1.-Oracions compostes

Llegiu l'esquema de les oracions compostes (cliqueu aquest enllaç).

Aclariments:

Pel que fa a les SUBORDINADES SUBSTANTIVES, hem de tenir en compte que una cosa és la funció que duen a terme en relació a l'oració principal i una altra com estan construïdes.

Exercici: completa el quadre:

El pronom relatiu QUE pot fer diverses funcions dins de l'oració subordinada adjectiva. Dues de les més habituals són CD i subjecte. La manera de comprovar-les és molt senzilla: a) desconstruïm o desmuntem l'oració composta en dues proposicions independents sense relatiu, b) el relatiu de l'oració subordinada, de fet, és substituït pels seu antecedent (de vegades, cal un canvi en el determinant), c) comprovem la funció del sintagma obtingut a partir de l'antecedent en la proposició que havia estat subordinada: si és subjecte concorda en nombre amb el verb; si és CD fa de subjecte pacient de l'oració en veu passiva...Exemples:Ha escrit una cançó que m'agrada molt: a) i b) (Ell o ell) ha escrit una cançó - La cançó m'agrada molt; c) Les cançons m'agraden molt. Per tant, "que" fa la funció de subjecte dins "que m'agrada molt".Els èxits que ha tingut són fruit del seu esforç: a) i b) Els èxits són fruit del seu esforç - (Ell o ella) ha tingut els èxits. c) Els èxits han estat tinguts (per ell o ella). Per tant, "que" fa la funció de CD dins "que ha tingut".

Exercici: identifica la funció del pronom relatiu a "He vist la persona que havies saludat".

Explicacions i exercicis de reforç de les oracions compostes als itineraris d'aprenentatge (no són deures obligatoris)

Més reforços:

Explicació pràctica de les oracions compostes en un diagrama de flux.

Explicació de l'oració composta al Servei d'Autoformació en Llengua Catalana (SALC) de la UPF

Conjuncions i locucions conjuntives de subordinació

Deures a incloure a la llibreta (impresos o escrits directament a mà):

Exercicis 1-5.

Cliqueu l'enllaç per veure o descarregar-vos els deures !!

Quadre general

Observacions

És incorrecte ometre la conjunció completiva que, que no s'ha de confondre amb els relatius que ni què, els quals substitueixen un element anterior, mentre que la conjunció es limita a introduir una frase, sense substituir cap element esmentat abans.

Demanem que llegiu detingudament la proposta que us fem.
Esperem que aquesta informació us sigui molt útil.
Us agrairé que estudieu els aclariments que ara us presentem.
Preparen un gran sarau que prometen que serà inoblidable.
A ella sí que li agrada el cine.

Per tal d'evitar confusions de significat i aconseguir un llenguatge precís i no enfarfegat, val més reservar la locució conjuntiva així com per al sentit modal ('de la mateixa manera que', 'igual que') i no pas per al copulatiu, encara que aquest ús s'hagi recollit al diccionari. Per a aquest sentit copulatiu és molt més usual fer servir i, i també, a més.

Així com ella contesta molt amablement, ell ho fa d'una manera molt seca [sentit modal].
Així com ahir feia bo, avui no para de ploure [sentit modal].
Hi podran participar estudiants, professors i personal de gestió en actiu, a més d'empreses i institucions col·laboradores [millor que no pas així com].
Hi trobareu una variada oferta de serveis i tot el que pot afavorir el vostre progrés personal i professional [millor que no pas així com].
La Universitat us farà arribar aquest programari a casa amb la primera tramesa de material, i també les instruccions i indicacions per a instal·lar-lo [millor que no pas així com].

No existeix la conjunció *peraquè, sinó que ha de ser perquè, que és final (el verb de la frase va en subjuntiu) i causal (el verb va en indicatiu). A més, no s'ha de confondre la conjunció perquè amb per què ni amb per a què (preposició + interrogatiu o relatiu).

Que siguin capdavanters ara no és prou garantia perquè ho continuïn essent en el futur [final].
Hem preparat unes pàgines especials perquè pugueu gaudir del ciberespai [final].
No han vingut a la festa perquè se n'han descuidat [causal].
Votem aquesta opció perquè ens permet arribar més lluny [causal].
No s'expliquen la causa per què es mouen [no pas conjunció, sinó preposició +relatiu].
Volen saber per què hi ha gent que s'apunta a aquests cursos [no pas conjunció,sinó preposició + interrogatiu].
Es pregunten per a què seran útils totes aquestes feines [no pas conjunció, sinópreposició + interrogatiu].

La locució conjuntiva tot i que s'ha de fer servir amb el verb en indicatiu. Amb el verb en subjuntiu s'han d'utilitzar altres locucions equivalents.

Tot i que no és igual el nombre d'usuaris que el de sessions, almenys indica que s'hi han connectat unes quantes persones diferents [correcte].
Tot i que tenim un programari net de virus, la responsabilitat final és de cada usuari [correcte].
Encara que [o Malgrat que] aquests passos previs no tinguin una dimensió pública, s'han de presentar correctament [i no pas ~~Tot i que~~].
S'han d'eliminar les substàncies perilloses encara que [o malgrat que] en alguns casos puguin ser beneficioses per a algú concret [i no pas ~~tot i que~~].