3. CENTRES D'ENSENYAMENT CLASSIFICATS PER INSTITUTS FEMENINS
En aquest capítol apareixen totes aquelles comunitats femenines que, en algun moment de la seva història, varen estar presents a la ciutat i es varen dedicar a l’ensenyament en alguna de les seves diferents modalitats. S’indiquen les dades fonamentals de cada comunitat: lloc i data d’origen, fundadors i finalitats fonamentals, a més de totes i cadascuna de les seves cases dedicades a l’ensenyament. El criteri d’ordenació ha sigut cronològic, segons la seva arribada a la ciutat, es dediquessin o no a l’ensenyament des de bon principi.
A mode il·lustratiu, prèviament apareixen agrupades segons la categoria jurídica a la qual pertanyen, vigent segons el Dret Canònic aprovat per la Santa Seu l’any 1917 i àmpliament reformat l’any 1983. La seva numeració es correspon amb l’ordenació cronològica d’arribada a la ciutat.
3.1 COMUNITATS FEMENINES DOCENTS CLASSIFICADES SEGONS CATEGORIA JURÍDICA
I. INSTITUTS DE VIDA CONSAGRADA
1. Ordes Monàstics (monestirs i convents de vida contemplativa)
Es correspon a allò que actualment entenem per Monges de clausura, fent vida contemplativa en comunitat i apartades del món. Aquests són els instituts més antics perquè aquesta fou la primera modalitat permesa de vida femenina en comunitat i durant varis segles la única. Aquesta característica, portada al màxim, suposa que cada casa és absolutament independent de la resta del seu mateix institut.
1. Benedictines
2. Clarisses
3. Dominiques
4. Agustines
5. Jerònimes
7. Carmelites Descalces
8. Mínimes
11. Orde Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem
17. Clarisses de la Divina Providència
30. Saleses
2. Instituts de vida religiosa (instituts centralitzats)
Correspon a instituts que observen unes regles més laxes i renovades, permetent-les la sortida del convent i portant a terme activitats més variades i útils per al món exterior. La seva definició com a centralitzats dona a entendre l’existència d’una estructura jerarquitzada, a diferència de les cases autònomes.
6. Beates Dominiques - Dominiques de l’Ensenyança
9. Companyia de Maria
10. Beates Agustines - Agustines Missioneres
13. Hospitalàries de la Santa Creu
14. Carmelites de la Caritat
15. Sagrada Família de Bordeus-Loreto
16. Societat del Sagrat Cor
18. RR. de Jesús-Maria
19. Concepcionistes
20. Filles de Maria-Escolàpies
21. RR. Infant Jesús-Dames Negres
22. Mercedàries
23. Adoratrius del Santíssim Sagrament
24. Caputxines de la Mare del Diví Pastor
25. Carmelites Missioneres
26. Dominiques de l’Anunciata
27. Sagrada Família d’Urgell
28. Filipenses
29. Dominiques de la Presentació
31. Franciscanes Missioneres
32. Carmelites Tereses de Sant Josep
33. RR. Caritat del Bon Pastor
34. Reparadores
35. Teresianes
36. Sagrada Família de Natzaret
37. Filles de Maria Auxiliadora - Salesianes
38. Mares dels Desamparats
39. RR. de Maria Immaculada - Servei Domèstic
40. Hospitàlaries del Sagrat Cor de Jesús
41. Franciscanes dels Sagrats Cors
42. Josefines de la Caritat de Vic
43. Serventes de la Passió
44. Oblates del Santíssim Redemptor
45. Trinitàries
46. MM. Cor de Maria
47. Carmelites de Sant Josep
48. Institut Catequista Dolores Sopeña
49. MM. del Santíssim Sagrament
50. Franciscanes de la Immaculada Concepció d’Assís
51. RR. de Sant Josep de Cluny
52. Esclaves del Cor de Maria
53. Esclaves del Sagrat Cor
54. GG. Bonaerenses de Sant Josep
55. GG. de la Consolació
56. Franciscanes MM. de Maria
57. Carmelites Missioneres Teresianes
59. RR. Ensenyança de Maria Immaculada - MM. Claretianes
60. Zeladores del Culte Eucarístic
61. Serventes del Sagrat Cor
62. Franciscanes Filles de la Misericòrdia
63. Esclaves de Maria (i Filles de Sta. Teresa de Jesús) - Protectores d’Obreres
64. Sants Àngels Custodis
65. Dames Apostòliques
66. GG. de Nostra Senyora - Alemanyes
68. Religioses Missioneres de Crist-Rei
69. Institut de la Benaventurada Verge Maria - Alemanyes
70. Concepcionistes Missioneres
71. Companyia del Salvador
72. Mercedàries de la Caritat
73. Missioneres del Sagrat Cor
74. RR. de l’assumpció - Assumpcionistes
75. Serventes de Sant Josep
76. Franciscanes Pastores
77. Institució Xaveriana
78. RR. Immaculada Concepció de Castres - Monges Blaves
79. Esclaves del Diví Cor
80. Companyia de Crist-Rei
81. Filles Pobres de Jesús
82. RR. Puresa de Maria Santíssima
83. Filles de Jesús - Jesuïtines
84. Sant Àngel de la Guarda
85. Sagrat Cor de Maria Immaculada - Marymount
86. RR. Amor de Déu
87. Filles de la Verge dels Dolors
88. RR. dels Sagrats Cors
89. Auxiliars Parroquials de Crist Sacerdot
92. Filles de Maria Immaculada - Marianistes
93. Sant Àngel Custodi
95. Institut Filles de Maria Immaculada
97. MM. Croades
99. Filles del Diví Zel - Rogacionistes
100. Missioneres Benedictines de Nova Núrsia
101. Franciscanes de Seillon
II. SOCIETATS DE VIDA APOSTÒLICA
Amb matisos que no vénen al cas, és molt similar a la categoria anterior. A grans trets, es pot dir que els seus membres no fan vots de pertinença a la comunitat, fet habitual i obligatori en qualsevol altra tipus de comunitat religiosa.
12. Filles de la Caritat
III. INSTITUTS SECULARS
A grans trets, es tracta d’una organització cristiana de dones laiques amb voluntat de influir a la societat, en procés de convertir-se en Institut de vida Religiosa.
67. Operàries Parroquials - Institució Magdalena Aulina
90. Missioneres Seculars
98. Vita et Pax in Christo Jesu
IV. PECULIARS ASSOCIACIONS PIES
Es tracta d’una associació laica amb una categoria jurídica prèvia a la conversió en Institut Secular, però que per diverses raons no va aconseguir prosperar i es varen quedar en aquest estadi. Actualment la seva denominació és de Associació (pública o privada) de Fidels en el cas d’aquelles que prosperen i creixen. En canvi, aquelles que es troben en procés de desaparició continuen amb l’antiga denominació de Pia Unió.
58. Institució Teresiana
91. Apostolat de Jesús
94. Institució Filipense
96. Creuada Pro Pau
V. COMUNITATS PER CLASSIFICAR O DUBTOSES
102. Mercedàries
103. Caputxines
104. Germanes de la Sagrada Família i Sagrat Cor de Jesús
105. Filles de Sant Josep
106. Germanes de la Creu
107. Missioneres Apostòliques
108. Institució Nostra Senyora del Perpetu Socor
109. Institut del Salvador
110. Cases sense Comunitat definida
3.2 COMUNITATS FEMENINES DOCENTS SEGONS ORDRE D’ARRIBADA A LA CIUTAT
1. ORDE DE SANT BENET
Conegudes com a Benedictines.
Orde monàstic.
Fundat per Escolàstica, germana de Sant Benet, cap a l’any 530.
Establert a Barcelona des de l’any 945 a 1835, tornaren l’any 1846.
La seva finalitat és la vida monàstica.
• Monestir de Sant Pere de les Puelles (945-1835; 1846-1879). Plaça Sant Pere, 1. Barri Gòtic.
Primer monestir de les religioses a la ciutat. Varen ser exclaustrades l’any 1835 i retornaren l’any 1846. Durant part d’aquest interval (1840-42), breument va allotjar la Companyia de Maria i el seu Convent de l’Ensenyança.
• Ídem (1879). Anglí, 55. Sarrià.
Trasllat de la casa anterior. L’any 1913 (Carreras i Candi) s’indica ensenyança de noies, però sense cap dubte deu ser una errata, perquè mai més s’esmenta aquesta activitat.
• Reial Monestir de (Sant Antón i) Santa Clara (1233-1713). La Ciutadella.
Fundat l’any 1233, sense ensenyament. L’any 1713 fou destruït per culpa de la Guerra de Successió i la construcció de la fortificació de la Ciutadella va impedir que fou reconstruït. Anys després es va traslladar a l’emplaçament següent.
• Ídem (1716-1835; 1854-1868; 1872-1936). Comtes, 6-8 (abans 1) - Plaça del Rei, 19. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Expulsades l’any 1835, va passar a ser seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Varen tornar l’any 1854, encara que part de l’edifici va continuar funcionant com amb l’Arxiu. L’any 1868 les religioses foren desallotjades de nou, retornant definitivament l’any 1872. Des de llavors el Monestir va fer una vida tranquil·la fins la Guerra Civil.
• Ídem (1939-1947). Copèrnic, 10-12 (després 57-59). Sant Gervasi.
Trasllat de la casa anterior. Posteriorment es va traslladar a Ripollet (1947-1952), fins la seva desaparició. Després la casa fou ocupada per les Monges Alemanyes, que sí s’han dedicat a l’ensenyament fins ara.
• Escola gratuïta del Monestir de (Sant Antón i) Santa Clara (1864?-1868; 1872-1877?). Comtes, 6-8 (abans 1) - Plaça del Rei, 19. Barri Gòtic.
Es parla d’ensenyança gratuïta de nenes l’any 1864 i 1877, a càrrec de les religioses. Després del desallotjament (1868-72), sembla que al tornar varen reiniciar l’activitat i és imprecisable quan deixaren d’exercir.
- Anàlisi
La forma de vida benedictina fou, durant els primers seus segles d’existència, més una Regla de vida monacal que no pas una comunitat en expansió (Regola Benedicti). De caire molt flexible, es centrava en els oficis religiosos, treball intel·lectual i manual i oració. És molt probable que a finals del segle VI els monestirs de Benedictines ja estiguessin present al Regne Visigot, però sempre vinculats als masculins (a manera de tutela espiritual i doctrinal) i en escàs nombre, ja que llavors tenien més acceptació els Cenobis amb les Regles de Sant Pacomi i Sant Agustí, apart de la influència de Sant Isidor. En tot cas, la manca de qualsevol jerarquia que ordenés i legislés la seva vida monacal fa impossible calibrar amb exactitud la seva presència. Tampoc hi ha cap documentació sobre la seva presència al Principat.
El primer Monestir conegut regit amb la Regla Benedictina és el de Sant Joan de les Abadesses (895), gairebé un segle després dels Benedictins (Isona, 800). Posteriorment varen arribar a Barcelona, Girona i una dotzena de fundacions més. Es varen expandir per tots els regnes cristians peninsulars, especialment des del segle XI, amb l’arribada de personal d’Europa per fer noves fundacions i especialment amb l’Orde del Císter, que també aplicava la Regla benedictina. El seu creixement fou constant fins el segle XVIII a tota Espanya; en canvi, a Catalunya gairebé varen desaparèixer al segle XIV, quedant reduïdes a Barcelona i Girona. Actualment es mantenen a Catalunya amb 4 Monestirs: Barcelona (945), Girona (1017), Montserrat (1939) i Puiggraciós (1973).
Les Benedictines són l’Orde femenina més antiga de la ciutat, amb més de mil anys presents a la ciutat de manera gairebé ininterrompuda. I això que no hi ha cap indici que confirmi una anterior presència a l’antiga ciutat visigoda ni carolíngia. La primera presència segura data de 945 (no es pot saber si varen arribar abans que els Benedictins, ja que aquests ho varen poder fer en 914 o l’any 1117) i varen fundar dues cases a Barcelona: Sant Pere de les Puelles (945) i Santa Clara (1513-1936) inicialment a les afores de la ciutat. La primera acabà sent engolida pel casc urbà i la segona traslladada a l’interior de la muralla l’any 1713. Sempre es dedicaren a la vida contemplativa.
L’ensenyament mai ha sigut finalitat de les Benedictines. Com varen fer altres ordes religiosos al llarg de la seva història, exerciren la docència en moments puntuals o de necessitat i satisfent una demanda que no podia ser coberta per alguna altra comunitat amb més mitjans i formació. El cas de les Benedictines és ben curiós, perquè aquesta activitat es va iniciar en el segon terç del segle XIX, al Convent de Santa Clara al Barri Gòtic, aproximadament entre 1864 i 1877 amb una escola gratuïta. Això es produí en un moment en què el flux de comunitats religioses dedicades (únicament o parcialment) a l’ensenyament ja s’havia iniciat des de feia almenys dues dècades i tant en la vessant de pagament com en la gratuïta. Segurament va sorgir juntament amb totes les escoles gratuïtes obertes a la ciutat a diversos convents femenins cap a 1863; però en aquest cas tingué una vida excepcionalment llarga inclús sobrevivint al Sexenni Democràtic. Encara és més incomprensible sabent que, ni abans ni després, mai varen encetat cap iniciativa semblant. Ho pot justificar l’escassetat d’escoles gratuïtes, ja que el Barri Gòtic havia rebut força cases d’ensenyament; però en gran part, de pagament. Quan aquesta situació va començar a canviar, les Benedictines es retirarien del món docent i es concentraren únicament en la seva vida contemplativa.
Amb la Guerra Civil, Santa Clara va ser traslladat a Ripollet (1947), fins la seva desaparició. Actualment, les Benedictines es mantenen a Barcelona amb el Convent de Sant Pere, traslladat a Sarrià l’any 1879. Fa més d’un segle que no tenen cap activitat docent a la ciutat, ni enlloc.
2. ORDE DE SANTA CLARA
Conegudes com a Monges Clarisses.
Orde monàstic.
Fundat per Sant Francesc d’Assís i Santa Clara a Assís (Itàlia) l’any 1212.
Establert a Barcelona des de 1233.
La seva finalitat és la vida contemplativa.
• Convent de Sant Daniel i Santa Clara (1233-1513). Barri Gòtic.
Primera fundació de les Clarisses a la ciutat. Sense ensenyament.
• Beateri de Santa Isabel (1554-1564). Elisabets, 1 - Xuclà. Raval.
Casa de vida en comunitat creada per albergar dones que havien caigut en pecat, segons la terminologia de l’època. Al poc temps es va convertir en Convent de clausura.
• Reial Monestir de Santa Isabel - Elisabets (1564-1878). Elisabets, 1 - Xuclà. Raval.
Continuació de la casa anterior, convertida en Convent de clausura. Exclaustrades l’any 1835, l’edifici va allotjar una casa d’ensenyament: el “Colegio Barcelonés”, però sense cap vincle amb les Clarisses. Les monges varen tornar l’any 1849, reprenent la seva vida en comunitat. El progressiu enrunament de l’edifici va imposar un canvi de residència i l’any 1878 es varen traslladar a Sarrià.
• Ídem (1878-1990). Rocabertí, 12 (abans Montserrat, 7). Sarrià.
Trasllat de la casa anterior. Les religioses es varen allotjar en una caseta mentre construïen el nou Monestir inaugurat l’any 1880. En dependències del Monestir es va fundar el Col·legi del Reial Monestir de Santa Isabel (1946), entitat diocesana, per donar viabilitat econòmica a l’edifici. Les monges varen continuar fent vida de clausura, apart del centre educatiu, fins que es varen traslladar a Lavern-Subirats l’any 1990. Mentrestant, el centre docent ha continuat funcionant com a entitat diocesana, fins que l’any 1993 va vincular-se a la Congregació dels Legionaris de Crist. Religioses: 30 (1927).
• Escola del Reial Monestir de Santa Isabel - Elisabets (-1863?-). Elisabets, 1 - Xuclà. Raval.
L’any 1863 apareix documentada puntualment una escola particular per a noies en aquest Convent, sense que posteriorment torni a aparèixer cap més senyal i sense més detalls.
• Convent de Nostra Senyora de la Misericòrdia (1696-1920). Elisabets, 8-10 (abans 4). Raval.
Hospici fundat l’any 1593, dedicat a l’acollida i ensenyança d’òrfenes per una banda i asil d’ancianes per una altra. Des de 1696 acull a les Clarisses, prenent al seu càrrec totes les activitats del Hospici. A diferència d’altres cases de l’Orde, no foren expulsades l’any 1835 gràcies a aquestes activitats, jutjades com a profitoses. Els ensenyaments es limitaven a llegir, escriure, labors i aritmètica.
Arribaren a haver fins a 700 asilades, entre noies i ancianes. Més tard es moderen les xifres: 320 albergades (1864); 300 (1884); 300-350 (1901). Se’n fan càrrec unes 25-30 germanes. L’any 1920 abandonen la casa i són substituïdes per les Filles de la Caritat.
• Monestir de Santa Maria de Jerusalem (1494-1835; 1845-1868). Jerusalem, 6. Raval.
Monestir de clausura. Exclaustrades l’any 1835, fou utilitzat com a Caserna fins que les monges varen tornar l’any 1846. L’any 1868 l’edifici va ser enderrocat per l’Ajuntament pel seu estat ruïnós. Les religioses es traslladaren a un lloc desconegut i després a una torre de Gràcia.
• Ídem (1868-1879). Emplaçament desconegut.
Trasllat de la casa anterior.
• Ídem (1879-1884). Travessera de Dalt, 86. Gràcia.
Trasllat provisional del desconegut emplaçament anterior a la Torre Martí, propietat de les Monges Saleses, que també l’ocupaven mentre totes dues comunitats construïen un nou edifici en propietat. No hi ha documentada cap activitat docent.
• Ídem (1884-1936; 1945-1970). Sant Elies, 21. Sant Gervasi.
Trasllat de la casa anterior a un nou edifici, continuant la seva vida de clausura. Fou incendiat l’any 1909 i en Octubre del mateix any va tornar a obrir-se. Amb la Guerra Civil l’edifici va quedar molt malmès i la comunitat s’instal·là en diversos llocs fins tornar l’any 1945. Finalment es va traslladar a Sarrià (1970), on continua actualment.
• Ídem (1939-1942?). Sant Elies. Sant Gervasi.
Trasllat provisional de la casa anterior.
• Ídem (1942?-1945). Vives i Tutó, 22. Pedralbes.
Nou trasllat provisional, fins tornar de nou a Sant Gervasi.
• Ídem (1970). Camí de Vallvidrera, s/n. Sarrià.
Establiment actual del convent.
• Escola del Monestir de Santa Maria de Jerusalem (-1863?-). Jerusalem, 7. Raval.
L’any 1863 apareix documentada puntualment una escola particular per a noies en aquest Convent, sense que posteriorment torni a aparèixer cap més senyal i sense més detalls. Apareix ubicada a Jerusalem, 7; però deu tractar-se d’una errata.
• Escola del Monestir de Santa Maria de Jerusalem (-1901?-). Sant Elies, 21. Sant Gervasi.
Escola gratuïta per a noies, portada per les mateixes religioses. Escola i catequesi. S’esmenta puntualment l’any 1901 i ja no torna a parlar-se d’ensenyament des de llavors. Alumnes: 30 (1901).
- Anàlisi
Les Clarisses són la branca femenina de l’Orde de Sant Francesc, però habitualment són dites Clarisses en honor a Santa Clara, cofundadora de l’Orde femenina juntament amb Sant Francesc. En canvi, es diu Franciscanes a totes les comunitats religioses posteriors (els actuals Instituts Religiosos femenins) que adopten la Regla de vida de Sant Francesc. Varen arribar a Espanya l’any 1228 (Pamplona) i a Catalunya des de 1233 (Tortosa i Barcelona), tenint una expansió enorme des de llavors i fins el segle XVI per tota la península. Actualment mantenen a Catalunya 12 convents i tres d’ells a Barcelona.
A la ciutat varen arribar poc després dels Franciscans (1229) i fundaren fins a cinc convents: Sant Daniel i Santa Clara (1233-1513), Santa Maria de Pedralbes (1321), Santa Margarida (1426-1475), Santa Maria de Jerusalem (1453) i Santa Isabel-Elisabets (1564-1990), pràcticament un per segle i que demostra la contínua acceptació que varen tenir. En aquest aspecte varen destacar molt respecte a la resta d’ordes femenins, ja que cap va passar de més de tres convents a la ciutat. La seva forma de vida es basava en la clausura, sense dur a terme cap altre activitat.
Però en un cas varen fer una excepció: quan es varen fer càrrec del funcionament de la Casa de Misericòrdia (1696-1920), un hospici per a nens orfes i vells fundat l’any 1593, que durant més de dos segles va ser regit per les Clarisses. Fins llavors cap altre Orde femení havia fet res de semblant, si exceptuem el Beateri de Dominiques (1522) i la Companyia de Maria (1650). No era un convent propi, sinó un organisme municipal en què les religioses feien vida de clausura i activa a la vegada. En aquest aspecte, les Clarisses varen ser el primer orde religiós femení que va mostrar una actitud més flexible i una actitud activa en la societat barcelonina, sense romandre totalment tancades en el seu món. L’any 1835 tots els convents de Clarisses varen patir els efectes de l’Exclaustració, excepte les que es trobaven actives a la Casa de Misericòrdia, degut a la seva profitosa tasca.
Fins l’aparició d’altres comunitats religioses amb una dedicació expressa a la infància o als pobres, les Clarisses varen ser les úniques religioses que oferiren atenció als orfes de la ciutat. Amb l’aparició de les Carmelites (1829), les Filles de la Caritat (1846) i altres comunitats posteriors, varen deixar de tenir aquest paper exclusiu. No varen perdre importància, ja que la Casa de Misericòrdia era un organisme municipal de molt pes a la ciutat.
Un paper docent molt secundari i puntual varen tenir les escoles gratuïtes obertes als Convents de Jerusalem i Elisabets cap a 1863. Varen tenir curta vida, ja que únicament apareixen aquell any. Més endavant, cap a 1901, el Convent de Jerusalem va tornar a obrir una escola en la seva nova ubicació de Sant Gervasi; igualment va ser molt breu, perquè tenia molt poc futur en un barri ja força atès aleshores per cases d’ensenyament de comunitats millor preparades i més dedicades a aquesta tasca.
Finalment, l’any 1920 les Clarisses abandonaren la seva gestió a la Casa de Misericòrdia, sent substituïdes per les Filles de la Caritat. Des de llavors, a la ciutat no han tingut cap altre activitat que no fos la clausura: les tasques amb la infantesa ja estaven cobertes per moltes altres comunitats.
Dels antics convents de la ciutat, només sobreviuen Pedralbes (l’únic que mai ha canviat d’emplaçament); i Jerusalem, actualment a Sarrià. També s’ha d’afegir el Convent de la Divina Providència, que fins 1976 pertanyia a les Clarisses de la Divina Providència (i que també s’havia dedicat a l’ensenyament durant més d’un segle a la ciutat). Apart, Santa Isabel no ha desaparegut, sinó que s’ha traslladat fora de la ciutat (al municipi de Lavern-Subirats). Amb aquests tres convents es mantenen a la ciutat i és molt probable que continuïn disminuint, ja que la tendència imperant és traslladar-se a zones més tranquil·les i menys concorregudes, que normalment es troben fora de ciutat, tal com es va fer amb Santa Isabel l’any 1990.
3. ORDE DE SANT DOMÈNEC
Conegudes com a Dominiques.
Orde monàstic.
Fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa de Llenguadoc (França) l’any 1216.
Establert a Barcelona des de 1351 fins 1835, tornaren l’any 1846 fins 1977.
La seva finalitat és la predicació.
• Convent de Montsió (1351-1835; 1846-1868; 1875-1888). Plaça de Santa Anna, 17. Barri Gòtic.
Convent de clausura. Exclaustrades l’any 1835, fou instal·lat el Liceu de Música fins 1846, en què les monges varen tornar. Novament expulsades l’any 1868, va funcionar com a caserna fins el seu retorn l’any 1875. El mal estat de l’edifici les va obligar a traslladar-se.
• Ídem (1888-1947). Rambla de Catalunya, 115 - Rosselló. Dreta Eixample.
Trasllat de la casa anterior fins 1947, en què fou traslladat a Esplugues fins l’actualitat.
• Escola del Convent de Montsió (-1863?-). Plaça de Santa Anna, 17. Barri Gòtic.
L’any 1863 apareix documentada puntualment una escola particular per a noies en aquest Convent, sense que posteriorment torni a aparèixer cap més senyal i sense més detalls.
• Convent Mare de Déu dels Àngels i Peu de la Creu (1549-1835; 1846-1926?). Plaça dels Àngels, 1. Raval.
Convent de clausura. Exclaustrades l’any 1835, varen retornar l’any 1846 fins que cap a 1926 es varen traslladar a un nou Convent a Pedralbes.
• Ídem (1926?-1977). Carretera d’Esplugues, 106 (abans 1). Pedralbes.
Trasllat de la casa anterior fins 1977, en què es varen traslladar a Sant Cugat del Vallès fins l’actualitat.
• Escola del Convent de Mare de Déu dels Àngels i Peu de la Creu (-1863?-). Plaça dels Àngels, 1. Raval.
L’any 1863 apareix documentada puntualment una escola particular per a noies en aquest Convent, sense que posteriorment torni a aparèixer cap més senyal i sense més detalls.
- Anàlisi
Les Dominiques es dedicaren, des de la seva fundació, a la vida contemplativa en clausura. Al igual que els Dominics, varen arribar molt aviat a la península (Madrid, 1218), però varen tenir una difusió per la península bastant més reduïda. A Catalunya varen arribar molt més tardana i escassa, arribant precisament a Barcelona i des d’aquí només a 3 poblacions: Vic (1596), Manresa (1602) i Girona (1699). Molt poques fundacions, però que sorprenentment totes han sobreviscut fins ara.
Les religioses es varen establir a la ciutat molt més tard que els Dominics, arribats l’any 1219, trigant gairebé un segle i mig en acompanyar-los. Varen arribar l’any 1351, amb dos Convents: Mont-Sió (1351) i Mare de Déu dels Àngels (1549). Tots dos s’han dedicat fonamentalment a la vida contemplativa i només en un breu moment es fa esment d’una escola gratuïta per a noies, cap a 1863 i simultàniament en tots dos convents. Això va passar en un moment puntual de gran proliferació d’escoles en convents de religioses i per tant no és un fet aïllat de l’Orde. Des de llavors no ha hagut cap més esment de tasques d’ensenyament, dedicant-se a la vida contemplativa.
Posteriorment, els dos convents s’han traslladat a municipis propers a la ciutat: Mont-Sió a Esplugues de Llobregat (1947) i Mare de Déu dels Àngels a Sant Cugat del Vallès (1977). Per tant, l’Orde de les Dominiques ja no està present a la ciutat des de 1977.
4. ORDE DE SANT AGUSTÍ - PENEDIDES
Conegudes com a Agustines.
Orde mendicant.
Fou fundada l’any 1256.
Establert a Barcelona des de 1372 fins 1835, tornaren l’any 1845.
La seva finalitat és aconseguir la vida contemplativa.
• Convent de Santa Maria Magdalena - Magdalenes (1372-1835; 1845-1877). Riera de Sant Joan - Magdalenes. Barri Gòtic.
Casa fundada per donar allotjament a dones de dubtosa reputació i subvencionat pel poder municipal. Des de bon principi varen adoptar la Regla de Sant Agustí. L’any 1535 perdé aquesta finalitat, al traslladar-se al convent una comunitat de Canongesses de Sant Agustí, vingudes de Terrassa. Sense ensenyament. L’any 1700 fou convertit pròpiament en convent d’Agustines.
• Ídem (1877-1910). Muntaner - València. Esquerra Eixample.
Trasllat de la casa anterior. Sense ensenyament.
• Ídem (1910). Vallmajor, 29 (abans 5). Sant Gervasi.
Trasllat de la casa anterior. Igualment, sense ensenyament fins l’actualitat.
• Convent de Santa Maria Magdalena - Penedides de Sant Salvador (1567-1578). Trentaclaus. Raval.
Segona casa fundada per donar allotjament a dones de dubtosa reputació igualment subvencionada pel poder municipal. Des del principi varen portar vida de clausura sense nombrar ensenyança.
• Ídem - Penedides de Nostra Senyora de la Victòria (1578-1699). Egipcíaques. Raval.
Trasllat de la casa anterior.
• Ídem - Penedides (1699-1835). Sant Pau - Tàpies - Santa Margarida. Raval.
Trasllat de la casa anterior. Des de 1706 ja queden definides com a convent d’Agustines. Exclaustrades l’any 1835, l’edifici va ser demolit.
• Ídem (1845-1864). Sant Pau, 74 - Cadena. Raval.
Reorganització del convent en l’antic Col·legi-Convent dels Dominics; però aviat l’edifici es va enrunar i varen haver de marxar l’any 1863.
• Ídem (1864-1872). Maignon, 3 (abans Bonavista). Gràcia.
Trasllat de la casa anterior provisional, mentre es construïa un nou edifici. En aquesta etapa no va haver cap tipus d’ensenyament.
• Ídem (1872-1936). Aragó, 121. Esquerra Eixample.
Trasllat de la casa anterior a un nou edifici, construït l’any 1867-70 amb destacada participació econòmica de l’Ajuntament però que no es va poder ocupar immediatament perquè fou utilitzat com a hospital a causa d’una epidèmia de Tifus. Incendiat l’any 1909, fou reobert en abril del següent any fins ser incendiat amb la Guerra Civil. No fou retornat a les religioses, sinó que fou expropiat per fundar un grup escolar públic. Ha funcionat com entitat pública d’ensenyament fins l’actualitat.
• Ídem (1939-1946). Local provisional contigu al Convent. Esquerra Eixample.
Establiment provisional mentre s’esperava el retorn de l’antic edifici. Al no aconseguir-se, es varen traslladar a Sant Gervasi.
• Ídem (1946-1952). Passeig de la Bonanova, 57. Sant Gervasi.
Trasllat fins la dissolució definitiva del convent.
• Escola del Convent de Santa Maria Magdalena (1877?-1895?). Aragó, 121. Esquerra Eixample.
Dintre del Convent va existir una escola gratuïta per a noies, de la qual es parla de manera intermitent l’any 1877, 1884 i 1895. Segurament va tenir continuïtat durant aquest període i és impossible esbrinar quan va deixar de funcionar. Al segle XX ja no se’n torna a parlar més.
- Anàlisi
Com en el cas dels Benedictins, l’Orde agustinià va néixer com una Regla de vida en comunitat i no com a comunitat religiosa organitzada. Al igual que la branca masculina la finalitat de les Agustines era la vida contemplativa, vivint lluny de nuclis urbans. Això pràcticament no va variar, al contrari que els homes, que varen adquirir una vida més activa. a la península, les cases femenines sorgiren normalment unides a les masculines, rebent una certa tutela espiritual i doctrinal. Les invasions d’Àfrica pels Vàndals (segle V) i pels Àrabs (segle VI), varen suposar l’arribada de monjos agustins immigrats, fent que la Regla Agustiniana tingués més pes a la península que no pas les de Sant Pacomi o Sant Basili (més esteses per l’Europa oriental, Àsia i Egipte). Al igual que en cas dels Agustins, les cases femenines que seguien la Regla de Sant Agustí varen sorgir durant molts segles de manera autònoma per tota la península, sense cap autoritat que els controlés, ja que l’Orde Agustina com a tal no existia. Es pot suposar que allà on havia un convent masculí hi podria haver un de femení: força habitual, però no sempre es pot donar per fet. A Catalunya han tingut una difusió molt escassa, ja que només han fundat a dues localitats: Barcelona (1372) i Ulldecona (1724); i formalment molt tardana, ja que les cases de Barcelona s’agregaren a l’Orde femenina a principis del segle XVIII.
No hi ha cap notícia de l’època visigoda, àrab i carolíngia a la ciutat, però seria probable una existència que, en tot cas, no s’ha pogut provar documentalment. Al igual que en cas masculí, no es troben dades concretes fins la creació de l’Orde mendicant com a tal. Les dues cases d’Agustines sorgides a Barcelona no varen ser fundades com a tals per l’Orde de Sant Agustí, malgrat que l’Orde ja funcionava de manera organitzada des de 1244 (en el cas masculí, varen arribar l’any 1309 i ja com a Orde). En principi, totes dues varen sorgir com a reunió de dones considerades com a descarriades i dubtosa reputació, que decidien viure en comunitat aplicant la Regla de Sant Agustí, rebent un suport financer del poder municipal i amb això donar degut exemple a la societat. No varen ser les úniques cases d’aquesta mena sorgides a la ciutat, però aquestes adoptaren la Regla agustiniana, tenint una lògica evolució cap a aquest Orde. La primera casa (Magdalenes), fundada l’any 1372, va funcionar així fins 1535 en què es convertí pròpiament en Convent. La segona (Penedides) va sorgir, en carta manera, per suplir a la primera (1567). A principis del segle XVIII totes dues varen ser reconegudes com a integrants de l’Orde femenina Agustina: les Magdalenes l’any 1700 i les Penedides l’any 1706.
La segona casa, les Agustines Penedides, es va dedicar a la docència com a activitat afegida amb una escola gratuïta per a nenes. Va sortir esmentada en diversos períodes saltejats (1864, 1877, 1885 i 1895) que podrien suposar alguna continuïtat temporal entre alguns d’ells. No seria una escola de grans dimensions si fou mencionada tan poc i tractar-se d’unes monges dedicades bàsicament a la vida contemplativa. Sí tindrien cert pes al barri (Esquerra de l’Eixample), llavors tan mancat d’aquest servei, però paulatinament serien arraconades per altres comunitats dedicats d’ensenyament. Segurament l’Escola desapareixeria definitivament a finals del segle XIX.
Posteriorment no s’han dedicat mai més a l’ensenyament sota cap concepte, desapareixent el Convent l’any 1952. El Convent d’Agustines Magdalenes encara continua obert actualment.
5. ORDE DE SAN JERÒNIM
Conegudes com a Jerònimes.
Orde monàstic.
Fundat per María García i Mayor Gómez a Toledo l’any 1464.
Establert a Barcelona des de 1475 a 1835, tornaren l’any 1846.
La seva finalitat principal és la vida contemplativa.
• Beateri de Santa Margarida - Beates Margarides (1426-1475). Adreça desconeguda.
Beateri de vida en comunitat, dedicat a la vida contemplativa i assistència dels Leprosos del contigu Hospital de Santa Margarida. Seguien la Regla de vida de Sant Jerònim, però encara no eren Convent ni pertanyien a l’Orde. Poc després de convertir-se en Orde religiós construïren el Convent següent (1477).
• Convent de San Maties (1475-1835; 1846-1913). Sant Antoni Abat, 8 (Abans 2) - Plaça del Padró. Raval.
Convent de clausura, que va mantenir també tasques sanitàries fins temps indefinit. Varen ser exclaustrades l’any 1835 i varen tornar l’any 1846. Durant aquest interval, el Convent va allotjar la Companyia de Maria i el seu Convent de l’Ensenyança (1842-45). Les religioses es varen traslladar a Sarrià l’any 1913 i a l’antic edifici es va establir l’Escola Parroquial del Carme, que des de 1928 varen funcionar a càrrec de les Filles de la Caritat. Les Jerònimes ja no varen tenir participació alguna.
• Ídem (1913-1980). Iradier, 29. Sarrià.
Trasllat de la casa anterior.
• Ídem (1980). Bellesguard, s/n. Sant Gervasi.
Trasllat de la casa anterior.
• Escola del Convent de Sant Maties (-1863?-). Sant Antoni Abat, 8 (Abans 2) - Plaça del Padró. Raval.
L’any 1863 apareix documentada puntualment una escola particular per a noies en aquest Convent, sense que posteriorment torni a aparèixer cap més senyal i sense més detalls.
- Anàlisi
Les Jerònimes són un Orde femení basat en la vida contemplativa en comunitat, combinant-la amb l’esperit eremita de Sant Jeroni i Santa Paula, que fundaren un monestir a Betlem (384) amb aquest ideari. Aquesta fórmula de vida va quedar extingida amb la invasió àrab (632) i no fou fins el segle XIV que a Castella va ressorgir aquesta fórmula de vida amb els Jerònims (1373) i posteriorment la seva branca femenina. Des de llavors ha sigut un Orde religiós d’origen castellà, que no ha tingut gaire expansió més enllà d’Espanya. Inclús a Catalunya la seva única fundació ha sigut la de Barcelona i mai portaren a terme cap activitat docent.
A Barcelona el seu origen es remunta al Beateri de Santa Margarida (1426), dedicat a la vida contemplativa i tasques sanitàries, que mig segle després va ser integrat dins l’Orde Jerònima (1475). Dintre de l’apartat docent la seva activitat és testimonial, únicament és destacable l’escola gratuïta existent cap a 1863, sense que es pugui aclarir si les monges varen tenir una intervenció directa o va ser una iniciativa exterior per incompatibilitat amb la seva regla de clausura. Des de llavors no han tingut cap activitat semblant.
6. BEATES DOMINIQUES - DOMINIQUES DE L’ENSENYANÇA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ
Conegudes com a Beates Roses i després com a Dominiques de l’Ensenyança.
Beateri i després Institut femení de vida religiosa.
Beateri fundat per Joana Morell a Barcelona l’any 1522. Absorbit per les Dominiques de l’Ensenyança l’any 1961.
L’Institut religiós fou fundat per María Rosa Layana Ortiz a Pamplona l’any 1954.
La seva finalitat és l’ensenyança i missions.
• Beateri (1522-1803). Plaça de les Beates. Barri Gòtic.
Casa de vida en comunitat. Agrupa diverses dones que viuen compartint una gran devoció cristiana, però sense categoria de monges ni Institut religiós. Per mantenir-se es dediquen a l’ensenyament gratuït de nenes, dirigit més a les labors que als estudis de lletres o números. No està documentat amb exactitud des de quan es varen dedicar a aquesta activitat, però si varen fer-ho des del principi serien la primera comunitat en termes absoluts a la ciutat.
• Convent de Nostra Senyora del Roser (1803-1884). Plaça de les Beates, 3. Barri Gòtic.
Continuació de la casa anterior, possiblement al mateix emplaçament. Entre 1798 i 1803 es construí una església, cosa que suposà aconseguir la categoria de Convent. L’ensenyament ja és present amb absoluta seguretat; prova d’això és la seva pervivència l’any 1835 gràcies a aquesta activitat, ja que amb una simple vida en comunitat això no era possible.
• Escola de Nostra Senyora del Roser (1884). Mallorca, 349 (abans 447) - Roger de Flor, 220. Dreta Eixample.
Escola gratuïta de noies. Trasllat de la casa anterior, exercint igualment la seva activitat docent. Incendiat l’any 1909, no acaben la seva restauració fins 1914; però l’any 1910 ja fou obert. L’any 1961 el Beateri fou integrat dins l’Institut de Dominiques de l’Ensenyament de la Immaculada Concepció. Alumnes: 70 (1890); 125 (1913). Religioses: 28 (1927).
- Anàlisi
El Beateri de Dominiques varen ser fundat a Barcelona l’any 1522, dedicant-se a l’ensenyament des de la seva fundació amb tota seguretat. Aquest no apareix explícitament ressenyat fins a finals del segle XVIII, però aquesta tasca era habitual als beateris: sempre amb una activitat concreta dintre de la societat, normalment escolar o sanitària. I en el cas d’aquestes beates mai ha hagut cap indici d’activitat sanitària. Durant segles no han sigut cap comunitat de vida religiosa reconeguda canònicament, sent format per dones que vivien en comunitat segons la Regla de Sant Domènec.
Aquest Beateri té l’honor de ser la primera comunitat femenina que es va dedicar a l’ensenyament a la ciutat inclús abans de les Monges de Lestonnac (1650). Però pel fet de ser un Beateri no varen tenir la repercussió, ni el prestigi, ni els recursos materials ni humans d’un Orde religiós femení com eren les Monges de Lestonnac, que arribaren 130 anys més tard, però amb una presència molt més efectiva a la societat barcelonina. Per això les Beates sempre quedaren situades en un segon pla, però amb reconeixement: amb l’Exclaustració de 1835 les Beates no varen ser expulsades degut a la seva activitat docent jutjada com a profitosa. Tampoc varen sofrir cap tipus d’agressió.
El seu trasllat a la Dreta de l’Eixample (1884) no obeí a cap seguidisme amb les classes mitges i altes que canviaven de barri seguint el mateix itinerari, sinó perquè necessitaven unes edificacions renovades. Amés es situaren als límits del barri, tocant a la zona de la Sagrada Família (llavors un suburbi proletari), zona més barata i que fou el seu emplaçament definitiu. Fou incendiat amb la Setmana Tràgica i va trigar dos anys en ser totalment restaurat.
Internament el Beateri va tenir força vitalitat fins ben entrat el segle XX i inclús fruit d’això va portar a la fundació d’un nou Beateri a Vallirana (1955). Pocs anys després el Beateri es va integrar dintre de la comunitat religiosa de Dominiques de l’Ensenyança (1961). No fou una qüestió de manca de vocacions (la fundació de Vallirana ho demostra), sinó una voluntat comuna d’organitzar tot l’entramat de beateris espanyols.
Les Dominiques de l’Ensenyança va néixer com una federació de Beateris Dominicans dedicats a l’ensenyament, fins llavors independents i sense cap centralització. Creada l’any 1954, fou constituïda entorn de l’antic Beateri de Pamplona (1400) per una simple qüestió d’antiguitat. Bàsicament incorporaren beateris i només molt més tard fundaren algunes cases pròpies. A Catalunya es varen incorporar gairebé tots els Beateris dominicans l’any 1961: Barcelona (1522), Tarragona (1686), Vic (1692) i Vallirana (1955). Només el de Girona (1699) va preferir restar fora. Actualment es mantenen a unes 10 localitats espanyoles, apart de les cases de Catalunya: Pamplona, Madrid i altres localitats petites disperses per l’Estat.
L’agregació a les Dominiques l’any 1961 no va suposar cap canvi d’orientació ni cap fundació de cases noves a la ciutat. Des del seu naixement la comunitat va limitant-se a mantenir la seva única casa a la ciutat (tendència habitual en els Beateris, sempre autònoms entre ells) i sempre dedicades a l’ensenyament pels sectors més modestos de la societat per sobre de canvis i d’èpoques. Actualment mantenen el Col·legi de la Dreta de l’Eixample sense problemes, després de gairebé cinc segles de vida.
7. ORDE DE CARMELITES DESCALCES
Conegudes com a Monges Tereses.
Orde mendicant.
Fundat per Santa Teresa de Jesús a Àvila l’any 1562.
Arribades a Barcelona l’any 1588 a 1835, tornaren l’any 1846.
La seva finalitat és la vida contemplativa.
• Convent de Santa Teresa (1588-1835; 1846-1936). Mare de Déu, 2 - Canuda, 12. Barri Gòtic.
Convent de clausura. Exclaustrades l’any 1835, varen retornar l’any 1846. Després de la Guerra Civil el Convent es va traslladar a Sarrià.
• Ídem - Monestir de la Immaculada (1939-1943). Margenat, 69. Sarrià.
Trasllat de la casa anterior.
• Ídem (1943). Immaculada 45. Sarrià.
Trasllat de la casa anterior.
• Escola del Convent de Santa Teresa (-1863?-). Mare de Déu, 2 - Canuda, 12. Barri Gòtic.
L’any 1863 apareix documentada puntualment una escola particular per a noies en aquest Convent, sense que posteriorment torni a aparèixer cap més senyal i sense més detalls.
