5b. Centres femenins per barris

5. CENTRES D'ENSENYAMENT FEMENINS CLASSIFICATS PER BARRIS (II)

1) Barceloneta, 2) i 3) Barri Gòtic, 4) Raval, 5) Sant Antoni, 6) Esquerra Eixample, 7) Dreta Eixample, 8 i 9) Sagrada Família, 10) Poble Sec, 11) Montjuïc, 12) Zona Franca, 13) Bordeta, 14) Hostafrancs, 15) Sants, 16) Les Corts, 17) Pedralbes, 18) Sant Gervasi, 19) Sarrià, 20) Vallvidrera, 21) Gràcia, 22) Vallcarca, 23) Guinardó, 24) Horta, 25) Vall d’Hebron, 26) Vilapicina, Turó de la Peira, 27) Guineueta, Roquetes, Verdum, Prosperitat, Trinitat Nova, 28) Canyelles, Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, 29) Sagrera, 30) Congrés, 31) Sant Andreu, 32) Bon Pastor, 33) Trinitat Vella, 34) Fort Pius, 35) Poblenou, 36) Besòs, 37) Clot, 38) Verneda.

(Divisió de Barcelona en barris vigent fins l'any 2006)

5.2 LA CIUTAT MODERNA. ELS BARRIS DE LA CIUTAT

BESÒS

• Col·legi Externat (1963-1967). Maestro Alfonso, 35-37. Sagrat Cor.

• Col·legi Sagrat Cor-Besòs (1967). Lluís Borrassà, 16-18. Sagrat Cor.

Trasllat de la casa anterior.

• Apostolat catequístic i Ensenyança (1963-1966). Barriada Sud-Oest del Besòs, Casa C, n. 3, 4t 4a. Missioneres Croades.

• Col·legi i Centre de Formació Professional Santa Maria dels Apòstols (1966). Pere IV, 560-562. Missioneres Croades.

Trasllat i ampliació de la casa anterior.

• Secció Filial n. 1 de l’Institut Femení “Maragall” (1964-1969). Cristòfol de Moura, 223. Missioneres Seculars.

Trasllat d’una casa anterior radicada a Pere IV, 398 en el Poblenou.

• Casa d’Ensenyança (1967-1974). Camp de la Bota. Franciscanes MM. de Maria.

Classes pels nens del barri, a la parròquia. En 1974 es varen traslladar a la Mina, ja dintre del terme municipal de Sant Adrià del Besòs.

• Guardería los Ángeles (1979-1988). Camp de la Bota, s/n. Filles de la Caritat.

- Anàlisi

El Besòs és un polígon residencial construït fonamentalment entre 1959 i 1960 per allotjar la població immigrada (gairebé tota del sud d’Espanya), basat en grans blocs d’habitatges i mancat des del principi dels serveis més elementals, entre ells els educatius. Dintre de la seva àrea també s’inclou el barri del Maresme, construït abans (1956), però de dimensions més petites i annex al barri del Besòs. També queda inclòs l’antic barri de barraques del Camp de la Bota (també dit Somorrostro i antigament barri de Pekín), existent des de principis del segle XX i actualment desaparegut.

El barri té dues cases fonamentals, que varen néixer i consolidar-se de manera simultània:

Les Religioses del Sagrat Cor, que varen fundar el seu Col·legi de manera provisional (1963), construint el seu edifici definitiu en 1967. I per altra banda les Missioneres Croades, que varen començar en un pis (1963) i que després varen poder construir un nou Col·legi en 1966, especialitzat en ensenyament professional.

Posteriorment, va ser el suburbi de barraques del Camp de la Bota el que va rebre la corresponent atenció. Primer varen ser les Franciscanes Missioneres de Maria, amb una Escola al suburbi del Camp de la Bota (1967-74), que no va desaparèixer al cap d’uns anys, sinó que va traslladar-se al nou polígon residencial de la Mina, dintre del terme municipal de Sant Adrià del Besòs, al costat de les barraques. I després varen ser les Filles de la Caritat, amb una Guarderia també al Camp de la Bota (1979-88) i que es va mantenir en funcionament fins la desaparició física d’aquest barri marginal de barraques.

El Barri del Besòs va ser atés d’una manera prou ràpida, només uns pocs anys després de ser construït i a més amb dos col·legis construïts ex professo per aquesta tasca, que varen ser suficients per atendre tot el polígon d’habitatges. El Camp de la Bota ja existia des de feia dècades i va ser atés molt tard amb cases de dimensions i recursos molt més reduïts.

BON PASTOR

• Escola Parroquial del Bon Pastor (1966). Estadella, 63-65 - Sant Adrià, 134. Dames Negres.

Abans dita Escuela Padre Nicolás Barré.

- Anàlisi

El Bon Pastor va ser un barri construït entre 1927 i 1929 per acollir els barraquistes expulsats de Montjuïc, reurbanitzat amb motiu de l’Exposició Universal de 1929. Posteriorment va continuar creixent a costa de l’immigració.

El barri va tenir que esperar gairebé quatre dècades per rebre la seva primera (i única) casa d’ensenyament a càrrec d’alguna comunitat femenina. Varen ser les Dames Negres, que varen actuar a través de l’Escola Parroquial (1966) i que s’ha mantngut fins l’actualitat. No ha hagut cap més fundació.

CAMP DE L’ARPA

• Col·legi Calassanç (1861). Joan de Peguera, 42 (abans 24) - Muntanya. Escolàpies.

Col·legi Internat de pagament, fins 1919 també fou Noviciat. En principi conegut com a Colegio de las Escorialesas para señoritas. Fins 1904 no va tenir ensenyament gratuït, amb una escola nocturna per obreres (50 alumnes en 1914) i una dominical. Incendiat en 1909, fou reobert en 1910. Alumnes: 85 (1908); 80 (1910). Religiosas: 15 (1927). I 15 novícies.

• Col·legi de Santa Teresa de Jesús (després Obra Benèfico-social Niño Dios) (1892). Mallorca, 509 (abans 505). Franciscanes Sagrats Cors.

Obra escolar nascuda com a complement del Hospital del Nen Déu.

• Asil de la Sagrada Família (1894-1899?). Muntanya, 2. Pis. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Guarderia gratuïta de nenes filles d’obrers. Es procuraven cuidats i instrucció mentre els seus pares treballaven. Com no donaven a bast, es construí un edifici nou i propi.

• Ídem (1899?-1979). Mallorca, 593-595 (abans 333) - Muntanya, 39-41. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Trasllat de la casa anterior. Es bastí un nou edifici, documentat per primera vegada en 1901. Ara els seus serveis es divideixen bàsicament en dues facetes: Sales d’Asil. Guarderia mixta des de 2 mesos fins a 5 anys. Recollits tot el dia. Acollits: 227 (nadons) i 101 (pàrvuls) (1914).

Ara s’afegeixen escoles gratuïtes per a noies: ensenyança elemental i religiosa (podien haver nens); escola nocturna de joves; i escola dominical. En 1979 no va tancar, sinó que es va convertir en l’Escola Pública de primària Dovella.

Alumnes: 250 gratuïtes+56 de pagament (1899); 300 (1909); 230 (1910); 154 diürnes + 66 nocturnes + 80 dominicals (1914). Incendiat i destruït en 1909, fou reedificat i obert en juliol de 1910. Religioses: 8 (1899 i 1914); 9 (1927).

• Casa (1928?-1929). Consell de Cent, 596. Caputxines Divina Pastora.

En 1929 s’esmenta per primera i única vegada aquesta casa, sense aclarir el seu ús.

- Anàlisi

El Camp de l’Arpa va néixer a mitjans del segle XIX com una de les diferents barriades de població obrera nascuda a l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, amb motiu de la seva creixent industrialització.

La primera comunitat del barri varen ser les Escolàpies, amb un Col·legi (1861), primer Internat i després Externat, destinat a la petita elit acomodada del barri. Posteriorment, el Col·legi va incorporar una Escola gratuïta (1904). La casa fou incendiada durant la Setmana Tràgica, però es va mantenir. Sempre ha estat l’única casa pròpiament docent del barri, ubicada al centre del Camp de l’Arpa.

Tres dècades després, varen arribar de manera quasi consecutiva la resta de comunitats del barri:

Les Franciscanes dels Sagrats Cors, amb una Escola annexa al Hospital Infantil de les mateixes religioses (1892), però molt allunyada del nucli original del Camp de l’Arpa. I les Filles de la Caritat, amb una Guarderia per filles d’obrers (1894-1979), en el cor del barri. Totes dues cases responen a un caràcter més assistencial que no pas docent.

Després d’aquestes fundacions, no va haver cap més: mai han hagut Escoles gratuïtes pròpiament dites, més apropiades al caràcter obrer del barri; amb excepció de l’Escola gratuïta de les Escolàpies, supeditada al seu Col·legi.

Passada la Guerra Civil, tampoc ha hagut cap més incorporació. En canvi, les Filles de la Caritat varen deixar el seu centre (1979) per manca de viabilitat; però va continuar obert com Escola pública. Mentre, l’Escola del Hospital Infantil de les Franciscanes ha sabut reconvertir-se en Col·legi, adaptant-se als nous temps.

Es pot resumir que el Camp de l’Arpa ha tingut Col·legi i Escola units amb la casa de les Escolàpies. La resta varen ser una Guarderia i un Hospital Infantil allunyat del barri.

CLOT

• Col·legi Divina Pastora (1896-1923). Ter, 5. Caputxines Divina Pastora.

Escola per a noies de classe modesta, sembla que gratuïta. 1a ensenyança. L’escola va desaparèixer en 1923, però sembla que es va mantenir una comunitat almenys fins 1927. Religioses: 11 (1927).

- Anàlisi

El Clot també va néixer a mitjans del segle XIX com una de les diferents barriades de població obrera nascuda a l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, amb motiu de la seva creixent industrialització.

Al barri només s’ha establert una casa de les Caputxines de la Divina Pastora (1896-1923), quan el barri estava en ple creixement. No està gaire clara la funció d’aquesta casa, ja que totes les fundades per aquesta comunitat duien el mateix nom i a barris molt dispars. És molt probable que es tractés d’un Col·legi de pagament per la petita elit del barri: cases similars varen haver a altres suburbis de Sant Martí: Camp de l’Arpa i Poblenou i a càrrec d’altres Congregacions. Amés, les Caputxines sempre fundaren cases de pagament. Possiblement tingués Escola gratuïta annexa.

Després de la desaparició d’aquesta casa no es va obrir cap més i el barri s’ha quedat inèdit durant gairebé 70 anys fins l’actualitat. L’alumnat potencial del barri ha tingut que acudir als centres dels barris propers del Camp de l’Arpa, Sagrera, o Sagrada Família. El caràcter social del Clot com a barriada eminentment obrera de gran agitació i un sentiment anticlerical força arraigat, va impedor altres fundacions posteriors.

CONGRÉS

• Col·legi Mares Franciscanes Divina Pastora (1950-1988). Passeig Maragall, 162-164 (abans s/n). Franciscanes Pastores.

En 1988 es varen traslladar al Centre Escolar Valldaura, del Barri de la Prosperitat.

• Escola Arrels (abans Grup Escolar Pius X) (1958). Cardenal Tedeschini, 70. Institució Teresiana.

Casa d’ensenyament fundada expressament per atendre al alumnat femení del nou barri del Congrés. En 1960 se li afegeix la Residència Santa Teresa, per joves treballadores, que es traslladà en 1968. Situat a un costat del centre del barri, la Parròquia de Pius X. En 1980 adquireix la seva denominació actual.

• Secció Filial n. 10 de l’Institut “Maragall” - Seglares al Servicio de la Iglesia (1968-71). Cardenal Tedeschini, s/n. Institució Teresiana.

Incorporació de la 2a ensenyança.

- Anàlisi

Com el seu nom indica, el barri fou construït íntegrament a principis dels anys 50 amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional (1953), fet que obligà a desallotjar multitud de barraquistes de Diagonal-Pedralbes, zona on succeïren els principals esdeveniments i allotjar-los al nou barri.

El barri va tenir aviat presència, però amb matisacions. La primera presència va ser el Col·legi de les Franciscanes Pastores (1950-88). No es pot considerar que el Col·legi fos propi del Congrés, ja que es va bastir just abans de la construcció del barri, es troba en un dels seus extrems geogràfics i mirava més cap al barri del Guinardó. Això sí, la seva proximitat el va fer molt útil als primers anys de vida del barri, quan no havia cap més oferta educativa.

En canvi, sí és plenament pròpia del barri l’Escola de la Institució Teresiana (1958), emplaçada al cor del barri i que s’ha mantingut fins l’actualitat. La desaparició del Col·legi de les Franciscanes Pastores (1988) encara ha accentuat més el seu caràcter d’escola central del barri.

DRETA EIXAMPLE

• Col·legi de l’Infant Jesús (1867-1925). Passeig de Gràcia, 33. Pis. Dames Negres.

Col·legi Externat de pagament, obert en un ampli pis. Després de traslladar-se a Sant Gervasi per obrir l’Internat, la manca de l’Externat començà a notar-se i les Religioses varen tenir que fundar un nou col·legi d’aquestes característiques per cobrir aquest forat. Alumnes: 130 (1908); 55 (1910). Tancat en 1925, malgrat que segueix esmentant-se fins 1929.

• Col·legi Mare de Déu de les Escoles Pies (1873-1936; 1950). Aragó, 302 (abans 362) - Llúria, 64 (abans 100). Escolàpies.

Traslladat del Col·legi de Pi, 5 en el Barri Gòtic. Col·legi Externat de pagament, amb part d’alumnes gratuïtes. Les religioses compraren aquest terreny en 1871, començant l’edificació del nou Col·legi a l’any següent. Però la lentitud de les obres va fer que no es pogués inaugurar fins a 1876. Edifici molt complet, amb Col·legi, Convent i Església. En 1934 es transformà en Acadèmia Montserrat, per adaptar-se a les circumstàncies vigents a la República. Destruït totalment en 1936, per manca de mitjans no es va poder reconstruir i obrir fins 1950. Alumnes: 100 (1908); 300 (1910). Religioses: 41 (1927).

• Ídem (1944-50). Ausiàs March, 37. Escolàpies.

Després de la Guerra, les Escolàpies intenten reobrir el Col·legi d’Aragó-Llúria. Però degut a les destrosses han de llogar varis pisos dins d’aquesta finca per poder recomençar les classes amb el seu antic alumnat. Es va tancar quan el Col·legi va estar en bones condicions.

• Convent-Escola de Nostra Senyora de l’Ensenyança - Col·legi Lestonnac (1875). Pau Clarís, 131 (abans 53) - Aragó, 284 (abans 328 i 338-340). Companyia de Maria.

Trasllat del Convent-Escola de l’Ensenyança, fins llavors situat al Barri Gòtic, a un edifici de nova planta, construït en 1874-75 mitjançant el conveni amb una empresa que construí el nou edifici, a canvi de rebre l’antic com a pagament. Així es va fer i les religioses es traslladaren en 1875 mantenint-se la 1a ensenyança i l’ensenyament de labors, gratuïts per internes i externes, des dels 5 anys. El principi de gratuïtat es va mantenir inamovible fins 1950, a la vegada que es va transformar l’Orde en una Congregació sense clausura. Alumnes: 500-600 (1901); 400+450 (1908);

• Institut Tècnic Lestonnac (1976). Aragó, 284. Companyia de Maria.

Ampliació de l’oferta educativa amb la formació tècnica, a la mateixa finca.

• Col·legi Divina Pastora (1877). Bailén, 38-40 (abans 48). Caputxines Divina Pastora.

Col·legi Externat de noies. Ensenyança de pàrvuls i elemental. Trasllat definitiu del Col·legi situat a diverses cases del Barri Gòtic. També hi han classes dominicals per serventes i obreres. Trasllat definitiu de la casa anterior en un edifici de nova planta, exprés per l’Institut. Amb capella interior (1884). També hi han associacions de beneficència, com les Escoles Dominicals de la VOT per a serventes, fundades pels Pares Caputxins en 1906 i integrades com a servei afegit del Col·legi. O el Ropero de pobres del Rosario. Alumnes: 146 (1910); 194 dominicals (1914). Religioses: 40 (1927).

• Col·legi Immaculada Concepció (1879). València, 252 (abans 320). Concepcionistes.

Col·legi Externat de pagament per a noies i Seu Provincial. Amb Església. 1a ensenyança. Incendiat en 1909, s’obrí provisionalment en Aragó, 235 en octubre del mateix any. En 1915 ja tornen a estar en València. Estava comunicat amb l’edifici cremat fins que es restaurà del tot. Alumnes: 20 (1908); 40 (1910). Religioses: 42 (1927).

• Escola (1879-1879). Passeig de Sant Joan, 209-211 (ara 27-29 aproximadament). Carmelites Tereses de Sant Josep.

Trasllat de la casa de Grunyí, 5 en el Barri Gòtic. Juntament amb l’Escola, es planteja fundar un Asil de noies pobres com a afegit de les seves activitats i per això surten del casc antic de la ciutat on fins ara sempre havien estat donant classes. Però la iniciativa quedà sense suport i va fracassar, traslladant-se al carrer Verdi, 95 a Gràcia.

• Escoles Parroquials del Nen Jesús (1881-1913). Bailén, 93-95. Teresianes.

Escoles gratuïtes de la Parròquia de la Concepció. Fundades per les Conferencias de San Vicente de Paúl, però traspassades enterament a les Teresianes. Classes de pàrvuls (mixta) i noies. Alumnes: 175 (1900). Religioses: 4 (1900).

• Col·legi (1881-1882). Bruch, 103 2n. Teresianes.

Alumnes: 20 (1881).

• Ídem (1882-1884). Girona, 33. Teresianes.

Trasllat de la casa anterior. A la vegada funcionà com a Casa de Formació de Religioses.

• Ídem (1884-1901). Passatge Méndez Vigo, 6. Teresianes.

Trasllat de la casa anterior.

• Casa d’Ensenyança (1901-1909). Diputació, 264. Teresianes.

Per coincidència cronològica podria tractar-se de la continuació de la casa anterior. Desaparegut durant la Setmana Tràgica. Alumnes: 40 nois i 50 noies.

• Escola de Nostra Senyora del Roser (1884). Mallorca, 349 (abans 447) - Roger de Flor, 220. Beates Dominiques - Dominiques de l’Ensenyança.

Escola gratuïta de noies. Trasllat de la casa existent a la Plaça de les Beates, al Barri Gòtic, exercint igualment la seva activitat docent. Incendiat en 1909, no acaben la seva restauració fins 1914; però en 1910 ja fou obert. En 1961 el Beateri fou integrat dins l’Institut de Dominiques de l’Ensenyament de la Immaculada Concepció. Alumnes: 70 (1890); 125 (1913). Religioses: 28 (1927).

• Monestir de la Visitació de Santa Maria (1884-1942). Passeig de Sant Joan, 88 (abans 222). Saleses.

Trasllat de la casa anterior, situada a Gràcia. Convent, Església i Internat, expressament construïts per les Saleses. Un edifici és Convent, l’altre Internat i l’Església al centre. L’Internat es va mantenir, malgrat l’hermetisme de dades, fins 1928 com a mínim. Incendiat el 1936, l’ensenyança desapareix i l’edifici passa als Germans Maristes. Les Religioses passen a la Vall d’Hebron. Religioses: 36 (1927).

• Escoles Parroquials del Nen Jesús (1887-1915?). Bailén 67, baixos. Teresianes.

Escoles gratuïtes de la Parròquia de la Concepció. Classes de pàrvuls (mixta) i elemental i superior per a noies. Igualment fundades per les Conferencias de San Vicente de Paúl. Alumnes: 30 pàrvuls i 60 noies (1908); 60 i 40 (1910); 80 i 60 (1911). Religioses: 4 (1914).

• Col·legi del Sagrat Cor (1888). Diputació, 326 (abans 436) - Bailén, 58-60. Sagrat Cor.

Col·legi Externat de pagament. 1a ensenyança des dels 6 anys. Edifici rehabilitat com Convent i Col·legi, que s’amplia definitivament en 1892. S’obre com a Col·legi de pagament i Escola nocturna gratuïta. Alumnes: 12 (1888); 200 (1908); 320 (1910). Amés, 250 alumnes gratuïtes (1901 i 1914). Religioses: 8 (1888, 1901 i 1914); 62 (1927).

• Secció Filial n. 9 de l’Institut “Maragall” (1969?-1982). Diputació, 326. Sagrat Cor.

• Col·legi de Jesús-Maria (1890-1973). Casp, 50-52 - Bruc, 29. Jesús-Maria.

Trasllat definitiu de la casa de Riera de Sant Joan en el Barri Gòtic, aquesta vegada a un edifici nou i ja definitiu. Col·legi Externat de pagament i Ensenyança elemental. Alumnes: 150 (1908); 180 (1910). Religioses: 45 (1927).

• Escoles del Apostolado de la Oración (1892-1901). Pau Clarís, 49 baixos. Dreta Eixample. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Segona col·laboració amb la mateixa Congregació. Classes diürnes, nocturnes i dominicals. Les diürnes varen a càrrec de les religioses, provinents des de la casa de Sant Pere més Baix, 7 del Barri Gòtic. Apareixen en aquest lloc per darrer cop en 1901, traslladant-se llavors a Santa Llúcia-Cervantes, al barri de Gràcia.

• Orfelinat de Sant Josep (1893-1897). Aragó, 345. Sagrada Família de Bordeus-Sant Josep.

Asil de noies. Portat per les Germanes de Sant Josep, la branca de l’Institut dedicada a la infància desvalguda. Funden l’Asil a una casa particular, fins traslladar-se en 1897 a un edifici propi en Provença, 388-Roger de Flor, 224 al barri de la Sagrada Família.

• Asil-Tallers de la Santíssima Trinitat (1894-1896). Aragó, 406. Trinitàries.

Escola tècnica gratuïta per a noies internes i externes. Ensenyança d’oficis manuals. Primera casa de l’Institut d la ciutat, que va sofrir diversos trasllats. En 1896 es trasllada a Rosselló, 66 a l’Esquerra de l’Eixample.

• Escola Tècnica-Professional López Vicuña (abans Refugi i Escoles de Maria Immaculada pel Servei Domèstic - Acadèmia Maria Immaculada) (1896). Consell de Cent, 393-397 (abans 403) - Girona, 75. RR. del Servei Domèstic.

Trasllat de la casa de Comtal, 9 en el Barri Gòtic. La finca fou comprada en 1890, començant les obres del nou edifici el mateix any. Poc després fou inaugurada. Inicialment només comprenia el número 393, comprant-se el xamfrà de Consell de Cent 395-397 - Girona, 75 poc abans de la Guerra per manca d’espai. No fou incendiat en 1909 i durant la Guerra la casa va funcionar com Hospital i no patí destrosses. El xamfrà afegit fou enderrocat per construir una ampliació més capaç, sent inaugurada en 1970 i donant-li la fesomia actual.

La casa ja apareix dedicada a l’atenció de Serventes en tots els sentits. Es proporcionava allotjament temporal, servei de col·locació a cases “dignes” i ensenyament adequat al seu comès. Classes nocturnes (elemental i labors pròpies del seu ofici) i dominicals (urbanitat), tant per serventes allotjades o no. Tot gratuït. Actualment el centre subsisteix amb objectius similars, adaptant-se als nous temps: Escola Professional de noies i Residència d’estudiants. Alumnes: 800 (1899); més de 1000 (1911). Religioses: 41 (1928).

• Escoles Nocturnes de l’Institut de Maria Reparadora (després Adoració del Santíssim Sagrament) (1900?-1914?). Casp, 49-51 (abans 81) - Girona, 32. Reparadores.

Trasllat de la casa de Comtal, 35 al Barri Gòtic, igualment dedicada a l’adoració. Inaugurada en 1889, com a activitat suplementària es donaren classes nocturnes i dominicals per obreres. Almenys en 1900 i 1914 aquesta activitat s’esmenta. No fou incendiat en 1909 perquè varen aconseguir defensar l’edifici. Després no hi ha cap més notícia d’ensenyament, fins el seu tancament en 1988. Alumnes: 150 (1901 i 1914). Religioses: 43 (1927).

• Col·legi de la Presentació (1903-1905). Passatge Concepció, 8-10. Dominiques de la Presentació.

Col·legi de pagament per a noies. 1a ensenyança.

• Ídem (1905-1958). Rosselló, 240. Dominiques de la Presentació.

Trasllat de la casa anterior. Alumnes: 130 (1908); 123 (1910). Religioses: 15 (1927).

• Col·legi de la Puríssima per a sord-mudes i cegues (1903-1942; 1946-1950). Passatge Méndez Vigo, 6-10 - Roger de Llúria, 61. Franciscanes Immaculada Concepció.

Ensenyament de sordmudes i després també de cegues. Alumnes: 30 (1908); 34 (1909). Apart també hi ha una Escola per a noies pobres. Alumnes: 23 de pagament i 16 gratuïtes (1914).

• Ídem (1942-1946). Roger de Llúria, 66. Franciscanes Immaculada Concepció.

Trasllat temporal de la casa anterior. En 1946 es traslladen momentàniament totes dues cases fora del barri, a Aragó 100 a l’Esquerra de l’Eixample.

• Ídem (1950-1978). Passeig de Sant Joan, 108 (abans General Mola, 8). Franciscanes Immaculada Concepció.

Unificació de les dues cases anteriors en una de sola.

• Col·legi de Santa Eulàlia (1903-1905). Passatge Méndez Vigo, 4. Sant Josep de Cluny.

Col·legi Externat. Inicialment es dediquen només a donar lliçons de francès, llengua originària de la comunitat de religioses.

• Ídem (1905-1912). Roger de Llúria, 112. Sant Josep de Cluny.

Trasllat de la casa anterior. Dedicades a l’ensenyament, cap a 1907 amplien les seves activitats docents i donen més matèries apart del Francès.

• Ídem (1912-1931). Bruc, 131. Sant Josep de Cluny.

Trasllat de la casa anterior. Se segueixen dedicant a l’ensenyament, però ara també inclouen noies internes. Religioses: 32 (1927).

• Col·legi de Isabel la Catòlica (1904-1909?). Aragó, 285 (abans 341). Sagrada Família de Bordeus-Loreto.

Col·legi existent des de 1864 amb el mateix nom, en 1904 és assumit per les Religioses. Però tan sols s’ha trobat la documentació del seu traspàs, sense més notícies. Com a molt tard, és possible que desaparegués arran dels successos de 1909.

• Col·legi (1905-1908). Rambla Catalunya, 40. Filipenses.

Col·legi de 1a ensenyança. Es tracta d’un Col·legi que ja existia mencionat des de 1902, mixt fins 1905 i que no torna a esmentar-se des de 1907. Al encarregar-se’n les Filipenses passa a ser només de noies. Les Filipenses són anomenades des de 1912, però llavors ja no hi han referències a l’escola que desapareix al aparèixer la casa de Consell de Cent, 321.

• Col·legi (1908-1910). Consell de Cent, 321. Filipenses.

Fusió dels Col·legis existents a la ciutat, en concret dels de Pintor Fortuny (Raval) i Rambla Catalunya en el mateix barri. Malgrat la concentració de mitjans, tampoc va aconseguir tenir continuïtat i va desaparèixer al poc temps.

• Col·legi de Sant Josep (1906-1908). Girona, 64 1r. Sagrada Família de Natzaret.

Trasllat de la casa de Santa Anna, 10 del Barri Gòtic. Aquest nou emplaçament no va acabar de prosperar i als dos anys marxen al carrer Arc de Jonqueres, 8 dintre del mateix casc antic. Tot indica que les religioses s’establiren aquí mentre buscaven un nou lloc dintre del mateix Barri Gòtic.

• Institut Teresià d’Estudis Superiors - Col·legi Teresià de Maria Immaculada (1908-1969). Rambla Catalunya, 126. Teresianes.

Col·legi de pagament mixt. Es va comprar un gran edifici-xalet, obra de Puig i Cadafalch i que va destacar per oferir els més diversos ensenyaments: 1a i 2a ensenyança, Comerç i Magisteri i altres clases de adorno. Amés, tenia tant nois com noies. Alumnes: 30 nois i 20 noies. Religioses: 19 (1927).

• Culte del Santíssim Sagrament i Col·legi Sagrat Cor de Jesús (després Col·legi-Hogar de María Niña) (1913-1928; 1961-1976). Mallorca, 234. Esclaves Sagrat Cor.

Trasllat de la casa de Gran Via, 533 a l’Esquerra de l’Eixample. Casa que acull les antigues comunitats de Poble Sec i l’esquerra de l’Eixample, es dedica al Culte i funda un col·legi. En 1961 es torna a fundar un Col·legi, que durà fins 1976 quan va ser transformat en Residència d’estudiants. També fou Noviciat i Seu Provincial.

• Col·legi Sagrat Cor de Jesús (després Shalom) (1928). Rambla Catalunya, 83. Esclaves Sagrat Cor.

Col·legi femení de pagament. Es tracta del Col·legi fundat a la finca de Mallorca en 1913. En 1928 s’adquireix aquesta finca (a la mateixa illa i comunicada interiorment amb Mallorca) i se situa el Col·legi. Això justifica que el mateix Institut no el reconegui fins 1928. Religioses: 62 (1927).

• Col·legi Cor de Maria (1915-1919). Diputació, 280 Pral. MM. Cor de Maria.

Esmentada des de 1916 fins 1919, possiblement es tracti del trasllat del Col·legi de Hèrcules, 3 en el Barri Gòtic. Inicialment es volia comprar la finca, però només es va poder llogar un pis. Posteriorment, la venda de la finca va obligar al trasllat.

• Ídem (1919-1970). Girona, 66. MM. Cor de Maria.

Continuació de la casa anterior en el pis Principal i de lloguer. Segurament, a posteriori es va estendre a altres pisos de la finca.

• Col·legi de Nostra Senyora de la Consolació (1916-1981). Passatge Concepció, 8 (abans 4). Germanes de la Consolació.

Trasllat de la casa de Puig-Reig, 9 a Sant Gervasi. Establertes de lloguer en el xalet del banquer Arnús, en 1916 compren la finca com a pròpia. Col·legi de pagament per a noies, amb 1a Ensenyança. Religioses: 8 (1927). En 1981 es va transformar en Residència Universitària.

• Col·legi Mare de Déu de la Mercè (1919). Provença, 283. Mercedàries.

Trasllat definitiu del col·legi situat a nombroses cases del Barri Gòtic, des de la seva fundació en 1877. Es va comprar un terreny i es construí l’edifici, aconseguint-se per fi tenir-lo en propietat. Totes dues adreces apareixen simultàniament en 1920; per tant degué ser l’any del trasllat. Segueix sent Col·legi de pagament. Durant la Guerra el Col·legi va continuar funcionant com a casa d’ensenyament, sent retocat i millorat i no va patir destrosses. Posteriorment reformat i ampliat (1952-53), la casa presenta l’aspecte actual. Alumnes: 450 (1970).

• Col·legi de Nostra Senyora de Loreto (1924-1964). Mallorca, 274 - Pau Clarís, 164 (abans 90). Sagrada Família de Bordeus-Loreto.

Trasllat de la casa de Portaferrissa, 7-9 en el Barri Gòtic. Finca pròpia, al contrari de l’anterior que només era llogada. Durant la República fou rebatejat com a Mútua Escolar Lesseps i adquirí una imatge laica acord amb els temps. Religioses: 30 (1927).

• Col·legi Femení (1940-1970). Passatge Mercader, 13-15. Institució Teresiana.

La casa es va obrir en 1929 i com a trasllat d’una Residència de noies oberta en 1918 a una altre finca del mateix carrer. Però no fou fins l’any 1940 que se li va afegir un caràcter docent. En 1968 va traslladar part de l’ensenyament a Via Augusta, 300 en Sarrià. Però va desaparèixer gairebé al mateix temps que aquesta casa.

• Col·legi Re-Vir-Cien (1940-1946?). Gran Via, 627. Pis. Dreta Eixample.

Col·legi de primària i Batxillerat. El seu nom vol dir “Religió, Virtut i Ciència”. Fundat res més arribar a la ciutat, no està clar quan va desaparèixer; però és possible que la comunitat passés a ensenyar a l’Escola Social per Obreres, al barri de Gràcia.

- Anàlisi

La Dreta de l’Eixample forma part de la quadrícula planificada per Ildefons Cerdà (1860), com a ampliació de la ciutat antiga ja lliure de les muralles que havien impedit el seu creixement durant segles. Poc a poc, la zona que avui es coneix com la Dreta va anar diferenciant-se de la resta del nou Eixample, convertint-se progressivament en el nou centre neuràlgic de la ciutat i concentrant les capes altes i mitges de la societat barcelonina que deixaven l’antic casc urbà buscant un àmbit de residència molt més nou i ampli. Això també es va notar dintre del camp educatiu, ja que la Dreta es va poblar de nombroses cases d’ensenyament específicament dedicades a aquests selectes estrats socials que el poblaven.

La primera comunitat arribada a la Dreta varen ser les Dames Negres, obrint un Col·legi a un pis (1867-1925), com a complement de l’Internat que tenien a Sant Gervasi. Al contrari del que seria habitual després, no construeixen cap edifici nou. La seva arribada és molt prematura i no es correspon amb la tendència immediatament posterior.

Una primera etapa d’activitat fundacional es va donar aproximadament entre 1873 i 1890, en què es dona un gran desenvolupament del teixit educatiu del barri partint del no res, amb una enorme profusió de Col·legis de pagament:

- Les Escolàpies traslladen el seu Col·legi des d’un pis del Barri Gòtic a un nou edifici (1873), construït per a tal efecte i molt més espaiós.

- La Companyia de Maria trasllada el seu gran Col·legi-Convent gratuït des del Barri Gòtic a un nou edifici (1875), igualment construït per tal efecte i de dimensions gairebé descomunals.

- Les Caputxines de la Divina Pastora es traslladaren des d’un pis del Barri Gòtic a un nou edifici (1877), també construït per elles.

- Les Concepcionistes fundaren un Col·legi (1879), en un edifici nou.

- Les Teresianes, amb un Col·legi (1881-1909). En aquest cas s’instal·len de manera més discreta, primer en un pis i després en una finca ja existent.

- Les Beates Dominiques es traslladaren des de l’antic Beateri del segle XVI del Barri Gòtic a un nou edifici (1884).

- Les Saleses es varen traslladar des d’una Torre de Gràcia a un nou edifici (1884-1936), que en aquest cas és un Internat.

- Les Religioses del Sagrat Cor, que fundaren un Col·legi a un nou edifici (1888).

