per nens de 7-12 anys. Funcionant al uníson amb els Tallers, des de 1964 ambdues cases tenen un funcionament independent. Combinava el pagament i la gratuïtat. Alumnes: 150 (1914).

de 7-12 anys. Alumnes: 150 (1914). Combina el pagament i la gratuïtat.

• Col·legi Sant Ignasi (1892-1914; 1927-1932; 1939). Carrasco i Formiguera, 32 (abans Campmany, 12 / Doctor Amigant, 14/31). Jesuïtes.

Col·legi Internat de pagament. 1a, 2a ensenyança i des de 1905 Comerç. En realitat es tracta de l’antic Col·legi de Manresa, establert a un edifici municipal llogat i que, per manca d’entesa entre l’Ajuntament i els Jesuïtes, es va haver de desallotjar. L’any 1892 es comprà la finca Gardenyes, que constava de casa i extensos jardins. Es va construir un edifici annex i al mateix any començaren les classes. Mentre, entre 1893 i 1896 es construí el magne edifici actual que fou inaugurat l’any 1895 sense acabar i s’anà completant entre 1915 i 1926. Cap a 1905 es començaren a incorporar alumnes migpensionistes i externs. L’any 1914 el Col·legi es tancà per traslladar-hi les facultats de Filosofia i Teologia de la Companyia (dit Col·legi Màxim), però el Col·legi torna a obrir-se l’any 1927. Llavors, els interns ja eren una minoria.

Fou requisat l’any 1932, establint-se diversos centres educatius públics que varen continuar funcionant fins l’acabament de la guerra. Reobert l’any 1939, va continuar funcionant amb normalitat i creixement constant. La marxa de les facultats l’any 1949 ho demostrava. L’ensenyament gratuït només va existir des de 1939 fins a mitjans dels anys 50 i en proporcions gairebé testimonials, però no eren atesos apart. Alumnes: 217 (1892); 669 (1940); 1066 (1953). Religiosos: 30 (1892); 229 (1927).

• Escola Pia de Sarrià (1894). Immaculada, 25-35 (abans Nova de Santa Eulàlia, s/n). Escolapis.

Col·legi Internat de pagament. 1a, 2a ensenyança i Mercantil. Trasllat de l’Internat ja existent a Sant Antoni i que a causa del constant augment dels externs varen obligar a buscar un emplaçament nou dels interns, apartat i que permetés major cabuda. L’any 1890 es compraren els terrenys i es construí un edifici de nova planta (1892-94). Durant les obres, l’any 1893 es compraren la resta dels terrenys que conformaren la finca quadrangular actual. Ja inaugurat, havia d’acollir entre 140 i 160 interns de Sant Antoni; però la demanda va fer que des del principi es superessin aquestes xifres. L’any 1899, l’Internat deixà de dependre de Sant Antoni i va passar a ser un centre Escolapi més. Des de 1923 hi havia alumnes migpensionistes i des de 1927 havien també d’externs.

L’any 1933 es transformà en Mútua Escolar Josep Gispert, per adaptar-se a les noves circumstàncies jurídiques en matèria d’educació a l’Estat. L’any 1936 fou assumit per la Generalitat com a Residència escolar de nens, però al poc temps es convertí en Escola Popular de Guerra per a formació militar durant la Guerra Civil. Des de 1939 va recuperar el seu tarannà habitual. Alumnes: 200 (1895). Religiosos: 37 (1927).

• Col·legi Sagrats Cors (1961). Avinguda de Vallvidrera, 8-10. Sagrats Cors.

Col·legi Externat. Inaugurat per pal·liar la manca d’espai que es sofria al Col·legi de Diputació, portant-se la 2a ensenyança. Ocuparen un gran xalet amb uns extensos terrenys que serviren per construir el Col·legi actual, inaugurat l’any 1966. L’any 1979 es va agregar el Col·legi de les Religioses dels Sagrats Cors del Passeig de Reina Elisenda, 18 al mateix barri de Sarrià. L’any 1985 la unió va quedar consumada quan tota la 2a ensenyança va passar a Reina Elisenda i igualment tota la 1a ensenyança de les dues cases es va agrupar en aquest edifici.

Alumnes: 158 (1961); 320 (1966); 1232 (1978); 1737 (fusió dels dos col·legis, 1979). Religiosos: 13 (1961); 15 (1966); 18 (1978); 5 (1995).

