Definició

Document que marca de manera seqüencial i ordenada en el temps, les pautes de comportament en el desenvolupament d'un programa de ràdio, la partitura d'un concert on interaccionen molts agents: locutors, convidats, tècnics, etc. Podem diferenciar-ne diversos tipus:

● Guió tècnic: reflecteix a manera d'índex i en ordre d'aparició les entrades de participants o col·laboradors del programa, les capçaleres dels continguts i les instruccions tècniques necessàries per a la realització:

● Guió literari: És el document de locució on es presenten els continguts desenvolupats al màxim possible, ja que és la principal eina de treball a l'hora de desenvolupar qualsevol programa. S'exclouen les anotacions tècniques relatives a muntatges, etc. Però es fan visibles els moments en què s'insereix música, efectes sonors o talls publicitaris. També s'hi poden incloure acotacions pròpies del teatre per suggerir l'entonació del missatge. (rient, silenci, veu malenconiós, etc.).

De la simbiosi de tots dos, també es pot treballar amb guions tècnics-literaris que assegura un control més gran de l'emissió i s'inclouen tots els aspectes amb minutatge.

Però els guions també es poden classificar segons la possibilitat que tinguin de modificacions. Per exemple:

● Guions oberts: estan concebuts perquè puguin ser modificats en el transcurs del programa per la qual cosa presenten una marcada flexibilitat. Aquests són més usats amb el que coneixem com a revista.

● Guions tancats: No admeten cap modificació. Són més propis per a produccions enllaunades com un reportatge o un noticiari. Això no obstant, aquest últim pot tenir alteracions a causa de l'actualitat o per l'error d'alguna connexió.

I finalment, també es poden classificar segons la forma com es presentin.

● Guió americà: es presenta en una sola columna, separant les indicacions del tècnic i les dels locutors/ores mitjançant paràgrafs sagnats. En aquests guions, les anotacions tècniques se subratllen mentre que el nom de locutors apareixen en majúscula. I se sol deixar un marge a l'esquerra per assenyalar possibles modificacions.

● Guió europeu: Es presenta en dues o més columnes o taules. La de l'esquerra sempre es reserva per a les indicacions tècniques, mentre que la resta es destina al text íntegre dels locutors o text en forma de titulars.

En un guió cal concretar els següents aspectes:

1. L’ordre en què apareixeran els diferents elements (veu, música, efectes sonors, silencis) i la durada (de la música i els efectes sonors, p. ex.).

2. La manera d’aparició i desaparició dels sons i la manera de permanència en antena. Per expressar tot això es fa servir un codi abreujat on podem trobar aquests elements:

PP = Primer Pla

2P = Segon Pla

Fade-In = F-In: aparició gradual d'un so fins a situar-se en PP

Fade-Out = F-Out: Un so que està sonant en PP desapareix gradualment fins a deixar de ser percebut.

Resol = RS: Desaparició de so, però no de forma gradual sinó de cop.

Fosa Encadenada = F/E: Mentre un so desapareix en F-Out s'inicia un altre en F-In. Hi ha un moment en què es barregen ambdós sons.

Fosa = F: Al moment en què està a punt de desaparèixer un so hi ha un breu silenci i emergeix un nou so.

Encadenat = E: Desapareix en RS un so i apareix de seguida un altre so a la mateixa intensitat en què estava sonant el so desaparegut.

Tipus de programes

Programa radiofònic

És una emissió que té un temps limitat, amb uns continguts -informatius, culturals, d'entreteniment...-, presentadors i recursos, que l'identifiquen, com pot ser una sintonia d'entrada o sortida, que són equivalents a les músiques i els títols de presentació i final d'un programa de televisió. Només que a la careta, sí que hi ha una locució, i a la sintonia, només música.

Tipus de programa

Si atenem els continguts, podríem classificar els programes en: informatius, culturals, divulgatius, esportius, dramàtics, magazins, educatius, musicals...

