Referències a cel·les (PRÀCTICA 5)
Les referències s’utilitzen en qualsevol full de càlcul per relacionar cel·les de manera que el contingut d’una depengui del contingut d’una altra que està en el mateix full, al mateix llibre o en fulls de llibres diferents.
A més, com ja hem explicat en l’apartat de funcions o fórmules, aquestes es poden definir amb valors o referències podent definir una operació de dues maneres diferents:
Suma de valors: [ 2+3 ]
Referències: [ F4+F5 ] on a les cel·les F4 hi ha el valor 2 i a F5 el valor de 3.
En ambdós cassos el resultat és el mateix la única diferència radica en que si un altra dia el valor de F5 volem canviar-lo de 3 a 5, automàticament modificarà el resultat.
Així doncs de referències en tenim de dos tipus. Les relatives i les absolutes. Cal fixar-se molt bé amb aquests dos conceptes ja que si a priori semblen molt senzills no ho són tan i per contra proporcionen una gran potència de càlcul a Microsoft Excel.
Referències relatives
Aquestes indiquen la posició d’una cel·la respecte la que conté la fórmula i quan s’arrossega o es copia en una altra posició modifica i actualitza les posicions.
Totes les fórmules que hem introduït fins ara són fórmules amb referències relatives; es a dir, cada cop que les copiem, no es queden intactes amb les seves coordenades, sinó que van canviant. En termes generals, si una fórmula la copiem cap avall, es va modificant el número de fila, si la copiem cap a la dreta, es va canviant el número de columna, etc.
Referències absolutes
Aquestes són una introducció explícita i única d’una altra cel·la en un càlcul. En un full de càlcul es treballa normalment amb referències relatives i són les que Microsoft Excel utilitza per defecte. Per emprar referències absolutes, s’han d’especificar escrivint el signe ( $ ) davant la lletra de la columna i del nombre de fila . Per exemple, $A$1 es refereix exclusivament a la cel·la A1 i al arrossegar cap amunt, avall, dreta o esquerra, les referències que continguin el signe $ davant no s’actualitzaran.
Referències mixtes
També és possible incloure referències mixtes com $A1 o A$1. En el primer cas la columna és absoluta i la fila relativa i en el segon cas la columna és relativa i a la fila és absoluta. A la figura 23 hi ha un exemple del resultat d’aplicar una referència relativa i absoluta respectivament en un llistat de nombres arrossegats cap avall.
Una forma ràpida d’escriure una referència absoluta, mixta o relativa és anant clicant F4, aleshores s’observa com el signe es va movent de posició, fins a deixar-lo allà a on el necessitem. Cada lloc a on hi ha el signe del $ serà absolut.