La locució

La fugacitat i el no retorn que caracteritzen els missatges radiofònics exigeixen una claredat enunciativa. La ràdio, més que qualsevol altre mitjà audiovisual, reclama un domini escrupolós de la dicció acústica i de l'expressió sonora oral. La vocalització, articulació, entonació, ritme i actitud determinen el grau d'intel·ligibilitat de qualsevol discurs verbal.

La vocalització

Consisteix a pronunciar correctament totes i cadascuna de les vocals que apareixen al llarg de la cadena parlada

L'articulació

Enunciar d'una manera clara i precisa les consonants.

En qüestió de pronunciació inconscientment enllacem erròniament paraules. Aquestes errades empobreixen notablement la dicció, per la qual cosa a la locució hem de procurar neutralitzar-los. Són vicis que es poden corregir fàcilment, encara que per això cal adonar-se de la seva existència i dedicar algun temps a la gimnàstica bucal. Aquests són alguns exercicis que poden ajudar-nos:

1. Transcriure verbalment un text amb un obstacle a la boca. Un dels remeis més efectius consisteix a sostenir amb les dents un llapis o un bolígraf en posició horitzontal i llegir en veu alta durant uns quants minuts (10 al dia són més que suficients). Aquest exercici pot resultar una mica dolorós, sobretot al principi.

2. Obrir i tancar la boca diverses vegades fins al límit de les nostres possibilitats.

3. Fer massatges amb la llengua per tots els racons de la cavitat bucal.

4. Pronunciar un text síl·laba a síl·laba, en veu alta i exagerant la gesticulació bucal.

5. Llegir un text simulant diferents situacions: rient, plorant, cantant, cridant, xiuxiuejant, etc.

L'entonació

És el resultat de les variacions de to que es van succeint mentre parlem. En el terreny de la locució radiofònica, és lògic pensar que l'entonació guardarà una estreta relació amb el tipus de text que transcriurem oralment. No obstant això, perquè el teu discurs resulti atractiu i no acabi avorrint la concurrència, et recomanem que fugis de la linealitat entonativa i que construeixis amb la teva veu una corba melòdica en què es combinin diferents alçades tonals.

El ritme

Està en sintonia amb els moviments de la realitat que pretenguis descriure, però recorda que també resulta ser crucial per atraure i mantenir l'atenció dels radiooients, per recrear estats d'ànim, o per comunicar diferents sensacions. Qualsevol discurs verbal presenta una estructura rítmica interna. Per això, en funció de la sensació que vulguis despertar a l'oient, la simple manipulació de l'estructura rítmica interna serà suficient perquè, en sonoritzar un text, a la ment del receptor generis una imatge de tranquil·litat i assossec (pauses llargues, grups fònics extensos, etc.) o, per contra, una impressió de nerviosisme i tensió.

L'actitud

Aquesta està íntimament lligada amb la disposició del locutor a comunicar i, sobretot, amb la manera de fer front a la tasca verbal proposada. En el cas de la ràdio, l'actitud es forja des del moment en què el locutor es col·loca davant del micròfon, i se n'adopta una o altra segons el gènere programàtic, els continguts que s'estan abordant, el públic al qual s'adreça, etcètera.

Sintonies i transicions

Dins la ràdio i a l'hora de crear un programa o espai radiofònic cal tenir en compte els elements de continuïtat, que són aquells elements que creen aquest espai radiofònic que anomenarem programa o secció.

Els elements de continuïtat en ràdio permeten dotar d'una estructura lògica la cadena creant una sensació d'harmonia en el ritme i la cohesió en el contingut al llarg de tota la programació.

Sintonia, també anomenada "jingle": és una ràfega sonora (gairebé sempre musical), un breu tema cantat o cançó identificativa d'un espai radiofònic concret utilitzada amb finalitats publicitàries o de promoció. Perquè el Jingle sigui més efectiu, s'hi inclou un eslògan o missatge de la marca, es repeteix una frase. Poden complir diferents funcions i es poden classificar en diversos tipus. El jingle sol tenir una durada entre 30 i 60 segons. Els més importants són:

∙ Sintonia o jingle de programa, també anomenat careta: Usat per identificar un determinat programa.