• Col·legi Sagrats Cors -Sucursal (abans Col·legi Adoració Perpètua) (1979). Passeig Reina Elisenda, 18 bis (abans 14). Sagrats Cors.

Col·legi Externat. Es tracta del Col·legi fundat per les Religioses dels Sagrats Cors, que va ser incorporat a la casa anterior. Al mateix 1979 les religioses abandonaren la seva titularitat, deixant-ho tot en mans dels religiosos, encara que algunes continuaren treballant com a professores. No es pot considerar una nova fundació, ja que des de 1985 tots dos edificis funcionaven com una sola casa.

• Col·legi Sagrat Cor (1963). Eduard Conde, 17-23. Germans Coristes.

Col·legi de 1a i 2a ensenyança. L’any 1963 els religiosos, provinents del País Basc, compren uns terrenys amb una caseta de jardiner en la qual instal·len les primeres classes aquell mateix any. L’any 1967 es varen construir diversos pavellons prefabricats per pal·liar la gran demanda existent. Per fi, entre 1971 i 1973 es va construir el gran edifici actual i les instal·lacions adjacents, enderrocant totes les construccions provisionals. Alumnes: 29 (1963); 85 (1964); 250 (1967); 895 (1986). Religiosos: 4 (1963); 12 (1988).

• Col·legi del Reial Monestir de Santa Isabel (1993). Rocabertí, 12 (abans Montserrat, 7). Legionaris de Crist.

Convent de clausura, originàriament ubicat a la cantonada Elisabets-Xuclà, al Raval. Fundat l’any 1554 com a alberg de dones, l’any 1564 es convertí en Convent de Monges Clarisses i sense ensenyança en cap moment. Expulsades l’any 1835, retornen l’any 1849; però al trobar-se l’edifici en estat ruïnós s’estableixen en una caseta a Sarrià (1878), mentre es construïa el nou convent que inauguraren l’any 1880. Únicament de clausura, l’any 1946 es fundà el Col·legi del Reial Monestir de Santa Isabel, de caire diocesà, per donar viabilitat econòmica a l’edifici. Les monges romangueren totalment apart del seu funcionament i es traslladaren definitivament l’any 1990. El centre docent ha continuat vigent com a entitat diocesana dirigit pel seu fundador, fins que poc després de la mort d’aquest (1992) se’n feren càrrec del centre els Legionaris de Crist.

- Anàlisi

Sarrià va néixer cap al segle X, sent sempre un municipi molt petit respecte als altres (Sants, Gràcia, Sant Andreu). Va tenir un creixement demogràfic molt lent, composant-se socialment de pagesos, botiguers i menestrals. Al segle XIX va augmentar lleugerament gràcies a una immigració bàsicament burgesa de la ciutat, que s’hi va instal·lar. La classe obrera era pràcticament inexistent. Tot això va mantenir Sarrià com un municipi tranquil, força conservador i sense cap conflicte social. Va ser el darrer terme municipal en ser annexionat a Barcelona, ja que va resistir independent fins 1921.

El primer establiment religiós al terme fou el Convent dels Caputxins (1578-1835), desaparegut amb la Desamortització de 1835. No va tenir cap tipus de tasca educativa. Després dels Caputxins, no hagué cap més fundació al poble fins tres segles més tard.

La primera comunitat docent en arribar a Sarrià varen ser els Salesians, que varen fundar primer una Escola d’Arts i Oficis (1884) i més tard un Col·legi annex (1891), que normalment han funcionat com una única casa. Totes dues cases eren tant Internat com Externat i tant gratuït com de pagament i sense establir diferències segons categoria. El seu tracte obert i compromès amb les classes populars, poc donat a tancar-se en sí mateixos, els va fer molt estimats a Sarrià i foren els que més directament varen servir a l’alumnat sarrianenc de classe modesta.

La següent comunitat arribada varen ser els Jesuïtes, amb un Internat (1892) traslladat de Manresa. Va ser un Internat d’altíssima categoria per als estaments privilegiats de la ciutat, d’espartà funcionament i molt alt nivell d’exigència acadèmic, ja propi dels Jesuïtes. Degut al seu caràcter d’Internat i a tenir un mode de viure i pensar apart de la resta del món, totalment tancats, la població sarrianenca amb prou feines se’n beneficià de la seva presència. La inclusió d’alumnes externs des de 1905 tampoc va canviar aquesta tendència. Fou tancat temporalment entre 1914 i 1927, per ubicar les facultats de formació de nous Jesuïtes.

