creació d'una empresa II

Creativitat: Aquesta etapa se centra a transformar les inquietuds innovadores, personals i empresarials en idees que generen i aporten valor en diferents àmbits i sectors.

Model Canvas: El Business Model Generation parteix de la idea generada durant la fase de

creativitat per definir i crear un model de negoci que té en compte tots els seus elements i les

interaccions entre aquests.

Valorització: Se centra a analitzar i posar en valor de mercat la iniciativa abans de començar a implementar-la per tal de minimitzar i mitigar possibles riscos.

«La creativitat s’aprèn, de la mateixa manera que s’aprèn a llegir.» Sir Ken Robinson

El pla de negoci és la carta de presentació i el full de ruta de la iniciativa emprenedora. Cal plantejar i elaborar el pla amb una visió i un enfocament realistes.

Descripció

Generalment, un pla de negoci ha de recollir els aspectes següents:

• Resum executiu: Descripció general dels aspectes principals de la iniciativa en cadascun dels àmbits que preveu el pla de negoci.

• Descripció i posada en valor: Explicació dels objectius, la missió i la visió de la iniciativa, així com la posada en valor d’aquesta.

• Mercat potencial: Anàlisi del mercat potencial al qual s’adreça la iniciativa.

• Anàlisi de la competència: Identificació i anàlisi, tant de manera global com localment, de la competència en els diferents mercats en què es vol dur a terme l’activitat.

• Aliances estratègiques: Anàlisi i determinació de les aliances que puguin ser

• complementàries i estratègiques per a la iniciativa en els diferents àmbits (desenvolupament de la iniciativa, vendes, inversors).

• Model de negoci i pla financer: Descripció del model d’explotació de la iniciativa i detall del pla financer, amb els recursos econòmics necessaris en cada fase de la iniciativa.

• Pla de recursos i organització: Detall dels recursos i l’estructura organitzativa (rols, perfils) necessaris per posar en pràctica la iniciativa.

• Pla economicofinancer: Utilitzant l’estructura formal de la legislació comptable vigent, desenvolupament d’un pla de tresoreria, un compte d’explotació i un pla d’inversions, determinació de l’estructura dels recursos financers, etc. Aquesta informació determinarà la viabilitat econòmica del projecte, és a dir, si el projecte té prou solvència, rendibilitat i liquiditat perquè es pugui dur a terme.

• Pla d’operacions: Concreció de tots els aspectes organitzatius i tècnics que implica l’elaboració dels productes o els serveis que es prestaran en el teu negoci.

• Pla jurídic i legal: Identificació dels factors que cal tenir en compte a l’hora d’escollir la forma legal més adequada per al desenvolupament de la teva activitat empresarial. Aquest punt implica factors com els límits de la responsabilitat, el compromís dels béns previs a l’inici de l’activitat, la fiscalitat del negoci, la necessitat de finançament extern, etc.

• Estratègia de màrqueting i vendes: Descripció de qui són els destinataris del producte/ solució/servei, quina necessitat resol, el valor afegit, el posicionament i l’estratègia de venda i aproximació als clients.

• Riscos principals i estratègia de sortida: Identificació, anàlisi i quantificació dels riscos principals associats a la iniciativa.

Finançar vol dir dotar de diners i de crèdit una empresa, una organització o un individu, és a dir, aconseguir recursos i mitjans de pagament per tal de destinar-los a l’adquisició de béns i serveis necessaris per al desenvolupament de les funcions corresponents.

En el context de l’emprenedoria, el finançament és el capital necessari per dur a terme la iniciativa.

Cal analitzar les necessitats de capital amb visió global, des de la posada en marxa fins a la venda i la comercialització dels productes/serveis generats, tenint en compte i desglossant els costos de cada fase amb l’objectiu de disposar d’un mapa de finançament de la iniciativa.

• Micromecenatge (en anglès crowdfunding), també anomenat finançament col·lectiu, microfinançament col·lectiu i finançament en massa, és una cooperació col·lectiva duta a terme per persones que creen una xarxa per aconseguir diners o altres recursos. Normalment s’utilitza Internet per finançar esforços i iniciatives d’altres persones o organitzacions. El micromecenatge es pot fer servir per a moltes finalitats, com ara artistes que busquen el suport dels seguidors, campanyes polítiques, finançament del naixement de companyies o petits negocis.

• Capital de risc. Les societats de capital de risc són entitats l’objectiu principal de les quals consisteix en la presa de participacions temporals en el capital social de les empreses (generalment empreses no financeres ni immobiliàries i que no cotitzen als mercats secundaris oficials). Aquest actiu financer actua com a catalitzador de noves iniciatives innovadores i emprenedores, capaces de modernitzar i fer més competitiu el teixit empresarial d’un país.

• Business angels. Els àngels inversors són persones físiques amb un coneixement ampli de determinats sectors i amb capacitat d’inversió, que impulsen el desenvolupament de projectes empresarials amb un potencial de creixement alt en les primeres etapes de vida mitjançant l’aportació de capital i valor afegit a la gestió. Es tracta d’inversors que aposten per un projecte

• empresarial, sense implicar-se en el dia a dia però aportant-hi un valor afegit, per la qual cosa també se’ls coneix com a capital amable.

