Història de la fotografia
La cambra fosca (S. XV-XVIII). Renaixement. És un moment en el qual hi ha un fort interès per les representacions naturalistes. És un moment de forts canvis formals i conceptuals.
La cambra fosca fa referència a un dels dispositius que van fer possible el naixement de la fotografia. Es tracta d'una habitació fosca on la llum només passa per un forat circular en una de les seves parets. La imatge que hi ha a fora, passa a través d'aquest forat i es projecta invertida a la paret que es troba a l'altre costat. Un procés que també passa amb el nostre ull i amb la càmera fotogràfica invertida.
Encara que Aristòtil ja feia servir la càmera fosca per mirar els eclipsis (S. IV aC), es va considerar a Leonardo da Vinci (S. XV) el seu descobridor pel fet de donar-li una utilitat pràctica.
Funcionament de l'ull i la càmera fosca
Jan Vermeer and the Camera Obscura
Fotografies històriques
The Window at Le Gras, primera fotografia realitzada per Joseph Nicéphore Niépce (1826-1827)
Nicéphore Niépce , és el primer que aconseguí una imatge permanent mitjançant la utilització de la càmera obscura.
En 1837, Louis Jacques Mandé Daguerre, va aconseguir fotografies en planxes recobertes amb una capa sensible a la llum de iodur de plata.
Amb el Daguerreotip, es van obtenir imatges amb molt de detall. Encara que només es podia obtenir una imatge única cada vegada.
La possibilitat tècnica desenvolupada per William Henry Fox Talbot (1834-1841), de poder fer més d'una còpia fotogràfica, mitjançant el Col·lodió, va fer la desaparició del daguerreotip (al voltant dels anys cinquanta).
Va ser el 1839 quan Daguerre i Fox Talbot van fer públics els seus invents, que el govern francès va considerar aquest invent com d'interès nacional i John Eilliam Herschel va denominar fotografies a les imatges obtingudes.
La primera fotografia en color és atribuïda al físic James Clerk Maxwell (1831-1879)
A finals de S.XX Fa la seva aparició la fotografia digital seguit pels ordinadors, el retoc fotogràfic, les seves aplicacions o els drons entre d'altres.
Tendències fotogràfiques
El retrat en els inicis de la fotografia
Els primers aparells de fotografia eren grans i pesats i requerien un procés químic pel qual es necessitava un laboratori a prop d'on s'havia de captar la imatge.
El temps d'exposició era llarg, fins al punt que en molts casos alguns estudis de fotografia disposaven de cadires de braços amb aparells que servien per a subjectar al client que volia fer-se la foto. El retrat va ser un gènere molt destacat que es va fer servir fins i tot a les cartes de visita. Diverses van ser les raons que el van fer destacar, entre elles poder recordar a les persones quan aquestes morien o enviar les imatges per qüestions de matrimonis concertats.
Tot el procés fotogràfic era molt costós i per tant valia molts diners que sols els burgesos podien pagar. Quan es va abaratir el procés es va democratitzar el retrat. El retrat va proliferar per tot el món i van aparèixer fotògrafs que no van treballar de manera tan comercial sinó que ho van fer amb criteris més artístics.
Entre els fotògrafs creatius sobresurt el caricaturista francès Gaspard Félix Tournachon, conegut professionalment com Nadar. Les seves cartes de visita són retrats dels intel·lectuals de París de l'època on queda palès la seva capacitat crítica dels personatges i la seva capacitat d'observació i la seva utilització de la llum difusa que disparava sobre un fons simple on es pogués ressaltar els detalls.
Va arribar un moment que els fotògrafs volien desplaçar-se per fer les seves fotos o volien anar a països llunyans per fer-les i per això es van crear uns carros ambulants amb els quals portaven tot el material per poder revelar les imatges amb els químics necessaris. Són els primers passos pel periodisme fotogràfic.
L'edició de les fotografies
Les avantguardes de la fotografia
El concepte d'avantguarda en termes artístics fa referència a un moviment d'avançament a escala artística, política i ideològica. Es tracta d'un moviment que té associat un caràcter experimental, contrari a les tradicions i que aposta per la innovació i la llibertat individual.
Les avantguardes artístiques se situen entre el 1914 i el 1939. Aquest període va suposar un canvi dràstic en la manera de pensar de les persones i de concebre l'art en pro de la llibertat creativa.
Dins el camp de la fotografia i dins d'aquest moment històric podem parlar del periodisme fotogràfic. Moltes revistes i periòdics van augmentar la seva lectura gràcies a les fotografies. Alguns dels reporters més destacats d'aquest període van ser Robert Capa, Alfred Eisenstaedt, Erich Salomon, Margaret Bourke-White, W. Eugene Smith i Henri Cartier-Bresson qui és considerat el pare del fotoperiodisme.
És clar que no tots els fotògrafs tenien la mateixa manera d'entendre el concepte de fotografia. Hi havia alguns que consideraven que aquesta havia de ser documental i, per tant, fotografiar el que realment hi havia en el món real. Hi havia altres fotògrafs que la concebien sota la mirada de les belles arts.
Algunes de les tendències que van aparèixer durant aquest període i que van influir en el desenvolupament de la fotografia van ser: la Fotografia Càndida (foto live), Fotografia Directa (Straight Photography), Nova Objectivitat (Neue Sachlichkeit), i el Surrealisme Fotogràfic. Dins d'aquest ventall de tendències i formes de mirar, estudiarem alguns fotògrafs representatius i farem activitats que ens apropin a la seva manera de treballar.