Poc després arribaren els Escolapis, fundant un Internat (1894) creat inicialment com a sucursal del Col·legi de Sant Antoni del Raval i fou Col·legi independent des de l’any 1899. Des del 1927 també fou Externat. Sent un centre d’essència gratuïta, el seu alumnat hauria hagut de ser bastant divers socialment; però la seva ubicació a la zona el va convertir en un Col·legi d’elit, al igual que altres centres de la zona. No varen ser tan impermeables com els Jesuïtes, però el seu emplaçament en un lloc llavors molt apartat els va aïllar totalment.

Aquests tres col·legis han des de llavors la columna vertebral educativa del barri, sent els de més gran afluència i dimensions. Només s’ha de remarcar el tancament del Col·legi dels Jesuïtes entre 1914 i 1927, per raons internes de la Companyia. La seva incidència dins l’alumnat potencial de Sarrià fou desigual: molt els Salesians, menys els Escolapis i molt poc els Jesuïtes. Excepte els Salesians, es varen nodrir bàsicament d’alumnats provinents de la ciutat i de categoria social mitja-alta.

L’any 1932 varen ser expulsats els Jesuïtes i el seu Col·legi fou convertit en Escola Pública de la Generalitat. L’alumnat canvià molt, ja que els Jesuïtes tenien un públic molt fidel i molts alumnes varen continuar amb ells a través d’una Acadèmia que els Jesuïtes varen fundar i on varen continuar les seves activitats educatives sota un revestiment legalment laic.

Després de la Guerra Civil varen ser reoberts tots tres col·legis, mantenint-se la situació anterior a la República i la Guerra. S’ha de destacar que poc després va néixer al Reial Monestir de Santa Isabel un Col·legi (1946) a càrrec d’un sacerdot, on al igual que els Salesians va tenir un paper destacat l’alumnat sarrianenc.

A partir dels anys 60 es varen fer noves fundacions: varen arribar els Pares dels Sagrats Cors amb un Col·legi (1961), que més tard va ser ampliat amb el que posseïen les Religioses dels Sagrats Cors (1979). Poc després varen arribar els Germans Coristes, amb un altre Col·legi (1963). Finalment i d’una manera molt tardana, els Legionaris de Crist es varen fer càrrec del Col·legi del Reial Monestir de Santa Isabel (1993).

Totes aquestes fundacions posteriors a la Guerra destaquen també per ser de dimensions grans, però sense arribar a les enormes proporcions de les anteriors. A més, l’elitisme social ja no està tan accentuat, però en general encara continua predominant l’afluència d’alumnat provinent d’altres zones de la ciutat.

És molt destacable que, de la mitja dotzena de Col·legis fundats a Sarrià durant gairebé un segle, cap d’ells ha desaparegut: tots han demostrat una gran longevitat, apart de ser de importants dimensions i gran demanda al conjunt de la ciutat. Curiosament, en el procés iniciat als anys 70 que va suposar el tancament de molts col·legis per tota la ciutat (principalment en aquells barris millor atesos) i que va suposar la seva millor redistribució per tota la ciutat, Sarrià va ser una destacada excepció. No només no va perdre, sinó que va augmentar i des de 1975 s’ha convertit en el barri amb més centres masculins de tota la ciutat. Actualment Sarrià té sis Col·legis, molt per davant de la resta de barris (qui més té és Gràcia, amb tres).

Sarrià ha acollit els més importants internats de tota la ciutat, dirigits per les comunitats masculines més presents a la ciutat: Salesians, Jesuïtes i Escolapis, tots de grans dimensions i concorreguts pels principals estaments de la ciutat i que després de la Guerra es varen mantenir i varen saber adaptar-se a les noves èpoques. No només això, sinó què posteriorment varen fundar-se tres col·legis més. Sarrià ha demostrat tenir un funcionament totalment diferent de la resta de la ciutat: cap dels seus col·legis ha desaparegut, no ha patit etapes de crisi ni descens i inclús ha continuat augmentant quan altres barris perdien pes. Malgrat la voluntat de les comunitats masculines de reubicar-se per tota la ciutat a partir dels anys 70 i la sobrada oferta existent, ningú s’ha atrevit a marxar del barri.

