Faltes que cal evitar en treballs i exàmens
Els Criteris generals de les PAU inclouen el següent advertiment: «La nota final pot quedar rebaixada pels errors de normativa (gramaticals, lèxics, ortogràfics): es descomptaran 0.1 punts per cada error, sigui del tipus que sigui i sense limitació.» Això vol dir que es resta la puntuació indicada tantes vegades com es produeixi l'error, encara que sigui repetit, i fins i tot quan hi ha més d'una falta en una mateixa paraula. En la nostra adaptació d'aquesta norma, hi afegim que descomptem 0.1 punts per error en qualsevol mena d'exercici a avaluar, sigui la que sigui la puntuació total de l'exercici, i, a més, que tenim en compte no només els errors en la correcció lingüística, sinó també els errors en qualsevol altra propietat textual.
Notícia sobre els diacrítics al final.
Us pot interessar aquesta llista de dubtes gramaticals de la UOC.
A partir del segon trimestre, cometre errors com aquests significarà un descompte de 0,15 punts:
+Accentuació de diacrítics en formes verbals de ser i tenir.
+Femenins d'adjectius de dues terminacions en el singular: altre -a, digne -a, etc.
+Canvi i caiguda de preposicions.
+Manca d'apostrofació.
+Manca de contracció.
+Les expressions donar-se compte i enterar-se.
+Verb haver sense "h".
+Verb haver-hi en plural en comptes de singular, ja que és impersonal.
+Preposició "a" davant de CD, llevat que sigui una excepció.
+Coma entre subjecte i predicat -llevat que hi hagi una inserció.
37) Formació del femení o del plural de quantitatius invariables:
"prous", "masses", "forces", "bastantes"
36) Diacrítics incorrectes:
"bò", plà", "pà".
35) Construccions de relatiu col·loquials:
"és un minyó que no li agrada..."
34) Errors d'escriptura amb les lletres a i e:
"afeminat", "afageix", "capallà" , "assamblea", "averia"
33) Combinació de pronoms febles "els hi" quan només se substitueix un complement:
"A elles, els hi han donat els globus."
32) Pronom feble "li" amb valor de plural:
"Va veure arribar els seus amics i li va saludar."
31) Castellanismes lèxics:
"algo/algú", "mimat", "apreci", "reflexar", "rollo", "traicionar", "enfrentar-se", "s'arrepenteix", etc.
30) Formes incorrectes d'imperfet de subjuntiu:
"sapiguessin"
29) Paraules amb h que no n'han de dur:
"haviat", "ell no s'havia", "a l'una hi ha l'altra"
28) Confusió en l'escriptura de b i v:
"probocar", "han vegut el vi", "havitació", "revel", "trevalladora", "trova", "acavaba".
27) Paraules amb c o s escrites amb ç:
"capataç", "esperançes" "començés".
26) CD precedit de la preposició a: "estima a Maria Rosa", "Marçal va culpar a Andreu", "Caïm mata a Abel".
25) Terminació "itg" dels noms relacionats amb verbs en què apareix una t : desitjar →"desitg"
24) Verb haver sense h: "a dit", "an fet", "aver-hi"
23) Manca de contracció de preposició i article:
"per el carrer", "des de el principi".
22) Manca de distinció entre el verb i el pronom feble posposat: "fero".
21) Gerundi sense t i present d'indicatiu amb t: "això fa que acabint enrabian-se".
20) Pronom interrogatiu "què" sense accent en una interrogativa indirecta: "per veure que passa", "no li importa que podra fer"
19) Infinitius mal formats a partir del subjuntiu:
"poguer", "sapiguer", "valguer", "volguer".
18) Confusió de pronoms febles amb altres paraules:
"Ell si declara", "tot hi que", "jo pens-ho".
17) Adverbi d'afirmació sense accent diacrític: "li diu que si".
16) Formes verbals d'ésser sense accent diacrític: "es", "son".
15) "se n'adona de/que..." [sense coma]
per evitar el castellanisme no admès "donar-se compte".
14) Pronom "on" amb valor temporal:
"el moment on tothom aprofita...", "fins l'època dels 50, on l'obra es va estrenar a Mèxic", "aquella època on les dones"
13) "per a que" (construcció final)
12) "Alhora de" (= en el moment de)
11) Manteniment de la preposició davant la conjunció "que":
"s'assabenta de que...", "des de que la va conèixer"
10) Adjectiu "altre" invariable:
"d'una altre manera", "d'altre banda"
8) Accentuació a la castellana del hiat -ia a final de mot:
"volía" "María Rosa".
7) Oblit de la majúscula:
"en marçal",
6) Al + infinitiu amb valor temporal:
"Al sentir", "a l'escriure"
5) Adjectiu "vari" anteposat al nom:
"varis nuclis..."
3) Manca d'apostrofació o apostrofació incorrecta:
"La existència...", "la obra...", "l'intenció", "se'n adonin..."
4) Calc del castellà en la construcció de relatiu:
"una carta en la que..."
INCORRECCIÓ...
1) Separació de subjecte i verb amb una coma:
"L'inconvenient, és que..." "Eva, és la típica mare...", "Abel, veu vi"
INCORRECCIÓ...