Vegem-ne els principals formats de programes.

Butlletí informatiu. És un espai informatiu que s'emet cada hora, generalment, coincidint amb les hores en punt. Acostuma a tenir una durada entre 3 i 8 minuts. I s'hi recullen les principals notícies i actualitzacions que s'han produït recentment. Equivaldria a un resum d'un gran informatiu.

Diari parlat. És un gran espai informatiu, amb una durada d'entre 60 i 90 minuts. Inclou notícies, entrevistes, reportatges, cròniques... fins i tot, debats o tertúlies. Tot plegat agrupat en seccions.

Transmissions esportives. Es tracta de transmetre i comentar un esdeveniment esportiu. Generalment, es fa a través d'uns periodistes que es troben al lloc dels fets: un camp de futbol, ​​una pista de bàsquet... i altres locutors que parlen des de l'estudi a l'emissora. Els cap de setmana, sobretot amb la lliga de futbol s'ha originat un format que agrupa diverses transmissions esportives alhora. A la televisió ha copiat el format a la perfecció La Sexta, amb l'espai Minut i resultat. Carrusel deportivo de la cadena SER. O també la Transmissió d'en Torquemada a Catalunya Ràdio.

Magazine. Nascut inicialment com un programa d'entreteniment, amb seccions i continguts variats, el format del magazine s'ha adaptat fins i tot a programes especialitzats. El que defineix el magazine és el presentador, que fa de fil conductor a través de diversos continguts, i les seccions, sempre emeses a la mateixa hora, el mateix dia de la setmana. Al magazine hi cap gairebé tot, tertúlies, entrevistes, reportatges, concursos... però sempre amb un horari determinat per endavant i amb uns col·laboradors fixos per a cada secció. Acostumen a ser programes de llarga durada, 2 o 3 hores, amb continguts que varien cada dia de la setmana, etc. Per exemple La ventana de la Cadena SER o El replà de IB3 Ràdio.

Culturals o espectacles. Igual que els divulgatius, els programes culturals s'han convertit també en petits magazins, on secció a secció, es recullen les novetats de la cartellera cinematogràfica, es repassen alguns discos que han sortit al mercat, s'entrevista algun actor o actriu, cantant. o es presenta una novetat literària. Per exemple Ciutat Maragda de Catalunya Ràdio.

Educatius. Ràdio Nacional d'Espanya ofereix part dels continguts de la UNED, a través de petites emissions monogràfiques: amb horaris especials segons la temàtica: Revista de Ingeniería, El mundo del derecho...

Dramàtics. Són espais que intenten recrear una obra de ficció, a través de narradors i personatges, interpretats generalment per actors. Aquests espais, com hem vist, van tenir una gran difusió a les dècades 40, 50 i 60. Actualment ha tengut molt d'èxit el programa Crims de Catalunya Ràdio, premi Ondas al millor programa 2021, dirigit per Carles Porta. Un programa que amb un to seriós però amb detalls dramàtics repassa crims reals dels darrers temps.

Programes de participació. Fàcils i econòmics, només cal obrir un compte de correu, o una pàgina en una xarxa social, o bé una línia de telèfon, perquè siguin l'audiència l'encarregada de comentar un tema o proposar algunes preguntes, que altres oients hauran de resoldre. Tenen una bona tirada en horari de matinada. La nit dels ignorants de Catalunya Ràdio o Hablar por hablar de la Cadena SER.

Musicals. Es tracta d'espais on un locutor, generalment amb un cert prestigi, presenta discos, o enregistraments d'un determinat estil. Hi ha programes de pop, jazz, rock, música clàssica… Como lo oyes de Radio 3 en seria un exemple o Òrbita 3 amb Tito Fuster a IB3 Ràdio.

No hem de confondre amb una radiofórmula. En aquest darrer cas no parlaríem de programa, sinó d'un temps indeterminat en què diversos discjòqueis posen una fórmula de discos sense estil determinat.