- Les Religioses de Jesús-Maria, que també es traslladaren des d’un pis del Barri Gòtic (1890-1973).

Es pot comprovar com totes les cases són externats de pagament i majoritàriament no són fundacions sinó trasllats, fets sempre per millorar les condicions d’habitabilitat anteriors. Els trasllats es varen fer amb cases ubicades al Barri Gòtic, instal·lant-se en edificis construïts ex professo per a la mateixa comunitat. Totes venien de petits pisos (excepte la Companyia de Maria i les Beates Dominiques), aconseguint-se una sensible millora. Dintre del procés tenim l’excepció de les Dames Negres, arribades molt abans amb una precarietat de mitjans poc usual amb la resta, arribades a un simple pis. I les Saleses, que no venien del Barri Gòtic, sinó de Gràcia i amb un Internat.

En general, es construïren esplèndids edificis de grans dimensions i amb totes les comoditats i serveis necessaris per a un centre educatiu de l’època. Destaca el de la Companyia de Maria, per la seves dimensions. I l’Internat de les Saleses, igualment gran i especialment sumptuós.

No trobem cap comunitat que s’estableixi a la Dreta, sent la seva primera casa a la ciutat: sempre havia estat abans a la ciutat, o a alguns dels municipis llavors independents.

La majoria de comunitats s’ubicaren en la zona més cèntrica del barri, propera al Passeig de Gràcia, l’eix principal del barri i també de l’emergent nova ciutat. L’excepció són les Saleses, que per la seva condició d’Internat va buscar una zona llavors més retirada però a la vegada accessible i propera; i les Beates Dominiques, amb un Col·legi més dedicat a classes modestes i per això enretirat del privilegiat centre del barri.

Des de 1880, algunes de les comunitats establertes ja no havien estat abans al Barri Gòtic (Teresianes, Saleses, Sagrat Cor) i fundaren directament els seus externats en la Dreta. Senyal inequívoca de què la Dreta ja estava substituint al Barri Gòtic com a nou centre vital de la ciutat i deixava de ser un pas indispensable pel desenvolupament de qualsevol comunitat educativa.

Apart dels Col·legis, només es varen fundar dues Escoles: de caràcter parroquial, a càrrec de les Teresianes (1881-1913 i 1887-1915?). Es varen fundar per a fills i filles de porters, un sector social habitual al barri. Però varen tenir una vida no massa llarga.

En total, de no haver cap casa l’any 1865, es va passar a onze l’any 1890: una mitjana d’una fundació cada 2 anys.

Entre 1890 i 1900 s’obre una nova etapa al barri: s’estableixen comunitats amb altres objectius i plantejaments gairebé oposats a les Congregacions arribades fins llavors. Com a resultat, es produeix una diversificació d’usos dirigida a atendre a uns sectors minoritaris al barri; però aleshores totalment mancats d’atenció al barri. I com fins llavors, el ritme fundacional es mantingué:

- Les Filles de la Caritat es feren càrrec d’una Escola de Patronat (1892-1901), que poc després es va traslladar a Gràcia, a tocar del barri.

- Les Religioses de Loreto-Esperança varen obrir un Orfenat de nens (1893-97), que als pocs anys es va traslladar al barri de la Sagrada Família, a prop d’aquesta ubicació.

- Les Trinitàries varen fundar una Escola-Taller per obreres (1894-96), poc després traslladada al barri veí de l’Esquerra de l’Eixample.

- Les Monges del Servei Domèstic, provinents del Barri Gòtic i construint un nou edifici (1896). En aquest cas, varen arribar amb uns mitjans superiors i es varen mantenir.

- I les Reparadores, amb una Escola gratuïta (1900?-14?), que no va tenir massa duració i va desaparèixer.

La majoria de cases varen ser molt breus: les tres primeres no varen tancar (senyal d’una demanda consolidada), sinó que es varen traslladar a altres barris propers. Això demostra que la composició social del barri es vertebrava d’una manera socialment molt homogènia i a la vegada jerarquitzada i les escoles per segons quins sectors socials varen acabar per ser “expulsades” a zones més adients, com eren les dedicades al proletariat i amb caràcter caritatiu; o varen desaparèixer molt aviat. Només varen sobreviure les Monges del Servei Domèstic, dedicades a un sector nascut a l’ombra d’un barri burgès: les serventes. Per això varen obtenir els mitjans i suports necessaris per ubicar-se i mantenir-se al barri.

En l’etapa següent de 1900-09 preval de nou la fundació de Col·legis de pagament:

- Les Dominiques de la Presentació, amb un Col·legi (1903-58).

- Les Franciscanes de la Immaculada Concepció, amb un Col·legi per sord-mudes i cegues (1903-78) i que apart tenia una Escola gratuïta.

- Sant Josep de Cluny, amb un Col·legi (1903-31). Inicialment només donaven classes de Francès, però després diversifiquen matèries.

- Les Religioses de Loreto, amb un Col·legi (1904-09?). És la seva segona fundació al barri.

- Les Filipenses, amb un Col·legi (1905-10).

- Les Religioses de la Sagrada Família de Natzaret amb un Col·legi (1906-08), vingut del Barri Gòtic. En realitat va ser un trasllat temporal, ja que al poc temps hi tornaren.

- Les Teresianes fundaren un segon Col·legi (1908-69).

En aquesta etapa pràcticament totes les cases són noves i només es va traslladar una des del Barri Gòtic de manera temporal. Les fundacions tenien un caràcter més modest, amb menys mitjans i dimensions, però de manera contínua. I en bona part, varen tenir una vida curta. Segueixen sent cases a càrrec de comunitats noves en el barri, excepte dues: les Teresianes, que ja tenien un Col·legi i dues escoles parroquials; i les Religioses de Loreto, que havien estat breument amb un Orfenat. Destaca també la casa fundada per les Franciscanes de la Immaculada Concepció, dedicades a sord-mudes i cegues i amb l’única Escola gratuïta fundada en tota la dècada.

En 1905 es va arribar a un màxim de 18 cases d’ensenyament al barri, fundades en quatre dècades. La mitjana continua establerta en una fundació nova cada dos anys.

La Setmana Tràgica (1909) va suposar un fre total. Varen ser incendiades vàries cases, però només va tancar-se dos col·legis: un Col·legi de les Teresianes i el de les Religioses de Loreto. Poc després varen marxar les Filipenses (1910), però no es pot assegurar que sigui per aquest motiu. Des de llavors el nombre total de cases al barri no va tornar a augmentar, estancant-se entre 15 i 17 fins la Guerra Civil. Es molt probable que cap a 1909 la demanda educativa dels sectors mitjans i alts presents al barri ja estigués prou coberta i la Setmana Tràgica no fou per sí mateixa el detonant d’aquest estancament; però sí és molt probable que aquest fet provoqués de retruc un progressiu abandonament dels sectors socials més modestos del barri: des de 1909 no es va obrir cap Escola gratuïta al barri i inclús varen anar desapareixent les ja existents: les dues Escoles parroquials de les Teresianes (1913 i 1915) i l’Escola de les Reparadores (1914?). Només va quedar la casa dedicada a les serventes i l’Escola del Col·legi per sordmudes i cegues.

A més, després d’uns anys d’estancament, es va reiniciar l’arribada de comunitats al barri:

- Les Esclaves del Sagrat Cor obren un Col·legi (1913).

- Les Missioneres del Cor de Maria traslladaren el seu Col·legi del Barri Gòtic (1915-70).

- Les Germanes de la Consolació traslladaren el seu Col·legi des de Sant Gervasi (1916-81).

- Les Mercedàries traslladaren el seu Col·legi des del Barri Gòtic (1919).

Tot es resumeix en nous col·legis de pagament, que suposen una consolidació d’un caràcter social mitjà-alt. En aquesta nova etapa d’implantació destaca que es reprèn la tendència a traslladar col·legis ja existents al Barri Gòtic, de reduïdes dimensions, confirmant l’abandó definitiu del Barri Gòtic per part de les principals comunitats femenines dedicades a l’ensenyança de pagament a la ciutat. A la Dreta es trobava aleshores el nucli de la seva demanda i allà es traslladen abandonant la ciutat antiga.

El flux de noves comunitats no suposava cap creixement en l’oferta general al barri, a causa de la desaparició de cases ja existents. Però sí es dona suposà un procés de substitució, que reforçà el caràcter de classe mitjana i alta del barri, ja que en bona part aquestes comunitats varen substituir les fundacions de tipus benèfic i gratuït que varen desaparèixer entre 1913 i 1915.

Com a resultat d’això, els sectors socials més modestos del barri varen tenir varen acabar adaptant-se a aquestes estructures educatives d’elit i inclús varen ser valorades per ells mateixos com un garant de “prestigi social” i un factor de certa integració davant les classes més poderoses del barri. S’acceptà integrar-se dins una estructura docent classista, conservadora, diferenciadora entre alumnat ric i pobre i sense gairebé oposició. La desaparició de les cases benèfiques es va convertir en permanent, refusades pels seus propis usuaris potencials, que tenien el referent d’un ensenyament al qual se sotmetien.

Es pot dir que, des de 1920, el procés d’expansió i creixement de cases docents al barri es dona per finalitzat: des de llavors només arriben les Religioses de Loreto, que traslladen el seu Col·legi des del Barri Gòtic (1924-64). Apart d’això, no hi ha cap comunitat ni fundació nova al barri fins la Guerra. El nombre de cases presents al barri es manté ente 15 i 16, ja que només varen tancar dues cases: el Col·legi de les Dames Negres (1925) i de Sant Josep de Cluny (1931). El barri es trobava en una etapa de plena consolidació.

En total, en poc més de mig segle (1867-1919), fins a 25 comunitats femenines dedicades a l’ensenyança varen passar pel barri.

La Guerra Civil va suposar un mínim descens: únicament va desaparèixer l’Internat de les Saleses i temporalment l’Externat de les Escolàpies, que es reobrí en 1950. La resta de centres varen acabar per obrir, amb més o menys dificultats. En canvi, tant l’arribada de noves comunitats com de nous centres és pràcticament testimonial. Només es varen fundar dos centres:

- La Institució Teresiana, amb un Col·legi (1940-70).

- La Companyia del Salvador, amb un Col·legi a un pis (1940-46?), que fou molt breu.

Totes dues comunitats varen arribar poc després d’acabar la Guerra. Des de llavors només va néixer, un Institut Politècnic de la Companyia de Maria (1976); però dintre del Col·legi ja existent i que no compta com a fundació nova.

D’aquesta manera, de les 14 cases que varen reobrir en 1939, ens trobem novament 16 cases en 1950, mantenint-se quantitativament el mateix nivell des de la Setmana Tràgica. Durant uns 30 anys (1939-69) l’estatus del barri es va mantenir absolutament inamovible, molt estable i tan sols varen desaparèixer algunes cases del barri: els col·legis de la Companyia del Salvador (1946?), de les Dominiques de la Presentació (1958) i de les Religioses de Loreto (1964), que en realitat no desapareixia, sinó que es traslladava a Sarrià.

Però no fou fins 1969 que va començar un veritable procés de desaparicions, provocat segurament per la dura reconversió que imposava la nova Llei d’Educació. Des de llavors comencen a tancar cases: desapareixen els col·legis de les Teresianes (1969), Missioneres del Cor de Maria (1970), Institució Teresiana (1970), Jesús-Maria (1973), Franciscanes de la Immaculada Concepció (1978) i les Germanes de la Consolació (1981). En només 12 anys (1969-81), el barri va perdre gairebé la meitat de les cases existents, passant de 15 a 9 col·legis. Des de principis dels anys 80 s’ha estabilitzat la situació, pot dir-se que s’ha acabat l’etapa de reajustament i no han hagut més desaparicions.

ESQUERRA EIXAMPLE

• Col·legi-Obrador de la Sagrada Família - Granja Experimental (1870). Comte d’Urgell, 262 (abans Coello / Londres, 45 / Granja Experimental, 1). Filles de la Caritat-Franceses.

Una de les fundadores de l’Obrador va llogar una de les seves propietats a les afores de la ciutat. En 1872 les Religioses es quedaren sense la Junta patrocinadora, però sobreviuen i inclús en 1877 poden permetre’s comprar la propietat. Immediatament es va aixecar un nou edifici que, amb diverses modificacions, és el que subsisteix en l’actualitat. El traçat del carrer Londres va partir en dues meitats la finca i la va reduir pràcticament a l’edifici actual. En 1967 es va portar a terme una ampliació del centre, donant-li la fesomia actual. En tot cas, de la finca tan sols queda l’edifici (que coincideix tot just amb el xamfrà d’Urgell-Londres) i els camps han desaparegut del tot.

El Col·legi-Obrador ja s’estructura internament. Per una banda funcionava l’Internat femení de pagament, específic per les noies de famílies de bona posició vingudes a menys, però també comptava amb algunes places gratuïtes. Per altra banda havia l’escola gratuïta per externes pobres, totalment separades de las internes. En total s’impartia l’ensenyança elemental, més els oficis artesanals al Obrador. Des dels 7 anys. Incendiat en 1909, pràcticament va quedar destruït; però ja fou reobert en 1910. Alumnes: 60-70 internes i 150-200 externes (1914). Abans de l’incendi de 1909 encara havien més externes. Religioses: 9 (1927).

L’adreça era molt variable, tenint en compte que es tractava d’un territori sense urbanitzar i on la quadrícula de l’Eixample va imposar-se tard. El centre fou conegut com La Granja, ja que es trobava a la vora de La Granja Model, fundada en 1854 com a Escola d’Agricultura Municipal per a nois, abastant 6 hectàrees de terreny amb les seves corresponents instal·lacions. No està clara la vinculació que existia entre la Granja i l’Obrador.

• Casa (1874-1876). Provença. Franciscanes Missioneres.

Primera fundació a la ciutat d’aquest Institut. No està clara la docència, però es molt possible ja que les religioses es posaven en marxa res més arribar en totes les seves fundacions prèvies.

• Casa (1876-1895?). Enric Granados, 3 (abans Universitat). Franciscanes Missioneres.

Trasllat de la casa anterior. En data indeterminada es traslladà a Gran Via, 192.

• Casa (1895?-1896?). Cortes, 186-192 (després Gran Via, 590 aproximadament). Franciscanes Missioneres.

Trasllat de la casa anterior i la de Rull, 2 del Barri Gòtic. Dita com a “Casa de Mares Franciscanes”, no especifica de quin Institut es tracta; però tot indica que varen ser aquestes religioses: segons l’Institut, el número 192; segons altres fonts, el 186. Però queda molt clar que era una finca molt propera i a la mateixa illa de la casa actual. Només hi han referències en 1895 i 1896 i tampoc es parla d’ensenyança.

• Col·legi Sant Francesc d’Assís (1896?). Plaça Universitat, 2. Franciscanes Missioneres.

Trasllat definitiu de la casa anterior. Col·legi de pagament i Seu Provincial. Apareix nomenat, almenys, des de 1902. Amb 1a ensenyança, des de 1920 també apareix la 2a ensenyança i inclús estudis de Comerç. Alumnes: 74 (1908); 94 (1910). Religioses: 13 (1927).

• Col·legi de la Mare de Déu del Roser (abans Casa-Refugi i Escola de la Mare de Déu dels Desemparats) (1875). Consell de Cent, 214 - Casanova, 65 (abans 79). Adoratrius.

Trasllat de la casa de Travessera de Gràcia, 1 a la Vila de Gràcia. En 1871 es varen adquirir els terrenys, però degut a la inestabilitat viscuda aquells anys no es va poder inaugurar fins 1875. Establiment definitiu amb un edifici nou que comprenia Convent, Correccional, Escoles i Església.

En un principi, la casa funciona com a l’Asil-Correccional de joves d’ingrés voluntari. De 15 a 25 anys, fins que es poden col·locar. Internes: 79 (1899); 80 (1914).

Per altra banda, des de 1900 s’obre una escola gratuïta per a noies externes. Alumnes: 76, 116 matriculades (1914). No fou incendiat en 1909: aconseguiren defendre’s. Però fou cremat i totalment destruït en 1936. Religioses: 30 (1899); 34 (1927).

• Convent de Santa Maria Magdalena - Penedides (1872-1936). Aragó, 121. Agustines-Penedides.

Trasllat del Convent fundat al Raval (1567) a un nou edifici, després d’altres emplaçaments provisionals. Construït en 1867-70 amb destacada participació econòmica de l’Ajuntament però que no es va poder ocupar immediatament perquè fou utilitzat com a Hospital a causa d’una epidèmia de Tifus. Incendiat en 1909, fou reobert en Abril del següent any fins ser incendiat amb la Guerra Civil. No fou retornat a les religioses, sinó que fou expropiat per fundar un Grup Escolar públic. Ha funcionat com entitat pública d’ensenyament fins l’actualitat. Les religioses es varen ubicar en un local contigu i després a Sant Gervasi, fins desaparèixer en 1952.

• Escola del Convent de Santa Maria Magdalena - Penedides (1877?-1895?). Aragó, 121. Agustines-Penedides.

Dintre del Convent va existir una Escola gratuïta per a noies, de la qual es parla de manera intermitent en 1877, 1884 i 1895. Segurament va tenir continuïtat durant aquest període i és impossible esbrinar quan va deixar de funcionar. Al segle XX ja no se’n torna a parlar més.

• Asil-Tallers de la Santíssima Trinitat (1896-1897). Rosselló, 66. Trinitàries.

Breu trasllat de la casa d’Aragó, 406. A l’any següent se situa a Casp 80, al Fort Pius.

• Col·legi de la Presentació de la Santíssima Verge - Nostra Senyora del Roser (1903-1972). Gran Via, 491 (abans Cortes) - Viladomat. Dominiques de la Presentació.

Col·legi de pagament per a noies. Establert a la modernista Casa Golferichs, construïda en 1901 i on poc després s’establiren les religioses. Després del tancament del col·legi en 1972 les religioses vengueren la casa i actualment es propietat de l’ajuntament. És Centre Cívic i seu de la fundació Carles Pi i Sunyer. 1a ensenyança. Alumnes: 80 (1908); 86 (1910). Religioses: 8 (1927).

• Casa d’ensenyança (1908-1913). Gran Via, 533 (abans Corts). Esclaves Sagrat Cor.

Segona de les dues fundacions simultànies de l’Institut. A causa de la Setmana Tràgica, aquesta casa acull les Religioses de la casa del Poble Sec. Més tard, per manca d’espai la comunitat busca un nou assentament i es traslladen a Mallorca, 234 a la Dreta de l’Eixample.

• Escoles Catòliques del Sagrat Cor i Maria Immaculada (1918-1930). Provença, 193. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Trasllat de la casa de Sant Pere més Baix, 7 del Barri Gòtic. Establertes en l’antic Col·legi Comercial dels Germans de La Salle quan va tancar-se en règim de lloguer.

• Ídem (1930-1992). Enric Granados, 87. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Trasllat de la casa anterior. En aquest cas es tracta d’un edifici venut en propietat a l’Associació. Classes diürnes per a noies i nocturnes per obreres. En 1936 fou convertit en el “Centre de les Joventuts Llibertàries” (1936-37) i Quartell de Motoristes (1937-39). En 1939 reprenen les activitats.

• Escola del Patronat de Jesús Natzarè i de la Verge Miraculosa (1930-1992). Avinguda de Roma, 21 (abans Diagonal del Ferrocarril). Filles de la Caritat-Espanyoles.

Fundació originada en la voluntat de donar assistència als fills de presos de la Presó Model, situada a escassos metres. Apart de les activitats assistencials organitzades pel Patronat, existien les escoles gratuïtes. Uns seminaristes s’encarregaven dels nois i les religioses de les noies. Classes diürnes i dominicals.

Les escoles foren saquejades en 1936, però l’antic edifici (molt obsolet) fou enderrocat per construir un Grup Escolar més apte. A principis dels anys 40 es compra el pati interior i la finca de Provença, 24. D’aquesta manera el Patronat dobla la seva extensió, abastant la part central de tota l’illa. Entre 1975 i 1981 l’Escola es traslladà a la casa d’Hostafrancs, 13 per refer totalment les edificacions. En 1981 les classes tornen, fins a la clausura del centre en 1992 que va passar a ser Residència de religioses (cantó Avinguda de Roma) i Seu Provincial (cantó Provença).

• Secció Filial n. 4 de l’Institut “Maragall” (1966-1973). Avinguda de Roma, 21. Filles de la Caritat.

• Col·legi de la Puríssima per sordmudes i cegues (1946-1950). Aragó, 100. Franciscanes Immaculada Concepció.

Subseu de la casa de Méndez Vigo, 6-10 a la Dreta de l’Eixample. En 1950 desapareix i es trasllada al Passeig de Sant Joan, 108 igualment en la Dreta.

• Col·legi annex a l’Escola de Magisteri de l’Església del Sagrat Cor (1959-1964). Rosselló, 156 Principal. Auxiliars Parroquials.

Escola de Pàrvuls i formació d’escolans.

- Anàlisi

L’Esquerra de l’Eixample forma part de la quadrícula planificada per Ildefons Cerdà (1860), com a ampliació de la ciutat antiga ja lliure de les muralles que havien impedit el seu creixement durant segles. Progressivament, la zona actualment coneguda com a Esquerra va anar adquirint un caràcter social mitjà-baix, urbanitzant-se lentament i d’una manera poc ordenada. Degut al caràcter social bàsicament menestral i modest que l’anava poblant i a la vegada al seu creixement dispers, l’Esquerra va rebre una atenció educativa força reduïda.

Curiosament, l’etapa de creixement més intens que va viure l’Esquerra es va donar entre 1870 i 1875, en plena etapa d’inestabilitat política i quan la zona estava encara pràcticament buida. Les Filles de la Caritat varen establir un Col·legi-Obrador (1870), vingut d’Hostafrancs i de caràcter semigratuït. Es trobava tocant a la Granja Experimental de la Diputació.

Les Agustines-Penedides, amb una Escola gratuïta (1872-1936?), traslladant-se des de Gràcia. El seu caràcter de Convent de Clausura va afavorir que s’establís aquí, apartat de la ciutat.

Les Franciscanes Missioneres, amb un Col·legi (1874) realment molt proper a l’antic casc urbà, ja que es trobava tocant al Raval.

Les Adoratrius, amb un Correccional de noies joves (1875). El seu caràcter tancat afavorí la seva ubicació a una zona llavors buida. Des de 1900 va incorporar una Escola gratuïta.

Després d’aquest procés, en 1875 l’Esquerra tenia 4 cases en funcionament i inclús superava a la Dreta, que només tenia 2 obertes. Principalment es tractava de cases que buscaven llocs enretirats de la ciutat (amb poca previsió de futur, ja que en poques dècades la zona es va urbanitzar completament) i cap d’elles es va situar per satisfer la demanda del barri, ja que l’Esquerra com a tal pràcticament no existia com a barri.

Les altres dues fundacions són més adequades amb el barri, portades per dos Instituts més compromesos amb les classes modestes. Això sí: es plantegen com a Col·legis de pagament, evitant tenir un caire caritatiu o de beneficència. Això demostrava certa personalitat del barri, amb una consciència de ser un punt intermig entre els privilegiats de la Dreta i els mísers del Poble Sec i el Raval.

Des de 1875 es produeix un estancament i el progressiu poblament de la zona no comportava l’apertura de noves cases. Només es va produir la presència fugaç de les Trinitàries (1896-97), vingudes des de la Dreta de l’Eixample i poc després anades al Fort Pius. En total, en 1900 el barri tenia exactament les mateixes 4 cases de 1875.

Des de 1900 comencen a haver fundacions, de manera molt espaiada, però constant: arriben les Dominiques de la Presentació, amb un Col·legi de pagament (1903-72); i les Esclaves del Sagrat Cor, amb una Escola (1908-13). La Setmana Tràgica va tallar momentàniament aquesta tendència, que es va reprendre poc després amb una Escola gratuïta de les Filles de la Caritat (1918-92), traslladada des del Barri Gòtic; i un altra (1930-92), de la mateixa comunitat per atendre fills de presos de la Model.

D’aquesta manera, el barri arribava a un màxim de 7 cases obertes en 1930, mantenint-se així fins 1936. Aleshores el barri tenia cases molt heterogènies: tres escoles gratuïtes, dos col·legis, un Obrador semigratuït i un Correccional.

Amb la Guerra Civil va desaparèixer l’Escola de les Agustines, mantenint-se les demés cases. En aquesta època tan sols varen haver dues fundacions i molt breus: la Sucursal del Col·legi de sord-mudes de les Franciscanes de la Immaculada Concepció (1946-50), de la Dreta de l’Eixample i que va durar poc temps. I el Parvulari i Escolania de les Auxiliars Parroquials (1959-64), igualment breu.

D’aquesta manera, el barri tornava a tenir 7 cases obertes en dos intèrvals dels anys 40 i 60, però tan sols fou un miratge: des de llavors, el barri només va tenir pèrdues. Varen desaparèixer les Auxiliars Parroquials (1964), les Dominiques de la Presentació (1972) i les Filles de la Caritat en dues ocasions (1992 i 1993). En general varen desaparèixer les cases de dimensions més petites i varen sobreviure les més grans (excepte les Dominiques de la Presentació).

Actualment, només queden obertes tres cases: l’antic Obrador de les Filles de la Caritat i l’antic Correccional de les Adoratrius, tots dos reconvertits en Col·legis actualment; i el Col·legi de les Franciscanes Missioneres. A la vegada, es tracta de les cases més antigues del barri.

Malgrat la seva extensió i el progressiu creixement demogràfic del barri, l’Esquerra va tenir un creixement molt irregular. Curiosament, l’estructura fonamental del barri (vigent fins els nostres dies) es va forjar en pocs anys (1870-75), quan el barri estava pràcticament despoblat i amb més implantacions que durant els 70 anys següents, a més de ser les més duradores. Totes les cases posteriors han desaparegut o varen tenir curta vida i quant més tard es fundaven pitjor sort corrien. El barri ha presentat una personalitat molt heterogènia, amb cases igualment diferents entre elles.

FORT PIUS

• Col·legi-Obrador de la Sagrada Família (1867-69). Casp, 75. Filles de la Caritat-Franceses.

Trasllat de la casa de Corríbia, 15 en el Barri Gòtic. En aquest cas ja es tracta d’una finca complerta. L’associació de Senyores que patrocinava el projecte es va retirar, entrant les Conferències de Sant Vicenç de Paül. Com els locals varen quedar petits de nou, es varen tornar a traslladar a Vista Alegre, 1 en el barri d’Hostafrancs.

• Asil-Tallers de la Santíssima Trinitat (1897-1911). Casp, 80 (abans 98-100) - Bailén, 27 (abans 41). Trinitàries.

Trasllat de la breu casa anterior de Rosselló, 66 a l’Esquerra de l’Eixample. Ensenyança de labors i oficis. Alumnes internes i externes, amb places gratuïtes o de pagament. De 12 a 22 anys. També funciona una escola dominical obligatòria per totes, a més d’altres exteriors. En 1911 es trasllada a Via Augusta, 130 a Sant Gervasi. Alumnes: 60 (1899). Religioses: 16 (1899).

• Escoles del Apostolado de la Oración (1903-1914?). Girona, 35 (abans 47). Filles de la Caritat-Espanyoles.

Tercera escola gratuïta a càrrec de la Congregació del mateix nom. Les escoles foren fundades a instància del Rector de Sant Pere de les Puelles i fetes per filles dels ferroviaris que treballaven molt a prop d’allà. No s’indica si són mixtes o femenines. Classes diürnes, nocturnes i dominicals. Les diürnes varen a càrrec de les religioses, provinents des de la casa de Sant Pere més Baix, 7 del Barri Gòtic. Varen ser incendiades en 1909, però varen continuar obertes uns pocs anys més. En tot cas, les religioses i les escoles apareixen esmentades per darrer cop en 1914.

• Escola Parroquial del Sagrat Cor de Jesús (abans Nostra Senyora del Roser) (1939). Carretera de Ribes, 65 (abans 41). Serventes Sagrat Cor.

- Anàlisi

El Fort Pius forma part de la quadrícula planificada per Ildefons Cerdà (1860), com a ampliació de la ciutat antiga ja lliure de les muralles que havien impedit el seu creixement durant segles. Es trobava a la zona compresa entre la Dreta de l’Eixample, la Ciutadella i el barri obrer del Poblenou. Com a tal, es va anar urbanitzant molt lentament, sense cap nucli poblacional definit i rebent una població bàsicament obrera i menestral.

La primera presència va ser de les Filles de la Caritat, amb un Col·legi-Obrador provinent del Barri Gòtic (1867-69). Posteriorment es va traslladar a Hostafrancs. Es va obrir quan el barri no existia com a tal i al servei de la població del Barri Gòtic. En tot cas, la seva presència fou totalment anecdòtica.

La següent comunitat del barri varen ser les Trinitàries, amb uns Tallers d’oficis tècnics i manuals traslladats des de l’Esquerra de l’Eixample (1897-1911). Establerta quan el barri ja tenia certa població, va durar uns 15 anys i després es va traslladar a Sant Gervasi.

Posteriorment varen retornar les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuïta (1903-1914?) sostinguda per una associació catòlica. Varen sobreviure a la Setmana Tràgica, però no varen durar més d’una dècada.

El caràcter netament obrer del barri va afavorir l’apertura de dues cases adequades a aquest context social: una Escola gratuïta i una Escola- Taller, a cavall dels segles XIX i XX, quan el barri estava en plena formació. Però la població del barri devia ser força bel·ligerant amb l’estament eclesial, ja que la Setmana Tràgica es va fer notar. No només va retreure possibles noves fundacions, sinó que a la llarga el barri va quedar totalment abandonat al traslladar-se el Taller (1911) i desaparèixer l’Escola (1914?). Fins la Guerra Civil no va haver cap més actuació.

Immediatament després de acabar la Guerra es va obrir una Escola Parroquial, portada per les Serventes del Sagrat Cor (1939), que va tancar 25 anys d’abandó del barri. Des de llavors aquesta ha estat la principal casa de tot el barri, ja que no han hagut més intents de fundació i l’Escola s’ha mantingut en funcionament fins els nostres dies a càrrec de les Religioses.

GRÀCIA

• Col·legi de la Divina Providència (1847-1936). Verdi, 95-97 (abans Ancha). Clarisses Divina Providència.

Convent de clausura. Dedicat a l’ensenyança de noies pobres de Gràcia. De 8 a 16 anys. Amb places gratuïtes i de pagament. Des de 1864 apareix ressenyada la docència, fins 1922. El Convent s’esmenta fins 1932 i fou destruït en 1936, sent reubicat fins 1966 a Ntra. Sra. del Coll, 21 a Vallcarca mantenint la seva activitat docent. Alumnes: 120, 90 eren gratuïtes (1901); 150 (1902); 200 (1914). Religioses: 40 (1877); 34 (1927).

• Col·legi de les Concepcionistes (1851-1869). Gran de Gràcia, 196-208. Concepcionistes.

Primer assentament de les Religioses, establertes a la Torre Trilla. No confondre amb el Col·legi de les Carmelites de la Caritat, que fundaren el seu Col·legi a Gran de Gràcia, 236 (1862).

• Col·legi de l’Infant Jesús (1861-1863). Adreça desconeguda. Dames Negres.

Trasllat de la casa del Portal de l’Àngel, 10 al Barri Gòtic buscant un lloc més tranquil i apartat. Però degut a la distància que les Alumnes de Barcelona havien de recórrer diàriament, varen decidir tornar al casc urbà i es varen reubicar de nou al Barri Gòtic, a la Plaça de Santa Anna.

• Col·legi de Sant Josep (després Vedruna-Gràcia) (1862). Gran de Gràcia, 236 (abans Salmerón) - Betlem, 15. Carmelites de la Caritat.

Col·legi de pagament. No indica cap escola gratuïta. 1a ensenyança. Alumnes: 80 (1908); 180 (1910). Religioses: 9 (1927).

• Convent de Santa Maria Magdalena (1863-1872). Maignon, 3 (abans Bonavista). Agustines-Penedides.

Trasllat provisional de la casa original de Sant Pau, 74 al Raval mentre construïen un nou edifici a Aragó, 121 a l’Esquerra de l’Eixample. Allà sí varen tenir ensenyament. Aquí no consta cap activitat docent.

• Asil de noies joves (1865-1875). Travessera de Gràcia, 39-43 (abans 1 / 63). Adoratrius.

Trasllat de la casa de Portaferrissa, 13 del Barri Gòtic a una monumental Torre dita Can Moya, obtinguda gràcies a la Marquesa del mateix nom que la va cedir en testament, a més de llegar quantiosos mitjans econòmics que ajudaren a comprar els terrenys de la casa posterior. En 1868 s’obrí el Noviciat. Va ser assaltat en 1873, però les Religioses mai varen abandonar la casa. Inclús en 1869 varen acollir a les Agustines, que sí havien sigut expulsades del seu Convent. En 1875 es traslladaren a la nova construcció de Casanova, 65 en l’Esquerra de l’Eixample.

• Sucursal de l’Obrador de la Sagrada Família - Escoles de Sant Vicenç de Paül (1874-1881).Passeig de Gràcia. Filles de la Caritat-Franceses.

Casa oberta com a sucursal de la casa d’Urgell, 262 (Esquerra Eixample) i no massa lluny d’aquest centre. Les peticions d’ingrés varen obligar a obrir aquest nou local a la Casa de la Marquesa, luxós immoble llogat a les acaballes del Passeig de Gràcia. Inicialment el seu funcionament fou similar al de l’obrador, amb un Internat de 30 noies de posició social mitjana. Però poc després s’afegiren classes per externes i classes nocturnes per obreres. En 1878 va passar a ser entitat autònoma de l’Obrador d’Urgell i poc després la propietària de la casa va obligar a desallotjar-la.

• Escoles de Sant Vicenç de Paül (1881-1992). Les Carolines, 10 (abans San Gervasio, 18-20). Filles de la Caritat-Franceses.

Trasllat de la casa anterior. A una casa que, a diferència de l’anterior, va comprar-se en propietat. Però al ser de característiques més modestes va permetre que les noies fossin de condició més diversa i humil. La casa manté l’Internat i les Escoles gratuïtes per a noies pobres. Diürnes de noies i nocturnes per a joves. 1a ensenyança i labors. Des dels 4 anys. En 1895 es parla d’un obrador, però no torna a aparèixer més. Als anys 10 s’incorporen les ensenyances de Comerç, 2a ensenyança i Magisteri. En 1916 la casa passa a ser definitivament propietat de les religioses.

