4.3 El reportatge radiofònic

Objectiu

El seu objectiu és informar des de la interpretació i contextualització d'un fet que no té per què estar d'actualitat. Se serveix de l'originalitat i un muntatge pensat per despertar l'interès de l'audiència sobre un fet que ja coneix.

Elements clau

En un bon reportatge ha de tenir present els següents punts:

• La intenció informativa, especialment quant a la profunditat (ús adequat dels testimonis), el respecte per la investigació i les fonts.

• Locució.

• La cura estètica, sobretot si n'hi ha treball de muntatge, especialment al maneig de les transicions.

• Una posada en escena creativa i original, amb una gran llibertat estructural i expressiva.

• Donar un punt de vista "humà" al que es conti per connectar amb l'audiència.

Estructura

Tot i la seva llibertat creativa, a la majoria de reportatges trobem:

1. Introducció o obertura. Busca reclamar l'atenció de l'audiència, es pot crear intriga. Ha de ser breu, clara i comptar amb l'essència temàtica del reportatge.

2. Desenvolupament. El cos del reportatge conté la major part de la informació. S'ha de prestar molta atenció a les fonts i testimonis. És fonamental manejar el ritme narratiu.

3. Tancament. No s'hi afegeixen dades noves, sinó una mena de conclusió. S'ha de cuidar, ja que és l'última cosa que escolta l'audiència.

Tipus de reportatges

Principalment podem classificar-los en:

• Depenent de la tècnica de realització (en directe o en diferit), de la profunditat amb què es tracti la informació, el lloc d'emissió (des del carrer o a l'estudi) i segons el contingut que tracti, podem trobar diferents tipus de reportatges.

• Per les possibilitats d'aplicació a l'aula, es destaquen els següents tipus de reportatge:

  1. Documental: tracta de donar profunditat a un determinat tema. Requereix documentar-se amb diferents fonts i comptar amb diferents testimonis que donen una gran riquesa informativa (punts de vista, opinions, contrastos,…)

  2. De recerca: se segueix un procés similar a la investigació científica. Partim de la formulació d'hipòtesis, es busquen testimonis i fonts que les provin o contradiguin, per poder oferir una conclusió. L'audiència en treurà així una visió àmplia i detallada sobre el tema investigat. És important mantenir el ritme narratiu i no perdre l'atenció del públic que ens segueix.

  3. Sobre fets, què explica, quan “ha succeït alguna cosa”.

  4. Sobre accions, què conta, quan “algú ha fet alguna cosa”.

  5. Sobre declaracions, qui conta, quan “algú ha dit alguna cosa”.

Darrers consells per fer un bon reportatge radiofònic

1️⃣ Cerca la idea. Qualsevol tema és susceptible de convertir-se en reportatge. Pensa en l'interès humà que pot tenir, les possibilitats creatives i expressives…

2️⃣ Defineix l'enfocament. Què vols aconseguir i com ho faràs? Humanitza la teva narració per apropar-la a l'audiència. Recorda que un mateix tema tractat des d'un enfocament diferent es converteix en una peça totalment nova.

3️⃣ Documenta't a fons. Com a la realització de qualsevol peça periodística, investiga a consciència els fets: fonts, entrevistes, enquestes… També has d'invertir esforços en la producció sonora que s'utilitzarà per enriquir el reportatge (música, sons...).

4️⃣ Selecciona i elabora. Analitza amb compte el teu material, estableix un fil conductor per a la teva història i crea un guió amb l'estructura.

5️⃣ Redacta el teu reportatge final cuidant les particularitats que defineixen aquest gènere: llenguatge, estil, to i estructura.

Aquí tens un exemple de guió d'un reportatge radiofònic:

Exemple de guió El reportatge