El cant de Salers i Quintos a la Mallorca contemporània

Treball de camp (2008 i 2018). Material audiovisual

Universitat Autònoma de Barcelona

Tesi doctoral (2015-2018)

La música que ens ocupa sembla aparèixer i desapareixer del repertori de músiques de tradició oral des de principis del segle XX: el cant de Sales, cançons de Panades, en alguns indrets, Deixem lo dol. Fins i tot trobam la denominació cançons de Quintos. Una música inserida dins una societat que ha deixat una mica de costat les manifestacions religioses, però que és la continuació d'una música poderosa en el passat com són els Goigs de Pasqua. És així com encara es denomina aquest repertori al nord de Mallorca.

Una música cantada el matí de Pasqua, o bé el dilluns següent, on es recaptaven panades i ous (avui també diners) per a celebrar posteriorment un àpat col·lectiu i un ball el dia de l'Àngel. Sovint veurem aquests mots escrits en minúscula, però també en majúscula. En la redacció d'aquesta tesi s'han optat per les majúscules per ajudar a un reconeixement visual dintre d'un document molt llarg.

Però què hi fa, encara avui dia, dins la Mallorca actual (i a les Illes), un esdeveniment així? No massa conegut, just articles de premsa i unes poques i breus referències bibliogràfiques són el que se n'ha publicat. I gairebé sense massa enrenou, encara són presents en arribar Pasqua cada any, també connectats a altres fites culturals al llarg de l'any.

Aquest estudi presenta la investigació duta a terme a Mallorca, tenint com a centre de partida inicial la població de Manacor i nuclis urbans propers. Cal remarcar que aquest esdeveniment és present també encara, de diferents maneres, a altres indrets: Bunyola, Campanet, Porreres, Lloret de Vistalegre, Montuïri, Sineu, Maria de la Salut, Muro, Sa Pobla... També Eïvissa i Menorca presenten manifestacions semblants. Paral·lelament, la societat sembla seguir creant festes de nova concepció, però que conserven trets molt propers a les "tradicionals", festes que van cobrant una immensa popularitat: el Much de Sineu, el Coso a Felanitx, els Arcàngels a Calonge, Sant Joan Degollat a Sant Joan, Embala't, Ses Clovelles, sa Revolta...

El fet de que un grup social concret treballi per fer viva una música, essent conscient que mostra un tret inherent a la seva identitat, ens acosta a les premises de la Community Music. Aquest treball és una altra mostra de la manera que els humans teixim xarxes col·lectives que ens permeten l’expressió artística lligada a l’expressió també de l’activitat cultural —dels pobles, d’una comunitat i de l’individu.

La recuperació/pervivència dels Salers , fa pensar com ara el poble els sent com a part d'un patrimoni que cal conservar, protegir. El treball de camp permet veure com aquesta música participa del music revival. Aspectes d'etnicitat, autenticitat, el prestigi de la memòria oral i la patrimonialització són analitzats aquí.

Un procés que no deixa d'assimilar capes culturals que han anat conformant la fesomia dels pobles de la mediterrània: la pervivència de ritus de pas i dels cicles de la natura i la vida, la influència de tradicions culturals provinents de l'església catòlica com el risus paschalis, la necessitat de ser reconegut i acceptat per la comunitat a la qual es pertany.