Durant la Guerra va ser convertit en txeca, sofrint diversos danys i pèrdues. Va poder tornar a funcionar en 1939, però en condicions molt penoses durant anys. Alumnes: 120+70 (1901); 250 en total (1909); 100+? (1914); 30 internes (1936). Religioses: 10 (1901); 13 (1927); 13 (1979).

• Monestir de la Visitació de Santa Maria (1874-1884). Travessera de Dalt, 86. Saleses.

Convent de clausura i Internat de pagament per a noies. Aquesta faceta docent apareix expressament des de la seva fundació. Establertes en una Torre de Gràcia, propietat del polític Ramon Martí d’Eixalà. Al morir, la seva vídua i les seves tres filles entraren a la comunitat, afegint la Torre com a Convent de la comunitat. En 1884 es traslladen a un luxós edifici a Passeig de Sant Joan, 88 a la Dreta de l’Eixample

• Sales d’Asil de les Escoles de Sant Vicenç de Paül (1877-1896). Riego, s/n (ara Bretón de los Herreros). Filles de la Caritat-Franceses.

Parvulari de nois i noies ja existent des de 1858, fundat per una particular. En 1877 varen ser posades sota el control de les Filles de la Caritat, però dependents de les Escoles de Les Carolines, 18-20 (Gràcia). En 1896 la Junta de Senyores va decidir substituir-les per les Dominiques de la Presentació i es varen traslladar a Torrijos, 62 a la mateixa barriada de Gràcia, fins a la seva desaparició. Alumnes: 200 nois i noies. Religioses: 2.

• Ídem (1894?-1896). Domènech, 8. Filles de la Caritat-Franceses.

Sucursal de la casa anterior, de la qual hi han molt poques referències. Segurament oberta degut a la manca d’espai i les nombroses peticions. Va ser molt breu i al igual que la casa anterior totes dues varen anar a parar a la nova seu de Torrijos, 62 i ja sota les Dominiques de la Presentació.

• Col·legi de Sant Josep (1879-1891). Gran de Gràcia, 243. Carmelites Missioneres.

Casa fundada segons el pensament de l’Institut: combinant tasques d’ensenyament amb tasques sanitàries. Creada amb el suport de la Congregación de la Caridad Cristiana. Com que des de 1885 també exercí les funcions de Casa Mare, Noviciat i Casa de Formació (després del tancament de la casa inicial de Vallcarca), s’imposava buscar un lloc més funcional. Als pocs anys es traslladaren a un edifici construït per elles.

• Ídem (1891). Montseny, 31-39 (abans Angel, 55). Carmelites Missioneres.

Trasllat de la casa anterior. En 1889 es compren uns terrenys al carrer Àngel, 53 i 55, on al cap de dos anys comencen les obres de construcció del nou edifici. Aquest s’acaba en 1891, sent ampliat en 1900-01. Ensenyança de noies i assistència de malalts les 24 hores. Amb classes diürnes, nocturnes i dominicals. Incendiat en 1909, fou reobert el mateix mes d’agost. També fou incendiat en 1936.

Alumnes: 40 diürnes, 37 nocturnes, 20 dominicals (1891); 90 (1908); 90 (1910). Religioses: 21 (1901); 34 (1927).

• Escola (1879-1880). Verdi, 95 (abans Ample). Carmelites Tereses de Sant Josep.

Trasllat de la casa de Passeig de Sant Joan, 209-211 de la Dreta de l’Eixample. Per primera vegada, les religioses s’estableixen a Gràcia i ja no se’n mouran més del barri, malgrat canviar d’emplaçament encara vàries vegades. Aquesta adreça es correspon amb el Convent de les Clarisses de la Divina Providència i és possible que s’allotgessin allà per manca de mitjans a la Vila de Gràcia fins trobar una casa pròpia.

• Escola (1880-1881). Sant Pere Màrtir, 1. Carmelites Tereses de Sant Josep.

Trasllat de la casa anterior. Se’n encarreguen de les Escoles Domènech, però tan sols aconsegueixen mantenir-se un curs.

• Col·legi de Nostra Senyora del Carme i Santa Teresa de Jesús (1881-1883). Sant Martí, 101. Carmelites Tereses de Sant Josep.

Trasllat de la casa anterior, a la zona del Camp d’en Grassot.

• Ídem (1883-1885). Camèlies, 21. Carmelites Tereses de Sant Josep.

Trasllat de la casa anterior a una Casa-Torre, mentre es construïa el nou edifici del carrer Verntallat.

• Asil i Escola de Sant Josep i Santa Teresa de Jesús (1885-1994). Verntallat, 1 (abans Olivo) - Rubí, 17. Carmelites Tereses de Sant Josep.

Trasllat de la casa anterior. En 1881 s’adquireixen uns terrenys, començant la construcció d’un nou edifici en 1883. La nova instal·lació, ja definitiva, fou inaugurada en 1885. Fou plantejat com a Asil de nenes internes, filles de militars i Escola d’alumnes externes. De 3 a 14 anys. Places gratuïtes en gran part. També es parla de Sales d’Asil en algun cas, però sembla part de l’Escola. Des de 1926 el Centre acull principalment noies pobres, orfes o no i joves obreres. La casa no fou atacada ni incendiada en 1909, ni en 1936. Des de 1973 l’Asil desapareix, quedant el centre com a Col·legi d’externes fins a la seva clausura. L’edifici fou enderrocat, sent substituït per una residència de religioses grans del mateix Institut. Internes: 19 (1885); 43 (1899); 48 (1908); 52 (1910 i 1914); 200 (1945). Alumnes: 157 (1885). Religioses: 21 (1885 i 1927).

• Asil de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor (1880-1880). Passeig de Gràcia, 118 (abans 28). RR. Bon Pastor.

Res més arribar a la ciutat, les religioses s’encarreguen de la secció femenina de la Casa de Correcció Municipal, que es separa de l’antic edifici i s’estableix en una de les cases de Salamanca sites en el Passeig de Gràcia, amb unes 30 internes. Però al cap d’un mes es traslladen de nou, a Sant Gervasi.

• Col·legi Teresià de Sant Josep (1880). Nàpols, 359 - Travessera de Gràcia, 260 - Grassot, 146. Teresianes.

Col·legi de pagament per a noies. 1a ensenyança. Casa portada per l’Archicofradia Teresiana i patrocinades pel Centro Moral Instructivo de Gracia, que foren traspassades a les Teresianes. Classes diürnes i nocturnes i des de 1881 dominicals.

• Escola (1887-1887?). Encarnació, 62-64. Carmelites Tereses de Sant Josep.

Escola per a noies pobres. Va durar molt poc.

• Asil de Sant Josep (1888?-1895). Sant Salvador, 72. Mares dels Desemparats.

Trasllat de la casa de la Torre Putxet, a Sant Gervasi. Establertes de nou de lloguer, les asilades augmenten fins a 40 orfes. Al acabar el lloguer de cinc anys, el propietari ven la finca i les religioses han de començar buscar un nou emplaçament. Finalment, s’estableixen a la zona de Vallcarca tocant al barri.

• Asil d’Orfes de la Asociación de Amigos de los Pobres (1890-1989). Gran de Gràcia, 190-192 (abans Salmerón). Filles de la Caritat-Espanyoles.

Dintre de les molt diverses actividats benèfiques de la Asociación de Amigos de los Pobres es troba l’Asil d’orfes. La Asociación fou fundada en 1865 i l’Orfenat degué ser fundat aproximadament llavors. Les Filles de la Caritat se’n fan càrrec en 1890. Orfenat gratuït per nens (orfes parcials en la seva gran majoria). Amb escola elemental i obrador per aprendre un ofici des dels 14-16 anys. Tot l’ensenyament és únicament pels interns. Interns: 20-25 (1884); 25 (1901 i 1914). Religioses: 5 (1927).

• Escoles del Apostolado de la Oración (1892-1932?). Siracusa, 53 (abans Santa Llúcia / Voltaire, 35-41) - Milà i Fontanals, 47 (abans Cervantes). Filles de la Caritat-Espanyoles.

Primera col·laboració amb la mateixa Congregació. Escola gratuïta per a noies. Religioses: 5 (1927). Apareixen esmentades per darrer cop en 1932 i sempre amb les religioses. Després de la Guerra l’escola fou reoberta als anys 40 per la Companyia del Salvador.

• Escola (1894-1894?). Carmelites Tereses de Sant Josep.

Escola per a noies pobres. Va durar molt poc.

• Casa d’Ensenyança (1894?-1895?). San Cristòfol. Josefines de la Caritat.

Escola gratuïta per a noies, qualificada com “Col·legi benèfic” a càrrec de les Josefines. Esmentada en 1894 i 1895, possiblement es tracti d’una errata i es referís a les Teresianes. Si no, ràpidament fou traspassada a aquestes i poc després a les Escolàpies. Es tractaria d’un primer intent de fundació fracassat, sense documentar per la mateixa comunitat.

• Ensenyança (1895?-1902). Sant Cristòfol, 8-12 1r. Teresianes.

Escola possiblement fundada i traspassada per les Josefines cap a 1894-95. L’ensenyança a càrrec de les Teresianes es menciona només en 1895. És possible que mantinguessin una residència perquè s’esmenta la casa fins 1928, però en tot cas l’ensenyança passaria a les Escolàpies en 1902. Alumnes: 140 (1908).

• Sales d’Asil de la Presentació de la Santíssima Verge (1896-1903). Torrijos, 46. Dominiques de la Presentació.

Parvulari gratuït mixt. De 3 a 12 anys. Fundat en 1858 per una particular, estava al carrer Riego (ara Bretón de los Herreros) i havia sigut encomanat a les Filles de la Caritat en 1877 fins que la Junta de Senyores va decidir substituir-les en 1896. Establert en un pis, per fills i filles de pares obrers pobres. S’imparteix ensenyança elemental (nois) i labors (noies). Tot l’any, excepte agost. Amés, en el local es troben les escoles del Patronato de Jóvenes amb 120 alumnes nocturnes i dominicals.

• Ídem (1903-1989). Torrijos, 62 - Sant Lluís, 1. Dominiques de la Presentació.

Trasllat de la casa anterior a un edifici més ampli. Atesos: 250 (1901); 425 (1908); 395 (1910); 325 (1914). Religioses: 5 (1901).

• Col·legi Sagrada Família (1897-1902). Gran de Gràcia, 61. Pis. Escolàpies.

Casa fundada en un pis, que per la seva petitesa es trasllada.

• Ídem (1902-1958). Travessera de Gràcia, 117 - Sant Cristòfol, 10-12 (abans 8). Escolàpies.

Trasllat de la casa anterior a un edifici nou, possiblement pertanyent a les Teresianes que també hi donaven classes. Ensenyament gratuït, sense més detalls. 1a ensenyança. En 1958 s’habilità com a residència universitària, fins desaparèixer en 1972. Alumnes: 140 (1908). Religioses: 14 (1927).

• Escoles del Apostolado de la Oración (1901-1909). Santa Llúcia-Cervantes. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Trasllat de la casa de Pau Clarís, 49 (1892) en la Dreta de l’Eixample. Segona col·laboració amb la mateixa Congregació. Segurament desaparegudes durant la Semana Trágica, perquè des de llavors no es tornen a esmentar.

• Jesús-Maria Gràcia (1901-1903). Bonavista, 2. Jesús-Maria.

Efímera fundació de la que es conserva tant la documentació d’apertura com la de la seva clausura. No va ser viable.

• Col·legi de la Immaculada (després Col·legi del Santíssim Sagrament) - Culte Perpetu al Santíssim Sagrament (1902-1976). Encarnació, 62-64. MM. Santíssim Sagrament.

Col·legi de pagament per a noies. Apart es dediquen a la seva activitat principal, l’adoració.

• Escola Parroquial (-1914?-). Plaça de la Virreïna (abans de San Juan). Concepcionistes.

Escola Parroquial per a noies. Es parla de les Missioneres de la Immaculada Concepció de Maria, fent pensar que es tracta de les Concepcionistes. En tot cas duraren molt poc, perquè només va haber una referència. Alumnes: 100.

• Centre de Gràcia (1914-1936?). Roger de Flor, 291. Dames Catequistes.

La primera pedra es va col·locar el 1914 i és molt probable que comencés a funcionar aquell mateix any. Tampoc està comprovat a quin lloc de Gràcia es trobava, però és probable que estigués al mateix lloc que va estar després de la Guerra Civil.

• Guarderia-Preescolar (abans Guarderia Municipal n. 3) (1927-1994). Llorer, 9-11. Franciscanes MM. de Maria.

Casa fundada com a Escola per nens pobres del barri del Carmel, en 1960 afegí la Guarderia. Als anys 80 va desaparèixer l’escola, mantenint-se la Guarderia fins 1994. Actualment només serveix de residència de religioses.

• Col·legi de Maria Immaculada - Hospederia del Sagrat Cor de Maria, Refugi de serventes i empleades (1940?-1970). Matilde, 10 (abans 8) - Plaça Rius i Taulet, 14. Claretianes.

Casa portada per les Josefines de la Caritat fins 1926 com a allotjament de serventes, amb les Claretianes manté els seus objectius. Poc després de la Guerra es varen obrir les classes i més tard fou reconvertit íntegrament en establiment d’ensenyança. Així va continuar, fins que cap a 1965 va desaparèixer la 1a ensenyança i en 1970 el Parvulari. Només va quedar la comunitat, fins desaparèixer definitivament en 1976.

• Col·legi de Mares Concepcionistes de l’Ensenyança (1940-1962). Travessera de Dalt, 50. Concepcionistes Missioneres.

Posteriorment fou traslladat a La Torre, 19 a Sant Gervasi.

• Ídem - Obra Social i Cultural Sopeña (OSCUS) - Escola Professional (abans Centre de Gràcia per obreres) (1941-1997). Roger de Flor, 291. Dames Catequistes.

Centre obert inicialment només per obreres, posteriorment absorbeix les classes per obrers del centre de l’Arc de Triomf al Barri Gòtic (1945), obre el Parvulari Dolores Sopeña (1948) i una Escola Nocturna (1951). Amés, en data indeterminada es varen aconseguir els locals en propietat. En 1965 es va enderrocar l’edifici, però gràcies a un conveni amb la Constructora al nou bloc construït tres pisos seguiren fent la mateixa funció d’abans fins la clausura del centre. En 1967 també va absorbir les dependències del centre del Raval. Actualment només queda la residència de religioses.

• Residència i Escoles Parroquials Madre Ana Mogas (1944-1971). Travessera de Dalt, 82 (abans 138) - Cardoner, 27. Franciscanes Pastores.

• Col·legi Santa Maria de Gracia (1945-1980). Av. Mare de Déu de Montserrat, 16-18 (abans 50). Filles de la Caritat-Espanyoles.

Casa originada en una escola gratuïta per a noies pobres patrocinada per la Caja de Ahorros i Monte de Piedad, a la zona suburbial de Can Baró, oberta poc després de acabar la Guerra Civil. Davant la manca de resultats es resolé construir un nou edifici i entregar la direcció a les religioses. Així va funcionar el centre fins que les religioses decideixen deixarlo; llavors es convertí en el centre escolar públic Guinardó. Alumnes: 450.

• Escola Social per Obreres (1946?-1951). Milà i Fontanals, 47 (abans Cervantes) - Siracusa, 53 (abans Santa Llúcia / Voltaire, 41). Companyia del Salvador.

Escola per obreres, situada a uns antics locals del Apostolado de la Oración on les Filles de la Caritat ja havien portat una escola. Al deixar-la se’n varen encarregar de l’Escola les Jesuïtines, portant el nom de “Escola Sagrat Cor”.

• Col·legi Sagrat Cor (1951-1996). Milà i Fontanals, 47 (abans Cervantes) - Siracusa, 53 (abans Santa Llúcia / Voltaire, 41). Jesuïtines.

Les religioses no l’obren, sinó que prenen el relleu de la Companyia del Salvador que l’havia portat fins ara.

- Anàlisi

A l’actual zona de Gràcia, quan la Vila ni tan sols existia, ja varen sorgir alguns Convents masculins situats a les afores de la ciutat. Important és el de Santa Maria de Gràcia (1626-1835), fundat pels Carmelites Descalços, ja que entorn d’aquest darrer va néixer la posterior Vila de Gràcia. Després de la Desamortització només va quedar l’Església del Convent, coneguda posteriorment com dels Josepets fins l’actualitat. Entorn d’ell va crèixer un important nucli de població, arribant a ser el més important de tots els del pla de Barcelona en el segle XIX.

La primera casa educativa fundada a la Vila de Gràcia va arribar immediatament després de la normalització de la vida religiosa a Barcelona i els seus voltants, després de l’Exclaustració (1835-45). Va ser una Escola de les Clarisses de la Divina Providencia (1847-1936), Convent de Clarisses que va incorporar l’ensenyança per poder fundar-se, donat que en aquella època encara era molt difícil fundar un Convent dedicat únicament a la vida contemplativa. Però varen mantenir aquesta dedicació quan la situació es va normalitzar i durant moltes dècades més. Aquesta fou l Escola gratuïta més representativa de Gràcia durant vàries dècades, fins l’aparició d’altres cases anys després.

Poc després es va fundar la primera casa de pagament: un Col·legi, de les Concepcionistes (1851-69), establertes a una Torre.

Amb aquestes dues cases, gairebé simultànies, es pot dir que quedava coberta l’ensenyança gratuïta i de pagament respectivament. Aquesta situació es va mantenir durant els anys 50.

Entre 1860 i 1865 es va donar una primera etapa de gran intensitat findacional a la Vila, ja que en un interval de pocs anys varen arribar quatre comunitats:

Les Dames Negres, amb un Col·legi Externat (1861-1863), provinent del Barri Gòtic. Però al cap de pocs anys tornà al casc urbà barceloní.

Les Carmelites de la Caritat, amb un Col·legi Externat (1862). Aquesta va ser l’única fundació d’aquesta època que va tenir llarga vida; i a la llarga ha estat sempre el Col·legi de pagament més representatiu de la Vila fins l’actualitat, ubicat al seu centre.

Les Agustines-Penedides, amb el seu Convent traslladat del Raval (1863-1872). No s’esmenta cap Escola en aquesta època al convent, però és molt probable, ja que al Raval ja la tenia i al traslladar-se després a l’Esquerra de l’Eixample també surt esmentada.

Finalment, les Adoratrius amb un Correccional de joves (1865-1875), provinents del Barri Gòtic, presents mentre construïen el seu nou Correccional en l’Esquerra de l’Eixample.

Excepte les Carmelites, aquestes fundacions varen ser molt breus ja que en realitat no desapareixien, sinó que escollien Gràcia com un lloc de pas i transitori. Totes venien del casc urbà barceloní, buscant una ubicació propera i a la vegada tranquila i a l’espera d’aconseguir un establiment més perdurable, com així varen aconseguir.

Entre 1865 i 1875 es va donar una etapa totalment oposada: no va arribar ningú, a la vegada que varen desaparèixer la meitat de cases fundades fins al moment. Primer les Dames Negres (1863) varen tornar a Barcelona. Les Concepcionistes (1869), que varen tancar el seu Col·legi i que fou l’única casa realment suprimida. Posteriorment, les Agustines (1872) i les Adoratrius (1875) es varen traslladar a noves instal·lacions molt més funcionals.

L’inestabilitat política i social, que va estar tan present a Gràcia, va tenir una incidència al convertir Gràcia en una zona poc atractiva per les comunitats; però no justifica totes les desaparicions, ja que la majoria varen ser trasllats planificats d’avantmà. Sí que els esdeveniments varen retardar els trasllats, que finalment es varen dur a terme tal com estaven previstos. En total, en 1875 només quedaven dues cases de les sis existents en 1863: quedaven l’Escola de les Clarisses de la Divina Providència i el Col·legi de les Carmelites, que a la vegada també han sigut les més representatives de la població en el seu paper durant molt temps.

L’estabilització de la vida quotidiana aconseguida des de 1874 amb la Restauració Borbònica va tenir un efecte immediat a Gràcia: immediatament començaren noves arribades a la població, que es caracteritzen per ser de tot tipus i condició. Prova d’això són les primeres dues comunitats arribades a Gràcia en 1874:

Les Filles de la Caritat, amb dues cases: una Escola gratuïta (1874-1992); i un Parvulari (1877-96), sucursal de la primera casa i que fou traspassat a les Dominiques de la Presentació.

I les Saleses, que varen fundar un Internat molt selecte a una Torre (1874-84). Al cap d’una dècada es va traslladar a la Dreta de l’Eixample a un luxós edifici.

Des de finals dels anys 70, es va donar tota una allau de noves cases:

Les Carmelites Tereses, amb una Escola gratuïta (1879-1994) vinguda de la Dreta de l’Eixample. Va tenir molts emplaçaments, tots molt precaris, fins estabilitzar-se 1885 afegint-ne també la dedicació d’Orfenat.

Les Carmelites Missioneres, amb una Escola gratuïta (1879). També amb tasques sanitàries.

Les Teresianes, amb un Col·legi Externat de pagament (1880).

Les Mares dels Desemparats amb un Orfenat (1888-1895), vingut de Sant Gervasi i al poc temps traslladat a Vallcarca.

Les Filles de la Caritat obren una tercera casa a Gràcia, fent-se càrrec d’un Orfenat (1890-1989) i poc després d’una Escola gratuïta (1892-1932?) desapareguda amb la Guerra Civil i oberta anys després a càrrec d’una altra comunitat. Totes dues sostingudes per les seves respectives Associacions caritatives.

Les Josefines de la Caritat, amb Escola gratuïta (1894?-95?), molt breu i de dubtosa atribució.

Les Dominiques de la Presentació, amb una Guarderia per fills d’obrers (1896-1994). No és una fundació, sinó que venia traspassada de les Filles de la Caritat.

Les Escolàpies, amb una Escola gratuïta (1897-1958).

Les Religioses de Jesús-Maria (1901-03), amb una casa de caràcter indefinit molt breu.

Les Missioneres del Santíssim Sagrament, amb un Col·legi (1902-76).

En total, en gairebé tres dècades (1874-1902) varen fundar-se un Internat, 2 Col·legis, 5 escoles gratuïtes, una Guarderia i tres orfenats: una mitjana de gairebé una fundació cada dos anys i on les cases desaparegudes o traslladades a altres barris varen ser molt poques. Un cas apart respecte a la resta són les Filles de la Caritat, amb quatre cases i que fan que l’augment encara sigui més espectacular: de les tres cases existents en 1873, es va arribar a 14 cases obertes en 1902. És especialment remarcable l’alta proporció d’orfenats, un cas inèdit en tota la ciutat. Fins 1880, els establiments gratuïts i de pagament conservaven cert equilibri; des de llavors, la fundació de cases gratuïtes i de beneficència és gairebé total.

Des de 1902 fins la Guerra Civil es dona una etapa de consolidació. El ritme fundacional passa a ser molt escàs i espaiat:

Les Concepcionistes, amb una Escola Parroquial (-1914?-), que fou molt breu.

Les Dames Catequistes, amb una Escola per obreres (1914-36?). La Guerra Civil la va destruir i es va reobrir en 1941.

Les Franciscanes Missioneres de Maria, amb una Escola gratuïta (1927-94), dedicada específicament per nens del suburbi del Carmel.

A la vegada, les desaparicions varen ser molt poques: només varen desaparèixer les Religioses de Jesús-Maria (1903) i amb una presència testimonial de només dos anys. El creixement de cases obertes al barri va ser només de 11 a 13 fins la Guerra Civil.

La Guerra Civil va tenir un gran impacte a curt termini, ja que varen desaparèixer tres cases: l’Escola de les Clarisses de la Divina Providència, l’Escola per obreres de les Dames Catequistes i l’Escola de les Filles de la Caritat fundada en 1892 (que potser va desaparèixer poc abans). Però realment, l’impacte no fou tant: la primera Escola es va traslladar a Vallcarca, reobrint-se en 1939; la segona es va reobrir en 1941 al mateix lloc; i la tercera va continuar funcionant i se’n va fer càrrec una altra comunitat cap a 1946. Per tant, realment només desapareix una caomunitat del barri: les Clarisses, que en realitat es varen mudar a una zona propera. Es mantenen les 12 cases del barri.

En canvi, continuen arribant noves comunitats:

Les Claretianes, amb una Escola per serventes (1940?-70), a una casa que ja funcionava abans amb altres tasques assistencials.

Les Concepcionistes Missioneres, amb un Col·legi (1940-62), posteriorment traslladat a Sant Gervasi, on continua funcionant.

Les Dames Catequistes, que reobren la seva Escola per obreres (1941-97).

Les Franciscanes Pastores, amb una Escola Parroquial (1944-71).

La Companyia del Salvador, fent-se càrrec d’una Escola gratuïta (1946?-51). En realitat es tracta de l’Escola que varen deixar les Filles de la Caritat poc abans de la Guerra.

I les Jesuïtines (1951-96), que varen substituir a la comuinitat anterior a la mateixa casa. A posteriori es va transformar en Col·legi.

El ritme d’apertures es concentra a la primera meïtat dels anys 40, però no es pot parlar pròpiament de noves fundacions ni incorporacions. Bàsicament es tracta de cases ja existents abans de la Guerra que es reobren amb cert retard; i restaurades per la comunitat religiosa que les dirigia, o per una altra de nova. Les úniques novetats reals són un Col·legi de les Concepcionistes Missioneres i l’Escola Parroquial de les Franciscanes Pastores.

En tot cas, això fa arribar al barri a un punt àlgid, amb 16 cases d’ensenyament entre els anys 40 i 50 i igualant a un barri amb tanta tradició com era la Dreta de l’Eixample.

Però des de finals dels anys 50 es va entrar en un imparable procés de descens, que ha acabat per fer desaparèixer gairebé totes les cases del barri. Inicialment va desaparèixer la Companyia del Salvador (1951) com a fet aïllat i poc influent, ja que varen ser substituïdes per les Jesuïtines al centre que portaven; però després s’inicia un procés imparable de desaparicions: Escolàpies (1958), Concepcionistes Missioneres (1962), Claretianes (1970), Franciscanes Pastores (1971), Missioneres del Santíssim Sagrament (1976), les Filles de la Caritat amb les tres cases que tenien (1980, 1989 i 1994), Dominiques de la Presentació (1994), Carmelites Tereses (1994), Franciscanes Missioneres de Maria (1994), Jesuïtines (1996) i Dames Catequistes (1997). El procés ha estat especialment dur als anys 90, una època en què molts barris de la ciutat ja s’havien estabilitzat frenant la seva caiguda (generalitzada a tota la ciutat); però a Gràcia es va aguditzar encara més.

Això ha suposat que Gràcia ha passat de ser un dels barris més ben coberts amb diferència per centres d’ensenyament de l’Església, a ser un barri més de la ciutat i inclús per la seva populositat poc atés. Després de aquest terrabastall, tan sols queden 3 cases obertes al barri: els Col·legis de les Carmelites de la Caritat, Carmelites Missioneres i Teresianes. No es pot descartar que encara desaparegui alguna casa més, ja que el procés de desaparicions és encara molt recent i no es pot dir que hagi finalitzat.

GUINARDÓ

• Asilo Amparo de Santa Lucíaper cegues (1902-1909). Buena Suerte (actualment Ronda del Guinardó, entre Lepant i Cartagena). Guinardó.

Trasllat de l’Asil Internat de dones i noies cegues pobres, instal·lat a la Verneda, a un edifici nou gràcies a les gestions dels Germans Maristes. Posteriorment es torna a traslladar a l’Avinguda Tibidabo, 8 en el barri de Sant Gervasi.

• Col·legi (1924-1934). Rambla Volart. Dominiques de l’Anunciata.

Oberta com a sucursal del Col·legi de Vilapicina, que a l’any següent va passar a dependre del Col·legi d’Horta i en 1928 s’establí com a casa independent i la seva comunitat va passar a residir a la mateixa casa. S’allotjava a la Villa Vicenta, casa molt semblant a les característiques generals del barri: classe mitjana i retirat del casc urbà.

• Col·legi-Escola Parroquial del Guinardó (1934-1936). Avinguda Mare de Déu de Montserrat, 144. Dominiques de l’Anunciata.

Trasllat de la casa anterior. El Sacerdot de la Parròquia del Guinardó va fer construir un nou edifici destinat a Escoles Parroquials i el va oferir a les religioses per instal·lar-s’hi. Així ho varen fer poc després, afegint un nou alumnat al ja existent anteriorment gràcies als espaiosos locals. Va desaparèixer en 1936, quan la manca de recursos va obligar a les religioses a mantenir-se només als Col·legis propis. En certa manera varen ser substituïdes a la Parròquia per les Missioneres Cor de Maria (1941-67).

• Escola Parroquial del Guinardó (1941-1967). Avinguda Mare de Déu de Montserrat, 144 - Varsòvia, s/n. MM. Cor de Maria.

Escola Parroquial, on les religioses varen substituir a les Dominiques de l’Anunciata (1934-36).

• Col·legi Cardenal Spinola (1953). Avinguda Mare de Déu de Montserrat, 86-98 (abans 112). Esclaves Diví Cor.

• Col·legi Dames de la Pau (1957-1973). José Millán González, 2. Apostolat de Jesús.

• Col·legi Luz Casanova (1961-1992). Polònia, 14 (abans 12). Dames Apostòliques.

• Escola Sagrat Cor (1968-1980). Plaça Can Baró, 1-3. Sagrat Cor.

Casa oberta en col·laboració amb les Congregacions Marianes dels Jesuïtes i antigues alumnes. Malgrat deixar l’Escola en 1980, segueix oberta.

• Guarderia Mare Teresa (1973). Llobet i Vall-llosera, 14 (abans Valls, 6). Serventes de la Passió.

Guarderia pels nadons de les mares solteres allotjades a l’Asil annexa aquesta Guarderia (Llobet i Vall-llosera, 12).

- Anàlisi

El Guinardó era, fins finals del segle XIX, una zona bàsicament agrària de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals sense cap tipus d’urbanització, llevat d’alguns masos. Durant la primera meitat del segle XX es va convertir en un barri residencial de classe mitjana-baixa i segona residència de classes modestes. A partir dels anys 60 es va urbanitzar molt densament, sent totalment engolit per la trama urbana de la ciutat.

La primera casa del barri fou un Asil per cegues de les Carmelites Missioneres, vingut des de la Verneda (1902-09), que posteriorment es va tornar a traslladar al Sant Gervasi. Es va establir breument, quan a la zona no existia cap nucli de població.

Quan la zona ja tenia cert grau de poblament, va aparèixer la primera casa estable: el Col·legi parroquial de les Dominiques de l’Anunciata (1924-36). El barri no estava massa urbanitzat i aquesta casa fou suficient per cobrir-lo, però va desaparèixer amb la Guerra Civil.

Després de la Guerra es va tornar a obrir l’Escola Parroquial al mateix lloc (1941-67), però ara regides per les Missioneres del Cor de Maria.

El posterior i continu creixement de la zona va obligar a la fundació de noves cases als anys 50 i 60. En menys d’una dècada se’n varen fundar tres, que varen ser suficients pel barri:

- Les Esclaves del Diví Cor, amb un Col·legi (1953).

- L’Apostolat de Jesús, amb un Col·legi (1957-73).

- Les Dames Apostòliques, amb un Col·legi (1961-92).

De manera més aïllada varen arribar les Serventes de la Passió, amb una Guarderia (1973).

A partir dels anys 60 va començar la davallada. Les Missioneres del Cor de Maria es varen retirar de l’Escola Parroquial (1967), que va seguir funcionant sense elles. I d’una manera més espaiada varen desaparèixer els Col·legis de l’Apostolat de Jesús (1973) i de les Dames Apostòliques (1992). Però la xarxa pública d’ensenyament ja estava prou estesa per absorbir les possibles mancances generades.

HORTA

• Col·legi Santa Caterina de Siena (1875). Campoamor, 49 (abans 63) (abans Cortada). Dominiques de l’Anunciata.

Col·legi de pagament per a noies, combinat amb l’assistència sanitària. Convent amb Església (1903). Incendiat en 1909, no es tornà a obrir fins desembre de 1913. Religioses: 40 (1927).

• Asil i Col·legi Casa de la Santa Creu (1939-2000). Passeig de Valldaura, s/n (abans Carretera Gomis). Hospitalàries de la Santa Creu.

Casa fundada en 1916, establerta en l’antiga Granja de Sant Genís. Inicialment amb tasques exclusivament assistencials de malalts vinguts del Manicomi de Sant Andreu, molt proper i també assistit per les mateixes religioses. Amb la Guerra es va acabar aquesta tasca i l’edifici fou aprofitat per obrir un Orfenat de noies i el Noviciat. Posteriorment, en 1942 es va obrir una Escola gratuïta externa, donada la manca de places que hi havia al barri. També va obrir-se un Parvulari. Cap a 1945 es varen construir noves dependències aprofitant els espaiosos jardins de la finca, mentre l’antiga Granja continuava servint d’Orfenat. Posteriorment es varen fer successives ampliacions, en proporció a l’augment d’alumnes. A la vegada, l’Orfenat es va tancar en 1956. La casa va funcionar com a centre assistencial del barri, afegint la Clínica Infantil Stauros. Als darrers anys, degut al descens continuat d’alumnat, es va decidir tancar el Col·legi en el 2000. orfes: 30-40 (1940). Alumnes: 30 (1942); 418 (1973).

• Col·legi Immaculada Concepció (1951). Granollers, 28 (abans 7). Monges Blaves.

• Col·legi Providència del Sagrat Cor de Jesús (1960). Scala Dei, 5. Verge dels Dolors.

Inicialment funcionava només com a residència de les religioses des de 1955, arribades a la ciutat poc abans. En 1960 és habilitada com a Col·legi.

• Col·legi Santa Rosa de Lima (1962-1986). Chapí, 71 (abans 91). Dominiques de l’Anunciata.

• Col·legi Regina Carmeli (1963). Eduard Toda, 37. Carmelites de Sant Josep.

• Guarderia (1971). Santuari, 94. Mercedàries de la Caritat.

• Juana María (1978). Rectoria, 34. Esclaves de Maria Immaculada.

Guarderia.

- Anàlisi

Horta va ser municipi independent fins 1904, en què fou agregat a Barcelona, resistint un pocs anys més a l’agregació a la que foren subjectes la resta de municipis del Pla (excepte Sarrià). Englobava el que actualment són els barris d’Horta, Vall d’Hebron i Vallcarca.