- Anàlisi
Les Carmelites Descalces es dediquen a una vida contemplativa basada en l’antiga vida eremítica del Mont Carmel, renovant l’antic esperit carmelità, que als darrers temps s’havia apaivagat força dins l’antic Orde Carmelitana. Varen sorgir l’any 1562 (abans dels Carmelites Descalços, fora de l’habitual) com una reforma de l’antic Orde del Carmel, no només a causa d’un relaxament de la seva forma de vida (habitual a aquells temps a molts ordes), sinó també molt influenciats pel misticisme de Santa Teresa de Jesús, buscant una forma de vida especialment estricta inclús en comparació amb l’essència del primitiu esperit carmelità. Varen generar gran entusiasme, amb nombroses fundacions durant els segles XVI i XVII. A Catalunya varen tenir una difusió similar, però molt lenta: després de Barcelona (1588), les següents fundacions no es varen fer fins mitjans del segle XVII. I curiosament, quan aquest mode de vida semblava anar a la baixa, des dels anys 40 del segle XX s’han fundat 7 nous convents a Catalunya, gairebé tants que durant els tres segles precedents. Actualment es mantenen a 14 Convents a tota Catalunya.
A Barcelona varen arribar l’any 1588 (dos anys després dels Carmelites Descalços), fundant un únic convent. Sempre s’han dedicat a la vida contemplativa, pròpia de la seva regla i encara que l’ensenyament pogués entrar dintre de les seves activitats, en el cas del seu convent de Barcelona no ho varen tenir en compte. Únicament cap a 1863, al igual que molts altres convents de la ciutat, tenien una escola gratuïta de nenes que va ser molt breu. Apart d’aquesta fita puntual, les religioses no han tingut mai més l’ensenyament com a objectiu.
8. ORDE DE MÍNIMES DE SANT FRANCESC DE PAOLA
Conegudes com a Mínimes.
Orde mendicant.
Fundat per Sant Francesc de Paola a Andújar (Espanya) l’any 1495.
Establert a Barcelona des de 1623 a 1835, tornaren l’any 1846.
La seva finalitat és la penitència evangèlica.
• Convent de Jesús-Maria (1623-1638). Hospital. Raval.
Convent de clausura, sense referències a cap tipus d’ensenyament.
• Ídem (1638-1653). Tallers. Raval.
Trasllat de la casa anterior.
• Ídem (1653-1835; 1846-1908). Carme, 44. Raval.
Trasllat de la casa anterior. Exclaustrades l’any 1835, varen continuar fent vida en comú al mateix edifici del convent, però sense clausura. L’any 1846 varen emprendre de nou la seva vida formalment com a Orde religiosa fins el seu trasllat a Horta, ja definitiu.
• Ídem (1908). Camí de Sant Genís a Horta, 16. Horta.
Trasllat de la casa anterior.
• Escola del Convent de Jesús-Maria (1835-1846; -1863?-). Carme, 44. Raval.
Escola oberta de mode transitori, ja que les monges es dedicaren a donar classes per a noies mentre durava la seva Exclaustració des de 1835. Seguien vivint al seu convent, però amb l’església tancada i sense vida de clausura. No s’indica quan deixaren l’activitat docent; però segurament fou l’any 1846, quan varen poder reprendre la seva vida monàstica amb normalitat. Després apareix documentada puntualment l’any 1863 una escola particular per a noies, sense que posteriorment torni a aparèixer cap més senyal i sense més detalls.
- Anàlisi
Les Mínimes es dediquen a la vida contemplativa, estrictament marcada per una actitud de penitència i màxima austeritat en la seva existència. Varen sorgir gràcies a l’arribada dels Mínims des d’Itàlia a Espanya (Málaga, 1493), convertint-se bàsicament en un Orde monàstic d’origen i expansió castellana. En comparació amb altres ordes de l’època ha tingut una expansió molt escassa i a Catalunya només obrí dues cases abans de l’Exclaustració: Barcelona (1623) i Valls (1681). Absolutament dedicades a la seva vida de clausura, l’ensenyament mai ha sigut tasca seva a cap època. Actualment es mantenen a una mitja dotzena de localitats, entre elles Barcelona.
A Barcelona varen arribar l’any 1623 (els Mínims ho havien fet l’any 1573), amb un únic convent. I, com venia sent habitual, l’ensenyament no entrava dintre dels seus plans. La única dedicació de les Mínimes a aquesta tasca a la ciutat fou tan breu com anòmala: va ser a causa del tancament formal del seu Convent entre 1835 i 1846, les Mínimes es varen dedicar a donar classes a nenes per sostenir-se econòmicament. Realment seguien vivint al seu Convent, però sense Església i obligades a fer vida mundana sense cap tipus de clausura, com un habitatge més. Quan varen poder recuperar la seva vida claustral amb normalitat, abandonaren aquesta tasca. I així ha sigut fins ara.
9. COMPANYIA DE MARIA NOSTRA SENYORA
Conegudes com a Monges de l’Ensenyança.
Institut femení de vida religiosa. Orde monàstic fins 1955.
Fundat per Santa Joana de Lestonnac a Bordeus (França) l’any 1606.
Establert a Barcelona des de l’any 1650.
La seva única finalitat és l’educació.
• Convent-Escola de Nostra Senyora de l’Ensenyança (1650-1655). Cucurulla, 6 - Arcs, 5. Barri Gòtic.
Convent de clausura i Escola gratuïta de nenes, tant per internes com externes. Inicialment i per manca d’un espai més adient, es varen allotjar al Palau Jossà (actual Real Círculo Artístico), on ràpidament varen iniciar les seves tasques docents. L’ensenyament constava únicament d’aquelles tasques pròpies de la dona a la llar i posteriorment es varen afegir l’ensenyança de lectura, escriptura i números.
• Ídem (1655-1840; 1845-1875). Avinyó - Call - Baixada de Sant Miquel - Pas de l’Ensenyança. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior instal·lant-se al Palau de l’Arquebisbe, edifici molt més gran i pràctic per les seves activitats. Degut a la seva tasca docent varen ser sempre respectades en aquelles èpoques més dures: Guerra de Successió, ocupació napoleònica, Trienni Liberal, Crema de Convents i Exclaustració de 1835 i Desamortització de 1837. Només en l’interval de 1840-45 es varen traslladar forçosament a altres recintes, a instàncies de l’Ajuntament. Retornades l’any 1845, les monges varen continuar la seva tasca fins que l’enrunament de l’edifici va obligar-les a traslladar-se a un nou edifici a la Dreta de l’Eixample l’any 1875. Alumnes: 859 (1836), 400-500 externes (1842).
• Ídem (1840-1842). Plaça Sant Pere, 1. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior allotjant-se a l’antic Monestir de Sant Pere de les Puelles de Monges Benedictines, que des de l’Exclaustració de 1835 i fins llavors havia servit d’allotjament per famílies de militars pobres i retirats. Al poc temps reiniciaren les tasques docents fins 1842, que l’Ajuntament va decidir convertir-lo en presó i les religioses varen ser traslladades de nou.
• Ídem (1842-1845). Sant Antoni Abat, 8 (Abans 2) - Plaça del Padró. Raval.
Trasllat de la casa anterior allotjant-se a l’antic Monestir de Sant Matíes de Monges Jerònimes, que des de l’Exclaustració de 1835 havia quedat buit. Immediatament començaren les classes i varen romandre tres anys, fins que varen poder retornar al seu antic convent.
• Ídem - Col·legi Lestonnac (1875). Pau Clarís, 131 (abans 53) - Aragó, 284 (abans 328 i 338-340). Dreta Eixample.
Trasllat de la casa anterior a un edifici de nova planta, construït l’any 1874-75 mitjançant el conveni amb una empresa que construí el nou edifici, a canvi de rebre l’antic com a pagament. Així es va fer i les religioses es traslladaren l’any 1875 mantenint-se la 1a ensenyança i l’ensenyament de labors, gratuïts per internes i externes, des dels 5 anys. El principi de gratuïtat es va mantenir inamovible fins 1950, a la vegada que es va transformar l’Orde en una Congregació sense clausura. Alumnes: 500-600 (1901); 400+450 (1908).
• Institut Tècnic Lestonnac (1976). Aragó, 284. Dreta Eixample.
Ampliació de l’oferta educativa amb la formació tècnica, a la mateixa finca.
• Escoles Parroquials (1925-1936). Ramon Turró, 128 (abans Enna). Poblenou.
Escoles Parroquials del Poble Nou per a noies que són adoptades per les religioses. Naturalment, pel caràcter gratuït de l’Institut i les característiques del barri, no hi ha dubte de que es tracta d’una escola gratuïta. Segurament varen quedar desmantellades l’any 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil.
• Col·legi de la Companyia de Maria (1939-1955). Muntaner, 408. Sant Gervasi.
• Ídem (1955-1976). Avinguda Tibidabo, 37-39. Sant Gervasi.
Trasllat de la casa anterior. Establert a una gran casa en propietat, va tenir que tancar-se a causa de les obres del II Cinturó. Finalment no va quedar afectada, però el tancament del Col·legi ja fou irreparable. Va quedar com a residència de religioses, fins tancar-se pocs anys després.
- Anàlisi
La Companyia de Maria va ser una de les primeres comunitats femenines de vida religiosa que va incloure expressament, des de la seva fundació, l’ensenyament com la seva principal finalitat, juntament amb la Companyia de Santa Úrsula (Ursulines, 1535) i l’Institut de la Benaventurada Verge Maria (Dames Irlandeses o Alemanyes, 1609). Però respecte a les Ursulines, la Companyia de Maria va ser molt innovadora per dues coses: seguir les regles de Sant Ignasi (bandejant les típiques: de Sant Benet, Sant Agustí, Sant Francesc...); i no seguir l’estricta clausura. Malgrat que poc després el papat les va obligar a guardar vida claustral, varen seguir distingint-se per una concepció molt activa i participativa dintre del món exterior.
La seva arribada a Espanya fou precisament a Barcelona (1650) provinents de Béziers (França), a instàncies de l’Ajuntament. Aquest fet va suposar tota una novetat a la ciutat, al veure unes religioses que dedicaven part del seu temps a un servei docent en directe contacte amb la població. Naturalment, havien de conservar la vida de clausura; però era la primera vegada que a la ciutat una comunitat femenina no vivia totalment d’esquenes al món i que realitzava una fi social activa, palpable i reconeguda. Actualment es mantenen a més de 50 localitats de tota Espanya, principalment a totes les grans ciutats i a Catalunya mantenen una especial presència també en poblacions mitjanes.
Establertes al Barri Gòtic, la seva tasca fou contínua i reconeguda pel poble i tots els avatars socials i polítics que va viure la ciutat no les va afectar: la Guerra de Successió, l’ocupació napoleònica, les mesures anticlericals del Trienni Liberal (1820-23), la Crema de Convents i l’Exclaustració de 1835 i la Desamortització de 1837 no varen interrompre mai la seva tasca. Només en l’interval 1840-45 les religioses varen tenir que traslladar-se a instàncies del poder municipal a causa de l’edifici que ocupaven, molt desitjat per la seva ubicació estratègica; però ni tan sols llavors varen interrompre la seva tasca d’ensenyament. Més endavant, com moltes altres religioses, es traslladaren a la Dreta de l’Eixample al decurs del segle XIX. Però no ho varen fer per seguir el mateix camí dels sectors més benestants de la ciutat (el motiu més habitual dins altres comunitats), sinó per la necessitat d’instal·lar-se en unes dependències més estables i funcionals. Inclús mantingueren la seva qualitat de ensenyament gratuït molts anys i no incorporaren el pagament fins 1950, quan ja feia força temps que altres comunitats ho havien fet. Per culpa d’això es veieren amb menys suport dels estaments socials més alts que desitjaven col·legis de pagament per distingir-se de les classes populars. Així, contradictòriament, es varen erigir en un illot d’ensenyament gratuït en un selecte barri àvid de col·legis de pagament. Poc després (1955), la casa de Barcelona es va integrar dins la Congregació que substituïa l’antiga estructura secular d’Orde monàstic amb convents independents i que ja funcionava des de 1920 englobant dues terceres parts dels convents llavors existents.
La seva activitat sempre s’ha concentrat al Convent de l’Ensenyança, malgrat que al segle XX obriren altres cases al Poble Nou (1925-36) i Sant Gervasi (1939-76) que no han sobreviscut.
10. BEATES AGUSTINES - AGUSTINES MISSIONERES
Conegudes com a Beates Agustines i després com a Agustines Missioneres.
Beateri i després Institut femení de vida religiosa.
Beateri fundat per Maria Agustina Almerà l’any 1678. Absorbit per les Agustines Missioneres (d’Ultramar) l’any 1959.
L’Institut religiós fou fundat per Agustina Tardà i Salvador Font a Madrid l’any 1890.
La seva finalitat són l’ensenyament i missions en ambients pobres.
• Convent-Escola de la Immaculada Concepció (1705-1979). Hospital, 23. Raval.
Casa fundada inicialment com a Beateri, agrupant dones devotes. Inicialment fundat l’any 1678 per la fundadora en solitari després d’enviduar, progressivament se li varen anar afegint altres membres fins que l’any 1697 ja hagué una comunitat prou nombrosa. L’any 1705 obriren l’escola per a noies pobres, dedicant-se a l’ensenyança de labors. La seva dedicació afavorí que l’any 1835 no foren exclaustrades i també es varen salvar de la crema de convents. Més tard es transforma en convent amb capella. L’any 1959 s’integrà dintre de l’Institut de les Agustines Missioneres fins que el 1979 l’Escola fou tancada i l’edifici fou clausurat per ruïnós. Finalment, es bastí un nou edifici (1994) dedicat a residència de noies universitàries.
Alumnes: 40 (1908); 30 (1910). Religioses: 16 (1927).
- Anàlisi
Al igual que les Beates Dominiques, aquesta casa nasqué com a comunitat de dones que desitjaven seguir un model de vida cristià (en aquest cas segons la Regla de Sant Agustí) sense aprovació canònica. Inicialment formada per una vídua, finalment formà una comunitat prou nombrosa per sobreviure. Als pocs anys de consolidar-se afegí l’ensenyament com a activitat fonamental i concordant amb la seva voluntat de servei. El beateri tingué un funcionament absolutament independent i molta vitalitat, salvant-se de l’Exclaustració per la seva tasca docent, jutjada com a útil i beneficiosa per la població.
Precisament, algunes membres seves varen fundar a Madrid la Congregació d’Agustines Missioneres d’Ultramar (1890), també dedicades a l’ensenyament i a les missions (d’aquí el seu antic nom d’Ultramar). La comunitat va tenir poca expansió, dedicant-se inicialment a missions a l’estranger i a incorporar beateris d’agustines dispersos per tota Espanya. A Catalunya arribaren a Gavà (1907), Terrassa (1924) i altres poblacions menors ja desaparegudes; molt més tard, a Barcelona. Actualment es mantenen a 11 localitats espanyoles, principalment a grans ciutats de Castella-Lleó, Madrid i vàries localitats catalanes.
Ben entrat el segle XX el Beateri va patir una creixent manca de vocacions i per sobreviure es varen integrar dins la Congregació (1959). Així varen mantenir les seves activitats docents, però ara sota les directrius d’una autoritat superior. Posteriorment, les necessitats de la Congregació a nivell general varen obligar a tancar l’Escola (1979), sense que això suposés la desaparició de la comunitat, ja que a la vegada s’havien anat fundant diverses residències de noies com a complement de les seves tasques educatives.
Actualment es mantenen a la ciutat gràcies a aquestes residències de noies. La primera, a la Sagrera (1973); la segona, al Raval (1994), ubicada al lloc de l’antic Beateri amb un nou edifici.
11. ORDE HOSPITALARI DE SANT JOAN DE JERUSALEM
Conegudes com a Santjoanistes.
Orde monàstic.
Fundat per Gerard Tenque a Jerusalem l’any 1048.
Establert a Barcelona de 1699 a 1835, de 1854 a 1869 i de 1874 a 1974.
La seva finalitat és la vida contemplativa.
• Reial Monestir de Sant Joan de Jerusalem (1699-1835; 1854-1869; 1874-1880). Riera de Sant Joan, 10. Barri Gòtic.
Convent de clausura. Inicialment fundat pels Santjoanistes (1205), el varen abandonar l’any 1699 perquè fos ocupat per les Santjoanistes (1699). La comunitat femenina havia nascut a Alguaire (Lleida) l’any 1205. Varen ser exclaustrades l’any 1835 i el Convent va tenir diversos usos: Museu, Biblioteca Provincial, seu de la “Sociedad de Amigos del País” i de l’Acadèmia de Bones Lletres. Varen tornar l’any 1854, però l’any 1869 foren foragitades de nou. Al tornar l’any 1874, començaren a planificar el seu trasllat a un nou edifici. En totes aquestes èpoques únicament es varen dedicar a la vida contemplativa, sense ensenyança.
• Ídem (1880-1936; 1941-1974). Santjoanistes, 6-8 (abans Victòria / Farró) - Saragossa, 60 (abans Sant Felip). Sant Gervasi.
Trasllat de la casa anterior. L’any 1880 les Religioses varen comprar una casa i terrenys a Sant Gervasi i es varen establir a la vegada que construïen un edifici inaugurat l’any 1882. Durant la Guerra Civil fou convertit en Txeca i des de 1939 en seu de la “Dirección General de Propaganda”. Després fou retornat a les religioses (1941), que varen reprendre la seva activitat habitual. Posteriorment el Convent fou traslladat a Valldoreix (Sant Cugat) l’any 1974, on continua ubicat actualment. Alumnes: 30 (1901). Religioses: 28 (1927).
• Escola del Reial Monestir de Sant Joan de Jerusalem (-1901?-; 1959-1969). Santjoanistes, 6-8 (abans Victòria / Farró) - Saragossa, 60 (abans Sant Felip). Sant Gervasi.
L’any 1901 apareix una escola gratuïta de noies, però no torna a esmentar-se a posteriori. Amb escola i catequesi. Molt més endavant es va obrir una nova casa d’ensenyament (1959-69): un parvulari i un col·legi d’ensenyança elemental per a nois i noies de 3 a 8 anys, però per separat. Era de pagament, però amb preus gairebé testimonials i fou oberta a una caseta annexa al mateix convent. Tot fou portat per les mateixes religioses. Alumnes: poc més de 100.
- Anàlisi
Aquest Orde sorgí com a branca femenina dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, Orde Hospitalari dedicat a la protecció dels peregrins que es dirigien a Terra Santa. Com era habitual a l’època, la branca femenina dels Ordes Hospitalers quedaven limitades a una rígida vida en clausura i, naturalment, sense activitats militars. L’evolució elitista dels Ordes militars també afectà a les Santjoanistes, que va acabar per nodrir-se durant segles de dones de la noblesa, recloses per raons de dot o herència. A Catalunya varen arribar a Vilanova de Sixena (1187-1936), que a la vegada fou la seva primera presència a la península. Posteriorment fundaren a Alguaire (1250), que l’any 1699 va traslladar tota la seva comunitat a Barcelona. I a La Ràpita (1290-1967) igualment traslladat a Tortosa l’any 1587.
El cas de les Santjoanistes de Barcelona va ser un cas especialment paradigmàtic d’elitisme social a través del monacat. Arribades d’Alguaire, varen ocupar el Convent que deixaven lliure els Santjoanistes. Des de bon principi el seu elitisme va ser molt acusat respecte a qualsevol altre convent de la ciutat i l’ascendent nobiliari era obligat per ingressar. El pas del temps les convertí en un anacronisme i molt debilitades: després de l’Exclaustració de 1835 trigaren 20 anys en poder tornar. I també varen ser la única Orde expulsada durant el Sexenni Democràtic, senyal inequívoca d’una forma de vida força antiquada i gens popular.
Quan el requisit de noblesa desaparegué l’Orde va revifar lleugerament i es traslladaren a Sant Gervasi (1880). A principis de segle tenien una escola oberta; però ja fos per la gran profusió de centres d’ensenyança al barri o per la seva escassa aptitud, l’experiència fou molt breu.
Molt més tard (1959-69) obriren un Col·legi-Guarderia, feina que tampoc requeria cap formació especialitzada (almenys llavors) i que varen fer compatible amb la vida pròpia de la clausura. Segurament la nova Llei d’Educació acabaria amb aquesta segona iniciativa. Per tant, la seva dedicació sempre fou accessòria, per satisfer una demanda molt escassa i supeditada a la vida contemplativa de les monges.
Finalment, l’any 1974 les monges abandonaren la ciutat instal·lant-se a Valldoreix, barriada del municipi proper de Sant Cugat del Vallès. És la seva única presència a Catalunya.
12. FILLES DE LA CARITAT DE SANT VICENÇ DE PAÜL
Conegudes com a Filles o Germanetes de la Caritat, o Paüles.
Societat de vida apostòlica.
Fundada per Sant Vicenç de Paül i Santa Lluïsa de Marillac a París (França) l’any 1633.
El seu objectiu fonamental és el servei als pobres.
Establerta a Barcelona de 1790 a 1792, varen retornar l’any 1846.
• Hospital de la Santa Creu (1790-1792). Hospital, 56. Raval.
La seva primera arribada a la ciutat, molt breu a causa de diverses disputes amb la Junta Gestora de l’Hospital. Es dedicaren a tasques exclusivament sanitàries.
• Casa-Hospital d’Infants Orfes (1846-1875). Plaça dels Àngels, 3. Raval.
Orfenat mixt fundat l’any 1370 per un particular. Des de 1846 les Filles de la Caritat es fan càrrec d’ell, fins que l’any 1875 les Carmelites de la Caritat les succeeixen fins l’actualitat. Amb la separació no se sap si fou regit per les espanyoles o les franceses.
• Asil d’Expòsits (1853-1884). Ramalleres, 7-17. Raval. (Espanyoles)
La secció d’orfes de l’Hospital de la Santa Creu havia quedat del tot insuficient i és per això que l’any 1853 es varen traslladar a unes altres dependències. Aquestes formaven part de la Casa de Misericòrdia i es varen segregar per instal·lar l’Asil d’orfes. L’edifici tenia tres seccions: lactància de nadons, acolliment d’orfes i Dispensari de nens externs que rebien atencions tant sanitàries com docents. Al Hospital de la Santa Creu només quedava la Maternitat. Aquell mateix any varen arribar les Filles de la Caritat per fer-se càrrec del seu funcionament. Ja l’any 1863 es va començar a pensar en un trasllat degut a la reiterada manca d’espai, però de moment es varen tenir que conformar amb el lloguer de finques adjacents. L’organisme estava gestionat per una Junta de senyores, mentre les Filles de la Caritat se’n feien càrrec de tot el funcionament intern. Progressivament, la Secció d’orfes fou traslladada a Les Corts: els nens (1884) i les nenes (1885). Més tard anaren els nadons lactants (1892). Aquell mateix any rebé la Maternitat des de l’Hospital de la Santa Creu, però també va anar a Les Corts l’any 1920. A Ramalleres només quedaren les oficines i el dispensari per a nens, que funcionaren fins el seu tancament definitiu l’any 1948.
Acollits: 3000-3500 en total (1884); 829+4848 nadons i 5677 orfes (1914).
• Casa Provincial de Maternitat i Asil d’Expòsits (1884-1994). Travessera de les Corts, 131 (abans 19-21). Les Corts. (Espanyoles)
Trasllat de la casa anterior. L’any 1878 la Junta gestora de l’Asil d’Expòsits compra els terrenys del Mas Caballé, al terme municipal de Les Corts. En principi la Torre i els terrenys es varen utilitzar només per excursions i esbarjos diversos dels asilats; però poc després varen començar a construir-se la nova Maternitat i Asil d’orfes. Amb els diversos pavellons construïts es varen poder traslladar tots els orfes asilats: els nens (1884) i les nenes (1885). La criança dels orfes acollits incloïa la seva educació a càrrec de les mateixes germanes, però separats físicament. Més tard varen arribar els nadons lactants (1892) i la Maternitat (1920). També es varen construir posteriorment altres pavellons per diverses dependències assistencials, que no són objectiu d’aquest treball. Els orfes, al complir els 7 anys passaven a la Casa de la Caritat i des de 1957 a les Llars Mundet igualment portades per les Religioses.
Fins 1969 el funcionament intern depèn únicament de les religioses. A partir de llavors, el personal laic va penetrant paulatinament i les instal·lacions varen reestructurant-se paulatinament fins a la marxa de la comunitat l’any 1994.
Religioses: 23 (1927).
• Sales d’Asil per a pàrvuls del Sagrat Cor (1861-1873). Lluna. Raval. (Espanyoles)
L’associació dita Junta de Señoras planejà crear diversos parvularis gratuïts per fills d’obrers, fins un total de tres. Aquest fou el primer. Locals dedicats a l’acollida diürna mentre els seus pares treballaven: en ells rebien atencions, alimentació i ensenyança gratuïta, sempre a càrrec de les Filles de la Caritat. Els locals són mixtes. Edat: 2-7 anys. 34 pàrvuls acollits. Per manca d’espai es construí un edifici propi i més gran.
• Ídem - Escola Sagrat Cor (1873). Aldana, 1-3. Sant Antoni. (Espanyoles)
Trasllat de la casa anterior per manca d’espai a un edifici de planta i 2 pisos construït ex professo per la Junta de Señoras. Es manté el servei de pàrvuls mixt i s’afegeix ensenyança elemental i de labors per a noies. Per altra banda, quan compleixen l’edat els nois passen a les escoles de La Salle. Incendiat l’any 1909, fou reobert en Setembre de 1910. Incendiat de nou l’any 1936. Acollits: 650 (1895, 1899 i 1909). Germanes: 15 (1901); 10 (1927).
• Col·legi-Obrador de la Sagrada Família (1866-67). Corríbia, 15 (actualment Avinguda de la Catedral - Tapineria). Barri Gòtic. (Franceses)
Casa fundada específicament per a noies de famílies de bona posició vingudes a menys, a qui se’ls feia impossible costejar un col·legi de pagament i a la vegada anar a escoles gratuïtes de beneficència. També comptava amb places gratuïtes per a noies de classe modesta, sense les circumstàncies abans dites. Per manca d’espai degut a les demandes, es varen traslladar.
• Ídem (1867-69). Casp, 75. Fort Pius. (Franceses)
Trasllat de la casa anterior. En aquest cas ja es tracta d’una finca complerta. L’associació de senyores que patrocinava el projecte es va retirar, entrant les Conferencias de San Vicente de Paúl. Com els locals varen quedar petits de nou, es varen tornar a traslladar.
• Ídem (1869-70). Vista Alegre, 1 (ara Viladecans). Hostafrancs. (Franceses)
En aquest cas el local ja és una gran casa, situada als afores de la ciutat i amb extensos camps. Però els propietaris decideixen vendre-la i l’Obrador s’ha de tornar a desplaçar.
• Ídem - Granja Experimental (1870). Comte d’Urgell, 262 (abans Coello / Londres, 45 / Granja Experimental, 1). Esquerra Eixample. (Franceses)
Una de les fundadores de l’Obrador va llogar una de les seves propietats a les afores de la ciutat. L’any 1872 les Religioses es quedaren sense la Junta patrocinadora, però sobreviuen i inclús l’any 1877 poden permetre’s comprar la propietat. Immediatament es va aixecar un nou edifici que, amb diverses modificacions, és el que subsisteix en l’actualitat. El traçat del carrer Londres va partir en dues meitats la finca i la va reduir pràcticament a l’edifici actual. L’any 1967 es va portar a terme una ampliació del centre, donant-li la fesomia actual. En tot cas, de la finca tan sols queda l’edifici (que coincideix tot just amb el xamfrà d’Urgell-Londres) i els camps han desaparegut del tot.
El Col·legi-Obrador ja s’estructura internament. Per una banda funcionava l’internat femení de pagament, específic per les noies de famílies de bona posició vingudes a menys, però també comptava amb algunes places gratuïtes. Per altra banda havia l’escola gratuïta per externes pobres, totalment separades de las internes. En total s’impartia l’ensenyança elemental, més els oficis artesanals al Obrador. Des dels 7 anys. Incendiat l’any 1909, pràcticament va quedar destruït; però ja fou reobert l’any 1910. Alumnes: 60-70 internes i 150-200 externes (1914). Abans de l’incendi de 1909 encara havien més externes. Religioses: 9 (1927).
L’adreça era molt variable, tenint en compte que es tractava d’un territori sense urbanitzar i on la quadrícula de l’Eixample va imposar-se tard. El centre fou conegut com La Granja, ja que es trobava a la vora de La Granja Model, fundada l’any 1854 com a Escola d’Agricultura Municipal per a nois, abastant 6 hectàrees de terreny amb les seves corresponents instal·lacions. No està clara la vinculació que existia entre la Granja i l’Obrador.
• Sales de Refugi (-1913?-). Coello (després Londres) - Diagonal. Esquerra Eixample.
Únicament nomenada l’any 1913, per les adreces dites segurament es tracti dels contorns de la finca de l’Obrador d’Urgell, 262. O una efímera dependència annexa que no va prosperar.
• Comunitat (1914?-1915?). Londres, 20. Esquerra Eixample.
Possiblement es tracti d’una breu residència de la comunitat de l’Obrador d’Urgell, 262.
• Sales d’Asil per Pàrvuls de Sant Joan Baptista (1872-1887). Andrea Dòria (abans Alegría). Barceloneta. (Espanyoles)
Segona Guarderia fundada per la Junta de Señoras, després d’Aldana (1861). Inaugurada a la Barceloneta, es trasllada a un edifici més gran l’any 1887 a la mateixa barriada.
• Ídem (1887). Balboa, 19-27 (abans 47) - Mediterrània. Barceloneta. (Espanyoles)
Trasllat del local anterior. Mixt, 3-7 anys. Construcció d’un edifici de nova planta en un terreny propietat del Marquès de la Quadra i que els seus hereus varen cedir gratuïtament. L’Església pública s’inaugura l’any 1892. Classes de pàrvuls mixta i noies diürnes, joves nocturnes i dominicals. Inclús s’esmenta la 2a ensenyança per les més audaces. Després els nois passen a escoles de La Salle i les noies continuen amb classe de Labors. Fou destruït l’any 1936, de tal manera que les classes no començaren aquí fins finals de 1940 i encara l’edifici no estava en condicions.
Acollits: 500 (1899, 1908 i 1910). Religioses: 7 (1887); 12 (1899 i 1927)
• Casa d’ensenyament (1939-40). Sant Miquel, 3. Pis. Barceloneta (Espanyoles).
Trasllat provisional de la casa anterior, molt malmesa, fins la seva mínima adequació de nou com a Escola.
• Secció Filial n. 6 de l’Institut “Maragall” (1966-74). Balboa, 19-27. Barceloneta.
• Col·legi-Obrador Santa Eulàlia (1873-1981). Passeig de la Bonanova, 7 - Sant Delfí, 2 (abans 1). Sant Gervasi. (Espanyoles)
Col·legi-Obrador femení gratuït i de pagament. L’any 1873 les religioses obtenen una finca anomenada Mas Mandri, comprenent la casa dita i terrenys adjacents. Eren propietat dels Caputxins, que la cediren gratuïtament i a la vegada afegiren l’edifici del que havia sigut fins llavors Col·legi dels Jesuïtes (1870-73).
El centre tenia tres parts. En primer lloc l’Església (antic Col·legi dels Jesuïtes), que donava al Passeig de la Bonanova. annex a aquest edifici havia l’Obrador de noies joves, amb ensenyança tècnica per a unes 70 alumnes internes i algunes externes. I apart havia el Mas Mandri com a Escola gratuïta elemental per a noies pobres, amb unes 250 alumnes. Posteriorment, al obrir-se el carrer Bigai varen enderrocar-se el Mas Mandri. Amés, l’any 1928-29 s’eixamplà el Passeig de la Bonanova retallant 4 metres de la façana principal de l’Església. Amb aquestes reduccions, l’edifici es reorganitzà i l’Obrador es transformà en Col·legi de 1a ensenyança per a externes. No s’esmenta la gratuïtat.
Durant la Guerra passa continua com a establiment d’ensenyament, dient-se Grup Escolar Aristòtil. Les religioses reprenen l’activitat l’any 1940, retornant l’Internat i afegint l’ensenyament de Comerç. L’any 1968-69 es construí una ampliació fins el carrer Bigai per poder incloure la 2a ensenyança, quedant el conjunt tal com és en l’actualitat. L’any 1981 el Col·legi tanca i es transforma en la Escola Horitzó, que malgrat el seu nom no ha tingut tasques d’ensenyament sinó d’investigació.
Alumnes: 50 (1908); 35 (1910). Religioses: 7 (1872); 8 (1940).
• Secció Filial n. 1 de l’Institut Femení “Montserrat.” (1966-76). Passeig de la Bonanova, 7. Sant Gervasi.
Incorporació de la 2a ensenyança a la casa abans citada.
• Escoles de la Immaculada Concepció (1874-1875). Nou de la Rambla (abans Conde del Asalto). Raval (Espanyoles)
Escola gratuïta de noies. Diürna per a filles d’obrers. Sostinguda per la Congregación de Hijas de María del Sagrado Corazón i administrat per les Filles de la Caritat. Per manca d’espai es trasllada a l’any següent.
• Ídem (1875-1879). Santa Margarida / Carme. Raval.
Trasllat de la casa anterior. Segons unes fonts, al carrer de Santa Margarida; segons altres, al carrer del Carme. En qualsevol cas, dins el mateix barri. A l’escola diürna s’incorporen les classes nocturnes per a obreres. Novament, per manca de lloc es traslladen.
• Escoles-Asil de la Immaculada Concepció i Obrador del Sagrat Cor de Jesús (1879-1936). Arc de Sant Agustí, 8. Raval (Espanyoles)
Trasllat de la casa anterior. Fou instal·lada en part de l’antic convent de Sant Agustí cedides pel cura. En aquest nou lloc la casa torna a ampliar el seu servei i ja contempla tres seccions:
- Escoles de la Immaculada per a noies obreres. Classes diürnes, nocturnes i dominicals. Des dels 7 anys. Alumnes: 136+150+? (1901); 156+58+? (1914).
- Asil de la Immaculada Concepció per a òrfenes, admeses de 2-10 anys.
- Obrador del Sagrat Cor, per a noies de l’Asil amb 12 anys per aprendre un ofici.
Alumnes (Asil i Obrador): 40 (1899); 100 (1908); 150 (1910). Religioses (en total): 3 (1901); 4 (1914); 9 (1927).
Foren incendiades l’any 1936 i com a conseqüència varen quedar totalment destruïdes. Per això, al tornar les religioses varen buscar un nou local.
• Escola Immaculada Concepció (1940-1957). Hospital, 110 Principal. Raval (Espanyoles)
Continuació de la casa anterior. Degut a la manca de mitjans es triga més d’un any en reobrir l’Escola i a més només en un pis llogat. Classes per a nois i noies diürnes i nocturnes per a noies joves. La Congregación de Hijas de María del Sagrado Corazón continua vinculada a l’obra, fins que des de 1943 la Caixa de Pensions se’n fa càrrec del seu sosteniment i compra el pis.
• Ídem (1957-93). Avinguda de les Drassanes, 3-5 (abans Avenida García Morato, s/n - Portal de Santa Madrona). Raval (Espanyoles)
Continuació de la casa anterior. 1a ensenyança i Comerç diürn i classes nocturnes de labors i confecció per a obreres. La 2a ensenyança va arribar més tard, però desapareix amb la reforma educativa de 1969. La col·laboració de La Caixa de Pensions es manté sota diverses iniciatives educatives. Va desaparèixer l’any 1993. Religioses: 5 (1977).
• Sucursal de l’Obrador de la Sagrada Família - Escoles de Sant Vicenç de Paül (1874-1881).Passeig de Gràcia. Gràcia. (Franceses)
Casa oberta com a sucursal de la casa d’Urgell, 262 (Esquerra Eixample) i no massa lluny d’aquest centre. Les peticions d’ingrés varen obligar a obrir aquest nou local a la Casa de la Marquesa, luxós immoble llogat a les acaballes del Passeig de Gràcia. Inicialment el seu funcionament fou similar al de l’Obrador, amb un Internat de 30 noies de posició social mitjana. Però poc després s’afegiren classes per externes i classes nocturnes per a obreres. L’any 1878 va passar a ser entitat autònoma de l’Obrador d’Urgell i poc després la propietària de la casa va obligar a desallotjar-la.
• Escoles de Sant Vicenç de Paül (1881-1992). Les Carolines, 10 (abans San Gervasio, 18-20). Gràcia. (Franceses)
Trasllat de la casa anterior. Arribades a una casa que, a diferència de l’anterior, va comprar-se en propietat. Però al ser de característiques més modestes va permetre que les noies fossin de condició més diversa i humil. La casa manté l’Internat i les Escoles gratuïtes per a noies pobres. Diürnes de noies i nocturnes per a joves. 1a ensenyança i labors. Des dels 4 anys. L’any 1895 es parla d’un obrador, però no torna a aparèixer més. Als anys 10 s’incorporen les ensenyances de Comerç, 2a ensenyança i Magisteri. L’any 1916 la casa passa a ser definitivament propietat de les religioses.
Durant la Guerra va ser convertit en Txeca, sofrint diversos danys i pèrdues. Va poder tornar a funcionar l’any 1939, però en condicions molt penoses durant anys. Alumnes: 120+70 (1901); 250 en total (1909); 100+? (1914); 30 internes (1936). Religioses: 10 (1901); 13 (1927); 13 (1979).
• Escola de la Sagrada Família (1876-1881). Hostafrancs. (Espanyoles)
Escola gratuïta per a noies diürna. Inicialment oberta com una sucursal de l’escola de la Immaculada Concepció (1874), fundada per la Congregación de Hijas de la Sagrada Familia i igualment regida per les Filles de la Caritat. Situada en un local de Hostafrancs encara sense localitzar, es trasllada a l’adreça següent.
• Escoles de l’Asil de Nostra Senyora del Carme i Sant Vicenç de Paül (1881-1936; 1942).Hostafrancs, 13 (abans Tetuán, 22-24 / Tetuán, 18 / Tetuán, 17) - Leiva, 31 (abans San José, 37 / Lamote, 37) - Àliga (abans Águila). Hostafrancs. (Espanyoles)
Trasllat de la casa anterior. L’any 1879 es rep la donació d’un terreny per a construir un edifici propi als carrers Hostafrancs-Leiva-Àliga (llavors Tetuán-San José-Águila). L’any 1881 l’edifici està acabat i l’Escola de la Sagrada Família es trasllada. Però ara la casa amplia les seves dependències, convertint-se en tot un complex educatiu i assistencial pel barri de Hostafrancs, amb diverses seccions:
- Sales d’Asil de Nostra Senyora del Carme i Sant Vicenç de Paül. Parvulari mixt que ja funciona l’any 1884. Encarat al carrer Tetuán.
- Orfenat de Nostra Senyora del Carme per a noies. 300 internes (1910?)
- Orfenat de Jesús per a nois. Funciona des de 1899 aproximadament.
- Escola de Jesús per a nois (1908). Ensenyança elemental i primària. Alumnes: 109 (1910); 325 (1914).
- Escoles de la Sagrada Família per a noies. Encarat a Tetuán, 18. Amb diverses seccions. Diürnes de pàrvules amb 160 Alumnes (1914). diürnes de noies amb 209 Alumnes (1899); 100 (1909); 214 (1914). Nocturnes per a noies joves incorporades l’any 1891. Alumnes: 44 (1914). I dominicals (segurament catequesi).
Alumnat total: 500 noies i joves (1899); 469 (1914).
Amés, la casa té altres seccions: Sopa de pobres, Asil de Sant Vicenç de Paül per ancians (Tetuán, 22), regularització de matrimonis, assistència sanitària...
Cap a 1920 la casa es denomina, genèricament, Asil de Nostra Senyora del Carme i Sant Vicenç de Paül. L’any 1936 fou saquejat, incendiat i totalment destruït. Religioses: 5 (1901 i 1914); 25 (1927).
• Ídem (1939-1942). Consell de Cent, 23. Hostafrancs. (Espanyoles)
Reobertura provisional de la casa anterior, totalment destruïda durant la Guerra Civil. Alumnes: 300.
• Sales d’Asil de les Escoles de Sant Vicenç de Paül (1877-1896). Riego, s/n (ara Bretón de los Herreros). Gràcia (Franceses)
Parvulari de nois i noies ja existent des de 1858, fundat per una particular. L’any 1877 varen ser posades sota el control de les Filles de la Caritat, però dependents de les Escoles de Les Carolines, 18-20 (Gràcia). L’any 1896 la Junta de Señoras va decidir substituir-les per les Dominiques de la Presentació i es varen traslladar a Torrijos, 62 a la mateixa barriada de Gràcia, fins a la seva desaparició. Alumnes: 200 nois i noies. Religioses: 2.
• Ídem (1894?-1896). Domènech, 8. Gràcia (Franceses)
Sucursal de la casa anterior, de la qual hi han molt poques referències. Segurament oberta degut a la manca d’espai i les nombroses peticions. Va ser molt breu i al igual que la casa anterior totes dues varen anar a parar a la nova seu de Torrijos, 62 i ja sota les Dominiques de la Presentació.
• Casa Provincial de Caritat (1879-1957). Montalegre, 5. Raval. (Franceses)
Hospici fundat l’any 1802 per a nens orfes o pobres, disminuïts físics i pobres de totes les edats. Des de 1879 les Filles de la Caritat se’n fan càrrec del seu funcionament.
La part dedicada als nens té cinc seccions: pàrvuls, elemental, dibuix, música i gimnàstica. Les classes són tant pels interns, com per externs gratuïts.
Alumnes: 665 interns i 369 externs (1899); 490 i 308 (1902). Religioses: 67 (1899); 70 (1914); 79 (1927).
• Hogares Ana G. de Mundet (1957-1994). Passeig Vall d’Hebron, 171 (abans s/n) - Camí de Sant Ciprià. Vall d’Hebron. (Franceses)
Trasllat de la casa anterior. Les Filles de la Caritat donaven classe a les noies, mentre els Salesians donaven classe als nois.
• Alberg de Sant Antoni (1883-1969). Roger de Flor, 153 (abans 259). Sagrada Família. (Franceses)
Orfenat de noies. Entre 5-20 anys. Places gratuïtes i de pagament. 1a Ensenyança i Labors. Internes: 60 (1895); 70 (1899); 65 (1914). Amés, classes nocturnes i dominicals per a obreres. Alumnes: 60 (1914). I altres usos: sopa de pobres i visita de malalts. Religioses: 10 (1927)
• Sales d’Asil de Sant Rafael (1888). Roger de Flor, 98 (abans 170-172). Sagrada Família. (Espanyoles)
Tercera i darrera Guarderia fundada per la Junta de Señoras, després de les del Sagrat Cor (1861) i Sant Joan Baptista (1872). Com les altres, és mixta i de 3 a 7 anys. També hi ha elemental gratuïta per a noies; els nois passen a escoles de La Salle. Acollits: 300 (1899). Religioses: 9 (1899).
• Escoles de Sant Vicenç de Paül (1890-1936?). Sevilla, 45-49. Barceloneta. (Franceses)
Escola per a noies pobres del barri. Places gratuïtes i de pagament. Des de 5 anys. Patrocinat per una Junta de Senyores. Fundat segons algunes fonts l’any 1898, encara que la primera notícia és de 1895. Referides l’any 1922 per darrer cop. Alumnes: 120 en total, 58 gratuïtes (1901); 170 (1908); 170 (1910); 250 en total, 60 gratuïtes (1912). Religioses: 5 (1901); 3 (1912).
• Escoles del Centre de Nostra Senyora de Montserrat (1890-1928). Baluard, 92 (abans 96) - Sevilla, 45-49. Barceloneta. (Franceses)
Col·lindant amb l’anterior i fins a cert punt interdependents. Escola per a nois pobres del barri, fills d’obrers. Patrocinada per les Conferencias de San Vicente de Paúl. De pagament per tots, excepte per fills de socis de les Conferencias. Oficialment fundada l’any 1912 segons algunes fonts, però des de 1901 ja hi han notícies. Ensenyament de pàrvuls i elemental. També hi ha classes nocturnes. Alumnes: 170 pàrvuls, 137 elementals, 49 nocturns (1901); 170, 130 i 60 (1914). En total: 244 (1902); 290 (1908); 285 (1910). Religioses: 5 (1901 i 1914); 8 (1927). L’any 1928 les escoles es traslladen, però sense sortir de la Barceloneta.
• Ídem (1928-1974). Sant Carles, 33 - Santa Lluïsa de Marillac, 9 (abans Tormenta). Barceloneta. (Franceses)
Trasllat del centre anterior. No hi han variacions aparents.
