Rúbriques

Una rúbrica és una taula que explicita, d’una banda, els criteris de realització relacionats amb l’avaluació d’una competència (o de components de diferents competències) i, de l’altra, els indicadors relacionats específicament amb la tasca d’avaluació.

COM CONSTRUIR UNA RÚBRICA

Els criteris de realització responen a la pregunta "En què em fixaré, mentre que els indicadors completen la frase: "Estarà molt bé/ bé / regular/ si..." .

Els diferents nivells d'assoliment es consideren sempre en positiu, partint de l'excel·lència, pensant en com ha de ser perquè estigui molt bé. A partir d'aquí, es defineixen els altres graus inferiors. Nosaltres treballem amb quatre indicadors: Expert, Avançat, Aprenent i Novell. Fixem-nos que tots els nivells tenen un nom que impulsa al progrés. La clau està en considerar l'error com una oportunitat de millora. També es poden usar emoticones o altres signes per indicar els graus d'assoliment.

La finalitat d'utilització de les rúbriques és que els alumnes, mentre l'apliquen, aprenen els criteris que fan que la tasca sigui correcta, per això és imprescindible construir-les amb ells, així es comparteixen aquest criteris i els alumnes els incorporen com a propis. Tenint en compte aquesta finalitat, sempre col.locarem els nivells per ordre descendent, és a dir, començant per l'Expert. Aquesta serà la columna que es llegiran primer els estudiants i només passaran a la immediatament inferior si detecten que el nivell del que estan avaluant no arriba a aquests indicadors. Cada cop que apliquin la rúbrica en l'autoavaluació o la coavaluació, revisaran aquests aspectes i poc a poc els aniran incorporant aconseguint que tinguin criteri propi per valorar a qualitat de la tasca.

COM COMPARTIR ELS CRITERIS D'AVALUACIÓ AMB ELS ALUMNES

La rúbrica per si mateixa no té l'efectivitat desitjada. És a dir, si el professor construeix la rúbrica i la dona als alumnes perquè l'apliquin, s'està perdent bona part de les seves potencialitats com a eina d'aprenentatge. Quins passos es recomana seguir per treure el màxim partit a la rúbrica?

1. El professorat ha de construir la rúbrica per tenir clar on es vol arribar quan es treballi amb els alumnes
2. Amb els alumnes es realitza l'anàlisi de models per tal que ells mateixos valorin es aspectes rellevants d'aquests models (criteris) i defineixin el nivell mes alt (expert). És important guiar els alumnes amb preguntes per tal que no oblidin cap dels aspectes que el professorat ha inclòs en la seva rúbrica, acompanyant la seva reflexió perquè hi arribin per ells mateixos. Els models poden ser treballs de cursos anteriors, d'alumnes d'altres grups i fins i tot de propis. Facilita la feina si l'estudiant comença avaluant tasques d'altres persones. Més endavant, quan els criteris estiguin ben treballats, ja els aplicarà a tasques pròpies.
3. El professor/a anota a la pissarra tot el que diuen els alumnes. Cal valorar les seves aportacions amb comentaris positius que els incentivin a opinar. Si alguna aportació no es considera del tot correcta, el professor/a acompanya el raonament per tal de matisar-la i corregir-la, sense desestimar-la.
4. La pissarra ha quedat plena de criteris, indicadors, aportacions diverses. Ara cal posar-hi ordre. Demanarem als alumnes que agrupin la informació entorn un mateix aspecte ("en què ens fixarem?"). D'aquesta manera ja es podrà dibuixar un primer esborrany de la rúbrica. Vegem-ne un exemple: Amb els alumnes de 4t d'ESO vam estar treballant la presa d'apunts. Després d'analitzar diversos models d'apunts presos, vam arribar a determinar com havien de ser per considerar que estan molt bé.
5. Ara només falta completar la graella amb els altres nivells. Aquesta feina la pot fer el professor/a i després demanar la conformitat dels alumnes.
6. Un cop tenim la rúbrica, cal fer-la accessible a tots els alumnes i aplicar-la, primer en coavaluació i després en autoavaluació. És molt important que l'alumne disposi de la rúbrica abans de fer la tasca.

RÚBRIQUES PER A TOT?

Les rúbriques són uns instruments que tenen un cert grau de dificultat en la seva elaboració i aplicació. Recordem que serveixen perquè l'alumne aprengui. Si el que volem és unicament posar una nota segurament no ens cal una eina tan potent.

També cal tenir en compte que, com qualsevol recurs, si massa sovint fem servir les rúbriques, els alumnes se'n cansen i perden interès en conseqüència deixen de ser efectives.

Per tot plegat, les rúbriques són especialment recomanables per aplicar a tasques de certa complexitat de caràcter competencial, que tinguin un abast ampli, interdisciplinari.