Sarrià ha continuat funcionant com un cas apart fins l’actualitat i manté la seva fama de ser un barri eminentment de col·legis, tant en la vessant masculina com en la femenina, però destacant la masculina per la seva regularitat.

VALL D’HEBRON

• Col·legi Sant Joan Bosco (abans Fundación Planás) (1941). Passeig Vall d’Hebron, 258 (abans s/n). Salesians.

• Hogares Ana G. de Mundet(1957-1982). Passeig Vall d’Hebron, s/n. Salesians.

Orfenat de nois i noies. Els Salesians donaven classe als nois.

- Anàlisi

La Vall d’Hebron fou durant molt de temps una zona pertanyent al terme municipal d’Horta, fins la seva agregació a la ciutat. A la seva zona va existir el Monestir dels Jerònims (1393-1835), desaparegut amb l’Exclaustració i que va ser l’única casa religiosa existent a la zona durant segles. No va tenir cap tasca educativa. Fins el segle XX estava pràcticament despoblat, existint només el petit nucli de Sant Genís dels Agudells, ja existent al segle X i de molt escàs creixement fins els anys 50, què va construir-se massivament per albergar població immigrada i de barraques. També llavors va néixer el barri de Montbau, construït als anys 50 per les mateixes raons. Des de llavors s’ha anat urbanitzant massivament, de manera tan ràpida com caòtica i creant-se multitud de barris ja sense cap vinculació amb Horta, però units pel Passeig que porta el seu nom.

L’única comunitat establerta a la zona han sigut els Salesians, fundant un Col·legi (1941). Aquesta casa ha sigut suficient per atendre a tota la zona. Posteriorment, els mateixos religiosos es varen fer càrrec de l’ensenyament dels orfes de les Llars Mundet (1957-82).

Fins després de la Guerra Civil no es va fundar cap casa, per absència de població a la zona. Ni tan sols varen existir Internats o correccionals, cases tancades que no necessitaven cap nucli urbà a la vora. Sí que es va donar en el cas femení.

VALLCARCA

• Col·legi Parroquial Mare de Déu del Coll (1949). Santuari, 28-30. MM. Sagrats Cors.

Els religiosos establiren una residència l’any 1928 i porten la parròquia, però fins 1949 no porten a terme l’obertura, molt precària, d’un Col·legi vinculat a la mateixa parròquia i al servei del barri.

• Col·legi Crist-Rei (1958-1985). Passeig Vall d’Hebron, 28-34 (abans Azucena, 2). Companyia Crist-Rei.

Col·legi de nois. Des de 1985 fins 1986 fou Diocesà, passant després a ser una entitat privada independent que va plegar definitivament l’any 2000.

• Secció Filial n. 10 de l’Institut “Ausias March” (1969?). Azucena, 2. Companyia Crist-Rei.

Incorporació de la 2a ensenyança al projecte educatiu.

- Anàlisi

Vallcarca va néixer com un petit nucli inclòs al terme municipal d’Horta, però geogràficament molt més proper a Gràcia, amb el qual ha acabat tenint molta més vinculació. Bàsicament va créixer com un barri d’estiueig i segona residència de menestrals i de la classe mitja-baixa de la ciutat. Paral·lelament va néixer el petit barri del Coll, de caràcter més suburbial i pobre.

La primera comunitat arribada varen ser els Missioners dels Sagrats Cors, obrint un Col·legi (1948) annex a la seva Parròquia oberta l’any 1928. Malgrat estar insert dintre de Vallcarca, en realitat el Col·legi es troba en l’extrem Est del barri i mira cap als barris del Coll (pertanyent a Vallcarca) i del Carmel (pertanyent a Horta), suburbi de barraques d’Horta, molt més necessitats.

Posteriorment va arribar la Companyia de Crist-Rei, fundant un Col·legi (1969-85). Igualment, el seu objectiu tampoc és el nucli del barri de Vallcarca, ja que es va situar en l’extrem nord del barri, per atendre al barri de Penitents.

