Base artística

ELS CONTADORS D'HISTÒRIES

Tota fotografia és un document que parla, que compta històries amb un sol dispar. Històries ben guardada en el seu interior que necessiten d'una 'gramàtica' específica per poder ser llegides. En allà es concentren tots els elements que el lector d'imatges podrà anant decubrint i concretant amb només dedicar-li uns minuts.

Per això, el contador d'històries ha de saber amb quins elements pot jugar perquè les seves històries es facin siguin llegides segons el seu guió, perquè es facin úniques i fabuloses.

Elements per contar històries fotogràfiques

El context físic

La referència física respon a la pregunta On. Farà que el lector situï la teva història dins d'un niu, a l'interior d'una flor, en un bosc d'alzines ... o al carrer.

Context temporal

Aquest context respon a la pregunta Quan. En quin moment del dia, quin moment de l'any. Cóm? les ombres del dia allargades, el terra mullat, la rosada del matí...

Context emocional

Aquesta referència correspon al Què. Es tracta de mostrar les emocions que acompanyen a la imatge. A vegades hi ha més d'una emoció però ha de destacar una emoció per sobre de la resta

Element protagonista

Aquesta referència respon al Qui, l'element protagonista. El paisatge, l'animal, l'ésser humà, l'objecte. Per als éssers humans sempre és més fàcil empatitzar amb altres persones o animals, més que amb els objectes o paisatges. S'ha de tenir en compte que objectes que evoquen persones són exemples d'objectes més fàcils de suggestionar emocions.

El guió fotogràfic

No es tracta d'un guió en cap progressió definida, no hi ha un punt específic de començament ni tampoc un punt d'acabament. Disposem de punts tècnics de referència sobre els quals centrar la nostra atenció, passant pel protagonista i les seves emocions cap al seu context.

Has de saber que la manera en la qual la mirada del lector treballa per llegir les imatges, passa de baix a dalt i d'esquerra a dreta. Per fer el guió de les teves imatges has de considerar els següents punts bàsics i normalment es podria dir que en aquest ordre si parlem de la manera que normalment mira el lector.

1.La llum

És l'element que atrau l'atenció. Desprès, el cervell, explora zones més desapercebudes

2. Corbes, línies i punts de fuga

Amb aquests elements podràs conduir la mirada del teu lector cap a la història que vols comptar

3. Profunditat de camp

El nostre cervell mira primer el punt enfocat i després el punt desenfocat. És, per tant, una altra manera de conduir la mirada del teu lector dins la teva història


4. La mirada

Per dirigir la mirada, també pots fer que els teus personatges mirin cap a la direcció on vols que el lector es fixi. El cervell es fixa primer amb els ulls del personatge i a continuació en allò que mira.

Exemple

Gonzalo Orquín


Sebastião Salgado

Sebastião Ribeiro Salgado Júnior (1944), documentalista social i foto reporter nascut a Brasil. Estudia economia però l'abandona per dedicar-se a la fotografia que la va aprendre de manera autodidàctica.

Fotògraf compromès amb els temes socials, dins de la tradició fotogràfica sociodocumental: en la seva obra destaca la documentació del treball de persones en països menys desenvolupats o en situació de pobresa.

Les seves imatges es caracteritzen per tenir un alt contrast, que aconsegueix utilitzant sempre les mateixes pel·lícules (Tri-X 400 i T-Max 3200, ambdues de Kodak), ja que tan sols utilitza càmeres de 35 mm. Les seves imatges, però, estan molt treballades al laboratori fotogràfic, on fa servir una tècnica de "composició química" (anomenada bleaching) similar a la de Lewis Hine i Eugene Smith, on les imatges de vegades són sobreimpreses i blanquejades per a cridar l'atenció de l'espectador sobre àrees específiques[11] (per exemple, reforçant la part blanca dels ulls). Sovint utilitza contrallums per a emfatitzar les siluetes d'allò que retrata (Viquipèdia)