Fotografia directa
La Fotografia directa va ser un moviment en el qual es buscava reivindicar la fotografia com a mitjà artístic sense preparar o intervenir el tema a representar en les imatges. Es tracta de fotografies on en general es cuida el to, el detall, la nitidesa de les imatges i la profunditat de camp.
Es buscava fer fotografies basades en les característiques de la fotografia, en les seves singularitats tècniques sense semblar-se a altres mitjans artístics. Per tant, van intentar allunyar-se de les fotografies pictorialistes que preparaven les seves fotos com si es tractés d'escenes teatrals.
Fading Away, Henry Peach Robinson, 1858 ( Pictorialisme)
Magnolia Blossom, Imogen Cunningham, 1925 (Nueva objetivitat)
A la manera de I. Cunningham
Document de recerca d'Imogen Cunninghan dins el grup f/64 (de la seva obra i la seva tècnica). Lliureu-lo en el portafoli.
Fer 4 imatges de plantes a serra de Galliners a la manera d'Imogen Cunningham. Lliureu-lo en el classroom i portafoli.
Fotografia Surrealista
Es tracta d'un moviment liderat per A. Breton i que no busca fotografiar la realitat d'allò que els ulls poden veure, sinó que tracta de mostrar l'inconscient, l'oníric, l'irracional que hi és dins l'ésser humà. Es tracta d'un moviment amb nous plantejaments artístics i experimentals. Alguns dels seus representants són Man Ray, Brassaï, Paul Nougé o André Kertész que van expandir el concepte de fotografia. Altres com John Heartfield, Hannah Höch o Raoul van fer servir la fotografia per expressar una crítica social i política, pràctica habitual en aquest període
En aquí trobem dos tipus de surrealisme: el tècnic i el trobat.
El surrealisme tècnic:
Està basat en la manipulació de les fotografies, com una manera d'alliberar-se de la realitat i apropar-se a la creativitat, la invenció com una ajuda per fer aflorar la realitat amagada en l'inconscient.
El surrealisme trobat:
Rebutja la manipulació i creu en la fotografia com un instrument documental que mostra els objectes trobats per l'artista on es pot veure el surrealisme de la mateixa realitat.
Algunes tècniques surrealistes
Duplicar o triplicar l'exposició: Consisteix a fusionar diverses imatges en una sola, mitjançant la superposició d'unes a sobre d'altres.
Fotomuntatge i collage: consisteix en la juxtaposició d'objectes que no tenen relació entre ells o en la juxtaposició d'imatges per a crear nous temps, espais i sensacions. Aquesta tècnica va ser molt utilitzada per artistes surrealistes com Salvador Dalí, Paul Eluard o André Breton.
Llum i ombres: Consisteix en aprofitar els recursos que ofereix el joc entre llum i ombres, que són capaces de crear un determinat efecte en el subconscient de l'ésser humà: misteri, dramatisme, màgia, temor, etc.
Filtres: Tot allò que permet transformar la realitat conscient en una realitat inconscient és pràctic en la fotografia surrealista, per tant, l'aplicació de filtres o efectes especials també pot proporcionar efectes surrealistes i sensacions d'irrealitat.
Objecte trobat (Ready-made): Consisteix a donar una dimensió artística a un objecte comú o quotidià que normalment no es considera artístic. Per exemple, el WC de Duchamp que va es transforma en surrealista per l'espai que utilitza per mostrar-lo i amb el concepte artístic que hi ha en la seva conceptualització. És a dir, està descontextualitzat.
Superposició
Distorsions
Filtres
Fotomuntatge
MESUREM QUE EN SABEM?
Activitat
Quin tipus de tècnica d'edició creus que han fet servir en aquestes fotografies per obtenir aquests resultats? Contesta al portafoli
Altres tècniques contemporànies
Dessaturació selectiva
Alt contrast
VIATGEM A L'EDICIÓ FOTOGRÀFICA CONCEPTUAL
https://www.paintshoppro.com/es/products/paintshop-pro/standard/?topnav=false&trial=big&sourceid=psp2021-xx-ppc_ron&x-vehicle=ppc_ron&campaignid=9770214231&adgroupid=105111163892&adid=456770398751&gclid=EAIaIQobChMIq7OV5oix8AIVxNHeCh2wDwQjEAEYASAAEgJNCfD_BwE
Activitat individual: Tècniques
Feu un mínim de quatre imatges de plantes utilitzant algunes de les tècniques d'edició comentades. En el portafoli feu una lectura de la vostra pròpia fotografia i expliqueu la tècnica desenvolupada. Lliureu-lo en el classroom i portafoli
Tutorials Pixel Editor
Aquest enllaç conté diverses formes d'editar fotografies
Altres ajudes visuals:
https://www.pinterest.es/pin/169448004702414469/?lp=true
https://www.nationalgeographic.com.es/naturaleza/las-mejores-fotografias-naturaleza-national-geographic-2017_12173/9
https://www.quo.es/naturaleza/g71213/paisajes-maravillosos/
Activitat
Ordena per ordre cronològic les següents fotografies i argumenta l'ordre seleccionat:
A
B
D