Vallcarca ha rebut dues cases d’ensenyament força tardanes, ja que el barri ja estava prou format a principis del segle XX i aquestes es varen fundar molt tardanament. En tot cas, podrien semblar suficients. Però totes dues es dedicaren a atendre petites zones perifèriques del barri: el Coll, el Carmel i Penitents, molt més marginals i necessitades. Per tant, el nucli urbà pròpiament dit de Vallcarca s’ha quedat sense cap casa d’ensenyament de cap comunitat religiosa masculina.

VALLVIDRERA

• Ciudad de los Muchachos. Casa Puig (1963-1977). Carretera de l’Arrabassada, s/n. La Salle.

Casa d’acolliment de nens. Es tracta d’una sucursal de l’Asil Municipal del barri del Port (Zona Franca), que un any abans havia estat posat sota la direcció dels religiosos i que va escollir aquest emplaçament per ampliar els seus serveis. Només classes per interns.

• Escolania del Temple del Tibidabo. Casa de Formació (1980-96). Santuari del Tibidabo, s/n. Salesians.

Establerts al cim del Tibidabo des de 1912, havia una Escolania per a aspirants a integrar-se dins dels Salesians. No hi han referències de l’Escolania fins 1980 amb 1a ensenyança i tampoc queda clar si s’obren les portes a tot tipus d’alumnat.

• Col·legi de l’ Esperança. Reeducació (1983-1995). Carretera de Vallvidrera al Tibidabo, s/n. Amigonians.

Trasllat de la casa de Wad-Ras, 98 en el Poblenou. Dedicats a l’ensenyament de joves mitjançant la reeducació i prevenció. Internament, ensenyament i cura.

- Anàlisi

Vallvidrera va ser un terme municipal independent fins 1892, en què fou absorbit per Sarrià. A la seva vegada, es va integrar a Barcelona l’any 1921, quan Sarrià va ser agregat a la ciutat. Localitzat a la Serra de Collserola, és de caràcter muntanyós i sempre molt poc poblat. Ni tan sols al segle XX, quan va adquirir protagonisme com a lloc d’estiueig, va tenir un gran creixement demogràfic, però sí va millorar la seva comunicació amb la ciutat

Els primers que arriben són els Germans de La Salle, amb una Asil d’acollida de nens i joves (1963-77). Posteriorment arriben els Amigonians amb una Col·legi d’acolliment i reeducació de joves (1983-95), traslladada des del Poblenou. I, finalment, els Salesians varen obrir una Escolania (1980-96) al Temple del Tibidabo, dedicada a formar futurs Salesians.

Totes aquestes cases han desaparegut actualment, de manera que ja no queda cap casa d’ensenyament al barri.

Degut a la seva petitesa, cap comunitat masculina s’instal·la a la població fins a dates molt recents. Amés, les cases fundades són molt tardanes i tampoc són pròpiament col·legis, sinó cases de caràcter tancat i de reeducació. Això també s’ha degut a la seva proximitat a Sarrià, barri amb una oferta educativa sobrada que feia innecessària (i poc pràctica) qualsevol fundació a un nucli urbà tan petit. Per tant, la població escolar de Vallvidrera no ha sigut atesa realment per cap comunitat, ja que les poques presents han tingut una activitat apart de la possible població escolar del barri.

VERNEDA

La Verneda forma part de l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals i en aquest cas abasta una zona en què no va haver cap nucli urbà nascut a causa de la creixent industrialització del municipi. En realitat es tracta de l’antic nucli urbà de Sant Martí i els seus voltants, demogràficament molt reduït comparat amb els nuclis obrers nascuts posteriorment (Clot, Camp de l’Arpa, Poblenou). Fins els anys 50 la Verneda fou una zona eminentment agrària i des de llavors es construïren diversos grups residencials. Primer s’allotjaren barraquistes expulsats de Pedralbes amb motiu del Congrés Eucarístic (1953) i després molts altres grups de blocs de habitatges per a obrers i immigrants, fins configurar el barri actual. També als anys 70 sorgí el barri de barraques de la Perona, eliminat a finals dels anys 80.

Mai cap comunitat masculina ha fundat cap casa en aquest barri.

VILAPICINA

Vilapicina va néixer durant el segle XIX com un petit nucli urbà a cavall de les llavors poblacions independents d’Horta i Sant Andreu del Palomar i integrat dintre aquest darrer municipi. Mai va ser de grans dimensions ni extensió i el seu creixement es va donar des dels anys 40 i 50 amb la desproporcionada construcció a la zona adjacent de Nou Barris.

