Diapositives
1a part. LA TORDERA DE DALT A BAIX
Aquest joc el formen 20 diapositives que donen una visió global de la Tordera. És adient tant per a primària com per a secundària.
PANORÀMIQUES
1. CURS ALT. Panoràmica del massís del Montseny.
La Tordera neix al Montseny, al peu de Les Agudes i del Matagalls, en els vessants de Sant Marçal, a uns 1600 metres d'alçada. Aigües avall va recollint les aigües de les rieres que baixen de La Calma i dels torrents del vessant oriental amb la riera de Pertegàs, de Gualba i més enllà, la d'Arbúcies.
2. CURS ALT. Panoràmica de la muntanya del Montnegre.
És la muntanya més alta del Maresme, amb uns 750 metres d'alçada. Un cop el riu ha baixat del Montseny i del Corredor i es troba ja a la plana, comença a recollir les aigües que baixen del Montnegre en forma de rieres i torrents.
3. CURS MIG-BAIX. Panoràmica de la plana de la Tordera. Camps i fàbriques en el terme de Palafolls.
Aquesta plana eluvial s'estén entre el massís del Montnegre al sud, els turons de Maçanet de la Selva i el Puig de Cadiretes al nord.
És una plana formada per eluvions que el riu ha anat arrossegant riu avall fins a sedimentar-los en el curs baix del riu. És una zona fèrtil, amb abundant aigua per a reg, consum humà i zones humides de gran interès ecològic.
4. CURS BAIX I DELTA. Panoràmica del delta de la Tordera. Vista des del castell de Blanes
La Tordera arriba al mar per una obertura, la vall de la Tordera, que no deixa de ser una cicatriu a la serralada costanera (entre les muntanyes del Montnegre i la Serra de Cadiretes) i que constitueix una veritable divisió entre la costa del Maresme i la Costa Brava.
En la desembocadura del riu es forma un petit delta, entre Blanes, Malgrat de Mar i Tordera.
EL RIU AL CURS ALT
5. Un torrent d'aigües netes al Montseny.
Tot i néixer a la vall de Sant Marçal, la Tordera es va nodrint amb les aigües que li arriben de torrents i rieres.
Mentre el riu va baixant pel Montseny, es troba amb pendents més o menys forts, la llera és estreta i força rocosa. Les aigües són ràpides, netes i oxigenades, aigües fresques que es troben ombrejades per un dens bosc de ribera format per verns i altres arbres caducifolis. El paisatge a l'hivern ofereix un aspecte despullat i obert, ben diferent de l'ombrívol estiu. Én aquest tram predomina l'erosió, tot i que també s'hi dóna transport i sedimentació.
6. Salamandra
En aquest tram hi viuen organismes que necessiten molt l'oxigen i també necessiten estar ben adaptats al moviment de l'aigua, animals com ara les larves de salamandra.
Amfibi bastant fàcil de trobar prop de l'aigua, sobretot en dies plujosos en els quals surt a buscar cucs de terra i d'altres petits animalons. El contrast del seu color ens avisa que s'ha d'anar en compte amb aquest animal, ja que pot ser perillós. De fet, no té verí però si que té un líquid que li recobreix la pell i que ens pot irritar la boca i els ulls. A la salamandra, aquest moc li pot salvar la vida ja que la defensa dels depredadors. És prudent rentar-se les mans després d'haver-ne tocat una.
EL RIU AL CURS MIG
7. Fogars de la Selva
El cabal d'aigua va creixent considerablement a mesura que el riu avança en el curs mig ja que recull l'aigua de moltes rieres que baixen del Montseny i del Montnegre i del Corredor. El pendent és més suau, la llera s'eixampla força i està formada per sorres, graves i còdols. L'aigua hi circula més lentament i amb un alt grau de contaminació. El bosc de ribera ha estat molt fet malbé, i a molts trams ni existeix. En canvi, trobem molts trams amb canya, una planta introduïda antigament als marges del riu. En el curs mig es dóna un equilibri entre situacions on predomina l'erosió i d'altres en què predomina la sedimentació.
8. Oriol mascle
Un dels ocells més vistosos dels que es podem observar al llarg de la Tordera. El mascle té un espectacular color groc. Les femelles són d'un discret color verdós. El cant, en primer terme, i el color, en segona instància, són els atributs masculins de seducció sexual. És un ocell molt tímid que viu a les capçades dels arbres caducifolis. Als arbres de ribera de la Tordera hi troba un bon lloc per criar a l'estiu.