∙ Indicatiu o Jingle ID: Recordatori d'emissora i/o programa inclòs al llarg de la programació. És un document d'identitat i serveix per identificar l'emissora de ràdio

Falques: Muntatges sonors de breu durada amb fins promocionals (programes, emissores o productes/serveis comercials).

"Cortinilla" o (Ràfega): Ràfega musical de separació d'elements. Es tracta d'un fragment musical d'uns 10-15 segons de durada que es fa servir per separar, al si d'un mateix programa, continguts clarament diferenciats. De vegades, la cortina és un conjunt de frases musicals extretes de la sintonia.

Ràfega: Com a fragment musical, la ràfega, igual que la cortina, serveix també per separar continguts o blocs temàtics dins un mateix programa. Tot i això, atesa la seva menor durada (uns 5 segons), marca una transició més curta i dinàmica, per la qual cosa sol utilitzar-se assíduament no només per separar sinó també per dinamitzar depenent dels formats radiofònics

Flash sonor/efecte (cops): Punts sonors o musicals marcats utilitzats per emfatitzar un moment determinat. Durada inferior a la ràfega (gong, campanada, senyal horària, etc.). Es tracta d'un fragment extremadament curt (entre 2 i 3 segons) que s'empra per cridar l'atenció de l'oient en un moment determinat o per separar fragments sonors verbals que estan enllaçats per un/a mateix/a locutor/a (per exemple, en un bloc d'informació esportiva diverses notícies seguides sobre el mateix equip.

Ràdio Matalàs musical: Música neutra utilitzada de fons sonor en locucions. Pausa: Silenci intencionat amb fins rítmics o expressius La pausa és un silenci de segons.

Fos/Encadenat: Fusió de dues fonts sonores, bé sigui per mescla (F.C.: fon amb) o per substitució gradual (encadenat)

Crèdits: Noms i dades de producció d'un programa. Solen posar-se sobre la sintonia de sortida.

La importància de la sintonia/jingle

L'eficàcia d'un jingle és essencial perquè s'ha d'imprimir a la memòria de qui l'escolta. Per això ha de ser clar, curt i fàcilment identificable.

Moltes vegades s'utilitzen cançons preexistents per aconseguir atraure el públic. Altres vegades és només un eslògan musical, una frase curta en una unitat formal menor. També existeixen aquelles instrumentals fetes servir com a cortina musical.

Alhora, els jingles són importants perquè són part de la construcció del format radiofònic: també sintetitzen l'estil i l'ànima de l'emissora.

Música per a sintonia

La música per a jingles o sintonia és summament necessària, cal ser curós en moment d'escollir-la perquè formi part de la nostra producció musical i del nostre espai radiofònic, sigui que realitzem un espot publicitari o un jingle per a ràdio, aquesta haurà d'estar d'acord amb el tipus de missatge que donem, per exemple; a l'espot o jingle nadalenc la nostra música per jingle ha de tenir el tall nadalenc. Aquesta elecció dependrà també de l'estil de ràdio, la creativitat i el missatge a transmetre pensant sempre en el públic a qui va destinat.

La música per a jingle com a música

Aquesta haurà de ser original amb una bona qualitat de so i si és de caràcter exclusiu molt millor, ja que aquesta no la trobarem a altres ràdios i programes, i ajudarà a facilitar que l'audiència ens reconegui.

A l'hora d'escollir música per a jingle o un anunci publicitari haurem de ser molt detallistes perquè en dependrà l'èxit de la nostra producció musical, siguem doncs molt exquisits a l'hora d'escollir la música per a la sintonia que utilitzarem, si va amb el tipus d'anunci, si teniu el tall que necessiteu, si és la més adequada, són preguntes que tindrem en compte al moment de triar-la. En resum, la música per a jingle o per a l'espot és l'essència de la nostra producció radiofònica o programa.