4.-Estil directe i estil indirecte
Segons l'Enciclopèdia Catalana:
estil directe
[gram] Manera de reproduir textualment una oració en una altra frase.
Així, a "Demà no hi aniré", va afirmar en Pere, el període "demà no hi aniré" és d'estil directe. S'oposa a l'estil indirecte.
estil indirecte
[gram] Manera, oposada a la de l'estil directe, de reproduir una frase d'algú dins un altre context sense repetir-la tal com es va dir, sinó transformant-la en oració subordinada, introduïda generalment per la conjunció que.
Comporta també de reduir les marques personals a la tercera persona i de posar referències verbals i circumstancials en relació amb aquell qui diu la frase citada i no pas amb aquell qui en fou l'autor. L'exemple d'estil directe el pare digué: "Vosaltres no cal que us quedeu; jo ja tornaré demà i em quedaré", transformat en estil indirecte, resulta: el pare digué que ells no calia que es quedessin, que ell ja tornaria l'endemà i es quedaria.
En el pas d'un estil a l'altre, cal tenir presents una sèrie de canvis que convé practicar:
1.-Pràctiques molt senzilles de nivell ESO.
2.-Pràctiques de nivell intermedi (itineraris d'aprenentatge).