Al contrari d’altres nuclis de població dels voltants de Barcelona, Horta va tenir molt poca importància per les comunitats femenines durant molt de temps. La primera casa fundada a la població va ser un Col·legi de pagament de les Dominiques de l’Anunciata (1875), que així va ser la principal casa d’ensenyament de la població duranrt dècades i fins l’actualitat. No està comprobat que tingués classes gratuïtes.

Aquesta situació es va mantenir sense canvis fins la Guerra Civil i des de llavors la situació va començar a canviar amb les Hospitalàries de la Santa Creu, que varen instal·lar un Orfenat (1939-56) i poc després una Escola (1942-2000).

A partir dels anys 50 i 60 va canviar totalment la situació, amb un desmesurat ritme de fundacions a tot el barri:

Les Monges Blaves, amb un Col·legi (1951).

Les Filles de la Verge dels Dolors, amb un Col·legi (1960).

Les Dominiques de l’Anunciata, amb un Col·legi (1962-86).

Les Carmelites de Sant Josep, amb un Col·legi (1963).

Totes les cases varen ser col·legis i es varen concentrar al Nord i Est de l’antic nucli del barri, principalment a l’Eixample d’Horta. Una excepció va ser una Guarderia de les Mercedàries de la Caritat (1971), oberta al suburbi del Carmel. Posteriorment, una Guarderia de les Esclaves de Maria (1978), novament al nucli d’Horta, va acabar de configurar un panorama educatiu molt més optimista en termes generals. La desaparició de dues cases (1986, 2000), fou molt espaiada i no impedeix veure la situació com a positiva.

La situació d’Horta va ser durant gairebé cent anys molt anòmala, amb un únic Col·legi durant gairebé un segle i que tan sols va remontar des dels anys 50. Com a contrapartida, la tendència generalitzada de tancament de cases d’ensenyament a tota la ciutat es va donar a Horta d’una manera més lleu i molt tardana.

HOSTAFRANCS

• Col·legi-Obrador de la Sagrada Família (1869-70). Vista Alegre, 1 (ara Viladecans). Filles de la Caritat-Franceses.

Trasllat de la casa de Casp, 75 del Fort Pius. En aquest cas el local ja és una gran casa, situada als afores de la ciutat i amb extensos camps. Però els propietaris decideixen vendre-la i l’Obrador s’ha de tornar a desplaçar a Urgell, 262 a l’Esquerra de l’Eixample en un emplaçament que ja seria definitiu.

• Escola de la Sagrada Família (1876-1881). Filles de la Caritat-Espanyoles.

Escola gratuïta per a noies diürna. Inicialment oberta com una sucursal de l’escola de la Immaculada Concepció (1874), fundada per la Congregación de Hijas de la Sagrada Familia i igualment regida per les Filles de la Caritat. Situada en un local de Hostafrancs encara il·localitzat, es trasllada a l’adreça següent.

• Escoles de l’asil de Nostra Senyora del Carme i Sant Vicenç de Paül (1881-1936; 1942).Hostafrancs, 13 (abans Tetuán, 22-24 / Tetuán, 18 / Tetuán, 17) - Leiva, 31 (abans San José, 37 / Lamote, 37) - Àliga (abans Águila). Filles de la Caritat-Espanyoles.

Trasllat de la casa anterior. En 1879 es rep la donació d’un terreny per a construir un edifici propi als carrers Hostafrancs-Leiva-Àliga (llavors Tetuán-San José-Águila). En 1881 l’edifici està acabat i l’Escola de la Sagrada Família es trasllada. Però ara la casa amplia les seves dependències, convertint-se en tot un complex educatiu i assistencial per al barri de Hostafrancs, amb diverses seccions:

- Sales d’Asil de Nostra Senyora del Carme i Sant Vicenç de Paül. Parvulari mixt que ja funciona en 1884. Encarat al carrer Tetuán.

- Orfenat de Nostra Senyora del Carme per a noies. 300 internes (1910?)

- Orfenat de Jesús per a nois. Funciona des de 1899 aproximadament.

- Escola de Jesús per a nois (1908). Ensenyança elemental i primària. Alumnes: 109 (1910); 325 (1914).

- Escoles de la Sagrada Família per a noies. Encarat a Tetuán, 18. Amb diverses seccions. Diürnes de pàrvules amb 160 Alumnes (1914). diürnes de noies amb 209 Alumnes (1899); 100 (1909); 214 (1914). Nocturnes per a noies joves, incorporades en 1891. Alumnes: 44 (1914). I dominicals (segurament catequesi).

Alumnat total: 500 noies i joves (1899); 469 (1914).

Amés, la casa té altres seccions: Sopa de pobres, Asil de Sant Vicenç de Paül per ancians (Tetuán, 22), regularització de matrimonis, assistència sanitària...

Cap a 1920 la casa es denomina, genèricament, Asil de Nostra Senyora del Carme i Sant Vicenç de Paül. En 1936 fou saquejat, incendiat i totalment destruït. Religioses: 5 (1901 i 1914); 25 (1927).

• Ídem (1939-1942). Consell de Cent, 23. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Reobertura provisional de la casa anterior, totalment destruïda durant la Guerra Civil. Alumnes: 300.

• Asil de San José de Nuestra Señora de las Mercedes (1909-1910). Consell de Cent, 12 1r 1a. Josefines Bonaerenses.

Obert inicialment com a establiment d’assistència per a noies gitanes del barri. Posteriorment es va obrir l’Escola diürna, a la qual varen anar concorrent més noies pobres del barri i menys gitanes.

• Ídem (1910-1910). Creu Coberta, 27. Josefines Bonaerenses.

Trasllat de la casa anterior. Establertes en una finca de planta baixa i amb això guanyen una mica d’espai per desenvolupar les seves activitats. Amés, obren també una Escola Nocturna per a obreres. Sembla que l’Escola diürna continuava funcionant en part a la casa anterior; en tot cas, aviat les dues escoles es varen traslladar a l’emplaçament següent.

• Escoles de la Institución Católico-Social para Obreras de Hostafranchs (1910-1915). Vint-i-sis de Gener, 25 (abans Dos de Maig). Josefines Bonaerenses.

Trasllat de la casa anterior. Escoles gratuïtes per a noies i obreres. Institució fundada en 1910 en un ampli edifici, sembla que la seva secció escolar la porten les Religioses des del principi. Aquí centralitzaren totes les seves activitats abans dites.

Alumnes: 80 (1909); 70 noies diürnes i 280-300 obreres nocturnes (1914). L’empresa no va acabar de funcionar i en 1915 foren substituïdes per les Franciscanes Missioneres de Maria.

• Escoles de la Institución Católico-Social para obreras de Hostafranchs (1915-1932). Vint-i-sis de Gener, 25 (abans Dos de Maig). Franciscanes Missioneres de Maria.

Escoles gratuïtes per a noies i obreres. Institució fundada en 1910, la seva secció escolar la porten les Religioses des de 1915 després de la marxa de les Josefines Bonaerenses. Religioses: 12 (1927).

• Centre de Sants per Obrers (1943-1972?). Plaça d’Espanya, 5. Dames Catequistes.

Trasllat de la casa de Canalejas, 107 (Sants), establint-se al Grup Escolar España (ara Francesc Macià). Des de 1953 també és per obrers. En 1955 va celebrar les noces d’or del centre. Posteriorment fou traslladat a un altre local a la mateixa zona, que al ser enderrocat obligà a tancar el centre. A la vegada, per substituir-lo es va traslladar el centre de l’Hospitalet a Sants (actual OSCUS). Obreres: 175 (1943); 350 (1950); 550 (1955).

• Escola Parroquial (1971?-1973). Leiva, 41-43 (abans Leyva). Sant Àngel Custodi.

Anomenada com “Escuela Graduada de niñas de la Parroquia”. Casa molt breu que no va reeixir, segurament degut a que les Religioses es dediquen principalment a activitats sanitàries.

- Anàlisi

Hostafrancs va néixer a principis del segle XIX com un petit suburbi del municipi de Sants, de caràcter inicialment comercial al trobar-se tocant a la Carretera de Sants, però gradualment va anar adoptant un caràcter creixentment obrer degut als establiments industrials que s’hi allotjaven. Des de 1839 va pertànyer a Barcelona.

La primera casa oberta al barri va ser molt puntual: un Col·legi-Obrador de les Filles de la Caritat provinent del Fort Pius (1869-70) i que al poc temps es va traslladar definitivament a l’Esquerra de l’Eixample.

La següent casa va tenir molta més importancia: varen ser de nou les Filles de la Caritat (1876), amb tot un complex assistencial que es va convertir en el centre neuràlgic del barri amb una Guarderia, Escola Gratuïta i Orfenat. També va tenir altres aplicacions de tipus sanitari i caritatiu. Amb diverses adaptacions al llarg del temps, aquesta casa ha anat funcionant fins l’actualitat com el principal centre docent del barri.

Les cases següents no es varen obrir fins 30 anys més tard i a cavall de la Setmana Tràgica:

Una Escola per gitanes de les Josefines Bonaerenses (1909-10), molt breu.

I un Centre catòlic per obreres fundat en 1910, que va cedir la seva Escola gratuïta per a noies i obreres a les mateixes Josefines Bonaerenses (1910-15) i després a les Franciscanes Missioneres de Maria (1915-32).

Després de la Guerra Civil es va fundar una Escola per obrers i obreres a càrrec de les Dames Catequistes (1943-72?), traslladada des de Sants. La seva desaparició es va veure compensada per un centre similar a Sants, a tocar del barri.

Puntualment, les Religioses del Sant Àngel Custodi varen obrir una Escola Parroquial (1971?-73), que no va tenir futur.

Pot dir-se que Hostafrancs ha estat fonamentalment atés pel centre de les Filles de la Caritat, mentre la resta de cases han tingut una duració molt més breu i menys repercusió. Només el centre de les Dames Catequistes va tenir certa durada, però amb mitjans molt limitats. El caràcter fonamentalment obrer i modest que sempre ha tingut el barri ha impedit l’establiment d’altre tipus de fundacions. També la proximitat a Sants ho ha fet innecesari en bona part.

LES CORTS

• Col·legi de Nostra Senyora de Loreto (1863-1936). Carretera de Sarrià, 5 (ara Avinguda de Sarrià, 63). Sagrada Família de Bordeus-Loreto.

Col·legi i Internat de pagament. Es va adquirir una propietat pertanyent als Agustins, constant de Torre i terrenys. Era una enorme finca compresa entre la Plaça Doctor Ignasi Barraquer, Avinguda de Sarrià, Avinguda Josep Tarradellas, Gelabert, Bordeus i la Travessera de Les Corts. Seguidament es va construir un monumental edifici de nova planta, convertit expressament en un selecte Colegio de señoritas. Tampoc té escola ni places gratuïtes, però igualment les seves alumnes i ex-alumnes duen a terme la caritat com a part de la seva formació al exterior. Incendiat en 1909, fou reobert en 1911. Construït a les afores de Les Corts, progressivament fou absorbit por la seva trama urbana i inclús engolit per la ciutat, fent-li perdre part del seu atractiu inicial... i veié a propar-se l’hostilitat de les creixents barriades obreres del voltant. I així va ser: fou incendiat i destruït en 1936. No es reconstruí i es va vendre la finca en 1940.

Religioses: 39 (1927).

• Asil - Col·legi de Nostra Senyora del Bon Consell (1864-1870). Plaça de Comas - Molins, 1-11 - Les Corts (abans Mayor) - Avinguda Diagonal - Joan Güell. Adoratrius.

Casa situada a la Masia dita Can Duran o Can Feló on s’obre l’Asil en règim de lloguer, portat per les religioses i gestionat per una Junta de Senyores. En 1870 les religioses el deixen, passant la seva gestió a les Dominiques de la Presentació.

• Asil - Col·legi de Nostra Senyora del Bon Consell (1870-1936). Plaça de Comas - Molins, 1-11 - Les Corts (abans Mayor) - Avinguda Diagonal - Joan Güell. Dominiques de la Presentació.

Casa situada a la Masia dita Can Duran o Can Feló, on des de 1864 ja existia l’Asil en règim de lloguer, portat per les Adoratrius i gestionat per una Junta de Senyores. En 1870 les religioses se’n fan càrrec i inclús la casa fou comprada definitivament en 1886.

Estava distribuida en tres departaments:

-Col·legi de pagament per a noies. Alumnes: 100 (1901); 140 (1908); 190 (1910).

-Orfenat de noies. 9-21 anys. Internes: 60 (1901).

-Asil de joves. 14-25 anys. Internes: 40 (1901).

Les tres parts estaven totalment diferenciades. No fou incendiat en 1909 perquè varen poder-se defensar. No fou destruït en 1936, però fou requisat i utilitzat com a Presó de Dones durant la Guerra i amb la Dictadura fins 1955. Per fi, en 1963 les religioses varen poder disposar novament de l’edifici i l’enderrocaren per construir un nou Col·legi. Però fruit de l’especulació immobiliària va ser venut i la Masia enderrocada en 1965. Actualment, al seu lloc hi ha el Corte Inglés de Diagonal, aixecat en 1974. Religioses: 29 (1927).

En algunes fonts entre 1877 i 1888, l’Asil apareix portat per les “Germanes de la Sagrada Família i Sagrat Cor de Jesús”. No es tracta més que d’una errata, originada en una Guia de Barcelona de 1877 i copiada reiteradament per Guies posteriors. Mai va existir aquest Institut, ni pot tractar-se d’algun altre amb un nom semblant.

• Casa Provincial de Maternitat i Asil d’Expòsits (1884-1994). Travessera de les Corts, 131 (abans 19-21). Filles de la Caritat-Espanyoles.

Trasllat de la casa de Ramelleres, 7-17 del Raval. En 1878 la Junta gestora de l’Asil d’Expòsits compra els terrenys del Mas caballé, al terme municipal de Les Corts. En principi la Torre i els terrenys es varen utilitzar només per excursions i esbarjos diversos dels asilats; però poc després varen començar a construir-se la nova Maternitat i Asil d’Orfes. Amb els diversos pabellons construïts es varen poder traslladar tots els orfes asilats: els nens (1884) i les nenes (1885). La criança dels orfes acollits incloïa la seva educació a càrrec de les mateixes germanes, però separats fisicament. Més tard varen arribar els nadons lactants (1892) i la Maternitat (1920). També es varen construir posteriorment altres pabellons per diverses dependències assistencials, que no són objectiu d’aquest treball. Els orfes, al complir els 7 anys passaven a la Casa de la Caritat i des de 1957 a les Llars Mundet, igualment portades per les Religioses.

Fins 1969 el funcionament intern depen únicament de les religioses. A partir de llavors, el personal laic va penetrant paulatinament i les instal·lacions varen reestructurant-se paulatinament fins a la marxa de la comunitat en 1994.

Religioses: 23 (1927).

• Hospital-Asil de Sant Rafael (1889-1963). Cabestany, 1 (abans San Benito) - Vallespir, 191. Hospitalàries Sagrat Cor.

Hospital per a noies “escrofulosas i dementes”, fins que curen. De 3 a 12 anys. Al local es proporciona instrucció i ocupacions adequades al seu estat. En 1963 fou traslladat a la Vall d’Hebron. Internes: 88 (1900); 102 (1914). Religioses: 20 (1900); 24 (1927). Traslladat al Vall d’Hebron en 1963.

• Col·legi del Patronat Parroquial de Collblanc (después Col·legi Sant Ramon Nonat) (1928).Carretera de Collblanc, 86 (abans General Primo de Rivera, s/n). Serventes Sagrat Cor.

Escoles del Patronat a càrrec de les Religioses.

• Col·legi Santa Teresita (abans Sagrada Família) (1941). Deu i Mata, 67. Sagrada Família de Bordeus-Loreto.

Per suplir la presència de l’Internat, es va obrir una petita Escola en diverses dependències llogades a un Convent de Carmelites descalces situat al mateix barri. Al contrari del caràcter selecte i aïllat de l’antic Internat, aquesta escola es va obrir per un alumnat modest, del mateix barri i amb un caràcter més social. Així va sobreviure, fins que la reurbanització de tota la zona (L’Illa Diagonal) obligà al seu enderrocament total en 1990. En 1992 s’inauguraren les noves dependències, situades al mateix lloc que ocupava l’antiga casa.

• Secció Filial n. 2 de l’Institut Femení “Maragall” (1961). Sagrada Família de Bordeus-Loreto.

Incorporació de la 2a ensenyança a la casa anterior.

• Escola Mare de Déu de la Mercè (1942-1942). Numància, 149-151 (abans Mas Pujol, 35). Filles de la Caritat-Espanyoles.

És possible que es tracti d’una Escola oberta al Sanatori-Clínica del mateix nom. Més tard les religioses se’n feren càrrec del seu funcionament general (1947-1975), però és possible que arribessin en aquest breu període anterior per ocupar-se de l’ensenyament i assistència dels infants ingressats.

• Col·legi Parroquial (1944-1965).Nostra Senyora dels Desemparats, 65. Carmelites de la Caritat.

Col·legi de noies.

- Anàlisi

Les Corts va sorgir com a suburbi llunyà del municipi de Sarrià, aconseguint la seva independència definitiva en 1836. Va ser un municipi bàsicament agrari durant força temps, fins que a finals del segle XIX va començar a predominar el caràcter obrer, però a la perifèria del seu terme. Malgrat això, la densitat de població no va crèixer realment fins la dècada dels anys 20 del segle XX, mantenint així el seu caràcter eminentment rural.

Donada la petitesa del seu nucli urbà durant molts anys, les Corts fou objectiu de fundacions que buscaven un lloc enretirat de la ciutat, en les afores del municipi, aprofitant les grans extensions de terreny buit, la seva relativa proximitat a la ciutat i la bona accesibilitat; però sense interacció amb el municipi.

La primera casa en obrir-se fou l’Internat construït per les Religioses de Loreto (1863-1936), de caràcter molt selecte i per a noies de Barcelona. Va viure totalment aïllat de la població, a una zona llavors totalment inhòspita i posteriorment absorbida per l’urbanització del pla. El seu caràcter selecte, creixentment envoltat per trama urbana de caràcter obrer, va fer que fos incendiat amb la Setmana Tràgica i també en 1936. això va suposar la seva desaparició.

Posteriorment es va obrir un Correccional de noies, portat per les Adoratrius (1864-70) i posteriorment per les Dominiques de la Presentació (1870-1936), que varen afegir-li un Externat i un Orfenat.

Després es va traslladar la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits des del Raval de Barcelona, regida per les Filles de la Caritat (1884-1994) i amb atenció per nadons i orfes.

Finalment, les Hospitàlaries del Sagrat Cor varen obrir un Hospital-Escola infantil (1888-1963), posteriorment traslladat a la Vall d’Hebron.

De totes aquestes cases, només les Dominiques varen tenir un vincle amb la població de Les Corts gràcies al Externat que varen obrir annexal Correccional; però al ser un Col·legi de pagament, tindria un abast limitat. La resta de cases (un Internat, la Maternitat i un Hospital-Escola) varen tenir un funcionament molt tancat i més enfocat a les necessitats del casc urbà barceloní. Les Corts pràcticament no se’n va beneficiar.

Durant quatre dècades no va haver cap més moviment, malgrat la progressiva urbanització de la zona i el conseqüent creixement demogràfic. No fou fins 1928, que les Serventes del Sagrat Cor varen fundar una Escola Parroquial. I no fou pròpiament a les Corts, sinó al llavors naixent petit nucli de Collblanc, nascut i ràpidament crescut arran dels preparatius de l’Exposició Universal i més pròxim a l’Hospitalet.

La Guerra Civil va acabar amb la destrucció de l’Internat de Loreto i amb l’Externat de les Dominiques, amb l’agreujant de què aquesta darrera era l’única casa que mantenia certa interacció amb la població. Només varen sobreviure la Maternitat i l’Hospital-Escola, fet que suposava que les Corts quedava absolutament mancat de cases d’ensenyament pel barri (excepte Collblanc, nucli molt més apartat).

Quan pitjor estava la situació, les Religioses de Loreto varen retornar al barri amb una casa absolutament diferent a l’Internat: una Escola destinada al alumnat del barri (1941). I poc després, les Carmelites de la Caritat s’encarregaren d’una Escola Parroquial (1944-65). Amb aquestes dues cases, el barri va gaudir de certa suficiència. L’Escola de les Filles de la Caritat (1942-42), fou brevíssima.

Després, la gran massificació urbana del barri posterior no s’ha vist acompanyada per noves fundacions i inclús les Carmelites varen marxar (1965). Actualment el barri té com a principal centre educatiu el Col·legi de les Religioses de Loreto, mentre Collblanc manté la seva Escola Parroquial.

MONTJUÏC

• Guarderia. Barriada del Polvorí (1959-1976). Mare de Déu del Port, s/n. Mercedàries.

• Ídem (1976-1978). Segura, s/n. Mercedàries.

Trasllat de la casa anterior.

• Centre del Nen Jesús de Praga. Barriada de les Banderes (1959-1962). Carmelites Tereses de San Josep.

• Col·legi Nen Jesús. Barriada de les Banderes (1961-1970). Teresianes.

Obra d’atenció social en aquest barri de barraques.

- Anàlisi

Montjuïc és una petita muntanya propera a l’antic casc urbà medieval de la ciutat. Durant segles els assentaments a la muntanya han sigut molt petits, adquirint importància des de 1870, amb barris de barraques dels treballadors de les pedreres que havien a la muntanya per la construcció de la ciutat.

La població augmentà molt més des dels anys 20 als anys 50, amb multitud de zones de barraques: Jesús i Maria, Can Valero, Las Banderas, Tres Pins, Sobre la Fossa i inclús dins l’Estadi Municipal (després Olímpic). Des de llavors es varen construir grups de cases barates per allotjarlos a la part Nord-Oest de la mateixa Muntanya: El Polvorí, Can Clos, la Vinya i al barri del Port (aquests dos darrers dins el barri de Zona Franca). Així es varen fer desaparèixer les barraques a mitjans dels anys 70.

La presència de comunitats femenines als barris marginals de Montjuïc va ser molt tardana, ja que fins els anys 50 no va haver cap casa oberta. En canvi, en un interval de dos anys (1959-61), varen arribar tres comunitats:

Guarderia de les Mercedàries, a Grup d’habitatges del Polvorí (1959-78). Tocant al barri del Port-Zona Franca, però dedicada al Polvorí.

Carmelites Tereses de Sant Josep, al barri de barraques de les Banderes (1959-62). Va durar molt poc temps, varen ser substituides per les Teresianes.

Col·legi de les Teresianes, al barri de barraques de les Banderes (1961-70). Va desaparèixer quan les barraques es varen suprimir.

Realment, la intervenció als barris de barraques va ser molt puntual perquè només es va donar a un: al barri de les Banderes, primer amb les Carmelites Tereses (1959-62) i després amb les Teresianes (1961-70), que varen marxar quan aquest barri de barraques va desaparèixer. La resta de suburbis de barraques no varen tenir cap presència.

Pel que fa als grups residencials construïts a la mateixa muntanya pels barraquistes, es va fundar una Guarderia al barri del Polvorí al poc temps de ser construït i que va durar uns 20 anys. Can Clos no va rebre a ningú.

PEDRALBES

• Hospital-Escola Natzaret (1923-1943). Carretera d’Esplugues, 42 (abans Carretera de Cornellà, s/n). Pedralbes. Filles de la Caritat-Franceses.

Orfenat mixt, fundat por unes particulars i més tard portat amb col·laboració de les Filles de la Caritat. En 1943 és cedit a les Hospitalàries de la Santa Creu.

• Orfenat de Natzaret (1943-1966). Carretera d’Esplugues, 42. Hospitalàries de la Santa Creu.

Deixat per les Filles de la Caritat, les Hospitalàries prenen el relleu en aquest Orfenat.

• Asilo Municipal de niñas(1943-1948). Cardenal Vives i Tutó, 19. Esclaves de Maria Immaculada.

Nova fundació, sucursal de la casa de Mare Déu del Port, 179-183 a la Zona Franca. Com la casa del Port no donava a l’abast, a l’any següent s’obrí un nou establiment d’acolliment de nenes. Amb 200 asilades. Posteriorment, s’acaba integrant en la casa del Port i passen a formar una casa única.

• Col·legi Assumpció de Nostra Senyora - Torre Girona (1946-1975). Dulcet, 12 (abans 7). Assumpcionistes.

Trasllat de la casa de Escoles Píes, 105 de Sarrià. Adquisició de la Torre Girona en 1945 amb els seus amplis terrenys col-lindants per instal·lar-ne el Col·legi. Gran part de l’alumnat continua sent intern, però s’acceptaven algunes externes. Alumnes: 260 (1947). Des de llavors es varen afegir noves construccions per l’Internat, Capella i altres dependències.

Des de 1973 es pensà en tancar el Col·legi, davant les exigències de la nova legislació educativa. Es varen llogar part de les dependències per l’Escola Universitària d’Enginyeria i en 1975 es ven tota la finca a la nascuda Universitat Politècnica de Catalunya, tancant-se el Col·legi. Les religioses romangueren en unes dependències properes fins 1977 amb diverses activitats.

• Escola-Llar Professional Santíssima Trinitat (1963). Carretera d’Esplugues, 62-70. Trinitàries.

Trasllat definitiu de la casa de Via Augusta, 130 en Sant Gervasi. Escola Professional i Residència de noies.

• Orfenat de Natzaret. Casa de Família (1966). Carretera d’Esplugues, 42. Jesús-Maria.

Orfenat de noies. Portat des de 1943 per les Hospitalàries de la Santa Creu, a partir d’ara passa a estar sota la seva gestió fins l’actualitat.

• Col·legi de Nostra Senyora de Loreto (1969-1981). Avinguda Pearson, 22-26. Sagrada Família de Bordeus-Loreto.

Trasllat definitiu del col·legi provisional d’Anglí, 58 en Sarrià, ja acabat el nou edifici. En 1981 el Col·legi no desapareix, sinó que és traspassat a la Fundació Abat Oliba.

- Anàlisi

Pedralbes ha estat durant segles una ampli espai vinculat a Sarrià amb finalitats fonamentalment agràries, gairebé totalment despoblat i amb una població reduïda a un Monestir de Clarisses (1321), al costat del qual es va formar un petit nucli a mitjans del segle XIX que es va mantenir gairebé inamovible durant gairebé un segle com un petit nucli vinculat a Sarrià. Així va romandre fins molt tard, fins que des dels anys 50 fou ràpidament urbanitzat com una zona exclusiva per classe social alta i molt alta.

Durant molt de temps Pedralbes no va acollir cap altre fundació, ja que la petitesa del seu nucli urbà ho va impedir. Tampoc la seva accessibilitat, absolutament mancada durant molt de temps de vies de comunicació adequades, va afavorir l’establiment de cases de cap tipus. A principis del segle XX es varen començar a traçar les seves vies de comunicació fonamentals, sense que això comportés cap creixement demogràfic; però sí va afavorir l’establiment d’algunes cases de caràcter tancat, pròpies de paratges poc poblats però ben comunicats.

La primera casa fundada a la zona fou l’Orfenat de Natzaret (1923), obert en mans d’unes particulars. Va tenir fins a tres comunitats diferents: les Filles de la Caritat (1923-43), les Hospitalàries de la Santa Creu (1943-66) i les Religioses de Jesús-Maria des de 1966 fins l’actualitat. No va repercutir directament en el barri, que com a tal encara no existia.

La següent casa va ser una Sucursal de l’Asil Municipal del barri del Port-Zona Franca per a noies, a càrrec de les Esclaves de Maria Immaculada (1943-48). S’obrí de manera circumstancial a causa de les destrosses sofertes amb la Guerra Civil i per la manca d’espai. Als pocs anys es va tancar, tornant al barri del Port.

La següent casa de Pedralbes va ser un Internat, a càrrec de les Assumpcionistes (1946-75), traslladat des de Sarrià. Inicialment fou un Internat, aprofitant la buidor de la zona; progressivament es va anar transformant en Externat, a mesura que el barri anava poblant-se.

Fins ara, al barri només s’havien fundat cases de funcionament tancat: dos Asils i un Internat, adeqüats per una zona tranquila i retirada. Progressivament, acabada la urbanització d’altres zones de la ciutat, Pedralbes comença també a urbanitzar-se a partir dels anys 50 i 60, adoptant aviat un caràcter residencial de classes altes. Simultàniament, algunes cases d’ensenyança ja existents a la ciutat es varen traslladar al naixent barri, buscant un emplaçament més espaiós i durador. Varen arribar dues comunitats:

Les Trinitàries, que estableixen la seva antiga Escola-Taller transformada en Escola Professional (1963), procedent de Sant Gervasi. També amb Residència per a noies.

Les Religioses de Loreto, amb el seu antic Col·legi Externat (1969-81), ubicat al Barri Gòtic, Dreta de l’Eixample i breument per Sarrià.

Des dels anys 70 Pedralbes no va rebre cap més casa d’ensenyança, malgrat que el seu creixement continuava sent imparable. Això es va deure a diversos motius: primer, la seva definitiva caracterització com zona residencial de categoria social molt alta, la més selecta de tota la ciutat, frenant l’establiment de noves cases degut als altíssims costos que això suposava. Amés, la proximitat del barri de Sarrià, ben assortit de centres educatius, també va fer innecesaries noves cases. I Pedralbes es va poblar aviat per molts altres centres educatius (fonamentalment col·legis privats laics d’elit), ajustats a les necessitats d’un veïnat selecte.

Inclús llavors es va entrar en una etapa de contracció, ja que les Assumpcionistes varen tancar el seu Col·legi en 1977 i les Religioses de Loreto varen traspassar el seu a una entitat privada en 1981. Des de llavors no han hagut més desaparicions.

Actualment només queden l’Orfenat de les Religioses de Jesús-Maria i l’Escola Professional de les Trinitàries. No es pot descartar la desaparició de la primera d’aquestes cases a mans de la voracitat urbanitzadora encara existent a la zona.

POBLENOU

• Col·legi Assumpció de Nostra Senyora (1876-1889). Rambla Poblenou, 107 (abans Passeig del Triomf). Franciscanes Missioneres.

Col·legi de pagament i escoles gratuïtes per a noies. Instal·lades en una casa de lloguer, més tard es comença a construir un nou edifici en propietat.

• Ídem (1889). Rambla Poblenou, 94-96 (abans Passeig del Triomf, 74-76). Franciscanes Missioneres.

Trasllat de la casa anterior. En el Col·legi, alumnes: 190 (1890); 93 pàrvules i 143 d’elemental (1902); 130 elem. (1908); 150 elem. (1910). A les escoles gratuïtes, alumnes: 35 diürnes (des de 3 anys), 306 nocturnes (des de 10) i 95 dominicals (des de 8) (1914). Incendiat en 1909, fou reobert en octubre del mateix any. Religioses: 9 (1890); 12 (1914); 18 (1927).

• Escola de la Milagrosa (1908-1919). Badajoz, 34-38 baixos (abans Independència). Filles de la Caritat-Espanyoles.

Escola gratuïta de noies. 1a ensenyança i diürna. Sostinguda per una Junta de Senyores. L’escola apareix documentada des de 1902 fins 1922, però la participació de les Religioses només apareix ressenyada amb seguretat entre 1908 i 1915 i possiblement continuarien fins 1919. Funcionava amb religioses vingudes de la comunitat resident a Sant Pere més Baix, 7 (Barri Gòtic). En 1917 figura com a Escoles Parroquials del Poble Nou per a noies. Alumnes: 80 (1908); 100 (1909 i 1910); 120 (1914).

• Centre Catòlic Obrer (1909-1909). Passatge Venero, 4. Dames Catequistes.

Possible trasllat de l’Escola d’Obrers del Passeig de Pujades, 4 al Barri Gòtic. Presents en el Centre Obrer des de 1909, fou incendiat durant la Setmana Tràgica i reobert a finals del mateix any. Com no tornen a aparèixer esmentades és molt possible que després de la Setmana Tràgica anul·lessin la seva col·laboració.

• Asilo de Protección a la Infancia - Protección de Menores (1916-1928; 1939-1970). Wad-Ras, 89. Sagrada Família d’Urgell.

En 1898 les religioses es varen fer càrrec del funcionament del Asilo Municipal del Parque (actual Torre de les Aigües - Wellington, 48), establiment municipal destinat a l’acolliment de pobres i indigents adults. Posteriorment, l’Ajuntament va decidir obrir un organisme paral·lel només per infants, tant per a nois com noies i que també va ser ofert a les religioses. L’abandonaren en 1928, després que les noies foren traslladades; però varen tornar després de la Guerra. Posteriorment va rebre també el nom de Institución Ramon Albó. Asilats: 1000 (1939). Religioses: 20 (1927).

• Escoles Parroquials (1925-1936). Ramon Turró, 128 (abans Enna). Companyia de Maria.

Escoles Parroquials del Poble Nou per a noies que són adoptades per les religioses. Naturalment, pel caràcter gratuït de l’Institut i les característiques del barri, no hi ha dubte de que es tracta d’una Escola gratuïta. Segurament varen quedar desmantellades en 1936 amb l’esclat de la Guerra Civil.

• Secció Filial n. 1 de l’Institut Femení “Maragall” (1957-1964). Pere IV, 398. Missioneres Seculars.

Posteriorment es varen traslladar a Cristòfol de Moura, 223, al barri del Besòs.

- Anàlisi

El Poblenou va néixer a mitjans del segle XIX com una de les diferents barriades de població obrera nascuda a l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, amb motiu de la seva creixent industrialització. De tots ells, el Poblenou va ser el que major expansió va tenir. Des dels seus orígens va ser un barri essencialment obrer i de ràpid creixement, a la vegada que es desenvolupava un pensament poc procliu a acceptar el món clerical.

Malgrat el seu constant creixement demogràfic, el Poblenou no va ser gairebé atès per les comunitats femenines. L’activisme obrer, prou anticlerical i la intensa vida associativa i cultural existent al barri varen fer gairebé impossible la inserció de l’ensenyament de l’Església.

La primera comunitat establerta al barri varen ser les Franciscanes Missioneres (1876), amb un Col·legi de pagament, quan el barri era encara un suburbi molt petit. Aquesta casa es va obrir per la reduïda elit social del barri i des de la seva fundació va ser el centre educatiu fonamental del Poblenou: sempre ha funcionat, sobrevivint a la Setmana Tràgica (malgrat ser incendiat). Més tard va incorporar l’ensenyança gratuïta, amb la corresponent segregació respecte a les alumnes de pagament i ha funcionat fins l’actualitat.