Mai cap comunitat masculina ha fundat cap casa en aquest barri.

ZONA FRANCA

• Col·legi Nostra Senyora del Pilar de la Factoría SEAT (1956-1977). Vivendes Seat. Passeig de la Zona Franca (abans Paseo Puerto Franco). Marianistes.

• La Salle-Port (abans Hogar La Salle-Nostra Senyora del Port) (1962-1977). Passeig Zona Franca, 56 (abans Paseo Puerto Franco). La Salle.

Aquesta casa té el seu origen en l’Asil Municipal de Nostra Senyora del Port, dedicat inicialment a l’acolliment de vagabunds, pobres i alcohòlics i la reforma de dones, tasca que fou a les Esclaves de Maria Immaculada des de 1929. A posteriori es va fundar una sucursal a un edifici apart, dedicada a l’asil i reforma per a nois, que l’any 1963 va ser cedida als religiosos fins que va acabar-se quan l’Ajuntament va tancar les instal·lacions. Llar i classes per als interns. No havien classes per a externs.

• Escola d’Educació Especial Nostra Senyora de Montserrat (1980). Energia, 17-19 (abans s/n). Marianistes.

- Anàlisi

Fins el primer terç del segle XX, a l’actual barri de la Zona Franca només havien dues petites barriades. Per una banda el barri del Port, nascut al voltant de la Carretera del mateix nom que vorejava la muntanya de Montjuïc per Ponent, a mig camí entre l’actual Gran Via i el mar. I per altra banda Can Tunis, un petit barri de pescadors nascut a principis del segle XIX tocant a la costa de Barcelona, vora la falda de Montjuïc i estretament vinculat al Port. Tots dos eren nuclis molt petits, fins que als anys 20 a causa de la immigració massiva varen començar a créixer a gran escala fins convertir-se en suburbis marginals.

La Zona Franca té el seu origen en una gran porció de terreny pertanyent a l’Hospitalet de Llobregat, que a principis dels anys 30 fou annexionada a Barcelona per establir allà una gran zona industrial. Projectada durant la República, el projecte fou abandonat a causa de la Guerra Civil i no es va dur a terme (substancialment modificat) fins els anys 50 i 60. Com a conseqüència, varen néixer nous polígons de habitatges adjacents per allotjar als seus treballadors, com varen els polígons de habitatges SEAT i Eduard Aunós construïts als anys 50.

En tota l’àrea no va haver cap presència de comunitats masculines, mentre existiren únicament els petits nuclis del Port i Can Tunis, malgrat la seva marginalitat. Fou amb la construcció i la conseqüent immigració massiva dels nous polígons residencials que varen començar a arribar alguns religiosos.

Els primers en arribar varen ser els Marianistes amb un Col·legi (1956-77), específicament obert per atendre al alumnat de les habitatges SEAT.

Posteriorment varen arribar els Germans de La Salle, establint-se al barri del Port. Però es tracta de la secció masculina de l’Asil Municipal (1962-77) i per tant no va tenir cap incidència directa en el barri.

L’any 1977 la Zona Franca va quedar sense cap activitat, quan les dues comunitats varen cessar les seves activitats. Només s’ha obert una Escola Especial per a deficients i discapacitats a càrrec dels Marianistes (1980), amb la limitació que això suposa. També està ubicada a les habitatges SEAT.

Per tant, es pot concloure que el Barri del Port, malgrat rebre als Germans de La Salle, no se’n va beneficiar, ja que aquests varen treballar en un organisme públic de reclusió. Tampoc Can Tunis ha tingut cap presència i ha estat totalment abandonat. Només la zona dels nous polígons de habitatges adjacents a la Zona Franca varen tenir un Col·legi dels Marianistes que va acabar desapareixent.

NOU BARRIS

Tota aquesta zona pertanyia a l’antic terme municipal de Sant Andreu, de la qual varen sorgir des dels anys 50 multitud de barris destinats a barraquistes i població immigrada de la resta d’Espanya. En general, tots aquests barris són de vida molt recent (entre 30 i 60 anys), varen ser construïts molt ràpidament i amb grans deficiències i mancances, per una classe social baixa immigrada i amb endèmics problemes estructurals.

Cap comunitat masculina s’ha establert en cap dels diversos barris que conformen aquesta àrea.