Tot ecosistema va canviant amb el transcurs del temps. Definim successió ecològica com un conjunt de canvis seqüencials, no cíclics, de durada variable, que poden produir variacions profundes en les característiques de l'ecosistema original. La successió ecològica manifesta la tendència a l'autoorganització que té tot ecosistema, la qual és tant forta que acaba imposant-se sobre els canvis deguts a l'atzar.

S'anomena clímax a l'ecosistema que es forma al final de la successió. La comunitat clímax representa el grau de màxima maduresa d'equilibri amb el medi, on tendeixen tots els ecosistemes naturals. No seria substituïda per cap altra etapa. Rarament s'arriba a aquesta comunitat, perquè hi ha moltes causes de retrocés en el procés de successió, com ara incendis, glaciacions, inundacions... El temps que passa des de l'establiment de les primeres espècies pioneres fins a arribar a la comunitat clímax és molt variable. En general, com més complexa sigui la comunitat clímax, més necessita per formar-se. Per exemple, un bosc boreal de coníferes pot tardar més de 100 anys en recuperar-se d'una tala i un bosc escleròfil mediterrani uns 300.

Hi ha dos tipus de successions.

Les normes generals de les successions:

• La diversitat aumenta. La comunitat clímax presenta una elevada diversitat que implica una existència d'un gran número d'espècies i l'aparició d'una estructura més complexa, així com l'augment de les relacions de parasitisme, comensalisme...

• L'estabilitat aumenta. Les relacions entre les espècies que integren la biocenosi són molt fortes, existint múltiples circuits i realimentacions que contribueixen a l'estabilitat del sistema.

• Canvi d'unes espècies per altres. Les espècies pioneres o oportunistes colonitzen, de forma temporal, els territoris no explorats. Però poc a poc, van apareixent espècies de creixement més lent, més exigents i especialitzades que formen biocenosis més organitzades

• Augment en el nombre de nínxols. Aquest increment és degut a la substitució d'espècies estrategues r per a espècies estrategues k. El resultat final és una espècie per a cada nínxol i un augment, per tant, en el nombre total de nínxols.

• A mesura que la successió avança augmenta la biomassa total.

• Tendència cap a una estabilitat metabòlica. La fotosíntesi iguala a la respiració en les darreres fases, amb la qual cosa la produció neta és igual a zero.

• També augmenta, encara que a menor ritme, la producció primària i disminueix la relació entre la producció primària i la biomassa total.

• El trajecte de l'energia des del lloc de producció primària fins el final de les cadenes alimentàries s'allarga i s'alenteix: augmenta en nombre de nivells tròfics.