la comunicació

(verbal i no verbal)

La comunicació (verbal i no verbal)

La comunicació

Els tres elements més coneguts en parlar de comunicació són: l’emissor, el receptor i el missatge.

L’objectiu principal d’aquest apartat és saber com poden influir el llenguatge verbal i el no verbal en la comunicació efectiva per a qualsevol situació de la vida.

La comunicació verbal

La majoria del que transmetem ho fem parlant. La comunicació verbal és fa servir per a comunicar idees o donar informació, sobre fets (personals o no), opinions i actituds, descriure o expressar sentiments, acords o desacords, fer preguntes, donar o demandar informació, raonar i argumentar. Les paraules que s'utilitzen depenen del tema de discussió, de la situació, del paper dels interlocutors en la situació i dels objectius als que es pretén arribar a assolir.

La comunicació verbal té com a funció servir de vehicle als continguts explícits del missatge; l'única cosa que es requereix per a garantir una comunicació efectiva és que siguin realment explícits, és a dir, que siguin presentats amb un codi comprensible per als nostres interlocutors.

Per què hi hagi una comunicació verbal correcta i comprensible pels interlocutors ha de tenir en compte els següents aspectes:

· El vocabulari ha de ser assequible: controlar els termes que utilitzes.

· Has de fer servir un to de veu adequat, ni massa alt ni massa baix.

· La velocitat de la parla. Encara que nosaltres ens escoltem i ens entenguem perfectament, pot ser que parlem massa ràpid per als nostres interlocutors, per tant hem d'adaptar-nos en la mesura del possibles als receptors.

· La durada i direccionalitat de la comunicació. Si parlem solament nosaltres durant molt temps podem arribar a ser monòtons, és recomanable estimular la participació dels nostres interlocutors perquè expressin els seus coneixements i intercanviïn idees.

La comunicació no verbal

La comunicació verbal sempre està acompanyada de comportaments no verbal. Mentre ens comuniquem resulta impossible no enviar missatges de tipus no verbal a través del rostre, la mirada... Els diferents factors a tenir en compte en la comunicació no verbal són:

  • Aspecte exterior: l’aparença personal, l'estil de vestir, el pentinat...de vegades matisen la comunicació verbal.

  • Moviments: El caminar, els tics nerviosos, la lentitud al moure's, el moviment d'algunes parts del cos, etc.

  • Expressió del rostre, gesticulació: A través de l'expressió de la cara podem comunicar el grau de satisfacció o d'indignació que sentim, comprensió, interès, l'estat emocional. És la manifestació expressada pels gestos i les actituds, el front arrugat, la “ carota ”, etc.

  • Postura: Aquesta fa referència a com s'acomoda el cos; existeix una gran diferència entre la postura d'una persona que escolta avorrit i la d'un atent, així com entre la d'una persona que retadora i altra que accepta. Indica l'estat emocional d'una persona cap a si mateix i cap als altres.

  • Veu: Amb ella es comunica més que amb el contingut de les pròpies paraules. Hem de tenir en compte el to, la velocitat, la força i la modulació, la calidesa, que fem servir.

  • Tacte. Es dóna amb una abraçada, una encaixada de mà o una empenta: es comunica afecte, fermesa, indiferència o qualsevol altre tipus de sentiments.

  • Utilització de l’espai, proximitat física: Està en funció del nivell de confiança entre els interlocutors. Si seus lluny de l'interlocutor o fora d'un cercle, s'expressa el voler estar sol; per contra, a si seus a prop de l’interlocutor s'expressa l'actitud d'estar comunicativament en sintonia amb l'altre. El contacte físic expressa cordialitat, simpatia, o aversió.

  • Els gestos amb les mans Emfatitzen els missatges verbals .

  • Aspectes vocals: el to, volum, claredat, velocitat, etc. afecten al significat del que es diu.

  • La mirada: Es l'instrument més subtil i fi per a comunicar els matisos de les emocions i les actituds cap a les persones. Amb la mirada també podem expressar dolçor, rancor, coqueteig, rebuig, burla, etc.


  • Silenci: Aquest és polivalent; segons el context adquireix molt diversos significats. Per exemple, el silenci d'un interlocutor al escoltar amb interès i sintonia, és diferent al d'aquell que escolta i està en desacord; diferent també al d'una persona enutjada i deprimida, o al silenci de l'amor en el diàleg d'una parella, o bé al silenci de recolliment en el clímax religiós; al de simpatia i compassió al donar el condol a un íntim amic o al dels amfitrions que necessiten que un visitant es retiri, etc.

Així mateix com en el comportament verbal, cada comportament no verbal pot tenir diversos significats possibles, segons el context en què es doni. De vegades, el mateix comportament pot significar coses distintes per a diferents persones o inclús per a la mateixa persona. No sempre és fàcil controlar el comportament no verbal, doncs, sovint no som conscients del mateix.

