METEO


APUNTS DEL TEMPS 2019


Aquest és un resum meteorològic de l’any que hem deixat enrere, a mode d’apunts:  

Pluges

Gran part del 2019 el podem qualificar com d’extraordinàriament sec, amb una pluja miserable els primers 9 mesos de l’any, a excepció de l’abril. Tant és així que el període de gener a setembre va resultar ser el més eixut conegut mai a Espolla, rècord segons les dades que es tenen disponibles, amb només 216 litres/m2 (uns 24 litres per mes de mitjana, baixíssima quantitat). Una secada però que es va tallar de cop  el 22 d’octubre amb l’arribada de fortes tempestes que arrencaven del mar i que van espategar sobre nostre en forma d’aiguats. Aquell dia va caure, en poques hores, gairebé la mateixa pluja que portàvem de tot l’any. En tot el dia 22 vam recollir 178’9 litres/m2,  72 litres dels quals van caure en només una hora a la matinada, fent créixer i començar a desbordar còrrecs i rieres. Per sort no va durar més hores a aquest ritme i no va caure a tot arreu per igual, perquè d’haver-ho fet així hagués pogut portar a grans desbordaments com els del 12 novembre de 1999, quan aquesta mateixa intensitat de pluja va durar entre 2 i 3 hores. 

De la resta de l’any només destaquen dues plogudes bones com la del 22-23 d’abril i la del 4 de desembre, amb 52 litres en cadascuna, i de pluja d’anar fent. El mesos més secs van resultar ser el març, amb gairebé ni gota (només dècimes de litre), agost i febrer, que van voltar els 2 litres cadascun només, i el més plujós l’octubre, que amb els seus 211 litres va ser el segon més plujós conegut a Espolla després de l’octubre de 2005 (quan vam recollir 270 litres).




Temperatures

Només vam tenir hivern al gener, que va ser ben fred i amb fortes tramuntanes, provinents d’altes latituds. A partir del febrer la temperatura es va suavitzar molt. Fins i tot vam tenir alguna temperatura insòlita com els 24’3ºC de màxima del 22 de febrer, o els 26’7ºC del 24 de març, ambdós dies amb tramuntana reescalfada, i en el cas del març amb rècord històric de mes de març. En tot el 2019 només vam tenir dos dies amb temperatura sota zero, tots dos al gener: el dia 8 amb -1’1ºC, i el dia 22  fins a -2’2ºC a l’estació del “Camp de l’avi” (100 metres sobre el nivell de mar). A la part fonda del terme municipal, a l’estació del “Camp de l’olivera” (83 metres sobre el mar) el dia 22 es va arribar a -3’3ºC. És habitual que allà hi refredi més.

L’ambient més fresc del normal però va tornar durant 3 mesos, d’abril fins a juny, amb temperatures mitjanes per sota de les habituals. No vam tenir una primavera gaire càlida, ni molt menys. Fins i tot destaquen temperatures nocturnes molt baixes per l’època: el 19 de maig 6’0ºC de mínima, i a les portes de l’estiu el 12 de juny 7’0ºC de mínima, mai assolits en un mes de juny en els 17 anys d’història de l’estació. Aquell dia el Canigó estava ben nevat, com a principis de primavera. 

Les coses es van girar i molt dues setmanes després amb l’onada de calor més forta de l’any, curta però molt forta. El 28 de juny vam arribar a una màxima de 40’1ºC, la segona punta de calor més alta coneguda a Espolla després de la del 13 d’agost de 2003 amb 40’3 ºC. Fins ara la temperatura més elevada del mes de juny eren els 37’6 ºC de l’any 2003. Els vents d’aquell 28 de juny bufaven de mitjorn, reescalfats i en una bombolla càlida africana, i encara més calents van arribar a la Catalunya Nord en saltar l’Albera, amb uns 42ºC. Algunes rostides de ceps vam patir, unes vinyes encara una mica tendres i que dies abans encara estaven passant fred. L’endemà dia 29 de juny encara vam arribar a 39’3ºC de màxima, però llavors aquella bombolla càlida es va anar enretirant. L’estiu va ser molt càlid però, no per calors extremes (màximes de fins a 35 i 36ºC), però sí per la llarga continuïtat de dies càlids. El juliol va tenir 27 dies amb temperatures màximes per sobre dels 30ºC, i l’agost fins a 26 dies. De fet el juliol va quedar com el tercer juliol amb una temperatura mitjana més elevada dels últims 17 anys, i l’agost el quart. I el setembre va ser una prolongació d’aquesta tendència càlida, amb 9 dies amb màximes a partir dels 30ºC. 