• Asil d’Orfes de la Asociación de Amigos de los Pobres (1890-1989). Gran de Gràcia, 190-192 (abans Salmerón). Gràcia. (Espanyoles)
Dintre de les molt diverses activitats benèfiques de la Asociación de Amigos de los Pobres es troba l’Asil d’orfes. La Asociación fou fundada l’any 1865 i l’Orfenat degué ser fundat aproximadament llavors. Les Filles de la Caritat se’n fan càrrec l’any 1890. Orfenat gratuït per a nens (orfes parcials en la seva gran majoria). Amb escola elemental i Obrador per aprendre un ofici des dels 14-16 anys. Tot l’ensenyament és únicament pels interns. Interns: 20-25 (1884); 25 (1901 i 1914). Religioses: 5 (1927).
• Escoles Catòliques del Sagrat Cor i Maria Immaculada (1892-1893). Portal Nou, 31. Barri Gòtic.
Escola gratuïta de noies. Escoles dominicals fundades pel un sacerdot de la Parròquia de Sant Pere de les Puelles i que des del principi foren regides per Filles de la Caritat provinents de l’Obrador d’Arc de Sant Agustí, 8 al Raval. Des dels 3 anys. En principi les escoles es situen a la mateixa parròquia, mentre aquesta casa només feia de residència. Però degut a la demanda rebuda varen tenir que traslladar-se a un altre lloc, que a més de residència servia d’escola. Aquesta casa fa només de residència, ja que les religioses també anaven a altres barris a fer altres activitats educatives.
• Ídem (1893-1895). Sant Pere més Baix, 26. Pis. Barri Gòtic. (Espanyoles)
Trasllat de la casa anterior. Poc després es traslladaren al número 7 del mateix carrer i el pis va ser ocupat per les Filipenses.
• Ídem (1895-1911). Sant Pere més Baix, 55 1r. Barri Gòtic. (Espanyoles)
Trasllat de la casa anterior. Ara també hi ha ensenyament en aquesta casa. Ensenyança de pàrvuls mixta; elemental i 1a ensenyança per a noies. Alumnes (1899): 135 pàrvuls mixtes (3-7 anys), 90 noies diürnes (7-15) i 160 joves nocturnes (des de 11). 385 en total. Amés, 200 dominicals (des de 7). L’any 1908, 300 en total. Religioses: 9 (1899). al Fort Pius (Girona, 35), o Poblenou (Badajoz, 34-38).
• Ídem (1911-1918). Sant Pere més Baix, 7. Barri Gòtic. (Espanyoles)
Trasllat de la casa anterior. Alumnes: 270 (1908); 260 (1910). L’any 1914 havia 110 pàrvules, 100 d’elemental, 60 joves i 125 dominicals. Religioses: 8 (1914).
• Ídem (1918-1930). Provença, 193. Esquerra Eixample. (Espanyoles)
Trasllat de la casa anterior. Establertes en l’antic Col·legi Comercial dels Germans de La Salle quan va tancar-se en règim de lloguer.
• Ídem (1930-1992). Enric Granados, 87. Esquerra Eixample. (Espanyoles)
Trasllat de la casa anterior. En aquest cas es tracta d’un edifici venut en propietat a l’Associació. Classes diürnes per a noies i nocturnes per a obreres. L’any 1936 fou convertit en el Centre de les Joventuts Llibertàries (1936-37) i Quartell de Motoristes (1937-39). L’any 1939 reprenen les activitats.
• Escoles del Apostolado de la Oración (1892-1932?). Siracusa, 53 (abans Santa Llúcia / Voltaire, 35-41) - Milà i Fontanals, 47 (abans Cervantes). Gràcia. (Espanyoles)
Primera col·laboració amb la mateixa Congregació. Escola gratuïta per a noies. Religioses: 5 (1927). Apareixen esmentades per darrer cop l’any 1932 i sempre amb les religioses. Després de la Guerra l’escola fou reoberta als anys 40 per la Companyia del Salvador.
• Escoles del Apostolado de la Oración (1892-1901). Pau Clarís, 49 baixos. Dreta Eixample. (Espanyoles)
Segona col·laboració amb la mateixa Congregació. Classes diürnes, nocturnes i dominicals. Les diürnes varen a càrrec de les religioses, provinents des de la casa de Sant Pere més Baix, 7 del Barri Gòtic. Apareixen en aquest lloc per darrer cop l’any 1901.
• Ídem (1901-1909). Santa Llúcia-Cervantes. Gràcia. (Espanyoles)
Trasllat de la casa anterior. Segurament desaparegudes durant la Setmana Tràgica, perquè des de llavors no es tornen a esmentar.
• Asil de la Sagrada Família (1894-1899?). Muntanya, 2. Pis. Camp de l’Arpa. (Espanyoles)
Guarderia gratuïta de nenes filles d’obrers. Es procuraven cuidats i instrucció mentre els seus pares treballaven. Com no donaven abast, es construí un edifici nou i propi.
• Ídem (1899?-1979). Mallorca, 593-595 (abans 333) - Muntanya, 39-41. Camp de l’Arpa. (Espanyoles)
Es bastí un nou edifici, documentat per primera vegada l’any 1901. Ara els seus serveis es divideixen bàsicament en dues facetes: Sales d’Asil. Guarderia mixta des de 2 mesos fins a 5 anys. Recollits tot el dia. Acollits: 227 (nadons) i 101 (pàrvuls) (1914).
Ara s’afegeixen escoles gratuïtes per a noies: ensenyança elemental i religiosa (podien haver nens); escola nocturna de joves; i escola dominical. L’any 1979 no va tancar, sinó que es va convertir en l’Escola Pública de primària Dovella.
Alumnes: 250 gratuïtes + 56 de pagament (1899); 300 (1909); 230 (1910); 154 diürnes + 66 nocturnes + 80 dominicals (1914). Incendiat i destruït l’any 1909, fou reedificat i obert en juliol de 1910. Religioses: 8 (1899 i 1914); 9 (1927).
• Escoles del Centro Católico de Nuestra Señora de Montserrat de San Pedro Apóstol (1895-1901?).Trafalgar, 40 1r. Barri Gòtic. (Espanyoles).
Secció escolar del centre, posada a càrrec de les religioses. Escola de nois. De 5 a 12 anys. diürna. Elemental. Alumnes: 100 (1901). Religioses: 2 (1901). Després de 1901 no torna a aparèixer.
• Escola de Sant Vicenç de Paül (1897-1905). Santa Eulàlia, 8/24 1r (actualment Meer). Barceloneta.
Escola de noies. Des de 6 anys. Amb instrucció anomenada com a “variada”. Organitzades per una Junta de senyores i posades sota la direcció de les religioses. Alumnes: 120, 45 gratuïtes (1899). Religioses: 2 (1899). Després de 1901 no torna a aparèixer.
• Escola (1902?-1907). Basea, 15 (ara Sots-tinent Navarro - Plaça Emili Vilanova). Barri Gòtic. (Franceses)
Escola de nens. Només sostinguda per Yetano. Destruïda per l’obertura de la Via Laietana, possiblement es va traslladar a l’adreça següent.
• Escola de la Immaculada (1907-1914?). Correu Vell, 6 pral. Barri Gòtic.
Escola gratuïta de noies. Diürna. Fundada l’any 1907, la participació de les Religioses apareix només l’any 1914 però és possible que es tracti de la casa anterior. Alumnes: 50 (1910); 70 (1914). Religioses: 3 (1914). Des de 1914 tampoc hi han més referències a l’escola.
• Escoles del Apostolado de la Oración (1903-1914?). Girona, 35 (abans 47). Fort Pius. (Espanyoles)
Tercera escola gratuïta a càrrec de la Congregació del mateix nom. Les escoles foren fundades a instància del Rector de Sant Pere de les Puelles i fetes per a filles dels ferroviaris que treballaven molt a prop d’allà. No s’indica si són mixtes o femenines. Classes diürnes, nocturnes i dominicals. Les diürnes varen a càrrec de les religioses, provinents des de la casa de Sant Pere més Baix, 7 del Barri Gòtic. Varen ser incendiades l’any 1909, però varen continuar obertes uns pocs anys més. En tot cas, les religioses i les escoles apareixen esmentades per darrer cop l’any 1914.
• Escoles del Patronato Social Escolar de Obreras de Poblet (1907-1910). València, 379. Sagrada Família. (Espanyoles)
Entitat fundada l’any 1906 per un sacerdot com a escola dominical per a noies del barri, establerta de lloguer al local d’una antiga fàbrica. A l’any següent afegí classes diürnes de les que se’n encarregaren les religioses, vingudes a diari de les Escoles Catòliques.
• Ídem (1910). Provença, 389. Sagrada Família. (Espanyoles)
Trasllat de la casa anterior. L’any 1909 es va comprar el terreny per aixecar un nou edifici, que fou inaugurat parcialment l’any 1910 i acabat l’any 1919. Les religioses ja resideixen a la casa com nova fundació. El Patronat fou fundat per a obreres de totes les edats i per diverses activitats inclosa l’escola gratuïta de noies. L’any 1936 fou saquejat i devastat, però fou reconstruït i periòdicament ampliat amb noves construccions. Alumnes: 300 diürnes, 350 nocturnes i 200 dominicals (h. 1910); 65 pàrvuls, 520 noies, 387 adultes, 350 dominicals (1956).
• Escola de la Milagrosa (1908-1919). Badajoz, 34-38 baixos (abans Independència). Poblenou. (Espanyoles)
Escola gratuïta de noies. 1a ensenyança i diürna. Sostinguda per una junta de senyores. L’escola apareix documentada des de 1902 fins 1922, però la participació de les religioses només apareix ressenyada amb seguretat entre 1908 i 1915 i possiblement continuarien fins 1919. Funcionava amb religioses vingudes de la comunitat resident a Sant Pere més Baix, 7 (Barri Gòtic). L’any 1917 figura com a Escoles Parroquials del Poble Nou per a noies. Alumnes: 80 (1908); 100 (1909 i 1910); 120 (1914).
• Casa de Misericòrdia (després Escola Laboure) (1920). Elisabets, 8-10. Raval. (Espanyoles)
Quan marxen les Clarisses, les Filles de la Caritat agafen el relleu i igualment agafen tant la seva secció d’Asil com la d’instrucció de les noies internes.
• Hospital-Escola Natzaret (1923-1943). Carretera d’Esplugues, 42 (abans Carretera de Cornellà, s/n). Pedralbes. (Franceses)
Orfenat mixt, fundat por unes particulars i més tard portat amb col·laboració de les Filles de la Caritat. L’any 1943 és cedit a les Hospitalàries de la Santa Creu.
• Orfenat Ribas (1928-1971). Passeig Vall d’Hebron, 93-95 (abans 35). Vall d’Hebron. (Franceses)
Orfenat de nois. El Patronat Ribas fou fundat pels germans Ribas i Regordosa l’any 1917, amb unes escoles obertes a les afores de Rubí. Posteriorment l’obra es va ampliar amb un monumental edifici construït de nova planta a tal efecte, davant de la que llavors era la Carretera de Cornellà a Fogas de Tordera en uns terrenys absolutament inhòspits i apartats del nucli urbà. Fou un dels edificis més grans i ben equipats de l’època. Incloïa terrenys i horta pel consum propi. La Junta del Patronat se’n encarregava de la seva continuïtat, mentre les Filles de la Caritat es feien càrrec del seu funcionament.
La casa admetia nois orfes, parcials o totals i tenia capacitat per a 200 interns. No havien externs. Entraven de 5 a 7 anys fins als 14 anys. 1a ensenyança. Els sortints que demostraven aptituds ingressaven en una Residència d’aprenents vinculada també al Patronat, per continuar estudis de diversos oficis fins els 18 anys.
Les grans dimensions i eficaç funcionalitat de l’edifici va fer que després del seu tancament l’any 1971 fos comprat per l’Ajuntament i s’habilités com a equipament educatiu públic, amb dos Instituts de 2a ensenyança que ocupen respectivament les dues meitats de l’edifici.
• Escola del Patronat de Jesús Natzarè i de la Verge Miraculosa (1930-1992). Avinguda de Roma, 21 (abans Diagonal del Ferrocarril). Esquerra Eixample. (Espanyoles)
Fundació originada en la voluntat de donar assistència als fills de presos de la Presó Model, situada a escassos metres. Apart de les activitats assistencials organitzades pel Patronat, existien les escoles gratuïtes. Uns seminaristes s’encarregaven dels nois i les religioses de les noies. Classes diürnes i dominicals.
Les escoles foren saquejades l’any 1936, però l’antic edifici (molt obsolet) fou enderrocat per construir un Grup Escolar més apte. A principis dels anys 40 es compra el pati interior i la finca de Provença, 24. D’aquesta manera el Patronat dobla la seva extensió, abastant la part central de tota la illa. Entre 1975 i 1981 l’Escola es traslladà a la casa d’Hostafrancs, 13 per refer totalment les edificacions. L’any 1981 les classes tornen, fins a la clausura del centre l’any 1992 que va passar a ser residència de religioses (cantó Avinguda de Roma) i Seu Provincial (cantó Provença).
• Secció Filial n. 4 de l’Institut “Maragall” (1966-1973). Avinguda de Roma, 21. Esquerra Eixample.
• Escoles Parroquials del Carme (1932). Sant Antoni Abat, 10 - Bisbe Laguarda, 1-3. Raval. (Espanyoles)
Després de ser totalment destruïda arran de la Setmana Tràgica, es va construir una nova Església i centre parroquial (1910-14). Des de 1932, les Escoles Parroquials han estat confiades a les Filles de la Caritat.
• Escola Mare de Déu de la Mercè (1942-1942). Numància, 149-151 (abans Mas Pujol, 35). Les Corts. (Espanyoles)
És possible que es tracti d’una escola oberta al Sanatori-Clínica del mateix nom. Més tard les religioses se’n feren càrrec del seu funcionament general (1947-1975), però és possible que arribessin en aquest breu període anterior per ocupar-se de l’ensenyament i assistència dels infants ingressats.
• Col·legi Santa Maria de Gracia (1945-1980). Avinguda Mare de Déu de Montserrat, 16-18 (abans 50). Gràcia. (Espanyoles)
Casa originada en una escola gratuïta per a noies pobres patrocinada per la Caja de Ahorros i Monte de Piedad, a la zona suburbial de Can Baró, oberta poc després de acabar la Guerra Civil. Davant la manca de resultats es resolgué construir un nou edifici i entregar la direcció a les religioses. Així va funcionar el centre fins que les religioses decideixen deixar-lo; llavors es convertí en el Centre Escolar públic Guinardó. Alumnes: 450.
• Guarderia Casa Solaz Infantil (1961). Natzaret, 66-76 (abans Camí de San Genís dels Agudells, s/n). Vall d’Hebron. (Espanyoles)
• Parvulari Serradell-Trabal (1963-1982). Camí de Sant Cebrià, s/n. Vall d’Hebron. (Franceses)
• Guarderia de Can Tunis (1969-1972). Emplaçament desconegut. Zona Franca
Casa d’assistència general, que incorpora dintre dels seus serveis una Guarderia pels nens del barri. Creada al barri de Can Tunis en una zona d’ètnia gitana, totalment desassistida i abandonada.
• Ídem (1972-1976). Felix Macià, 27. Zona Franca.
Trasllat de la casa anterior. Ocupen uns locals fins llavors utilitzats per les religioses de Jesús-Maria també amb una Guarderia.
• Ídem - Guardería los Chavorrillos (1976-1982). Plaça Davant del Cementiri (abans Antecementerio). Zona Franca.
Trasllat de la casa anterior. Adopta una denominació pròpia del poble gitano.
• Guardería los Chavorrillos (1982-1993). Mare de Déu del Port, 46. Zona Franca.
Trasllat de la casa anterior. Des de molt aviat va rebre ajut municipal i des de 1990 va passar a dir-se Obra Social Montjuïc. Des de 1993 la Guarderia continua existint a diferents emplaçaments, però les religioses ja no hi participaven.
• Obra Assistencial. Residència (1977-1988). Pont del Treball - Ronda de Sant Martí, 160-170. Verneda.
• Guardería los Ángeles (1979-1988). Camp de la Bota, s/n. Besòs.
• Solc Nou - Escola Professional (1980). Avinguda Hospital Militar, 165. Vallcarca.
Centre obert l’any 1958 com Escola femenina d’ATS. Amb la nova Llei d’Educació de 1969, el centre va encetar un procés de reconversió fins establir-se com Escola de Formació Professional en les branques sanitària (1980) i jardí d’infància (1981).
- Anàlisi
Les Filles de la Caritat varen néixer l’any 1633 amb una voluntat de servei actiu cap als pobres i necessitats en tots els àmbits de la societat: hospitals, asils, orfenats, escoles i amb una llibertat de moviments poc usual en aquells temps (que quedava sotmesa, això sí, a la seva completa dedicació missional). Són, amb diferència, la comunitat femenina més activa a Barcelona i Espanya i es pot dir que també a tot el món catòlic. No hi ha cap altre comunitat femenina que se li pugui comparar, tant en efectius humans arreplegats com en nombre de fundacions i l’ampli caràcter de les seves activitats. Permanentment ha mantingut un servei dirigit a les classes més desvalgudes i sempre amb uns invariables plantejaments caritatius i pietistes sense variar-los mai.
La seva arribada a Espanya es va produir bastant tard, tenint en compte la difusió i popularitat que la Societat va guanyar-se i la seva voluntat d’actuar allà on fos necessari a través de fronteres i països: trigaran 150 anys i fou precisament a Barcelona on varen ser per primer cop l’any 1790. S’encarregaren del funcionament del Hospital de la Santa Creu, però per desavinences amb la Junta Gestora de l’Hospital varen marxar dos anys després. No obstant, poc a poc es varen anar introduint al país: Lleida (1792), Barbastro i Reus (1793), Madrid (1800) i després de les guerres napoleòniques les seves fundacions ja eren anuals. Normalment les Filles de la Caritat no fundaven cap establiment, sinó que eren cridades per ajuntaments o associacions catòliques de beneficència per gestionar-los. Així se’n feien càrrec de hospitals, orfenats, escoles, hospicis de obrers, asils d’ancians, etcètera. Aquesta tasca les evità qualsevol problema durant la Desamortització de 1835 (de fet, pocs bens materials se les podien expropiar) i varen poder continuar duent a terme les seves activitats sense problemes.
La seva actual presència a Espanya segueix sent enorme, sent la comunitat religiosa més nombrosa amb gran diferència. Ni més ni menys que unes 375 localitats espanyoles, amb un total de més de 750 cases obertes. I al llarg de més de dos segles, més d’un miler de fundacions per tot el territori espanyol.
La segona arribada a Barcelona es produí l’any 1846, quan la Societat ja portava prop de 60 fundacions a Espanya. S’encarregaren de la Casa d’Infants Orfes (1846-1875) i més tard de la Casa de Maternitat i Expòsits, totes dues al Raval (1853-1994), tasques més de tasca assistencial a la infància que no pas docent.
L’any 1856 es va produir una cisma intern de les Filles de la Caritat a Espanya, que es dividiren en dues branques: les Espanyoles (amb hàbit negre) i les Franceses (amb hàbit gris). La raó de la divisió va ser l’arribada l’any 1856 d’una comunitat francesa a Madrid que, per diverses raons, va acabar funcionant apart de la Província Espanyola de la Societat. Les Franceses arribaren a Barcelona l’any 1866 i sempre foren minoritàries respecte a les Espanyoles; però a efectes pràctics es tracta d’una única comunitat: la seva separació mai fou total i sempre mantingueren plantejaments similars en la seva acció a la societat. Les dues branques varen ser unificades l’any 1964.
Amb el pas del temps les prioritats de les Filles de la Caritat anaven canviant, reflectint-se a les seves fundacions: sempre varen saber adaptar-se a les circumstàncies i cenyir-se a les necessitats imperants. En termes generals, gairebé totes les seves fundacions (apart de les exclusivament sanitàries amb malalts i ancians, que no contempla aquest treball) es poden dividir en 3 grans grups: orfenats, guarderies i escoles.
Curiosament, les primeres cases pròpiament d’ensenyament no varen ser escoles, sinó col·legis: Sagrada Família, a l’Esquerra de l’Eixample (1868); i Santa Eulàlia, a Sant Gervasi (1873-1981). Aquestes cases eren de pagament, un fet molt excepcional, seguint l’esquema escolar d’altres comunitats religioses d’aquell temps; però amb places gratuïtes i d’un preu no massa elevat. Malgrat tractar-se d’una excepció, serviren per a proporcionar alguns ingressos a la Societat en plena inestabilitat política i social del Sexenni Democràtic. Posteriorment i coincidint amb l’estabilitat de la Restauració Borbònica des de 1874, tornaren als seus orígens encarregant-se de dues escoles gratuïtes: Immaculada Concepció, al Raval (1874); i Sant Vicenç de Paül, en Hostafrancs (1874).
Però aquesta tasca es veu interrompuda i entraren en una etapa (1874-1890) en que donaren prioritat a cases més assistencials que no pas docents: els orfenats. En assumiren tres, a requeriment d’altres institucions: la Casa de Caritat (1879-1957); l’Alberg de Sant Antoni (1883-1969), a la Sagrada Família; i l’Asil de los Amigos de los Pobres, a Gràcia (1890-1989).
Simultàniament, les Filles de la Caritat col·laboraven amb la Junta de Señoras, associació caritativa que les ajudarien a obrir diverses Sales d’Asil (equivalents a les actuals guarderies). La seva tasca fou molt escalonada, però donà a les religioses algunes de les seves cases més perdurables. Així naixeren les cases d’Aldana, en l’Esquerra de l’Eixample (1861); a la Barceloneta (1872); Roger de Flor, a la Sagrada Família (1888); i al Camp de l’Arpa (1894-1979), sense la Junta de Señoras però de similars característiques. Totes elles guarderies gratuïtes en barris obrers i sense recursos.
L’any 1890 ja tenia 14 cases obertes i eren amb diferència la comunitat més activa a la ciutat. Des de llavors comença l’etapa més puixant de l’Institut, predominant en aquest període la creació d’escoles gratuïtes. Obriren dues a la Barceloneta (1890-1936 i 1890-1974); les Escuelas Católicas al Barri Gòtic (1892-1992); tres del Apostolado de la Oración a Gràcia i Fort Pius (1892-1909, 1892-1913? i 1890-1932); la del Centro Católico, al Barri Gòtic (1895-1901?); Sant Vicenç de Paül, a la Barceloneta (1897-1905); la Immaculada, al Barri Gòtic (1907-28?); el Patronato de Poblet, a la Sagrada Família (1907); i La Milagrosa, del Poblenou (1908-1919?). Totes aquestes escoles foren muntades amb el suport d’algun tipus d’associació privada catòlica. En uns casos, una associació caritativa o una congregació; en altres, un patronat o centre obrer que encarrega la seva secció escolar a les religioses. Així i tot, malgrat el seu gran nombre, aquests establiments són en general de dimensions petites. A diferència de dels orfenats i guarderies, aquestes escoles s’estableixen en tot tipus de barris. Però els atesos són sempre de les classes socials més pobres. Amb tot això, les religioses superen les 20 cases l’any 1900.
Des de 1910 s’inicià una etapa de poques incorporacions, però de grans dimensions: la Casa de Misericòrdia, al Raval (1920); l’Orfenat Natzaret, a Pedralbes (1923-43); i l’Orfenat Ribas, a la Vall d’Hebron (1928-71). Les escoles obertes a l’Esquerra de l’Eixample (1930) i al Raval (1932) endevinaven un nou impuls a l’ensenyament; però es va veure tallat per la República.
L’any 1935 les Filles de la Caritat arriben a tenir 22 cases dedicades a l’ensenyament: escoles, orfenats, guarderies, hospitals infantils i col·legis. Tenint en compte que llavors cap altre comunitat docent tenia més de 7 cases, la seva importància és capital i inqüestionable.
La Guerra Civil va tenir un impacte que es pot considerar mínim: només varen desaparèixer dues cases: la l’antiga Maternitat del Raval (ja obsoleta i condemnada a desaparèixer) i una de les Escoles de la Barceloneta (que en realitat es fondria amb l’altra). Als anys 40 reprenen la seva expansió, amb col·legis al Raval (1942-56) i Gràcia (1945-80), arribant a un nivell de 22 cases que es va mantenir fins els anys 50.
Als anys 50 i 60 les Filles de la Caritat es mantenen, però des de 1970 les desaparicions són constants: es perden l’Orfenat de Pedralbes (1943), l’Orfenat de la Sagrada Família (1969), l’Orfenat Ribas (1971), l’Escola de la Barceloneta (1974), l’Asil del Camp de l’Arpa (1979), el Col·legi de Sant Gervasi (1981), les Escoles Catòliques de l’Esquerra (1993), l’Asil de Gràcia (1994) i les Llars Mundet (1994), apart dels dos col·legis abans dits (1956 i 1980). Com a contrapartida hi han 5 fundacions, totes guarderies i similarment varen anar desapareixent: Casa Solaz (1961) i Serradell-Trabal, a la Vall d’Hebron (1963-82), Can Tunis-Zona Franca (1972-76), a la Verneda (1977-88), Camp de la Bota (1979-88) i Los Chavorrillos, a la Zona Franca (1982-93).
Aquí es trasllueix clarament el canvi social amb la infància problemàtica: desapareixien els orfenats i les cases d’acollida de nens desvalguts o abandonats, a la vegada que s’obrien guarderies als nous suburbis plens de pobresa i misèria. Similarment, les Filles de la Caritat canvien la seva política d’acció: deixen de ser cridades per regentar centres d’acollida o reclusió i passen a actuar directament al mateix terreny marginal allà on faci falta. Es fa patent la progressiva reestructuració que elimina o reconverteix els orfenats i els equipaments sanitaris infantils. També el descens demogràfic, la millora del nivell de vida i les condicions sanitàries afavoriren la desaparició d’aquestes instal·lacions. Aparentment no hi ha un gran daltabaix, ja que les noves fundacions tapen gran part de les desaparicions; però el canvi qualitatiu és absolut, malgrat que estadísticament no es noti.
Amés dels orfenats, les religioses perden part de les escoles i només funden guarderies (des de 1945 no obren cap més col·legi ni orfenat). L’any 1970 les religioses mantenen 23 cases a la ciutat, tot un rècord (quantitativament semblant als nivells de 1955, però qualitativament incomparable); i des de llavors el declivi va ser constant. La crisi que patiren totes les comunitats femenins als anys 70 i 80 també ha afectat a les Filles de la Caritat, amb retard, però contundentment: entre 1980 i 1995 passaren de 22 a 9 cases. Malgrat tot, continuen sent la comunitat amb més cases d’ensenyament de la ciutat entre col·legis i guarderies. Apart, com sempre, duen a terme moltes altres activitats amb malalts, ancians, marginats... disseminades per tota la ciutat.
13. GERMANES HOSPITALÀRIES DE LA SANTA CREU
Conegudes pel mateix nom.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Teresa Cortés a Barcelona l’any 1792.
La seva finalitat és el servei als pobres malalts i necessitats.
• Hospital de la Santa Creu (1792-1929). Hospital, 56. Raval.
Escindides de les Filles de la Caritat, aquí va néixer la comunitat. Continuen treballant al Hospital al seu actual emplaçament de Sant Antoni Maria Claret, 167 al Guinardó.
• Asil i Col·legi Casa de la Santa Creu (1939-2000). Passeig de Valldaura, s/n (abans Carretera Gomis). Horta.
Casa fundada l’any 1916, establerta en l’antiga Granja de Sant Genís. Inicialment amb tasques exclusivament assistencials de malalts vinguts del Manicomi de Sant Andreu, molt proper i també assistit per les mateixes religioses. Amb la Guerra es va acabar aquesta tasca i l’edifici fou aprofitat per obrir un Orfenat de noies i el Noviciat. Posteriorment, l’any 1942 es va obrir una escola gratuïta externa, donada la manca de places que hi havia al barri. També va obrir-se un parvulari. Cap a 1945 es varen construir noves dependències aprofitant els espaiosos jardins de la finca, mentre l’antiga Granja continuava servint d’Orfenat. Posteriorment es varen fer successives ampliacions, en proporció a l’augment d’alumnes. A la vegada, l’Orfenat es va tancar l’any 1956. La casa va funcionar com a centre assistencial del barri, afegint la Clínica Infantil Stauros. Als darrers anys, degut al descens continuat d’alumnat, es va decidir tancar el Col·legi l’any 2000. Orfes: 30-40 (1940). Alumnes: 30 (1942); 418 (1973).
• Orfenat de Natzaret (1943-1966). Carretera d’Esplugues, 42. Pedralbes.
Deixat per les Filles de la Caritat, les Hospitalàries prenen el relleu en aquest Orfenat. Després, l’any 1966 és regit per Jesús-Maria.
• Col·legi Nostra Senyora de la Salut (abans Colegio-Patronato) (1951-1987). Elisa, 14-22 (abans 16). Sant Gervasi.
Col·legi obert per gent del barri amb pocs mitjans econòmics, donat que els centres existents a la zona eren de força categoria social i bastant cars. Inicialment obert per una particular, les religioses se’n feren càrrec poc després. Compost primer d’una sola aula, cresqué ràpidament i es va poder construir posteriorment un nou edifici molt més ampli. Amb el pas del temps el Col·legi va anar perdent alumnat i es resolgué tancar-lo, quedant l’edifici com a residència de religioses. Alumnes: 25 (1951); 273 (1975).
- Anàlisi
L’origen d’aquesta comunitat es remunta a l’any 1790, quan les Filles de la Caritat arribaren per fer-se càrrec del Hospital de la Santa Creu. Per diverses desavinences amb la Junta, se’n tornaren a França l’any 1792; però una part de la comunitat decidí quedar-se, donant origen a l’actual comunitat. Inicialment establertes com Pia associació laica de dones, l’any 1927 ja foren aprovades com a Comunitat religiosa de ple dret. El seu creixement es va gestar fonamentalment a la ciutat i fins després de la Guerra Civil no varen anar més enllà, fundant a poblacions properes a la capital i més tard algunes cases a la resta de l’Estat. Actualment es mantenen a 7 localitats per tota Espanya: apart de Barcelona, a Logroño i petites localitats principalment de la província de Barcelona.
Institut dedicat primordialment a tasques sanitàries (centrades principalment a l’Hospital de la Santa Creu, on porten més de dos segles), així ho han fet sempre a tot arreu. Però la seva nombrosa presència a Barcelona va permetre-les diversificar les seves activitats incorporant l’asil de noies com a activitat assistencial afegida a Horta (1939-56) i a Pedralbes (1943-66). Posteriorment també varen afegir l’ensenyament a la mateixa casa d’Horta (1942-2000) i a Sant Gervasi (1951-87).
Amb el canvi dels temps varen anar deixant l’asil de nens als anys 60 i també l’ensenyament des dels anys 80. Novament, des del 2000 es dediquen només a feines assistencials: hospitals, residències d’ancians i atenció a immigrants.
14. GERMANES CARMELITES DE LA CARITAT
Conegudes com a Vedrunes.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Santa Joaquima de Vedruna a Vic l’any 1826.
Arribades a Barcelona l’any 1829.
Les seves finalitats són l’ensenyament, assistència sanitària i asils.
• Casa de Caritat (1829-1880). Montalegre, 5. Raval.
Organisme creat l’any 1802 per l’Ajuntament, fou gestionat per una Junta que cridà a les Carmelites per portar el funcionament intern de la Casa. Estigueren més de 50 anys, fins que una decisió de la Junta Gestora va imposar un relleu: portaren les Filles de la Caritat l’any 1879 i provocà la marxa de les Carmelites l’any següent.
• Escola de Beneficència de la Mare de Déu de la Mercè (1854-1884?). Mercè, 30 - Plaça de Sant Just, 11. Barri Gòtic.
Escola gratuïta per a noies obreres. De 5 a 12 anys.
• Ídem (1884?-1896?). Mercè, 16. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior.
• Ídem (1896?-1922?). Ample, 15. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Des de 1915 la casa subsisteix, però ja no s’indiquen les religioses ni la finalitat.
Alumnes: 100 (1899); 120 (1910). Religioses: 10 (1899).
• Col·legi de Sant Rafael - Asil de Serventes (1857-1993). Lledó, 11. Barri Gòtic.
Col·legi Internat de pagament establert al Palau Mercader, edifici de principis del segle XVIII. Amb algunes places gratuïtes (10 l’any 1899). Alumnes: 150 (1908); 125 (1910). Amés, també fa d’Asil gratuït de serventes sense casa. Places: 63 (1899); 65 (1912). També hi han classes dominicals per les mateixes serventes. També fa de Seu provincial, almenys des de la desaparició de la casa de Ample, 15. Religioses: 30 (1927).
• Casa (1859-1861). Emplaçament desconegut.
Es desconeix el seu ús. Podria tractar-se d’un emplaçament inicial del Col·legi Sant Rafael del Barri Gòtic, però no està comprovat.
• Col·legi de Sant Josep (després Vedruna-Gràcia) (1862). Gran de Gràcia, 236 (abans Salmerón) - Betlem, 15. Gràcia.
Col·legi de pagament. No indica cap escola gratuïta. 1a ensenyança. Alumnes: 80 (1908); 180 (1910). Religioses: 9 (1927).
• Casa (1863-1872). Emplaçament desconegut.
Es desconeix el seu ús. Podria tractar-se d’un emplaçament inicial del Col·legi de Gràcia, però no està comprovat.
• Casa-Hospital d’Infants Orfes (després Vedruna-Àngels) (1875). Plaça dels Àngels, 3. Raval.
Hospici mixt d’orfes pobres de la Diòcesi de Barcelona, fundat l’any 1370. Assumit quan és deixat per les Filles de la Caritat. S’imparteix ensenyança elemental i després ofici o labors.
Interns: 6+18 (1884); 11+22 (1899); 11+20 (1914), 7+19 gratuïtes. Religioses: 6 (1884); 7 (1899); 8 (1914 i 27).
• Casa (1880-1885). Emplaçament desconegut.
Es desconeix el seu ús. Podria tractar-se de la comunitat sortint de la Casa de la Caritat, sense cap finalitat determinada, fins la seva dissolució.
• Casa de Convalescència - Asil - Noviciat i Casa d’Estudi (1907-1936; 1952-1974). Lluçanés, 41 (abans Londres, 95). Sant Gervasi.
Abans de la Guerra, dedicada a tasques sanitàries; després, com a Asil d’ancianes i finalment com Noviciat, destaca per ser l’única casa a la ciutat que mai s’ha dedicat a l’ensenyament.
• Col·legi de noies (-1920?-). Sant Pau, 75 1r. Raval.
Col·legi de noies. No demostrat totalment que sigui de les Carmelites. 1a ensenyança. Alumnes: 40 (1908); 47 (1910).
• Patronato de la Inmaculada Concepción i San Ignacio de Loyola (després Col·legi de la Immaculada) (1928). Dos de Maig, 247-251 - Mallorca, 516. Sagrada Família.
Escoles del Patronat del mateix nom, que a la llarga varen ser totalment dirigides per les Carmelites fins l’actualitat.
• Col·legi Parroquial (1944-1965). Nostra Senyora dels Desamparats, 65. Les Corts.
Col·legi de noies.
- Anàlisi
Les Carmelites de la Caritat nasqueren amb una finalitat doble de dedicació simultània a l’ensenyament i a la sanitat. Després d’uns primers anys d’expansió molt minsa, des de 1845 i durant els següents 40 anys augmentaren la seva presència d’una manera trepidant, combinant sempre les cases d’ensenyament amb les sanitàries. Prova d’això és la presència duplicada en bona part de les localitats on anaren: una docent, l’altra sanitària. Fundaren moltes cases a tota Catalunya, on tenen una gran presència; però aviat també s’estengueren per tota Espanya, on tenen una presència prou palpable. Actualment es mantenen més de 200 comunitats obertes a més 120 localitats espanyoles, sent un dels Instituts més presents a l’Estat.
Molt aviat arribaren a Barcelona, als tres anys de la seva creació. Aquest fet té una gran importància, ja que són la primera comunitat que arriba a la ciutat després de molts anys: les darreres havien sigut les Filles de la Caritat (1790). La seva primera feina fou encarregar-se del funcionament de la Casa de Caritat (1829-80). Molt més endavant obren a més de vàries cases molt breus i ús desconegut (1859, 1863, etc.) què molt probablement varen poder ser simples residències de religioses o establiments inicials de cases que es desenvoluparen posteriorment.
Coincidint amb l’inici de l’etapa de major expansió de la Congregació, les religioses ja obren varies cases pròpies a la ciutat: una escola gratuïta (1854-1922?), un Col·legi de pagament al Barri Gòtic (1857) i un Internat a Gràcia (1862). Aquests Col·legis han tingut una vida llarga, amb un suport social i econòmic més regular: ambdues han sobreviscut quasi fins l’actualitat.
Després d’aquesta puntual etapa d’expansió, les Carmelites es fan càrrec d’un Orfenat (1875), casa de similar importància a la Casa de la Caritat pel que fa a dimensions i asilats. Igual que aquell, no es tracta d’una casa pròpia, sinó que s’encarreguen del seu bon funcionament.
Des de llavors la seva expansió es va donar per acabada i salvant el seu abandó de la Casa de Caritat (1880) la seva presència ja quedava fermament consolidada amb cases molt diverses: Internat, Externat, Escola gratuïta i Asil, totes elles amb plantejaments clarament dissociats i diferents.
Fins els anys 20 no hi han novetats, quan s’encarreguen de dues escoles: una de patronat a la Sagrada Família (1928); i una altre parroquial a Les Corts (1944).
D’aquesta manera, des dels seus primers anys les Carmelites s’han mantingut amb una mitjana de 4-5 cases obertes a la ciutat i amb una situació prou estable que es manté fins l’actualitat. Només remarcar la desaparició de l’Escola Parroquial de Les Corts (1965) i del Col·legi del Barri Gòtic (1993); aquest darrer cas correspon a la pròpia situació del barri i no a una decadència de l’Institut, ja que la casa continua oberta amb altres tasques d’acció dins el barri.
Les Carmelites varen fer un gran nombre de fundacions a la ciutat (pràcticament una dotzena de cases en total), però en bastants casos foren establiments molt breus o provisionals i dels que no hi ha cap informació concreta sobre el seu ús. Això dificulta mesurar la seva importància real en la ciutat, malgrat que aquestes fossin fundacions molt breus.
També destaca amb força que, malgrat l’habitual paritat entre ensenyament i sanitat en totes les seves implantacions, a Barcelona no han tingut més que una casa dedicada a tasques sanitàries i desapareguda amb la Guerra. Tota la seva presència s’explica a través de la docència; això sí, dintre de totes les seves categories possibles de pagament, gratuïtat i beneficència.
15. SAGRADA FAMÍLIA DE BORDEUS
Conegudes com a Religioses de Loreto.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Pierre-Benvenu Noailles a Bordeus (França) l’any 1820.
Establert a Barcelona des de 1845.
Les seves finalitats són diverses: educació, sanitat, pastoral, acció social, etc.
• Col·legi de Nostra Senyora de Loreto (1845-1865?). Plaça Santa Anna (ara Avinguda Portal de l’Àngel, entre Cucurulla-Archs i Comtal-Santa Anna). Pis. Barri Gòtic.
Col·legi i Internat de pagament per a noies. 1a ensenyança. Després d’una estància d’unes setmanes a un pis prop de Santa Maria del Mar, sense ensenyament, lloguen un pis a una finca del Marquès de Cerdanyola i ja obren el Col·legi a finals de 1845. No s’ha pogut saber exactament quan es varen traslladar, però és molt probable que ho fessin amb motiu dels enderrocs per a la connexió del Portal de l’Àngel i el Passeig de Gràcia cap a 1865.
• Ídem (1865?-1880). Plaça Cucurulla. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior.
• Ídem (1880-1884). Riera de Sant Joan, 6 pral. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior, al Palau del Marquès de Sentmenat. Establertes de lloguer. És possible que després de 1884 aquesta casa funcionés més temps, o donés cabuda a alguna activitat congregacional de l’Institut. Posteriorment, el Palau va acollir el Col·legi de les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell des de 1897. En tot cas, l’apertura de la Via Laietana l’any 1909 va acabar amb l’enderroc d’aquesta finca.
• Ídem (1884-1895?). Rambla dels Estudis. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Aquesta casa podria tractar-se de la mateixa finca que fa cantonada amb Portaferrissa; per tant es tractaria del mateix emplaçament que ve a continuació. Surt anomenada amb aquesta adreça entre 1884 i 1888.
• Ídem (1895?-1924). Portaferrissa, 7-9. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Col·legi Externat de pagament, no està clar si es tracta d’una finca contigua a l’anterior o un simple canvi d’adreça. En tot cas, el col·legi apareix localitzat a Portaferrissa clarament des de 1895. Es tracta d’una finca dels Marquesos d’Aitona i Desplà i en aquest cas les Religioses no lloguen un pis sinó tot l’edifici. No consta escola ni places gratuïtes, però les alumnes d’aquest Institut formaven molt sovint congregacions que organitzaven activitats d’ajuda i caritat en altres llocs. Alumnes: 100 (1908). Incendiat l’any 1909, fou reobert en setembre de 1911.
• Ídem (1924-1964). Mallorca, 274 - Pau Clarís, 164 (abans 90). Dreta Eixample.
Trasllat de la casa anterior. Finca pròpia, al contrari de l’anterior que només era llogada. Durant la República fou rebatejat com a Mútua Escolar Lesseps i adquirí una imatge laica acord amb els temps. Religioses: 30 (1927).
• Ídem (1964-69). Anglí, 58. Sarrià.
Trasllat provisional del col·legi. L’any 1964 es vengué el Col·legi per traslladar-ho a un nou edifici a Pedralbes, en plena construcció; però les obres de l’edifici s’aturaren per motius tècnics, obligant a habilitar uns locals en aquesta casa que fins llavors funcionava com a Residència de les religioses de l’Institut.
• Ídem (1969-1981). Avinguda Pearson, 22-26. Pedralbes.
Trasllat definitiu del col·legi, ja acabat el nou edifici. L’any 1981 el Col·legi no desapareix, sinó que és traspassat a la Fundació Abat Oliba.
• Col·legi de Nostra Senyora de Loreto (1863-1936). Carretera de Sarrià, 5 (ara Avinguda de Sarrià, 63). Les Corts.
Col·legi i Internat de pagament. Es va adquirir una propietat pertanyent als Agustins, constant de Torre i terrenys. Era una enorme finca compresa entre la Plaça Doctor Ignasi Barraquer, Avinguda de Sarrià, Avinguda Josep Tarradellas, Gelabert, Bordeus i la Travessera de Les Corts. Seguidament es va construir un monumental edifici de nova planta, convertit expressament en un selecte Colegio de señoritas. Tampoc té escola ni places gratuïtes, però igualment les seves alumnes i ex-alumnes duen a terme la caritat com a part de la seva formació al exterior. Incendiat l’any 1909, fou reobert l’any 1911. Construït a les afores de Les Corts, progressivament fou absorbit por la seva trama urbana i inclús engolit per la ciutat, fent-li perdre part del seu atractiu inicial... i veié apropar-se l’hostilitat de les creixents barriades obreres del voltant. I així va ser: fou incendiat i destruït l’any 1936. No es reconstruí i es va vendre la finca l’any 1940.
Religioses: 39 (1927).
• Casa d’ensenyança (1895?-1906?). Consell de Cent, 101. Dreta Eixample.
Edifici amb Església pública, dedicat a l’ensenyament. Res més se sap. Però amb seguretat es pot dir que és un error de transcripció de la Casa de l’Esperança: Bailén, 101-Consell de Cent, 384. L’autor de la Guia corresponent va tenir un important lapsus.
• Orfenat de Sant Josep (1893-1897). Aragó, 345. Dreta Eixample.
Asil de noies. Portat per les Germanes de Sant Josep, la branca de l’Institut dedicada a la infància desvalguda. Funden l’Asil a una casa particular, fins traslladar-se més tard a un edifici propi.
• Ídem (1897-1960). Provença, 388 - Roger de Flor, 224 (abans 288-290). Sagrada Família.
