El món canvia; l’educació també ha de canviar. Cada època planteja reptes que no es poden afrontar només amb les respostes i maneres de fer a les quals estem acostumats. Els paràmetres educatius del segle XX s’establiren sobre una visió del món industrial, local, homogènia i analògica. Actualment, vivim en el que hem anomenat la societat del coneixement i que es caracteritza per ser global i connectada, multicultural i digital. Davant aquest nou escenari, el pare general Arturo Sosa SJ, en el congrés internacional de delegats d’educació de la Companyia de Jesús (2017), posava l’accent en una educació que ens obre a la comprensió del món en el qual vivim i ressaltava els desafiaments que suposa educar dones i homes per als altres i amb els altres mirant cap al futur: innovació pedagògica, justícia social, dimensió ecològica, espiritualitat ignasiana i ciutadania global. Només des d’una xarxa global i intercultural serem capaços de respondre a la complexitat d’aquesta missió educativa basada en el propòsit universal de reconciliació i de justícia. El nostre objectiu com a educadors és la formació de dones i homes competents, conscients i compromesos amb la compassió. Aquestes quatre característiques defineixen la qualitat educativa de les escoles jesuïtes i el vertader sentit de l’excel·lència humana i acadèmica.
Quin coneixement s’adquireix i per què, on, quan i com s’utilitza són preguntes fonamentals per al desenvolupament tant dels individus com de les societats. Si bé els quatre pilars de l’aprenentatge -saber, fer, ser i viure junts- encara són rellevants, resulta imprescindible repensar el nou propòsit i l’organització de l’aprenentatge per tal de transformar profundament l’escola del segle XX i posar fi a la bretxa existent entre l’èxit acadèmic i el fracàs vital.
Redefinir l’escola que volem ser esdevé fonamental per romandre fidels a la missió educativa de la Companyia de Jesús. La tradició jesuïta ens convida a no fer-ho sols. Som cridats a obrir-nos al món i a aprendre amb els altres. Ens cal reconèixer la gran diversitat de realitats educatives alhora que reafirmem un mode de procedir propi i un nucli de valors universals compartits, juntament amb els valors característics de l’espiritualitat ignasiana. Aquesta redefinició de l’escola es duu a terme mitjançant un procés participatiu amb la mirada col·lectiva d’institucions educatives, alumnes, famílies i educadors: l’any 2000 es crea la Fundació Jesuïtes Educació per sumar el coneixement i l’esforç de les 8 escoles jesuïtes de Catalunya; l’any 2005, amb el Congrés de Pedagogia, s’inicia un procés de reflexió pedagògica que culminarà, el 2012, amb el marc estratègic de l’Horitzó 2020. Aquest projecte d’innovació per a la millora cerca la profunditat i situa l’alumne en el centre del procés d’aprenentatge posant el focus en el seu desenvolupament integral perquè esdevingui capaç de conduir la pròpia vida des de la llibertat i amb sentit. La rellevància de la tasca de l’educador en el nou Model Educatiu de Jesuïtes Educació resulta evident davant del repte d’acompanyar el creixement global de la persona perquè esdevingui la millor versió de sí mateixa. El que entenem com a magis, és a dir, possibilitar el ple desenvolupament de cada individu a partir de les seves potencialitats i interessos, requereix el compromís de tota la comunitat educativa per tal de poder oferir als nostres alumnes un acompanyament personal, acadèmic, espiritual i pastoral de qualitat.
A dia d’avui, l’evolució del Model Educatiu de Jesuïtes Educació s’explica a partir de la integració de vuit dimensions pedagògiques des de les quals s’articula el desplegament de l’Horitzó+:
alumnes, famílies, educadors, currículum, metodologies, avaluació, organització i espais.
L’orientació de cadascuna d’aquestes dimensions determina el caràcter ignasià de la nostra praxis i possibilita el desenvolupament del projecte vital i vocacional dels nostres alumnes, des de tots els àmbits de l’acció educativa. Les orientacions de cadascuna de les vuit dimensions és el que anomenem els essencials.
PER QUÈ PROJECTES?
El model educatiu de la nostra escola té com a propòsit acompanyar als infants i joves per ajudar-los a créixer en totes les seves dimensions (emocional, espiritual, intel·lectual...) per tal que puguin conduir la seva vida, en el context de la societat actual, essent persones conscients, compassives, compromeses i competents.
Per tal de poder assolir amb el màxim de grau d’eficiència en aquest propòsit, cal promoure una sèrie d’estratègies, una manera de fer i de ser com escola, que acosti al màxim als alumnes a aquest objectiu. Estratègies que facilitin la personalització dels aprenentatges ( que no la individualitat) per tal de donar resposta a les diferents necessitats i possibilitats del nostre alumnat.
Per tant, elements com la docència compartida a l’aula, els voluntariats, el tipus d’espais, i com no, els projectes no deixen de ser aquestes estratègies que en si mateixes no són l’objectiu, si no que són eines que faciliten assolir el nostre propòsit.