Risus paschalis

La teòloga italiana Maria Caterina Jacobelli és autora del llibre titulat Risus paschalis . El fonament teològic del plaer sexual. En aquesta obra, Jacobelli ens parla de la necessitat de fer riure als participants de l'ofici de Pasqua, sobretot després d'un periode de tanta contenció com és la Quaresma.

Ella ens remet a testimonis de l'Alemanya dels segles XV i XVI, on el predicador arribava fins i tot a treure's els genitals davant en públic. També imitaven veus d'animals i crits dins l'església, o fins i tot n'hi portaven.

Restes d'aquestes costums provocadora de les rialles col·lectives són els Quintos (als quals els permet un comportament poc edificant) acompanyats d'anècdotes al voltant del món animal —duen mascotes, maltracten animals, escampen merda i urea pel poble—, el sermó de l'enganalla a Llucmajor (trobarem les grafies enganaia, enganaya també), on l'organista intenta eclipsar al predicador fins que un dels dos engana a l'altra fent-li pensar que acabarà) i els centurions de Son Carrió.

Aquests darrers surten el matí de Pasqua exhibint un comportament molt poc habitual: despistats, no s'adonen de la resurecció de Crist i es tiren empemptes, pel terra. El públic assisteix bocabadat a l'espectacle.

Diferents aficionats als enregistraments han filmant aquest fet, i oferim aquí una mostra. L'autor del vídeo s'ha molestat en fer una edició amb música actual, molt poc adequada en temps Pasqual però absolutament contemporània, seguint encara amb aquesta idea de fer "gamberrades". Fins i tot, el vídeo sembla una manera ultramoderna de la tradició del risus paschalis.