Trasllat de la casa anterior. Noies de 5 a 21 anys. Dedicades tant a la cura com l’ensenyament de labors. Incendiat l’any 1909, va ser reobert el mateix any. Asilades: 50 (1901); 30 (1908); 56 (1910); 75 (1914). Religioses: 10 (1901); 19 (1927).
• Col·legi de Isabel la Catòlica (1904-1909?). Aragó, 285 (abans 341). Dreta Eixample.
Col·legi existent des de 1864 amb el mateix nom, l’any 1904 és intervingut per les Religioses. Però tan sols s’ha trobat la documentació del seu traspàs, sense més notícies. Com a molt tard, és possible que desaparegués arran dels successos de 1909.
• Col·legi Santa Teresita (abans Sagrada Família) (1941). Deu i Mata, 67. Les Corts.
Per suplir la presència de l’Internat, es va obrir una petita Escola en diverses dependències llogades a un Convent de Carmelites descalces situat al mateix barri. Al contrari del caràcter selecte i aïllat de l’antic Internat, aquesta escola es va obrir per un alumnat modest, del mateix barri i amb un caràcter més social. Així va sobreviure, fins que la reurbanització de tota la zona (L’Illa Diagonal) obligà al seu enderrocament total l’any 1990. L’any 1992 s’inauguraren les noves dependències, situades al mateix lloc que ocupava l’antiga casa.
• Secció Filial n. 2 de l’Institut Femení “Maragall” (1961). Deu i Mata, 67. Les Corts.
Incorporació de la 2a ensenyança a la casa anterior.
- Anàlisi
Congregació fundada a Bordeus, prop de la frontera espanyola, des de la seva fundació comptava amb una forta jerarquització interna que potenciava i a la vegada especialitzava les seves membres en finalitats molt concretes. D’aquí sobresortien tres braços principals:
- Les Germanes de la Immaculada Concepció, dedicades a l’ensenyament i conegudes com a Religioses de Loreto.
- Les Germanes de Sant Josep, dedicades als orfes.
- Les Germanes de l’Esperança, dedicades a la sanitat i conegudes com a Monges de l’Esperança.
Apart, la Congregació també tenia altres branques menors (per exemple, dedicades a la vida contemplativa), però que varen tenir una expansió més limitada i, per altra banda, mai arribaren a Espanya.
Les religioses arribaren a Madrid (1844), marcant una fita molt important dintre del panorama religiós espanyol: després de les Filles de la Caritat (1790) i les Ursulines (1792), mai cap altre comunitat femenina estrangera s’havia establert a territori espanyol, fos quina fos la seva dedicació. Des de bon principi, la seva implantació es va basar principalment en les Germanes del braç dedicat a l’ensenyament, ja que per aquesta finalitat concreta foren cridades. Popularment rebien el sobrenom de Religioses de Loreto, accepció acceptada a tota Espanya, malgrat que a altres regions també varen haver altres comunitats conegudes amb aquest nom.
Actualment es mantenen a unes 40 localitats espanyoles, amb especial implantació a les províncies de Madrid i Guipúscoa.
La seva arribada a Barcelona fou immediatament després, a l’any següent (1845) i també les religioses d’ensenyament varen ser primeres en arribar. Des de bon principi les religioses es varen dedicar a un ensenyament clarament dirigit cap a les elits socials, ja que varen ser aquestes qui les varen portar i durant dècades varen tenir el suport i el prestigi necessaris. Aquesta comunitat inaugurava una nova etapa en què les altes esferes socials de la ciutat apostaren per un ensenyament clerical, a càrrec de religioses especialitzades en la matèria i d’origen francès per l’exquisit aire selecte que donarien a la seva formació. Justament els seus centres eren catalogats expressament com a Colegios de Señoritas, donant a entendre el seu clar caràcter selectiu. A l’any següent arribaven les Religioses del Sagrat Cor (1846), marcant molt definidament aquesta línia.
Les religioses dedicades als malalts arribaren a la ciutat l’any 1871 i les dedicades als orfes l’any 1893. Però el seu paper sempre va estar a l’ombra de la branca de Loreto, que eren les que havien donat renom a la Congregació a Barcelona i tota Espanya per a la seva posterior arribada i expansió. Inclús genèricament totes eren conegudes com a Religioses de Loreto.
Arribades a la ciutat, obren un Col·legi Externat al Barri Gòtic (1845) i posteriorment un Internat al municipi de Les Corts (1863), llavors molt apartat del nucli urbà barcelonès. Només dues cases, però de dimensions impressionants: destaca el seu Internat, edifici luxós i impressionant construït ex professo per aquesta tasca. Els seus varen ser dels col·legis més prestigiosos de la ciutadania barcelonina durant dècades. L’Externat es va traslladar a la Dreta de l’Eixample (1924), seguint l’itinerari de les elits barcelonines que fugien del Barri Gòtic buscant una residència més adequada; però les religioses varen trigar força en traslladar-se, comparades amb altres comunitats que ja ho havien fet abans.
No hi ha documentada cap ensenyança gratuïta: ni escola gratuïta annexa al Col·legi, ni alumnes en règim de gratuïtat. Sí es formaren tres Congregacions de la Sagrada Família, formada per alumnes i ex-alumnes, amb més de 200 congregants a principis del segle XX que duien a terme activitats caritatives com a tasques extraescolars, fomentant una caritat cristiana pròpia de la categoria social de les alumnes. En total, cap a 1910 les Religioses de la Sagrada Família de Bordeus tenien sota la seva autoritat a unes 2000 noies de la ciutat entre els dos col·legis, l’orfenat i les obres de caritat dutes a terme per les seves alumnes i ex-alumnes.
Amb el temps, el caràcter de la Congregació continuava sent força conservador en sintonia amb els segments socials que la nodrien. Adscrita des del principi a un ensenyament d’elit, va anar quedant antiquat i amb un suport que a la llarga es veuria creixentment reduït. Això fou la seva condemna a llarg termini: durant la Setmana Tràgica (1909) els seus Col·legis varen ser incendiats i amb l’esclat de la Guerra Civil l’Internat va quedar reduït a cendres.
Després de la Guerra, les religioses modificaren les seves antigues posicions amb l’Escola oberta a Les Corts (1941), substituint l’Internat i amb objectius més compromesos amb el barri. Però la disparitat de funcionament i alumnat entre l’Escola de Les Corts i el Col·legi d’elit de la Dreta mostrava tractaments diferents. El trasllat del Col·legi a Sarrià (1964) i Pedralbes (1969) mostrava que el caràcter selecte de la Congregació no s’havia perdut. Incapaces de renovar-se, el Col·legi va tancar (1981) i només ha quedat la casa de Les Corts.
Tenint en compte l’esplendorós passat de Loreto, amb un protagonisme inexcusable vinculat als sectors més selectes de la ciutat i amb uns col·legis de primeríssima categoria a la ciutat, queda clar que han tingut una evolució clara a la baixa. El seu talant no va ser renovat adequadament, a diferència d’altres comunitats amb potencial similar o inferior i com a resultat han quedat reduïdes a una mínima expressió. Així, les altres branques de la Congregació també han desaparegut: les dedicades a l’Orfenat tancaren l’any 1960 i a tasques sanitàries l’any 1988. Tan sols queda el petit Col·legi de Les Corts.
A la resta d’Espanya, no obstant, es mantenen millor. La crisi soferta a Barcelona sembla un fet puntual i fins i tot una aposta del propi Institut amb l’objectiu de mantenir-se a altres zones de la península més adequades o propícies.
16. SOCIETAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS
Conegudes com a Monges del Sagrat Cor.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Santa Magdalena Sofia Barat a Amiens (França) l’any 1800.
Establert a Barcelona l’any 1845.
La seva única finalitat és l’ensenyança.
• Col·legi del Sagrat Cor (1846). Sagrat Cor, 25 (abans Santa Madrona, 13). Sarrià.
Col·legi Internat de pagament. Arribades a Sarrià l’any 1845, obren a l’any següent el col·legi a uns locals provisionals a la Maison Sans, casa i terrenys propietat d’una particular que havia entrat com a religiosa dins l’Institut. Ella cedeix la possessió a l’Institut (1871) i des de llavors en varen ser propietàries definitivament. L’any 1856 es construeix el primer edifici definitiu de nova planta i des de llavors es veuran constants ampliacions fins culminar-ho amb la monumental Església actual (1867-69). Els afegits posteriors no foren massa importants ni modificaren l’estructura vigent fins ara.
Des del principi el centre es caracteritzà per allotjar noies de bona família de Barcelona en règim d’Internat. Des de 1888 ja s’inclou alumnat extern i poc després s’obre una escola nocturna gratuïta. Fou absorbit per la trama urbana de Sarrià, però el tranquil caràcter de la Vila sarrianenca, apartat del casc urbà barceloní, li evità qualsevol dany o violència l’any 1909.
L’any 1933 es transforma en Acadèmia Sagrat Cor, d’acord amb la nova legislació vigent. Amb l’esclat de la Guerra Civil l’any 1936 l’edifici fou el Cuartel Vorochiloff, sense que pateixi destrosses de consideració. L’any 1939 torna a obrir sense problemes. L’any 1955 s’incorporen els estudis professionals i l’any 1965 el Col·legi de pagament i l’Escola gratuïta es fonen en una sola casa. L’any 1967 desaparegué l’Internat. Des de 1978 el centre és mixt. Alumnes: 30 (1846); 307 (1861); 360 gratuïtes (4-16 anys) (1901 i 1904); 460 (1946); 1807 (1996). Religioses: 8 (1901 i 1914).
• Col·legi del Sagrat Cor (1888). Diputació, 326 (abans 436) - Bailén, 58-60. Dreta Eixample.
Col·legi Externat de pagament. 1a ensenyança des dels 6 anys. Edifici rehabilitat com Convent i Col·legi, que s’amplia definitivament l’any 1892. S’obre com a Col·legi de pagament i Escola nocturna gratuïta. Alumnes: 12 (1888); 200 (1908); 320 (1910). Amés, 250 alumnes gratuïtes (1901 i 1914). Religioses: 8 (1888, 1901 i 1914); 62 (1927).
• Secció Filial n. 9 de l’Institut “Maragall” (1969?-1982). Diputació, 326. Dreta Eixample.
• Pensionat de normalistes (1925-1961). Pi i Margall, s/n (després Hort de la Vila, 46). Sarrià.
Escola superior i residència de Mestres. La residència havia sigut oberta l’any 1912 al Col·legi de Sarrià.
• Parvulari, Escola Professional i 2a Ensenyança (1961-1978). Hort de la Vila, 46 (abans Pi i Margall) - Demestre, 1. Sarrià.
Continuació de la casa anterior, però amb altres fins. A partir d’ara serveix d’apèndix del Col·legi de Sarrià. El Pensionat es va transformar en Col·legi Major (1965). També hi va haver una Guarderia (1961-69), l’Escola Professional (1965-76) i 2a ensenyança (1966-78), tot traslladat des de la casa de Sagrat Cor, 25 i allà hi va tornar tot al cap d’uns anys. Actualment, tan sols queda el Col·legi Major.
• Col·legi Externat (1963-1967). Maestro Alfonso, 35-37. Besòs.
• Col·legi Sagrat Cor-Besòs (1967). Lluís Borrassà, 16-18. Besòs.
Trasllat de la casa anterior.
• Escola Sagrat Cor (1968-1980). Plaça Can Baró, 1-3. Guinardó.
Casa oberta en col·laboració amb les Congregacions Marianes dels Jesuïtes i antigues alumnes. Malgrat deixar l’Escola l’any 1980, segueix oberta actualment.
• Escola Parroquial (1975-1980). Vidal i Guasch, 1-3. Roquetes.
Col·laboració en l’Escola Parroquial i activitats de pastoral.
- Anàlisi
Comunitat nascuda amb la finalitat principal de glorificació del Sagrat Cor, aquesta es tradueix en la vida quotidiana en tasques d’ensenyament i als darrers temps també en activitats de reinserció dins el mon marginal. La seva expansió s’ha dirigit a totes les grans ciutats de l’Estat, amb col·legis que arreu han assolit força renom.
La seva arribada a Espanya fou precisament al llavors municipi independent de Sarrià (1846), posteriorment agregat a Barcelona. Originàriament, les Religioses varen ser portades per dedicar-se a l’educació de noies de bona família de la capital. Al igual que les Religioses de Loreto, arribades un any abans, es buscava amb la seva presència un ensenyament clerical per elits social i de base francesa. Però en aquest cas, les religioses tenen com a objectiu l’ensenyament en internat (Loreto havia obert un Col·legi Externat). Obert a Sarrià l’any 1846, la fórmula d’Internat fou tota una novetat a la ciutat (la distància era, llavors, enorme) i presagiant la posterior eclosió de Sarrià com a zona perfecta per fundar col·legis. Posteriorment, les religioses s’instal·len al casc urbà de la ciutat amb un Col·legi Externat a la Dreta de l’Eixample (1888) indispensable en tota comunitat femenina amb pretensions a la ciutat.
L’ensenyament gratuït estava contemplat dintre dels seus col·legis, no amb escola gratuïta paral·lela, sinó amb alumnes gratuïtes dintre dels col·legis. Això sí, amb les habituals i nombroses diferenciacions entre unes i altres reclamades pels estrats socials imperants, tan freqüents en aquell temps.
Les Religioses varen tenir força sort amb la Setmana Tràgica: els avalots no varen arribar a Sarrià i l’Externat va sortir-se’n. Amb la Guerra Civil els dos Col·legis també quedaren en prou bon estat. També és destacable que, amb un punt de partença tan vinculat a les elits socials de la ciutat, varen tenir l’encert de anar modificant els seus plantejaments pedagògics d’acord amb els canvis socials que es succeïen a la ciutat. I a la vegada que, amb un diplomàtic equilibri, mantenien el seu prestigi dintre dels estaments socials més destacats de la ciutat. Gràcies a això, els dos col·legis varen saber reciclar-se i sobreviure obrint-se a tot tipus d’alumnat, però sense perdre el seu prestigi.
Prova del canvi de pensament varen ser l’encetament d’iniciatives dins d’alguns dels barris més modestos i deixats de la ciutat: Besòs (1963), Guinardó (1968) i Roquetes (1975). Malgrat que les cases del Guinardó i Roquetes varen desaparèixer l’any 1980, aquestes varen durar el temps just fins que aquests barris (llavors marginals) varen rebre els equipaments d’ensenyament necessaris.
Actualment es mantenen en funcionament els antics Col·legis de Sarrià i la Dreta, amb el més recent del Besòs i amb funcionaments idèntics. El seu renom continua intacte, transformant el seu prestigi d’elit en prestigi de qualitat. A la resta d’Espanya es mantenen en més de 30 localitats i sense cap signe de feblesa.
17. ORDE DE CLARISSES DE LA DIVINA PROVIDÈNCIA
Conegudes com a Monges de la Providència.
Orde monàstic.
Fundat per Teresa Arguyol a Barcelona l’any 1847, marxaren l’any 1976.
La seva finalitat és la vida contemplativa, combinada amb l’ensenyament.
• Col·legi de la Divina Providència (1847-1936). Verdi, 95-97 (abans Ancha). Gràcia.
Convent de clausura. Dedicat a l’ensenyança de noies pobres de Gràcia. De 8 a 16 anys. Amb places gratuïtes i de pagament. Des de 1864 apareix ressenyada la docència, fins 1922. El Convent s’esmenta fins 1932 i fou destruït l’any 1936.
Alumnes: 120, 90 eren gratuïtes (1901); 150 (1902); 200 (1914). Religioses: 40 (1877); 34 (1927).
• Ídem (1939-1966). Nostra Senyora del Coll, 21. Vallcarca.
Trasllat de la casa anterior, conservant els mateixos fins educatius gratuïts.
• Vida contemplativa (1966-1976). Albigesos, 6 - Mare de Déu del Coll, 40. Vallcarca.
Trasllat de la casa anterior, però l’ensenyança ha desaparegut. L’any 1976 es varen integrar dins les Clarisses: la casa continua oberta, però l’Orde ja no existeix a la ciutat.
- Anàlisi
Les Clarisses de la Providència varen sorgir inicialment com un convent de Clarisses fundat a la Vila de Gràcia (1847), però introduint diversos retocs en les seves regles que donaven una importància a l’ensenyament equiparable a l’habitual vida contemplativa pròpia dels convents de Clarisses. Des de la seva fundació obriren una escola de noies a Gràcia i aviat varen fundar altres convents a Catalunya: Vilanova i la Geltrú (1849), Badalona (1850), Mataró (1860), Banyoles (1862), Olot (1892) i a altres localitats on han desaparegut (Reus, Figueres). La seva expansió es va reduir a poblacions mitjans i grans de Catalunya i algunes localitats de Castelló. Actualment es mantenen a 6 localitats, majoritàriament a les províncies de Barcelona i Girona i una a Vinarós (Castelló).
La casa de Barcelona es dedicava a les noies pobres del barri de Gràcia. Posteriorment va incorporar places de pagament per sobreviure. Destruïda l’any 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil, es va refer al barri proper de Vallcarca i varen mantenir la seva activitat docent fins 1966, quan varen decidir canviar d’ubicació i dedicar-se únicament a la vida de clausura. L’any 1976 el Convent va decidir-se integrar-se dins l’Orde de les Clarisses, malgrat tractar-se de la Casa mare de l’Orde. Per tant, malgrat que la comunitat de Monges de la Divina Providència continua vigent a altres poblacions, l’antiga Orde com a tal ha desaparegut de la ciutat.
Excepte la casa de Badalona, la resta de cases continuen dedicant-se a l’ensenyament.
18. RELIGIOSES DE JESÚS-MARIA
Conegudes pel mateix nom.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Claudine Thévenet a Lió (França) l’any 1818.
Establert a Barcelona l’any 1850.
La seva finalitat és l’ensenyança i a ser possible als més pobres.
• Casa d’Ensenyança (1850-1857). Gran de Sant Andreu, 358. Sant Andreu.
Establiment original a una casa anomenada Casal del Salí.
• Col·legi i Pensionat (1857-1894). Vallès - Les Monges, 27 - Torrent Parellada. Sant Andreu.
Col·legi Internat de pagament per a noies. Trasllat de la casa anterior a un edifici propi, construint la nova Església l’any 1881. Mai varen ser molestades durant el Sexenni Democràtic, demostrant la bona fama de la que gaudien. Amb tota seguretat existien classes gratuïtes externes per les obreres del barri, perquè al traslladar l’Internat se’ls demanà que mantinguessin alguna casa oberta, como així varen fer.
L’any 1894 l'Internat es traslladà a Sant Gervasi, a causa del creixement que s’havia produït al municipi i amb una creixent agitació obrera. L’edifici fou venut als Germans Maristes.
• Escoles de Sant Josep (1894-1898). Plaça de les Palmeres (abans Plaça Parellada) - Sant Jaume. Sant Andreu.
Escola gratuïta per a noies i obreres. Traslladades després de tancar l’Internat.
• Escoles Obreres de Jesús-Maria (1898-1907). Santa Eugènia, 67. Sant Andreu.
Trasllat de la casa anterior. Alumnes: 400 (1901).
• Ídem - Jesús-Maria Sant Andreu (1907). Avinguda Meridiana, 392-400 - Passeig de Fabra i Puig, 126 (abans Rambla de Santa Eulàlia, 120-122). Sant Andreu.
Trasllat definitiu de les Escoles per a obreres a un edifici propi i més espaiós. Alumnes: 60 (1908); 160 (1910), segurament diürnes; 100-150 noies diürnes, 500-600 obreres nocturnes i dominicals (1914). Incendiat l’any 1909, fou reobert en Juny de 1910. Religioses: 26 (1914); 25 (1927). També es va organitzar una congregació, activa en diverses activitats al barri.
• Secció Filial n. 1 “Concepción Arenal” de l’Institut Femení “Verdaguer”. (1958). Passeig de Fabra i Puig, 108-112. Sant Andreu.
Batxillerat diürn.
• Secció Filial n. 2 de l’Institut Femení “Verdaguer” (1963-67). Passeig de Fabra i Puig, s/n. Sant Andreu.
Batxillerat nocturn. Cap a 1967 es trasllada a Badalona.
• Col·legi de Jesús-Maria (1881-1884?). Canuda. Barri Gòtic.
Col·legi Externat de pagament. Aquesta casa d’ensenyament té el seu origen en un Col·legi privat anterior, portat per una senyoreta anomenada Loreta Feliu. Quan aquesta va ingressar dintre de l’Institut, el Col·legi es va incorporar automàticament a la xarxa docent de les religioses. Aviat es va traslladar.
• Ídem (1884?-1887?). Sant Pere més Baix, 35. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Entre 1884 i 1887 apareix ressenyada aquesta casa d’ensenyança.
• Ídem (1887?-1890). Riera de Sant Joan. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Va durar molt poc, ja que mentre es construïa el nou edifici de la Dreta de l’Eixample.
• Ídem (1890-1973). Casp, 50-52 - Bruc, 29. Dreta Eixample.
Trasllat definitiu de la casa anterior, aquesta vegada a un edifici nou i ja definitiu. Col·legi Externat de pagament i Ensenyança elemental. Alumnes: 150 (1908); 180 (1910). Religioses: 45 (1927).
• Jesús-Maria Sant Gervasi (1894). Passeig de Sant Gervasi, 15 (abans 23). Sant Gervasi.
Col·legi-Internat de noies. 1a ensenyança i a la vegada ha anat fent funcions de Noviciat (1895-1972) i Seu Provincial (1896). Les religioses adquireixen la finca Moragas i s’instal·len a l’antic Hotel Tibidabo, però sense traslladar encara l’Internat. El mateix any comencen les obres, però s’han de paralitzar l’any 1894 per manca de fons a la vegada que s’inaugurava el nou Internat. Només varen quedar per fer el Saló d’Actes (1904) i la Capella (1918-20), fins conformar l’edifici actual. L’any 1907 s’havien obert dues escoles gratuïtes: la de Sant Josep i la de la Sagrada Família per a serventes (dominical). Cap a 1920 s’accepten alumnes externes i des de 1922 funciona la 2a ensenyança. No tenien escola gratuïta, però apareixen congregacions de acció caritativa extramurs: escoles dominicals, cosir, assistència en l’Hospital de la Santa Creu.
La República no canvia la situació més que exteriorment, per ajustar-se al nou marc jurídic (1933). Però va obligar a traslladar el 2a ensenyament a una Torre apart de l’edifici. L’any 1936 el Col·legi va servir com a Sanatori i Clínica Psiquiàtrica Municipal i des de 1938 també fou Hospital de Guerra. No va patir desperfectes molt greus i des de 1939 va tornar a funcionar. Les escoles gratuïtes no es reobren fins 1948, fonent-se posteriorment amb la resta del Col·legi. Des de 1965 l’Internat comença a desaparèixer. L’any 1983 comença l’ensenyament mixt.
Alumnes: 70 (1894); 80 (1908); 110 (1910); 238 (1934); 500 (1940); 1000 (1970); 1614 (1985). Religioses: 96 (1927).
• Acadèmia Tibidabo (1933-36). Avinguda Tibidabo (abans Avinguda Doctor Andreu). Sant Gervasi.
Apèndix de la casa anterior. Degut a les exigències legals imposades per la República, la 2a ensenyança es traslladà a aquesta casa. L’alumnat i professorat era el mateix que abans del trasllat, però amb l’aparença secularitzada que era de rigor. Tancà amb la Guerra.
• Jesús-Maria Gràcia (1901-1903). Bonavista, 2. Gràcia.
Efímera fundació de la que es conserva tant la documentació d’apertura com la de la seva clausura. No va ser viable.
• Centre de Nostra Senyora de Montserrat i Sant Pere Claver (1920). Tamarit, 80. Poble Sec.
Centre portat per la Congregació Mariana de Jesús-Maria, amb ex-alumnes de l’Institut casades. Guarderia i 1a ensenyança. Les Religioses estaven vinculades des del principi segons es reflexa a la documentació d’apertura. Fins 1946 no fou totalment dependent de l’Institut.
• Escola Cantina de Can Tunis (1920-1972). Fèlix Macià, 27. Zona Franca.
Centre organitzat en torn de l’Església de Jesús-Maria, ja existent l’any 1908. Centre portat per la Congregació Mariana de Jesús-Maria, amb ex-alumnes solteres. L’entitat fou creada l’any 1904 per donar el Catecisme i fou l’any 1920 quan es va construir el nou edifici. Des de llavors ja es varen donar classes, amb Guarderia i 1a ensenyança. L’any 1972 passà a ser portada per les Filles de la Caritat.
• Orfenat de Natzaret. Casa de Família (1966). Carretera d’Esplugues, 42. Pedralbes.
Orfenat de noies. Portat des de 1943 per les Hospitalàries de la Santa Creu, a partir d’ara passa a estar sota la seva gestió fins l’actualitat.
• Col·legi Claudina Thevenet (abans Jesús-Maria) (1967). Rambla del Caçador, 6-12. Guineueta.
• Secció Filial n. 5 de l’Institut Femení “Infanta Isabel de Aragón” (1971?-75). Rambla Caçador, 6-12. Guineueta.
• Llar Infantil. Casa de Família (1977). Trafalgar, 32 pral. Barri Gòtic.
Casa d’acollida d’òrfenes o amb diversos problemes familiars. No passen de ser unes 10 ingressades. Ensenyament elemental i professional, però l’objectiu principal és l’acolliment.
• Llar Claudina. Casa de Família (1982). Concepción Arenal, 219 entresol. Sant Andreu.
Casa d’acollida d’òrfenes o amb diversos problemes familiars. Establerta en dos pisos, tampoc té moltes acollides. Ensenyament elemental i professional, però l’objectiu principal és l’acolliment.
- Anàlisi
Comunitat dedicada expressament a l’ensenyament des dels seus inicis, la seva arribada a Espanya es produí dins el municipi de Sant Andreu (1850), posteriorment agregat a Barcelona. Varen tenir un creixement molt lent, que no s’accelerà fins ben entrat el segle XX i sempre centrades en grans ciutats i la costa mediterrània. Després també arribaren a Madrid i Euskadi i en general han tingut una presència força abundant. Actualment estan presents a unes 25 localitats espanyoles.
Malgrat ser una comunitat francesa, a diferència de les seves immediates predecessores (Loreto i Sagrat Cor), la seva arribada no va suposar un ensenyament de pagament per elits socials, però sí que utilitzaren la fórmula de pagament per poder-se mantenir; així va néixer l’Internat a Sant Andreu (1850). Bastant més tard, les religioses arriben al casc urbà de Barcelona obrint un Col·legi Externat al Barri Gòtic (1881).
L’establiment inicial de les religioses a Sant Andreu no manifestava cap compromís exprés amb sectors socials baixos o modestos, sinó una línia d’implantació similar a les Religioses de Loreto i Sagrat Cor basat en uns recursos més minsos: aquestes comunitats agrupaven el gruix dels sectors socials interessats en aquest tipus d’ensenyament i Jesús-Maria va haver d’esperar per poder posar-se a la seva alçada. Així va quedar demostrar quan l’Externat es va traslladar des del Barri Gòtic a un gran edifici de la Dreta de l’Eixample (1890); i sobretot quan l’Internat es va traslladar a Sant Gervasi (1894) a un monumental edifici, amb l’afany de buscar una zona més tranquil·la a causa del creixement urbà (i bàsicament obrer) de Sant Andreu i confirmant una tendència a atendre als sectors socials de manera diferenciada. No obstant, no oblidaren els seus orígens i a Sant Andreu mantingueren una escola gratuïta obrera, en condicions més precàries. Durant molt temps, les Religioses foren la Congregació religiosa amb més popularitat i pes específic dins la població de Sant Andreu.
Amb aquests moviments, la posició de les religioses a la ciutat quedava fixada. Posteriorment, la fundació de Gràcia (1901-03) fou tan breu que no va tenir cap trascendència. Les cases del Poble Sec (1920) i Can Tunis (1920-72) varen ser regides per Associacions d’alumne si antigues alumnes tutelades per les religioses, amb finalitats totalment caritatives i funcionament gens comparable als col·legis. La Setmana Tràgica cremà l’Escola de Sant Andreu, però es referen aviat. I amb la Guerra Civil les religioses varen tenir la sort de no veure destruïda cap de les seves cases.
Es varen mantenir estables durant unes dècades, fins que als anys 60-70 es dona una reestructuració general de la seva presència a la ciutat. En primer lloc obriren noves cases: un Orfenat a Pedralbes (1966) i un Col·legi al barri de la Guineueta (1967), on a més es demostra un nou enfoc cap a sectors socials senzills o problemàtics. Amb aquestes fundacions tenien 7 cases obertes, una presència molt excel·lent; però immediatament es varen tancar les cases de Can Tunis (1972) i l’Externat de la Dreta (1973). Això no suposava cap tipus de crisi, sinó la culminació d’una diversificació dels seus objectius dintre la societat completat amb l’apertura de petites cases d’acolliment per a noies joves (1977 i 1982).
La seva presència a la ciutat segueix sent molt important en nombre de cases, comparada amb la resta de comunitats; però també en comparació amb l’Institut a la resta de l’Estat, ja que Barcelona sempre ha sigut la seva plaça forta a Espanya (i dins la seva presència a tot el món, també és un enclau de pes).
19. MISSIONERES DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ
Conegudes com a Concepcionistes.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Lluïsa Cavin Millot a Mataró l’any 1850.
Establert a Barcelona l’any 1851.
La seva finalitat és l’acció transformadora de la societat.
• Col·legi de les Concepcionistes (1851-1869). Gran de Gràcia, 196-208. Gràcia.
Primer assentament de les Religioses, establertes a la Torre Trilla. No confondre amb el Col·legi de les Carmelites de la Caritat, que fundaren el seu Col·legi a Gran de Gràcia, 236 (1862).
• Col·legi de Religioses de la Concepció (1864?-1877?). Sant Andreu.
Nomenat l’any 1864 i 1877, segurament és un error: en realitat es tractaria de l’Asil de les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell.
• Col·legi Immaculada Concepció (1860-1892). Carme, 11 1r. Raval.
Primer emplaçament verificat i ja dedicades a l’ensenyament. Funcionen mentre es construeix el nou edifici pel seu trasllat, però per circumstàncies desconegudes continuen funcionant al barri fins 1892.
• Col·legi Immaculada Concepció (1879). València, 252 (abans 320). Dreta Eixample.
Col·legi Externat de pagament per a noies i Seu Provincial. Amb Església. 1a ensenyança. Incendiat l’any 1909, s’obrí provisionalment a Aragó, 235 en octubre del mateix any. L’any 1915 ja tornen a estar a València. Estava comunicat amb l’edifici cremat fins que es restaurà del tot. Alumnes: 20 (1908); 40 (1910). Religioses: 42 (1927).
• Col·legi Immaculada Concepció (1900-1992). Passeig de la Bonanova, 35 (abans 47). Sant Gervasi.
Col·legi Internat de pagament per a noies i Noviciat. Instal·lat a la finca senyorial de Can Altimira, que l’Institut va comprar en subhasta. L’any 1992 es va transformar en Residència de religioses grans. Alumnes: 35 (1909). Religioses: 20 (1927) i 26 novícies.
• Escola Parroquial (-1914?-). Plaça de la Virreina (abans de San Juan). Gràcia.
Escola Parroquial per a noies. Es parla de les Missioneres de la Immaculada Concepció de Maria, fent pensar que es tracta de les Concepcionistes. En tot cas duraren molt poc, perquè només va haver una referència. Alumnes: 100.
• Casa (1933-1936). París. Esquerra Eixample.
Es desconeix el seu ús. Però és molt possible que no es dediqués a l’ensenyament, donades les dificultats que als anys 30, durant la República, havia per desenvolupar activitats docents i encara més per intentar qualsevol expansió.
• Col·legi Maria Alfonsa Cavín (1970). Rasos de Peguera, 108. Ciutat Meridiana.
- Anàlisi
Comunitat d’arrel catalana, es dediquen principalment a l’ensenyament i als ancians. S’han estès principalment per la província de Barcelona i també tenen presència a la resta de Catalunya, Andalusia, Navarra i Saragossa; en total, a unes 25 localitats.
Molt aviat, un any després de la seva fundació i després d’una expansió inicial reduïda al Maresme (Mataró, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt), varen arribar a Barcelona (1851). Destaquen per ser la primera comunitat d’arrel tant catalana com espanyola instal·lada a la ciutat després de la Desamortització i l’Exclaustració de 1835 (i després de 16 anys). Al igual que les comunitats franceses dedicades a l’ensenyament arribades poc abans, les Concepcionistes segueixen un esquema d’implantació doble: una casa a la llavors independent Vila de Gràcia (1851-69) i una altra al casc urbà, al Raval (1860-92). En aquestes cases inicials no està gaire clar quin era el seu plantejament educatiu inicial, si eren col·legis de pagament o escoles gratuïtes, donada la precarietat dels primers anys habitual en moltes comunitats. Però un fet excepcional és el seu establiment al casc urbà, que no es va donar al Barri Gòtic (com era i seria habitual en un futur), sinó al Raval.
En tot cas, amb el temps varen anar definint-se clarament per l’opció de pagament, al igual que la resta de comunitats arribades en aquesta època. Després de la desaparició de la casa de Gràcia (1869), amb la Restauració la Congregació agafà impuls. L’apertura d’una nova fundació a la Dreta (1879) ja és definida com a Col·legi Externat i dintre d’un barri molt més propici. Més tard abandonaren el Raval (1892), presentant un perfil habitual a l’època: Externat al casc urbà internat a la perifèria. Això culminà l’any 1900, quan adquireixen una luxosa finca a Sant Gervasi i allà obren un Internat, deixant en evidència i el gran potencial que havia assolit la Congregació situant-se en una zona tan selecta com era el barri de la Bonanova. La posterior casa d’ensenyament gratuït a la parròquia de Gràcia (1914?) fou testimonial, o una errata.
La Setmana Tràgica destruí el Col·legi de la Dreta i malgrat costar força feina i temps s’aconseguí reobrir. La Guerra Civil no va afectar greument a les cases i des de llavors les religioses mantenen les seves activitats. Progressivament, amb el canvi dels temps hi ha un canvi de plantejaments que porta a fundar un Col·legi a un barri totalment oposat com era Ciutat Meridiana (1970), un dels suburbis més pobres i esquerps de la ciutat. A la vegada, el replegament sofert per moltes comunitats femenines des dels anys 70 no va afectar a les religioses fins molt tard: l’antic Internat tanca (1992), convertint-se en residència de religioses grans.
20. FILLES DE MARIA - RELIGIOSES DE LES ESCOLES PIES
Conegudes com a Escolàpies.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Paula Montal i Nolasc Tenas a Figueres l’any 1860.
Establert a Barcelona des de 1856.
La seva finalitat exclusiva és l’ensenyança.
• Col·legi de les Germanes Andarió (1857-1858). Avinyó, 23. Barri Gòtic.
Col·legi familiar, traspassat a les Escolàpies. Internat i Externat. Alumnes: 160.
• Col·legi (1858-1867). Avinyó, 20. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Es tracta d’un altre col·legi, portat per Josefa Espinós des de la seva fundació l’any 1824 i que a la seva mort fou traspassat a les religioses. Segurament devia de ser de dimensions més espaioses i funcionals.
• Col·legi (1867-1873). Pi, 5. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Situada a la Casa del Baró de Maldà, que després fou ocupada pel Fomento de la Producción Nacional.
• Col·legi Mare de Déu de les Escoles Pies (1873-1936; 1950). Aragó, 302 (abans 362) - Llúria, 64 (abans 100). Dreta Eixample.
Trasllat de la casa anterior. Col·legi Externat de pagament, amb part d’alumnes gratuïtes. Les religioses compraren aquest terreny l’any 1871, començant l’edificació del nou col·legi a l’any següent. Però la lentitud de les obres va fer que no es pogués inaugurar fins 1876. Edifici molt complet, amb Col·legi, Convent i Església. L’any 1934 es transformà en Acadèmia Montserrat per adaptar-se a les circumstàncies vigents a la República. Destruït totalment l’any 1936, per manca de mitjans no es va poder reconstruir i obrir fins 1950. Alumnes: 100 (1908); 300 (1910). Religioses: 41 (1927).
• Ídem (1944-50). Ausiàs March, 37. Dreta Eixample.
Després de la Guerra, les Escolàpies intenten reobrir el Col·legi d’Aragó-Llúria. Però degut a les destrosses han de llogar varis pisos dins d’aquesta finca per poder recomençar les classes amb el seu antic alumnat. Es va tancar quan el Col·legi va estar en bones condicions.
• Col·legi Calassanç (1861). Joan de Peguera, 42 (abans 24) - Muntanya. Camp de l’Arpa.
Col·legi Internat de pagament, fins 1919 també fou Noviciat. En principi conegut com a Colegio de las Escorialesas para señoritas. Fins 1904 no va tenir ensenyament gratuït, amb una escola nocturna per a obreres (50 alumnes l’any 1914) i una dominical. Incendiat l’any 1909, fou reobert l’any 1910. Alumnes: 85 (1908); 80 (1910). Religioses: 15 (1927). I 15 novícies.
• Col·legi Sagrada Família (1897-1902). Gran de Gràcia, 61. Pis. Gràcia.
Casa fundada a un pis, que per la seva petitesa es trasllada.
• Ídem (1902-1958). Travessera de Gràcia, 117 - Sant Cristòfol, 10-12 (abans 8). Gràcia.
Trasllat de la casa anterior a un edifici nou, possiblement pertanyent a les Teresianes que també hi donaven classes. Ensenyament gratuït, sense més detalls. 1a ensenyança. L’any 1958 s’habilità com a residència universitària, fins desaparèixer l’any 1972. Alumnes: 140 (1908). Religioses: 14 (1927).
• Pensionado San Francisco Javier. Cases Barates (1959-1977). Turó de la Peira, s/n. Turó de la Peira.
Col·legi ubicat al Grup de cases Ramon Albó. Primer pensionat i després Externat.
- Anàlisi
Les Escolàpies varen ser fundades amb l’únic objectiu de dedicar-se a l’ensenyament. Des del seu naixement varen obrir cases molt espaiadament (però tancant molt poques), bàsicament per la província de Barcelona i sempre a localitats de dimensions mitjanes. Posteriorment s’han estès per tot l’Estat, concentrant-se a zones molt com són les províncies de València, Saragossa, Madrid i Còrdova. Actualment es mantenen a una trentena de localitats, majoritàriament a la costa mediterrània.
A Barcelona varen arribar quan ja portaven una dotzena de fundacions a Catalunya i ho feren amb un petit col·legi de pagament al Barri Gòtic (1856). No fou pròpiament una fundació, sinó l’absorció d’un Col·legi laic però de pensament cristià. Poc després obren un Internat al Camp de l’Arpa (1861), llavors suburbi del municipi independent de Sant Martí de Provençals. En aquests temps apareixen anomenades esporàdicament com a Escorialesas, nom popular que no va reeixir. Des del principi les seves cases es plantegen com a col·legis, on també figuraria l’ensenyança gratuïta; però com a activitat molt més tardana. Crida molt l’atenció la fundació d’un internat de pagament al Camp de l’Arpa (anomenat Colegio de Señoritas). A poc a poc, les religioses aconsegueixen els recursos i suports necessaris per construir a la Dreta de l’Eixample un nou edifici (1873) com a nou Externat, consolidant definitivament la posició de les religioses a la ciutat. Només a finals de segle hi ha un canvi de sensibilitat amb els sectors més desfavorits, amb l’apertura d’una escola a Gràcia (1897) i la inclusió de classes gratuïtes a l’Internat (1904); però en horaris diferents a les internes.
Des de llavors les Escolàpies s’estabilitzen amb tres cases molt heterogènies: Col·legi internat i Escola, però amb una separació prou patent segons alumnats. Això es reflectiria amb la Setmana Tràgica, ja que l’Internat fou incendiat; i amb la Guerra Civil el Col·legi de la Dreta també fou cremat, quedant inútil durant gairebé 15 anys. Varen trigar anys per refer-se totalment, però varen aconseguir mantenir obertes totes les cases. Només a finals dels anys 50 va desaparèixer la casa de Gràcia (1958), veient-se compensada pel Asil de menors al barri del Turó de la Peira (1959-77), barriada sense cap atenció escolar. Mentre, els dos col·legis del Camp de l’Arpa i la Dreta es mantenen sense problemes.
21. GERMANES DEL NEN JESÚS
Conegudes com a Dames Negres, o Dames de Sant Mauro.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Nicolás Barré a Sotteville (França) l’any 1662.
Establert a Barcelona l’any 1860.
La seva finalitat és la propagació del Regne de Déu mitjançant l’ensenyança als més necessitats, vivint en comunitats apostòliques.
• Col·legi de l’Infant Jesús (1860-1861). Portal de L’Àngel, 10. Barri Gòtic.
Col·legi Externat de pagament per a noies. Establertes les monges l’any 1860, obren l’escola a l’any següent al mateix lloc. Situada a l’alçada de l’actual Plaça de Pi i Sunyer.
• Ídem (1861-1863). Gràcia.
Trasllat de la casa anterior, buscant un lloc més tranquil i apartat. Però degut a la distància que les alumnes de Barcelona havien de recórrer diàriament, varen decidir tornar a la ciutat.
• Ídem (1863-1865). Plaça Santa Anna. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior.
• Col·legi de l’Infant Jesús (1865-67). Sant Gervasi.
Col·legi Internat de pagament per a noies. 1a ensenyança. Poc després de tornar de Gràcia es va tornar a pensar a establir-se fora de la ciutat, però aquesta vegada creant un internat, que així evités problemes de transport. D’aquesta manera, es traslladen a una caseta de Sant Gervasi i fundaren l’Internat.
• Ídem (1867-1933?; 1939). Avenir, 19 (abans 27) - Travessera de Gràcia, 55-65 (abans Travesera Solar, 78). Sant Gervasi.
Al poc temps d’establir-se a Gràcia, les Religioses pensen de fer una fundació més estable i viable. Aviat compraren uns terrenys, als que varen començar a bastir un nou edifici (1866-67). L’any 1867 es va inaugurar el nou Col·legi, amb grans jardins al seu voltant que progressivament varen ser considerablement reduïts a causa de la urbanització dels voltants, llavors totalment despoblats. Posteriorment s’accepten externes de pagament i s’obre una escola gratuïta apart per externes pobres. A la vegada, s’obrí un Externat al Passeig de Gràcia (1867).
Incendiat l’any 1909, fou reobert l’octubre del mateix any. Des de llavors, el creixement poblacional i els plans urbanístics varen dificultar l’expansió del centre: la prolongació d’Aribau i Santa Peronella i l’eixamplament de la Travessera varen reduir ostensiblement la superfície original. L’any 1914-16, 1931 i 1940 es construeixen nous edificis, mentre l’antic fou enderrocat després de la prolongació d’Aribau durant la Guerra. Però les tensions sorgides per aquests problemes varen forçar a la comunitat a marxar cap a 1933.
L’any 1936 l’edifici fou utilitzat com a Escuela García Lorca, depenent de l’Ajuntament i Farmàcia Militar (Capella). Des de 1939 es retornà a la dinàmica habitual i cap a 1960 l’alumnat gratuït deixa d’estar apart integrant-se dins el Col·legi.
Alumnes: 54 internes, 18 externes i 35 gratuïtes (1885); 150 (1908); 70 (1910); 80 gratuïtes (1914). Aproximadament devien ser 70 de pagament i 80 gratuïtes. Religioses: 14 (1885); 68 (1927).
• Ídem (1933?-1936). Via Augusta, 202 (abans Carril, 134). Sant Gervasi.
Trasllat temporal de la casa anterior. Degut a les tensions sorgides amb el nou règim republicà i els creixents problemes dels plans urbanístics, les religioses abandonen el seu Col·legi i lloguen una Torre anomenada Los Pinos, propietat dels Comtes de Fígols. Allà varen estar fins a la Guerra sota una imatge secularitzada, aconsellable i obligada degut a la legislació vigent. El Col·legi es va posar a nom d’una Societat Anònima, Educació Femenina SA, per evitar la seva expropiació.
• Escola Parroquial de Santa Anna (1863-1917). Plaça de Santa Anna, 14. Barri Gòtic.
