La Constitució espanyola de 1978
La mort de Franco l'any 1975 suposà el final de la dictadura. El 6 de desembre de 1978 s’aprovà, per referèndum popular, l'actual Constitució Espanyola donant pas a la democràcia, és a dir, al govern del poble.
La mort de Franco l'any 1975 suposà el final de la dictadura. El 6 de desembre de 1978 s’aprovà, per referèndum popular, l'actual Constitució Espanyola donant pas a la democràcia, és a dir, al govern del poble.
La Constitució Espanyola de 1978 és un text que recull les lleis fonamentals de l'estat. La Constitució regula els drets i les obligacions principals dels ciutadans i ciutadanes, el funcionament de les institucions, la forma política de govern de l’estat i l’organització territorial de l’estat espanyol.
La Constitució Espanyola de 1978 és un text que recull les lleis fonamentals de l'estat. La Constitució regula els drets i les obligacions principals dels ciutadans i ciutadanes, el funcionament de les institucions, la forma política de govern de l’estat i l’organització territorial de l’estat espanyol.
Principis generals
Principis generals
La Nació espanyola, desitjant establir la justícia, la llibertat i la seguretat i promoure el bé de quants la integren, fent ús de la seva sobirania, proclama la seva voluntat de:
La Nació espanyola, desitjant establir la justícia, la llibertat i la seguretat i promoure el bé de quants la integren, fent ús de la seva sobirania, proclama la seva voluntat de:
- Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i de les Lleis conforme a un ordre econòmic i social just.
- Consolidar un Estat de Dret que asseguri l’imperi de la Llei com a expressió de la voluntat popular.
- Protegir a tots els espanyols i pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.
- Promoure el progrés de la cultura i de l’economia per assegurar a tots una digna qualitat de vida.
- Establir una societat democràtica avançada.
- Col∙laborar en l’enfortiment d’unes relacions pacífiques i d’eficaç cooperació entre tots els pobles de la Terra
Conceptes fonamentals de la Constitució de1978
Conceptes fonamentals de la Constitució de1978
- La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia Parlamentària.
- L'Estat espanyol queda definit com a estat social i democràtic de dret.
El fet que Espanya es constitueixi en un Estat social significa el reconeixement no sols dels drets i llibertats a nivell individual, sinó també a nivell col∙lectiu o de grups on un individu estén a integrar-se. Per tant, l'Estat ha d'assumir l'obligació de garantir el benestar i la satisfacció de les necessitats individuals i col∙lectives dels ciutadans. El terme social significa igualtat; aquesta igualtat comprèn el principi de redistribució, enriquint els drets dels menys afavorits.
El fet que Espanya es constitueixi en un Estat social significa el reconeixement no sols dels drets i llibertats a nivell individual, sinó també a nivell col∙lectiu o de grups on un individu estén a integrar-se. Per tant, l'Estat ha d'assumir l'obligació de garantir el benestar i la satisfacció de les necessitats individuals i col∙lectives dels ciutadans. El terme social significa igualtat; aquesta igualtat comprèn el principi de redistribució, enriquint els drets dels menys afavorits.
L’Estat de Dret no sols implica que els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l’Ordenament Jurídic, sinó també que l’Ordenament ha de procurar els mitjans perquè la persona assoleixi la seva plena dignitat i pugui desenvolupar lliurement la seva personalitat.
L’Estat de Dret no sols implica que els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l’Ordenament Jurídic, sinó també que l’Ordenament ha de procurar els mitjans perquè la persona assoleixi la seva plena dignitat i pugui desenvolupar lliurement la seva personalitat.
L'ordenament constitucional sanciona com a valors fonamentals
L'ordenament constitucional sanciona com a valors fonamentals
- La llibertat,
- La igualtat davant la Llei,
- La justícia,
- El pluralisme polític
- Sobirania nacional
La sobirania nacional resideix al poble espanyol, del que emanen els poders de l’Estat
La sobirania nacional resideix al poble espanyol, del que emanen els poders de l’Estat
L'estructura territorial d'Espanya
L'estructura territorial d'Espanya
- Autonomies.
- Autonomies.
Es reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Es reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Les comunitats es regeixen per l'Estatut d'Autonomia respectiu, que n'estableix les institucions, les normes i les competències, així com els recursos econòmics que els corresponen per a exercir les seves funcions.
Les comunitats es regeixen per l'Estatut d'Autonomia respectiu, que n'estableix les institucions, les normes i les competències, així com els recursos econòmics que els corresponen per a exercir les seves funcions.
Les competències autonòmiques poden ser exclusives o compartides amb l'Estat.
Les competències autonòmiques poden ser exclusives o compartides amb l'Estat.
Les institucions d'autogovern de les comunitats autònomes són: una assemblea o parlament, el president autonòmic i el govern o consell.
Les institucions d'autogovern de les comunitats autònomes són: una assemblea o parlament, el president autonòmic i el govern o consell.
Els municipis.
Els municipis.
Els municipis són les unitats territorials i administratives més elementals de l'Estat. L'administració local és la més acostada als ciutadans i solucionar els problemes i les necessitats millor i més de pressa.
Els municipis són les unitats territorials i administratives més elementals de l'Estat. L'administració local és la més acostada als ciutadans i solucionar els problemes i les necessitats millor i més de pressa.
L'administració municipal s'exerceix en un territori perfectament delimitat, que s'anomena terme municipal, sobre el qual té competències cada Ajuntament.
L'administració municipal s'exerceix en un territori perfectament delimitat, que s'anomena terme municipal, sobre el qual té competències cada Ajuntament.
El govern del municipi és responsabilitat de l'ajuntament, format per la batllessa i les regidores, la quantitat de les quals varia segons la població resident. Mitjançant una votació, les ciutadanes democràticament trien les regidores, les quals escullen la batllessa d'entre les regidores electes.
El govern del municipi és responsabilitat de l'ajuntament, format per la batllessa i les regidores, la quantitat de les quals varia segons la població resident. Mitjançant una votació, les ciutadanes democràticament trien les regidores, les quals escullen la batllessa d'entre les regidores electes.
Els municipis obtenen els mitjans econòmics per desenvolupar les seves funcions per mitjà dels imposts propis o dels que, segons el volum i les necessitats de la població, els cedeix l'Estat o la Comunitat Autònoma d'entre els que recapten.
Els municipis obtenen els mitjans econòmics per desenvolupar les seves funcions per mitjà dels imposts propis o dels que, segons el volum i les necessitats de la població, els cedeix l'Estat o la Comunitat Autònoma d'entre els que recapten.
Les províncies,
Les províncies,
Les províncies són unitats administratives formades per una agrupació de municipis. La província és una divisió territorial, i alhora, una entitat local, perquè presta serveis als municipis.
Les províncies són unitats administratives formades per una agrupació de municipis. La província és una divisió territorial, i alhora, una entitat local, perquè presta serveis als municipis.
La institució que s'encarrega de governar i administrar la província és la Diputació provincial. Els membres es trien entre els regidors electes dels ajuntaments, i el president de la Diputació l'elegeixen els diputats electes.
La institució que s'encarrega de governar i administrar la província és la Diputació provincial. Els membres es trien entre els regidors electes dels ajuntaments, i el president de la Diputació l'elegeixen els diputats electes.
