En èpoques d'engany com ara, dir la veritat és revolucionari. Front el feixisme, ni un pas enrere! Viure sense llibertat, no és viure, és sobreviure.
El nostre ordinador des d'on dissenyem i programen la pàgina web.
Un programa per crear pàgines web. Existeixen molt programes d'edició de codi HTML. Per a Ubuntu disposem de l'Editor de text o el Visual Studio.
Un servidor de pàgines web (Web Server) és un ordinador dissenyat específicament per emmagatzemar pàgines web i permetre que els usuaris les consultin.
FTP (File Transfer Protocol) és un programa que permet penjar les pàgines web dissenyades al nostre ordinador fins al servidor de pàgines web. A classe utilitzarem el FileZilla.
de pla inclinat i alçada de la rampa.
Per crear una pàgina web hem de definir les carpetes i incloure en elles els arxius necessaris pel funcionament correcte del web. La definició de les carpetes i arxius necessaris del web és la primera tasca a realitzar. La seva correcta realització influirà en què el web funcioni quan estigui al servidor de pàgines web (web site). L'organització de les carpetes ha de ser igual al disc dur de la vostra màquina (local site) i al servidor de pàgines web.
Com podeu veure, hem creat una carpeta alumne_pweb (sense accents ni majúscules), i dins d'ella n'hi poden haver tantes carpetes com es vulgui, però el sentit comú i l'organització ens aconsellen crear:
La carpeta css, on hi posareu els arxius d'estils estils.css.
La carpeta pagines (vigileu, sense accent) hi posareu totes les pàgines web que tingui el web, excepte la index.htm.
La carpeta imatges hi posareu totes les imatges (prèviament reduïdes de mida, pes i en format gif, jpg o png amb el Gimp).
I per últim, l'arxiu index.html (vigileu, sense accent). L'arxiu index.html és el més important, ja que quan el vostre navegador entra en un lloc web la pàgina que mostra per defecte és la index.html.
Si tenim en compte que els servidors de pàgines web poden tenir sistemes operatius diferents al Windows, és important recordar unes normes generals per establir els noms del fitxers i les carpetes i així evitar que la pàgina web funcioni al nostre ordinador però no al servidor o no es visualitzi correctament el contingut.
No utilitzeu caràcters que no siguin de l'alfabet anglès. Com per exemple la Ç o la Ñ.
No utilitzeu caràcters especials. Com per exemple el +, *, ( ) o qualsevol altre.
No utilitzeu dièresis ni accents de cap mena.
No utilitzeu símbols numèrics com a primer caràcter del nom d'un arxiu o una carpeta.
En un principi les pàgines web es construïen utilitzant un llenguatge HTML molt simple, però el panorama es complicà amb la progressiva popularització d'Internet, i especialment amb el que es va conèixer com a guerra dels navegadors. Concretament entre Internet Explorer i l'antic NetScape. En el seu afany per captar el major nombre d'usuaris, totes dues companyies començaren a afegir noves funcionalitats als seus respectius navegadors, creant noves etiquetes o TAG HTML. És cert que les pàgines web s'enriquiren amb la possibilitat d'incloure color, imatges, música i molts altres objectes, però el preu fou molt elevat: ja no existia un únic llenguatge HTML universal (perquè cada navegador tenia la seva versió particular), i el que és pitjor, les etiquetes no sempre servien per marcar la funció dels diferents fragments del text, sinó que sovint n'indicaven només l'aparença (el color, la mida...), contradient l'esperit original de l'HTML.
Per resoldre aquesta situació es definí l'especificació css (Cascading Style Sheets) o fulls d'estil en cascada, amb l'objectiu de separar el contingut (el text o vídeos de les pàgines web) i la presentació (l'estil). D'aquesta manera l'HTML és l'encarregat de marcar el contingut i els CSS s'encarreguen de definir l'aspecte o presentació del document, assignant l'estil corresponent als diferents elements HTML.
La utilització dels css per definir l'aspecte d'un document presenta nombrosos avantatges, els principals dels quals són:
Separació de contingut i presentació.
Reaprofitament del codi. Un mateix css es pot aplicar a diversos documents HTML: l'escrivim un sol cop i l'apliquem a tantes pàgines web com vulguem.
Facilitat de modificació. Si per exemple volem canviar l'aspecte de tots els paràgrafs, només cal que modifiquem la definició el corresponent css.
Accessibilitat i internacionalització. Els css permeten crear pàgines web adaptades a persones amb problemes o traduir webs altres idiomes.
A més dels estils (css) les pàgines web van anar incorporant parts interactives que permeten que l'usuari realitzi operacions amb elles, com per exemple el formulari que omplim per registrar-nos en una xarxa social. Aquestes funcionalitats s'anomenen Scripts.
Això és coneix com el Disseny multicapa. Tenint en compte que un lloc web està format per molts elements amb característiques diverses i que acompleixen diferents objectius, aquests elements els agrupem en tres capes:
El Llenguatge o Codi HTML. Aquest és l'origen de la pàgina web. Conté tot el codi que referenciarà a la resta d'elements d'una pàgina: texts, imatges, fulls d'estil, arxius amb scripts, etc.
Els Fulls d'Estil o css (Cascading Style Sheets). Un arxiu css conté la definició del format dels diferents elements d'una pàgina web: mides de lletra, colors, amplades...
Els Scripts. Són els arxius que donen el dinamisme a les pàgines web, contenen accions que ens permeten interactuar amb la pàgina sense canviar de pàgina: comprovar que un formulari té tots els camps degudament complimentats, fer que una imatge es canviï quan passem el ratolí per sobre...