Espècies de flora invasores del medi fluvial
Els cursos fluvials tenen dues característiques bàsiques:
. Una vegetació associada: el bosc de ribera.
. Un curs d'aigua que permet la dispersió d'espècies i llavors al llarg de tot el seu recorregut.
El bosc de ribera o ripari, està format per espècies de gran interès ecològic i per aquesta raó diversos hàbitats formen part de la Xarxa Natura 2000: vernedes, alberedes, freixenedes,...
Val a dir que les ribes del riu són ambients fèrtils, amb sòls enriquits pels al·luvions i amb la presència d’aigua en el subsòl, qüestions que permeten el creixement ràpid de les plantes autòctones però també d’algunes espècies invasores que hi puguin arribar. A més, el riu, funciona com un corredor biològic: permet que les espècies forasteres es dispersin amb molta facilitat.
Per evitar l'arribada i expansió de plantes exòtiques; es fan tres recomanacions:
1. Descartar la plantació d’espècies invasores, per exemple: la robínia (Robinia pseudoacacia), el negundo (Acer negundo), la buddleia (Buddleja davidii) i l’ailant (Ailanthus altissima) –vegeu imatges- les quals comporten problemes ecològics, essent el més conegut l'ocupació del medi o substrat fet que provoca la reducció de l'extensió d’hàbitats o comunitats d'interès i també entren en competència amb espècies de la flora amenaçada.
Robínia (Robinia pseudoacacia).
Budlèia (Buddleja davidii).
Negundo (Acer negundo).
L’ailant (Ailanthus altissima).
2. En el cas que existeixin, gestionar correctament llur residus.
3. Promoure la seva substitució per plantes autòctones.
Tanmateix, altres espècies estan també implantades i fóra bo evitar-ne la seva expansió. Per exemple: troana (Ligustrum lucidum), vinya verge (Parthenocissus quinquefolia), canya (Arundo donax) i ludvigia (Ludvigia grandiflora).
