Embedded Files
En èpoques d'engany com ara, dir la veritat és revolucionari. Front el feixisme, ni un pas enrere! Viure sense llibertat, no és viure, és sobreviure.
El pla
El pla
Qualsevol pel·lícula és el resultat d'una exposició continuada de seqüències integrades per una successió de plans. Però, què és el pla? N'hi ha diverses definicions:
La que considera el pla com la unitat bàsica d'un producte audiovisual, és a dir, cadascun dels fotogrames d'una pel·lícula.
El pla entès com a unitat de presa, és a dir, el conjunt d'imatges enregistrades sense interrupció, a partir que premem el botó de REC de la càmera fins que s'atura. És un concepte temporal.
És important saber que, cada pla, té una intenció diferent, a tall d'exemple un pla general situa el context d'una acció, un primer pla dóna intensitat a una imatge.
Tipus de plans
Tipus de plans
Gran pla general: Mostra una visió global de l'entorn, per situar el conjunt dels elements. La figura humana pot o no aparèixer quedant difuminada com un element més de l'escenari.
Pla general: S'utilitza per visualitzar completament el nostre model i abasta tots els elements d'una escena, és a dir, que apareix tot el cos de cap a peus, sense cap tipus de retall.
Pla conjunt: Capta en un entorn general un grup de persones que realitzen alguna acció.
Pla sencer o pla figura: És l'enquadrament on els límits superior i inferiors coincideixen amb el cap i els peus del subjecte.
Pla americà: Té el seu origen en les pel·lícules de western americanes, que es caracteritzaven per un enquadrament entre els genolls i els malucs fins al cap.
Pla mitjà: Es mostra a la persona des del cap fins al pit o la cintura i també es pot emprar per fotografiar a diverses persones interactuant. És el pla més utilitzat als telenotícies.
Pla mitjà curt: Es mostra la persona del cap fins a la meitat del pit. La idea d'aquest tipus de pla és enfocar l'atenció en la persona, aïllant-la del seu entorn.
Primer pla: S'utilitza generalment per destacar la mirada o el gest d'una persona. L'enquadrament va des del cap fins a les espatlles. És el més indicat per al retrat del rostre, ja que, destaca els detalls.
Primeríssim primer pla: Aquest tipus de pla és molt més agressiu i íntim que els anteriors. S'aconsegueix enquadrant des del cap per sobre del front, fins a la barbeta.
Pla detall: S'utilitza per destacar elements concrets. Es poden aconseguir enquadraments creatius i originals.
Significat expressiu dels plans
Significat expressiu dels plans
Aquesta és una classificació estàndard, que us pot servir com a punt de partida. No s'ha de prendre en sentit estricte. Amb l'experiència descobrireu que, segons el muntatge, un pla estipulat com a narratiu pot ser expressiu, i que un pla descriptiu, per exemple un pla de conjunt, pot també tenir un tractament narratiu.
Plans llargs o descriptius: El gran pla general, el pla general, i el pla general conjunt
Els plans llargs, oberts o generals són ideals en la producció cinematogràfica, mostren la disposició de l'escena i ajuden a seguir el moviment.
Són plans descriptius donat que permeten veure la relació entre els diferents elements que formen part de l'acció, proporcionant una idea de la distribució espacial i donar una referència global de l'escena o presentar una idea de la situació geogràfica.
Són els que ofereixen un major angle de cobertura de l'escena. La seva funció és mostrar una situació on el que és important és l'escena en el seu conjunt i no un detall en particular.
Plans mitjans o narratius: El pla americà, el pla mitjà i el pla mitja curt
S'han de tractar amb extrema atenció donat que estableixen un equilibri de tensió entre els plans curts i els llargs. Són eminentment plans narratius a l'establir la relació del personatge amb el seu entorn. Escapen de l'entorn i no donen gairebé detalls del context, però es comencen a apreciar indicis de l'estat emocional del protagonista per la comunicació no verbal i els codis gestuals.
Plans curts o expressius: El primer pla, el primeríssim primer pla i el pla detall
Els plans curts són plans expressius perquè destaquen l'expressió interna del personatge, revelen detalls però poden molestar a l'obligar a centrar-se en zones molt limitades de l'acció.
Apareixen com una lectura minuciosa del subjecte; com un estudi interior, psicològic o científic, segons sigui el cas i trenquen amb l'espai íntim de la persona.
Report abuse