Escola Parroquial gratuïta per a noies. Segons dades de l’Institut, l’any 1863 s’obre una escola que amb seguretat es tracta de l’Escola Parroquial que allà ja subsistia abans. També s’esmenta una escola apart a la mateixa plaça, que segurament degué ser una ampliació d’aquella. Fins 1914 s’esmenta explícitament a les Dames Negres, però l’escola segueix sortint fins 1922. De totes maneres, aquesta desaparegué segur l’any 1917 després de la mort del mossèn encarregat del seu sosteniment. Alumnes: 49 (1908); 30 (1910).
• Col·legi de l’Infant Jesús (1867-1925). Passeig de Gràcia, 33. Pis. Dreta Eixample.
Col·legi Externat de pagament, obert a un ampli pis. Després de traslladar-se a Sant Gervasi l’any 1865 per obrir l’Internat, la manca de l’Externat començà a notar-se i varen tenir que fundar un nou col·legi per cobrir aquest forat. Tancat l’any 1925, malgrat que segueix esmentant-se fins 1929. Alumnes: 130 (1908); 55 (1910).
• Escola Parroquial del Bon Pastor (1966). Estadella, 63-65 - Sant Adrià, 134. Bon Pastor.
Abans dita Patronato-Escuela Padre Nicolás Barré. A finals dels anys 20 o principis dels anys 30 les antigues alumnes de les Dames Negres inicien les seves activitats, però no està clara quina va ser la seva feina. L’any 1966 el centre passa a ser oficialment de l’Institut.
- Anàlisi
Les Religioses de l’Infant Jesús és una de les comunitats dedicades expressament a l’ensenyament més antigues del món, juntament amb les Monges de Lestonnac (també franceses). Conegudes genèricament a Espanya com a Dames Negres pel hàbit negre que sempre usaven, a determinades localitats se les coneix també com a Religioses o Dames de Sant Mauro, especialment a Euskadi. A la resta del mon també tenen altres noms populars.
La seva arribada a Espanya es produeix precisament a la ciutat de Barcelona (1860), fundant des de llavors molt poques cases disseminades per tota Espanya, primer a grans ciutats (Madrid, Burgos); i després, amb l’expulsió de la Llei de Combes (1903) algunes més a localitats més petites (Ondarríbia, etc.). En total, actualment encara es mantenen a unes 10 localitats espanyoles.
Des de la seva arribada a la ciutat tenen una expansió rapidíssima, a la vegada que cobrint tots els tipus d’ensenyament. En primer lloc, fundaren un Col·legi Externat al Barri Gòtic (1861-65), que tingué una vida tan curta com agitada. A la vegada, l’any 1863 s’encarregaren de l’Escola Parroquial al mateix barri (1863-1917). Posteriorment, l’Externat es transformà en Internat, radicant-se definitivament a Sant Gervasi (1865) amb un nou edifici construït expressament. I la desaparició de l’Externat originà la creació d’un de nou a la Dreta de l’Eixample (1867-1925). En només sis anys, les Dames Negres tenien 3 cases obertes amb un ensenyament variat: Internat, Externat i Escola, a unes instal·lacions adequades.
Després d’aquesta ràpida implantació, les religioses varen consolidar la seva posició a la ciutat que es pot considerar privilegiada i força prestigiosa. Però tant aviat com es consolidaren iniciaren el seu replegament: curiosament, fou a principis de segle quan va començar la seva decadència, tancant l’Escola (1917) i l’Externat (1925). l’Internat fou incendiat durant la Setmana Tràgica, però va sobreviure. La Guerra Civil podria haver suposat la seva desaparició total, però no va ser així: varen resistir i inclús varen tornar a encarregar-se d’una Escola Parroquial, en aquest cas al barri marginal de Bon Pastor (1966). Actualment l’Internat és un col·legi més i l’Escola igualment es manté.
Amb tota seguretat, la seva arribada a la ciutat es va produir dintre de la moda d’importació de congregacions franceses d’ensenyament per a les elits barcelonines iniciada l’any 1845; però arribaren molt tard en relació a la resta i per això ocuparen una posició minoritària respecte a les anteriors. De fet, fou l’última congregació d’aquest tipus que vingué a la ciutat i lògicament el pastís de les elits ja estava molt repartit. Això explicaria la seva lenta pèrdua de pes específic a la ciutat.
La seva pèrdua de presència a la ciutat també es va donar per la progressiva concentració de recursos de la Congregació a altres zones de l’Estat. Fins a principis del segle XX, Barcelona era la ciutat que arreplegava el major nombre de recursos materials i humans: llavors, les tres cases barcelonines eren la meitat de totes les existents a Espanya. Posteriorment, les noves fundacions per tota Espanya (especialment a Madrid, on també es va traslladar la Seu Provincial) restaren recursos que es varen destinar a altres fundacions.
22. RELIGIOSES DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ DE BARCELONA
Conegudes com a Mercedàries.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Lutgarda Mas i Pere Nolasc Tenas a Barcelona l’any 1860.
La seva finalitat és la caritat en senyal de redempció al servei de la Fe.
• Col·legi Mare de Déu de la Mercè (1860). Sant Gervasi de Cassoles, 66. Sant Gervasi.
A mitjans de 1859 Nolasc Tenas adquireix una casa-torre amb jardí al municipi de Sant Gervasi. Seguidament s’arreglà i condicionà per convertir-se en el primer convent del futur Institut de les Mercedàries, encara en formació. A mitjans de 1860 és ocupada i poc després es va fer la fundació oficial de l’Institut. La casa es plantejà com a Col·legi d’externes i internes, Escola gratuïta per a noies obreres i classes dominicals. 1a ensenyança. També funcionà com a Noviciat i Seu provincial, des d’on partirien les religioses de totes les fundacions posteriors. En un terreny afegit es construí l’Església actual (1886-1890). Principalment es va dedicar a l’ensenyança de noies de la població. Durant la Guerra la casa va servir d’hospital de sang, sent retornada de nou l’any 1939. L’any 1974 es va tancar el Col·legi, però les activitats docents es varen mantenir amb el Parvulari. Alumnes: 70 (1908); 55 (1910). Religioses: 43 (1927).
• Col·legi (1877-1884?). Palma de Sant Just, 1 1r. Barri Gòtic.
Primera fundació de l’Institut al casc urbà de la ciutat, amb religioses provinents de la Casa mare de Sant Gervasi, encarregant-se del Col·legi d’una mestra laica que el va traspassar. Degut a la manca de mitjans i a la necessitat de trobar locals més amplis degut a la gran demanda, la casa va patir constants moviments posteriors.
• Ídem (1884?-1887?). Rosich, 3.
Trasllat de la casa anterior. Ressenyada els anys 1884 i 1887.
• Ídem (1887?-1895?). Banys Vells / Princesa. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. En aquest període estigué a dues direccions, sense que se sàpiga quan va ser el trasllat.
• Ídem (1895?-1902). Montcada, 1. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Ressenyada l’any 1895 i 1896.
• Ídem (1902-1905). Riera de Sant Joan, 20-22. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Ressenyat entre 1912 i 1922, segurament podia tenir altres usos.
• Ídem (1905-1906). Nova de Sant Francesc. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Segons algunes fonts, les Mercedàries passaren directament de Rosich a Cucurulla; per tant, el pas per les anteriors direccions fou molt efímer.
• Ídem (1906-1911). Cucurulla, 9. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior.
• Col·legi Mare de Déu de la Mercè i Sant Pere Nolasc (1911-1919). Plaça Reial, 12. Barri Gòtic.
Emplaçament gairebé definitiu. En aquesta etapa ja queda clar que es tracta d’un Col·legi de pagament. Apart, una escola dominical per a obreres i serventes regida per ex-alumnes com obra post-escolar. Ensenyança i moralització.
• Col·legi Mare de Déu de la Mercè (1919). Provença, 283. Dreta Eixample.
Trasllat definitiu del col·legi. Es va comprar un terreny i es construí l’edifici, aconseguint-se per fi tenir-lo en propietat. Totes dues adreces apareixen simultàniament l’any 1920; per tant degué ser l’any del trasllat. Segueix sent Col·legi de pagament. Durant la Guerra el Col·legi va continuar funcionant com a casa d’ensenyament, sent retocat i millorat i no va patir destrosses. Posteriorment reformat i ampliat (1952-53), la casa presenta l’aspecte actual. Alumnes: 450 (1970).
• Guarderia. Barriada del Polvorí (1959-1976). Mare de Déu del Port, s/n. Montjuïc.
• Ídem (1976-1978). Segura, s/n. Montjuïc.
Trasllat de la casa anterior.
- Anàlisi
La fundació de les Mercedàries tenia com a objectiu el restabliment de l’antic Orde Mercedari femení, extingit a Barcelona des de 1835, però amb l’ideal missioner i actiu més propi de l’Orde masculina traduït en l’ensenyament. Fundades al llavors independent municipi de Sant Gervasi (1860), la seva expansió ha sigut bastant reduïda, limitant-se en una primera etapa a algunes localitats pròximes a Barcelona (Martorell, Sant Feliu de Llobregat) i Saragossa (1867). Posteriorment donaren prioritat a fundar a la resta d’Espanya, principalment a grans ciutats: Sevilla, Valladolid, Santander i Leganés. També han obert missions a Amèrica i Àfrica.
A la ciutat, les Mercedàries tenen una expansió molt lenta. La Casa mare de l’Institut s’habilita com a Internat (1860) i anys després un Col·legi Externat al Barri Gòtic (1877) que va tenir moltes dificultats per expandir-se. La manca de recursos materials i econòmics eren, amb aquesta Congregació, especialment asfixiants. Totes dues cases es plantejaren com cases de pagament combinat amb l’ensenyança gratuïta i desenvolupant totes dues facetes alhora (això sí, en horaris diferents). Per tant, les Mercedàries segueixen les convencions habituals dins l’ensenyament clerical, però sense les facilitats que obtenien altres comunitats.
Prosperaren molt lentament: prova d’això és que no varen poder traslladar l’Externat a la Dreta de l’Eixample fins 1919 (40 anys després de la seva fundació), a un edifici modest però construït a tal efecte.
Des de llavors s’han mantingut i inclús l’esclat de la Guerra Civil no va suposar danys greus a les dues cases. Poc donades a grans moviments, sempre es varen limitar als seus dos col·legis sense provatures. Només varen obrir una Guarderia a Montjuïc (1959-78) i després de tancar-la no varen intentar res més.
Queda clar que si a la seva mateixa ciutat d’origen les Mercedàries han tingut tants problemes per créixer, això dona idea de la seva petitesa i limitacions per fer noves fundacions arreu: una constant habitual en aquesta comunitat. La seva condició de Congregació d’ensenyança nascuda a Barcelona (hi han molt poques amb aquestes característiques i les Mercedàries foren les primeres en néixer) no ha suposat cap avantatge ni preferència en especial.
23. ADORATRIUS ESCLAVES DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT I DE LA CARITAT
Conegudes com a Adoratrius.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per María Miguela del Santísimo Sacramento a Madrid l’any 1856.
Establert a Barcelona des de 1861.
La seva finalitat és l’adoració del Santíssim Sagrament i la rehabilitació i preservació de la dona marginada o en perill.
• Asil de noies joves (1861-1865). Portal de l’Àngel, 10. Barri Gòtic.
Casa-Asil de noies joves per reformar. Establertes de manera provisional, s’allotjaren amb les Dames Negres que havien arribat un any abans. Amb motiu de les obres per connectar el Portal de l’Àngel fins el Passeig de Gràcia, la finca és enderrocada i les religioses es veuen obligades a abandonar la finca.
• Ídem (1865-1865). Portaferrissa, 13. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Establertes provisionalment a la Casa Malgarola, propietat de la Marquesa de Moya i destacada mecenes de l’Institut, mentre preparaven el trasllat a la casa següent.
• Ídem (-1865?-). Pont de la Parra. Barri Gòtic.
Possible trasllat de la casa anterior. En algunes fonts s’esmenta aquesta adreça, mentre l’Institut no la reconeix i només esmenta la de Portaferrissa. No hi ha més dades.
• Ídem (1865-1875). Travessera de Gràcia, 39-43 (abans 1 / 63). Gràcia.
Trasllat de la casa anterior a una monumental torre dita Can Moya, obtinguda gràcies a la marquesa del mateix nom que la va cedir en testament, a més de llegar quantiosos mitjans econòmics que ajudaren a comprar els terrenys de la casa posterior. L’any 1868 s’obrí el Noviciat. Va ser assaltat l’any 1873, però les Religioses mai varen abandonar la casa. Inclús l’any 1869 varen acollir a les Agustines, que sí havien sigut expulsades del seu Convent.
• Col·legi de la Mare de Déu del Roser (abans Casa-Refugi i Escola de la Mare de Déu dels Desamparats) (1875). Consell de Cent, 214 - Casanova, 65 (abans 79). Esquerra Eixample.
Trasllat de la casa anterior. L’any 1871 es varen adquirir els terrenys, però degut a la inestabilitat viscuda aquells anys no es va poder inaugurar fins 1875. Establiment definitiu amb un edifici nou que comprèn Convent, Correccional, Escoles i Església.
En un principi, la casa funciona com Asil-Correccional de joves d’ingrés voluntari. De 15 a 25 anys, fins que es poden col·locar. Internes: 79 (1899); 80 (1914).
Per altra banda, des de 1900 s’obre una escola gratuïta per a noies externes. Alumnes: 76, 116 matriculades (1914). No fou incendiat l’any 1909: aconseguiren defendre’s. Però fou cremat i totalment destruït l’any 1936. Religioses: 30 (1899); 34 (1927).
• Asil - Col·legi de Nostra Senyora del Bon Consell (1864-1870). Plaça de Comas - Molins, 1-11 - Les Corts (abans Mayor) - Avinguda Diagonal - Joan Güell. Les Corts.
Casa situada a la masia dita Can Duran o Can Feló on s’obre l’Asil en règim de lloguer, portat per les religioses i gestionat per una Junta de Senyores. L’any 1870 les religioses el deixen, passant la seva gestió a les Dominiques de la Presentació.
- Anàlisi
Les Adoratrius tenien com a objectiu primordial la preservació de nenes i joves en perill de anar pel mal camí (segons el pensament de l’època) i similarment el redreçament d’aquelles que ja estiguessin malmeses des del punt de vista moral. Des d’aquest punt de vista el seu objectiu eren fonamentalment noies en plena adolescència, reeducant-les i ensenyant aquells oficis que podien ser més útils. Però també es varen dedicar a l’ensenyament de nenes i joves, a mode de complement de la seva feina rehabilitadora, com a activitat preventiva per evitar l’aparició de nous casos de joves moralment descarriades.
Donat que la seva fórmula era molt novedosa, aviat va rebre suports a la seva tasca i s’expandí per tota Espanya. Principalment s’establiren a les grans ciutats, regint correccionals en general apartats del casc urbà. Apart de la primera fundació a Catalunya, que fou a Barcelona, també arribaren a Girona (1892), Badalona (1917, desapareguda) i Sant Just Desvern (1969). Actualment es mantenen a unes 40 localitats de l’Estat.
Arribades a la ciutat l’any 1861, varen tenir uns inicis inestables amb constants canvis d’allotjament al Barri Gòtic i després a Gràcia. Però gaudiren des de bon principi d’un mecenatge adequat que les proporcionava els allotjaments amplis i suficients per desenvolupar les seves activitats. Després d’obrir una segona casa molt breu a Les Corts (1864-70), les circumstàncies polítiques no afavoriren una consolidació ràpida. Per fi, l’any 1875 es va construir a l’Esquerra de l’Eixample un gran edifici gràcies a generoses donacions que ajudaren al seu aixecament i creien en la útil presència de les Adoratrius a la ciutat. La casa era un correccional per joves, allunyat del centre urbà (llavors, l’Esquerra de l’Eixample estava pràcticament buit), de caràcter obert (ingrés voluntari) i amb una tasca de rehabilitació basada en duen a terme la religió, la moral i el treball. A més, treia de la circulació pública a elements socials vistos com indesitjables. Després varen incorporar una escola gratuïta (1900) en dependències del mateix edifici.
Més tard, amb el canvi dels temps i quan aquest tipus d’institucions ja no eren necessàries, les religioses varen anar reconvertint les seves cases: unes en col·legis, altres en centres d’atenció a marginats. En aquest cas, donades les grans dimensions de l’edifici i la seva presència enmig d’un casc urbà amb demanda educativa potencial, es va decidir que el Correccional i l’Escola fossin convertides en Residència de noies i Col·legi respectivament. La conversió ha funcionat i han pogut mantenir-se fins l’actualitat.
24. CAPUTXINES DE LA MARE DEL DIVÍ PASTOR
Conegudes com a Monges de la Divina Pastora.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Josep Tous i Soler a Ripoll l’any 1850.
Establert a Barcelona des de 1862.
Dedicades a l’educació i les missions.
• Col·legi de les Germanes Llopart (1862-1863). Bou de la Plassa Nova. Barri Gòtic.
Primera casa a Barcelona, fent-se càrrec d’un Col·legi familiar.
• Col·legi Divina Pastora (1863-1865). Sant Pere més Alt, 3. Pis. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Es tracta d’un pis, que aviat queda estret i imposa un nou trasllat.
• Ídem (1865-1877). Torrent de Jonqueres, 1 - Plaça de Jonqueres (ara Bilbao). Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior.
• Ídem (1877). Bailén, 38-40 (abans 48). Dreta Eixample.
Col·legi Externat de noies. Ensenyança de pàrvuls i elemental. També hi han classes dominicals per a serventes i obreres. Trasllat definitiu de la casa anterior en un edifici de nova planta, exprés per l’Institut. Amb capella interior (1884). També hi han associacions de beneficència, com les Escoles Dominicals de la VOT per a serventes, fundades pels Pares Caputxins l’any 1906 i integrades com a servei afegit del Col·legi. O el Ropero de pobres del Rosario. Alumnes: 146 (1910); 194 dominicals (1914). Religioses: 40 (1927).
• Col·legi Josep Tous (abans Divina Pastora) (1892). Begur, 12-20 (abans Doncellas). Sants.
Col·legi de pagament per a noies. El seu origen es situa en una casa comprada per una particular per fundar un Convent de Carmelites Descalces (Begur, 12). Però varen anar marxant totes i la senyora decidí obrir un Col·legi de noies i posteriorment ingressa a la Congregació de Caputxines incloent la casa com a dot. El Col·legi es manté, afegint-se el Noviciat (1893-1907), que després va passar a Sarrià. No varen patir destrosses l’any 1909. Amb 1a ensenyança, cap a 1920 ja havia incorporat la 2a ensenyança. Les classes eren diürnes per a nenes de bona posició del barri i les nocturnes per a les noies treballadores. Per aquestes darreres es va fundar un Patronat de senyores que ajudaven a les classes. L’any 1936 no fou incendiat, però si saquejat i va servir com a Escola durant la Guerra. Molt malmès, fou reobert l’any 1939 amb certa precarietat, funcionant ja a l’any següent amb tota normalitat. Des de 1946 s’incorporà la secció de pàrvuls. Als anys 60 desapareix la separació de classes de pagament i de patronat (1961), es va renovar totalment el centre (1965) i s’afegiren noves construccions (Begur, 14-20, 1968) que perfilaren el centre tal com és ara. La incorporació d’estudis professionals (1971) completaren l’oferta educativa i l’any 1976 el centre adoptà la seva denominació actual. Alumnes: 20+100 (1908); 130 (1910). 1a ensenyança. Religioses: 17 (1927).
• Secció Filial n. 6 de l’Institut Femení “Infanta Isabel de Aragón” (1970-76). Begur, 12-20. Sants.
• Col·legi Divina Pastora (1913?-1929). Jocs Florals, 33 (abans Sant Josep). Sants.
Possible ampliació de la casa anterior. Escola dominical per a serventes. Ja funcionava abans com escola de nois, apareixent així fins 1915 i sense adscripció a cap institut religiós (possiblement estiguessin vinculades al Centro Católico de Sants). L’any 1913 apareix vinculada a les Caputxines i l’any 1920 ja surt com a Col·legi Divina Pastora per a noies. Segurament funcionés com ampliació de les escoles nocturnes del Patronat de la casa de Begur, que per manca d’espai es reforçarien amb aquest local ja existent abans.
• Casa de ensenyança (1895?-1896?). Sant Pere més baix, 55 1r. Pis. Barri Gòtic.
Es tracta d’un error: en realitat es refereix a una casa de les Filles de la Caritat.
• Col·legi Divina Pastora (1896-1923). Ter, 5. Clot.
Escola per a noies de classe modesta, sembla que gratuïta. 1a ensenyança. L’escola va desaparèixer l’any 1923, però sembla que es va mantenir una comunitat almenys fins 1927. Religioses: 11 (1927).
• Col·legi Divina Pastora (1898-1936). Passeig de la Bonanova, 96 (abans Bisbe Morgades, 2) - Carrasco i Formiguera, 2 (abans Capmany, 1). Sarrià.
Col·legi Internat de pagament. A més, Seu Provincial i Noviciat. Hi han dades que afirmen que les seves dependències eren cedides per donar apart classes gratuïtes a noies de la Vila de Sarrià, a càrrec d’altres organitzacions. No sofrí danys l’any 1909, però fou incendiat i destruït l’any 1936. L’any 1939 el solar va ser venut i ja no tornaren. Religioses: 36 (1927) i 19 novícies.
• Casa (1928?-1929). Consell de Cent, 596. Camp de l’Arpa.
L’any 1929 s’esmenta per primera i única vegada aquesta casa, sense aclarir el seu ús. Possiblement es tractés de la comunitat del Col·legi del Clot, tancat l’any 1923.
- Anàlisi
La comunitat va néixer inspirant-se en l’esperit Caputxí i dedicant-se principalment a l’ensenyament. Durant molts anys han tingut un caire merament local, ja que la seva expansió s’ha reduït pràcticament a nombroses poblacions de la província de Barcelona i algunes de Girona. Crescut principalment durant el segle XIX, des de llavors no han fundat pràcticament res a Catalunya i molt poc a Espanya. Curiosament, el seu primer intent de fundar a Madrid (1864), va donar com a resultat el naixement de les Oblates del Santíssim Redemptor (arribades a Barcelona el 1894). I del segon (1872) va néixer la comunitat de les Franciscanes Pastores (arribades a la ciutat l’any 1944). Actualment mantenen 14 cases a Espanya, 11 de les quals es troben a la província de Barcelona; la resta es troben a Madrid, Bilbao i Cieza (Múrcia).
Arribaren a la ciutat molt aviat (1862), quan només tenien en total dues cases en funcionament. Instal·lades en condicions molt precàries al Barri Gòtic, lentament aconsegueixen els recursos necessaris per construir un nou Col·legi a la Dreta de l’Eixample (1877) i traslladar-se allà. Al cap d’un temps i quan sembla que s’han estabilitzat i disposen dels recursos materials i humans suficients, emprenen una expansió fulgurant amb cases de tipologia molt variada: obren un Col·legi de pagament a Sants (1892), una escola gratuïta al Clot (1896) i un Internat a Sarrià (1898). Tant a Sants com al Clot foren les primeres religioses en fundar una casa d’ensenyament. Des de llavors les religioses no en funden res més, però es mantenen amb bona acceptació; prova d’això és la sucursal del Col·legi de Sants (1913), senyal de demanda.
A principis del segle XX l’Institut detura el seu creixement general, reflectint-se idènticament a la ciutat. En aquesta etapa expansiva a la ciutat, les religioses s’han caracteritzat per obrir cases en barris molt dispars i per alumnats molt diferents. I sembla que no varen saber ser suficientment polivalents, ja que des de llavors començaren les desaparicions: es tancà l’Escola del Clot (1923), que malgrat ser la única que havia (i que ha hagut) al barri, va desaparèixer per incompatibilitat amb el seu caràcter obrer i anticlerical. La sucursal del Col·legi de Sants va desaparèixer a finals dels anys 20 i finalment la Guerra Civil va destruir completament el Col·legi de Sarrià (1936). Per tant, varen desaparèixer les cases socialment més extremes, quedant en peu els col·legis de classe mitja-baixa.
Des de llavors ja no han hagut més variacions.
25. CARMELITES MISSIONERES
Conegudes pel mateix nom.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat pel Beat Francesc Palau a Ciutadella (Menorca, Illes Balears) l’any 1860.
Establert a Barcelona des de 1862.
Les seves finalitats són l’ensenyament cristià, assistència sanitària i missions.
• Santa Creu de Vallcarca (1862-1885). Ticià, 5 (abans Santa Creu). Vallcarca.
Casa inicial de l’Institut a la ciutat, que mai va tenir ensenyament. Va fer de Casa mare, Noviciat i casa de formació de les religioses per les seves activitats de docència i sanitat. L’any 1885 es va incorporar a la casa ja existent a Gràcia.
• Casa de Carmelites - Grup Penitents (1895?-1989). Ticià, 21-29 (abans Santa Creu) - Passeig Vall d’Hebron (abans Carretera de Sant Cugat / Violeta, 25). Horta.
Reobertura de la casa anterior, molt a prop del seu emplaçament original. Ara únicament com a establiment sanitari (dita “Clínica l’Aliança” des de 1934).
• Col·legi de Sant Josep (1879-1891). Gran de Gràcia, 243. Gràcia.
Casa fundada segons el pensament de l’Institut: combinant tasques d’ensenyament amb tasques sanitàries. Creada amb el suport de la Congregación de la Caridad Cristiana. Com que des de 1885 també exercí les funcions de Casa Mare, Noviciat i Casa de Formació (després del tancament de la casa inicial de Vallcarca), s’imposava buscar un lloc més funcional. Als pocs anys es traslladaren a un edifici construït per elles.
• Ídem (1891). Montseny, 31-39 (abans Angel, 55). Gràcia.
Trasllat de la casa anterior. L’any 1889 es compren uns terrenys al carrer Àngel, 53 i 55, on al cap de dos anys comencen les obres de construcció del nou edifici. Aquest s’acaba l’any 1891, sent ampliat l’any 1900-01. Ensenyança de noies i assistència de malalts les 24 hores. Amb classes diürnes, nocturnes i dominicals. Incendiat l’any 1909, fou reobert el mateix més d’Agost. També fou incendiat l’any 1936.
Alumnes: 40 diürnes, 37 nocturnes, 20 dominicals (1891); 90 (1908); 90 (1910). Religioses: 21 (1901); 34 (1927).
• Casa d’Ensenyança (1879-1879). Nou de la Rambla, 40 2n (abans Conde del Asalto). Raval.
Casa d’ensenyança oberta al Raval, que no va durar més que uns pocs mesos. Fou obert per dues novícies, per donar ajuda econòmica al Noviciat de Vallcarca. Però una ho va deixar i l’altra el va voler continuar independentment com a seglar. Va fracassar i tancà de seguida.
• Casa d’Ensenyança (1883-1884). Ferlandina. Raval.
Dedicada a l’ensenyament. Per motius de supervivència, es fusionà amb la casa següent formant una comunitat única.
• Casa de Beneficència (1883-1884). Comtal. Barri Gòtic.
Dedicada a la vetlla i atenció de malalts. Per motius de supervivència, es fusionà amb la casa anterior.
• Casa d’Ensenyança i Beneficència (1884-1895?). Abaixadors, 2. Bari Gòtic.
Fusió de les dues cases anteriors, donant com a resultat una casa d’ensenyament i de vetlla de malalts.
• Casa de Beneficència (1895?-1896?). Basea, 31. Barri Gòtic.
Possible trasllat de la casa anterior, a una antiga casa senyorial del segle XVI dita Can Serrallonga. Apareix referida l’any 1895 i 1896 com a Casa de Beneficència a càrrec de les Carmelitas Terciarias Descalzas, el nom habitual que rebien llavors aquestes religioses i difícilment podria tractar-se d’un altre Institut de Carmelites. Ni el mateix Institut l’esmenta; per tant, va ser un emplaçament brevíssim. La finca va desaparèixer cap a 1909 amb l’obertura de la Via Laietana i es trobava a l’alçada dels números 11-12; però en tot cas, cap a 1900 ja es va produir el trasllat a l’establiment següent.
• Escola de Beneficència de Santa Maria del Mar (1896?-1975). Banys Vells, 9 1r (abans 3). Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Esmentada des de 1901. Més tard apareix com a Escola Parroquial gratuïta de noies, adscrita a les escoles parroquials de Santa Maria del Mar. Alumnes: 60 (1908); 65 (1910). Religioses: 10 (1901).
• Patronato del Obrero de Sants (1898-1909?). Rosés, 54. Sants.
El Patronat fou creat gràcies al Marquès de Comillas, tenint la seva secció sanitària a càrrec de les religioses. La part d’ensenyament es va incorporar posteriorment, però sembla que no va trigar gaire i es va fer després del trasllat.
• Ídem (després Col·legi de Santa Teresa de Jesús) (1909?-1958). Puiggarí, 2 (abans Jesús) - Vallespir, 50. Sants.
Trasllat de la casa anterior. Es va adquirir un local nou, on es va establir l’escola i que va afavorir la supervivència de la casa, fins llavors molt precària i a punt de desaparèixer. Ensenyança gratuïta de noies i assistència de malalts. L’escola apareix esmentada des de 1909. Alumnes: 40 (1909); 200-250 (1930). Religioses: 5 (1901); 7 (1927).
• Ídem (1958-1992). Puiggarí, 1-7 - Vallespir, 74. Sants.
Trasllat de la casa anterior.
• Asilo Amparo de Santa Lucía per cegues (1901-1902). Verneda.
Asil Internat de dones i noies cegues pobres, sense límit d’edat. Instal·lat a un xalet totalment retirat de qualsevol nucli urbà, a mig camí del Clot i la Sagrera i a escassa distància de l’Església parroquial de Sant Martí.
• Ídem (1902-1909). Buena Suerte (actualment Ronda del Guinardó, entre Lepant i Cartagena). Guinardó.
Trasllat de la casa anterior a un edifici nou, gràcies a les gestions dels Germans Maristes.
• Ídem (1909-1968). Avinguda del Tibidabo, 8 (abans Avinguda del Doctor Andreu, s/n). Sant Gervasi.
Trasllat de la casa anterior. L’any 1905 les religioses varen rebre el donatiu d’un terreny a l’Avinguda Tibidabo, on varen construir un gran edifici. Des de 1920 varen rebre el patrocini de la Caixa de Pensions per sostenir l’obra. Internes: 44 (1910). Religioses: 11 (1914); 10 (1927).
• Ídem (1968-1977). Teodor Roviralta, 55. Sant Gervasi.
Trasllat de la casa anterior.
- Anàlisi
També conegudes antigament com a Carmelites Terciàries Descalces de Barcelona, per diferenciar-les de les Carmelites Terciàries Descalces de Tarragona (actualment Carmelites Missioneres Teresianes), arribades a Barcelona l’any 1916. Totes dues comunitats tenen un origen comú, però l’any 1872 es varen escindir en dos. D’aquí els seus noms populars, que encara perduren. Es varen aconseguir reunir durant un breu període (1925-29), però no va tenir continuïtat.
Les Carmelites Missioneres es varen expandir bàsicament per Barcelona i voltants, i en menor grau per la resta de Catalunya. Posteriorment s’expandiren per la resta de l’Estat. Actualment es mantenen a unes 55 localitats, repartides per tota Espanya.
Aquesta comunitat es caracteritza per combinar les tasques docents amb les sanitàries en totes les seves cases, finalitats entrellaçades i compatibles segons els seus estatuts. En qualsevol cas, la seva feina està plantejada com fonamentalment assistencial i caritativa amb els pobres i necessitats.
La comunitat neix a la Vila d’Horta, dins el barri de Vallcarca (1862), abans de produir-se la separació en dues congregacions. Als seus primers anys varen tenir una vida molt precària i no fou fins 1879 que començaren la seva expansió. Pel seu objectiu fonamentalment assistencial, totes les seves cases obertes foren enclavades en barris modestos i combinant tasques d’ensenyament i sanitàries: escoles a Gràcia (1879), Barri Gòtic (1883), Sants (1909?) i un Asil de cegues a Sant Gervasi (1901), que malgrat trobar-se des de 1909 en aquest barri, no es va veure condicionat pel seu caràcter selecte. Apart, a posteriori també varen tenir algunes cases dedicades únicament a la sanitat (destacant l’Institut Frenopàtic de Les Corts).
Aquesta activitat tan lligada única i exclusivament a sectors socials inferiors causà que les seves cases tinguessin força dificultats per sobreviure, però sense desaparèixer. Amb el temps varen anar abandonant la duplicitat d’usos i totes les Escoles varen abandonar les tasques sanitàries per concentrar-se en el factor educatiu. Amb la crisi dels anys 70 varen anar desapareixent progressivament: Barri Gòtic (1975), l’Asil de cegues (1977) i Sants (1992), quedant només la casa de Gràcia. En canvi, han anat mantenint-se millor amb les tasques sanitàries.
26. GERMANES DOMINIQUES DE L’ANUNCIATA
Conegudes com a Dominiques del Pare Coll.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat pel Beat Francesc Coll a Vic l’any 1856.
Arribat a Barcelona l’any 1863.
La seva finalitat és comunicar el missatge de salvació a través de l’ensenyament.
• Col·legi Nostra Senyora de les Mercès (després Mare de Déu de la Mercè) (1863). Ramon Batlle, 39-41 (abans San Pablo / Aristóteles). Sant Andreu.
Col·legi de pagament per a noies. Establertes primer a una casa de lloguer d’imprecisa localització, es traslladaren a un edifici propi. L’ensenyança s’anomena des de 1895. Religioses: 25 (1927).
• Col·legi Santa Caterina de Siena (1875). Campoamor, 49 (abans 63) (abans Cortada). Horta.
Col·legi de pagament per a noies, combinat amb l’assistència sanitària. Convent amb Església (1903). Incendiat l’any 1909, no es tornà a obrir fins desembre de 1913. Religioses: 40 (1927).
• Casa (1875-1876). Sant Pere Mitjà. Pis. Barri Gòtic.
Fundació inicial de l’Institut dins el casc urbà de la ciutat, sense ensenyament. Varen instal·lar-se buscant un local més espaiós per dedicar-se a l’ensenyament.
• Casa d’Ensenyança (1876-1876). Comtal. Pis. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Lloc més espaiós, on va obrir classes diürnes i nocturnes. Però al poc temps els locals es quedaren petits i es tornen a traslladar.
• Casa d’Ensenyança i Pensionat de Senyores (1876-1884?). Sant Pere més Alt. Pis. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Un gran pis, molt més espaiós, que sí oferia condicions més adequades. Continuen les classes diürnes i nocturnes. Des de 1880 incorporen una Residència de senyores grans. Malgrat el costós lloguer, les religioses aguantaren i només varen marxar a causa del soroll d’una fàbrica situada a la mateixa finca.
• Casa d’Ensenyança de Dominiques (1884?-1887?). Riera de Sant Joan, 19, 1r. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Augmenta el nombre de senyores acollides, però disminueixen les alumnes. Casa esmentada l’any 1884 i 1887 en aquesta adreça com a Casa d’Ensenyança de Dominiques, que sembla amb tota seguretat que és aquesta.
• Col·legi Santa Catalina de Siena i Asil del Salvador dels Pàrvuls (1887?-1909). Mercaders, 21 1r. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior al pis d’un antic palau. Continua la seva funció com a Col·legi de pagament per a noies. Des de 1896 fins 1901 funcionà un Asil de noies anomenat del Salvador dels Pàrvuls. A causa de l’apertura de la Via Laietana va haver de traslladar-se. Alumnes: 25 (1902).
• Ídem (1909-1936). Trafalgar, 50-52. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior, llogant diversos pisos de la finca. El Col·legi prosperà i l’any 1917 inclús va llogar un altre pis de la finca. Amb 1a ensenyança, l’any 1917 el centre ja tenia 2a ensenyança i inclús de Magisteri. Alumnes: 60 (1908 i 1910). Religioses: 16 (1927).
• Col·legi Nostra Senyora del Roser (1875-1972). Elisabets, 19. Raval.
Col·legi de pagament per a noies i Seu Provincial. En aquest cas no s’esmenten activitats sanitàries. Religioses: 22 (1927).
• Ídem (1972-1987). Àngels, 18. Raval.
Trasllat de la casa anterior.
• Col·legi Mare de Déu del Roser (1876). Amílcar, 10 (abans San Cristóbal / Nacional). Vilapicina.
Casa d’ensenyança, ressenyada des de 1887. Escola diürna de noies i gratuïta per treballadores. Alumnes: 50 (1909); 80 diürnes (1914).
Les escoles parroquials també es troben en l’edifici, però no està clara la participació de les Monges. Religioses: 6 (1927).
• Secció Filial n. 4 de l’Institut Femení “Verdaguer” (1966-1982). Amílcar, 10. Vilapicina.
• Casa de Dominiques de l’Anunciata (1887-1890). Blasco de Garay. Poble Sec.
Podria ser una errata, ja que apareix en una únic font. Si no, seria una casa fundada por aquestes religioses i que als pocs anys passaria a les Franciscanes Missioneres fins l’actualitat.
• Col·legi (1924-1934). Rambla Volart. Guinardó.
Oberta com a sucursal del Col·legi de Vilapicina, que a l’any següent va passar a dependre del Col·legi d’Horta i l’any 1928 s’establí com a casa independent i la seva comunitat va passar a residir a la mateixa casa. S’allotjava a la Villa Vicenta, casa molt semblant a les característiques generals del barri: classe mitjana i retirat del casc urbà.
• Col·legi-Escola Parroquial del Guinardó (1934-1936). Avinguda Mare de Déu de Montserrat, 144. Guinardó.
Trasllat de la casa anterior. El Sacerdot de la Parròquia del Guinardó va fer construir un nou edifici destinat a Escoles Parroquials i el va oferir a les religioses per instal·lar-s’hi. Així ho varen fer poc després, afegint un nou alumnat al ja existent anteriorment gràcies als espaiosos locals. Va desaparèixer l’any 1936, quan la manca de recursos va obligar a les religioses a mantenir-se només als Col·legis propis. En certa manera varen ser substituïdes a la Parròquia per les Missioneres Cor de Maria (1941-67).
• Patronat de Nostra Senyora de la Soledat (1924-1936). Segre, 35 (abans Torroja, 1). Sant Andreu.
Escola diürna i nocturna de noies i adultes. Patronat promogut per un Sacerdot, consistent en una Escuela Popular Católica gratuïta per a nois i noies. Ja existent cap a 1910, les Dominiques se’n encarreguen de l’ensenyança de les noies des de 1924. La casa continuà patrocinada i finançada pel Patronat i les Religioses només hi participaven com a mestres. Sucursal del Col·legi de Sant Andreu, també la varen deixar amb la Guerra. Molt més tard (1950), varen ser substituïdes per les Salesianes. Alumnes: 160 (1910).
• Col·legi Santa Rosa de Lima (1962-1986). Chapí, 71 (abans 91). Horta.
- Anàlisi
Les Dominiques de l’Anunciata són una comunitat de fundació catalana, dedicada exclusivament a l’ensenyança, encara que a alguna casa s’especificava la sanitat com a activitat afegida i complementària. Els seus primers anys varen ser d’una expansió fulgurant i per tot el principat, bàsicament per poblacions mitjanes i petites: fins 1890 aconseguiren obrir una mitjana de 5 cases noves per any, moderant-se des de llavors. Només ben entrat el segle XX passaren a la resta de l’Estat, primer a Astúries i València i després a tot l’Estat. Actualment es mantenen a unes 75 localitats, repartides per tota Espanya.
La seva arribada l’any 1863, set anys després de la seva creació, pot donar a entendre que Barcelona fou un objectiu important per aquesta comunitat; però no ho va ser, ja que llavors les religioses ja havien fundat a més de 30 poblacions catalanes. Per tant, Barcelona fou un objectiu secundari en la seva expansió. I no s’establiren a la ciutat mateixa, sinó al llavors municipi independent de Sant Andreu. No fou fins 1875, que en un escàs interval de dos anys dugueren a terme una gran expansió fundant quatre cases: al Raval (1875-1987) i Barri Gòtic (1876-1936), establint-se al casc urbà de la capital. Amés reforçaren la seva presència a la perifèria amb sendes cases a Horta (1875) i Vilapicina (1876), concentrant-se clarament en cobrir la part nord-est del pla de Barcelona. La dubtosa fundació del Poble Sec (1887-90) fou molt breu i confirmà aquesta tendència geogràfica. La Setmana Tràgica no va suposar cap desaparició.
Als anys 20 iniciaren una segona fase d’expansió, obrint sucursals dels seus Col·legis ja existents: la sucursal de Sant Andreu (1923-36); i la del Guinardó (1924-36) com a sucursal del Col·legi de Vilapicina. D’aquesta manera, les Dominiques varen passar a ser la comunitat religiosa femenina amb més cases d’ensenyament a la ciutat: 7 cases l’any 1925 (només per sota de les Filles de la Caritat) i refermant la seva presència al nord-est barceloní. No s’ha pogut verificar en tots els casos que les cases fossin col·legis de pagament, però sembla que aquest era el sistema utilitzat en totes: sempre són denominades com a col·legis i gaudeixen d’una estabilitat i longevitat pròpia d’aquestes cases d’ensenyament. A les sucursals posteriors el sistema fou diferent, predominant la gratuïtat.
La Guerra Civil eliminà les sucursals, de sostenibilitat més feble i la casa del Barri Gòtic, deixant l’Institut amb 4 cases a la ciutat. L’apertura d’una nova casa a Horta (1962-86) insistia en la seva presència en aquella àrea de la ciutat. A mitjans dels 80 semblava que l’Institut trontollava amb el tancament de la casa d’Horta (1986) i la del Barri Gòtic (1987), però no va ser més que una reestructuració. Actualment es mantenen a la seva zona nord-est de la ciutat (Sant Andreu, Horta i Vilapicina) i han abandonat el Casc Antic.
Les seves fundacions deixaven clar que es buscava obrir cases de similars característiques: atenent nuclis de població petits i de classe social mitja-baixa, encara molt mancats de tot servei educatiu. Per tant, atenent a un segment social intermedi. Són cases que centralitzaven la docència de tot un nucli poblacional, mai obrint cap Internat (propi d’elits locals), però tampoc fundaren a cap zona molt marginal. A Horta, Vilapicina i Guinardó foren les primeres religioses en arribar i varen passar vàries dècades fins que apareguessin altres comunitats per aquells barris.
27. GERMANES DE LA SAGRADA FAMÍLIA D’URGELL
Conegudes com a Religioses de la Sagrada Família.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat por Anna Maria Janer a la Seu d’Urgell l’any 1859.
Establert en Barcelona l’any 1866.
Les seves finalitats són l’ensenyança i l’assistència.
• Asil de Sant Andreu del Palomar (1866-1877?). Tramontana, 18. Sant Andreu.
Casa d’acolliment d’ancians pobres, fundada a causa d’una epidèmia de Còlera l’any 1865. Inicialment fou regit per seglars i es dedicà primer només a aquesta finalitat. S’instal·laren, de manera provisional, a una casa anomenada Can Salí. L’Asil es traslladà al poc temps, com a màxim l’any 1877, quan aquí es va ubicar el Noviciat.
• Ídem (1877?). Agustí Milà, 78 (abans Santa Ana). Sant Andreu.
Trasllat de la casa anterior. L’Asil encara subsisteix en l’actualitat. Posteriorment, l’any 1879 se li va afegir l’ensenyament.
• Ídem - Col·legi-Asil Sagrada Família (1879). Arquímedes, 60-68 (abans 56-62). Sant Andreu.
Incorporació de l’ensenyament a la fundació anterior, aixecat a un edifici annex però enfocat a un carrer diferent. Per una banda, el Col·legi de pagament per a noies externes; per altra banda, un Asil infantil des de 3 anys que fou molt poc concorregut (només 3 nens i 3 nenes l’any 1914), amb el seu ensenyament corresponent. Durant la Guerra fou dedicat a Escoles Graduades i per tant poc danyat. Fins 1972 l’adreça es correspon amb la de l’Asil d’ancians, diferenciant-se des de llavors. Alumnes: 100 (1908 i 1910). Religioses: 9 (1914); 12 (1927).