L’octubre es va mantenir igualment en la línia elevada, i amb ben poc fred nocturn. No va ser així al novembre, quan l’hivern es va avançar, entre els dies 7 i 22 vam tenir fred notable, alguna temperatura mínima de fins a 1ºC i ja dues enfarinades a l’Albera. Després tot això va recular i va tornar la suavitat, fins al punt que al desembre no va fer fred ni tan sols a les nits, ben poques gebrades al terra vam veure. El dia de Nadal es van assolir els 20’8ºC de màxima.

Aquest és un llistat dels mesos del 2019 ordenats segons la diferència de la seva temperatura mitjana assolida l’any passat respecte de la seva mitjana normal, les anomalies:                           

Febrer   + 1’7ºC per sobre de la seva mitjana normal                                

Desembre  + 1’6ºC

Març   + 1’5ºC

Juliol   + 1’2ºC

Agost   + 0’8ºC

Setembre   + 0’7ºC

Octubre   + 0’6ºC

Juny   - 0’5ºC per sota de la seva mitjana normal

Gener   - 0’6ºC

Abril   - 0’9ºC

Maig   - 1’2ºC

Novembre - 1’3ºC

La temperatura mitjana de tot el 2019 va ser de 16’69ºC, la sisena més elevada de tot l’historial començat el 2003.


Tramuntana

El gener va ser el mes més afectat per aquest vent, amb 19 dies sencers bufant, la qual cosa representa un rècord en durada en aquest mes dels últims 21 anys. Les entrades d’aire hivernal del gener van donar cops de fins a 111 km/h el dia 25, però a més van ser fins a 7 els dies en què es va passar dels 90 km/h aquell mes. Aquesta tendència va continuar fins a principis de febrer, quan es va assolir la tramuntanada més forta de l’any, amb 121 km/h el 3 de febrer. 

Com a segon mes més ventat va destacar el maig, amb 14 dies bufant la tramuntana, també rècord de mes en durada, això sí, sense grans cops forts excepte els 95 km/h del dia 12. 

La resta de mesos no van destacar gaire per la tramuntana, excepte el març amb 9 dies bufant (cop màxim el dia 17 amb 100 km/h), i el setembre amb 8 dies, essent notables els 95 km/h del dia 5, en plena secada extrema de finals d’estiu.

En total el 2019 va presentar 101 dies de tramuntana, la durada anual va ser la normal pràcticament, que són 98 dies.



(Vista des del Coll de l’Esparreguera, amb el cel netejat per la tramuntana, 12 de maig.)



Nevades

El 2019 va ser un any ben fluix en nevades a la serra de l’Albera, amb només 8 dies amb presència de la neu agafant al terra. L’enfarinada més tardana es donà el 3 d’abril als 850 metres d’alçada, i la més primerenca el 7 de novembre just només al Puig Neulós. Com a una mica destacable podem recordar la nevada a muntanya als 500 metres de cota del 23 de gener, que al poble va donar algun floc de neu local, poca cosa. 


   
(L'Albera nevada als 850 m de cota, 4 d’abril)


Tempestes i calamarsa

Fins a 31 dies amb tempesta en tot l’any passat, per sota de la seva mitjana normal, que són 35 dies. L’abril va tenir 8 dies amb gropada, una la del dia 3 amb algun gra de calamarsa. Llavors trobem, amb 6 dies de tempesta cadascun, el juliol i el setembre. La resta de mesos per sota. El segon dia amb calamarsa i últim de tot el 2019 va ser el 7 de juliol, en una tempesta forta que va deixar grans entre calamarsa i pedra, però que va picar més d’Espolla en avall. 




Insolació

Molt important va ser, de fins a 3.042 hores de sol en tot l’any passat. Mai no havia sigut tan elevada des que hi ha dades preses el 2006, vam superar per primer cop les 3.000 hores. Això significa que en tot el 2019 durant el dia de mitjana vam tenir un 68% del temps amb sol, i que només va estar cobert el 32% del temps restant.

També destaca la tan baixa afectació de la boira, amb només 3 dies, 1 dia a l’agost i els altres 2 al desembre.  

Roger Geli Terradas

(L'Albera, mas Corbera en primer pla. Neu als 500 m de cota, 23 de gener)


Dades estació d’ESPOLLA 
nºAE059 Servei Meteorològic de Catalunya 
i nº 0421E Agència Estatal de Meteorologia
Cota sobre el nivell del mar 100m