La resta d’iniciatives al barri han sigut molt breus i molt menys importants. A principis del segle XX, el creixement del barri semblava que venia acompanyat per noves fundacions, de caràcter benèfic i d’acord amb el caràcter obrer del barri:

Primer varen ser les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuïta (1908-19). I a l’any següent varen ser les Dames Catequistes, que es varen fer càrrec de l’Escola d’un Centre Obrer (1909-09). Però la Setmana Tràgica, que fou especialment virulenta en el Poblenou, va destruir la casa de les Dames Catequistes i a la vegada va tallar de soc-arrel possibles noves vingudes.

Més tard varen arribar les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell, que es varen fer càrrec de la secció infantil del Asilo Municipal del Parque (1916-28) i per tant no varen tenir incidència real dins el barri.

La desaparició de la casa de les Filles de la Caritat (1919) va deixar el barri sense cap més Escola gratuïta. Però aquesta mancança va ser coberta novament gràcies a la Companyia de Maria, amb una Escola Parroquial per a noies en el centre del barri (1925-36) i per tant inserta de ple en la realitat social del Poblenou.

Amb la Guerra Civil va desaparèixer l’Escola de la Companyia de Maria. El retorn de les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell al Asilo Municipal del Parque (1939-70) va ser com la primera etapa: funcionava d’esquenes al barri. En aquesta etapa només ha hagut la breu novetat de les Missioneres Seculars, que varen obrir una filial d’Institut de segona ensenyança (1957-64), després traslladada al proper barri del Besòs. No ha hagut res més.

En tot moment, el Col·legi inicial de les Franciscanes ha estat el principal centre d’ensenyament de l’Església al barri. Queda patent que aquesta única casa fou insuficient per la població; i encara més sabent la diferència respecte al Poblenou de fa 125 anys, quan es va fundar. De totes maneres, el barri del Poblenou és d’un pensament força anticlerical, desenvolupant altres fórmules per aconseguir la instrucció de la seva població, a través d’altres camins.

POBLE SEC

• Casa de Dominiques de l’Anunciata (1887-1890). Blasco de Garay. Dominiques de l’Anunciata.

Podria ser una errata, ja que apareix en una únic font. Si no, seria una casa fundada per aquestes religioses i que als pocs anys passaria a les Franciscanes Missioneres fins l’actualitat.

• Col·legi Nostra Senyora de la Consolació (1890). Blasco de Garay, 52-58 / Plaça Blasco de Garay, 9. Franciscanes Missioneres.

Col·legi de pagament per a noies, amb places gratuïtes. Casa fundada en 1887 per les Dominiques de l’Anunciata, que al poc temps les va ser traspassada. 1a ensenyança i des de 1920 també surt la 2a ensenyança. Fou incendiat en 1909 i posteriorment reconstruït. Alumnes: 58 i 25 gratuïtes (1908); 100 (1910); 98 (1914). Amés, escoles nocturnes: 160 (1899); 140 (1914). I dominicals: 250 (1899); 278 (1914). Religioses: 10 (1899); 9 (1914); 13 (1927).

• Secció Filial n. 3 de l’Institut Femení “Verdaguer” (1963-82). Blasco de Garay, 52. Franciscanes Missioneres.

• Col·legi Sagrada Família (1893-1894). Salvà, 32. Sagrada Família d’Urgell.

Col·legi de pagament per a noies. 1a ensenyança. Establert de lloguer a tres casetes, propietat de la vídua d’un antic amic de la fundadora de l’Institut. Poc després es veuen obligades a evacuar la finca i es traslladaren a Escudillers, 19 al Barri Gòtic. Alumnes: 7 (1893).

• Casa d’ensenyança (1908-1909). Grases - Remei, 51. Esclaves Sagrat Cor.

Una de les dues fundacions simultànies de l’Institut, dedicat al culte i possiblement a l’ensenyança. Incendiada durant la Setmana Tràgica, les Religioses abandonen el barri i s’uneixen a las de Gran Via, 533 a l’Esquerra de l’Eixample.

• Centre de Nostra Senyora de Montserrat i Sant Pere Claver (1920). Tamarit, 80. Jesús-Maria.

Centre portat per la Congregació Mariana de Jesús-Maria, amb ex-alumnes de l’Institut casades. Guarderia i 1 ºensenyança. Les Religioses estaven vinculades des del principi segons es reflexa en la documentació d’apertura. Fins 1946 no fou totalment dependent de l’Institut.

- Anàlisi

El Poble Sec va néixer a mitjans del segle XIX com a barri proper a l’antic Raval de la ciutat i en certa manera era la seva prolongació com a barri obrer i d’immigració. Al igual que altres barriades proletàries, va mantenir un esperit força indomable i bel·ligerant enfront les comunitats religioses.

La primera fundació a càrrec de les Dominiques de l’Anunciata (1887-90), està pendent de confirmació. Tampoc està clar si realment es dedicaren a l’ensenyament.

En tot cas, la primera casa oberta al barri amb seguretat va ser un Col·legi de pagament, a càrrec de les Franciscanes Missioneres (1890), ubicat al centre del barri i que des de la seva fundació s’ha convertit en el principal centre d’ensenyament de tot el Poble Sec. Es va fundar per la petita elit de barri i apart també va tenir ensenyament gratuït.

Posteriorment, varen haver vàries fundacions molt transitòries:

Les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell varen fundar un Col·legi de pagament (1893-94), que al poc temps es va traslladar al Barri Gòtic, zona més adient per una casa d’aquesta mena.

I les Esclaves del Sagrat Cor, amb una casa possiblement dedicada a l’ensenyament (1908-09) i que va desaparèixer amb la Setmana Tràgica.

Amb el Col·legi de les Franciscanes Missioneres i l’Escola de les Esclaves del Sagrat Cor, semblava que es formava una estructura bàsica d’ensenyament al barri. Però amb la Setmana Tràgica es varen incendiar totes dues cases i es produí un fre total.

Des de llavors només es va fundar una Escola a càrrec d’una Congregació d’ex-alumnes de les Religioses de Jesús-Maria (1920), posteriorment agregada a la comunitat i que sí va aconseguir subsistir fins l’actualitat; però es va situar a un extrem del barri, més enfocada cap al barri de Sant Antoni i força allunyada del nucli del barri. Des de llavors no ha hagut absolutament res més.

L’obrerisme del barri, marcat per cert anticlericalisme fet palès amb la Setmana Tràgica, va frenar la presència de més comunitats a un barri molt necessitat. Apart, l’ambient associatiu i cultural del barri, menys vigorós comparat amb altres barris de similar idiosincràsia, va fer que aquesta mancança fos encara més greu. Només els sectors millor situats del barri varen tenir l’atenció adequada amb el Col·legi de pagament.

SAGRADA FAMÍLIA

• Alberg de Sant Antoni (1883-1969). Roger de Flor, 153 (abans 259). Filles de la Caritat-Franceses.

Orfenat de noies. Entre 5-20 anys. Places gratuïtes i de pagament. 1a Ensenyança i Labors. Internes: 60 (1895); 70 (1899); 65 (1914). A més, classes nocturnes i dominicals per obreres. Alumnes: 60 (1914). I altres usos: sopa de pobres i visita de malalts. Religioses: 10 (1927).

• Sales d’Asil de Sant Rafael (1888). Roger de Flor, 98 (abans 170-172). Filles de la Caritat-Espanyoles.

Tercera i darrera Guarderia fundada per la Junta de Señoras, després de les del Sagrat Cor (1861) i Sant Joan Baptista (1872). Com les altres, és mixta i de 3 a 7 anys. També hi ha elemental gratuïta per a noies; els nois passen a escoles de La Salle. Acollits: 300 (1899). Religioses: 9 (1899).

• Orfelinat de Sant Josep (1897-1960). Provença, 388 - Roger de Flor, 224 (abans 288-290). Sagrada Família de Bordeus-Sant Josep.

Trasllat de la casa d’Aragó, 345. Noies de 5 a 21 anys. Dedicades tant a la cura com l’ensenyament de labors. Incendiat en 1909, va ser reobert el mateix any. Asilades: 50 (1901); 30 (1908); 56 (1910); 75 (1914). Religioses: 10 (1901); 19 (1927).

• Escoles del Patronato Social Escolar de Obreras de Poblet (1907-1910). València, 379. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Entitat fundada en 1906 per un sacerdot com a escola dominical per a noies del barri, establerta de lloguer al local d’una antiga fàbrica. A l’any següent afegí classes diürnes de les que se’n encarregaren les religioses, vingudes a diari de les Escoles Catòliques.

• Ídem (1910). Provença, 389. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Trasllat de la casa anterior. En 1909 es va comprar el terreny per aixecar un nou edifici, que fou inaugurat parcialment en 1910 i acabat en 1919. Les religioses ja resideixen a la casa com nova fundació. El Patronat fou fundat per obreres de totes les edats i per diverses activitats, inclosa l’escola gratuïta de noies. En 1936 fou saquejat i devastat, però fou reconstruït i periòdicament ampliat amb noves construccions. Alumnes: 300 diürnes, 350 nocturnes i 200 dominicals (h. 1910); 65 pàrvuls, 520 noies, 387 adultes, 350 dominicals (1956).

• Patronato de la Inmaculada Concepción i San Ignacio de Loyola (després Col·legi de la Immaculada) (1928). Dos de Maig, 247-251 - Mallorca, 516. Carmelites de la Caritat.

Escoles del Patronat del mateix nom, que a la llarga varen ser totalment dirigides per les Carmelites fins l’actualitat.

- Anàlisi

El barri de la Sagrada Família pren el nom del mateix temple, en construcció des de 1882. Inicialment la zona es va denominar barri de Poblet, fins que va generalitzar-se la denominació actual. quan es va planificar l’Eixample de Cerdà (1860) la zona pertanyia al antic municipi de Sant Martí de Provençals i estava pràcticament buida, sense cap nucli de població concret. Durant dècades ha tingut una urbanització molt discontínua i la seva evolució ha estat supeditada al creixement de la Dreta de l’Eixample per un costat i el suburbi obrer del Camp de l’Arpa per un altre. En general, el seu caràcter ha estat obrer fins èpoques recents.

La presència de comunitats religioses al barri es va donar quan aquest estava encara molt despoblat i no existia cap nucli de població com a tal:

La comunitat més activa a la zona varen ser les Filles de la Caritat. Varen ser les primeres en arribar, amb un Orfenat (1883-1969), que també tenia Escola gratuïta i altres serveis de tipus caritatiu per pobres. Posteriorment varen obrir una Guarderia (1888). I finalment, es varen fer càrrec de l’Escola d’un Patronat obrer (1907).

Les Religioses de Loreto-Esperança varen traslladar el seu Orfenat des de la Dreta de l’Eixample (1897-1960). En realitat el desplaçament va ser molt curt, però canviant de barri.

Totes aquestes cases es trobaven al límit Oest del barri, tocant a la Dreta de l’Eixample i per tant realitzaven una tasca assistencial molt supeditada a aquest barri.

Llavors es va frenar el procés de fundacions, que no va ser paral·lel al creixement demogràfic del barri. La Setmana Tràgica podria tenir alguna cosa que veure. Tan sols en una etapa molt posterior, varen arribar les Carmelites de la Caritat amb una Escola de Patronat (1928), que posteriorment va passar a ser pròpia de la comunitat. Aquesta casa es va fundar en l’extrem oposat del barri, tocant al Camp de l’Arpa i per atendre a aquest barri.

En total, al barri es varen obrir una Guarderia, dues Escoles de patronat i dos Orfenats: cases de caràcter caritatiu. Cap d’elles es va obrir en funció de cap nucli poblacional, ja que com a tal no existia, sinó en funció dels barris adjacents. Els Orfenats tenien un caràcter tancat i la resta de cases es varen fundar per la població modesta ubicada a la Dreta de l’Eixample i l’obrera dispersa pel barri i del Camp de l’Arpa.

Fins ben entrat el segle XX, no es pot dir que la zona sigui pròpiament un barri, sinó una zona de transició entre l’Eixample i Sant Martí. Curiosament, quan major ha estat el seu creixement i estructuració, fou aleshores quan es va deturar el procés de fundacions. Tampoc en una etapa posterior, en què el barri ha sofert una gran transformació convertint-se en zona residencial mitja-baixa, han hagut cases noves. Sí que s’ha notat el canvi en les cases existents, al desaparèixer els dos orfenats (1960 i 1969), mentre la resta de cases s’han reconvertit encertadament en Col·legis i mantenint-se oberts fins l’actualitat.

SAGRERA

• Escoles gratuïtes del Apostolado de Señoras para la Preservación de la Fe - Col·legi i Escola de Nostra Senyora dels Àngels (1898). Sagrera, 68-72 (abans 10-12). Sagrada Família de Natzaret.

Escola gratuïta de noies. 1a ensenyança. Aquesta és una de les múltiples escoles que el Apostolado obrí a la ciutat i que en aquest cas concret foren dirigides per les Religioses. Cap a 1917 l’escola ja pren el nom de “Nostra Senyora dels Àngels” i segurament ja serian propietat de l’Institut. Alumnes: 145 (1908). Religioses: 10 (1927).

• Secció Filial n. 3 de l’Institut Femení “Infanta Isabel de Aragón” (1969?). Sagrera, 68-72. Sagrada Família de Natzaret.

• Filial Nostra Senyora dels Àngels (després Col·legi Natzaret) (1971-1981). Martí i Molins, 68. Sagrada Família de Natzaret.

Trasllat de la casa de Torà, 6 en la Verneda, després convertida en casa autònoma.

- Anàlisi

La Sagrera va néixer a mitjans del segle XIX com una de les diferents barriades de població obrera nascuda a l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals, amb motiu de la seva creixent industrialització. De tots ells, la Sagrera va ser el nucli poblacional més petit. Amb el temps ha quedat pràcticament vinculat a Sant Andreu, al néixer molt a prop d’aquest i posteriorment units per continuïtat urbana.

L’ensenyament de la Sagrera ha estat sempre concentrat en un únic centre de les Religioses de la Sagrada Família de Natzaret (1898), inicialment obert com una Escola gratuïta d’una associació catòlica. Amb el temps l’Escola va passar a ser propietat de la comunitat i s’ha mantingut fins l’actualitat. Aquest ha estat sempre el principal centre docent del barri i gairebé sempre l’únic: només transitòriament va funcionar una Secció Filial d’Institut públic a càrrec de les mateixes religioses (1971-81).

Barriada sempre molt limitada geogràficament entre Sant Andreu i el Clot per una altra, a la Sagrera no s’han obert més cases d’ensenyament, donada la proximitat de les cases dels barris dits i la petitesa del mateix barri.

SANT ANDREU

• Casa d’Ensenyança (1850-1857). Gran de Sant Andreu, 358. Jesús-Maria.

Establiment original a una casa anomenada Casal del Salí.

• Col·legi i Pensionat (1857-1894). Vallès - Les Monges, 27 - Torrent Parellada. Jesús-Maria.

Col·legi Internat de pagament per a noies. Trasllat de la casa anterior a un edifici propi, construint la nova Església en 1881. Mai varen ser molestades durant el Sexenni Democràtic, demostrant la bona fama de la que gaudien. Amb tota seguretat existien classes gratuïtes externes per les obreres del barri, perquè al traslladar l’Internat se’ls demanà que mantinguessin alguna casa oberta, como així varen fer.

En 1894 l’Internat es traslladà a Sant Gervasi, a causa del creixement que s’havia produït al municipi i amb una creixent agitació obrera. L’edifici fou venut als Germans Maristes.

• Escoles de Sant Josep (1894-1898). Plaça de les Palmeres (abans Plaça Parellada) - Sant Jaume. Jesús-Maria.

Escola gratuïta per a noies i obreres. Traslladades després de tancar l’Internat.

• Escoles Obreres de Jesús-Maria (1898-1907). Santa Eugènia, 67. Jesús-Maria.

Trasllat de la casa anterior. Alumnes: 400 (1901).

• Ídem - Jesús-Maria Sant Andreu (1907). Avinguda Meridiana, 392-400 - Passeig de Fabra i Puig, 126 (abans Rambla de Santa Eulàlia, 120-122). Jesús-Maria.

Trasllat definitiu de les Escoles per a obreres a un edifici propi i més espaiós. Alumnes: 60 (1908); 160 (1910), segurament diürnes; 100-150 noies diürnes, 500-600 obreres nocturnes i dominicals (1914). Incendiat en 1909, fou reobert en juny de 1910. Religioses: 26 (1914); 25 (1927). També es va organitzar una congregació, activa en diverses activitats en el barri.

• Secció Filial n. 1, “Concepción Arenal” de l’Institut Femení “Verdaguer” (1958). Passeig de Fabra i Puig, 108-112. Jesús-Maria.

Batxillerat diürn.

• Secció Filial n. 2 de l’Institut Femení “Verdaguer” (1963-67). Passeig de Fabra i Puig, s/n. Jesús-Maria.

Batxillerat nocturn. Cap a 1967 es trasllada a Badalona.

• Col·legi Nostra Senyora de les Mercès (després Mare de Déu de la Mercè) (1863). Ramon Batlle, 39-41 (abans San Pablo / Aristóteles). Dominiques de l’Anunciata.

Col·legi de pagament per a noies. Establertes primer a una casa de lloguer d’imprecisa localització, es traslladaren a un edifici propi. L’ ensenyança s’anomena des de 1895. Religioses: 25 (1927).

• Col·legi -Asil Sagrada Família (1879). Arquímedes, 60-68 (abans 56-62). Sagrada Família d’Urgell.

Incorporació de l’ensenyament al Asil d’ancians, aixecant-se a un edifici annex però enfocat a un carrer diferent. Per una banda, el Col·legi de pagament per a noies externes; per altra banda, un Asil infantil des de 3 anys que fou molt poc concorregut (només 3 nens i 3 nenes en 1914), amb el seu ensenyament corresponent. Durant la Guerra fou dedicat a Escoles Graduades i per tant poc danyat. Fins 1972 l’adreça es correspon amb la de l’Asil d’ancians, diferenciant-se des de llavors. Alumnes: 100 (1908 i 1910). Religioses: 9 (1914); 12 (1927).

• Secció Filial n. 8 de l’Institut “Maragall” (1969?-72). Agustí Milà, 78. Sagrada Família d’Urgell.

• Col·legi (1879-1880). Gran de Sant Andreu (abans Casas Novas) - Pare Manyanet (abans Riera d’Horta) - Sant Sebastià. Sagrada Família d’Urgell.

Trasllat d’una casa anterior al mateix municipi (Tramuntana, 18) a una nova anomenada Can Querido. Fins llavors només Residència de senyores i Noviciat, al ser de majors dimensions va afegir l’ensenyança per internes i externes. A diferència de les anteriors, aquesta casa fou de propietat. Situada enfront del Col·legi dels Fills de la Sagrada Família, que les volien convertir en la seva branca femenina. Molt breu, fou clausurada per inviabilitat i a causa d’una crisi interna de l’Institut.

• Patronat de Nostra Senyora de la Soledat (1924-1936). Segre, 35 (abans Torroja, 1). Dominiques de l’Anunciata.

Escola diürna i nocturna de noies i adultes. Patronat promogut per un Sacerdot, consistent en una Escuela Popular Católica gratuïta per a nois i noies. Ja existent cap a 1910, les Dominiques se’n encarreguen de l’ensenyança de les noies des de 1924. La casa continuà patrocinada i financiada pel Patronat i les Religioses només hi participaven com a mestres. Sucursal del Col·legi de Sant Andreu, també la varen deixar amb la Guerra. Molt més tard (1950), varen ser substituïdes per les Salesianes. Alumnes: 160 (1910).

• Col·legi Mare de Déu de la Soledat (abans Patronat de Nostra Senyora de la Soledat) (1950).Segre, 35 (abans Torroja, 1). Salesianes.

1a ensenyança de nois. Escola Popular Catòlica sostinguda per un Patronat ja existent des de 1910 aproximadament i on ja varen estar les Dominiques de l’Anunciata (1924-36). Alumnes: 160 (1909).

• Llar Claudina. Casa de Família (1982). Concepción Arenal, 219 entresol. Jesús-Maria.

Casa d’acollida de noies orfes o amb diversos problemes familiars. Establerta en dos pisos, tampoc té moltes acollides. Ensenyament elemental i professional, però l’objectiu principal és l’acolliment.

- Anàlisi

Sant Andreu del Palomar té el seu origen en un petit nucli de població ja esmentat el segle X, que es va convertir amb el temps en un dels diversos municipis existents al pla de Barcelona. Fins el primer terç del segle XIX era un poble bàsicament agrari, augmentant des de llavors el seu caràcter obrer i amb un gran creixement demogràfic. Fou agregat a Barcelona en 1897, al igual que altres municipis.

El municipi va rebre atenció docent molt aviat, només després de Sarrià (1846) i Gràcia (1847). Les primeres cases del barri varen ser només cases de pagament:

- Les primeres varen ser les Religioses de Jesús-Maria, amb un Internat (1850-94). Posteriorment varen traslladar l’Internat a Sant Andreu, però es varen mantenir al barri amb altres cases.

- Les Dominiques de l’Anunciata, amb un Externat (1863).

- Les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell varen obrir un Externat i un Asil de noies (1879). També varen obrir una segona casa simultània (1879-80), que va tancar aviat.

Amb aquests cases, l’ensenyança de pagament a Sant Andreu va quedar prou cobert. Per altra banda, l’ensenyament gratuït no va aparèixer fins 1894 amb les Religioses de Jesús-Maria, quan varen substituir el seu Internat per una Escola gratuïta. Malgrat ser incendiat durant la Setmana Tràgica, va tornar a obrir-se.

Des de llavors, Sant Andreu no ha sofert gaires modificacions. Tan sols s’ha de destacar una Escola de Patronat, primer regida per les Dominiques de l’Anunciata (1924-36) i que la varen convertir en sucursal gratuïta del seu Col·legi. La varen abandonar per culpa de la Guerra Civil i posteriorment les Salesianes se’n varen fer càrrec (1950), convertint-lo en Col·legi propi.

Sant Andreu ha tingut, en total, només quatre cases en funcionament; però totes molt duradores, ja que s’han mantingut fins els nostres dies amb diverses formes i transformacions. S’ha de destacar la més que sobrada ensenyança de pagament, mentre la gratuïta quedava molt més endarrerida cronològicament i en oferta total. S’ha de destacar que els Col·legis es varen establir quan la proletarització encara era molt minsa; després, quan el caràcter obrer de Sant Andreu va ser majoritari, només les Religioses de Jesús-Maria es varen adaptar a aquesta faceta (i que paradoxalment varen ser les úniques afectades per la Setmana Tràgica), mentre la resta continuava amb els seus Col·legis i ni tan sols hi ha notícies d’ensenyament gratuït apart en aquestes cases. En tot cas, l’intens associacionisme popular de Sant Andreu taparia aquestes necessitats educatives.

SANT ANTONI

• Sales d’Asil per pàrvuls del Sagrat Cor - Escola Sagrat Cor (1873). Aldana, 1-3. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Trasllat de la casa de la Lluna, al Raval, per manca d’espai a un edifici de planta i 2 pisos construït ex professo per la Junta de Señoras. Es manté el servei de pàrvuls mixt i s’afegeix ensenyança elemental i de labors per a noies. Per altra banda, quan compleixen l’edat els nois passen a les escoles de La Salle. Incendiat en 1909, fou reobert en setembre de 1910. Incendiat de nou en 1936. Acollits: 650 (1895, 1899 i 1909). Germanes: 15 (1901); 10 (1927).

• Col·legi de Maria Auxiliadora (abans Escoles) (1896-1909; 1927). Sepúlveda, 65 (abans 85). Salesianes.

Escoles gratuïtes per a noies pobres. Varen néixer com a complement de l’Escola oberta pels Salesians al mateix barri i així atendre tant a nois com a les noies de la zona. 1a ensenyança, amb classes diürnes, nocturnes i dominicals. Va ser incendiat en 1909, quedant pràcticament destruït i per culpa d’això no es va poder obrir fins 1927 malgrat que algunes fonts el mencionen durant aquest període. Fou saquejat en 1936, però no pas incendiat per trobar-se adossat a altres blocs d’habitatges. Des de 1939 ha vingut funcionant normalment. Alumnes: 239 diürnes, 70 nocturnes i 425 dominicals; de totes elles, 392 gratuïtes (1899); 200+100+100 (1909);156+84+123 (1914). Religioses: 4 (1896); 7 (1900); 9 (1927).

• Ensenyança i atenció de malalts (1929-1975). Calàbria, 12. Dames Apostòliques.

Escola gratuïta, de caràcter benèfic.

- Anàlisi

Sant Antoni va néixer com a fruit del desplegament de l’Eixample Cerdà, entre l’antic Raval i el naixent nucli del Poble Sec. Va començant a urbanitzar-se a la segona meitat del segle XIX i al tractar-se d’una zona intermèdia entre dos nuclis de població obrera i menestral, va adoptar ràpidament aquesta mateixa identitat. Fins l’actualitat ha mantingut una identitat social fonamentalment mitja-baixa.

La primera casa oberta al barri va ser una Escola de les Filles de la Caritat (1873), que en realitat es va obrir per la població modesta del Raval, ja que aleshores Sant Antoni pràcticament no existia com a nucli de població. Posteriorment, la urbanització de Sant Antoni també la va fer útil pel barri.

Va ser la següent comunitat, quan la zona ja tenia una mínima població dispersa per tota la quadrícula, la que va fundar la casa més important del barri. Foren les Salesianes, amb un Col·legi de pagament (1896), obert a la part nord del barri. Malgrat ser de pagament, era apte per les classes socials modestes i condicionat a les circumstàncies del barri. Va ser destruïda amb la Setmana Tràgica i no es va poder reobrir fins 1927, però es manté en l’actualitat.

La Setmana Tràgica va deixar el barri sense cap casa oberta durant gairebé 20 anys. Després de la reobertura del col·legi de les Salesianes (1927), poc després es va fundar una Escola a càrrec de les Dames Apostòliques (1929-75), que per la seva ubicació al extrem Sud del barri devia tenir un enfocament dual, tant per Sant Antoni com pel Poble Sec.

Des de aleshores, no ha hagut cap més fundació. Les cases anteriors es varen mantenir fins la desaparició de l’Escola de les Dames Apostòliques (1975). Les Salesianes cobreixen principalment la meitat central i Nord del barri, mentre les Filles de la Caritat ho fan amb la meitat Sud, però també i a cavall del Raval i Poble Sec.

Degut a la manca d’un nucli de població definit, Sant Antoni ha vist com la majoria de cases obertes a la seva zona ho feien als extrems del barri, en funció d’altres zones de la ciutat. Només les Salesianes han tingut un enfocament centrat plenament en el barri.

SANT GERVASI

• Col·legi Mare de Déu de la Mercè (1860). Sant Gervasi de Cassoles, 66. Mercedàries.

A mitjans de 1859 Nolasc Tenas adquireix una casa-torre amb jardí en el municipi de Sant Gervasi. Seguidament s’arreglà i condicionà per convertir-se en el primer convent del futur Institut de les Mercedàries, encara en formació. A mitjans de 1860 és ocupada i poc després es va fer la fundació oficial de l’Institut. La casa es plantejà com a Col·legi d’externes i internes, Escola gratuïta per a noies obreres i classes dominicals. 1a ensenyança. També funcionà com a Noviciat i Seu provincial, des d’on partirien les religioses de totes les fundacions posteriors. En un terreny afegit es construí l’Església actual (1886-1890). Principalment es va dedicar a l’ensenyança de noies de la població. Durant la Guerra la casa va servir d’Hospital de sang, sent retornada de nou en 1939. En 1974 es va tancar el Col·legi, però les activitats docents es varen mantenir amb el Parvulari. Alumnes: 70 (1908); 55 (1910). Religioses: 43 (1927).

• Col·legi de l’Infant Jesús (1865-67). Dames Negres.

Col·legi Internat de pagament per a noies. 1a ensenyança. Poc després de tornar de Gràcia i establir-se de nou al Barri Gòtic, es va pensar de nou en establir-se fora de la ciutat però creant un Internat que evités problemes de transport. D’aquesta manera, es traslladen a una caseta de Sant Gervasi i fundaren l’Internat.

• Ídem (1867-1933?; 1939). Avenir, 19 (abans 27) - Travessera de Gràcia, 55-65 (abans Travesera Solar, 78). Dames Negres.

Al poc temps d’establir-se a Gràcia, les Religioses pensen de fer una fundació més estable i viable. Aviat compraren uns terrenys, en els que varen començar a bastir un nou edifici (1866-67). En 1867 es va inaugurar el nou Col·legi, amb grans jardins al seu voltant que progressivament varen ser considerablement reduïts a causa de la urbanització dels voltants, llavors totalment despoblats. Posteriorment s’accepten externes de pagament i s’obrí una escola gratuïta apart per externes pobres. A la vegada, s’obrí un Externat de pagament al Passeig de Gràcia, 33 en la Dreta de l’Eixample (1867).

Incendiat en 1909, fou reobert en octubre del mateix any. Des de llavors, el creixement poblacional i els plans urbanístics varen dificultar l’expansió del centre: la prolongació d’Aribau i Santa Peronella i l’eixamplament de la Travessera varen reduir ostensiblement la superfície original. En 1914-16, 1931 i 1940 es construeixen nous edificis, mentre l’antic fou enderrocat després de la prolongació d’Aribau durant la Guerra. Però les tensions sorgides per aquests problemes varen forçar a la comunitat a marxar cap a 1933.

En 1936 l’edifici fou utilitzat com a Escuela García Lorca, depenent de l’Ajuntament i Farmàcia Militar (Capella). Des de 1939 es retornà a la dinàmica habitual i cap a 1960 l’alumnat gratuït deixa d’estar apart integrant-se dins el Col·legi.

Alumnes: 54 internes, 18 externes i 35 gratuïtes (1885); 150 (1908); 70 (1910); 80 gratuïtes (1914). Aproximadament devien ser 70 de pagament i 80 gratuïtes. Religioses: 14 (1885); 68 (1927).

• Ídem (1933?-1936). Via Augusta, 202 (abans Carril, 134). Dames Negres.

Trasllat temporal de la casa anterior. Degut a les tensions sorgides amb el nou règim republicà i els creixents problemes dels plans urbanístics, les religioses abandonen el seu Col·legi i lloguen una torre anomenada Los Pinos, propietat dels Comtes de Fígols. Allà varen estar fins a la Guerra sota una imatge secularitzada, aconsellable i obligada degut a la legislació vigent. El Col·legi es va posar a nom d’una Societat Anònima, Educació Femenina SA, per evitar la seva expropiació.

• Col·legi-Obrador Santa Eulàlia (1873-1981). Passeig de la Bonanova, 7 - Sant Delfí, 2 (abans 1). Filles de la Caritat-Espanyoles.

Col·legi-Obrador femení gratuït i de pagament. En 1873 les religioses obtenen una finca anomenada Mas Mandri, comprenent la casa dita i terrenys adjacents. Eren propietat dels Caputxins, que la cediren gratuïtament i a la vegada afegiren l’edifici del que havia sigut fins llavors Col·legi dels Jesuïtes (1870-73).

El centre tenia tres parts. En primer lloc l’Església (antic Col·legi dels Jesuïtes), que donava al Passeig de la Bonanova. annexa aquest edifici havia l’Obrador de noies joves, amb ensenyança tècnica per unes 70 alumnes internes i algunes externes. I apart havia el Mas Mandri com a Escola gratuïta elemental per a noies pobres, amb unes 250 alumnes. Posteriorment, al obrir-se el carrer Bigai varen enderrocar-se el Mas Mandri. Amés, en 1928-29 s’eixamplà el Passeig de la Bonanova retallant 4 metres de la façana principal de l’Església. Amb aquestes reduccions, l’edifici es reorganitzà i l’Obrador es transformà en Col·legi de 1a ensenyança per externes. No s’esmenta la gratuïtat.

Durant la Guerra passa continua com a establiment d’ensenyament, dient-se Grup Escolar Aristòtil. Les religioses reprenen l’activitat en 1940, retornant l’Internat i afegint l’ensenyament de Comerç. En 1968-69 es construí una ampliació fins el carrer Bigai per poder incloure la 2a ensenyança, quedant el conjunt tal com és en l’actualitat. En 1981 el Col·legi tanca i es transforma en la “Escola Horitzó”, que malgrat el seu nom no ha tingut tasques d’ensenyament sinó d’investigació.

Alumnes: 50 (1908); 35 (1910). Religioses: 7 (1872); 8 (1940).

• Secció Filial n. 1 de l’Institut Femení “Montserrat.” (1966-76). Passeig de la Bonanova, 7. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Incorporació de la 2a ensenyança a la casa abans citada.

• Col·legi de Nostra Senyora de Lourdes (1879). Via Augusta, 73-75 (abans España / Lincoln, 10). Filipenses.

Col·legi Internat de pagament. També va fer de Seu Provincial i Noviciat fins 1915 i residència de senyores. 1a ensenyança. Es compraren en 1879 uns amplis terrenys amb casa dita Can Regàs, edifici ruïnós de planta i pis, el qual fou restaurat i se li afegí un segon pis. Es va fer amb el clar convenciment d’establir una Casa Mare pròpia a la ciutat i el seu Col·legi principal, des d’on es planificarien les posteriors fundacions a la ciutat i per substituir les dues petites cases de Pont de la Parra al Barri Gòtic. En 1880 ja devia estar en funcionament. S’especifica que és un Col·legi-Internat “para señoritas”, però apart també va existir l’Escola Gratuïta Santa Teresita, situada al mateix edifici i que va funcionar fins els anys 50. També tenia Església pública, fins el naixement de la nova Església Parroquial, quan es va convertir en privada. Sembla que en 1909 no va ser atacat i al 1936 segurament fou saquejat. Després de la Guerra s’afegí el Parvulari (mixt) i la 2a ensenyança. Des de 1972 és un centre mixt. Alumnes: 20 (1908); 25 (1910). Amés, 60 noies gratuïtes (1914). Religioses: 12 (1927).

• Asil de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor (1880-1892). Guillem Tell (abans Sant Josep). RR. Bon Pastor.

Res més arribar a la ciutat, s’encarreguen de la secció femenina de la Casa de Correcció Municipal, que es separa de l’antic edifici i s’estableix en una casa del Passeig de Gràcia, 28 amb unes 30 internes. Però al cap d’un mes es traslladen de nou a Sant Gervasi, a una adreça encara desconeguda. Més tard es traslladen a un edifici construït per tal ús.

• Ídem (1892-1947). Aribau, 203 - Travessera de Gràcia costat mar (abans 95) - Bon Pastor (abans Buenos Aires, 2). RR. Bon Pastor.