• Secció Filial n. 8 de l’Institut “Maragall” (1969?-72). Agustí Milà, 78. Sant Andreu.
• Residència i Noviciat (1876-1877). Horta.
Establertes a la Quinta de Can Grau, es rebien algunes senyores pensionistes per sostenir econòmicament el Noviciat; però no hi han notícies de classes. Molt aviat es va traslladar a Sant Andreu.
• Ídem (1877-1879). Tramuntana, 18. Sant Andreu.
Trasllat de la casa anterior a Can Salí, que anteriorment havia funcionat com Asil.
• Ídem - Col·legi (1879-1880). Gran de Sant Andreu (abans Casas Novas) - Pare Manyanet (abans Riera d’Horta) - Sant Sebastià. Sant Andreu.
Trasllat de la casa anterior a una nova anomenada Can Querido, que sent de majors dimensions ja va afegir una casa d’ensenyança per internes i externes. A diferència dels anteriors, aquesta casa fou de propietat. Situada davant del Col·legi dels Fills de la Sagrada Família, que les volien convertir en la seva branca femenina. Fou clausurada per inviabilitat i a causa d’una crisi interna de l’Institut.
• Col·legi Sagrada Família (1880-1881). Jocs Florals, 47 (abans Sant Josep). Sants.
Fundació inicial, que per manca d’espai es va traslladar al establiment següent.
• Ídem (1881-1929). Carretera de Sans, 71 (ara Carrer de Sants) - Sant Crist, 70. Sants.
Trasllat de la casa anterior. Instal·lades a una casa dita Torre Cros, amb doble sortida tant a Santo Cristo com a la Carretera de Sants. 1a ensenyança de noies. Establertes de lloguer, funcionen per una banda l’escola gratuïta (Carretera de Sants) i per l’altra el Col·legi de pagament (Sant Crist). Des de 1920 aproximadament s’incorpora la 2a ensenyança en Sant Crist i des de 1922 desapareixen les referències de l’adreça de Carretera de Sants. A causa de l’estat ruïnós de l’edifici i la voluntat del propietari de vendre-la, les religioses busquen un nou lloc. Alumnes: 200 i 25 (1908); 180 i 15 (1910). Religioses: 16 (1927).
• Ídem (1929). Guadiana, 13-15. Sants.
Trasllat de la casa anterior a una casa adquirida en propietat i que ha continuat funcionant fins l’actualitat.
• Col·legi Sagrada Família (1893-1894). Salvà, 32. Poble Sec.
Col·legi de pagament per a noies. 1a ensenyança. Establert de lloguer a tres casetes, propietat de la vídua d’un antic amic de la fundadora de l’Institut. Poc després es veuen obligades a evacuar la finca. Alumnes: 7 (1893).
• Ídem (1894-1897). Escudillers, 19 Pral. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Degut a la precipitació del trasllat, els locals eren bastant petits i inapropiats. Establertes de lloguer. Alumnes: 3 (1894).
• Ídem (1897-1909). Riera de Sant Joan, 6 Pral. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior, al Palau del Marquès de Sentmenat. Establertes de lloguer. Anteriorment el Palau també havia acollit el Col·legi de les Religioses de Loreto (1880-84). Alumnes: 5 (1897).
• Ídem (1909-1932; 1939). Avinyó, 20. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior a una propietat de la família del banquer Manuel Girona. Inicialment establertes de lloguer, l’any 1921 es va comprar tota la casa. Des de l’any 1919 s’incorporà una Residència de noies i l’any 1924 la Seu provincial de l’Institut. Alumnes: 140 (1909). Religioses: 19 (1927).
• Ídem - Colegio Barcelonés (1932-1936). Portaferrissa, 22. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. A causa de la secularització forçosa amb la República, les religioses es veuen obligades a establir el seu Col·legi en un nou emplaçament, canviant-li el nom i acatant totes les formalitats pertinents (laïcització aparent, absència d’hàbit, etc.). Desapareix amb la Guerra.
• Col·legi Sagrada Família (1902?-1920?). Claveguera, 26. Barri Gòtic.
No és segur que pertanyés a les Religioses, malgrat el nom de l’escola. 1a ensenyança.
• Asilo de Protección a la Infancia - Protección de Menores (1916-1928; 1939-1970). Wad-Ras, 89. Poblenou.
L’any 1898 les religioses es varen fer càrrec del funcionament del Asilo Municipal del Parque (actual Torre de les Aigües - Wellington, 48), establiment municipal destinat a l’acolliment de pobres i indigents adults. Posteriorment, l’Ajuntament va decidir obrir un organisme paral·lel només per infants, tant per a nois com noies i que també va ser ofert a les religioses. L’abandonaren l’any 1928, després que les noies foren traslladades; però varen tornar després de la Guerra. Posteriorment va rebre també el nom de Institución Ramon Albó. Asilats: 1000 (1939). Religioses: 20 (1927).
• Col·legi Sagrada Família - Ideal Pavillon (1929-1936). Avinguda de Vallvidrera. Sarrià.
Col·legi-Internat de noies, establert en un gran edifici anomenat Hotel Ideal Pavillon, situat a la falda del Tibidabo i fins llavors dedicat a Hotel. Durant la Guerra fou convertit en Sanatori per tuberculosos i tot el mobiliari escolar va desaparèixer. Per això i altres inconvenients varen fer que, malgrat recuperar l’edifici l’any 1939, s’abandonés l’empresa.
- Anàlisi
Aquesta comunitat combina l’ensenyament i l’assistència sanitària (especialment a ancians, a més de malalts) inicialment centrada a localitats mitjanes i petites de la zona nord de Catalunya sense cap presència d’aquesta mena. Així, la seva expansió durant més de mig segle es va centrar a Catalunya en tot tipus de poblacions i sense trepitjar la resta de l’Estat pràcticament mai. En canvi, varen ser de les poquíssimes comunitats que s’establiren a Andorra. Posteriorment varen fundar algunes cases, però sense modificar substancialment aquesta tendència. Actualment es mantenen a unes 20 localitats, de les quals dos terços es troben a Catalunya. Mantenen una casa a Madrid i a petites localitats de les províncies de Sevilla, Valladolid i Astúries.
Una escissió interna (1874) originà una nova comunitat: les Religioses de la Sagrada Família de Natzaret, fonamentalment dedicades a l’ensenyament.
Les religioses arribaren al llavors municipi independent de Sant Andreu (1866), amb un Asil d’ancians pobres. Fou una fundació curiosa: durant els primers 20 anys de vida de la Congregació només fundaven a la zona pirenaica, sent Sant Andreu una raríssima excepció. Des de 1879, la casa de Sant Andreu incorporà un Col·legi de pagament i va tenir un funcionament doble. Posteriorment, en Sants es fundaren Col·legi i Escola (1880) i més espaiadament al Barri Gòtic es fundà un Col·legi Externat (1893). En una etapa posterior s’encarregaren de l’Asil infantil del Poblenou (1916-28; 1939-70), organisme municipal. I molt més tard un Internat a Sarrià (1929-36), fundació molt lluny del caràcter general de la Congregació.
La seva expansió fou lenta, amb un creixement sostingut sense alt-i-baixos i sense tancar cases durant el procés. D’aquesta manera, la comunitat arriba a tenir 3 cases actives a la ciutat des de 1916.
La Guerra Civil va desfer l’Internat de Vallvidrera (tampoc encaixava massa amb el tarannà de la comunitat), però les altres cases es varen mantenir. Ja no hi ha cap fundació més i només va desaparèixer l’Asil municipal (1970) i que no era casa pròpia. Dedicades genèricament tant a l’ensenyament com la sanitat, a la ciutat varen donar més importància al paper docent amb 3 col·legis a Sant Andreu, Sants i Barri Gòtic. La seva faceta assistencial es va reduir a l’asil d’ancians a Sant Andreu i mai varen tenir cases pròpiament sanitàries.
28. RELIGIOSES FILIPENSES MISSIONERES DE L’ENSENYAMENT
Conegudes com a Filipenses.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Marc i Gertrudis Castanyer a Mataró l’any 1858.
Establert a Barcelona l’any 1869.
La seva finalitat és fonamentalment l’ensenyament de nois i joves, a més de residències, cases d’exercicis i altres obres socials.
• Residència (1869-1875). Montcada, 25. Barri Gòtic.
A causa de la Revolució de 1868, les Filipenses perden totes les seves possessions a Mataró, casa mare i fundacional fins llavors. L’Institut gairebé es dissol, però la fundadora i dues religioses més decideixen establir-se a Barcelona a la Casa Puig Oriol. Es tracta d’un simple refugi donada la seva situació, sense establir ensenyament. No se sap si varen marxar poc després, o varen esperar a millorar la seva situació per fundar una casa més estable. En tot cas, l’establiment fou provisional i sense cap activitat.
• Casa d’Ensenyança (1875-1880). Pont de la Parra, 1. Barri Gòtic
Probable trasllat de la casa anterior, a una finca que acabaven de deixar lliure les Adoratrius. La comunitat ja s’estableix formada com a tal i incorporant la docència. S’obren classes gratuïtes per a noies del barri de Santa Maria del Mar i classes dominicals per a serventes. L’any 1880 es traslladaren a la nova Casa mare de Sant Gervasi.
• Ídem (1877-1879). Pont de la Parra, 3. Barri Gòtic.
Ampliació de la casa anterior. A aquesta finca es trasllada el Col·legi i exercicis espirituals, mentre a la casa anterior queda la residència de les religioses. Es tanca molt aviat, ja que segurament es traslladaren a Sant Gervasi.
• Col·legi de Nostra Senyora de Lourdes (1879). Via Augusta, 73-75 (abans España / Lincoln, 10). Sant Gervasi.
Col·legi Internat de pagament. També va fer de Seu Provincial i Noviciat fins el 1915 i residència de senyores. 1a ensenyança. Es compraren l’any 1879 uns amplis terrenys amb casa dita Can Regàs, edifici ruïnós de planta i pis, el qual fou restaurat i se li afegí un segon pis. Es va fer amb el clar convenciment d’establir una Casa mare pròpia a la ciutat i el seu Col·legi principal, des d’on es planificarien les posteriors fundacions a la ciutat i per substituir les dues petites cases de Pont de la Parra al Barri Gòtic. L’any 1880 ja devia estar en funcionament. S’especifica que és un Col·legi-Internat para señoritas, però apart també va existir l’Escola gratuïta Santa Teresita, situada al mateix edifici i que va funcionar fins els anys 50. També tenia Església pública, fins el naixement de la nova Església Parroquial, quan es va convertir en privada. Sembla que l’any 1909 no va ser atacat i al 1936 segurament fou saquejat. Després de la Guerra s’afegí el Parvulari (mixt) i la 2a ensenyança. Des de 1972 és un centre mixt. Alumnes: 20 (1908); 25 (1910). Amés, 60 noies gratuïtes (1914). Religioses: 12 (1927).
• Col·legi del Sagrat Cor (1881-1894). Mercaders, 36 pral. Barri Gòtic.
Col·legi i Residència de noies. La primera fundació realitzada tenint com a centre neuràlgic a Sant Gervasi.
• Col·legi de Nostra Senyora dels Dolors (1883-1893). Xuclà, 15 2n. Raval.
• Ídem (1893-1905). Carme, 31. Raval.
Trasllat de la casa anterior.
• Ídem (1905-1908). Pintor Fortuny. Raval.
Trasllat de la casa anterior, molt breu i desapareixent sense deixar rastre. Definitivament, les religioses decideixen abandonar el barri i traslladar-se a la nova fundació de Consell de Cent, 321 en la Dreta de l’Eixample. O com a màxim, seria destruïda durant la Setmana Tràgica.
• Col·legi (1905-1908). Rambla Catalunya, 40. Dreta Eixample.
Col·legi de 1a ensenyança. Es tracta d’un Col·legi que ja existia mencionat des de 1902, mixt fins 1905 i que no torna a esmentar-se des de 1907. Al encarregar-se’n les Filipenses passa a ser només de noies. Les Filipenses són anomenades des de 1912, però llavors ja no hi han referències a l’escola que desapareix al aparèixer la casa de Consell de Cent, 321.
• Col·legi (1908-1910). Consell de Cent, 321. Dreta Eixample.
Fusió dels col·legis existents a la ciutat, en concret dels de Pintor Fortuny i Rambla Catalunya. Malgrat la concentració de mitjans, tampoc va aconseguir tenir continuïtat i va desaparèixer al poc temps.
• Casa d’Ensenyança (1884?-1885). Gignàs, 41. Barri Gòtic.
Una de les moltes fundacions de les religioses de petites dimensions i escassos mitjans, de la qual no hi ha més constància que la seva existència en un moment concret.
• Col·legi de Nostra Senyora de Lourdes (1892-1907). Fontanella, 34 1r (abans 18). Barri Gòtic.
1a ensenyança de noies. Amb 3 aules, va ser en el seu moment el col·legi més gran de les religioses apart del de Sant Gervasi.
• Residència Femenina (1923-1989). Xuclà, 19. Raval.
Residència de noies i senyores grans.
• Residència del Sagrat Cor de Jesús (1893-1936). Sant Pere més Baix, 26. Barri Gòtic.
Residència de noies i senyores grans. Varen ocupar una casa de les Filles de la Caritat. Referida com a escola des de 1895 fins a 1919 aproximadament com a Col·legi, en realitat només feia de Residència. Des de 1919 apareix referida com a Casa d’exercicis i pupil·latge.
• Ídem (1939-1952). Roger de Llúria, 102. Dreta Eixample.
Trasllat de la casa anterior, com a resultat de la Guerra. Va continuar amb les mateixes finalitats.
• Casa d’Ensenyança (1902?-1920?). Nou de la Rambla, 52 (abans Conde del Asalto). Raval.
Casa d’ensenyament per a noies que no s’ha pogut comprovar que pertanyés al Institut. 1a ensenyança. Alumnes: 60 (1908).
• Residència i Noviciat (1915-1936; 1954).Nena Casas, 37-47 (abans 42-46). Sarrià.
Trasllat de la Seu Provincial a una monumental Torre del barri residencial de Tres Torres. Utilitzada com a Hospital de Sang durant la Guerra i posteriorment per a malalts de tuberculosi, no fou retornada a les religioses fins 1954. Llavors serví de nou com a Seu i Noviciat, però malgrat les seves enormes dimensions i grans possibilitats mai es va utilitzar com a Col·legi.
• Escola Gertrudis Castanyer (1954-1961). Nena Casas, 49. Sarrià.
Escola gratuïta per a noies del barri. Fou oberta a un petit edifici contigu a la Residència-Noviciat de les religioses, molt poc després que aquestes haguessin retornat i com a activitat formativa afegida per a les alumnes del Noviciat. Després de tancar-se l’edifici fou venut per construir-hi habitatges i les alumnes distribuïdes pels col·legis de la zona. Alumnes: 15.
- Anàlisi
Les Filipenses han tingut sempre com a finalitat fonamental l’ensenyament, encara que també han fomentat altres activitats paral·leles com a complement sempre subjecte a la seva finalitat principal. Bàsicament, les residències de noies joves. Fundades a Mataró l’any 1858, la caiguda de la Monarquia (1868) i la inestabilitat política subsegüent va provocar que fossin expropiades totes les seves possessions a Mataró i haguessin d’emigrar. El seu destí fou Barcelona, que fou el seu centre neuràlgic des de llavors.
Sempre ha sigut una Congregació petita: primer fundaren algunes cases per la província de Barcelona; posteriorment s’expandiren molt més per la resta de l’Estat, bàsicament a les províncies de Madrid, Palència i Valladolid i la ciutat de Sevilla. Inclús Barcelona deixà de ser Casa Generalícia per ser-ho Madrid. Actualment es mantenen encara a unes 10 localitats, però abans tampoc tenien moltes més.
Arribades a Barcelona, passaren uns anys refugiades (1869-72) on no varen tenir cap activitat i la comunitat gairebé va desaparèixer. Per fi, aconseguiren obrir una escola gratuïta al Barri Gòtic (1872-80), que era tan penós que ni tan sols se sap on estava obert. Aconseguiren mantenir-se durant els convulsos anys del Sexenni i poc a poc aconseguiren els suports necessaris per créixer a la ciutat. Quan els aconseguiren, varen adquirir una casa a Sant Gervasi (1879), que des de llavors va funcionar com a Internat i Casa Mare en substitució de la desapareguda a Mataró. Però aquests mitjans aconseguits varen quedar exhaurits molt aviat, quedant reduïts al Internat de Sant Gervasi. Això es reflecteix en els posteriors moviments de la Congregació a Barcelona, obrint diverses cases, però que en realitat eren sucursals de la principal de Sant Gervasi degut a la seva petitesa i escassa solidesa: escoles al Barri Gòtic (1881-1894), al Raval (1883-1908) i un altra al Barri Gòtic (1884?-1885). En una etapa posterior, es deixa l’ensenyament gratuït per obrir Col·legis de pagament al Barri Gòtic (1892), a la Dreta de l’Eixample (1905). Apart, com a finalitat complementària també s’obriren residències per a noies al Barri Gòtic (1893) i al Raval (1923).
D’aquesta manera, les Filipenses arribaven a tenir fins a 4 cases d’ensenyament l’any 1905: dos externats a la ciutat, l’Internat a la perifèria i una escola al Raval. La seva evolució havia sigut molt ensopida però definitivament a l’alça, al igual que feien altres comunitats; però sobtadament s’enfonsen: perden el Col·legi del Barri Gòtic (1907), l’Escola del Raval (1908) i el Col·legi de la Dreta (1910). Això es pot explicar per l’inici de l’expansió de les Filipenses enfora de la ciutat, destinant efectius humans a noves empreses. I per l’adquisició d’una gran Torre a Sarrià (1915) com a Casa mare i Noviciat. Des de llavors no va haver cap moviment més al camp docent, si exceptuem la breu Escola gratuïta a Sarrià (1954-61), molt posterior.
Mentre, les residències per a noies varen mantenir-se força més temps, però també varen anar desapareixent: la del Barri Gòtic (traslladada a la Dreta de l’Eixample l’any 1939), l’any 1952 i la del Raval, l’any 1989.
Actualment, les religioses només mantenen el Col·legi de Sant Gervasi. En conjunt, la pèrdua del gran pes que tenia Barcelona dins la comunitat en detriment de les noves fundacions a Castella i Madrid, varen causar que la Congregació perdés força a la ciutat d’una manera sobtada i en una època encara força favorable (si exceptuem la Setmana Tràgica, que també podria haver influït en la decisió de sortir a l’exterior). També els recursos i suports rebuts varen ser força intermitents, fent que la comunitat no assolís una situació de franca puixança fins 40 anys després de la seva arribada a la ciutat i en conseqüència es busquessin localitats més propícies.
29. DOMINIQUES DE LA PRESENTACIÓ DE LA SANTÍSSIMA VERGE
Conegudes com a Dominiques de la Presentació.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Marie Poussepin a Sainville (França) l’any 1696.
Establert a Barcelona des de 1870.
Les seves finalitats són l’ensenyament, sanitat, missions i altres obres de caritat.
• Asil - Col·legi de Nostra Senyora del Bon Consell (1870-1936). Plaça de Comas - Molins, 1-11 - Les Corts (abans Mayor) - Avinguda Diagonal - Joan Güell. Les Corts.
Casa situada a la Masia dita Can Duran o Can Feló, on des de 1864 ja existia l’Asil en règim de lloguer, portat per les Adoratrius i gestionat per una Junta de Senyores. L’any 1870 les religioses se’n fan càrrec i inclús la casa fou comprada definitivament l’any 1886.
Estava distribuïda en tres departaments:
- Col·legi de pagament per a noies. Alumnes: 100 (1901); 140 (1908); 190 (1910).
- Orfenat de noies. 9-21 anys. Internes: 60 (1901).
- Asil de joves. 14-25 anys. Internes: 40 (1901).
Les tres parts estaven totalment diferenciades. No fou incendiat l’any 1909 perquè varen poder-se defensar. No fou destruït l’any 1936, però fou requisat i utilitzat com a Presó de dones durant la Guerra i amb la Dictadura fins 1955. Per fi, l’any 1963 les religioses varen poder disposar novament de l’edifici i l’enderrocaren per construir un nou Col·legi. Però fruit de l’especulació immobiliària va ser venut i la Masia enderrocada l’any 1965. Actualment, al seu lloc hi ha el Corte Inglés de Diagonal, aixecat l’any 1974. Religioses: 29 (1927).
En algunes fonts entre 1877 i 1888, l’Asil apareix portat per les Germanes de la Sagrada Família i Sagrat Cor de Jesús. No es tracta més que d’una errata, originada a una Guia de Barcelona de 1877 i copiada reiteradament per guies posteriors. Mai va existir aquest Institut, ni pot tractar-se d’algun altre amb un nom semblant.
• Col·legi de la Presentació de la Santíssima Verge (1878-1887?). Carders, 15. Barri Gòtic.
Fundació inicial de la casa d’ensenyament més antiga de l’Institut, de la qual hi ha només dues referències l’any 1884 i 1887 i es va traslladar en data indeterminada.
• Ídem (1887?-1895?). Cucurulla, 4. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior.
• Ídem (1895?). Bellafila, 4 - Palma de Sant Just. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Col·legi de pagament per a noies, ja establertes en un edifici construït per elles que ha sigut definitiu. Esmentat per primera vegada l’any 1895. 1a ensenyança. Alumnes: 200 (1908). Religioses: 15 (1927).
• Secció filial n. 2 de l’Institut “Montserrat” (1967-73). Bellafila, 4. Barri Gòtic.
• Sales d’Asil de la Presentació de la Santíssima Verge (1896-1903). Torrijos, 46. Gràcia.
Parvulari gratuït mixt. De 3 a 12 anys. Fundat l’any 1858 per una particular, estava al carrer Riego (ara Bretón de los Herreros) i havia sigut encomanat a les Filles de la Caritat l’any 1877 fins que la Junta de Senyores va decidir substituir-les l’any 1896. Establert en un pis, per fills i filles de pares obrers pobres. S’imparteix ensenyança elemental (nois) i labors (noies). Tot l’any, excepte Agost. Amés, al local es troben les escoles del Patronato de Jóvenes amb 120 alumnes nocturnes i dominicals.
• Ídem (1903-1989). Torrijos, 62 - Sant Lluís, 1. Gràcia.
Trasllat de la casa anterior a un edifici més ampli. Atesos: 250 (1901); 425 (1908); 395 (1910); 325 (1914). Religioses: 5 (1901).
• Col·legi de la Presentació de la Santíssima Verge - Nostra Senyora del Roser (1903-1972). Gran Via, 491 (abans Cortes) - Viladomat. Esquerra Eixample.
Col·legi de pagament per a noies. Establert a la modernista Casa Golferichs, construïda l’any 1901 i on poc després s’establiren les religioses. Després del tancament del col·legi l’any 1972 les religioses vengueren la casa i actualment es propietat de l’ajuntament. És Centre Cívic i seu de la fundació Carles Pi i Sunyer. 1a ensenyança. Alumnes: 80 (1908); 86 (1910). Religioses: 8 (1927).
• Col·legi de la Presentació (1903-1905). Passatge Concepció, 8-10. Dreta Eixample.
Col·legi de pagament per a noies. 1a ensenyança.
• Ídem (1905-1958). Rosselló, 240. Dreta Eixample.
Trasllat de la casa anterior. Alumnes: 130 (1908); 123 (1910). Religioses: 15 (1927).
- Anàlisi
D’origen francès, les Dominiques de la Presentació varen ser fundades a finals del segle XVII amb unes finalitats que combinaven les tasques docents amb les sanitàries, sempre com a mitjà per fer la caritat. No varen arribar a territori espanyol fins un segle i mig després: a Arenys de Mar (1867), a prop de Barcelona i progressivament varen adoptar ràpidament el caràcter de comunitat catalana perquè la seva presència es centrà bàsicament a la ciutat de Barcelona i a la resta de la província i en menor grau a la resta de Catalunya. Ni tan sols la Llei de Combes a França (1903) canvià aquesta situació. Molt més tard passaren a la resta de l’Estat, però ocasionalment amb cases a Madrid, Palma, Burgos i algunes localitats d’Almeria. Actualment es mantenen unes 10 localitats espanyoles, però fonamentalment a Barcelona capital, on tenen vàries comunitats actives.
Precisament la seva segona fundació a l’estat fou a Barcelona (1870), al llavors municipi independent de Les Corts. Aquesta casa fou un compendi de les activitats de les religioses: allà varen conviure un Col·legi de pagament, un Orfenat per a noies i un Correccional de joves; però en compartiments diferents i totalment separats entre ells. Aquesta primera fundació resumia la seva filosofia, basada en multitud d’activitats simultànies, excepte la sanitat. Més tard obriren una Guarderia de nens pobres a Gràcia (1896) i un Col·legi al Barri Gòtic (1878). La Llei de Combes a França (1903) va provocar l’arribada de personal nou i amb això nous mitjans per obrir noves cases a la ciutat amb col·legis a l’Esquerra (1903) i a la Dreta de l’Eixample (1903), apart d’altres dedicades a la sanitat. Així arribaren a tenir 5 cases d’ensenyament a la ciutat, sent llavors un dels Instituts més nombrosos a la ciutat.
Amb el temps es va convertir en una comunitat dedicada tan sols a regentar Col·legis: les cases dedicades a la sanitat, també obertes des de 1903, varen durar molt pocs anys; i amb la Guerra Civil va desaparèixer la casa de Les Corts, que tenia finalitats més variades. Després de la Guerra, l’Institut es dedicà gairebé exclusivament a regentar els seus Col·legis, faceta que també ha anat perdent lentament: poc a poc, varen tancar els Col·legis de la Dreta (1958), de l’Esquerra (1972) i la Guarderia de Gràcia (1989). Actualment tan sols queda el Col·legi del Barri Gòtic.
Les Dominiques mantingueren inicialment la seva polivalència d’activitats: col·legis, orfenat, correccional, guarderia i des de 1903 la sanitat. Però amb el temps es varen decantar per l’ensenyament de pagament per classes socials mitjanes a las zones més cèntriques de la ciutat, exceptuant la Guarderia de Gràcia.
30. ORDE DE LA VISITACIÓ DE SANTA MARIA
Conegudes com a Saleses.
Orde monàstic.
Fundat per Sant Francesc de Sales i Santa Joana de Chantal a Annecy (França) l’any 1610.
Establert a Gràcia (Barcelona) des de 1874.
La seva finalitat és la vida contemplativa.
• Monestir de la Visitació de Santa Maria (1874-1884). Travessera de Dalt, 86. Gràcia.
Convent de clausura i Internat de pagament per a noies. Aquesta faceta docent apareix expressament des de la seva fundació. Establertes en una torre de Gràcia, propietat del polític Ramon Martí d’Eixalà. Al morir, la seva vídua i les seves tres filles entraren a la comunitat, afegint la torre com a Convent de la comunitat.
• Ídem (1884-1942). Passeig de Sant Joan, 88 (abans 222). Dreta Eixample.
Trasllat de la casa anterior. Convent, Església i Internat, expressament construïts per les Saleses. Un edifici és Convent, l’altre Internat i l’Església al centre. l’Internat es manté, malgrat l’hermetisme de dades, fins 1928 com a mínim. Incendiat l’any 1936, l’ensenyança desapareix i l’edifici passa als Germans Maristes. Religioses: 36 (1927).
• Ídem (1942). Passeig Vall d’Hebron, 256 (abans 27). Vall d’Hebron.
Trasllat de la casa anterior. Abandonen totalment l’ensenyança.
- Anàlisi
Les Saleses són un Orde monàstic fundat relativament tard, en un temps en què ja començaven a sorgir les primeres congregacions femenines amb una filosofia de vida força més activa i renovadora, però el seu estil de vida mirava més al passat: la seva tasca d’ensenyament estava supeditada a la seva vida contemplativa i no a l’inrevés, fet que a la llarga els va suposar deixar la tasca docent. La seva primera casa a Espanya fou Madrid (1748), obrint un Col·legi per a noies de la noblesa. Posteriorment varen fundar alguns convents més: Calatayud (1806), Oriola (1826) i ciutats grans com Barcelona (1874), Lugo (1900), Burgos o Vigo. Però en realitat s’han implantat amb més força en altres països europeus.
A Barcelona arribaren l’any 1874 amb una comunitat provinent de Madrid, convertint-se en el darrer Orde monàstic femení en instal·lar-se a la ciutat. S’establiren coincidint amb el final de la inestabilitat del Sexenni Democràtic i amb unes finalitats similars però adaptades als nous temps: vida de clausura i ensenyament selecte de pagament per classes benestants. En el seu cas destacaven pel seu hermetisme, que era total degut al seu caràcter d’Orde i no de Congregació, ja que no figuraven dades gairebé mai en totes les fonts consultades; però s’hi dedicaren fins 1936. El seu Internat fou de gran categoria i molt selecte, a jutjar pels mitjans que tingueren a la seva disposició: a Gràcia no s’instal·laren en un pis o caseta, sinó en una àmplia quinta. Després, el nou edifici (encara en peu) construït l’any 1884 expressament a la Dreta de l’Eixample amb Església, Convent i Internat, ocupa tota una illa de cases: és immens i impressionant, requerint quantiosos recursos.
En el seu moment l’edifici quedava prou enretirat de la ciutat; però amb el temps ho va engolir i amb la Guerra Civil va quedar molt malmès. Veient-se incapaces de afrontar les despeses per refer-lo i buscant un lloc més apartat d’acord amb el seu modus vivendi, les monges el varen vendre als Germans Maristes que també el varen usar com a Col·legi fins l’actualitat. Llavors, les Saleses decidiren oblidar la seva activitat docent portant una vida únicament de clausura a un nou convent a Barcelona (Vall d’Hebron) que ha perviscut fins l’actualitat.
31. FRANCISCANES MISSIONERES DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ
Conegudes com a Franciscanes Missioneres.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Anna Ravell i Barrera a La Garriga (Barcelona) l’any 1859.
Establert a Barcelona l’any 1874.
La seva finalitat és diversa: ensenyança, assistència sanitària, missions, residències de joves i ancians, etc.
• Casa (1874-1876). Provença. Esquerra Eixample.
Primera fundació a la ciutat. No està clara la docència, però es molt possible ja que les religioses es posaven en marxa res més arribar en totes les seves fundacions prèvies.
• Casa (1876-1895?). Enric Granados, 3 (abans Universitat). Esquerra Eixample.
Trasllat de la casa anterior. En data indeterminada es traslladà a Gran Via, 192.
• Casa (?-1889). Nou de Sant Francesc, 17. Barri Gòtic.
Segona fundació a la ciutat, sucursal de l’anterior. No està clara la seva funció.
• Casa (1889-1895?). Rull, 2 pral. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. En data indeterminada es traslladà a Gran Via, 192.
• Casa (1895?-1896?). Cortes, 186-192 (després Gran Via, 590). Esquerra Eixample.
Unificació de les dues cases anteriors. Dita com a Casa de Mares Franciscanes, no especifica de quin institut es tracta; però tot indica que varen ser aquestes religioses: segons l’Institut, al 192; segons altres fonts, el 186. Però queda molt clar que era una finca molt propera a l’actual i a la mateixa illa. Només hi han referències l’any 1895 i 1896 i tampoc es parla d’ensenyança.
• Col·legi Sant Francesc d’Assís (1896?). Plaça Universitat, 2. Esquerra Eixample.
Trasllat definitiu de la casa anterior. Col·legi de pagament i Seu provincial. Apareix nomenat, almenys, des de 1902. Amb 1a ensenyança, des de 1920 també apareix la 2a ensenyança i inclús estudis de Comerç. Alumnes: 74 (1908); 94 (1910). Religioses: 13 (1927).
• Col·legi Assumpció de Nostra Senyora (1876-1889). Rambla Poblenou, 107 (abans Passeig del Triomf). Poblenou.
Col·legi de pagament i escoles gratuïtes per a noies. Instal·lades en una casa de lloguer, més tard es comença a construir un nou edifici en propietat.
• Ídem (1889). Rambla Poblenou, 94-96 (abans Passeig del Triomf, 74-76). Poblenou.
Trasllat de la casa anterior. En el Col·legi, alumnes: 190 (1890); 93 pàrvules i 143 d’elemental (1902); 130 elem. (1908); 150 elem. (1910). A les escoles gratuïtes, alumnes: 35 diürnes (des de 3 anys), 306 nocturnes (des de 10) i 95 dominicals (des de 8) (1914). Incendiat l’any 1909, fou reobert en Octubre del mateix any. Religioses: 9 (1890); 12 (1914); 18 (1927).
• Col·legi Nostra Senyora de la Consolació (1890). Blasco de Garay, 52-58 / Plaça Blasco de Garay, 9. Poble Sec.
Col·legi de pagament per a noies, amb places gratuïtes. Casa fundada l’any 1887 per les Dominiques de l’Anunciata, que al poc temps les va ser traspassada. 1a ensenyança i des de 1920 també surt la 2a ensenyança. Fou incendiat l’any 1909 i posteriorment reconstruït. Alumnes: 58 i 25 gratuïtes (1908); 100 (1910); 98 (1914). Amés, escoles nocturnes: 160 (1899); 140 (1914). I dominicals: 250 (1899); 278 (1914). Religioses: 10 (1899); 9 (1914); 13 (1927).
• Secció Filial n. 3 de l’Institut Femení “Verdaguer” (1963-82). Blasco de Garay, 52. Poble Sec.
• Escoles de Nostra Senyora de Montserrat (1902?-1922?). Junta de Comerç, 16-20 (abans Mendizábal). Raval.
Escoles gratuïtes per a noies, dependents de la Real Asociacion de las Escuelas Dominicales. Existents anteriorment, eren mixtes fins que se’n fan càrrec les Religioses; segurament, des de llavors només per a noies. L’escola s’esmenta des de 1902, però les religioses no apareixen fins 1912. Alumnes: 40 nois i 18 noies (1908 i 1910); 160 alumnes (1914). Des de 1922 no hi han notícies.
• Col·legi de la Puríssima Concepció - Escoles del Montepío de Santa Madrona para obreras (1900-1977). Montcada, 19. Barri Gòtic.
Escola dominical per a noies establerta al Palau Meca, construït en el segle XVIII. Amb 1a ensenyança, les religioses se’n encarregaven de la secció escolar d’aquest centre obrer. Actualment s’hi troba el Museu Picasso. Alumnes: 40 (1908); 47 (1910). Religioses: 8 (1927).
• Col·legi Mare Anna Maria Ravell (1920-1991). Santaló, 33-35 - Marià Cubí, 171. Sant Gervasi.
Col·legi Internat de pagament per a noies. Només apareix des de 1929, però s’obrí l’any 1920. Des de 1977 també fa funcions de Col·legi Major i aquesta serà la seva única activitat des de 1991.
• Casa de família “Àngels Mateu” (1925-1936). Rosselló, 167. Esquerra Eixample.
Es desconeix el seu ús.
- Anàlisi
Les Franciscanes Missioneres tenen finalitats molt diversificades en l’actualitat, però als seus inicis només varen obrir escoles. Fundades a la Garriga l’any 1859 (prop de Barcelona) regentaren una escola, durant els 15 primers anys d’existència no varen tenir cap tipus d’expansió. Va ser a Barcelona on, es de 1874 iniciaren la seva expansió estenent-se bàsicament per tota la província barcelonina. En dates molt posteriors varen obrir cases a la resta de l’Estat, bàsicament per Euskadi i el llavors Marroc espanyol. Actualment es mantenen a una quinzena de localitats, concentrades fonamentalment a les províncies on sempre han tingut més pes: Barcelona, Biscaia i Guipúscoa a localitats generalment petites (si exceptuem la mateixa Barcelona).
La seva posició a la ciutat fou aparentment contradictòria. Les religioses es centraren des de l’inici a obrir col·legis de pagament, però ho feren a zones de la ciutat de caire social modest i inclús bàsicament obrer: a l’esquerra de l’Eixample (1874), Poble Nou (1876) i Poble Sec (1890). Per tant, es varen dedicar a atendre a les reduïdes elits d’aquests barris. Encara que no s’esmenta en tots aquests col·legis, és molt probable que cadascun tingués la seva proporció d’alumnes gratuïtes.
Després d’haver consolidat el seu paper docent a la ciutat, les religioses obriren cases d’ensenyament exclusivament gratuït al Barri Gòtic (1900-77) i al Raval (1902?-22?), regentant-hi escoles vinculades a associacions caritatives. Finalment, també oferiren un ensenyament per elits fundant l’Internat a Sant Gervasi (1920-91), quan ja s’havia destacat com a zona predilecta per centres docents d’aquesta mena.
Amb 5 cases en funcionament des de principis del segle XX, l’Institut va demostrar la fortalesa i estabilitat força habitual en les comunitats dedicades bàsicament a l’ensenyament de pagament: tres col·legis i un Internat donaven prou recursos per mantenir-se i a la vegada sostenir dues escoles gratuïtes. La Setmana Tràgica i la Guerra Civil no varen suposar cap replegament i només des de finals dels anys 70 reduïren els seus efectius amb el tancament de la casa del Barri Gòtic (1977) i la transformació de l’Internat de Sant Gervasi en residència universitària (1991). Per tant, ni es pot parlar de replegament: els col·legis sobreviuen i l’Internat ha sigut reconvertit. Tan sols han desaparegut les escoles.
Les Franciscanes no cobreixen grans zones urbanes, sinó que s’estableixen en nuclis urbans molt distants entre sí. Especialment important és el seu paper al Poble Sec i al Poblenou, on varen ser les primeres religioses en arribar a aquestes barriades i les úniques que han regentat una casa d’ensenyament estable. Per tant el seu paper ha sigut clau en aquests barris, on el seu caire creixentment proletari feren suficient la seva única presència, tant per motius econòmics (pagament) com ideològics (anticlericalisme). La resta de cases a la ciutat reforçaven tendències ja existents.
32. GERMANES CARMELITES TERESES DE SANT JOSEP
Conegudes pel mateix nom.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Teresa Toda i Teresa Guasch a Barcelona l’any 1878.
La seva finalitat és l’evangelització i obres de misericòrdia.
• Casa d’Ensenyança (1877-1878). Emplaçament desconegut. Raval.
Escola per a noies pobres, oberta quan l’Institut encara no havia sigut aprovat oficialment. Establerta en la Parròquia de Nostra Senyora del Carme, ha sigut impossible localitzar-la exactament.
• Casa d’Ensenyança (1878-1878). Peu de la Creu, 3. Raval.
Trasllat de la casa anterior.
• Casa d’Ensenyança (1878-1879). Grunyí, 5. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior.
• Escola i Asil de noies (1879-1879). Passeig de Sant Joan, 209-211 (ara 27-29 aprox.). Dreta Eixample.
Trasllat de la casa anterior. Juntament amb l’Escola, es planteja fundar un Asil de noies pobres com a afegit de les seves activitats. Arriben a tenir 50 internes, apart de les de l’Escola. Però la Junta de senyores que se’n havia d’encarregar no respon a les expectatives i a més contracten a les Religioses del Bon Pastor per substituir-les sense dir res. L’Asil es trasllada a Passeig de Gràcia, 28 a la Dreta de l’Eixample; però les Religioses abandonen l’empresa i marxen a Gràcia.
• Escola (1879-1880). Verdi, 95 (abans Ample). Gràcia.
Trasllat de la casa anterior. Per primera vegada, les religioses s’estableixen a Gràcia i ja no se’n mouran més del barri, malgrat canviar d’emplaçament encara vàries vegades. Aquesta adreça es correspon amb el Convent de les Clarisses de la Divina Providència i és possible que s’allotgessin allà per manca de mitjans a la Vila de Gràcia fins trobar una casa pròpia.
• Escola (1880-1881). Sant Pere Màrtir, 1. Gràcia.
Trasllat de la casa anterior. Se’n encarreguen de les Escoles Domènech, però tan sols aconsegueixen mantenir-se un curs.
• Col·legi de Nostra Senyora del Carme i Santa Teresa de Jesús (1881-1883). Sant Martí, 101. Gràcia.
Trasllat de la casa anterior, a la zona del Camp d’en Grassot.
• Ídem (1883-1885). Camèlies, 21. Gràcia.
Trasllat de la casa anterior a una Casa-Torre, mentre es construïa el nou edifici del carrer Verntallat.
• Asil i Escola de Sant Josep i Santa Teresa de Jesús (1885-1994). Verntallat, 1 (abans Olivo) - Rubí, 17. Gràcia.
L’any 1881 s’adquireixen uns terrenys, començant la construcció d’un nou edifici l’any 1883. La nova instal·lació, ja definitiva, fou inaugurada l’any 1885. Fou plantejat com a Asil de nenes internes, filles de militars i Escola d’alumnes externes. De 3 a 14 anys. Places gratuïtes en gran part. També es parla de Sales d’Asil en algun cas, però sembla part de l’Escola. Des de 1926 el Centre acull principalment noies pobres, òrfenes o no, i joves obreres. La casa no fou atacada ni incendiada l’any 1909, ni l’any 1936. Des de 1973 l’Asil desapareix, quedant el centre com a Col·legi d’externes fins a la seva clausura. L’edifici fou enderrocat, sent substituït per una residència de religioses grans del mateix Institut. Internes: 19 (1885); 43 (1899); 48 (1908); 52 (1910 i 1914); 200 (1945). Alumnes: 157 (1885). Religioses: 21 (1885 i 1927).
• Escola (1887-1887?). Encarnació, 62-64. Gràcia.
Escola per a noies pobres. Va durar molt poc.
• Escola (1894-1894?). Gràcia.
Escola per a noies pobres. Va durar molt poc.
• Centre del Nen Jesús de Praga. Barriada de les Banderes (1959-1962). Montjuïc.
- Anàlisi
Les Carmelites Tereses foren fundades a la mateixa ciutat (1878), en ple cor del Raval. La seva dedicació s’enfocà a l’atenció de noies desemparades, encara que als primers anys tan sols es dedicaren a l’ensenyament gratuït sense precisar cap col·lectiu marginal. Durant anys la seva expansió es reduí a Barcelona, passant després a Reus (1894) i Sabadell (1901) i multitud de viles de la província de Tarragona. Després passaren a la resta d’Espanya. Actualment es mantenen a unes 15 localitats, principalment a les grans ciutats de Catalunya; a la resta de l’Estat es mantenen a localitats petites, principalment a Castella-Lleó i ciutats grans com Madrid i Lleó.
Dedicades exclusivament a activitats de beneficència, la seva supervivència fou molt precària durant els seus primers anys, canviant constantment de emplaçament. Des del principi (inclús abans de ser aprovades pel Bisbat), la comunitat es mantenia amb una escola gratuïta, ja que mancaven els mitjans per posseir un Asil de noies. Per fi, l’any 1885 inauguren un edifici com a Orfenat de noies i Escola gratuïta a Gràcia. Aquesta fou la única casa que tingueren a la ciutat en molt temps, ja que altres dues escoles obertes a Gràcia (1887 i 1894) varen tenir una curtíssima vida d’uns mesos (o potser només unes setmanes).
Posteriorment, només l’any 1959 fundaren una Guarderia a Montjuïc que novament tampoc va tenir èxit i va tancar l’any 1962. Als anys setanta les religioses varen saber reciclar l’Orfenat de Gràcia com a Col·legi; però no varen poder evitar la seva desaparició l’any 1995.
Les Carmelites Tereses són una Congregació molt petita i pràcticament una comunitat de barri. De recursos humans i econòmics molt justos, quan aconseguiren tenir els mitjans adequats varen preferir concentrar-los en obrir cases afora de la ciutat i mai passaren de tenir un paper secundari. És més, a altres contrades el seu desenvolupament ha sigut superior, quedant la casa de Barcelona amb l’únic prestigi de ser la Casa mare de l’Institut però superada àmpliament en el conjunt de la ciutat pel major abast de moltes altres congregacions religioses (inclús ha deixat de ser Casa generalícia). Amb una casa única a la ciutat, enmig de la Vila de Gràcia, l’Orfenat fou aixecat dins el barri i per aquest barri, sense buscar ubicacions aïllades. Efectivament varen ser unes monges de barri, tant en el pla de l’ensenyament gratuït com en el d’atenció d’orfes.