• Banca d’inversió. Les inversions que fan les entitats financeres grans en empreses tecnològiques de mida reduïda solen canalitzar-se mitjançant fons de capital de risc constituïts amb aquesta finalitat o per mitjà de les captacions de fons que fan les seves societats gestores.

• Fundacions especialitzades, que normalment operen en sectors concrets i específics seguint criteris tecnològics o geogràfics (biotecnologia, nanotecnologia, etc. o projectes que han sorgit d’una regió concreta...). N’hi ha un nombre relativament reduït, però solen ser molt actives.

• Family offices o grans patrimonis familiars que destinen part dels seus recursos a invertir sistemàticament en empreses noves. Es diferencien dels àngels inversors en el caràcter sistemàtic d’aquestes inversions i pel fet que no s’impliquen tant en les empreses participades.

• Grans corporacions empresarials. Són empreses de grans dimensions que poden funcionar a escala internacional i que solen fer un seguiment de certes tecnologies o sectors molt relacionats amb el seu model de negoci.

A l’hora de determinar la modalitat de constitució cal tenir en compte tres factors principals: el nombre de socis, el capital i el tipus de responsabilitat. La modalitat escollida no és definitiva, de manera que es pot canviar. Normalment, gairebé tots els emprenedors es donen d’alta com a autònoms al principi i creen una SRL quan la seva iniciativa ja s’ha consolidat.

Societat limitada (SL/SRL)

• És la forma jurídica que escullen set de cada deu empresaris.

• És la millor opció per a pimes amb pocs socis.

• Els socis no exposen el seu patrimoni personal.

• No es necessita gaire capital inicial.

• Es pot constituir telemàticament.

Societat anònima (SA)

• És l’opció que trien les mitjanes i grans empreses amb unes necessitats d’inversió fortes.

• La responsabilitat queda limitada al capital aportat.

• Permet que l’empresa cotitzi en borsa.

Societat limitada nova empresa (SLNE)

• És la millor via per constituir una empresa en 48 hores (hàbils) i es formalitza amb el document únic electrònic (DUE).

• Limita la responsabilitat dels socis.

• El capital mínim és de 3.012 € (màxim 120.202 €).

• Té diversos avantatges fiscals.

Cooperatives i societats laborals

• Es necessiten almenys tres socis.

• Responsabilitat limitada i bonificacions fiscals.

• Les accions no es poden transmetre lliurement.

Autònoms

• És la forma que més utilitzen els emprenedors quan comencen la seva activitat.

• Un autònom és una persona física que du a terme de manera habitual, personal i directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, tant si ocupa treballadors per compte d’altri com en cas contrari.

• La personalitat jurídica de l’empresa és la mateixa que la del seu titular (empresari).

Un cop hem constituït la iniciativa, el primer dubte que sorgeix és: i ara, què? El proper pas és definir el pla de negoci, tenint en compte que tots els canvis que es produeixin al nostre voltant poden influir en la nostra iniciativa emprenedora o afectar-la.

Descripció

Un cop constituïda la iniciativa, cal que l’emprenedor se centri a posar-la en pràctica. Però alerta: l’ecosistema que ens envolta pot influir en la nostra idea i afectar-la. Si no tenim en compte aquest factor, correm el perill de quedar fora del mercat.

Com que formen part d’un ecosistema, la iniciativa i l’emprenedor han de mantenir-se amatents i ser dinàmics i flexibles davant dels canvis per tal d’afrontar-los com una oportunitat i un repte de millora. Una altra possibilitat és considerar la cooperació i la internacionalització com uns catalitzadors que faciliten el creixement i l’expansió de la iniciativa que estem portant a terme.

Actualment qualsevol empresa que inicia la seva activitat hauria de plantejar el món com a mercat si el producte o servei que ofereix es presta a ser solució en qualsevol altre escenari, més enllà del mercat local.

Descripció

Cada vegada més, creixement i internacionalització s’entenen com a processos sinònims. Per tant, ja sigui des bon començament o en fases més avançades, has de pensar i preparar els processos interns de la teva empresa per què puguin servir a qualsevol client o usuari, independentment de la seva posició al mapa. Des de la comunicació i el màrqueting en diferents idiomes fins a l’adopció de mesures com poden ser la protecció de pa- tents, el registre de dominis, el posicionament a cercadors i comunitats virtuals o la recerca de canals específics de distribució del producte. Hi ha molts recursos que poden ajudar en aquest sentit, com són la participació en esdeveniments d’intercanvi d’experiències i networking es- pecialment destinats a la internacionalització. També es pot trobar assessorament institucional i finançament específic per fer el salt a nous mercats internacionals, o fins i tot competir directament en concursos públics o privats d’empreses i institucions que llancen els seus “reptes a resoldre” a nivell global. Algunes societats estrangeres de capital risc poden estar interessades a finançar els processos d’internacionalització de les empreses que han demostrat a nivell local el valor de la seva proposta