Trasllat definitiu a un edifici construït ex professo per tal finalitat. Ensenyança elemental i d’oficis. Acolliment de noies joves portades pel Ajuntament, o per desig propi. Havien tres seccions: Per preservar (sense viciar), desemparades (recuperables) i extraviades (ja perdudes). No fou incendiat en 1909. En 1947 es trasllada a l’antic Manicomi de Nova Belén.

Internes: 54 (1883); 200 (1895); 272 (1899); 112+67+64 (1901); ?+203+250 (1910). 100 places pagades pel Ajuntament; la resta gratuïtes. Religioses: 16 (1895); 27 (1927).

• Ídem. Asil per “Doncellas” i nenes (1947-1975). Císter, 36 (abans Nova Belén, 30). RR. Bon Pastor.

Trasllat de la casa anterior. Posteriorment l’Asil desapareix, transformat en un Col·legi i una Escola Professional per acollides.

• Col·legi Maria Reina - Preservació (1975-1992). Císter, 58-62. RR. Bon Pastor.

Reforma de la casa anterior, que no va prosperar i acabà per tancar.

• Escoles Professionals Pelletier - Reeducació (1975-1988). Císter, 36. RR. Bon Pastor.

Reforma de la casa anterior, que tampoc va aconseguir sortir-se’n.

• Col·legi i Casa d’Estudis (1886-1890). Sant Elies, 4. Teresianes.

Col·legi Internat de pagament. A la vegada, funcionava com a Casa de Formació de les noves Religioses i Seu Provincial. En règim de lloguer, cap a 1888 es veié la insuficiència dels locals i es començà a planificar l’emplaçament posterior. Alumnes: 100 (1886).

• Col·legi Teresianes de Ganduxer (1890). Ganduxer, 85-105 (abans 41). Teresianes.

Col·legi Internat, Seu Provincial i Noviciat. En 1888 es comprà uns extensos terrenys, de fàcil accés per trobar-se a prop del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona. A finals d’any es començà a bastir el nou edifici, acabant-se totalment a mitjans de 1890. En tot moment no es disposava de pressupost, però es varen aconseguir els diners de manera gairebé inaudit. L’edifici va ser encomanat a un arquitecte actualment desconegut; però poc després de començar-lo es va posar sota la direcció d’Antoni Gaudí que li va donar el seu esplendor arquitectònic actual. Posteriorment se li va afegir l’ala esquerra, de menor qualitat. Alumnes: 50 (1908); 38 (1910). Religioses: 60 (1927).

• Asil de Sant Josep (1887-1888?). Mares dels Desemparats.

Trasllat de la residència d’Ataülf, 12 en el Barri Gòtic que encara no tenia cap funció més. Establertes de lloguer a una Torre anomenada el Putxet, ja gaudeixen de mitjans i espai per obrir l’Orfenat de noies. En principi amb 20 orfes, aviat no poden atendre les demandes i es pensà en traslladar-se de nou a un altre lloc més funcional a Sant Salvador, 72 en Gràcia.

• Jesús-Maria Sant Gervasi (1894). Passeig de Sant Gervasi, 15 (abans 23). Jesús-Maria.

Col·legi-Internat de noies. 1a ensenyança i a la vegada ha anat fent funcions de Noviciat (1895-1972) i Seu Provincial (1896). Les religioses adquireixen la finca Moragas i s’instal·len a l’antic Hotel Tibidabo, però sense traslladar encara l’Internat. El mateix any comencen les obres, però s’han de paralitzar en 1894 per manca de fons a la vegada que s’inaugurava el nou Internat. Només varen quedar per fer el Saló d’Actes (1904) i la Capella (1918-20), fins conformar l’edifici actual. En 1907 s’havien obert dues escoles gratuïtes: la de Sant Josep i la de la Sagrada Família per serventes(dominical). Cap a 1920 s’accepten alumnes externes i des de 1922 funciona la 2a ensenyança. Tenien congregacions de acció caritativa extramurs: escoles dominicals, cosir, assistència en l’Hospital de la Santa Creu.

La República no canvia la situació més que exteriorment, per ajustar-se al nou marc jurídic (1933). Però va obligar a traslladar el 2a ensenyament a una Torre apart de l’edifici. En 1936 el Col·legi va servir com a Sanatori i Clínica Psiquiàtrica Municipal i des de 1938 també fou Hospital de Guerra. No va patir desperfectes molt greus i des de 1939 va tornar a funcionar. Les escoles gratuïtes no es reobren fins 1948, fonent-se posteriorment amb la resta del Col·legi. Des de 1965 l’Internat comença a desaparèixer. En 1983 comença l’ensenyament mixt.

Alumnes: 70 (1894); 80 (1908); 110 (1910); 238 (1934); 500 (1940); 1000 (1970); 1614 (1985). Religioses: 96 (1927).

• Acadèmia Tibidabo (1933-36). Avinguda Tibidabo (abans Avinguda Doctor Andreu). Jesús-Maria.

Apèndix de la casa anterior. Degut a les exigències legals imposades per la República, la 2a ensenyança es traslladà a aquesta casa. L’alumnat i professorat era el mateix que abans del trasllat, però amb l’aparença secularitzada que era de rigor. Tancà amb la Guerra.

• Asil de Desemparades de Sant Alfons de Ligori (1895-1992). Bellesguard, 30 (abans Camí del Cementiri, 15 / Arrabal, 50 / Sant Joan de La Salle, 50). Oblates.

Trasllat de la casa de Basea, 31 en el Barri Gòtic. Les religioses compraren una propietat consistent en amplis terrenys i una casa. Als terrenys hi va estar l’antic palau de Bellesguard, antiga residència d’estiueig dels reis de la Corona d’Aragó, reduït llavors a runes. Precisament els seus fonaments varen servir per construir el nou edifici, amb una monumental Església (l’únic que sobreviu actualment de l’edifici original) i àmplies dependències per les acollides que va ser acabat en 1926 en un estil modernista-goticista.

La casa era un Correccional de noies joves, vingudes generalment del mon marginal. L’Ingrés era voluntari i el temps que es desitjava. Rebudes des de 18 anys, després de 1939 s’acceptaven també des de 10 anys. Tot gratuït. Des de 1984 s’anomenava “Residència de noies”, però el seu caràcter no va canviar. Només va afegir l’acolliment de noies de famílies problemàtiques. En 1992 es va vendre i actualment és la Seu de diverses facultats de la Fundació Abat Oliba. Internes: 48 (1901); 70 (1914).

• Col·legi Immaculada Concepció (1900-1992). Passeig de la Bonanova, 35 (abans 47). Concepcionistes.

Col·legi Internat de pagament per a noies i Noviciat. Instal·lat a la finca senyorial de Can Altimira, que l’Institut va comprar en subhasta. Alumnes: 35 (1909). Religioses: 20 (1927) i 26 novícies.

• Monestir de Santa Maria de Jerusalem (1884-1936; 1945-1970). Sant Elies, 21. Clarisses.

Convent de clausura, fundat al Raval (1494) i traslladat a aquest nou edifici. Fou incendiat en 1909 i en octubre del mateix any va tornar a obrir-se. Amb la Guerra Civil l’edifici va quedar molt malmès i la comunitat s’instal·là en diversos llocs fins tornar en 1945. Finalment es va traslladar a Sarrià (1970), on continua actualment.

• Escola del Monestir de Santa Maria de Jerusalem (-1901?-). Sant Elies, 21. Clarisses.

Escola gratuïta per a noies, portada per les mateixes religioses. Escola i catequesi. S’esmenta puntualment en 1901 i ja no torna a parlar-se d’ensenyament des de llavors. Alumnes: 30 (1901).

• Reial Monestir de Sant Joan de Jerusalem (1880-1936; 1941-1976). Santjoanistes, 6-8 (abans Victòria / Farró) - Saragossa, 60 (abans Sant Felip). Santjoanistes.

Convent de clausura. Trasllat del Convent existent al Barri Gòtic des de 1699 i que degut a les exclaustracions de 1835 i 1869 havia quedat en molt mal estat. En 1880 les Religioses varen comprar una casa i terrenys a Sant Gervasi i es varen establir a la vegada que construïen un edifici inaugurat en 1882. Durant la Guerra Civil fou convertit en Txeca i des de 1939 en seu de la Dirección General de Propaganda. Després fou retornat a les religioses (1941), que varen reprendre la seva activitat habitual. Posteriorment el Convent fou traslladat a Valldoreix (Sant Cugat) en 1976, on continua ubicat actualment. Alumnes: 30 (1901). Religioses: 28 (1927).

• Escola del Reial Monestir de Sant Joan de Jerusalem (-1901?-; 1959-1969). Santjoanistes, 6-8 (abans Victòria / Farró) - Saragossa, 60 (abans Sant Felip). Santjoanistes.

En 1901 apareix una Escola gratuïta de noies, però no torna a esmentar-se a posteriori. Amb escola i catequesi. Molt més endavant es va obrir una nova casa d’ensenyament (1959-69): un Parvulari i un Col·legi d’ensenyança elemental per a nois i noies de 3 a 8 anys, però per separat. Era de pagament, però amb preus gairebé testimonials i fou oberta a una caseta annexa al mateix convent. Tot fou portat per les mateixes religioses. Alumnes: poc més de 100.

• Asilo Amparo de Santa Lucíaper cegues (1909-1968). Avinguda del Tibidabo, 8 (abans Avinguda del Doctor Andreu, s/n). Carmelites Missioneres.

Trasllat de l’Asil de Buena Suerte, en el barri del Guinardó. En 1905 les religioses varen rebre el donatiu d’un terreny a l’Avinguda Tibidabo, on varen construir un gran edifici. Des de 1920 varen rebre el patrocini de la Caixa de Pensions per sostenir l’obra. Internes: 44 (1910). Religioses: 11 (1914); 10 (1927).

• Ídem (1968-1977). Teodor Roviralta, 55. Carmelites Missioneres.

Trasllat de la casa anterior.

• Asil-Tallers de la Santíssima Trinitat (1911-1963). Vía Augusta, 130 (abans Carril, 2). Trinitàries.

Trasllat de la casa de Casp, 80 del Fort Pius. Igualment, Alumnes internes i externes. Religioses: 16 (1914); 20 (1927).

• Casa d’Ensenyança (1912-1913). Saragossa (abans Sant Felip). GG. de la Consolació.

Casa de lloguer amb Pàrvuls i 1a ensenyança de noies.

• Casa d’Ensenyança (1913-1916). Puig-reig, 9 (abans Santa Teresa). GG. de la Consolació.

Trasllat de la casa anterior. Posteriorment es traslladen al Pge. Concepció, 4 a la Dreta de l’Eixample. La casa va seguir allotjant a comunitats religioses, com la inicial presència a la ciutat de les Serventes de Jesús Sagramentat (1919-27) i les Adoratrius Perpètues del Santíssim Sagrament (1927-36).

• Asil del Salvador dels Pàrvuls (1913-1936). Modolell, 43. GG. de la Consolació.

Orfenat per a nois i noies de 3-15 anys. Originat en el Institut del Salvador dels Pàrvuls, entitat existent des de 1894 i a càrrec d’una Junta de Senyores, es va construir un nou edifici inaugurat aproximadament quan les religioses se’n varen fer càrrec de la Institució. Els nois al sortir anaven als Salesians i les noies a les Filles de la Caritat-Espanyoles. Va desaparèixer amb la Guerra Civil. Asilats: 31 nois i 40 noies (1900); 62+14 (1907).

• Col·legi Mare Anna Maria Ravell (1920-1991). Santaló, 33-35 - Marià Cubí, 171. Franciscanes Missioneres.

Col·legi Internat de pagament per a noies. Només apareix des de 1929, però s’obrí en 1920. Des de 1977 també fa funcions de Col·legi Major i aquesta serà la seva única activitat des de 1991.

• Col·legi dels Sants Àngels Custodis (1929-1936). Descartes, 3. Sants Àngels Custodis.

Internat de noies i joves, instal·lat en règim de lloguer en un antic Hotel. A diferència d’altres Internats en aquest cas ho era de caràcter benèfic, per a noies de condició modesta i problemàtica. 1a ensenyança. Quan projectaven llogar una casa més gran esclatà la Guerra Civil. En acabar-se el conflicte en 1939 varen intentar refer-se’n, però fou impossible i abandonaren la ciutat.

• Col·legi Núria (1930-1932?). Ferran Puig, 34. Sagrada Família de Natzaret.

Al poc temps és traslladat a Av. República Argentina, 19 en Vallcarca. Però molt a prop del lloc originari.

• Hogar de Santa Teresita (1930-1936). Laforja, 86. Nostra Senyora - Alemanyes.

Casa de caràcter benèfic, dedicada a l’educació i preservació de noies d’origen alemany. Establerta a una antiga casa de vetlla de malalts de les Serventes de la Passió. També va servir com a Residència de dones alemanyes que treballaven a Barcelona. Religioses: 3 (1930); 5 (1934).

• Col·legi de la Companyia de Maria (1939-1955). Muntaner, 408. Companyia de Maria.

• Ídem (1955-1976). Avinguda Tibidabo, 37-39. Companyia de Maria.

Trasllat de la casa anterior. Establert a una gran casa en propietat, va tenir que tancar-se a causa de les obres del II Cinturó. Finalment no va quedar afectada, però el tancament del Col·legi ja fou irreparable. Va quedar com a residència de religioses, fins tancar-se pocs anys després.

• Col·legi Santa Elisabeth (1939-1947). Laforja, 23 (abans 41) Alemanyes.

Primer emplaçament de les Alemanyes a la ciutat, on directament varen obrir el Col·legi.

• Ídem - Col·legi Benaventurada Verge Maria (abans Col·legi Santa Elisabeth) (1947). Copèrnic, 55-59 (abans 10-12 / 52-58). Alemanyes.

Trasllat de la casa anterior, ocupant el lloc de l’antic Convent de Sant Antón i Santa Clara de les Benedictines. La finca era propietat d’una família alemanya, que ajudà a les religioses cedint-les part de la seva possessió. Inicialment es va establir tant la comunitat com el Col·legi a la finca que ocupava els números 57-59 del carrer; però poc després es va construir un edifici annex per al Col·legi (1949) i que ha funcionat fins l’actualitat al número 55 del mateix carrer.

• Col·legi i Noviciat (1940-1944). Arrabal, 44. Claretianes.

Malgrat aparèixer com a tal en algunes fonts, no va ser col·legi: només fou Noviciat. En 1944 es trasllada a Sarrià, però continua limitant-se a feines de Noviciat.

• Col·legi Pensionat de Crist-Rei (1940-1941). Via Augusta, 202 (abans Carril, 134). Missioneres de Crist-Rei.

Col·legi de pagament per a noies. Trasllat del Col·legi d’Iradier, 15 de Sarrià. Instal·lat a una monumental finca anomenada Los Pinos, llogada als Comtes de Fígols. Poc després torna a Sarrià, en Anglí 82-84.

• Escola de Puericultura de Barcelona (1945-1960). Muntaner, 544. Monges Blaves.

• Col·legi Cardenal Spinola (1947-1970). Avinguda Tibidabo, 16. Esclaves Diví Cor.

• Col·legi Nostra Senyora de la Salut (abans Colegio-Patronato) (1951-1987). Elisa, 14-22 (abans 16). Hospitalàries de la Santa Creu.

Col·legi obert per gent del barri amb pocs mitjans econòmics, donat que els centres existents a la zona eren de força categoria social i bastant cars. Inicialment obert per una particular, les religioses se’n feren càrrec poc després. Compost primer d’una sola aula, cresqué ràpidament i es va poder construir posteriorment un nou edifici molt més ampli. Amb el pas del temps el Col·legi va anar perdent alumnat i es resolgué tancar-lo, quedant l’edifici com a residència de religioses. Alumnes: 25 (1951); 273 (1975).

• Culte a Jesús Sagramentat - Escola Nocturna (1953-1984). Aribau, 290 - Madrazo, 99. Zeladores.

Trasllat del convent anterior en 1929, conservant els mateixos fins. Des de 1953 incorporen a la seves activitats una escola d’ensenyança elemental i també de tall i confecció per a noies joves i senyores als vespres. També hi ha catequesi. La docència anava a càrrec de les religioses juntament amb senyores laiques i tot era gratuït. Tancades en 1984, les religioses han mantingut les seves activitats originals fins l’actualitat.

• Hogar “el Pinar”. Delegación Prov. de Auxilio Social (1958-1961). Avinguda Tibidabo, s/n. RR. Sagrats Cors.

Després es trasllada a Mare de Déu del Coll, 41 en Vallcarca.

• Col·legi Puresa de Maria (1960-1974). Ballester, 59-61. RR. de la Puresa.

En 1960 s’iniciaren les tasques docents amb un Parvulari a la cantonada de Ferran puig, 2. Més tard, en 1963 s’adquirí una casa contigua per obrir la 1a ensenyança, construint-se un nou pavelló i iniciant-se les classes en 1965. Posteriorment s’afegí la 2a ensenyança.

En 1972 es va començar a planificar el trasllat del Col·legi a Sant Cugat i es va traslladar allà al acabar el nou edifici en 1974, on continua funcionant actualment. A l’any següent també es va traslladar la comunitat.

• Col·legi de Mares Concepcionistes de l’Ensenyança (1962). La Torre, 19. Concepcionistes Missioneres.

Trasllat de la casa de Travessera de Dalt, 50 de Gràcia.

• Parvulari Estela (1965). Saragossa, 101. Institució Filipense.

Trasllat de la casa de Nostra Senyora del Port, 207 del barri de la Zona Franca, des d’on la Institució es va traslladar en 1965 per establir la seva residència. Amés, la varen reformar i ampliar per convertir-la en un Parvulari privat. Actualment el centre continua funcionant. Alumnes: 75-80 (1968).

• Ensenyança de monges (1909-1912?). Santaló, 55 baixos.

Escola de noies, portada per monges. 1a Ensenyança. Alumnes: 60 (1909).

- Anàlisi

Sant Gervasi de Cassoles va néixer cap al segle X, sent durant segles una població molt petita en relació a la resta de municipis del Pla i fins mitjans del segle XIX encara era una població molt reduïda. Va ser municipi independent fins 1897, en què fou annexionat a Barcelona.

La primera comunitat establerta a la població varen ser les Mercedàries, amb un Internat i Externat (1860), específicament obert per a noies de la població. També tenien una Escola gratuïta apart, ja en funcionament a finals del segle XIX. Ubicada al centre de la població i cobrint totes les modalitats d’ensenyament (Internat, Externat, escola), aquesta casa fou suficient per atendre a un nucli poblacional que fou molt petit durant dècades.

Amb aquesta demanda bàsica coberta, la prioritat va ser la fundació d’Internats per tot el terme municipal, acollint bàsicament un alumnat de fora del municipi i de caràcter més o menys selecte segons cada cas. També varen haver alguns externats. L’arribada de comunitats va ser constant i ininterrompuda:

- Les Dames Negres, amb un Internat (1866) en un edifici construït per Elles.

- Les Filipenses, amb un Internat (1879) en una casa ja existent i ampliada.

- Les Teresianes, amb un Internat (1886). Des de 1890 es varen allotjar en un edifici nou de grandíssimes dimensions, construït ex professo per les religioses i de gran valor artístic.

- Les Religioses de Jesús-Maria, amb un Internat (1894), traslladat de Sant Andreu. Varen construir un edifici de enormes dimensions, igualment de força valor artístic.

- Les Concepcionistes, amb un Internat (1900-92). No varen construir cap edifici nou, tal com varen fer la resta, sinó que varen comprar una monumental finca senyorial.

- Les Germanes de la Consolació, amb un Externat (1912-16) poc després traslladat a la Dreta de l’Eixample.

- Les Franciscanes Missioneres, amb un Internat (1920-91) en un edifici nou. Després es va reconvertir en Col·legi Major.

- Les Germanes dels Sants Àngels Custodis, amb un Internat (1929-36). En aquest cas puntual, fundat principalment per a noies de classe modesta. La Guerra Civil el va fer desaparèixer.

- Les Religioses de la Sagrada Família de Natzaret, amb un Externat (1930-32?). Al poc temps es va traslladar a un emplaçament proper, però dintre del barri de Vallcarca.

No hi ha cap dubte de què a Sant Gervasi han tingut un gran pes els Internats, no només pel seu nombre, sinó en relació a qualsevol altra tipus de fundació. Tots ells es varen establir en les afores del casc urbà de la població, buscant un ambient retirat i tranquil, però a la vegada a prop de les principals vies de comunicació amb el centre de Barcelona, d’on es nodrien les seves aules. Una excepció fou l’Internat de les Mercedàries (el primer creat), que es dedicava principalment a noies de la població quan aquesta encara no havia rebut massivament població de classe mitja i alta. I el de les Germanes dels Sants Àngels Custodis, dedicat expressament a noies modestes i desaparegut al poc temps (curiosament, fou l’únic en desaparèixer amb la Guerra Civil). La majoria varen bastir edificis nous per ubicar-se i alguns d’ells varen ser d’enormes dimensions.

Per altra banda, els externats varen ser sorprenentment pocs, comparats amb els Internats. Pel seu caràcter obert varen fundar-se per consum del mateix barri. Tan sols varen haver tres: el de les Mercedàries, combinat amb l’Internat; i els altres dos varen durar molt poc a Sant Gervasi, sent traslladats a altres barris al poc temps. Per tant, no es pot parlar de cap Externat mínimament representatiu.

En total es varen fundar set Internats, dos externats i una casa mixta Internat-Externat.

Un tema també sorprenent és el de les escoles gratuïtes, que tenen una presència a Sant Gervasi pràcticament nul·la. Només varen néixer dues i varen aparèixer a convents de clausura d’antigues Ordes monàstiques, com a activitat secundària i amb un caràcter molt breu: les Santjoanistes, traslladades des del Barri Gòtic en 1880. I les Clarisses, traslladades des del Raval en 1884. Totes dues escoles apareixen esmentades únicament a principis del segle XX (cap a 1901), sense que després hagi cap més rastre i a més es trobaven molt apartades del nucli urbà on teòricament es trobaria la seva demanda. No varen tenir cap incidència a la població.

En aquest punt també podria tenir molt de pes la conscienciació de la població de barri, que es considerava bàsicament menestral, de botiguers i petitburgesos i necessitaven diferenciar-se de capes socials inferiors, provocant això que totes aquelles cases d’ensenyament basades en termes benèfics i caritatius no obtinguin la demanda esperada i no prosperin. Així, les escoles gratuïtes serien pròpies d’obreres i serventes. És més, aquelles comunitats dedicades a activitats més caritatives i assistencials que varen aconseguir mantenir-se al barri varen canviar la seva fórmula habitual, dissimulant el seu caràcter exclusivament piadós i caritatiu:

Les Filles de la Caritat varen obrir un Col·legi-Obrador Internat i Externat (1873-1981), amb ensenyament professional i tècnic i tant gratuït com de pagament. Aquest és un cas gairebé excepcional dintre de les Filles de la Caritat, que sempre obrien cases gratuïtes a la ciutat.

Les Trinitàries varen establir el seu Taller-Escola Internat i Externat (1911-63), traslladat des del barri del Fort Pius. Es trobava molt allunyada del casc urbà de la població.

Aquestes cases combinaven la gratuïtat i el pagament, aconseguint una imatge més acceptable dins el context social de la població i salvant-se d’una ràpida desaparició. Això també evitava dependre únicament de la població del barri, amb un Internat que allotgés alumnes d’altres zones. En tot cas, varen ser molt escasses comparades amb les cases de pagament.

En total, dues escoles gratuïtes (anecdòtiques), un Obrador i una Escola-Taller.

Els establiments de caràcter totalment caritatiu i assistencial sí varen tenir un paper més actiu al barri, encara que desigual en cada cas:

- Les Mares dels Desemparats, amb un Orfenat de noies (1887-88) que als pocs mesos es va traslladar a Gràcia.

- Les Carmelites Missioneres, amb un Asil de cegues (1909-78), provinent del Guinardó. Curiosament, malgrat la seva finalitat, es trobava ubicat en una àrea d’alt nivell residencial com era l’Avinguda del Tibidabo.

- Les Religioses del Bon Pastor, amb un Correccional de noies joves (1880-1975), bàsicament en dos emplaçaments diferents, però sempre en edificis de grans dimensions.

- Les Oblates, amb un Correccional (1895-1992) traslladades des del Barri Gòtic a un edifici de dimensions enormes i cert valor artístic. Es dedicaven primordialment a joves caigudes dintre de la prostitució.

- Les Germanes de la Consolació amb un Orfenat de nens i nenes (1913-36), que fou destruït amb la Guerra Civil.

- Les Germanes de Nostra Senyora-Alemanyes (1930-1936), amb una Escola-Correccional dedicada específicament a noies d’origen alemany. Degut a la seva especificitat, que restringia del seu camp d’acció, va desaparèixer amb la Guerra Civil.

En aquest apartat caritatiu destaquen els dos Correccionals de noies, que varen ser les cases més duradores i de més grans dimensions. L’Escola-Correccional per a noies alemanyes va tenir poca vida. Dels dos orfenats només un d’ells va tenir certa vigència i va desaparèixer amb la Guerra. Un cas apart el Col·legi-Asil de cegues, una de les poques cases dedicades a l’ensenyament per disminuïts físics a tota la ciutat. En general, aquestes cases es situaven a les afores del nucli urbà, en llocs molt retirats i ben comunicats.

En total, tres correccionals, dos orfenats i un Asil-Escola de cegues.

Fins la Guerra Civil, l’ensenyança de pagament predomina i a més imprimeix un segell inconfusible al barri com a zona de gran categoria, malgrat que la majoria de cases eren Internats que no tenien massa vincles amb la població autòctona de Sant Gervasi. El seu gran creixement demogràfic, accentuat des de finals del segle XIX, va imprimir a Sant Gervasi un caràcter de zona social mitjana i burgesa encara més accentuat, a la vegada va fer que els Internats no tinguessin una demanda gairebé exclusivament externa a la població. Aquest cert aburgesament va provocar que l’ensenyament gratuït quedi totalment bandejat, provocant a les comptades comunitats que duen a terme aquestes activitats al barri adoptar una fórmula intermèdia que els aproximés al caràcter del barri.

Els correccionals són les úniques cases de caràcter assistencial que es mantenen, però al igual que els Internats vivien apart del barri i geogràficament allunyats. Els orfenats no varen sobreviure.

La Guerra Civil va suposar la desaparició de tres cases: l’Internat de les Germanes dels Sants Àngels Custodis, l’Orfenat de les Religioses de la Consolació i l’Escola-Correccional de les Religioses de Nostra Senyora-Alemanyes. Totes eren cases de caràcter benèfic, ja que l’Internat desaparegut era precisament l’únic dedicat a noies de classe modesta. Malgrat això, a Sant Gervasi encara quedaven 15 cases d’ensenyament.

Després de la Guerra no només va haver cap estancament o disminució, sinó que es va encetar una nova etapa de creixement i redoblant el ritme de fundacions, que en aquesta època es va concentrar gairebé íntegrament en la fundació d’externats. Varen arribar moltes comunitats:

- La Companyia de Maria, amb un Col·legi (1939-76).

- Les Alemanyes, amb un Col·legi (1939).

- Les Missioneres de Crist-Rei, amb un Col·legi (1940-41), vingut de Sarrià i retornat poc després. Va ser molt breu.

- Les Monges Blaves, fent-se càrrec de l’Escola Municipal de Puericultura (1945-60).

- Les Esclaves del Diví Cor, amb un Col·legi (1947-70).

- Les Hospitalàries de la Santa Creu, amb un Col·legi per alumnat socialment modest (1951-87).

- Les Zeladores, amb una Escola elemental i de confecció (1953-84).

- Les Religioses dels Sagrats Cors, amb un Asil de nenes (1958-61), al poc temps traslladat a Vallcarca.

- Les Santjoanistes, amb un Parvulari i Col·legi (1959-69), obert al seu Convent de clausura.

- Les Religioses de la Puresa, amb un Col·legi (1960-74), posteriorment traslladat a Sant Cugat del Vallès.

- Les Concepcionistes Missioneres, amb un Col·legi (1962) provinent de Gràcia.

- La Institució Filipense, amb un Parvulari (1965) traslladat des del barri del Port-Zona Franca.

En aquesta època la fundació d’Internats decreix totalment, donada la gran profusió haguda anteriorment i a que pràcticament tots els existents havien sobreviscut a la Guerra. També desapareix la fundació de cases de tipus caritatiu, tant orfenats com correccionals. Sí destaca l’aparició d’algunes Escoles o Col·legis dirigits específicament als estaments modestos de la població, fet inèdit fins aleshores i on la seva qualitat de gratuïtat o pagament ja es troba més difusa. Però aquesta època ve protagonitzada per la gran profusió d’externats, que són la majoria de cases fundades en aquesta època.

Totes les cases fundades tenien unes dimensions en conjunt més petites, comparades les de varis dels antics Internats i correccionals i en general varen tenir una posició secundària respecte a les cases fundades abans de 1936. Això va fer que, a llarg termini, la majoria desapareguessin mentre les cases més antigues es mantenien: de la dotzena de cases obertes des de 1939, actualment només es mantenen tres d’elles.

Cap a 1960 es va arribar a un moment culminant, amb 21 cases funcionant al barri. Des de llavors es va iniciar un lent descens als anys 60 i 70 que, no obstant, va ser bastant moderat. Salvant la prematura desaparició de les Missioneres de Crist-Rei (1941), varen desaparèixer les Monges Blaves (1960), Religioses dels Sagrats Cors (1961), Trinitàries (1963), Santjoanistes (1969), Esclaves del Diví Cor (1970), Religioses de la Puresa (1974), Religioses del Bon Pastor (1975), la Companyia de Maria (1976), Carmelites Missioneres (1977), Filles de la Caritat (1981), Zeladores (1984), Hospitalàries de la Santa Creu (1987), Franciscanes Missioneres (1991) i Oblates (1992). Totes les cases s’havien fundat després de 1939, o eren de caràcter mig gratuït i assistencial. No hi ha cap dels antics Internats. La majoria varen desaparèixer, mentre algunes es varen traslladar a altres barris (Sagrats Cors, Trinitàries), afora de la ciutat (RR. de la Puresa), o varen canviar d’usos (Franciscanes Missioneres).

Aquest descens s’ha prolongat fins a dates molt recents, quedant tan sols 8 cases en l’actualitat: és a dir, només un terç de les cases existents en 1960. La majoria són hereves dels antics Internats fundats al segle XIX i la resta són externats fundats després de la Guerra. Totes funcionen actualment com Col·legis.

Sant Gervasi va tenir un creixement lent, però inexorable i desacostumadament continu fins la Guerra. A principis dels anys 30 es va convertir en el barri amb més cases (18), superant a la Dreta de l’Eixample en aquesta fita i degut a que altres barris ja havien detingut el seu creixement. Un factor decisiu havia sigut la Setmana Tràgica, que a Sant Gervasi va tenir una repercussió pràcticament nul·la. També tingué molta incidència la seva composició social, gens proletaritzada i amb una consciència de classe molt acusada que va provocar l’acceptació de l’ensenyament de pagament sense oposició (i malgrat que això suposés rebre un tractament diferent entre alumnes de pagament i gratuïtes als col·legis), fent fracassar qualsevol iniciativa d’ensenyament gratuït. Després de la Guerra el barri va seguir en creixement, tenint després un descens tan pronunciat com havia sigut el seu ascens immediatament anterior.

Malgrat el descens patit recentment, Sant Gervasi segueix sent un dels barris amb més cases d’ensenyament de tota la ciutat després de la Dreta de l’Eixample. Ha sigut el barri dels internats femenins per excel·lència i l’ambient de barri propi de col·legis encara es manté avui en dia. Però sempre ha estat per sota de Sarrià, sempre amb menys cases que Sant Gervasi, però més duradores i de majors dimensions i on no es donava l’enorme desequilibri numèric entre cases masculines i femenines que sempre ha tingut Sant Gervasi.

SANTS

• Col·legi Sagrada Família (1880-1881). Jocs Florals, 47 (abans Sant Josep). Sants. Sagrada Família d’Urgell.

Fundació inicial, que per manca d’espai es va traslladar al establiment següent.

• Ídem (1881-1929). Carretera de Sans, 71 (ara Carrer de Sants) - Sant Crist, 70. Sagrada Família d’Urgell.

Trasllat de la casa anterior. Instal·lades a una casa dita Torre Cros, amb doble sortida tant a Santo Cristo com a la Carretera de Sants. 1a ensenyança de noies. Establertes de lloguer, funcionen per una banda l’escola gratuïta (Carretera de Sants) i per l’altra el col·legi de pagament (Sant Crist). Des de 1920 aproximadament s’incorpora la 2a ensenyança en Sant Crist i des de 1922 desapareixen les referències de l’adreça de Carretera de Sants. A causa de l’estat ruïnós de l’edifici i la voluntat del propietari de vendre-la, les religioses busquen un nou lloc. Alumnes: 200 i 25 (1908); 180 i 15 (1910). Religioses: 16 (1927).

• Ídem (1929). Guadiana, 13-15. Sagrada Família d’Urgell.

Trasllat de la casa anterior a una casa adquirida en propietat i que ha continuat funcionant fins l’actualitat.

• Col·legi Josep Tous (abans Divina Pastora) (1892). Begur, 12-20 (abans Doncellas). Caputxines Divina Pastora.

Col·legi de pagament per a noies. El seu origen es situa en una casa comprada per una particular per fundar un Convent de Carmelites Descalces (Begur, 12). Però varen anar marxant totes i la senyora decidí obrir un Col·legi de noies i posteriorment ingressa a la Congregació de Caputxines incloent la casa com a dot. El Col·legi es manté, afegint-se el Noviciat (1893-1907), que després va passar a Sarrià. No varen patir destrosses en 1909. Amb 1a ensenyança, cap a 1920 ja havia incorporat la 2a ensenyança. Les classes eren diürnes per nenes de bona posició del barri i les nocturnes per les noies treballadores. Per aquestes darreres es va fundar un Patronat de senyores que ajudaven a les classes. En 1936 no fou incendiat, però si saquejat i va servir com a Escola durant la Guerra. Molt malmès, fou reobert en 1939 amb certa precarietat, funcionant ja a l’any següent amb tota normalitat. Des de 1946 s’incorporà la secció de pàrvuls. Als anys 60 desapareix la separació de classes de pagament i de patronat (1961), es va renovar totalment el centre (1965) i s’afegiren noves construccions (Begur, 14-20, 1968) que perfilaren el centre tal com és ara. La incorporació d’estudis professionals (1971) completaren l’oferta educativa i en 1976 el centre adoptà la seva denominació actual. Alumnes: 20+100 (1908); 130 (1910). 1a ensenyança. Religioses: 17 (1927).