Després de tancar el Col·legi, es mantenen amb una residència de religioses construïda al mateix lloc.
33. GERMANES DE NOSTRA SENYORA DE LA CARITAT DEL BON PASTOR
Conegudes com a Religioses del Bon Pastor.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Marie Euphrase Pelletier a Angers (França) l’any 1829.
Arribades a Barcelona l’any 1880.
La seva finalitat és l’evangelització del món marginal de noies i dones.
• Asil de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor (1880-1880). Passeig de Gràcia, 118 (abans 28). Gràcia.
Res més arribar a la ciutat, les religioses s’encarreguen de la secció femenina de la Casa de Correcció Municipal, que es separa de l’antic edifici i s’estableix en una de les cases de Salamanca situades al Passeig de Gràcia, amb unes 30 internes. Però al cap d’un mes es traslladen de nou.
• Ídem (1880-1892). Guillem Tell (abans Sant Josep). Sant Gervasi.
Trasllat de la casa anterior a una altra més amplia.
• Ídem (1892-1947). Aribau, 203 - Travessera de Gràcia costat mar (abans 95) - Bon Pastor (abans Buenos Aires, 2). Sant Gervasi.
Trasllat a un edifici construït ex professo per tal finalitat. Ensenyança elemental i d’oficis. Acolliment de noies joves portades pel Ajuntament, o per desig propi. Havia tres seccions: per preservar (sense viciar), desemparades (recuperables) i extraviades (ja perdudes). No fou incendiat l’any 1909. L’any 1947 es trasllada a l’antic Manicomi de Nova Belén.
Internes: 54 (1883); 200 (1895); 272 (1899); 112+67+64 (1901); ?+203+250 (1910). 100 places pagades pel Ajuntament; la resta gratuïtes. Religioses: 16 (1895); 27 (1927).
• Ídem. Asil per Doncellas i nenes (1947-1975). Císter, 36 (abans Nova Belén, 30). Sant Gervasi.
Trasllat de la casa anterior. Posteriorment l’Asil desapareix, transformat en un Col·legi i una Escola Professional per a acollides.
• Col·legi Maria Reina - Preservació (1975-1992). Císter, 58-62. Sant Gervasi.
Reforma de la casa anterior.
• Escoles Professionals Pelletier - Reeducació (1975-1988). Císter, 36. Sant Gervasi.
Reforma de la casa anterior.
• Germanes de la Creu (1973-78). Císter, 36. Sant Gervasi.
Dependències annexes a la casa anterior, però pertanyents a una branca interna de l’Institut: les Germanes de la Creu, dedicades a la clausura; però amb activitats similars a la resta de religioses, compatibles amb el seu estricte règim. Ja havien estat a la ciutat des de 1888, però fins ara no apareixien esmentades apart. En tot cas, no es tracta de cap Institut diferent. Posteriorment es traslladaren a Girona.
- Anàlisi
Les Religioses del Bon Pastor tenen com a objectiu la jove i la dona marginal, regint correccionals per la seva reeducació i un aprenentatge basat més en arts i oficis que no pas en lletres i números. La seva primera presència a Espanya fou justament Barcelona i després d’unes primeres dècades on pràcticament no creixeren (Madrid, Sevilla, Tuy), des dels anys 40 varen tenir força expansió per tot l’Estat. A Catalunya tan sols s’establiren a Girona (1930). Actualment es mantenen en unes 20 localitats espanyoles, sempre en grans ciutats. És a dir, als suburbis urbans, que és on sempre es trobava un nombrós col·lectiu de dones marginals.
Una Junta de senyores de la ciutat, amb l’objectiu d’obrir un correccional de joves, varen conèixer la seva tasca i varen cridar les Religioses del Bon Pastor per fer-se’n càrrec. Així s’obrí un petit correccional (1880); però la seva importància a la ciutat creixé sobtadament quan l’any 1881 varen rebre l’encàrrec de fer-se càrrec de la secció femenina de la Casa de Correcció Municipal. Des de bon principi les religioses varen imposar els seus mètodes, fent-la pràcticament seva en tots els aspectes: primer la varen separar de l’edifici on també estaven els homes, treballant amb una certa provisionalitat. Els mètodes i plantejaments pedagògics interns eren totalment seus, mentre la institució municipal es reservava el dret d’enviar un nombre determinat d’internes. L’any 1892 varen aconseguir inaugurar un edifici nou i inclús la seva construcció pel Correccional es veié fomentada pel fet d’estar regit per les religioses, atraient les donacions i suports massius que havien mancat quan la Institució estava únicament en mans municipals i que obligava a una provisionalitat endèmica (igual va passar amb la Casa de Correcció masculina quan se’n varen fer càrrec els Pares de Sant Pere ad Víncula).
Amb aquesta única casa (però de grans dimensions i importància a la ciutat) les religioses es mantingueren durant dècades. Posteriorment s’anaren adaptant a les noves circumstàncies socials del moment: es traslladaren a Sant Gervasi (1947), ja que la seva tasca havia de complir el requisit d’estar apartades del nucli urbà de la ciutat i el creixement urbà havia engolit l’antic edifici. Més tard la reconversió hagué de ser més profunda, reciclant el Correccional amb doble finalitat: un Col·legi i unes Escoles Professionals (1975), però igualment al servei dels sectors femenins més marginals. Malgrat això, tampoc fou viable aquesta fórmula i les dues cases acaben desapareixent: les Escoles Professionals l’any 1988 i el Col·legi l’any 1992. Des de llavors, les religioses continuen dedicant-se a activitats d’ajuda i reinserció social de joves i dones amb un format a petita escala en petites comunitats, però a la vegada més personalitzat. Es mantenen a Sant Gervasi, prop de l’antic edifici; i al barri de Canyelles des de 1974.
Anteriorment, la comunitat estava dividida en tres grups interns:
- Les Germanes del Bon Pastor (1829) pròpiament dites.
- Les Germanes Penitents o Magdalenes (1831), després dites Germanes de la Creu, dedicades a la vida contemplativa.
- Les Germanes Consagrades o Auxiliars (1835), una mena d’assistents de les Germanes del Bon Pastor.
Amb el Concili Vaticà II aquestes divisions varen desaparèixer formalment, malgrat que durant alguns anys (1973-78) les Germanes de la Creu apareixien a Barcelona esmentades apart de les Religioses del Bon Pastor; però vivint a la mateixa adreça.
34. CONGREGACIÓ DE MARIA REPARADORA
Conegudes com a Reparadores.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Emilie d’Oultremont a Strasbourg (França) l’any 1867.
Establert a Barcelona des de 1880.
La seva finalitat és la vida contemplativa i activa en forma de cases d’espiritualitat, catequesi i altres activitats dirigides a la reparació.
• Adoració del Santíssim Sagrament - Exercicis Espirituals (1880-1889). Comtal, 35. Barri Gòtic.
Casa dedicada a l’adoració. Les varen substituir les Religioses del Servei Domèstic i més tard els Germans de La Salle.
• Ídem - Escoles Nocturnes de l’Institut de Maria Reparadora (després Adoració del Santíssim Sagrament) (1900?-1914?). Casp, 49-51 (abans 81) - Girona, 32. Dreta Eixample.
Trasllat de la casa anterior. Oberta l’any 1889, com a activitat suplementària es donaren classes nocturnes i dominicals per a obreres. Almenys l’any 1900 i 1914 aquesta activitat s’esmenta. No fou incendiat l’any 1909, perquè varen aconseguir defensar l’edifici. Després no hi ha cap més notícia d’ensenyament, fins el seu tancament l’any 1988. Alumnes: 150 (1901 i 1914). Religioses: 43 (1927).
• Adoració del Santíssim Sagrament (1904-1976). Ganduxer, 130 - Maó, 2 (abans 1). Sant Gervasi.
Casa d’adoració, fou convertida també en Noviciat i Seu Provincial. Consistent en Capella i Convent construïts als anys 20, abastava gairebé tota la l’illa. Actualment tan sols queda l’edifici de la Capella, convertit en Biblioteca Municipal. No hi han notícies d’ensenyament en cap moment.
• Adoració. Guarderia (1970). Pont del Treball, 13 entresol 4a. Verneda.
Casa fundada l’any 1970, des de 1977 hi ha una Guarderia.
- Anàlisi
La vida de les Reparadores consta principalment d’una vida d’oració i contemplació, conjuntament amb el foment de l’oració dins el col·lectiu cristià. Tota la seva activitat, tant en el passat com en el present, s’ha fet sempre sota aquest prisma. Arribades a Sevilla (1857), es varen expandir regularment durant la segona meitat del segle XIX i part del XX amb moltes cases, ben repartides per tot l’Estat. A Catalunya, apart de Barcelona, també fundaren a Manresa. Actualment es mantenen a unes 35 localitats espanyoles, generalment ciutats grans i mitjanes, per tota Espanya.
A la ciutat arribaren l’any 1880, de manera provisional i establint-se definitivament a la Dreta de l’Eixample (1889). Més tard, obriren un altre convent a Sant Gervasi (1904), on mai hagué cap activitat docent. Al tractar-se d’una comunitat de vida activa bàsicament dedicada a l’oració, durant bastant temps varen tenir la seva acceptació; bàsicament dedicades al foment d’una vida cristiana devota, practicant i intensament religiosa, l’ensenyament fou una activitat molt reduïda feta sempre sota aquest prisma i sense que les religioses tinguessin cap preparació específica. Per tant, tant la qualitat com la duració d’aquestes classes varen ser molt poc representatives: com era habitual llavors, la Catequesi, els exercicis espirituals i altres activitats semblants formaven part de l’alliçonament escolar. Però l’escàs període docent fa suposar que el nivell acadèmic de les religioses per a la resta de matèries devia ser molt discret. Finalment, cap a 1915 cessen tota activitat docent.
Amb el pas del temps no variaren massa el seu modus vivendi i varen anar quedant creixentment arraconades, perdent efectius humans i materials. Tant fou així, que les dues cases que tenien a la ciutat (edificis propis amb convent i església, de dimensions bastant grans), varen ser clausurades i venudes (1976 i 1988). Actualment tan sols mantenen una Guarderia, oberta l’any 1977 a un pis que els serveix com a residència.
35. COMPANYIA DE SANTA TERESA DE JESÚS
Conegudes com a Teresianes.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Enric d’Ossó a Tarragona l’any 1876.
Arribades a Barcelona l’any 1880.
La seva finalitat és, exclusivament, l’ensenyament.
• Residència (1880-1880). Ramalleres, 20 1r 1r. Raval.
Primer establiment a la ciutat, mentre regularitzaven la seva situació.
• Ídem - Casa d’ensenyança (1880-1880). Freneria, 14. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Ja es varen donar algunes classes, però a molt poques alumnes i sense ser formalitzar-se com a Col·legi. Va desaparèixer al traslladar-se tota la comunitat a la casa de Gràcia.
• Col·legi Teresià de Sant Josep (1880). Nàpols, 359 - Travessera de Gràcia, 260 - Grassot, 146. Gràcia.
Col·legi de pagament per a noies. 1a ensenyança. Casa portada per l’Archicofradia Teresiana i patrocinades pel Centro Moral Instructivo de Gracia, que foren traspassades a les Teresianes. Classes diürnes i nocturnes i des de 1881 dominicals.
• Escoles Parroquials del Nen Jesús (1881-1913). Bailén, 93-95. Dreta Eixample.
Escoles gratuïtes de la Parròquia de la Concepció. Fundades per les Conferencias de San Vicente de Paúl, però traspassades enterament a les Teresianes. Classes de pàrvuls (mixta) i noies. Alumnes: 175 (1900). Religioses: 4 (1900).
• Escoles Parroquials del Nen Jesús (1887-1915?). Bailén 67, baixos. Dreta Eixample.
Escoles gratuïtes de la Parròquia de la Concepció. Classes de pàrvuls (mixta) i elemental i superior per a noies. Igualment fundades per les Conferencias de San Vicente de Paúl. Alumnes: 30 pàrvuls i 60 noies (1908); 60 i 40 (1910); 80 i 60 (1911). Religioses: 4 (1914).
• Col·legi (1881-1882). Bruch, 103 2n. Dreta Eixample.
Alumnes: 20 (1881).
• Ídem (1882-1884). Girona, 33. Dreta Eixample.
Trasllat de la casa anterior. A la vegada funcionà com a Casa de formació de religioses.
• Ídem (1884-1901). Passatge Méndez Vigo, 6. Dreta Eixample.
Trasllat de la casa anterior.
• Casa d’Ensenyança (1901-1909). Diputació, 264. Dreta Eixample.
Per coincidència cronològica podria tractar-se de la continuació de la casa anterior. Desaparegut durant la Setmana Tràgica. Alumnes: 40 nois i 50 noies.
• Col·legi de Jonqueres (1882-1895?). Arc de Jonqueres, 1 - Riera de Sant Joan, 45. Barri Gòtic.
Col·legi Externat de pagament per a noies. 1a ensenyança. Pertanyent a la germana d’un sacerdot amic de l’Institut, el Pare Vilarrasa, que el cedeix gratuïtament.
• Ídem (1895?-1902). Riera de Sant Joan, 22 1r. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior, molt a prop de la vella finca: gairebé enfront. És segur que va estar en aquest lloc, però no hi han més detalls.
• Col·legi Teresià de Jesús, Maria i Josep (1902-1921). Bilbao, 199 (ara Via Laietana, entre Comtal i Fontanella). Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Ara ja té nom específic. Alumnes: 100 (1908); 155 (1910). Religioses: 12 (1927).
• Col·legi i Casa d’Estudis (1886-1890). Sant Elies, 4. Sant Gervasi.
Col·legi Internat de pagament. A la vegada, funcionava com a Casa de Formació de les noves religioses i Seu provincial. En règim de lloguer, cap a 1888 es veié la insuficiència dels locals i es començà a planificar l’emplaçament posterior. Alumnes: 100 (1886).
• Col·legi Teresianes de Ganduxer (1890). Ganduxer, 85-105 (abans 41). Sant Gervasi.
Col·legi Internat, Seu provincial i Noviciat. L’any 1888 es comprà uns extensos terrenys, de fàcil accés per trobar-se prop del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona. A finals d’any es començà a bastir el nou edifici, acabant-se totalment a mitjans de 1890. En tot moment no es disposava de pressupost, però es varen aconseguir els diners de manera gairebé inverosímil. L’edifici va ser encomanat a un arquitecte actualment desconegut; però poc després de començar-lo es va posar sota la direcció d’Antoni Gaudí que li va donar el seu esplendor arquitectònic actual. Posteriorment se li va afegir l’ala esquerra, de menor qualitat. Alumnes: 50 (1908); 38 (1910). Religioses: 60 (1927).
• Ensenyança (1895?-1902). Sant Cristòfol, 8-12 1r. Gràcia.
Escola possiblement fundada i traspassada per les Josefines cap a 1894-95. L’ensenyança a càrrec de les Teresianes es menciona només l’any 1895. És possible que mantinguessin una residència perquè s’esmenta la casa fins 1928, però en tot cas l’ensenyança passaria a les Escolàpies l’any 1902. Alumnes: 140 (1908).
• Institut Teresià d’Estudis Superiors - Col·legi Teresià de Maria Immaculada (1908-1969). Rambla Catalunya, 126. Dreta Eixample.
Col·legi de pagament mixt. Es va comprar un gran edifici-xalet, obra de Puig i Cadafalch i que va destacar per oferir els més diversos ensenyaments: 1a i 2a ensenyança, Comerç i Magisteri i altres clases de adorno. Amés, tenia tant nois com noies. Alumnes: 30 nois i 20 noies. Religioses: 19 (1927).
• Col·legi (1924-1936). Arcs, 5. Barri Gòtic.
Casa documentada tan sols pel propi Institut, sense més referències. Obert per suplir la demanda del Col·legi de Bilbao, 199 tancat l’any 1921.
• Col·legi Nen Jesús. Barriada de les Banderes (1961-1970). Montjuïc.
Obra d’atenció social en aquest barri de barraques.
- Anàlisi
Les Teresianes no varen néixer com a comunitat religiosa pròpiament dita, sinó que l’objectiu primigeni fou formular-la com una associació de mestres laiques cristianes; però les circumstàncies del moment varen fer impossible tirar endavant una fórmula com aquella. Finalment, el projecte va cristal·litzar com una comunitat religiosa més; però les seves membres es varen seguir distingint per cursar sempre els estudis de Magisteri, obtenint una titulació i formació obligada per a tot seglar i que, com a religioses, n’estarien exemptes per Llei. Aquest fou un punt de qualitat acadèmica molt apreciat en el seu moment i que afavorí molt la seva expansió posterior.
Després d’uns inicis dubitatius, aviat quedà clar que no seria una comunitat de caire regional: varen tenir un creixement fulgurant des de 1879, amb cases obertes no només a Catalunya sinó també a la resta d’Espanya, Llatinoamèrica i inclús Àfrica. A Catalunya han fundat de manera força irregular, estenent-se només per la província de Tarragona i la ciutat de Barcelona i ho feren bàsicament durant el segle XIX. La seva expansió ha sigut permanent, fins ben entrat el segle XX. Actualment es mantenen a unes 35 localitats a tota Espanya, apart de la seva abundant presència a la resta del món.
Arribades a Barcelona l’any 1880, les Teresianes varen tenir una implantació asombrosa en pocs anys: es dedicaren bàsicament a la fundació de col·legis de pagament implantats gairebé sempre en barris de classe social mitjana-alta (salvant la fundació inicial a Gràcia) i amb gran èxit en pocs anys 6 cases obertes en 7 anys (1880-1887). Amb la seva formació acadèmica aconseguiren una reputació que es traduí en una ràpida difusió, però gairebé sempre circumscrites a certa categoria social mitjana i alta. Després del primer Col·legi obert a Gràcia (1880), fundaren de nous a la Dreta de l’Eixample (1881-1909) i al Barri Gòtic (1882-1921). Poc després sorgí l’Internat a Sant Gervasi (1886), amb un monumental edifici inaugurat l’any 1890 que dona a entendre el poder que aquesta comunitat havia aconseguit en pocs anys.
L’ensenyança gratuïta va quedar com un objectiu supeditat als Col·legis amb dues escoles parroquials a la Dreta de l’Eixample (1881-1913 i 1887-1915) i que varen néixer com a complement del Col·legi al mateix barri. I una altra a Gràcia (1895?-1902), però molt dubtosa. En tots els casos, les escoles varen tenir una vida bastant curta.
En menys de deu anys, les Teresianes es varen fer lloc. Des de llavors només funden l’Institut Teresià, a la Dreta de l’Eixample (1908-69), amb la gran novetat a l’època de incloure la 2a ensenyança per a noies. El Col·legi del Barri Gòtic (1924-36) només substituïa al tancat l’any 1921 al mateix barri. es mantenen religioses fundaren poques cases, però de consideració i certament emblemàtiques. Ja no funden més, ja que el Generalat de la comunitat estava deixant de fundar a Catalunya per concentrar esforços a l’exterior. Amés, l’any 1909 tenien 7 cases a la ciutat i un prestigi social envejable. Des de llavors disminueixen molt lentament: la Setmana Tràgica i la Guerra Civil destruïren un col·legi en cada cas i les escoles gratuïtes varen desaparèixer aviat.
Posteriorment, varen saber adaptar-se a les noves circumstàncies socials dels anys 50 i 60: amb la fundació de Montjuïc (1961-70), malgrat ser breu, demostrava que la comunitat deixava de mirar únicament cap a les elits socials de la ciutat.
L’any 1970 les Teresianes tan sols conservaven 2 cases a la ciutat; però profundament renovades i reforçades. Això es va demostrar posteriorment, quan la crisi viscuda als anys 70 i 80 que obligà a moltes comunitats religioses a tancar col·legis sencers (i inclús abandonar totalment la docència a la ciutat), a les Teresianes no les va afectar gens.
En general, aquesta comunitat ha sigut sempre de les preferides pels sectors socials mitjans i alts més tradicionals, gràcies a la seva avançada formació per a la seva tasca educativa sense perdre ni modificar l’essència ideològica catòlica imperant. Representen l’essència pròpia de l’ensenyança clerical, molt conservadora formal i estèticament i combinada amb una formació intel·lectual poc freqüent a les monges (almenys llavors). Aquest tarannà les va ajudar en el seu impressionant inici i també per saber renovar-se amb el canvi dels temps. Per tant, el seu lent descens durant el segle XX ha sigut únicament numèric i no qualitatiu ni d’abast social.
36. MISSIONERES FILLES DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE NATZARET
Conegudes com a Missioneres de Natzaret. Abans dites Filles de la Santa Casa de Natzaret.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat pel Beat Josep Manyanet i Manuela Colomina a Talarn l’any 1874.
Establert a Barcelona l’any 1884.
La seva finalitat exclusiva és l’ensenyança de nois i joves.
• Escoles Parroquials Puríssima Concepció. Plaça de Santa Anna, 14 / Parròquia de Santa Anna. Barri Gòtic.
Escoles parroquials de nois i noies, atribuïdes amb més fiabilitat a les Dames Negres. És possible que passés a Elles, mentre les Dames Negres tindrien una casa propera; però no està comprovat. En tot cas, les Escoles Parroquials varen desaparèixer l’any 1917.
• Casa (1884-1884). Tallers. Pis. Raval.
Retorn de l’Institut a la ciutat, quan encara no havia aconseguit regularitzar la seva situació legal. Per manca d’espai es traslladen de residència.
• Col·legi de Sant Josep (1884-1906). Santa Anna, 10. Pis. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. L’any 1886 adquireixen un altre pis de la finca i obren una Residència de senyores; i poc més tard comencen les classes de 1a ensenyança per a noies externes. L’any 1898 es tanca la Residència, deixant la casa únicament com a Col·legi.
• Ídem (1906-1908). Girona, 64 1r. Dreta Eixample
Trasllat de la casa anterior.
• Ídem (1908-1914). Arc de Jonqueres, 8 1r (ara Via Laietana, 52-54). Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Col·legi de pagament per a noies, ja esmentat l’any 1902 sense les religioses. Aquestes només apareixen mencionades justament des de 1908. Va sobreviure a l’apertura de la Via Laietana. Alumnes: 15 (1908); 18 (1910).
• Ídem (1914-1986). Josep Anselm Clavé, 27 - Nou de Sant Francesc, 16. Barri Gòtic.
Col·legi de pagament per a noies. Ensenyança elemental. Després fou reconvertit en Parvulari. Religioses: 14 (1927).
• Escoles gratuïtes del Apostolado de Señoras parala Preservación de la Fe- Col·legi i Escola de Nostra Senyora dels Àngels (1898). Sagrera, 68-72 (abans 10-12). Sagrera.
Escola gratuïta de noies. 1a ensenyança. Aquesta és una de les múltiples escoles que el Apostolado obrí a la ciutat i que en aquest cas concret foren dirigides per les Religioses. Cap a 1917 l’escola ja pren el nom de Nostra Senyora dels Àngels i segurament ja serien propietat de l’Institut. Alumnes: 145 (1908). Religioses: 10 (1927).
• Secció Filial n. 3 de l’Institut Femení “Infanta Isabel de Aragón” (1969?). Sagrera, 68-72. Sagrera.
• Col·legi Montserrat (1926-1965). Avinguda de Vallvidrera, 37 (abans s/n). Sarrià.
Col·legi Internat de pagament per a noies. 1a ensenyança.
• Ídem (1965). Avinguda de Vallvidrera, 68. Sarrià.
Trasllat de la casa anterior a un nou edifici, a l’altra banda del carrer però una mica més amunt, pujant a la muntanya del Tibidabo.
• Col·legi Núria (1930-1932?). Ferran Puig, 34. Sant Gervasi.
• Ídem (1932?-1936). Avinguda República Argentina, 19. Vallcarca.
Trasllat de la casa anterior.
• Filial Nostra Senyora dels Àngels (1968-1971). Torà, 6 (abans Menorca, 45-47). Verneda.
• Ídem (després Col·legi Natzaret) (1971-1981). Martí i Molins, 68. Sagrera.
Trasllat de la casa anterior, ja convertida en casa autònoma.
- Anàlisi
Les Religioses de Natzaret varen néixer com a fruit d’una escissió dins les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell a la seva comunitat de Sant Andreu (1880); però que per diverses circumstàncies no es varen poder organitzar en comunitat i es varen retirar de la ciutat. Altres fonts situen el seu origen a Talarn (1874), sent aquesta una qüestió sempre força polèmica. En qualsevol cas, les religioses es reorganitzaren l’any 1884 i ja s’instal·laren a la ciutat amb caràcter oficiós fins el seu reconeixement pel Bisbat com a Congregació l’any 1896. El seu creixement ha sigut molt escàs, reduint-se a Barcelona i després per algunes localitats pròximes (Aiguafreda, Esplugues de Llobregat, Badalona). A la resta de l’Estat només han arribat a Madrid i particularment a la província de Santa Cruz de Tenerife amb vàries cases. No hi ha més.
Poc després d’arribar novament a la ciutat i en plena incertesa en la seva supervivència, fundaren un Col·legi de pagament al Barri Gòtic (1886) per mantenir-se. Més tard, amb la seva situació ja regularitzada, obriren una escola gratuïta al barri de la Sagrera (1898), amb el suport del Apostolado de la Fe. Aquesta fundació té una trascendència enorme, ja que aquestes religioses varen ser les úniques en establir-se a la Sagrera i per tant han acaparat tota la demanda docent del barri durant més d’un segle sense cap alternativa d’aquesta mena.
En aquesta primera etapa les seves cases destaquen per la seva senzillesa i dedicació a sectors modestos i pobres: el Col·legi, malgrat ser de pagament, va tenir una vida molt precària amb 4 emplaçaments diferents fins consolidar-se l’any 1914. I l’Escola instal·lada en un suburbi obrer, tampoc era de la seva propietat.
Poc a poc, la comunitat cresqué: adquirí l’Escola de la Sagrera i va iniciar una nova etapa d’expansió als anys 20, però totalment oposat: en aquesta ocasió obren cases a la zona alta de la ciutat, de pagament i destinades a classes socials més elevades. Varen obrir un Internat a Sarrià (1926) i un altre Col·legi a Sant Gervasi (1930). D’aquesta manera, les Religioses de Natzaret arribaven a tenir 4 cases als anys 30 i de caràcter prou diversificat: dos col·legis internat i Escola.
La República va frenar aquesta expansió i amb la Guerra Civil es perdé el Col·legi de Sant Gervasi. Però no es produeix cap declivi de la Congregació, que manté durant les dècades següents la resta de cases. Símptoma de la seva bona salut fou l’apertura d’una sucursal de l’Escola de la Sagrera a la Verneda (1968), posteriorment convertit en casa autònoma. Durant els anys següents totes les cases d’ensenyament es convertiren en col·legis sense diferenciacions i només als anys 80 es fa palesa una davallada amb la desaparició dels col·legis de la Verneda (1981) i del Barri Gòtic (1986), aquesta darrera en part fruit de la decadència d’aquest barri i no per una dinàmica interna de replegament de les religioses. Actualment es mantenen les cases de la Sagrera i Sarrià.
37. FILLES DE MARIA AUXILIADORA
Conegudes com a Salesianes.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Sant Joan Bosco i Santa Maria Mazzarello a Mornese (Itàlia) l’any 1872.
Arribat a Barcelona l’any 1886.
La seva finalitat és l’ensenyança de la infància i la joventut, especialment pels més pobres, a imitació del mètode dels Salesians.
• Col·legi de Santa Dorotea (1886). Passeig de Sant Joan Bosco, 24 (abans Carretera de Barcelona a Sarrià, 8 / Passeig del Venerable Don Bosco, 5-6). Sarrià.
Col·legi Internat de pagament i Externat gratuït de noies pobres. Des de 6 anys. Alumnes: 55 internes (36 gratuïtes), 40 externes i 200 dominicals (1900); 60 (30 gratuïtes), 150, ? (1913). Religioses: 32 (1900 i 1914); 28 (1927).
• Col·legi de Maria Auxiliadora (abans Escoles) (1896-1909; 1927). Sepúlveda, 65 (abans 85). Sant Antoni.
Escoles gratuïtes per a noies pobres. Varen néixer com a complement de l’Escola oberta pels Salesians al mateix barri i així atendre tant a nois com a les noies de la zona. 1a ensenyança, amb classes diürnes, nocturnes i dominicals. Va ser incendiat l’any 1909, quedant pràcticament destruït i per culpa d’això no es va poder obrir fins 1927 malgrat que algunes fonts el mencionen durant aquest període. Fou saquejat l’any 1936, però no pas incendiat per trobar-se adossat a altres blocs d’habitatges. Des de 1939 ha vingut funcionant normalment. Alumnes: 239 diürnes, 70 nocturnes i 425 dominicals; de totes elles, 392 gratuïtes (1899); 200+100+100 (1909);156+84+123 (1914). Religioses: 4 (1896); 7 (1900); 9 (1927).
• Escoles del Patronat de la Divina Pastora - Patronat d’obreres de Sarrià i Taller de Puntaires (1912-1917). Mayor, 47. Sarrià.
Escoles gratuïtes per a noies i obreres. Escola diürna, nocturna i dominical. Parvulari, elemental i tècnica. Alumnes: 250. Adreça esmentada l’any 1916. Patrocinat per un particular, també té algun contacte amb les Caputxines de la Divina Pastora, però la casa apareix vinculada a les Salesianes.
• Ídem (1917-1936). Mañé i Flaquer, 24-26 (abans 16). Sarrià.
Trasllat de la casa anterior. La col·laboració de les Salesianes s’acaba amb la Guerra Civil, però el Patronat continua funcionant sota diverses formes docents fins a 1993. També acollí les Escoles Parroquials de Sarrià.
• Noviciat (1948-1980). Chapí, 72. Horta.
• Col·legi Mare de Déu de la Soledat (abans Patronat de Nostra Senyora de la Soledat) (1950).Segre, 35 (abans Torroja, 1). Sant Andreu.
1a ensenyança de nois. Escola Popular Catòlica sostinguda per un Patronat ja existent des de 1910 aproximadament i on ja varen estar les Dominiques de l’Anunciata (1924-36). Alumnes: 160 (1909).
• Escoles Professionals Maria Auxiliadora (1967). Saldes, 2-30. Vall d’Hebron.
- Anàlisi
Al igual que la Congregació masculina del mateix nom, les Salesianes es dediquen exclusivament a l’ensenyament per les classes populars i obreres. La seva germandat amb els Salesians és especialment estreta, ja que comparteixen fundador, carisma i línia d’expansió. Creada a Itàlia, d’allà va precisament va arribar la primera comunitat Salesiana a la península, justament al llavors municipi independent de Sarrià i instal·lant-se just al costat de les Escoles Professionals dels Salesians obertes dos anys abans. A més, les Salesianes destaquen per ser la segona comunitat italiana dedicada a l’ensenyament a Espanya després de les Ursulines (1792). A la ciutat foren les primeres, sent un fita única dintre d’unes comunitats sempre autòctones, o provinents de França.
Després de Barcelona s’expandiren principalment per Andalusia (al igual que havien fet els Salesians) i després per tot l’Estat. A Catalunya fundaren comparativament molt poc, gairebé sempre aprop de la capital. Actualment es mantenen en més de 50 localitats espanyoles, repartides per tota la península.
La seva expansió a la ciutat segueix el sistema ja conegut: dues cases, un Internat i un Externat. l’Internat es va fundar a Sarrià (1886), llavors independent de Barcelona i força allunyat del casc urbà. I un Col·legi al barri de Sant Antoni (1896), on igualment ja estaven presents els Salesians i que fou el centre docent més important d’aquest barri durant dècades.
A priori, les seves estructures educatives són similars a la d’altres comunitats, ja que les seves cases són formalment col·legis de pagament; però creant una modalitat econòmicament molt accessible per a aquells sectors més precaris. Les places gratuïtes són, en proporció, més que les de pagament, que a sobre eren molt econòmiques. Tampoc apareixen escoles gratuïtes separades físicament del col·legi. Aquest tracte les va fer, (al igual que els Salesians), molt apreciades en el seu moment. Tampoc hi han dades que assenyalin una separació de tracte entre alumnes gratuïtes i de pagament; però totes les condicions abans dites feien molt difícil que els sectors socials mitjans i alts més elitistes acudissin als seus Col·legis. A la vegada, això facilità un tracte més igualitari. Però les restà molts recursos: amb la Setmana Tràgica fou cremat i destruït el Col·legi de Sant Antoni i per manca de suport no va reobrir fins 1927.
Amb les dues cases dites, l’expansió de les Salesianes estava consolidada. Apart, també s’encarregaren del funcionament d’una escola de Patronat a Sarrià (1912).
Amb la Guerra Civil es va perdre l’Escola de Patronat., però obriren la resta de cases. Inclús fundaren noves cases als barris de Sant Andreu (1950), on assumiren un Patronat que va acabar sent seu. I a la Vall d’Hebron (1967), on novament s’instal·laren prop d’un Col·legi salesià, especialitzant-se en ensenyament tècnic i professional. Novament, la seva bona acollida es reflexa en la supervivència de totes les cases fundades fins ara: mantenint-se actualment amb 4 col·legis i sense cap tancament, és un cas d’estabilitat poc habitual.
38. MARES DELS DESAMPARATS I DE SANT JOSEP DE LA MUNTANYA
Conegudes com a Monges de Sant Josep de la Muntanya.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Ana Josefa Pérez Florido a Málaga l’any 1881.
Arribades a Barcelona l’any 1886.
Les seves finalitats són diverses: acció caritativa, social i educativa en cases d’infants, col·legis, residències universitàries, asils d’ancians...
• Casa (1886-1887). Ataülf, 12. Barri Gòtic.
Primer establiment a la ciutat a un petit pis, preparant l’obertura d’un futur orfenat. Amb gran precarietat i sense mitjans, aquesta casa no és més que una simple presa de contacte amb la ciutat. No va durar més de dos mesos, abans del seu trasllat a Sant Gervasi.
• Asil de Sant Josep (1887-1888?). Sant Gervasi.
Trasllat de la casa anterior. Establertes de lloguer a una torre anomenada el Putxet, on ja gaudeixen de mitjans i espai per obrir l’Orfenat de noies. En principi amb 20 òrfenes, aviat no poden atendre les demandes i es pensa en traslladar-se de nou a un altre lloc més funcional.
• Ídem (1888?-1895). Sant Salvador, 72. Gràcia.
Trasllat de la casa anterior. Establertes de nou de lloguer, les asilades augmenten fins a 40 òrfenes. Al acabar el lloguer de cinc anys, el propietari ven la finca i les religioses han de començar buscar un nou emplaçament.
• Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya (1895). Sant Josep de la Muntanya, 25 (abans de les Mines). Vallcarca.
Una devota va regalar a les religioses un extens terreny amb una petita torre, suficient per traslladar-se però amb poc espai. Aviat es varen començar les obres d’un nou edifici que fes d’Asil, Escola, Convent, amb Església i Capella: un complex de grans dimensions i amb una marcada qualitat arquitectònica. Començat l’any 1895, s’acabà d’edificar l’any 1902 però des de 1896 ja s’anaven habilitant les dependències que eren acabades. S’impartiren educació i ensenyança com a propis de la dona treballadora. De 4 a 12 anys. Asilades: 70 (1900); 80 (1914). Religioses: 14 (1900 i 1914).
Cap a 1970 va crear apart un Col·legi, però va desaparèixer l’any 1976. Actualment l’Asil es manté, acollint tant a nois com noies.
- Anàlisi
Tal com el seu nom indica, la prioritat de aquestes religioses és l’atenció als considerats com a desemparats, ja sigui a la infantesa a través de l’acolliment i l’ensenyament, ja sigui la vellesa amb asil d’ancians. La seva expansió es va dirigir principalment per poblacions de Jaén, Málaga i València i posteriorment per grans ciutats de la costa mediterrània (Sevilla, Granada, Palma), a més de Madrid, Saragossa i Sant Sebastià. Actualment es mantenen a unes 25 localitats de l’Estat.
A Barcelona varen arribar l’any 1886 amb l’objectiu d’obrir un orfenat, fet que no aconseguiren fins l’any següent a Sant Gervasi i que traslladaren a Gràcia un any més tard. Als pocs anys varen rebre la donació d’uns extensos terrenys on varen construir un monumental edifici, al barri de Vallcarca, però proper al seu Orfenat de Gràcia. Aquesta fou a seva única fundació a la ciutat i també a Catalunya, salvant una molt breu a Manresa (1889-1893). No han fet més moviments.
Amb el temps l’Asil s’ha anat reconvertint inicialment obrint una escola (1970); però no va continuar aquest procés, ja que la varen tancar l’any 1976. Finalment, ha acabat reconvertint-se en residència de dones treballadores sense perdre la seva finalitat original d’asil de nenes i joves. El gran valor artístic de l’edifici també ha contribuït a la seva supervivència fins l’actualitat.
Aquesta Comunitat inaugura un curt període (1886-1894) en el que arriben a consecutivament a Barcelona comunitats espanyoles gairebé en la seva totalitat. És a dir, ni franceses, ni catalanes, ni fundades a la mateixa ciutat. Un fenomen difícilment explicable.
39. RELIGIOSES DE MARIA IMMACULADA - SERVEI DOMÈSTIC
Conegudes com a Monges del Servei Domèstic.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per María López Vicuña a Madrid l’any 1876.
Establert a Barcelona des de 1887.
La seva finalitat és el servei domèstic, residència de joves i formació professional.
• Residència - Convent de les Reparadores (1887-1888). Casp, 49-51 (abans 81) - Girona, 32. Dreta Eixample.
Establiment inicial a la ciutat, per preparar les seves activitats a la ciutat. Allotjades provisionalment al Convent de les Reparadores. Gràcies a la Mecenes Dorotea de Chopitea varen aconseguir llogar la seva primera casa i finançar els primers passos de l’Institut.
• Col·legi pel Servei Domèstic (1888-1890). Comtal, 35 2n. Barri Gòtic.
Primer emplaçament oficial a la ciutat, de lloguer. Ja està documentat l’ensenyament per a serventes. Varen ser desallotjades i tota la finca va ser llogada als Germans de La Salle on establiren el Col·legi Comtal.
• Ídem (1890-96). Comtal, 9 2n. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior igualment de lloguer. Però més petit, donada la seva precarietat i la precipitació amb la que varen tenir que marxar de l’emplaçament anterior.
• Escola Tècnica-Professional López Vicuña (abans Refugi i Escoles de Maria Immaculada pel Servei Domèstic - Acadèmia Maria Immaculada) (1896). Consell de Cent, 393-397 (abans 403) - Girona, 75. Dreta Eixample.
Trasllat de la casa anterior. La finca fou comprada l’any 1890, començant les obres del nou edifici el mateix any. Poc després fou inaugurada. Inicialment només comprenia el número 393, comprant-se el xamfrà de Consell de Cent 395-397 - Girona, 75 poc abans de la Guerra per manca d’espai. No fou incendiat l’any 1909 i durant la Guerra la casa va funcionar com Hospital i no patí destrosses. El xamfrà afegit fou enderrocat per construir una ampliació més capaç, sent inaugurada l’any 1970 i donant-li la fesomia actual.
La casa ja apareix dedicada a l’atenció de Serventes en tots els sentits. Es proporcionava allotjament temporal, servei de col·locació a cases “dignes” i ensenyament adequat al seu comès. Classes nocturnes (elemental i labors pròpies del seu ofici) i dominicals (urbanitat), tant per a serventes allotjades o no. Tot gratuït. Actualment el centre subsisteix amb objectius similars, adaptant-se als nous temps: Escola Professional de noies i Residència d’estudiants. Alumnes: 800 (1899); més de 1000 (1911). Religioses: 41 (1928).
- Anàlisi
Com el seu nom indica, aquestes religioses tenen com a prioritat l’acolliment, atenció i formació de la dona treballadora. Antigament el seu objectiu únic eren les serventes, tant aquelles pendents de col·locació (acollides), com d’aquelles que buscaven formació adequada a la seva tasca laboral. Varen tenir molt èxit des dels seus començaments, ja que es varen implantar per totes les grans ciutats de la península amb una expansió molt regular durant dècades. El radical canvi social posterior, que ha eliminat gairebé per complet la figura de la serventa, no les ha afectat en absolut: actualment es mantenen amb unes 50 ciutats espanyoles, amb residències de joves treballadores o escoles de formació professional. A Catalunya només han fundat a Barcelona.
Arribades des de Madrid a la ciutat l’any 1887 de manera molt provisional, fou a l’any següent quan gràcies a una Mecenes obriren una escola per a serventes al Barri Gòtic (1888). Simultàniament, compraren un terreny on construïren la seva seu definitiva a la Dreta de l’Eixample (1896). Allà oferiren el tracte considerat adequat per aquest col·lectiu: nocions elementals, bones maneres, borsa de treball i allotjament per qui ho necessités. No varen fundar més cases (normalment, a totes les ciutats on arribaren solien tenir una única casa), ja que l’edifici era de dimensions força grans i a la vegada molt funcional.
La seva presència a la dreta de l’Eixample pot semblar contradictòria, degut al caràcter social mitjà-alt del barri; però això es deu a que aquesta casa té una funcionalitat molt específica: el personal de servei domèstic, molt habitual en aquesta zona. El seu caràcter formatiu, acollidor i subministrador de serventes ho feia ideal en una zona com aquella. Una activitat molt d’acord amb el pensament de les classes socials més poderoses del moment.
Amb el pas del temps han sabut no quedar desfasades i s’han adaptat perfectament, sense perillar la seva subsistència mantenint-se amb èxit. Per una banda s’han abocat dins l’ensenyament professional femení i per un altre costat amb una residència per treballadores i estudiants. No hi ha cap senyal de possible desaparició.
40. GERMANES HOSPITÀLARIES DEL SAGRAT COR DE JESÚS
Conegudes pel mateix nom.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat pel Beat Benito Menni, Angustias Jiménez i Josefa Recio a Madrid l’any 1881.
Establert a Barcelona des de 1888.
La seva finalitat és l’assistència a malalts, especialment deficients i ancians.
• Hospital-Asil de Sant Rafael (1889-1963). Cabestany, 1 (abans San Benito) - Vallespir, 191. Les Corts.
Hospital per a noies escrofulosas i dementes, fins que curen. De 3 a 12 anys. Al local es proporciona instrucció i ocupacions adequades al seu estat. Internes: 88 (1900); 102 (1914). Religioses: 20 (1900); 24 (1927).
• Col·legi del Hospital de Sant Rafael (1963-1986). Passeig de la Vall d’Hebron, 107. Vall d’Hebron.
Trasllat de la casa anterior. Actualment l’Hospital existeix, però sense cap tipus d’ensenyament. Internes: 150 (1963).
- Anàlisi
Les Hospitalàries varen ser fundades a Madrid pel llavors Superior General dels Hospitalaris de Sant Joan de Déu i conseqüentment les seves activitats (i la seva evolució) varen ser paral·leles a les d’aquesta Orde masculina. Com el seu nom indica tenen una finalitat bàsicament sanitària; per tant, l’ensenyament hauria de quedar molt lluny i fora d’aquest estudi. Però al seu moment varen tenir també com a objectiu assistencial als nens malalts. Donades aquestes circumstàncies, en força casos els nens havien de tenir una convalescència molt llarga. Com a conseqüència, les religioses també impartiren classes pels seus nens malalts com a complement de les convalescències. Molt a posteriori quan les condicions sanitàries varen millorar molt i les llargs ingressos als hospitals no eren tan necessaris, aquesta activitat docent va desaparèixer. Actualment es dediquen específicament als disminuïts psíquics.
Es varen expandir per tota Espanya, fen-se càrrec principalment de sanatoris, manicomis i en menor mesura algunes cases de salut de noies o dones malaltes. Després d’arribar a Barcelona, a Catalunya també arribaren a Sant Boi de Llobregat (1895) igualment al costat dels Hospitalaris; i algunes cases més després de la Guerra Civil. Actualment es mantenen a més de 30 localitats de la península.
