La ràdio és el mitjà comunicatiu per excel·lència que es caracteritza per un profund impacte social i per la varietat del llenguatge. Continua sent la més ràpida i la més instantània per traslladar missatges i està demostrant que s'integra molt bé en les xarxes socials. A més, és el mitjà que pot arribar a tots els públics perquè els seus missatges són senzills i fàcils d'entendre. Acompanyen tots els usuaris perquè la seva escolta és compatible amb el desenvolupament d'altres tasques.

La ràdio ofereix certa complicitat amb què escolta perquè existeix cert grau de participació en allò que s'està transmetent. Els missatges es converteixen en un tu a tu amb l'audiència. La transmissió oral ha estat i continua sent un dels vehicles més significatius també a la Societat del Coneixement, el cost de producció és poc significatiu i les tecnologies de la comunicació i la informació faciliten el posicionament i empoderament dels missatges oberts a qualsevol lloc del món gràcies a eines intuïtives (programari) i a la possibilitat del pòdcast.

La principal virtut de la ràdio resideix a constituir un mitjà de comunicació social i no només en un mitjà de comunicació de masses. Una ràdio requereix una certa organització formal, es dirigeix ​​a públics amplis i heterogenis amb continguts públics i oberts amb abast simultani superant la barrera de l'espai, la distància i el temps (quan és amb pòdcast) i que construeix una relació impersonal entre emissor i receptor dins una audiència diversa.

La UNESCO estableix un ordre en les funcions de la ràdio i dels mass media (mitjans de comunicació de masses):

• Informació, exercint el punt de trobada entre l'emissió i la recepció del dret

fonamental de les persones per informar-se i informar.

• Educació i cultura considerant que tot informe educa i cultiva

• Desenvolupament com a tasca dels mitjans en la modernització

• Mobilització crítica i social entenent-la com una tasca de construcció del coneixement i la identitat

• Entrenament i recreació

• Publicitat

La ràdio és el mitjà del qual és invisible, ja que l'oient no compta amb el suport visual de la televisió o de la premsa per comprendre el missatge de manera que el missatge ha de dotar-se d'altres recursos del llenguatge sonor per ser capaç de crear imatges sonores que siguin capaces de generar evocacions a la ment del qui escolta.

No podem entendre l'educació sense l'acte comunicatiu. Educar o ensenyar és un procés complex l'objectiu del qual és l'aprenentatge de qui s'educa o s'ensenya. Moltes vegades aquest procés es redueix només a la instrucció, però, aquesta per si sola no ha de generar aprenentatge. L'aprenentatge es produeix quan l'alumnat converteix aquesta informació en coneixement perquè fa alguna cosa amb ella, perquè la utilitza per generar alguna cosa nova. En aquest sentit, la ràdio escolar com a eina en els processos d'ensenyament té un valor incalculable per donar resposta al fet educatiu que no és una altra cosa que implementar una estratègia comunicativa.

Per què la ràdio constitueix una eina fonamental per al procés educatiu? Perquè estem immersos en una societat del coneixement, on la informació circula i és accessible a cop de click, però a més circula de forma indirecta a través de múltiples xarxes socials gràcies al desenvolupament de la Tecnologies de la Informació i la comunicació (TIC).

En gran manera, les tecnologies han agilitzat els processos informatius, però no ha passat el mateix amb la comunicació. Si l'Educació té com a objectiu aconseguir ciutadans responsables i participatius amb capacitat crítica i creadors de propostes per a resolució de problemes, hem d'activar la comunicació i per això, la ràdio constitueix una eina idònia per convertir la informació en coneixement, és a dir, fer alguna cosa amb ella i crear alguna cosa nova.

Una ciutadania responsable exigeix ​​que es qüestioni la informació que es rep, s'informi, s'opini, es procurin fonts pròpies d'informació, es proposin alternatives, es discuteixi.

Per això, el medi radiofònic i la facilitat gràcies a la tecnologia, ens permet generar-ne nous productes radiofònics generadors d'aprenentatges curriculars des d'un plantejament d'educació més actiu, on l'alumnat no és només receptor d'informació sinó actor del seu propi aprenentatge.

L'ús de la ràdio com a eina en els processos d'ensenyament dona resposta a un enfocament metodològic més actiu. Entenem per metodologies actives com un marc estratègic d'ensenyament que orienta l'aprenentatge al voltant de:

• Un context integrador que sigui entès com un continu de diferents àrees curriculars. Se cerca trencar les barreres dels espais formals en la mesura del possible per integrar coneixements. Facilita el treball conjunt entre diferents docents i incorpora un context de virtualitat com a lloc d'aprenentatge integrant la xarxa i les eines de comunicació.

• L'aprenent es converteix en el protagonista de l'aprenentatge, el docent perd l'absolut control de l'escenari d'aprenentatge i ha d'adoptar un paper diferent del procés. Actua com a guia en el desenvolupament dels aprenentatges de l'alumnat.

• La col·laboració i la cooperació constitueixen el marc referencial d'una metodologia més activa. Les estratègies metodològiques més actives requereixen un alt grau d'interacció, Educació és interacció per a un món intercomunicat. Això requereix que el docent tengui al seu abast eines cooperatives per al desenvolupament d'un procés d'aprenentatge compartit.