En síntesis, el comportament no verbal permet principalment, l'expressió d'emocions i sentiments, que en definitiva són els que defineixen la relació que establim amb els altres. És important, doncs, aprendre a controlar el llenguatge no verbal, la qual cosa permetrà determinar la relació que es desitja establir i l'observació del comportament no verbal de l'altre; així podrem conèixer millor dels nostres interlocutors què és el que desitgen, esperen, senten i comprenen i d'aquesta forma podem millora la nostra relació.

Tenim, doncs, molt que aprendre en aquest camp, com receptors, per a poder captar tots els missatges no verbals que ens envien i els seus matisos; i com emissors, per a controlar l'enviament de missatges. Conjugar adequadament els missatges verbals i no verbals és important per a una adequada comunicació.

L’assertivitat i l’empatia

L'empatia és la capacitat de posar-nos en el lloc de l'altre, de comprendre els seus sentiments. També se l’anomena intel·ligència interpersonal, que és la capacitat de saber el que una altra persona pot sentir.

Que vol dir ser una persona empàtica?

Les persones amb empatia són les capaços d'escoltar els altres i d'escoltar els seus problemes. Aquesta és molt valorada i imprescindible per a les persones dedicades als serveis socials, a la medicina, l'ensenyament..... ja que són feines en les quals es tracta amb persones, i per tant les persones dedicades a això han de saber adoptar un caràcter proper i comprensiu.... és a dir, un caràcter empàtic. Per tant podríem dir que empatia és tenir la capacitat de comprendre l'altre des de l'altre.

"Si que hi ha un secret per tenir èxit", va dir Henry Ford "es troba en la capacitat de posar-se en la situació d'una altra persona i veure les coses des del seu punt de vista, a més de des del nostre propi". Això és l'empatia.

No és una cosa fàcil, tot i que els científics acaben de demostrar que, de fet, el nostre cervell està cablejat per l'empatia

L'empatia és la capacitat que tenim de reconèixer i identificar-nos amb les preocupacions que tenen altres persones. En resum, és la nostra capacitat per tenir cura d'altres, a més de cuidar-nos a nosaltres mateixos. La capacitat d'empatia no només ens fa tenir més èxit en la nostra vida professional i personal, sinó que també és el més moral.

L'empatia ens ajuda a crear connexions positives amb els altres. És un estat d'ànim i una manera de ser que actua com a catalitzador per ajudar a crear comunitats positives per a un bé comú.

Assertivitat

L'assertivitat consisteix a defensar les teves opinions, idees, drets, sense fer que l'altra persona es senti malament.

Que vol dir ser una persona assertiva?

Ser assertiu consisteix en ser capaç de defensar un argument, una reclamació o una postura des d'una actitud de confiança i respecte en un mateix; encara que contradigui el que diguin altres persones. En canvi, els comunicadors assertius no tenen por de defensar les seves opinions o de intentar influenciar els altres, però sempre respectant els límits dels altres i intentant aprendre de les seves opinions.

Una persona assertiva presenta:

  • Patrons de pensament: Coneixen i creuen en els seus drets i en els drets dels altres. Les seves conviccions són gairebé sempre racionals.

  • Sentiments i emocions: Bona autoestima, no es senten superiors ni inferiors, estan satisfets de les seves relacions i es respecten a si mateixos. Mostren sensació de control emocional.

  • Conseqüències de la conductiva assertiva: Frenen o desmarquen els atacs, aclareixen errors, mostren sensació de respecte i valoració per part dels altres, solen ser considerats com a bones persones però que no es deixen influenciar.

A la pràctica l'entrenament en assertivitat suposa el desenvolupament de la capacitat per expressar sentiments o desitjos positius i negatius d'una forma eficaç sense negar o desconsiderar els dels altres i sense crear o sentir vergonya.

La resolució de conflictes

Els conflictes formen part de la nostra vida, apareixen en la convivència familiar, entre els amics i també a la feina. El més important en els conflictes és saber identificar-los, per poder afrontar-los i així poder resoldre'ls.

La resolució té diferents fases:

  • Orientació positiva davant el conflicte

  • Definir el conflicte

  • Idear alternatives

  • Valorar les alternatives i escollir-ne una

  • Aplicar la solució presa

  • Avaluar els resultats

Darrerament en la resolució de conflictes cada vegada més es fa servir la mediació, trobar una solució mitjançant el diàleg. El mediador és una persona aliena al conflicte que actua com a conciliadora de les parts i com a moderadora d'opinions per trobar una solució.

Actituds personals davant un conflicte:

Hi ha diferents actituds o formes d’actuació davant d’un conflicte, aquesta forma d’actuar pot variar segons la persona:

  • Passiu/va: evitar allò que penses, opines, sents o vols perquè no saps manifestar els teus propis interessos o bé tens por d'arriscar-te per les conseqüències que pugui tenir.

  • Agressiu/va: dir allò que penses, vols, opines o sents sense respectar el dret dels altres a ser respectats.

  • Assertiu/va: dir i fer el que penses, sents, opines o vols sincerament, sense coaccions o amenaces i respectant els teus propis drets personals.