Arribades a Barcelona, concentraren els seus esforços en una única casa, que era Asil i Hospital per a noies malaltes d’escrofulosi i per dements. Degut al seu agermanament amb els Hospitalaris fou oberta a Les Corts, prop del hospital que aquests obriren al mateix barri una pocs anys abans. No fundaren més cases.
Traslladades a la Vall d’Hebron (1963), la casa va ser denominada oficialment com Hospital; però la seva secció escolar va sobreviure força anys: fins 1986, que va passar a albergar únicament a tasques sanitàries. Encara que actualment es dediquen principalment als disminuïts psíquics (a la resta de Catalunya només es dediquen a això), a Barcelona encara es mantenen amb tasques sanitàries. I des de 1986 han deixat de ser comunitat docent.
41. GERMANES FRANCISCANES DELS SAGRATS CORS DE JESÚS I MARIA
Conegudes com a Franciscanes dels Sagrats Cors.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Carmen González Ramos a Antequera (Málaga) l’any 1884.
Establert a Barcelona des de 1889.
La seva finalitat és l’educació, i l’assistència de malalts i ancians.
• Asil-Cuna del Nen Jesús i Taller de la Puríssima Concepció i de Sant Francesc (1887-1887). Sant Pere més Baix, 82 1r. Barri Gòtic.
Jardí d’infància per fills d’obrers fins a 7 anys, i escola de formació professional per joves obreres, fundat per una Junta de Senyores seglars membres de la Tercera Orde Seglar de Sant Francesc.
• Ídem (1887-1889). Riera de Sant Joan, 22 Pral. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Les senyores plantegen la possibilitat de fundar un Institut religiós, però acaben decidint integrar-se en un altra. Així criden a les Franciscanes dels Sagrats Cors, cedint-les l’Asil i integrant-se a la comunitat de religioses.
• Comunitat (1889-1889). Bruch, 70. Dreta Eixample.
Establiment inicial de la comunitat arribada a Barcelona, abans de fer-se càrrec de l’Asil-Cuna.
• Asil-Cuna del Nen Jesús (1889-1903). Riera de Sant Joan, 22 Pral. Barri Gòtic.
L’Asil-Cuna passa a dependre de les religioses, i s’atenen tant nens i nenes com nadons. En canvi, desapareixen les notícies referents al Taller de noies obreres. També hi han classes nocturnes i dominicals per a noies i obreres. Atesos: 200 (1895); 314 (1901). Alumnes: 126 (1901). Religioses: 15 (1901).
• Ídem (1903-1908). Montcada, 25. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior, causat per la manca d’espai. El trasllat és més ampli però provisional, mentre es prepara la casa següent.
• Ídem - Guarderia-Cuna i Escoles del Nen Jesús (1908). Montcada, 18. Barri gòtic.
Trasllat de la casa anterior a una gran casa, àmplia i condicionada. No hi han notícies respecte als successos de la Setmana Tràgica. Continuen les mateixes activitats, amb l’afegit d’algunes noies internes. Acollits: 330 (1910); 290 nens i 40 nadons (1921). Religioses: 9 (1914); 10 (1927).
• Col·legi de Santa Teresa de Jesús (després Obra Benéfico-social Niño Dios) (1892). Mallorca, 509 (abans 505). Camp de l’Arpa.
Obra escolar nascuda com a complement del Hospital del Nen Déu.
- Anàlisi
Les Franciscanes dels Sagrats Cors es dediquen equitativament a l’ensenyament i a la sanitat, fent incidència en el mon més marginal. A posteriori s’han concentrat més en el sectors marginals, amb una acció més directa més enllà de les aules o dels hospitals. Es tracta d’una comunitat molt petita, d’abast i mitjans molt limitats inclús en els seus millors moments, que fora d’Espanya és pràcticament testimonial.
Inicialment s’expandiren per poblacions petites d’Andalusia, i la seva arribada a Catalunya es donà a Tiana (1887), seguint-se Barcelona, que fou la única gran ciutat on varen estar presents durant molt de temps, i des d’on fundaren a nombroses poblacions dels voltants. Actualment es mantenen a unes 15 localitats espanyoles, fonamentalment a la província de Barcelona i a Andalusia, i majoritàriament a poblacions petites.
Les religioses varen arribar a la ciutat per encarregar-se d’una entitat ja existent al Barri Gòtic (1889), que constava de Jardí d’Infància i Escola per obreres. Ja instal·lades, només es dedicaren al cuidat de nadons i eliminaren el Taller d’obreres. Al poc temps s’encarregaren d’un Hospital infantil al Camp de l’Arpa (1892), que també constava d’Escola gratuïta.
Així, les religioses culminaren la seva expansió a la ciutat en pocs anys. Posteriorment varen afegir l’ensenyament professional a la casa del Camp de l’Arpa. Inclús fins els anys 10 del segle XX continuaven fundant cases pels voltants de Barcelona.
Destaca molt que aquestes religioses, tan limitades en els seus orígens i treballs, s’hagin mantingut fins ara sense cap erosió. Varen obtenir les dues cases com a gestores, no com a propietàries, i sent molt dependents d’ajudes i suports externs. Sempre dedicades i fidels als sectors humils del Barri Gòtic i del Camp de l’Arpa, mai obriren cap casa de pagament, ni varen fer cap canvi d’orientació en aquest sentit: el seu objectiu sempre foren els sectors més modestos. Per això resulta sorprenent que continuïn mantenint-se avui en dia després de més d’un segle sense perdre presència a la ciutat, mancades dels suports econòmics i socials originats per l’ensenyament de pagament.
En canvi, a la resta de Catalunya han perdut gairebé totes les seves cases, mantenint-se només a Tiana, Mataró i Santa Coloma de Gramenet.
42. JOSEFINES DE LA CARITAT
Conegudes com a Josefines de Vic.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Caterina Coromina a Vic l’any 1877.
Arribades a Barcelona l’any 1892.
La seva funció és l’atenció sanitària de malalts i ancians.
• Atenció d’una dona dement. Can Negre (1892-1920?). Avinguda de Sarrià - Buïgas - Can Ràbia (abans Torre el Negre, 10). Sarrià.
Primera presència de les Religioses a la ciutat, en el llavors municipi independent de Sarrià. Es varen instal·lar tres religioses en una masia dita Can Negre, dedicades a cuidar a una dona dement fins la seva mort. No està definit quan varen deixar d’ocupar-se’n. La masia va desaparèixer l’any 1956.
• Casa (1895-1895?). Fortuny. Raval.
Primera fundació de la comunitat al casc urbà de la ciutat, inicialment tan sols dedicada a residència de les religioses. Molt aviat es traslladà.
• Ídem - Germanes de la Caritat (1895-1916). Carme, 31 2n 2a. Raval.
Trasllat de la casa anterior, ja dedicada a vetlla domiciliària de malalts. No apareix la docència. El seu nom tampoc surt esmentat correctament.
• Ídem (1916-1928). Baixada del Caçador, 2. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior.
• Ídem (1928-1936). Placeta de Montcada, 3. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior.
• Casa de Lactància i Cuna - Sales d’Asil (1896-1913). Hospital, 67 (abans 127). Raval.
La Casa de Lactància i Cuna era una associació fundada l’any 1888 per atendre nadons i nens. En 1896 sol·licità a les Josefines els seus serveis per atendre la fundació, que se’n encarregaren de de llavors. Guarderia gratuïta mixta per fills d’obrers, fins a 5 anys. són esmentades fins 1914, quan varen ser substituïdes per les Carmelites de Sant Josep. Atesos: 416 (1900); 300 (1914). Religioses: 7 (1900).
• Casa (1896-1957). Carreró de les Carolines, 7-11 (abans Callejón de San Gervasio, 9-11). Gràcia.
Primera i única fundació estable i pròpia de l’Institut a la ciutat. Porta a terme les seves activitats fonamentals: casa de salut i vetlla de malalts. Mai apareix la docència. Religioses: 17 (1927).
• Ídem (1957). Avinguda Príncep d’Astúries, 42. Gràcia.
Trasllat de la casa anterior amb els mateixos fins.
• Casa d’ensenyança (1894?-1895?). San Cristòfol. Gràcia.
Escola gratuïta per a noies, qualificada com a “Col·legi benèfic” a càrrec de les Josefines. Esmentada l’any 1894 i 1895, possiblement es tracti d’una errata i es referís a les Teresianes. Si no, ràpidament fou traspassada a aquestes i poc després a les Escolàpies. Es tractaria d’un primer intent de fundació fracassat, sense documentar per la mateixa comunitat.
• Hospederia de l’Immaculat Cor de Maria - Refugi de Serventes (1917-1926). Matilde, 8. Gràcia.
Esmentada des de 1917, l’any 1926 passà a les Claretianes. Malgrat el seu nom, l’acolliment es només de dones i no de nenes. Tampoc mai es parla específicament de docència, ni de nenes ni d’adultes.
- Anàlisi
Les Josefines tenen una activitat fonamentalment assistencial, tant en hospitals com en residències d’ancians. La seva expansió es va concentrar en la província de Barcelona (principalment Vic i els seus voltants) i en menor grau a la de Girona principalment fins a principis del segle XX. A la resta de l’Estat no han tingut gairebé presència. Actualment han tancat moltes cases i només es mantenen a 10 localitats, 9 d’elles a la província de Barcelona, i una a Burgos.
Arribades a Barcelona l’any 1895, la feina que varen desenvolupar amb més freqüència va ser la vetlla de malalts. També, en menor grau, l’acolliment de serventes. L’activitat docent es redueix al seu paper a la Casa de Lactància al Raval (1896-1913), associació privada que atenia a nadons i infants des d’un punt de vista més assistencial que educatiu, i que cridà a les Josefines per fer-se’n càrrec. Per altra banda, l’Escola gratuïta (1894?-95?) durà molt poc i presenta molts dubtes d’autenticitat.
Després de ser rellevades a la Casa de Lactància, les religioses s’han dedicat a feines únicament sanitàries i assistencials. Per tant, el paper de les Josefines dins el món de la infància fou molt transitori i marcat més per un to assistencial que no pas docent.
43. SERVENTES DE LA PASSIÓ
Conegudes pel mateix nom.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Teresa Gallifa a Vic l’any 1886.
Arribades a Barcelona l’any 1893.
La seva finalitat és l’acollida de dones embarassades i mares solteres, guarderies, ancians i malalts.
• Asil de Santa Isabel (abans de la Visitació de Nostra Senyora) (1893-1931). Martí, 18. Gràcia.
Asil per embarassades, per donar a llum amb pudor i discreció.
• Ídem (1931-1973). Llobet i Vall-llosera, 12 (abans Valls, 6). Guinardó.
Trasllat de la casa anterior amb similars finalitats, que posteriorment també va incloure a les mares solteres. Conseqüentment, els seus nadons també necessitaven cuidats i per això nasqué la casa següent, adossada a la primera.
• Guarderia Mare Teresa (1973). Llobet i Vall-llosera, 14 (abans Valls, 6). Guinardó.
Ampliació de la casa anterior amb una guarderia pels nadons de les mares solteres.
- Anàlisi
Les Serventes de la Passió tenen com a objectiu genèric l’atenció de la dona en totes aquelles circumstàncies de mancança o dificultat que pugui patir. No només es podien dedicar a la reeducació, com altres congregacions ja feien; sinó que també atenien a mares solteres o embarassades, albergant-les amb la prudent discrecionalitat que temps passats exigien.
Fundades a Vic, l’any 1893 es traslladaren totes les religioses a Barcelona, sent des de llavors la Casa Mare de la comunitat i on més activitats han desenvolupat. Han tingut una expansió molt petita, primer amb algunes cases per la província de Barcelona i sempre pels voltants de Vic. Després fundaren a la resta de l’Estat, igualment molt poc, arribant a València i Vigo. Actualment es mantenen en 7 localitats, fonamentalment a Barcelona i província.
Arribades a Barcelona, es dedicaren a l’allotjament de dones embarassades i més tard de mares solteres, amb una finalitat d’acolliment discrecional. No havia cap tipus d’ensenyament ni reeducació. Després també han treballat a una Clínica (1930) i a una residència per treballadores (1979).
Amb el pas del temps, les religioses varen anar eixamplant l’abast de les seves activitats a totes les seves cases: primer la sanitat, i als darrers temps també residències per treballadores, guarderies, i asils d’ancians. Per tant, la seva faceta docent es redueix molt recent, breu i reduïda a guarderies. Aquesta tasca la duen a terme a Barcelona des de 1973, quan la casa d’acollida de dones embarassades també va incloure mares solteres; i, per tant, calia una Guarderia pels petits. Així doncs, el seu paper és simplement testimonial.
44. GERMANES OBLATES DEL SANTÍSSIM REDEMPTOR
Conegudes com a Oblates del Redemptor.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Josep Maria Benet i Antònia Maria Oviedo a Ciempozuelos (Madrid) l’any 1864.
Establert a Barcelona l’any 1894.
La seva finalitat és l’acollida i atenció a la dona amenaçada per la prostitució.
• Casa (1894-1895). Duran i Bas (abans Gobernador). Barri Gòtic.
Emplaçament inicial de les religioses a la ciutat, molt petit. És molt probable que ja comencessin les seves activitats, però no està comprovat.
• Asil (1895-1895). Basea, 31. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior. Finca amb jardí de lloguer, on sí es va poder obrir-se un Asil per a noies. Degut a la precarietat i la poca tranquil·litat del lloc, varen decidir marxar i la finca va passar a les Carmelites Missioneres, que varen obrir una casa de Beneficència. En tot cas, la finca va desaparèixer amb l’apertura de la Via Laietana, corresponent-se aproximadament amb l’alçada dels números 11-12 d’aquest carrer.
• Asil de Desemparades de Sant Alfons de Ligori (1895-1992). Bellesguard, 30 (abans Camí del Cementiri, 15 / Arrabal, 50 / Sant Joan de La Salle, 50). Sant Gervasi.
Trasllat de la casa anterior. Les religioses compraren una propietat consistent en amplis terrenys i una casa. Als terrenys hi va estar l’antic palau de Bellesguard, antiga residència d’estiueig dels reis de la Corona d’Aragó, reduït llavors a runes. Precisament els seus fonaments varen servir per construir el nou edifici, amb una monumental Església (l’únic que sobreviu actualment de l’edifici original) i àmplies dependències per les acollides que va ser acabat l’any 1926 en un estil modernista-goticista.
La casa era un Correccional de noies joves, vingudes generalment del mon marginal. L’ingrés era voluntari i el temps que es desitjava. Rebudes des de 18 anys, després de 1939 s’acceptaven també des de 10 anys. Tot gratuït. Des de 1984 s’anomenava Residència de noies, però el seu caràcter no va canviar. Només va afegir l’acolliment de noies de famílies problemàtiques. En 1992 es va vendre, i actualment és la Seu de diverses facultats de la Fundació Abat Oliba. Internes: 48 (1901); 70 (1914).
- Anàlisi
Les Oblates varen néixer d’una comunitat de les Caputxines de la Divina Pastora establerta a Madrid, que per diverses circumstàncies es va escindir. A diferència de l’esperit de les Caputxines, més centrat en l’ensenyament, les Oblates es varen bolcar més en la protecció i reeducació de les noies i joves necessitades. Concretament es varen especialitzar en joves problemàtiques caigudes dins el mon de la prostitució i, segons el pensament de l’època, “caigudes en el vici”.
Amb aquesta finalitat de reeducació tan precisa, varen rebre un gran suport: els seus serveis varen ser requerits a nombroses ciutats. A Catalunya s’establiren a Tortosa (1880-1987) i Tarragona (1882), trigant uns anys més en arribar a Barcelona. Actualment es mantenen en més de 30 localitats espanyoles, sempre grans ciutats, repartides per tota la geografia peninsular.
Arribades al Barri Gòtic (1894), obriren un petit Asil; però a l’any següent es traslladaren a Sant Gervasi, on amb el temps varen poder construir un monumental edifici amb Església, convent i correccional de joves: un esplèndid edifici, tant en les seves dimensions com en l’aspecte artístic, allunyat del casc urbà i del mateix Sant Gervasi. Allà eren albergades i instruïdes en diversos oficis. Progressivament l’Asil va anar modificant el seu funcionament, acceptant també noies amés d’adultes. Les ingressades generalment provenien del mon de la prostitució, encara que després també se’n varen acceptar del mon marginal en general.
La ràpida progressió a la ciutat de les Oblates responia a l’acceptació generalitzada de tota activitat dedicada al tractament dels sectors marginals mitjançant l’aïllament de la ciutat i la reclusió en espais tancats per sotmetre’ls a un tractament intensiu de reeducació (tenint en compte, això sí, que l’ingrés era voluntari) en nom de la moral col·lectiva i catòlica. La prostitució no n’era pas una excepció.
Als darrers anys, les Oblates varen modificar les seves tasques d’acció al mon marginal. Han diversificat les seves línies d’acció, com atendre a mares solteres. Varen descartat el sistema de reclusió en centres propis (un concepte postergat), per oferir un servei dintre del mateix entorn de les ateses o en centres socials adequats a l’ús als mateixos barris. A la vegada, es varen traslladar a viure en petits pisos molt més funcionals. Tot això va portar a tancar l’Asil de Sant Gervasi (1992), que ni com a Residència de noies problemàtiques amortitzava la seva enorme grandària.
Actualment ja no fan cap activitat docent, ja que l’antic concepte de reeducació i reforma ha quedat antiquat, incidint més en l’assistència.
45. GERMANES DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT
Conegudes com a Trinitàries.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Francisco de Asís Méndez i Maria Allsop a Madrid l’any 1885.
Establert a Barcelona des de 1894.
La seva finalitat és l’acollida, ajuda i tot tipus de promoció de la dona jove necessitada.
• Tallers i Residència (1894?-1899?). Montcada, 10. Barri Gòtic.
Escola tècnica gratuïta per a noies internes i externes. Alumnes: 60 (1898?). Va fondre’s amb la casa de Casp.
• Asil-Tallers de la Santíssima Trinitat (1894-1896). Aragó, 406. Dreta Eixample.
Escola tècnica gratuïta per a noies internes i externes. Ensenyança d’oficis manuals.
• Ídem (1896-1897). Rosselló, 66. Esquerra Eixample.
Trasllat de la casa anterior.
• Ídem (1897-1911). Casp, 80 (abans 98-100) - Bailén, 27 (abans 41). Fort Pius.
Trasllat de la casa anterior. Ensenyança de labors i oficis. Alumnes internes i externes, amb places gratuïtes o de pagament. De 12 a 22 anys. També funciona una escola dominical obligatòria per totes, amés d’altres exteriors. Alumnes: 60 (1899). Religioses: 16 (1899).
• Ídem (1911-1963). Via Augusta, 130 (abans Carril, 2). Sant Gervasi.
Trasllat de la casa anterior. Igualment, Alumnes internes i externes. Religioses: 16 (1914); 20 (1927).
• Escola-Llar Professional Santíssima Trinitat (1963). Carretera d’Esplugues, 62-70. Pedralbes.
Trasllat definitiu de la casa anterior. Escola Professional i Residència de noies.
- Anàlisi
Les Trinitàries es dediquen a l’ajuda de la dona necessitada, posant especial èmfasi en la formació tècnica i professional des dels seus inicis. L’ensenyament d’oficis i activitats pròpies de la dona treballadora va ser un equivalent d’Escoles Professionals femenines de l’època, inexistents fins el moment, sent l’única comunitat femenina dedicat prioritàriament a aquesta fi. Malgrat aquesta activitat força innovadora, varen tenir una expansió bastant reduïda, limitada a ciutats grans (on la seva tasca podia tenir més èxit), però igualment de poc abast. A Catalunya no varen estar més enllà de Barcelona. Actualment es mantenen a una dotzena de localitats disseminades per tot l’Estat, generalment ciutats mitjanes i grans on la seva feina ha sigut més demandada.
Varen arribar a Barcelona l’any 1894, obrint una escola tècnica per a internes i externes. Va patir constants vaivens, canviant d’ubicació molts cops. Es va mantenir amb certa estabilitat als barris del Fort Pius (1897-1911) i Sant Gervasi (1911-63), fins aconseguir el seu emplaçament definitiu a Pedralbes (1963), on eliminaren l’Internat però afegiren una residència de noies que igualment complementava la seva tasca. A la vegada, amb el temps han sabut reciclar-se fins convertir els seus tallers en un Col·legi d’ensenyament primari i ensenyament professional de qualitat per a noies.
Malgrat ser una de les poques Congregacions que es dedicaven a impartir una ensenyança més enllà de l’elemental i la primària per a la dona, la seva existència va resultar ser molt precària. D’una manera més o menys forçosa, mai aconseguiren tenir més d’una casa oberta, deixant palès que el pensament del moment no confiava en un ensenyament més complet per les classes populars femenines, encara que incidís tan sols en una formació per oficis manuals, artesanals, i feines pròpies de la dona. Un concepte massa avançat per l’època. També és cert que la seva tasca requeria més mitjans econòmics i materials dels habituals en una escola elemental (formació, maquinària, l’utillatge corresponent...), restringint encara més la seva capacitat d’expansió. Però igualment els suports rebuts varen ser molt menors que en els casos de les comunitats dedicades, per exemple, a la reeducació de sectors marginals o dedicades als orfes.
46. MISSIONERES COR DE MARIA
Conegudes pel mateix nom.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Joaquim Masmitjà a Olot l’any 1848.
Arribades a Barcelona l’any 1895.
Cristianització de la societat mitjançant la catequesi i l’educació.
• Col·legi Puríssim Cor de Maria (1895-1897). Montcada, 18. Pis. Barri Gòtic.
Col·legi de pagament per a noies. 1a ensenyança. De 3 a 15 anys. Degut a la petitesa del pis, condicions higièniques, i soroll es va decidir traslladar els locals. Alumnes: 20 (1895).
• Ídem (1897-1970). Sant Pere més Alt, 27 1r. Barri Gòtic.
Trasllat de la casa anterior a la finca de la Marquesa de Moragas, llogant un dels seus pisos. Posteriorment ocuparan un altre pis com a residència de les religioses. Alumnes: 100 de pagament, amb 10 gratuïtes (1900). Quota del 10%: una gratuïta per cada deu.
• Col·legi Filles del Sagrat Cor de Maria (1897-1915). Hèrcules, 3. Barri Gòtic.
Col·legi de pagament. De 3 a 15 anys. Igualment, 10% de gratuïtat. Documentada amb seguretat fins 1914 encara surt esmentada l’any 1920 i 1922, però sembla que ja es va traslladar abans.
• Col·legi Cor de Maria (1915-1919). Diputació, 280 Pral. Dreta Eixample.
Esmentada des de 1916 fins 1919, possiblement es tracti del trasllat de la casa anterior. Inicialment es volia comprar la finca, però només es va poder llogar un pis. Posteriorment, la venda de la finca va obligar al trasllat.
• Ídem (1919-1970). Girona, 66. Dreta Eixample.
Continuació de la casa anterior en el pis Principal, i de lloguer. Segurament, a posteriori es va estendre a altres pisos de la finca.
• Escola Parroquial del Guinardó (1941-1967). Avinguda Mare de Déu de Montserrat, 144 - Varsòvia, s/n. Guinardó.
Escola Parroquial, on les religioses varen substituir a les Dominiques de l’Anunciata (1934-36).
• Col·legi Immaculat Cor de Maria (1954). Sabastida, 12 - Escultor Llimona, 32-34. Vilapicina.
- Anàlisi
Les Missioneres del Cor de Maria és una comunitat d’arrel catalana dedicada únicament a l’ensenyament, al igual que moltes Congregacions fundades al segle XIX a Catalunya. El seu creixement va ser escàs, quedant bàsicament com una comunitat d’arrel catalana: s’expandiren per vàries localitats de les províncies de Girona i Barcelona, i en menor grau per Tarragona. Posteriorment varen saltar a la resta de l’Estat, amb molt poca activitat. Actualment es mantenen a unes 15 localitats per la península, principalment a les províncies de Barcelona i Girona. Fora de Catalunya estan presents a Madrid, Valladolid i Zamora.
La seva presència a Barcelona és força sorprenent, ja que varen ser fundades l’any 1848, abans de tot el reguitzell de comunitats nascudes des de 1850. Per tant, varen ser les pioneres d’una nova època fundacional. En canvi, varen ser pràcticament les últimes en arribar a la ciutat deixant passar per davant a moltes altres comunitats fundades a posteriori.
Però malgrat arribar relativament tard a la ciutat (gairebé mig segle després de néixer), aquesta comunitat aconseguí prosperar d’una manera sorprenent i fer-se un lloc, malgrat seguir una pauta amb escàs futur: dedicar-se a l’ensenyament de pagament, instal·lant-se en barris molt ben atesos: el Barri Gòtic i la Dreta de l’Eixample. Una fórmula habitual abans, però sense la demanda d’antuvi. Però ho varen aconseguir: obriren un Col·legi de pagament al Barri Gòtic (1895) i poc després un altre al mateix barri (1897). Tots dos varen prosperar i es varen mantenir actius molt de temps; inclús un d’ells es va traslladar a la Dreta de l’Eixample l’any 1915, seguint la tònica habitual en aquell temps. Tan sols els va mancar obrir un Internat.
Després de la Guerra Civil varen mantenir aquestes cases, i poc a poc ampliaren la seva àrea d’actuació amb una Escola Parroquial al Guinardó (1941-67) i un Col·legi al barri de Vilapicina (1954). En aquest cas donaren un viratge, implantant-se en barris de classe baixa. Però en pocs anys patiren un fortíssim daltabaix, deixant l’Escola Parroquial (1967) i els col·legis del Barri Gòtic i la Dreta (1970). Només va sobreviure el Col·legi de Vilapicina, que sí ha sobreviscut fins l’actualitat.
Actualment continuen dedicant-se a l’ensenyament com a finalitat única.
47. GERMANES CARMELITES DE SANT JOSEP
Conegudes pel mateix nom.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Rosa Ojeda i Josep Morgades a Barcelona l’any 1900.
La seva finalitat és l’atenció a nens, ancians i malalts.
• Casa General (1900). Lloret de Mar, 66 - Salses. Horta.
Casa Mare de l’Institut. Només dedicada a vetlla de malalts, mai ha tingut ensenyament.
• Casa de Lactància i Cuna (1913-1929?). Hospital, 67 (abans 127). Raval.
La Casa de Lactància i Cuna era una associació fundada l’any 1888 per atendre nadons i nens. Inicialment atesa per les Josefines de la Caritat (1896-1913), després les substituïren per raons desconegudes. Guarderia gratuïta mixta per fills d’obrers, fins a 5 anys. S’imparteix l’ensenyament similar. Des de 1913 ja és segur que les Religioses s’ocupaven de la casa. Assistits: 80 (1909). Religioses: 7 (1927).
• Ídem (1929?-1936). Hospital, 54 bis. Raval.
Trasllat de la casa anterior. Ara també s’esmenta la vetlla de malalts.
• Guarderia Municipal n. 2 (1945-1981). Floristes de la Rambla, 1 (abans 3) (abans Cervelló, s/n). Raval.
• Col·legi Regina Carmeli (1963). Eduard Toda, 37. Horta.
- Anàlisi
Creades a Barcelona al llavors municipi independent d’Horta (1900), la seva finalitat assistencial els ha permès aplicacions tant al camp de l’ensenyament com al sanitari a parts iguals, afegint després l’asil d’ancians. Institut de dimensions molt petites, només té certa importància a la mateixa Barcelona, i fora de la ciutat la seva activitat s’ha reduït a poblacions de la província properes a la capital. Actualment es mantenen a unes 10 localitats, principalment a Barcelona i província, i a petites localitats de Toledo.
A la ciutat naixeren només amb la vessant sanitària, incorporant al món docent d’una manera molt lenta. En primer lloc, es feren càrrec de la Casa de Lactància per nadons i infants (1913), una casa més assistencial que docent. Amb la Guerra Civil perden aquesta activitat, limitant-se novament al pla sanitari. Llavors es feren càrrec d’una Guarderia municipal al Raval (1945), ja sense activitat cap assistencial.
Als anys 50 i 60, les Carmelites optaren per concentrar i diversificar totes les seves activitats al barri d’Horta, amb noves instal·lacions i en una zona geogràfica molt concreta: Casa General, Residència d’ancians (1957) i Clínica (1971) agrupades en dues illes de cases. Això també va incloure la construcció d’un Col·legi (1963) que encara subsisteix en l’actualitat.
En 1981 varen tancar la Guarderia, dintre d’aquesta política de concentració a Horta.
48. INSTITUT CATEQUISTA DOLORES SOPEÑA
Conegudes com a Dames Catequistes.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Dolores Sopeña a Toledo l’any 1900.
Establert a Barcelona des de 1900.
La seva finalitat consisteix en la promoció i evangelització del món de la dona treballadora.
• Junta de Dames Catequistes (1900-1928). Aragó, 332. Dreta Eixample.
Seu de l’Institut a la ciutat, on al principi possiblement devien donar-se classes als primers anys; però no està comprovat. En tot cas, amb el posterior augment de activitats se suprimiria aquesta activitat i passà a fer únicament de Seu i residència de les religioses. Apareix intermitentment documentada fins 1928, però sense sortir mai explícitament l’ensenyament.
• Catequesi d’Obrers - Moralitzar i socórrer classes obreres (1928-1934?). Passeig de Gràcia, 120. Gràcia.
Trasllat de la casa anterior, que amb la seva denominació mostra clarament quin és el seu plantejament educatiu. Esmentada en aquesta adreça fins 1932, el seu ús ja es pot dir que està molt clar: fa de Seu de l’Institut a la ciutat, i residència de les seves religioses que es desplacen des d’aquí a les seves activitats a altres punts de la ciutat.
• Ídem (1934?-1974). Calatrava, L-M-N (Villa Dolores). Sarrià.
Trasllat de la casa anterior. Establerta aquí abans de la Guerra, però sense poder-se precisar quan.
• Ídem (1974). Bonaplata, 54-58 àtic 1r. Sarrià.
Trasllat de la casa anterior. Manté la mateixa funció.
• Escola d’Obrers (1905-1907). Passeig de Pujades, 4. Barri Gòtic.
Escola d’obrers adults. Alumnes: 400-450. Probablement es va traslladar a la casa següent.
• Centre Catòlic Obrer (1909-1909). Passatge Venero, 4. Poble Nou.
Possible trasllat de la casa del Passeig de Pujades, 4. Presents en el Centre Obrer des de 1909, fou incendiat durant la Setmana Tràgica i reobert a finals del mateix any. Com no tornen a aparèixer esmentades és molt possible que després de la Setmana Tràgica anul·lessin la seva col·laboració.
• Escoles del Patronat Obrer de Sants (1905-1936?). Retir, 10. Sants.
Escola gratuïta de noies i obreres, secció escolar femenina del Patronat. Pàrvuls i elemental. De caràcter mixt, tenia 50 nois i 200 noies l’any 1909. Les Catequistes donen classe des de 1905, i segurament portaven les noies. Des de 1922 ja no tornen a aparèixer esmentades però és molt probable que la seva activitat continués fins la Guerra Civil, ja que immediatament després reprenen les activitats al barri. Alumnes: 200-300 (1914).
• Centre de Sants per Obreres (1939-1943). Canalejas, 107. Sants.
Establert al Grup Escolar Luis Vives. Possible continuació de la casa de Retiro, 10.
• Ídem (1943-1972?). Plaça d’Espanya, 5. Hostafrancs.
Trasllat de la casa anterior, establint-se al Grup Escolar España (ara Francesc Macià). Des de 1953 també és per obrers. En 1955 va celebrar les noces d’or del centre. Posteriorment fou traslladat a un altre local a la mateixa zona, que al ser enderrocat obligà a tancar el centre. A la vegada, per substituir-lo es va traslladar el centre de l’Hospitalet a Sants (actual OSCUS). Obreres: 175 (1943); 350 (1950); 550 (1955).
• Casa d’ensenyança (-1917?-). Junta de Comerç, 19 (abans Mendizábal). Raval.
Només mencionada l’any 1917 com a Escola subvencionada pel Ajuntament, és molt probable que continués funcionant fins 1936, ja que segons l’Institut el centre obert l’any 1939 al mateix barri va dirigir-se als obrers atesos abans de la Guerra.
• Centre del Paral·lel per Obrers (1914?-1936?). Paral·lel-Raval.
Escoles gratuïtes per obrers adults, segurament establertes annexes a una fàbrica de localització desconeguda. Esmentades l’any 1914-15, és molt probable que continuessin fins la Guerra Civil.
• Ídem (1939-1967). Sant Pau, 109. Raval.
Establert a instal·lacions del Grup Escolar Collaso i Gil, destinat a atendre als obrers del barri que ja havien sigut atesos abans de la Guerra (segurament pel centre de Mendizábal, 19 al mateix barri). Obrers: 100 (1939); 170 (1940). Des de 1942 va incorporar l’ensenyament per dones. Va funcionar fins 1967, que les seves dependències foren integrades dins del centre de Gràcia.
• Centre de Gràcia (1914-1936?). Roger de Flor, 291. Gràcia.
La primera pedra es va col·locar el 1914, i és molt probable que comencés a funcionar aquell mateix any. Tampoc està comprovat a quin lloc de Gràcia es trobava, però és probable que estigués al mateix lloc que va estar després de la Guerra Civil.
• Ídem - Obra Social i Cultural Sopeña (OSCUS) - Escola Professional (abans Centre de Gràcia per obreres) (1941-1997). Roger de Flor, 291. Gràcia.
Centre obert inicialment només per obreres, posteriorment absorbeix les classes per obrers del centre de l’Arc de Triomf (1945), obre el Parvulari Dolores Sopeña (1948) i una escola nocturna (1951). Amés, en data indeterminada es varen aconseguir els locals en propietat. En 1965 es va enderrocar l’edifici, però gràcies a un conveni amb la Constructora al nou bloc construït tres pisos seguiren fent la mateixa funció d’abans fins la clausura del centre. En 1967 també va absorbir les dependències del centre del Raval. Actualment només queda la residència de religioses.
• Obra Social i Cultural Sopeña (OSCUS) - Escola Professional (1972). Violant d’Hongria, 45-47 (abans 123). Sants.
Trasllat de l’Escola que funcionava a l’Hospitalet, on ja portava funcionant força anys. Es començà a construir l’any 1969 a uns terrenys de la Parròquia de Santa Tecla, sent inaugurat l’any 1972. Va servir per substituir el centre de Plaça d’Espanya, 5 (Hostafrancs) que funcionava fins llavors, però a locals prestats i més reduïts. 1a ensenyança i professional per a noies, i posteriorment mixt.
• Centre de Can Tunis per Obreres (1939-1940). Mare de Déu del Port, 209. Zona Franca.
Establert al Grup Escolar de Nostra Senyora del Port, per atendre als habitants del barri de Can Tunis. Aviat es va traslladar a un lloc més proper i adient.
• Ídem (1940-1950). Tortosa, s/n. Zona Franca.
Trasllat de la casa anterior al Grup Escolar Sant Raimon de Penyafort, per atendre a la població del Grup d’habitatges Eduard Aunós. En 1943 es va obrir una secció per homes al mateix lloc, que tancà l’any 1946. Obreres: 400 (1940). Obrers: 450 (1945).
• Ídem (1950-1963). Zona Franca.
Trasllat de la casa anterior al Grup Escolar Aunós.
• Centre de l’arc del Triomf per Obrers (1940-1945). Passeig Lluís Companys, 18 (abans Salón de Víctor Pradera). Barri Gòtic.
Establert a instal·lacions del Grup Escolar Pere Vila (1940-42), albergant classes per obrers i obreres del Parque? Posteriorment passa a Arc del Triomf? i es va vincular amb el centre de Roger de Flor, 291 a Gràcia: les dones varen passar allà, mentre els homes continuaven aquí. Posteriorment, per manca d’espai els homes també varen ser traslladats a Gràcia i aquest centre fou clausurat. Obrers: 300; Obreres: 400 (1942).
• Col·legi (1962-64). La Paloma, 12. Raval.
Possible extensió del Centre del Paral·lel, però no va reeixir.
- Anàlisi
Les Dames Catequistes s’han dedicat des de bon principi a l’ensenyament de la dona obrera. Fundada inicialment com una agrupació de dones seglars, l’any 1905 foren convertides en Congregació religiosa. Varen tenir una expansió lenta i progressiva pela barris obrers de grans ciutats, però sense tenir massa implantació. A Catalunya només varen estar presents a Barcelona. Actualment es mantenen a unes 15 localitats, totes grans ciutats, per tota Espanya.
A Barcelona varen arribar l’any 1900, pràcticament durant la gènesi de l’agrupació, incidint en la catequesi, activitats d’evangelització de la classe obrera (tant d’homes com de dones) i classes gratuïtes convencionals. Tingueren moltes cases, tan precàries com mòbils, sempre a locals aliens (excepte en la seva etapa final), obertes normalment a patronats, escoles públiques o inclús naus de fàbriques. I només apareix com a casa pròpia la seva Seu central a la ciutat, fet que dificulta molt precisar la seva presència a la ciutat. La destrucció de tota la informació de lla Congregació anterior a 1936 fa impossible precisar més la línia seguida.
Als seus primers anys només hi ha constància de la seva casa central a la Dreta de l’Eixample (1900), després traslladada a Gràcia i Sarrià. Des de 1905, quan varen ser aprovades canònicament, ja s’esmenten les cases del barri de Sants (1905-36?), amb nenes i obreres; i al Barri Gòtic-Poblenou (1905-09), que va desaparèixer amb la Setmana Tràgica. Més tard, apareixen al Poble Sec-Raval (1914?-36?) amb obrers; i també a Gràcia (1914-36?). És impossible precisar més.
Després de la Guerra retornaren a tots els barris on havien estat: a Sants-Hostafrancs (1939) i al Raval (1939-67), però en nous locals. També reobriren l’antiga casa de Gràcia (1941-97). I no només això, sinó que feren noves fundacions a Can Tunis (1939-63) i al Barri Gòtic-Fort Pius (1940-45), totes dues sempre amb obreres (en ocasions amb obrers) i a locals prestats.
La seva vitalitat per fer tantes fundacions amb tan pocs mitjans (inclús immediatament després de la Guerra, amb una empenta excepcional) no venia corresposta per mitjans materials i econòmics suficients. Els canvis de ubicació eren freqüents, i la precarietat de mitjans endèmica. No va ser fins els anys 60 que la seva situació va millorar lentament, aconseguint adquirir els locals de Gràcia cap a 1965, i la construcció d’un edifici propi a Sants l’any 1972; en canvi, al Raval varen desaparèixer (1967). A la vegada actualitzaren les seves activitats docents, especialitzant-se en estudis professionals per a noies i dones, activitat que han mantingut fins l’actualitat. Recentment la casa de Gràcia va tancar (1997), mentre la de Sants continua activa.
49. MISSIONERES DEL SANTÍSSIM SAGRAMENT I DE MARIA IMMACULADA
Conegudes com a Missioneres del Santíssim.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat per Maria Emilia Riquelme a Granada l’any 1896.
Establert a Barcelona des de 1902.
La seva finalitat és l’adoració perpètua del Santíssim Sagrament.
• Col·legi de la Immaculada (després Col·legi del Santíssim Sagrament) - Culte Perpetu al Santíssim Sagrament (1902-1976). Encarnació, 62-64. Gràcia.
Col·legi de pagament per a noies. Apart es dediquen a la seva activitat principal, l’adoració.
• Culte perpetu al Santíssim Sagrament (1905). Passatge dels Camps Elisis, 8. Dreta Eixample.
Segona i darrera fundació de les religioses a la ciutat, on mai varen tenir ensenyança.
- Anàlisi
L’objectiu principal de la comunitat és l’adoració al Santíssim Sagrament, supeditant totes les seves activitats a aquesta fita. L’ensenyament, per tant, ha pogut entrar sempre dintre del seu modus vivendi; però sempre com un mitjà per realitzar-se en funció de la seva activitat resadora. També les missions les han considerat com un mitjà compatible.
Després de la seva fundació, al poc temps es varen dirigir a les grans ciutats de l’Estat: Madrid i Barcelona. Després ho varen fer amb un criteri més regional, principalment per Andalusia; però sempre ha sigut una comunitat molt petita, amb poques fundacions. Actualment es mantenen a unes 10 localitats, principalment a ciutats mitjanes d’Andalusia i ciutats grans de la resta d’Espanya (Madrid, Barcelona, Pamplona, Segovia, Cáceres). La seva única presència a Catalunya ha sigut Barcelona.
A Barcelona varen arribar l’any 1902, fundant dues cases en pocs anys dedicades al culte i adoració: a Gràcia (1902) i a la Dreta de l’Eixample (1905), que han perviscut fins els nostres dies sense problemes. Però per mantenir-se varen obrir un Col·legi de pagament a la casa de Gràcia des de la seva creació, i així sostenir-se econòmicament sense problemes. El Col·legi es va mantenir fins 1976, quan va tancar les seves portes; però les religioses no varen marxar, sinó que es varen centrar en les seves tasques de promoció del culte i foment espiritual.
No ha hagut cap més novetat ni moviment durant els seus cent anys de permanència a la ciutat.
50. FRANCISCANES DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ D’ASSÍS
Conegudes pel mateix nom.
Institut femení de vida religiosa.
Fundat por Maria Francisca de la Concepció a València l’any 1876.
Arribades a Barcelona l’any 1903, marxaren l’any 1978.
Dedicades especialment a l’educació de nens sordmuts i cecs.
• Col·legi de la Puríssima per sordmudes i cegues (1903-1942; 1946-1950). Passatge Méndez Vigo, 6-10 - Roger de Llúria, 61. Dreta Eixample.
Ensenyament de sordmudes, i després també de cegues. Alumnes: 30 (1908); 34 (1909). Apart també hi ha una escola per a noies pobres. Alumnes: 23 de pagament i 16 gratuïtes (1914).
• Ídem (1942-1946). Roger de Llúria, 66. Dreta Eixample.
Trasllat de la casa anterior.
• Ídem (1946-1950). Aragó, 100. Esquerra Eixample.
Trasllat de la casa anterior.
• Ídem (1950-1978). Passeig de Sant Joan, 108 (abans General Mola, 8). Dreta Eixample.
Trasllat de la casa anterior.
- Anàlisi
Aquesta comunitat té el seu origen en un Beateri fundat l’any 1528 a València, seguint la Regla de Sant Francesc. Molt posteriorment va adoptar formalment l’estructura de Congregació religiosa, sent aprovat l’any 1876. La seva peculiaritat resideix en la seva activitat: com moltes altres congregacions (i gairebé tots els beateris), la seva finalitat era l’ensenyament; però en aquest cas la seva dedicació principal és l’ensenyament de sord-muts i cecs.
La seva expansió va ser fonamentalment geogràfica, per València i província, i després per algunes grans ciutats de la resta d’Espanya. Actualment es mantenen a unes 25 localitats, 17 d’elles a la província de València. La resta, a grans ciutats (Madrid, Granada, Málaga, Palma, Zaragoza, Valladolid) i 2 localitats de Terol. La seva gran profusió per Llevant va permetre-les diversificar les seves finalitats (tant col·legis com hospitals), mentre que a les grans ciutats sí es varen dedicar específicament als sordmuts i cecs.
A Barcelona arriben l’any 1903, instal·lant-se a la Dreta de l’Eixample. Obriren un Col·legi per Sordmudes, que temps després també va abastar les cegues. Apart, també va funcionar una escola gratuïta per a noies sense deficiències. El Col·legi va tenir una vida plàcida, i als anys 40 es va traslladar a unes dependències més adeqüades. Les religioses varen ser pioneres en aquesta tasca docent-assistencial amb deficients sensorials, ja que cap altre comunitat religiosa se’n dedicava. Només les Carmelites Missioneres, amb el seu Asil per cegues obert l’any 1901, feien una tasca comparable; però mai fou un seu objectiu principal.
Posteriorment, a mesura que altres institucions varen anar fent-se càrrec de l’atenció adequada tant als sord-muts com als cecs, la tasca de les religioses va ser cada vegada menys imprescindible. Finalment, varen tancar el col·legi (1978) i varen marxar de la ciutat, ja que no varen trobar altres activitats alternatives o afins per dedicar-s’hi a la ciutat. I, segurament, també per escassetat de personal provocada per la manca de vocacions.