• El desenvolupament competencial de l'alumnat exigeix ​​un enfocament metodològic relacionat amb la creativitat, el pensament crític, presa de decisions, intel·ligència emocional i aprenentatge basat en processos.

• L'ancoratge curricular a la realitat de l'aprenent és un altre dels elements significatius d'un procés d'ensenyament més actiu. La realitat de l'alumnat és l'escenari més idoni per a activar els aprenentatges connectant els seus interessos amb els aprenentatges per generar coneixement.

• La utilitat i l'acció són les dues essències que més defineixen un enfocament actiu de l'aprenentatge. I en aquest sentit, la ràdio ofereix l'eina perfecta perquè orienta el procés entorn de la realització d'un producte final amb una lògica narrativa de realització que es tanca amb la comunicació del procés, amb la difusió del producte, en definitiva, amb la comunicació del coneixement.

Foto de Vanessa Loring de Pexels

Una societat, en canvi continu requereix educar des de la incertesa, a través de l'experiència i construint coneixements compartits generats des de la interacció i fomentant l'autonomia. Per donar resposta a això, necessitem estratègies metodològiques actives com pot ser l'Aprenentatge Cooperatiu (AC), l'Aprenentatge basat en Projecte o resolució de Problemes (ABP), Aprenentatge basat en el Pensament (Destreses i rutines de pensament), entre d'altres. Entre totes aquestes opcions trobem estratègies relacionades amb el disseny de processos (ABP) d'ensenyament i d'altres que fan més èmfasi en la interacció i el desenvolupament (TBL i AC).

L'ABP és una estratègia metodològica de disseny i programació que implementa un conjunt de tasques basades en la resolució de preguntes o problemes (reptes), mitjançant un procés d'investigació o creació per part de l'alumnat que treballa de manera relativament autònoma i amb un alt nivell d'implicació i cooperació i que culmina amb un producte final presentat davant els altres (Difusió).

L'AC és una estratègia metodològica basada en la feina en equip dels estudiants. Inclou diverses i nombroses tècniques o dinàmiques en què l'alumnat actua conjuntament per aconseguir determinats objectius comuns de què són responsables tots els membres de l'equip. D'aquesta forma, l'alumnat ha de treballar conjuntament perquè només s'assoliran els propòsits si, i només sí, cada component de l'equip assoleix els seus. En definitiva, l'aprenentatge per feina cooperativa és un enfocament que tracta d'organitzar les activitats dins de l'aula per convertir-les en una experiència social i acadèmica d'aprenentatge.

El TBL o aprenentatge basat en el pensament cerca un pensament eficaç i això es refereix a l'aplicació competent i estratègica de destreses de pensament i hàbits de la ment productius que ens permeten dur a terme actes meditats de pensaments com: presa de decisions, argumentació i altres accions analítiques, creatives o crítiques. Les persones que són capaces de pensar amb eficiència poden emprar aquestes destreses i hàbits per iniciativa pròpia. Però això també s'aprèn i aquí és fonamental el paper del docent que ha de ser capaç d'ensenyar i motivar amb diferents eines la capacitat que l'alumnat per iniciativa pròpia sigui capaç de monitorar el seu pensament a través d'estructures senzilles que permetin saber què necessiten i com aconseguir-ho: rutines, destreses, hàbits de la ment i metacognició.

Només el 19% dels alumnes de sisè de primària de les Illes Balears tenen un nivell alt de català

Segons el darrer informe Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears (ISEIB), publicat l’any 2020, però amb dades recollides durant el curs escolar 2017-2018, només el 19% dels alumnes de sisè d’Educació Primària han assolit un nivell alt de llengua catalana.

L’estadística sorgeix d’unes proves diagnòstiques efectuades amb 1.775 alumnes de les Illes i que classifiquen els estudiants en tres nivells (baix, intermedi, alt), cadascun dels quals es classifica en dos subnivells. Prenent els percentatges dels graus d’assoliment alt i intermedi alt, constatem que Menorca, amb el 20% de l’alumnat amb un nivell alt de consolidació de català, és l’illa amb més grau de competència en la llengua pròpia. A Eivissa el percentatge baixa fins al 17% i a Mallorca es manté en una posició intermèdia, el 19%.

Si prenem el tipus de centre educatiu com a variable, s’observa que el percentatge no varia en funció de si és públic o privat i coincideix amb la mitjana global de l’estudi: el 19%. No obstant això, crida l’atenció la diferència que hi ha entre el nivell de consolidació dels nins i de les nines, que és del 15% i del 22%, respectivament.

Informe complet

El curs 2018-2019, un 14,5% de l’alumnat de les Illes Balears que cursava ensenyaments no universitaris era estranger. En el període d’escolarització obligatòria, l’alumnat estranger representa un 17% de l’alumnat d’Educació Primària i un 14% del d’Educació Secundària Obligatòria.

En els ensenyaments postobligatoris, excepció feta dels cicles de formació professional bàsica en els quals la presència d’alumnat estranger representa el 17,4% del total de l’alumnat de les illes i dels que cursen altres programes formatius (18,1%), les proporcions són inferiors.

Amb aquestes dades està més que justificada la incorporació a la dinàmica educativa de metodologies de treball que combinades amb l'ús de la tecnologia permetin al nostre alumnat ser més competent lingüísticament a través d'una de les àrees més difícils de desenvolupar: l'expressió oral.