Cant polifònic a Mallorca
A les Illes es té constància de pràctiques del que coneixem com a polifonia de tradició oral. Comú a diverses àrees del mediterrani, a Mallorca queden solament els serrells d'aquest repertori, però prou conegut i cantat i que encara podem documentar de manera clara.
El repertori més important conservat és la missa de to Pascal de Sant Joan, a més d'un Miserere que encara canten el dijous, divendres i dissabte Sant. Les raons per les quals s'ha conservat a Sant Joan i no a altres indrets, segons conten els veïns, es deu a la cura que el rector Mas —també promotor de la nova església cap a la meitat del segle XX— tenia per tot el que era propi de Sant Joan. Segueixen a continuació diversos enregistraments de la Missa de to Pascal i el Miserere de Sant Joan.
Una altra peça que a Sant Joan és interpretada el dissabte de Glòria és aquest Regina Caeli, una peça vinculada també al repertori de Setmana Santa. Aquí teniu un enregistrament del dissabte Sant del 2018
Queden, però, altres mostres prou significatives. A part dels documents que conservam transcrits a dues veus del repertori de Goigs de Pasqua i cançons de Panades, a Cas Concos es conserva un enregistrament dels anys 70 on es poden sentir a dues veus part de la tonada de Sales. Els Salers actuals de cas Concos, revitalitzats després de més de 30 anys, han conservat també aquesta interpetació. Cal destacar d'aquesta interpretació el timbre vocal dels participants. Els components de s'Estol des Picot també suren terceres paral·leles al final de la seva interpretació.
Joana Domenge recollí diversos enregistraments a la dècada dels anys 1990-2000 on podem escoltar 2 veus en quintes. Prové d'una residència de gent major, i documenta una manera de cantar que s'ha perduda.
Així mateix també recollí un altre exemple semblant, Copeo traidor.
La cançó de l'espadella que segueix és un cant a vàries veus per un cor de dones. Sabem que aquest grup pertanyia a un conjunt de música tradicional de Son Servera, i pot ser la professora de música que els dirigia en feu una mena d'arranjament. Però cal destacar que les cantants no tenien formació musical, i més aviat sembla una interpretació polida per tal que sonés acurada en ocasió de l'enregistrament. Elles, podem aventurar, cantaven aquesta cançó a vàries veus perquè l'havien apresa així.
L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya recull també diverses transcripcions que contenen terceres i sextes paral·les. Cal destacar el repertori recollit al taller de brodadores de na Peu de Rata a Manacor durant la Missió del 1926. Són proves que la polifonia popular era present, encara que sovint els investigadors no li prestaven prou atenció; entre altres motius perquè cercaven la "puresa" de les tonades, el cant a solo que era considerat l'essència de la tradició.
Les terceres paral·leles sorgeixen de manera natural en cantants avesats. No és fàcil pels que no canten habitualment, però amb una mica de traça comencen a sortir.