En èpoques d'engany com ara, dir la veritat és revolucionari. Front el feixisme, ni un pas enrere! Viure sense llibertat, no és viure, és sobreviure.
Com hem vist, dins d'una cel·la podem escriure dades (numèriques, text, data i hora) o funcions. Però, podem aprofitar aquestes dades o el resultat d'una funció per fer càlculs. Aquests càlculs, no predefinits dins del full de càlcul s'anomenen fórmules. Les fórmules s'introdueixen seguint una sintaxis específica: en primer lloc, el signe "=" seguit dels elements que s'han de calcular (operands) i els operadors de càlcul. Les fórmules poden contenir valors numèrics, referències de cel·la, noms, funcions i operadors (+,-,/,*,...)
Exemples de fórmules:
=A4+B4 (suma el contingut de la cel·la A4 amb el de B4. També podríeu utilitzar els operadors de resta "-", producte "*" i divisió "/").
=A4*0,23 (multiplica la cel·la A4 pel valor constant 0,23).
=A4*(B4+C4) (Suma les cel·les B4 i C4 i després les multiplica per l'A4). Cal vigilar els parèntesis, ja que no és el mateix A4*(B4+C4) que =A4*B4+C4.
=A4 (copia el contingut de la cel·la A4).
=A4 & " Hola a tothom " & B4 (el símbol "&" uneix el contingut de la cel·la A4 al text "Hola a tothom" i al contingut de la cel·la B4).
=4:30+3:45 (En aquesta fórmula sumem dues hores i el resultat serà 8:15).
=B15 * SUM(A1;A25) * SQRT(SUM(B1;B5)) (En aquesta fórmula operem cel·les amb funcions definides dins del full de càlcul).
Una referència identifica una cel·la o un rang de cel·les en un full de càlcul i també indica en quines caselles ha de buscar els valors o les dades que es volen utilitzar en una fórmula. Un full de càlcul pot fer les següents referències:
Referència relativa: En un full de càlcul, quan copiem una fórmula, les coordenades de les cel·les no es mantenen iguals, sinó que van canviant, de manera que propaguem les coordenades a la nova cel·la destí.En termes generals, si una fórmula la copiem en vertical, es modifica el número de la fila i si la copiem en horitzontal, es modifica la lletra de la columna.Per exemple, a la Imatge 1 que hi ha a continuació introduïm la fórmula =A2*C2 a la cel·la D2. Si s'arrossega la fórmula fins a D11, com ens mostra la Imatge 2, la fórmula de D2 es propagarà a les altres i passarà a ser: =A3*C3, =A4*C4, =A5*C5... fins a =A11*C11. I obtindrem el resultat que mosta la Imatge 3.
Aclariment: Les fórmules poden copiar-se arrossegant amb el ratolí l'anomenat punt de propagació en qualsevol direcció del full de càlcul.
Referència absoluta: Si la fórmula o funció que es vol copiar inclou alguna referència de cel·la la qual no interessa que es propagui s'haurà d'indicar al programa. El símbol que fixa les referències a una cel·la és $ al davant de la direcció de columna i/o fila. D'aquesta manera si la referència era C3 (relativa) passarà a ser $C$3 (absoluta).Per exemple, a la Imatge 1 que hi ha a continuació introduïm la fórmula =A2*$C$1 a la cel·la B2. Si s'arrossega la fórmula fins a B11, com ens mostra la Imatge 2, la fórmula de B2 es propagarà a les altres cel·les i passarà a ser: =A3*$C$1, =A4*$C$1, =A5*$C$1... fins a =A11*$C$1. I obtindrem el resultat que mosta la Imatge 3.
Les funcions són eines de càlcul definides dins del full de càlcul que permeten oferir resultats d'operacions entre cel·les de forma automàtica. A part de poder fer càlculs amb les fórmules habituals i mitjançant la definició de fórmules, el full de càlcul porta incorporades multitud de funcions classificades en matemàtiques, estadístiques, financeres, enginyeria, etc.
Les funcions es poden aplicar soles, combinades amb una fórmula o combinant i incloent una funció dins d'una altra.
Generalment, totes les funcions tenen aquesta sintaxi:
Les funcions s'escriuen directament a les cel·les i les trobareu al menú Insereix | Funció | Més... o clicant de la barra d'eines: