a) Josep M. de Sagarra, "El Cafè de la Marina"
Biografia ↑ (mireu també els vídeos del final)
↑ Breu resum de l'obra
Comentari de l'obra ↑
Els deures són a la part de baix d'aquesta plana...
J. M. de Sagarra a "La Publicitat" (14-2-1933)
En "El Cafè de la marina" he escrit un poema d'aire realista i pintoresc, amb una tendència més aviat cap a la fotografia que cap als símbols i les abstraccions. Jo sóc un enamorat de la Costa Brava del nostre país, especialment dels pobles veïns a Cap de Creus, i més encara del Port de la Selva. La vida dels
pescadors i dels mariners d'aquells indrets, la conec bastant, i ja fa molt temps que tenia ganes de dur-la al teatre, en una forma estilitzada i poètica, inventant un argument sentimental qualsevol i fent-lo viure dintre l'aire que respiren els pescadors empordanesos. L'argument és el que tindria menys importància; l'ambient i la vida del poble mariner damunt l'escenari és precisament allò que em temptava i volia jo resoldre dins d'una forma teatral. Després de temps de rumiar-hi se'm va acudir el tema d'"El Cafè de la marina", un cafè de pescadors dintre del qual respira el pulmó de tot el poble.
< Enllaç al llibre digital de Google
Quants personatges falten en aquesta sinopsi de l'argument de l'obra extreta de la Viquipèdia?:
Sinopsi
L'obra (...) presenta un cafè mariner, on una noia, Caterina, ha estat abandonada pel seu amant i ha hagut d'avortar. La seva tristor es posa de manifest quan la seva germana Rosa es casa, mentre ha de suportar els rumors i xiuxiueigs que es produeixen al cafè on treballa, on la intimitat no existeix. En aquest ambient només podrà casar-se amb un desconegut marxant de peix de Banyuls de la Marenda, més gran que ella. Mentrestant, es va desenvolupant un amor secret i latent envers Claudi, un pescador geniüt i alcohòlic que vol marxar a Amèrica, com a via d'escapament, ja que no veu futur al poble. Al final tot se soluciona amb el casament entre ells dos, que havien estat presentats com dos perdedors durant tota l'obra.
< Enllaç a l'adaptació d'El café de la Marina, Gran Teatre - TVE Miramar (1981).
Josep Pla convida Sagarra a la Costa Brava l'estiu de 1921 i li descobreix la bellesa d'aquells paratges, cosa que inspira el nou volum de poemes Cançons de rem i de vela (1923). També són fruit d'aquesta descoberta la novel·la All i salobre (1929) i El cafè de la Marina (1933).
<Enllaç al llibre digital de Google
L'obra de Marcel Pagnol Marius (1929), que Sagarra va traduir i es va estrenar en català (1931), el va influir a l'hora d'escriure El cafè de la Marina (1933):
Argument: (font Wikipédia)
Marius : Sur le Vieux-Port de Marseille, Marius travaille au Bar de la Marine dont son père César est le propriétaire mais il ne rêve que d'embarquer pour de lointaines destinations (les îles sous le vent). Partagé entre l'appel de la mer et son amour pour Fanny, Marius renonce à son projet et finit par s'unir à Fanny qui s'offre à lui. Mais, alors que César et Honorine sont prêts à les marier, Marius est repris par sa folie de la mer. Poussé par Fanny qui se sacrifie, impuissante devant ce désir irrépressible, Marius embarque sur « La Malaisie » qui prend la mer. Il abandonne Fanny désespérée, qui retient ses larmes et cache à César le départ de son fils mais s'évanouit lorsque César lui montre la chambre qu'il leur destine.
Jordi J. Costa i Costa, Els noms propis en "El Cafè de la Marina" de Josep Maria de Sagarra.
Cliqueu l'enllaç per tal de llegir l'article de l'autor de l'obra a "La Publicitat" (14-2-1933), pàgina 3,
Deures a incloure a la llibreta (impresos o escrits directament a mà). La llibreta s'ha de presentar el dia de la darrera prova del trimestre:
PROPOSTES DE TREBALL (les pàgines corresponen a l'edició d'Educaula)
Aclariu per què J. M. de Sagarra especifica que l'obra és un poema en tres actes (p. 51).
Per què deu dir en un article a "La Publicitat" (14-2-1933) (p. 3) que l'obra és una comèdia?
Citeu tres aspectes realistes de l'obra i intenteu explicar per què es pot afirmar que segueix la unitat de lloc (p. 18, 58, 134, 208).
Expliqueu les anticipacions literàries o prolepsis (flashforward) de l'escena XIII (desenllaç) que ocorren a l'última escena de l'acte primer (p. 131) i a l'escena primera de l'acte tercer (p. 213); en el darrer cas, durant la intervenció de la mare de Claudi: versos 674-675 i 1354-1370, respectivament.
Responeu a les qüestions 3 i 4 de les pàgines 282-283.
Josep Pla, A. Vives, J. M. de Sagarra.
Cartell de la pel·lícula de l'any 1934.
Fotograma de la versió cinematogràfica de l'obra. Aquesta va ser la primera pel·lícula sonora en català.
De la crítica a "La Vanguardia" (25-2-1934)
«EL CAFE DE LA MARINA», EN EL URQUINAONA
Cataluña, que tiene personalidad propia en todas las artes, carecía de ella en las películas. Era como si los catalanes no tuvieran idioma propio, ni música propia, ni técnicos, ni artistas del país. En nuestros cines—en todos los cines de Cataluña—se hablan todos los idiomas, menos el catalán. Y ésto, mírese como se mire, constituye una humillación espiritual. Pero esta humillación acaba de desaparecer gracias al gesto simpático y patriótico de Orphea Film y de Domingo Pruna, a quien se debe la idea de Ilevar a la pantalla el conocido poema dramático de José María de Sagarra «El café de la Marina».
(...)
EL PRIMER «FILM» CATALÁN
Se ha estrenado «El café de la Marina». Y se ha estrenado bajo una espectación no igualada en actos afines. La sala del cine Urquinaona estaba totalmente ocupada por lo más selecto de nuestra ciudad. Más que a la proyección de una película, se nos figuraba asistir a los preliminares de una suntuosa recepción. Autoridades, escritores, políticos, artistas, financieros... La Barcelona que piensa, que trabaja y que gobierna, se hallaba reunida en el cine Urquinaona, dispuesta a rendir su homenaje de simpatía y adhesión a la primera película que se ha hecho hablada en catalán.
Y el homenaje ha sido ofrecido con los entusiasmos más sinceros y elocuentes. Apenas se empezaron a proyectar en la pantalla los primeros fotogramas de «El café de la Marina», una nutrida ovación vino a decir que los catalanes de corazón sienten el orgullo de tener películas propias.
Prova d'El cafè de la Marina: consulteu el calendari!
Enllaç a l'article de Lluís Quintana sobre la imatge de la Costa Brava en alguns autors dels anys 20.
Documental La ruta blava sobre l'exili de Sagarra a la Polinèsia entre 1936 i 1938.
La Rambla de les floristes (1935), producció dramàtica de TV3.