• Secció Filial n. 6 de l’Institut Femení “Infanta Isabel de Aragón” (1970-76). Begur, 12-20. Caputxines Divina Pastora.

• Col·legi Divina Pastora (1913?-1929). Jocs Florals, 33 (abans Sant Josep). Caputxines Divina Pastora.

Possible ampliació de la casa anterior. Escola dominical per serventes. Ja funcionava abans com escola de nois, apareixent així fins 1915 i sense adscripció a cap institut religiós (possiblement estiguessin vinculades al Centro Católico de Sants). En 1913 apareix vinculada a les Caputxines i en 1920 ja surt com a Col·legi Divina Pastora per a noies. Segurament funcionés com ampliació de les escoles nocturnes del Patronat de la casa de Begur, que per manca d’espai es reforçarien amb aquest local ja existent abans.

• Escoles del Patronat Obrer de Sants (1905-1936?). Retir, 10. Dames Catequistes.

Escola gratuïta de noies i obreres, secció escolar femenina del Patronat. Pàrvuls i elemental. De caràcter mixt, tenia 50 nois i 200 noies en 1909. Les Catequistes donen classe des de 1905 i segurament portaven les noies. Des de 1922 ja no tornen a aparèixer esmentades però és molt probable que la seva activitat continués fins la Guerra Civil, ja que immediatament després reprenen les activitats al barri. Alumnes: 200-300 (1914).

• Patronato del Obrero de Sants (1898-1909?). Rosés, 54. Carmelites Missioneres.

El Patronat fou creat gràcies al Marquès de Comillas, tenint la seva secció sanitària a càrrec de les religioses. La part d’ensenyament es va incorporar posteriorment, però sembla que no va trigar gaire i es va fer després del trasllat.

• Ídem (després Col·legi de Santa Teresa de Jesús) (1909?-1958). Puiggarí, 2 (abans Jesús) - Vallespir, 50. Carmelites Missioneres.

Trasllat de la casa anterior. Es va adquirir un local nou, on es va establir l’escola i que va afavorir la supervivència de la casa, fins llavors molt precària i a punt de desaparèixer. Ensenyança gratuïta de noies i assistència de malalts. L’escola apareix esmentada des de 1909. Alumnes: 40 (1909); 200-250 (1930). Religioses: 5 (1901); 7 (1927).

• Ídem (1958-1992). Puiggarí, 1-7 - Vallespir, 74. Carmelites Missioneres.

Trasllat de la casa anterior.

• Centre de Sants per Obreres (1939-1943). Canalejas, 107. Dames Catequistes.

Establert al Grup Escolar Luis Vives. Possible continuació de la casa de Retiro, 10. Posteriorment es va traslladar al Grup Escolar España (ara Francesc Macià), a la Plaça d’Espanya, 5 dintre del barri d’Hostafrancs.

• Escola Professional OSCUS (1972). Violant d’Hongria, 45-47 (abans 123). Dames Catequistes.

Trasllat de l’Escola que funcionava a l’Hospitalet, on ja portava funcionant força anys. Es començà a construir en 1969 a uns terrenys de la Parròquia de Santa Tecla, sent inaugurat en 1972. Va servir per substituir el centre de Plaça d’Espanya, 5 (Hostafrancs) que funcionava fins llavors, però a locals prestats i més reduïts. 1a ensenyança i professional per a noies i posteriorment mixt.

- Anàlisi

Dedicat a activitats agrícoles durant segles, Sants va desenvolupar el seu caràcter industrial molt aviat, sent ja a mitjans del segle XIX un barri amb pes industrial i generant una gran quantitat de població obrera, principalment immigrada. Va ser municipi independent fins 1897, en què va ser agregat a Barcelona.

L’atenció que Sants va rebre fou relativament tardana, en relació a altres municipis del voltant i la població de Sants. Les primeres cases obertes al barri varen ser Col·legis de pagament, destinats a les classes socials més afavorides de la població:

La primera comunitat va ser les Religioses de la Sagrada Família de Urgell, amb un Col·legi (1880), que després va obrir una Escola gratuïta annexa al mateix Col·legi.

Posteriorment varen ser les Caputxines de la Divina Pastora, amb un altre Col·legi (1892), que després va obrir una sucursal gratuïta (1913?-29).

Totes dues cases es situaren dintre del nucli poblacional, cadascuna ubicada en un extrem de la població i que al cap d’un temps es desdoblaren en respectives escoles gratuïtes posteriors.

Amb l’ensenyament de pagament consolidat, en una etapa posterior varen aparèixer vàries escoles gratuïtes destinades als estaments més baixos del barri:

- Les primeres varen ser les Dames Catequistes, amb l’Escola d’un Patronat Obrer (1905-36?), amb classes per a noies i obreres.

- Posteriorment varen ser les Carmelites Missioneres, amb una Escola gratuïta (1909?-92), oberta en una casa que ja funcionava amb tasques sanitàries a càrrec de les mateixes religioses.

- I després es va obrir una sucursal del Col·legi de les Caputxines de la Divina Pastora com a Escola (1913?-29).

Aquestes cases es varen situar allunyades del centre del municipi, a les afores del barri.

En total, 2 col·legis de pagament i 3 escoles gratuïtes que semblaven ser suficients per al barri, encara que com era habitual en l’època varen ser els dos col·legis les primeres cases en aparèixer. Amb el temps, les cases gratuïtes varen anar desapareixent d’acord amb la seva precarietat comparades amb les cases de pagament. Totes les cases es varen poder mantenir fins la Guerra Civil, excepte l’Escola-sucursal de les Caputxines, desapareguda l’any 1929.

Després de la Guerra Civil va ser destruïda l’Escola de les Dames Catequistes i malgrat que va aconseguir renéixer en una ubicació diferent (1939-43), va acabar traslladant-se al barri d’Hostafrancs. Dintre de les antigues escoles, només les Carmelites Missioneres varen poder mantenir-se en peu, fins el seu tancament en 1992.

L’única incorporació al barri després de la Guerra va ser justament amb el retorn de les Dames Catequistes a Sants amb una Escola professional (1972), traslladada des de l’Hospitalet per substituir el centre desaparegut del barri veí d’Hostafrancs; però ara ja ho varen fer amb un edifici propi i més recursos per mantenir-se.

Mentrestant, els Col·legis s’han anat adaptant als nous temps i s’han mantingut fins l’actualitat sense problemes.

SARRIÀ

• Col·legi del Sagrat Cor (1846). Sagrat Cor, 25 (abans Santa Madrona, 13). Sagrat Cor.

Col·legi Internat de pagament. Arribades a Sarrià en 1845, obren a l’any següent el col·legi a uns locals provisionals a la Maison Sans, casa i terrenys propietat d’una particular que havia entrat com a religiosa dins l’Institut. Ella cedeix la possessió a l’Institut (1871) i des de llavors en varen ser propietàries definitivament. En 1856 es construeix el primer edifici definitiu de nova planta i des de llavors es veuran constants ampliacions culminar-ho amb la monumental Església actual (1867-69). Els afegits posteriors no foren massa importants ni modificaren l’estructura vigent fins ara.

Des del principi el centre es caracteritzà per allotjar noies de bona família de Barcelona en règim d’Internat. Des de 1888 ja s’inclou alumnat extern i poc després s’obre una Escola nocturna gratuïta. Fou absorbit per la trama urbana de Sarrià, però el tranquil caràcter de la Vila sarrianenca, apartat del casc urbà barceloní, li evità qualsevol dany o violència en 1909.

En 1933 es transforma en “Acadèmia Sagrat Cor”, d’acord amb la nova legislació vigent. Amb l’esclat de la Guerra Civil en 1936 l’edifici fou el Cuartel Vorochilof, sense que pateixi destrosses de consideració. En 1939 torna a obrir sense problemes. En 1955 s’incorporen els estudis professionals i en 1965 el Col·legi de pagament i l’Escola gratuïta es fonen en una sola casa. En 1967 desaparegué l’Internat. Des de 1978 el centre és mixt. Alumnes: 30 (1846); 307 (1861); 360 gratuïtes (4-16 anys) (1901 i 1904); 460 (1946); 1807 (1996). Religioses: 8 (1901 i 1914).

• Parvulari, Escola Professional i 2a Ensenyança (1961-1978). Hort de la Vila, 46 (abans Pi i Margall) - Demestre, 1. Sagrat Cor.

Continuació del Pensionat de Normalistes que funcionava des de 1925, però amb altres fins. A partir d’ara serveix d’apèndix del Col·legi de Sarrià. El Pensionat es va transformar en Col·legi Major (1965). També hi va haver una Guarderia (1961-69), l’Escola Professional (1965-76) i 2a ensenyança (1966-78), tot traslladat des de la casa de Sagrat Cor, 25 i allà hi va tornar tot al cap d’uns anys. Actualment, tan sols queda el Col·legi Major.

• Col·legi de Santa Dorotea (1886). Passeig de Sant Joan Bosco, 24 (abans Carretera de Barcelona a Sarrià, 8 / Passeig del Venerable Don Bosco, 5-6). Salesianes.

Col·legi Internat de pagament i Externat gratuït de noies pobres. Des de 6 anys. Alumnes: 55 internes (36 gratuïtes), 40 externes i 200 dominicals (1900); 60 (30 gratuïtes), 150, ? (1913). Religioses: 32 (1900 i 1914); 28 (1927).

• Col·legi Divina Pastora (1898-1936). Passeig de la Bonanova, 96 (abans Bisbe Morgades, 2) - Carrasco i Formiguera, 2 (abans Capmany, 1). Caputxines Divina Pastora.

Col·legi Internat de pagament. Amés, Seu Provincial i Noviciat. Hi han dades que afirmen que les seves dependències eren cedides per donar apart classes gratuïtes a noies de la Vila de Sarrià, a càrrec d’altres organitzacions. No sofrí danys en 1909, però fou incendiat i destruït en 1936. En 1939 el solar va ser venut i ja no tornaren. Religioses: 36 (1927) i 19 novícies.

• Escoles del Patronat de la Divina Pastora - Patronat d’obreres de Sarrià i Taller de Puntaires (1912-1917). Mayor, 47. Salesianes.

Escoles gratuïtes per a noies i obreres. Escola diürna, nocturna i dominical. Parvulari, elemental i tècnica. Alumnes: 250. Adreça esmentada en 1916. Patrocinat per un particular, també té algun contacte amb les Caputxines de la Divina Pastora, però la casa apareix vinculada a les Salesianes.

• Ídem (1917-1936). Mañé i Flaquer, 24 (abans 16). Salesianes.

Trasllat de la casa anterior. La col·laboració de les Salesianes s’acaba amb la Guerra Civil, però el Patronat continua funcionant sota diverses formes docents fins a 1993.

També acollí les Escoles Parroquials de Sarrià.

• Col·legi Montserrat (1926-1965). Avinguda de Vallvidrera, 37 (abans s/n). Sagrada Família de Natzaret.

Col·legi Internat de pagament per a noies. 1a ensenyança.

• Ídem (1965). Avinguda de Vallvidrera, 68. Sagrada Família de Natzaret.

Trasllat de la casa anterior a un nou edifici, a l’altra banda del carrer però una mica més amunt, pujant a la muntanya del Tibidabo.

• Col·legi Sagrada Família - Ideal Pavillon (1929-1936). Avinguda de Vallvidrera. Sagrada Família d’Urgell.

Col·legi-Internat de noies, establert en un gran edifici anomenat Hotel Ideal Pavillon, situat a la falda del Tibidabo i fins llavors dedicat a Hotel. Durant la Guerra fou convertit en Sanatori per tuberculosos i tot el mobiliari escolar va desaparèixer. Per això i altres inconvenients varen fer que, malgrat recuperar l’edifici en 1939, s’abandonés l’empresa.

• Asilo Municipal- Hogar de Nuestra Señora del Port (1939-1942). Passeig de Sant Joan Bosco, 86. Esclaves de Maria Immaculada.

Establiment provisional de l’Asil de Mare de Déu del Port, 179-183 a la Zona Franca, mentre es reconstruïa i acondicionava a causa de les destrosses de la guerra. Continuava amb les mateixes funcions, però sembla que ja va començar a tenir alguns nens asilats. En concret, es trobaven en instal·lacions prestades per les Salesianes.

• Casa Sant Ignasi - Col·legi i Asil de noies (1939-1941). Iradier, 17. Missioneres de Crist-Rei.

Col·legi i Asil de nenes. En 1940 el Col·legi es traslladà a Via Augusta, 202 en el barri de Sant Gervasi. En 1941 l’Asil de noies va anar a Avinguda de Vallvidrera, 4.

• Casa Sant Ignasi - Asil de nois (1940-1941). Pomaret, 15. Missioneres de Crist-Rei.

Ampliació de la casa anterior amb un Asil de nens, que a l’any següent es trasllada a Avinguda de Vallvidrera, 27 al mateix temps que les nenes i a la mateixa zona.

• Col·legi Pensionat de Crist-Rei (1941-1942). Anglí, 82-84. Missioneres de Crist-Rei.

Trasllat de la casa de Via Augusta, 202 de Sant Gervasi. Acaba desapareixent sense deixar rastre.

• Comunitat (1941-44). Vidal i Quadras, 2. Missioneres de Crist-Rei.

Residència de les Religioses que se’n encarregaven dels dos Asils de l’Avinguda de Vallvidrera.

• Asil de noies (1941-1944). Avinguda de Vallvidrera, 4. Missioneres de Crist-Rei.

Asil de nenes, filles de presos. Instal·lat a una casa anomenada “Villa Sofía.” Tancat en condicions molt polèmiques. Internes: 30-40 (1941).

• Asil de nois (1941-1944). Avinguda de Vallvidrera, 27. Missioneres de Crist-Rei.

Asil de nens, fills de presos. Instal·lat a una casa anomenada Villa Angélica. Tancat en condicions molt polèmiques. Interns: 27 (1941); 250 (1942).

• Parvulari - Formació de la infància (1941-1960). Sagrat Cor, 3. Missioneres del Sagrat Cor.

• Ídem - Parvulari Missioneres del Sagrat Cor (1960-1991). Passeig de Santa Eulàlia, 2-4-6. Missioneres del Sagrat Cor.

Trasllat de la casa anterior.

• Col·legi Assumpció de Nostra Senyora - Torre Vilana (1942-1946). Escoles Pies, 105. Assumpcionistes.

Lloguer de la Torre del mateix nom, instal·lant-hi un Internat. Alumnes: 60 (1942). Més tard es va traslladar a la “Torre Girona”, a Dulcet 12 (Pedralbes).

• Reial Monestir de Santa Isabel (1878-1990). Rocabertí, 12 (abans Montserrat, 7). Clarisses.

Trasllat del Convent d’Elisabets-Xuclà, en el Raval. Després d’un allotjament provisional al mateix municipi (1878-80), s’establiren en el nou Monestir. En 1946 es fundà el Col·legi del Reial Monestir de Santa Isabel, de caire diocesà, per donar viabilitat econòmica a l’edifici. Les monges romangueren totalment apart del funcionament del centre i l’abandonaren definitivament en 1990. El centre docent ha continuat vigent com entitat diocesana, fins que en 1996 va vincular-se als Legionaris de Crist. Religioses: 30 (1927).

• Marymount Internacional School - Col·legi per a estrangeres i espanyoles d’edat post-escolar (1953-1968). Sant Pere Claver, 17-21. Religioses de Marymount.

Instal·lades a la Torre Santa Margarida. Col·legi femení amb alumnat anglosaxó i espanyol, de caire molt selecte. Les religioses no varen adaptar-se i tancaren el centre. Actualment la casa serveix com a Residència de les Filles de la Caritat.

• Residència i Noviciat (1915-1936; 1954). Nena Casas, 37-47 (abans 42-46). Filipenses.

Trasllat de la Seu Provincial a una monumental Torre del barri residencial de Tres Torres, provinent de la casa de Via Augusta, 75 a Sant Gervasi. Utilitzada com a Hospital de Sang durant la Guerra i posteriorment per a malalts de tuberculosi, no fou retornada a les religioses fins 1954. Llavors serví de nou com a Seu i Noviciat, però malgrat les seves enormes dimensions i grans possibilitats mai es va utilitzar com a Col·legi.

• Escola Gertrudis Castanyer (1954-1961). Nena Casas, 49. Filipenses.

Escola gratuïta per a noies del barri. Fou oberta a un petit edifici contigu a la Residència-Noviciat de les religioses, molt poc després que aquestes haguessin retornat i com a activitat formativa afegida per a les alumnes del Noviciat. Després de tancar-se l’edifici fou venut per construir-hi habitatges i les alumnes distribuïdes pels Col·legis de la zona. Alumnes: 15.

• Col·legi de l’Adoració Perpètua (1954-1979). Passeig Reina Elisenda, 18 bis (abans 14). RR. Sagrats Cors

Col·legi Externat. Va estar a càrrec de les Religioses, fins que en 1979 va ser agregat al Col·legi dels Pares dels Sagrats Cors (Picpus) de l’Avinguda de Vallvidrera, 8-10 al mateix barri de Sarrià. En 1985 la unió es va consumar, quan tota la 1a ensenyança es destinà a l’Avinguda de Vallvidrera i igualment tota la 2a ensenyança es va concentrar en aquest edifici. Des de llavors la casa va passar a estar jurídicament en mans dels Religiosos, encara que algunes religioses encara continuaren amb tasques docents durant algun temps.

• Escola del Patronat de la Parròquia de Sant Joan de la Creu (1958-1971). Carroç, 5. Magdalena Aulina.

Escola per a nois i noies modestos del barri. De caràcter molt modest i precari, sostingut amb ajuda de la Parròquia. Alumnes: uns 50. Malgrat les ampliacions i restauracions, a causa d’unes inundacions fou arrasat i va tenir que traslladar-se.

• Ídem (1971-1972). Sant Pere Claver, 2. Magdalena Aulina.

Trasllat de la casa anterior. L’Escola es va traslladar a la seu de l’Institut de manera provisional. Però no varen retornar al seu lloc d’origen, sinó que a causa de la demanda de nou alumnat varen decidir construir un nou edifici.

• Col·legi Casa Nostra (1972). Passatge Torras i Bages, 1 - Martorell i Peña, 1-3. Magdalena Aulina.

Trasllat de la casa anterior al nou edifici, ja transformat formalment en Col·legi.

• Llar Cor de Maria (1962-1972). Terré, 2-16. Filles Cor de Maria.

Servei d’acolliment de noies joves i dones. Al contrari del que indiquen algunes fonts, mai va haver ensenyament; ni tan sols Guarderia. Donat de baixa com a centre d’acolliment en 1972, les religioses es traslladaren en 1974.

• Villa Paz. Formación i Residencia benéfica de jóvenes obreras (1963-1981). Avinguda de Vallvidrera, 32. Esclaves de Maria Immaculada.

• Col·legi de Nostra Senyora de Loreto (1964-69). Anglí, 58. Sagrada Família de Bordeus-Loreto.

Trasllat provisional del Col·legi de Mallorca, 274 en la Dreta de l’Eixample. En 1964 es vengué el Col·legi per traslladar-ho a un nou edifici a Pedralbes, en plena construcció; però les obres de l’edifici s’aturaren per motius tècnics, obligant a habilitar uns locals en aquesta casa que fins llavors funcionava com a Residència de les religioses de l’Institut. Per fi, en 1969 es traslladen al nou edifici d’Avinguda Pearson, 22-26 a Pedralbes.

• Col·legi Femení Padre Poveda (1968-1971). Via Augusta, 300. Institució Teresiana.

En aquesta adreça es va traslladar la 2a ensenyança del Col·legi de Mercader, 13-15. Es va tancar gairebé simultàniament que la seva casa d’origen.

• Parvulari Cor de Jesús (1968). Immaculada, 19. Filles Diví Zel.

• Llar-Escola (1971-1972). Sant Pere Claver, 2. Magdalena Aulina.

Casa d’acollida de noies i joves, fundada coincidint amb el trasllat de l’Escola.

• Ídem (1972-1976). Passatge Torras i Bages, 1 - Martorell i Peña, 1-3. Magdalena Aulina.

Trasllat de la casa anterior, al mateix edifici que el Col·legi. Va desaparèixer pocs anys després.

- Anàlisi

Sarrià va néixer cap al segle X, sent sempre un municipi molt petit respecte als altres (Sants, Gràcia, Sant Andreu). Va tenir un creixement demogràfic molt lent, composant-se socialment de pagesos, botiguers i menestrals. Al segle XIX va augmentar lleugerament gràcies a una immigració bàsicament burgesa de la ciutat, que s’hi va instal·lar. La classe obrera era pràcticament inexistent. Tot això va mantenir Sarrià com un municipi tranquil, força conservador i sense cap conflicte social. Va ser el darrer terme municipal en ser annexionat a Barcelona, ja que va resistir independent fins 1921.

La primera casa de religiosos fou el Convent dels Caputxins (1578-1835), desaparegut amb la Desamortització de 1835. No va tenir cap tipus de tasca educativa. Tampoc va haver cap casa femenina, fins tres segles més tard.

La primera comunitat femenina arribada al poble varen ser les Religioses del Sagrat Cor, amb un Internat de pagament (1846), dedicat a noies de classe alta de la llavors llunyana ciutat de Barcelona. Durant molt de temps fou d’un caràcter molt selecte, vivint molt apartat de la població. Posteriorment va incorporar una Escola gratuïta, amb funcionament totalment separat de l’Internat, que va possibilitar certa interacció amb la Vila sarrianenca. La fundació es va fer buscant un lloc retirat i tranquil de la ciutat, ben comunicat i sense conflictivitat. Sarrià complia amb totes aquestes condicions. Aquest fou el primer Internat de tota la ciutat i a la vegada la primera casa d’ensenyament femenina existent fora de l’antic casc urbà barceloní.

No fou fins 40 anys més tard que va arribar una segona comunitat: les Salesianes, amb un Internat de pagament i un Externat gratuït (1886). El seu concepte era ben diferent (i únic al municipi), ja que el seu Internat era d’un preu desacostumadament assequible i l’Externat pel fet de ser gratuït l’obria a tot tipus d’estrats socials. D’aquesta manera, va ser freqüentat per població dels immediats voltants i de tota la Vila de Sarrià.

Posteriorment varen arribar les Caputxines de la Divina Pastora, que obriren un Internat de pagament (1898), de classe alta i per a noies de tota la ciutat. També va acollir en els seus locals dues Escoles gratuïtes, tant per a nois com per a noies i que varen ser les més freqüentades pels nois i noies del municipi de classe modesta. En aquestes escoles, les religioses hi participaven en part. Les Caputxines oferien un ensenyament de pagament i gratuït, però en locals i sistemes totalment diferenciats. La casa fou destruïda amb l’esclat de la Guerra Civil i no es va refer.

Després, les Salesianes varen afegir una segona casa dins el barri. Es varen fer càrrec de l’Escola gratuïta del Patronat Obrer (1912), en ple centre de la Vila i destinat a les obreres del municipi. Varen romandre fins 1936, però el Patronat va continuar funcionant.

A finals dels anys 20 es varen fundar dos Internats més, tots dos en una zona de transició cap a Vallvidrera, a càrrec de les Religioses de la Sagrada Família de Natzaret (1926) i de les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell (1929-36). Tots dos són de similars característiques als Internats anteriors: per classe social alta i en una zona tranquil·la. No són d’unes dimensions comparables als Internats anteriors, però igualment eren força grans per l’època. Tots dos responien a una necessitat dels sectors socials privilegiats que valoraven Sarrià com un entorn ideal que Sarrià havia perdut en part per culpa de la seva creixent urbanització.

D’aquesta manera, Sarrià tenia 6 cases obertes en 1930. Deixant apart les dues cases de les Salesianes, de plantejament molt diferent, la resta eren Internats de pagament molt selectes ubicats a les afores immediates del nucli urbà de Sarrià. L’aparició de totes aquestes cases fou molt lent i espaiat, però sense cap desaparició. L’evolució de la Vila de Sarrià, que continuava mantenint en 1930 les mateixes virtuts de 1845 (tranquil·litat, accessibilitat i pau social), el va convertir en la zona preferida per les classes selectes de la ciutat com a lloc d’estiueig i més tard com a residència fixa. Tot això feia que s’anés valoritzant progressivament com barri ideal per cases d’ensenyament (i no només Internats), a la vegada que altres barris de la ciutat perdien punts. Per altre banda, tots els Internats (excepte els oberts als anys 20) varen tenir Escoles gratuïtes obertes. Les de les Caputxines de la Divina Pastora varen ser les més incisives dins la població sarrianenca; les Religioses del Sagrat Cor varen tenir menys importància. I les Salesianes varen donar més èmfasi a l’atenció d’obreres amb el Patronat.

Amb la Guerra Civil varen desaparèixer la meitat de cases del barri: els Internats de les Caputxines de la Divina Pastora i de les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell i l’Escola de Patronat de les Salesianes. Només quedaren els Internats de les Religioses del Sagrat Cor, Salesianes i Sagrada Família de Natzaret: tres cases al barri. Però el caràcter de Sarrià com a barri propi de centres d’ensenyament no es va reduir, sinó que es va anar accentuant amb un procés de fundacions molt més constant.

En aquesta etapa, varen arribar les següents comunitats:

- Les Missioneres de Crist-Rei, amb un Col·legi (1939-40 i 1941-42), temporalment traslladat a Sant Gervasi. I amb un Asil de noies (1939-44) i un altre de nois (1940-44). Totes molt breus.

- Les Missioneres del Sagrat Cor, amb un Parvulari (1941-91).

- Les Assumpcionistes, amb un Col·legi (1942-45), poc després traslladat a Pedralbes.

- Les Religioses de Marymount, amb un Col·legi bilingüe castellà-anglès (1953-68).

- Les Filipenses, amb una Escola gratuïta (1954-61).

- Les Religioses dels Sagrats Cors, amb un Col·legi (1954-79). No va desaparèixer, sinó que va ser traspassat als Religiosos dels Sagrats Cors-Picpus.

- L’Institut Magdalena Aulina, amb una Escola (1958) ubicada a un petit suburbi muntanyós de camí a Vallvidrera. Posteriorment ubicada a Sarrià.

- Les Religioses del Sagrat Cor, amb un Parvulari (1961-69). No va desaparèixer, sinó que fou traslladat a l’edifici del Col·legi fundat en 1846 al mateix barri.

- Les Religioses de Loreto, amb un Col·legi (1964-69), provinent de la Dreta de l’Eixample i poc després traslladat novament a Pedralbes.

- La Institució Teresiana, amb un Col·legi (1968-71). En realitat es tracta d’una sucursal del Col·legi ja existent a la Dreta de l’Eixample.

- Les Filles del Diví Zel, amb un Parvulari (1968).

En total cinc col·legis, dues escoles i tres parvularis. En línies generals varen ser cases de menors dimensions i menys consistents, que al poc temps acabaven per traslladar-se, o desaparèixer. La gran majoria de cases continuaven sent col·legis dirigits a un alumnat de caire mitjà i alt, igualment amb un enfocament cap a l’alumnat de tota la ciutat; però en aquesta etapa gairebé desapareixen els Internats, faceta prou coberta amb les cases supervivents de la Guerra. Per altra banda, només les Escoles de les Filipenses i Magdalena Aulina varen atendre a un alumnat prioritàriament modest, dedicant-se a la població de la seva zona immediata.

Pel que fa a fundacions de caràcter més benèfic i caritatiu, el panorama és molt més reduït:

- Les Esclaves de Maria Immaculada, amb una sucursal de l’Asil Municipal del barri del Port-Zona Franca (1939-42), de caire provisional i que aviat va tornar al Port.

- Les Filles del Cor de Maria, amb una Llar de joves (1962-72).

- Novament les Esclaves de Maria Immaculada, amb una casa de formació d’obreres (1963-81).

Aquestes cases varen tenir una vida generalment curta i en realitat no sintonitzaven amb un barri creixentment identificat amb els principals Col·legis de pagament de tota la ciutat.

El creixement de fundacions al barri va ser lent però progressiu, fins arribar a un màxim de 11 cases entre 1965 i 1975. Ja a partir dels anys 60 va haver tot un seguit de desaparicions o trasllats a altres barris, inaugurant una època d’inestabilitat durant tots els anys 70. Des de llavors va haver un ràpid descens en pocs anys, fins quedar-se en 6 cases (1981): gairebé la meitat havien desaparegut, però ho varen fer els centres més dèbils i petits. Des de llavors, el barri porta uns 20 anys absolutament estabilitzat, sense que cap dels centres actuals perilli. En tot cas, aquest descens fou de breu duració i repercussió molt menor comparat amb barris com la Dreta de l’Eixample, Gràcia, o el Barri Gòtic, que aleshores tenien més cases obertes i als quals Sarrià supera actualment en nombre.

Sarrià ha estat el barri educatiu per excel·lència, adquirint aquest rang fa més d’un segle i el seu caràcter de barri pels grans col·legis de la ciutat no ha perillat en cap moment. Les seves característiques ideals el varen convertir primer en el millor lloc per establir-hi Internats i després per tot tipus de col·legis en general, no només per haver mantingut les seves privilegiades condicions favorables, sinó també per la pèrdua de qualitat que han patit altres barris.

VALL D’HEBRON

• Orfenat Ribas (1928-1971). Passeig Vall d’Hebron, 93-95 (abans 35). Vall d’Hebron. Filles de la Caritat-Franceses.

Orfenat de nois. El Patronat Ribas fou fundat pels germans Ribas i Regordosa en 1917, amb unes escoles obertes a les afores de Rubí. Posteriorment l’obra es va ampliar amb un monumental edifici construït de nova planta a tal efecte, davant de la que llavors era la Carretera de Cornellà a Fogas de Tordera en uns terrenys absolutament inhòspits i apartats del nucli urbà. Fou un dels edificis més grans i ben equipat de l’època. Incloïa terrenys i horta pel consum propi. La Junta del Patronat se’n encarregava de la seva continuïtat, mentre les Filles de la Caritat es feien càrrec del seu funcionament.

La casa admetia nois orfes, parcials o totals i tenia capacitat per a 200 interns. No havien externs. Entraven de 5 a 7 anys fins als 14 anys. 1a ensenyança. Els sortints que demostraven aptituds ingressaven en una Residència d’aprenents vinculada també al Patronat, per continuar estudis de diversos oficis fins els 18 anys.

Les grans dimensions i eficaç funcionalitat de l’edifici va fer que després del seu tancament en 1971 fos comprat per l’Ajuntament i s’habilités com a equipament educatiu públic, amb dos Instituts de 2a ensenyança que ocupen respectivament les dues meitats de l’edifici.

• Hogares Ana G. de Mundet (1957-1994). Passeig Vall d’Hebron, 171 (abans s/n) - Camí de Sant Ciprià. Vall d’Hebron. Filles de la Caritat-Franceses.

Trasllat de la Casa de Caritat de Montalegre, 5 del Raval a la Vall d’Hebron. Les Filles de la Caritat donaven classe a les noies, mentre els Salesians donaven classe als nois.

• Guarderia Casa Solaz Infantil (1961). Natzaret, 66-76 (abans San Genís dels Agudells, s/n). Vall d’Hebron. Filles de la Caritat-Espanyoles.

• Parvulari Serradell-Trabal (1963-1982). Camí de Sant Cebrià, s/n. Vall d’Hebron. Filles de la Caritat.

• Col·legi del Hospital de Sant Rafael (1963-1986). Passeig de la Vall d’Hebron, 107. Hospitalàries del Sagrat Cor.

Trasllat de la casa de Cabestany, 1 situada a Les Corts. Actualment l’Hospital existeix, però sense cap tipus d’ensenyament. Internes: 150 (1963).

• Escoles Professionals Maria Auxiliadora (1967). Saldes, 2-30. Salesianes.

• Guarderia Infantil i Noviciat - Casa del Niño (1968-1977). Carretera de Sant Cugat, Km. 7 (abans Carretera de l’Arrabassada). Missioneres Benedictines.

Establertes a una casa anomenada Vista Rica, adquirint part d’una propietat dels Germans de la Caritat i la Santa Creu. Guarderia establerta en una zona molt retirada, de difícil accés i tampoc massa poblada. Per això la fundació no va prosperar, malgrat la manca d’establiments educatius similars a la zona.

- Anàlisi

La Vall d’Hebron fou durant molt de temps una zona pertanyent al terme municipal d’Horta, fins la seva agregació a la ciutat. A la seva zona va existir el Monestir dels Jerònims (1393-1835), desaparegut amb l’Exclaustració i que va ser l’única casa religiosa existent a la zona durant segles. No va tenir cap tasca educativa. Fins el segle XX estava pràcticament despoblat, existint només el petit nucli de Sant Genís dels Agudells, ja existent al segle X i de molt escàs creixement fins els anys 50, què va construir-se massivament per albergar població immigrada i de barraques. També llavors va néixer el barri de Montbau, construït als anys 50 per les mateixes raons. Des de llavors s’ha anat urbanitzant massivament, de manera tan ràpida com caòtica i creant-se multitud de barris ja sense cap vinculació amb Horta, però units pel Passeig que porta el seu nom.

Durant molts anys, tota la zona de la Vall d’Hebron estava pràcticament despoblada i molt allunyada dels nuclis urbans més propers, únicament atravessat per una Carretera (Futures Ronda de Dalt i Passeig de Valldaura) que l’unia amb Gràcia, Horta i Sant Andreu. Aquesta situació es va aprofitar per instal·lar o traslladar institucions assistencials o sanitàries que buscaven amplis espais, o es preferien instal·lar fora del nucli urbà. No fou fins ben entrat el segle XX que la Vall d’Hebron va jugar aquest paper, quan altres àrees similars varen ser progressivament absorbides per la trama urbana.

La primera casa oberta a la zona fou un Orfenat a càrrec de les Filles de la Caritat (1928-71). Aquesta fundació fou molt anterior a la resta, quan la zona encara es veia com molt llunyana i poc accessible; però demostrava que altres zones ja havien perdut les condicions que la Vall d’Hebron oferia.

No fou fins els anys 50 que aquesta tendència es va confirmar plenament: de nou varen ser les Filles de la Caritat, quan es va traslladar la Casa de Caritat (1957-94), des del Raval. Posteriorment les Filles de la Caritat varen fundar més cases; però en aquests casos de petites dimensions i pels petits nuclis naixents de la zona: es va fundar una Guarderia (1961), al petit suburbi marginal de Sant Genís dels Agudells. I un Parvulari (1963-82), al costat del nou barri residencial de Montbau.