1) Separació de subjecte i verb amb una coma:
"L'inconvenient, és que..." "Eva, és la típica mare...", "Abel, veu vi"
2) Article neutre del castellà:
"Amb lo qual..."
3) Manca d'apostrofació o apostrofació incorrecta:
"La existència...", "la obra...", "l'intenció", "se'n adonin..."
4) Calc del castellà en la construcció de relatiu:
"una carta en la que..."
5) Adjectiu "vari" anteposat al nom:
"varis nuclis..."
6) Al + infinitiu amb valor temporal:
"Al sentir", "a l'escriure"
7) Oblit de la majúscula:
"en marçal",
8) Accentuació a la castellana del hiat -ia a final de mot:
"volía" "María Rosa".
9) Adjectiu "altre" invariable:
"d'una altre manera", "d'altre banda"
11) Manteniment de la preposició davant la conjunció "que":
"s'assabenta de que...", "des de que la va conèixer"
12) "Alhora de" (= en el moment de)
13) "per a que" (construcció final)
14) Pronom adverbial "on", que és locatiu, amb valor temporal:
"el moment on tothom aprofita...", "fins l'època dels 50, on l'obra es va estrenar a Mèxic", "aquella època on les dones"
15) "se n'adona de/que..." [sense coma]
per evitar el castellanisme no admès "donar-se compte".
16) Formes verbals d'ésser sense accent diacrític: "es", "son".
17) Adverbi d'afirmació sense accent diacrític: "li diu que si".
18) Confusió de pronoms febles amb altres paraules:
"Ell si declara", "tot hi que", "jo pens-ho".
19) Infinitius mal formats a partir del subjuntiu:
"poguer", "sapiguer", "valguer", "volguer".
20) Pronom interrogatiu "què" sense accent en una interrogativa indirecta: "per veure que passa", "no li importa que podra fer".
21) Gerundi sense t i present d'indicatiu amb t: "això fa que acabint enrabian-se".
22) Manca de distinció entre el verb i el pronom feble posposat: "fero".
23) Manca de contracció de preposició i article: "per el carrer", "des de el principi".
24) Verb haver sense h: "a dit", "an fet", "aver-hi"
25) Terminació "itg" dels noms relacionats amb verbs en què apareix una t : desitjar →"desitg".
26) CD precedit de la preposició a: "estima a Maria Rosa", "Marçal va culpar a Andreu", "Caïm mata a Abel".
27) Paraules amb c o s escrites amb ç:: "capataç", "esperançes" "començés".
28) Confusió en l'escriptura de b i v : "probocar", "han vegut el vi", "havitació", "revel", "trevalladora", "trova", "acavaba".
29) Paraules amb h que no n'han de dur: "haviat", "ell no s'havia", "a l'una hi ha l'altra"
30) Formes incorrectes d'imperfet de subjuntiu: "sapiguessin"
CORRECTAMENT...
"L'inconvenient és que...", "Eva és la típica mare...", "Abel beu vi".
"Amb la qual cosa..."
"L'existència...", "l'obra...", "la intenció", "se n'adonin..."
"una carta en què..." o "una carta en la qual..."
"nuclis varis..." o millor "diversos nuclis..."
"en sentir... / quan sent...", "en escriure... / quan escriu..."
"en Marçal"
"volia", "Maria Rosa"
"d'una altra manera", "d'altra banda"
"s'assabenta que...", "des que la va conèixer..."
"A l'hora de"
"perquè"
"el moment en què/en el qual tothom aprofita...", "fins la dècada dels 50, quan l'obra es va estrenar a Mèxic", "aquella època en què/en la qual les dones"
"s'adona de...", "s'adona que...", "se n'adona, d'això/que..."
"és", "són".
"li diu que sí"
"Ell s'hi declara", "tot i que", "jo penso".
"poder", "saber", "valer", "voler".
"per veure què passa", "no li importa què podrà fer".
"això fa que acabin enrabiant-se"
"fer-ho"
"pel carrer", "des del principi".
"ha dit", "han fet", "haver-hi".
"desig"
"estima Maria Rosa", "Marçal va culpar Andreu", "Caïm mata Abel".
"capatàs", "esperances", "comencés".
"provocar", "han begut el vi", "habitació", "rebel", "treballadora", "troba", "acabava".
"aviat", "ell no sabia", "a l'una i a l'altra"
"sabessin"
"alguna cosa", "consentit/aviciat", "estima/estimació", "reflectir", "rotllo", "trair", "enfrontar-se", "es penedeix".
"Va veure arribar els seus amics i els va saludar."
"A elles, els han donat el globus"
"ebenista", "afegeix", "capellà", "assemblea", "avaria"
"és un minyó a qui no agrada..."
"bo", "pla", "pa".
"prou", "massa", "força", "bastants"
La Secció Filològica de l'IEC ha de presentar públicament la nova gramàtica del català i les noves normes ortogràfiques de la llengua, que hauran d'aprovar-se en la pròxima sessió de novembre del 2016, publicar-se el 2017 i ser preceptives després d'un període d'adaptació de cinc anys per a editorials, escoles i mitjans de comunicació. (Notícia sencera).
Exemple:
"Sí sé que són un pèl més déus els acadèmics catalans al seu món; tot i que vós voldríeu saber per què és només competent en l’ús lingüístic formal qui té en compte els darrers canvis i els aplica bé i amb mà ferma."