1. La Palma romana

Tradicionalment s'han volgut atorgar a Palma uns orígens prehistòrics, els quals l'arqueologia no ha pogut corroborar. El cert és que la ciutat neix oficialment com a fundació romana el 123 aC, a mans del general romà Quint Cecili Metel. El carrer de Sant Roc i el carrer de l'Estudi General foren els antics eixos del cardo (N-S) i decumanus (E-O) de la ciutat i a llur intersecció hi hagué el fòrum, punt neuràlgic de la ciutat romana. Per tant, l'àrea d'aquesta primera ciutat correspon a l'actual barri de l'Almudaina, la qual fou fortificada. Es conserva una porta d'aquesta muralla: la del carrer de l'Almudaina.

2. La Palma a l’Edat Mitjana

L'any 902 les Illes Balears foren incorporades a l'emirat omeia de Còrdova. En un principi la societat andalusí ocupà la ciutat romana, que ara prendria el nom de Madina Mayurqa. Al segle X es dotà la ciutat d'una xarxa hidràulica a partir de la canalització de l'aigua provinent d'una font (la font de la Vila), a sis quilòmetres dels murs de la ciutat. També es construí un alcàsser dins l'Almudaina. La ciutat sofrí un augment demogràfic important, fet que provocà el creixement de la ciutat més enllà de les murades romanes. Per aquest motiu, a principis del segle XI s'executà un ambiciós projecte que eixamplà considerablement la ciutat i l'encerclà dins una nova murada. Aquesta nova ciutat correspon al que avui denominam Ciutat Antiga. El 1114 es produí la ràtzia pisanocatalana que destruí bona part de la ciutat. Això no obstant, Madina Mayurqa es reféu fins que el 1229 les tropes del rei Jaume I conquistaren Mallorca. Madina Mayurqa passà a denominar-se la ciutat de Mallorca. El 1249 s'organitzà tota l'illa a partir d'un gran municipi anomenat universitat.

Durant l'edat mitjana i l'edat moderna la ciutat de Mallorca cresqué lentament dins els seus propis murs

3. Les murades renaixentistes

Al segle XVI les continuades accions del corsarisme turc turca contra les Illes Balears va obligar a enderrocar la murada medieval per bastir-ne una de nova amb sòlids bastions defensius, la qual guanyaria les terres de l'Hort d'en Moranta i suposaria que es desviàs el llit de la Riera perquè no passàs per dins la ciutat, i també implicava de cegar una partida de portes.

Les obres de construccions de la nova murada (bastions i noves portes) serà molt lenta. No fou, doncs, fins a mitjan segle xvii, gairebé cent anys després de començar les obres, que s'acabà la part de terra, i fins a cent anys més tard que s'acabà la façana marítima, en un moment en què les infraestructures ja eren, possiblement, obsoletes.

4. El pla Calvet i la ciutat actual

No és fins el 1900 que Palma aprovà el Pla Calvet d'urbanisme, a partir del qual la ciutat s'eixamplà molt més enllà dels seus murs defensius. El 1902 s'inicià l'esbucament de les murades, amb la qual cosa començà a eixamplar-se la ciutat. Calvet va recórrer a un altre tipus de traçat –radical i concèntric- del qual resultava una trama interna construïda per un conjunt d'illetes de superfície desigual i de forma irregular, amb predomini de les rectangulars, triangulars i trapezoïdals.

Cap a la dècada dels anys cinquanta del segle passat la indústria turística es desenvolupà amb forç i arribà a ser el primer motor de l'economia illenca. Quan a finals dels anys setanta es recupera el sistema democràtic a Espanya, Palma ja és una capital turística immersa en un procés modernitzador i es torna a produir un important creixement urbà que s'ha allargat fins gairebé la primera dècada del segle XXI.

https://www.palma.cat/portal/PALMA/contenedor1.jsp?seccion=s_fdes_d4_v1.jsp&codbusqueda=1400&codMenu=1811&language=ca