Poc després, les Hospitalàries del Sagrat Cor varen traslladar el seu Hospital-Col·legi (1963-86), des del barri de les Corts.

Després de vàries cases de tipus assistencial, finalment es va obrir vàries cases sense cap finalitat caritativa ni assistencial: un Col·legi a càrrec de les Salesianes (1967) i poc després una Guarderia de les Missioneres Benedictines (1968-77). Totes dues es varen allotjar pel nucli de Sant Genís dels Agudells, la primera en ple centre del barri i la segona en plena Serra de Collserola.

A partir dels anys 70, varen començar a desaparèixer totes les cases de tipus assistencial: l’Orfenat (1971) i el Parvulari (1982) de les Filles de la Caritat; el Parvulari de les Missioneres Benedictines (1977); l’Escola de les Hospitalàries del Sagrat Cor (1986), però mantenint obert l’Hospital; i la Casa de Caritat de les Filles de la Caritat (1994). Només es manté actualment el Col·legi de les Salesianes.

La Vall d’Hebron ha rebut gran establiments assistencials: un Orfenat, un Hospital-Escola i la Casa de Caritat, tots tocant al Passeig central que creua tota la zona. I com a contrapartida, petites cases als barris: dues guarderies i un Parvulari, també de caire assistencial. Actualment, totes desaparegudes. A posteriori, la fundació de cases pròpiament d’ensenyament es va reduir al nucli de Sant Genís dels Agudells, que ha estat el nucli de població més atès amb diferència de tota la zona. Montbau només ha rebut un Parvulari, ja desaparegut i la resta de la Vall d’Hebron ha quedat sense cobrir.

VALLCARCA

• Reial Santuari de Sant Josep de la Muntanya (1895). Sant Josep de la Muntanya, 25 (abans de les Mines). Mares dels Desemparats.

Trasllat de la casa de Sant Salvador, 72 de Gràcia. Una devota va regalar a les religioses un extens terreny amb una petita torre, suficient per traslladar-se però amb poc espai. Aviat es varen començar les obres d’un nou edifici que fes d’Asil, Escola, Convent, amb Església i Capella: un complex de grans dimensions i amb una marcada qualitat arquitectònica. Començat en 1895, s’acabà d’edificar en 1902 però des de 1896 ja s’anaven habilitant les dependències que eren acabades. S’impartiren educació i ensenyança com a propis “de la dona treballadora”. De 4 a 12 anys. Asilades: 70 (1900); 80 (1914). Religioses: 14 (1900 i 1914).

Cap a 1970 va crear apart un Col·legi, però va desaparèixer en 1976. Actualment l’Asil es manté, acollint tant a nois com noies.

• Col·legi Cor de Maria (1904). Avinguda Mare de Déu de la Salut, 17-29 (abans Salud, 5-25). Esclaves Cor de Maria.

Col·legi de pagament per a noies. Alumnes: 40 (1910). Religioses: 10 (1927).

• Col·legi de Nostra Senyora del Coll (1930-1936). Santuari, 18. Franciscanes Filles de la Misericòrdia.

Casa d’ensenyança i sanitat.

• Col·legi Núria (1932?-1936). Avinguda República Argentina, 19. Sagrada Família de Natzaret.

Trasllat de la casa de Ferran Puig, 34 en Sant Gervasi.

• Col·legi de la Divina Providència. Vida contemplativa i Ensenyança (1939-1966). Nostra Senyora del Coll, 21. Clarisses Divina Providència.

Trasllat de la casa de Verdi, 95-97 situada a Gràcia, conservant els mateixos fins educatius gratuïts.

• Vida contemplativa (1966-1976). Albigesos, 6 - Mare de Déu del Coll, 40. Clarisses Divina Providència.

Trasllat de la casa anterior, però l’ensenyança ha desaparegut.

• Obra Maternal Infantil. Col·legi i senyores retirades (1941-1949). República Argentina, 250. Carmelites MM. Teresianes.

Casa dedicada bàsicament a Residència d’ancianes, que esporàdicament acollí l’ensenyança.

• Col·legi Serventes de Sant Josep (1943-1955). Avinguda República Argentina, 25 (abans 19). Serventes de sant Josep.

Primer emplaçament del Col·legi actual, que després ha estat ocupat pel Col·legi de Veterinaris.

• Ídem (1955). Avinguda República Argentina, 85-89 (abans 19). Serventes de sant Josep.

Trasllat de la casa anterior.

• Col·legi Sant Francesc d’Assís (1944-1993). Plaça de Flandes, 1. Franciscanes Filles de la Misericòrdia.

Fins a cert punt, continuació de la casa anterior. Almenys es troba al mateix barri, intentant fer el mateix servei que d’antuvi només amb l’ensenyament.

• Secció Filial n. 5 de l’Institut “Maragall” (1966-1976). Plaça de Flandes, 1. Franciscanes Filles de la Misericòrdia.

• Col·legi Nostra Senyora del Sagrat Cor (1950-1982). Ticià, 40 (abans 30) - Passeig de la Vall d’Hebron (abans Violeta). Filles Pobres de Jesús.

Col·legi i Noviciat. Establertes a una Torre dita “Els Penitents”, que varen adquirir en Propietat juntament amb els seus amplis terrenys (números 26-40). Amb 1a ensenyança i Parvulari i alumnes gratuïtes. Alumnes: 205 (1975); 400 (1979); 320 (1982). Religioses: 3 (1975).

• Col·legi (1951). Avinguda Coll del Portell, 69-71 - Sostres, 6-8. Crist-Rei.

• Hogar Escolar Nuestra Señora de Montserrat. Delegación Provincial de Auxilio Social (1961-1968).Mare de Déu del Coll, 41. RR. Sagrats Cors.

Trasllat de la casa d’Avinguda Tibidabo s/n de Sant Gervasi.

• Acadèmia-Col·legi ORAC (1962?-1978). Verdi, 301. Creuada Pro Pau.

Casa d’ensenyament oberta en data poc clara, a la mateixa residència de la comunitat. La finca fou enderrocada en 1978, fent desaparèixer l’Acadèmia.

• Col·legi Sant Àngel (1963-1978). Avinguda República Argentina, 240. Sant Àngel.

Col·legi de 1a i 2a ensenyança i Residència de “señoritas”. En 1978 és traslladat a Pablo Iglesias, 112-114 al barri de la Prosperitat.

• Llar Escolar Verge de Montserrat (1970-1981). Nostra Senyora del Coll, 51. Esclaves Diví Cor.

Asil d’acollida de noies, enviades per la Diputació. Anaven a altres escoles de la zona. Possible continuació de la casa de Avinguda Tibidabo, 16 de Sant Gervasi, tancada en 1970.

• Solc Nou - Escola Professional (1980). Avinguda Hospital Militar, 165. Filles de la Caritat.

Centre obert en 1958 com Escola femenina d’ATS. Amb la nova Llei d’Educació de 1969, el centre va encetar un procés de reconversió fins establir-se com Escola de Formació Professional en les branques sanitària (1980) i jardí d’infància (1981).

- Anàlisi

Vallcarca va néixer com un petit nucli inclòs al terme municipal d’Horta, però geogràficament molt més proper a Gràcia, amb el qual ha acabat tenint molta més vinculació. Bàsicament va créixer com un barri d’estiueig i segona residència de menestrals i de la classe mitja-baixa de la ciutat. Paral·lelament va néixer el petit barri del Coll, de caràcter més suburbial i pobre.

La primera casa nascuda al barri va ser un Orfenat a càrrec de les Mares dels Desemparats (1896), traslladat des de Gràcia. Poc més tard, les Esclaves del Cor de Maria varen obrir el primer Col·legi de pagament (1904), tocant al barri de Gràcia, ja que el barri anava creixent a la seva ombra com a segona residència de les classes mitjanes-baixes de la ciutat. Durant dues dècades no varen haver cap més fundació, fins que va aparèixer una Escola de les Franciscanes Filles de la Misericòrdia (1930-36), situada al petit suburbi del Coll al extrem Nord del barri. I un Col·legi de les Religioses de la Sagrada Família de Natzaret (1932?-36), al cor del barri. Tots dos varen desaparèixer amb la Guerra Civil.

Després de la Guerra Civil, el creixement de fundacions es va disparar espectacularment en només una dècada, paral·lelament al creixement urbanístic del barri. Apareixen un gran nombre de col·legis que varen absorbir sobradament les necessitats del barri:

- El Col·legi de les Clarisses de la Divina Providència (1939-66), traslladat des de Gràcia.

- El Col·legi de les Carmelites Missioneres Teresianes (1941-49), breu i de reduïdes dimensions. El Col·legi de les Serventes de Sant Josep (1943), vigent fins l’actualitat.

- Varen tornar les Franciscanes Filles de la Misericòrdia amb una Escola, de nou al petit suburbi del Coll (1944-93).

- El Col·legi de les Filles pobres de Jesús (1950-82), insert al petit suburbi dels Penitents.

- I el Col·legi de Crist-Rei (1951), en el centre del barri.

Des de llavors el creixement es detura, apareixent altres tipus de cases de manera més espaiada. Varen aparèixer dues llars de nens, a càrrec de les Religioses dels Sagrats Cors (1961-68) i de les Esclaves del Diví Cor (1970-81), que varen desaparèixer als pocs anys. I una Acadèmia-Col·legi de la Creuada Pro Pau (1962?-78), que tampoc es va sostenir gaires anys. Ja en plena etapa de contracció general, apareix una Escola Professional de les Filles de la Caritat (1980), que en realitat es tracta de la reconversió d’un centre existent des de 1958.

En total un orfenat, 8 col·legis o escoles i dues llars de nens. De les dues cases existents en 1939 es va arribar a les 9 de 1961 en poc més de dues dècades, encara que després va haver un descens fins les 5 cases de 1993 en què s’ha estabilitzat el barri; de totes maneres, fou un fenomen paral·lel a tots els barris de la ciutat.

En conjunt, Vallcarca ha pogut tenir una presència de centres educatius proporcional al creixement del barri, fet gens usual en barris de caire mitjà-baix o baix. El descens iniciat en 1965 també ha deixat un total de centres suficient per tot el barri.

VALLVIDRERA

Vallvidrera va ser un terme municipal independent fins 1892, en què fou absorbit per Sarrià. A la seva vegada, es va integrar a Barcelona en 1921, quan Sarrià va ser agregat a la ciutat. Localitzat a la Serra de Collserola, és de caràcter muntanyós i sempre molt poc poblat. Ni tan sols al segle XX, quan va adquirir protagonisme com a lloc d’estiueig, va tenir un gran creixement demogràfic, però sí va millorar la seva comunicació amb la ciutat.

Mai cap comunitat femenina ha fundat cap casa en aquest barri.

VERNEDA

• Asilo Amparo de Santa Lucíaper cegues (1901-1902). Carmelites Missioneres.

Asil Internat de dones i noies cegues pobres, sense límit d’edat. Instal·lat a un xalet totalment retirat de qualsevol nucli urbà, a mig camí del Clot i la Sagrera i a escassa distància de l’Església parroquial de Sant Martí. A l’any següent es va traslladar a un edifici del desaparegut carrer Buena Suerte, al Guinardó.

• Col·legi Adela de Trenquelleon (1957). Guipúscoa, 24 (abans 58). Marianistes.

• Guarderia (1966-1973). Via Trajana, s/n. Vita et Pax.

Poc després d’establir-se al barri de La Pau, s’encarreguen d’un Parvulari depenent d’Auxili social. Les religioses l’abandonen en 1973, però encara existeix en l’actualitat.

• Guarderia la Pau (1973). Empordà, 1. Vita et Pax.

Trasllat de la casa anterior. Situada al cor del Polígon d’habitatges del mateix nom, al costat de la parròquia de Sant Ambrós i ja dintre de la ciutat.

• Filial Nostra Senyora dels Àngels (1968-1971). Torà, 6 (abans Menorca, 45-47). Sagrada Família de Natzaret.

Després es traslladà a Martí i Molins, 68 en la Sagrera i ja convertit en Col·legi independent.

• Adoració. Guarderia (1970). Pont del Treball, 13 entresol 4a. Reparadores.

Casa fundada en 1970, des de 1977 hi ha una Guarderia.

• Obra Assistencial. Residència (1977-1988). Pont del Treball - Ronda de Sant Martí, 160-170. Filles de la Caritat.

- Anàlisi

La Verneda forma part de l’antic terme municipal de Sant Martí de Provençals i en aquest cas abasta una zona en què no va haver cap nucli urbà nascut a causa de la creixent industrialització del municipi. En realitat es tracta de l’antic nucli urbà de Sant Martí i els seus voltants, demogràficament molt reduït comparat amb els nuclis obrers nascuts posteriorment (Clot, Camp de l’Arpa, Poblenou). Fins els anys 40 la Verneda fou una zona eminentment agrària; llavors aparegueren les barraques de la Perona (1947) i des dels anys 50 es construïren diversos grups residencials. Primer s’allotjaren barraquistes expulsats de Pedralbes amb motiu del Congrés Eucarístic (1953) i després molts altres grups de blocs d’habitatges per obrers i immigrants, fins configurar el barri actual. Entre tots destaca per les seves dimensions el Polígon de la Pau, construït en 1963-64 a un extrem del barri tocant a Sant Adrià del Besòs.

La primera casa present al barri fou l’Asil per a noies cegues de les Carmelites Missioneres (1901-02), fundat a la Verneda i traslladat a l’any següent. No té cap rellevància.

Molt més endavant es va fundar el Col·legi de les Marianistes (1957), arribat quan el barri estava naixent i que ha estat el principal centre d’ensenyament de tot el barri fins l’actualitat. Posteriorment va néixer una Guarderia, a càrrec de les Reparadores (1977) i que per la seva situació sembla que mira més a la Pau que a la resta de la Verneda. Totes dues cases funcionen en l’actualitat.

Dintre del cas específic del Polígon de la Pau, es va fundar la Guarderia de Vita et Pax (1966), específica per aquest barri. Poc després també es va establir una Filial del Col·legi de les Religioses de la Sagrada Família de Natzaret del barri de la Sagrera (1968-71), però que va ser molt breu.

Al barri de barraques de la Perona va existir, molt tardanament, l’obra assistencial de les Filles de la Caritat (1977-88), amb múltiples usos, entre altres l’atenció als petits. Va funcionar fins la desaparició del barri.

El centre més important de tota la Verneda és el Col·legi de les Marianistes, quedant les demés cases com secundàries, d’àmbit més local, o de breu existència.

VILAPICINA

• Col·legi Mare de Déu del Roser (1876). Amílcar, 10 (abans San Cristóbal / Nacional). Dominiques de l’Anunciata.

Casa d’ensenyança, ressenyada des de 1887. Escola diürna de noies i gratuïta per treballadores. Alumnes: 50 (1909); 80 diürnes (1914).

Les escoles parroquials també es troben en l’edifici, però no està clara la participació de les Monges. Religioses: 6 (1927).

• Secció Filial n. 4 de l’Institut Femení “Verdaguer” (1966-1982). Amílcar, 10. Dominiques de l’Anunciata.

• Col·legi Immaculat Cor de Maria (1954). Sabastida, 12 - Escultor Llimona, 32-34. MM. Cor de Maria.

- Anàlisi

Vilapicina va néixer durant el segle XIX com un petit nucli urbà a cavall de les llavors poblacions independents d’Horta i Sant Andreu del Palomar i integrat dintre aquest darrer municipi. Mai va ser de grans dimensions ni extensió i el seu creixement es va donar des dels anys 40 i 50 amb la desproporcionada construcció a la zona limítrofa de Nou Barris.

Donada la petitesa del nucli, amb només una casa es va tenir suficient per satisfer les necessitats educatives de la zona durant dècades i inclús es va fundar quan el nucli era encara molt petit. Varen ser les Dominiques de l’Anunciata, amb una casa (1876), quan Vilapicina encara no era més que unes poques cases aïllades. Exercia de Col·legi diürn i Escola gratuïta nocturna. Fou el veritable eix vertebrador de Vilapicina en l’aspecte educatiu.

Molt més tard, les Missioneres del Cor de Maria varen obrir un altre Col·legi (1954), d’acord amb el gran creixement que havia sofert el barri.

Tots dos col·legis continuen en funcionament, inserts en ple centre del barri.

ZONA FRANCA

• Escola Cantina de Can Tunis (1920-1972). Fèlix Macià, 27. Jesús-Maria.

Centre organitzat en torn de l’Església de Jesús-Maria, ja existent en 1908. Centre portat per la Congregació Mariana de Jesús-Maria, amb ex-alumnes solteres. L’entitat fou creada en 1904 per donar el Catecisme i fou en 1920 quan es va construir el nou edifici. Des de llavors ja es varen donar classes, amb Guarderia i 1a ensenyança. En 1972 passà a ser portada per les Filles de la Caritat.

• Asilo Municipal- Hogar de Nuestra Señora del Port (1929-1936; 1942-1977). Mare de Déu del Port, 179-183 (abans s/n). Esclaves de Maria.

En 1929 l’Ajuntament va contractar a les Religioses perquè s’encarreguessin d’aquesta institució municipal, destinada llavors a l’acolliment de vagabunds, pobres i alcohòlics i la reforma de dones. Amb les destrosses causades per la Guerra fou traslladada a Sarrià (1939-42) i al tornar al aquest emplaçament es va incloure oficialment un nou departament: l’acolliment de noies. Principalment n’hi havien de repatriades al acabar la Guerra i que havien perdut les seves famílies, o patien seriosos problemes familiars. En principi havien unes 50, però amb la integració de la sucursal de Pedralbes va augmentar molt més. Posteriorment l’Asil varen incorporar nens, però varen ser assignats als Germans de La Salle a un edifici proper (1963-77). Així va continuar, fins que el 1977 es va tancar la institució i les religioses es varen dedicar a altres activitats. L’edifici ha funcionat com a equipament escolar públic fins l’actualitat.

• Centre de Can Tunis per Obreres (1939-1940). Mare de Déu del Port, 209. Dames Catequistes.

Establert al Grup Escolar de Nostra Senyora del Port, per atendre als habitants del barri de Can Tunis. Aviat es va traslladar a un lloc més proper i adient.

• Ídem (1940-1950). Tortosa, s/n. Dames Catequistes.

Trasllat de la casa anterior al Grup Escolar Sant Raimon de Penyafort, per atendre a la població del Grup d’habitatges Eduard Aunós. En 1943 es va obrir una secció per homes al mateix lloc, que tancà en 1946. Obreres: 400 (1940). Obrers: 450 (1945).

• Ídem (1950-1963). Dames Catequistes.

Trasllat de la casa anterior al Grup Escolar Aunós.

• Col·legi de Nostra Senyora de Loreto. Vivendes SEAT (1957-1977). Passeig de la Zona Franca, s/n. Assumpcionistes.

Obert pels fills dels treballadors de la Fàbrica SEAT. Al transformar-se l’empresa, el Col·legi perd assistència i les religioses acaben per deixar-ho, però el centre va continuar com a Escola pública fins l’actualitat.

• Guarderia de la Parròquia de Nostra Senyora del Port (1959-65). Avinguda Mare de Déu del Port, 207 - Foc (abans Camí Antic de València). Institució Filipense.

Guarderia. La Parròquia va projectar en 1958 una ampliació dels seus serveis, amb un Dispensari nou i l’afegiment d’una Guarderia. Es varen construir les noves dependències encarades al carrer del Foc (1958-60), dependents de la Parròquia i per encarregar-se de la Guarderia es va fundar la Institució Filipense. En 1965 es traslladaren a Saragossa, 101 al barri de Sant Gervasi; però la Guarderia va continuar funcionant. Actualment s’ha reconvertit en un centre educatiu públic, al número 209 de l’Avinguda i adjacent a la Parròquia.

• Guarderia de Can Tunis (1969-1972). Emplaçament desconegut. Filles de la Caritat.

Casa d’assistència general, que incorpora dintre dels seus serveis una Guarderia pels nens del barri. Creada en el barri de Can Tunis en una zona d’ètnia gitana, totalment desassistida i abandonada.

• Ídem (1972-1976). Felix Macià, 27. Filles de la Caritat.

Trasllat de la casa anterior. Ocupen uns locals fins llavors utilitzats per les religioses de Jesús-Maria també amb una Guarderia.

• Ídem - Guardería los Chavorrillos (1976-1982). Plaça Davant del Cementiri (abans Antecementerio). Filles de la Caritat.

Trasllat de la casa anterior. Adopta una denominació pròpia del poble gitano.

• Guardería los Chavorrillos (1982-1993). Mare de Déu del Port, 46. Filles de la Caritat.

Trasllat de la casa anterior. Des de molt aviat va rebre ajut municipal i des de 1990 va passar a dir-se Obra Social Montjuïc. Des de 1993 la Guarderia continua existint a diferents emplaçaments, però les religioses ja no hi participaven.

• Formació i Promoció de la Joventut Femenina Treballadora (1969-1988). Mare de Déu del Port, 279. Xaverianes.

- Anàlisi

Fins el primer terç del segle XX, a l’actual barri de la Zona Franca només havien dues petites barriades. Per una banda el barri del Port, nascut al voltant de la Carretera del mateix nom que vorejava la Muntanya de Montjuïc per Ponent, a mig camí entre l’actual Gran Via i el mar. I per altra banda Can Tunis, un petit barri de pescadors nascut a principis del segle XIX tocant a la costa de Barcelona, en la falda de Montjuïc i estretament vinculat al Port. Tots dos eren nuclis molt petits, fins que als anys 20 a causa de la immigració massiva varen començar a créixer a gran escala fins convertir-se en suburbis marginals.

La Zona Franca té el seu origen en una gran porció de terreny pertanyent a l’Hospitalet de Llobregat, que a principis dels anys 30 fou annexionada a Barcelona per establir allà una gran zona industrial. Projectada durant la República, el projecte fou abandonat a causa de la Guerra Civil i no es va dur a terme (substancialment modificat) fins als anys 50 i 60. Com a conseqüència, varen néixer nous polígons d’habitatges adjacents per allotjar als seus treballadors, com varen els polígons d’habitatges SEAT i Eduard Aunós construïts als anys 50.

Al barri de Can Tunis es va fundar la primera casa de tota l’actual Zona Franca. Fou una Escola-Cantina (1920-72), a càrrec d’una Congregació Mariana de les Religioses de Jesús-Maria i que va ser l’única en atendre tot el barri durant dècades. També s’obrí una Guarderia de les Filles de la Caritat (1969-82), després traslladada al Port.

Al barri del Port s’instal·laren les Esclaves de Maria (1929-77); però no tingueren cap incidència en el barri, ja que es varen fer càrrec del funcionament de l’Asil Municipal de noies i dones, de caire tancat i sense contacte amb la població del barri. Després de la Guerra Civil varen arribar les Dames Catequistes, amb una Escola per obreres (1939-50) per atendre a aquest barri i Can Tunis, després traslladada al nou Grup de Vivendes Eduard Aunós (1950-63). Posteriorment es va obrir una Guarderia de la Institució Filipense (1959-65), annexa a la parròquia, que fou molt breu; una Escola per a treballadores de les Xaverianes (1969-88); i una Guarderia de les Filles de la Caritat (1982-93), vinguda de Can Tunis.

Després de la Guerra Civil es varen donar un gran creixement demogràfic, tant als antics barris (sovint amb barraquisme) i amb la construcció de nous grups residencials. Dintre de les noves àrees residencials va existir l’Escola per obrers i obreres al grup Eduard Aunós (1950-63), vinguda del Port; i el Col·legi de les Assumpcionistes al nou grup d’habitatges SEAT (1957-77).

Totes les cases han desaparegut en l’actualitat, però varen ser adequadament substituïdes per organismes públics que han fet una tasca similar. No es pot dir que alguns barris fossin més ben atesos que altres, ja que sovint les cases obertes atenien a més d’un nucli de població a la vegada. La seva ubicació no va ser cap condicionant i alguna vegada més d’una casa va canviar de barri sense que això suposés cap merma per al barri que deixaven enrere.

NOU BARRIS

Tota aquesta zona pertanyia a l’antic terme municipal de Sant Andreu, de la qual varen sorgir des dels anys 50 multitud de barris destinats a barraquistes i població immigrada de la resta d’Espanya. En general, tots aquests barris són de vida molt recent (entre 30 i 60 anys), varen ser construïts molt ràpidament i amb grans deficiències i mancances, per una classe social baixa immigrada i amb endèmics problemes estructurals resolts amb molta posterioritat.

CANYELLES

El barri és dels més joves de la zona, construït des del 1971 per allotjar expropiats del barri veí de la Guineueta (l’antiga Guineueta Vella) per la construcció del Cinturó de Ronda i també d’altres zones de la ciutat per idèntics motius.

Cap comunitat s’ha establert en aquest barri, que en gran part ha estat supeditat al funcionament dels col·legis de la Guineueta i Verdum.

CIUTAT MERIDIANA

• Col·legi Maria Alfonsa Cavín (1970). Rasos de Peguera, 108. Concepcionistes.

- Anàlisi

El barri és de vida molt recent, sent un dels últims barris de nova planta en construir-se a Nou Barris. Fou construït en 1973 i de manera molt ràpida, creat per albergar immigrants, en aquest cas de la darrera onada de principis dels 70. Com era habitual, la qualitat de les habitatges era molt reduïda i l’orografia del terreny, molt abrupta, no fou obstacle per urbanitzar la zona massivament.

En aquest barri es va fundar una única casa d’ensenyament: el Col·legi de les Concepcionistes (1970). Va ser construït amb molta anticipació, quan el barri encara estava en projecte i també per cobrir al pròxim barri ja existent de Torre Baró.

GUINEUETA

• Col·legi Claudina Thevenet (abans Jesús-Maria) (1967). Rambla del Caçador, 6-12. Jesús-Maria.

• Secció Filial n. 5 de l’Institut Femení “Infanta Isabel de Aragón” (1971?-75). Rambla Caçador, 6-12. Jesús-Maria.

- Anàlisi

La zona va estar totalment buida fins l’establiment del Manicomi de la Santa Creu a principis del segle XX. Als anys 40 es va poblar lleugerament amb algunes cases disperses (Guineueta Vella), fins què als anys 60 ràpidament va néixer el nou barri amb grans blocs d’habitatges d’acolliment pels immigrants. No queda res de l’antic nucli, arrasat per construir el Cinturó de Ronda.

Per atendre a l’alumnat potencial del barri va ser bastit un col·legi a càrrec de les Religioses de Jesús-Maria (1967), que ha funcionat al barri fins l’actualitat. Va ser fundat quan el barri ja estava prou avançat en la seva edificació.

PROSPERITAT

• Centre Escolar Valldaura (1968-1988). Santa Engràcia, 110. Filles Cor de Maria.

Fundat per les Religioses, en 1988 és cedit a les Franciscanes Pastores.

• Centre Escolar Valldaura (1988). Santa Engràcia, 110. Franciscanes Pastores.

• Escola de barri (1978-1980) Pablo Iglesias, 112-114 Sobreàtic 2a (abans Valldaura). Sant Àngel.

Trasllat de la casa de República Argentina, 240 del barri de Vallcarca. L’escola sembla que fou inviable i no surt esmentada després de 1980, mentre la comunitat continuà oberta fins l’actualitat amb altres finalitats.

- Anàlisi

Fins principis del segle XX la zona estava pràcticament buida, amb algunes masies. A partir dels anys 20 es va començar a urbanitzar la seva part oriental, principalment segones residències de menestrals de Sant Andreu. Posteriorment va començar a aflorar el barraquisme i des de finals dels anys 50 la construcció desmesurada, sempre destinada a un tipus de població immigrant.

El barri ha tingut fonamentalment una única casa: un Col·legi fundat el 1968 per les Filles del Cor de Maria i que des del 1988 ha estat regit per les Franciscanes Pastores. El Col·legi va néixer força tard, amb un barri ja pràcticament edificat i ha continuat funcionant fins l’actualitat. Apart va haver una Escola de pis de les Germanes del Sant Àngel de la Guarda, molt breu (1978-80) i merament anecdòtica.

ROQUETES

• Escola Parroquial (1975-1980). Vidal i Guasch, 1-3. Sagrat Cor.

Col·laboració en l’Escola Parroquial i activitats de pastoral.

• Escola de Suburbi (1975?-1978). Viladrosa, 129. Pis. Franciscanes de Seillon.

Escola molt breu. La seva tasca va anar orientant-se cap a l’assistència social fins acabar tancant l’escola.

- Anàlisi

Fins els anys 50 la zona estava pràcticament buida, estant només lleugerament urbanitzada a la seva part oriental amb algunes casetes d’estiueig de santandreuencs. Des de llavors la immigració rebuda ha estat massiva, construint-se d’una manera anàrquica i desproporcionada degut a la seva orografia molt irregular i difícil accessibilitat.

Roquetes ha tingut dues presències força tardanes, simultànies i molt breus. En primer lloc, les Religioses del Sagrat Cor a l’Escola Parroquial (1975-80), que no va tenir massa continuïtat i al poc temps l’abandonaren. També les Franciscanes de Seillon, amb una Escola de pis (1975?-78), que aviat s’encaminaren a tasques de reinserció i abandonaren el format d’Escola. Des de llavors no ha hagut res més i el barri ha depès de les cases fundades als barris veïns: Verdum, Prosperitat i la Guineueta.

TORRE BARÓ

Juntament amb Vallbona, Torre Baró ha estat l’únic barri de la zona que ha nascut sense cap planificació ni actuació urbanística. Des dels anys 40 s’ha desenvolupat com un suburbi vorejant el barraquisme, sense cap planificació ni control, tocant a Montcada i molt apartat de la ciutat. A partir dels anys 70 ha viscut lligat al nou barri de Ciutat Meridiana, construït posteriorment al costat, a la vegada que quedava aïllat de Vallbona per l’Autopista de la Meridiana.

Cap comunitat s’ha establert en aquest barri. La casa més propera és el Col·legi de les Concepcionistes (1970) al contigu barri de Ciutat Meridiana, que de fet atén a tots dos barris.

TRINITAT NOVA

El barri va néixer en 1953 amb petites construccions, però poc després va començar la construcció de grans blocs d’habitatges sense cap control, fins acabar tenint una densitat de població desproporcionada.

Cap comunitat s’ha establert en aquest barri. De fet, el barri depèn de les cases fundades als barris veïns de Prosperitat, Verdum i Trinitat Vella.

TRINITAT VELLA

• Tots petits - Guarderia (1976-1992). Mare de Déu de Lorda, 2. Jesuïtines.

Patrocinada i propietat de la Caixa de la Sagrada Família.

- Anàlisi

Fins a mitjans del segle XX, la zona restava totalment buida. El primer edifici construït fou la Presó de Dones (1954), entorn de la qual varen néixer el barri posterior amb tot tipus de blocs de pisos per immigrants.

El barri no ha tingut presència de religioses fins molt tard amb la Guarderia de les Jesuïtines (1976-92), entitat que ja funcionava abans i després de la presència de les religioses.

TURÓ DE LA PEIRA

• Col·legi Parroquial de San Francisco Javier. Cases Barates (1954-1968). Amor de Déu.

Col·legi ubicat al Grup de cases barates Ramon Albó.

• Pensionado San Francisco Javier. Cases Barates (1959-1977). Turó de la Peira, s/n. Escolàpies.

Col·legi ubicat al Grup de cases Ramon Albó. Primer pensionat i després Externat.

• Col·legi Amor de Déu (1963). Teide, s/n. Amor de Déu.

• Secció Filial n. 7 de l’Institut Femení “Infanta Isabel de Aragón” (1971?-83). Teide, s/n. Amor de Déu.

- Anàlisi

A principis del segle XX la zona estava pràcticament buida, sent un petit Turó adjacent amb les barriades de Vilapicina i Horta. El barri va néixer a finals dels anys 20 al bastir-se un primer barri: el grup de Cases Barates Ramón Albó, entre el Turó i el Manicomi de la Santa Creu i al tocar d’Horta. Dintre de Nou Barris, aquesta fou la primera zona en allotjar un grup d’habitatges. A partir dels anys 40 va continuar la urbanització amb varis grups d’habitatges i inclús als anys 50 es va urbanitzar tot el Turó, excepte la cima. Va ser el primer barri en urbanitzar-se massivament i com en tots els casos de manera ràpida, excessiva, de mala qualitat i per immigrants.

El Turó de la Peira ha tingut tres cases i en zones diferents. Les dues primeres es varen fundar al barri de Cases Barates Ramon Albó: primer l’Escola Parroquial, a càrrec de les Religioses de l’Amor de Déu (1954-68); i el Pensionat a càrrec de les Escolàpies (1959-77). La última va néixer als blocs d’habitatges construïts a la falda del Turó, amb el Col·legi de les Escolàpies (1963) que ha funcionat fins l’actualitat. Totes les cases varen néixer quan els barris respectius ja feia molt de temps que existien, sobretot en el primer cas. Actualment només sobreviu la darrera fundació.

VALLBONA

Juntament amb Torre Baró, Vallbona ha estat l’únic barri de la zona que ha nascut sense cap planificació ni actuació urbanística. Des dels anys 40 s’ha desenvolupat com un suburbi vorejant el barraquisme, sense cap planificació ni control, tocant a Montcada i molt apartat de la ciutat. A partir dels anys 70 Vallbona ha viscut aïllat de Torre Baró i la resta de barris, a causa de la construcció de l’Autopista de la Meridiana.

Cap comunitat s’ha establert en aquest barri. La casa més propera és el Col·legi de les Concepcionistes (1970), al contigu barri de Ciutat Meridiana, que de fet atén a tots dos barris malgrat la barrera que suposa l’autopista de la Meridiana.

VERDUM

• Col·legi Luz Casanova (1973). Almansa, 52-54. Dames Apostòliques.

- Anàlisi

A principis del segle XX la zona encara estava pràcticament buida i als anys 20 es va començar a urbanitzar lleugerament, sobretot la zona limítrofa amb Prosperitat, amb petites segones residències de santandreuencs. Però la urbanització massiva es va donar a principis dels anys 50, amb habitatges per a barraquistes de Montjuïc i la Diagonal traslladats amb ocasió del Congrés Eucarístic. Posteriorment també ha rebut una gran allau d’immigrants, habitual en aquests barris.

Verdum ha rebut un Col·legi, a càrrec de les Dames Apostòliques (1973) i que continua vigent en l’actualitat. Va arribar amb el barri totalment format i força temps mancat d’aquest servei.