EL RIU AL CURS BAIX
9. Els estanys al curs baix. Estany del Gorg del Molí de Palafolls.
Al curs baix el pendent és encara més suau i la llera del riu es torna molt ampla, formada per molta sorra fina, argiles i llims. Si en els curs mig el bosc de ribera ha estat fet malbé en molts trams, en el curs baix encara ho ha estat més i encara trobem més canyers. Però és en aquest tram on encara es conserven algunes zones humides, abundants en altres èpoques i avui dia desaparegudes en un 90% degut a l'acció transformadora de l'home.
El pendent suau del curs baix ajuda a què, en èpoques de pluges continuades en què el nivell freàtic de l'aqüífer es troba molt amunt, l'aigua sobreeïxi i quedi estancada en una espècie de bassa. Són indrets humits on la vegetació i els animals aquàtics hi troben recer.
10. Tritó verd
Aquest animal es refugia en llocs frescos i humits, sota troncs i pedres. Però per reproduir-se, busca cursos d'aigua amb poc corrent i basses. És important que l'aigua estigui neta i poc contaminada.
El mascle es distingeix molt bé de la femella per la seva cresta dorsal. La femella i els joves presenten una línia taronja que els recorre l'esquena.
11. Fulles de freixe de fulla petita
La disponibilitat d'aigua fa que els arbres de ribera tinguin una creixement ràpid, afavorit per llurs fulles amples i poc endurides. El freixe de fulla petita no sol fer més de 10 metres d'alçada. Les fulles són compostes per 5 a 9 folíols lanceolats i dentats. Viu ben a prop de l'aigua, i si pot tenir les arrels ben xopes, millor que millor.
12. Canyissars
Allà on la inundació és gairebé permanent, l'aigua quieta, la temperatura relativament alta i la disponibilitat de nutrients molt elevada, es desenvolupen comunitats vegetals atapeïdes i amb una productivitat extraordinària. Hi viuen el canyís, la boga, la serrana, el jonc o la canya. Ofereixen un hàbitat excel.lent per a molts animals, tant invertebrats com vertebrats. Representen el refugi per als ànecs i altres ocells aquàtics.
13. Escarabat d'aigua
Els invertebrats que viuen a les aigües netes, sovint estancades, del curs baix, són poc exigents amb l'oxigen. Moltes espècies disposen de mecanismes que els permeten acumular i respirar l'aire atmosfèric captat prèviament a la superfície. És el cas dels escarabats d'aigua.
14. Libèl·lula
Les libèl·lules són insectes voladors que necessiten de l'aigua per desenvolupar tot el seu cicle. Dels ous, que han estat dipositats a l'aigua, en sortiran unes criatures, les larves de libèl.lula, que aniran creixent a mesura que s'alimentin de capgrossos i de petits animalons que trobin dins l'aigua. Un cop assolida la mida idònia, sortiran de l'aigua, i gràcies a la metamorfosi es convertiran en unes precioses libèl·lules.
15. Pollet de polla d'aigua
Els ocells aquàtics comparteixen unes adaptacions que els permeten moure's, alimentar-se i desenvolupar-se amb èxit en aquest medi. Les anàtides i les polles d'aigua, sempre en remull, tenen el plomatge hidròfug (que repel·leix l'aigua) i les potes adaptades a la natació, amb els peus palmats.
Els pollets són nidífugs, és a dir, neixen plomats i al cap de poc neden molt destrament. Això estalvia el risc d'ofegament a les aus que neixen i creixen en terrenys inundats.
16. Esplugabous
Les potes i el coll llarg d'aquest ocell, li permeten cercar menjar entre el fang, sense importunar-li gens els pams d'aigua que cobreixen el seu menjador. És molt freqüent, en grups, a la llera del riu i als camps propers -sovint seguint els tractors quan llauren o bé al damunt del bestiar- on busca petits invertebrats.
17. Molí d'en Puigvert, a Palafolls
El riu ha estat des d'antic una constant viva per a la gent de la zona. De vegades la gent se n'ha pogut beneficiar i de vegades ha hagut de patir la força del riu. Se sap que almenys des del segle XIX hom ha aprofitat les seves aigües per moldre el cereal. A la masia d'en Puigvert, a Palafolls, encara es conserva l'antic molí.
Les aigües també s'han utilitzat per produir electricitat, per regar els conreus, per a ús domèstic i per a ús industrial. També s'ha obtingut del riu sorres i graves per a la construcció. La fusta dels arbres de ribera ha servit com a combustible, per a la construcció, per a la torneria...
18. La Tordera pocs metres abans de la desembocadura.
Prop de la desembocadura, el riu ha eixamplat molt la llera, que està formada per sorres i algun còdol de mida petita. Bona part de l'any, sobretot en èpoques de poca pluja, aquest tram de riu baixa sec, ja que l'aigua s'ha infiltrat aigües amunt. No tornarem a veure l'aigua fins ben bé a la desembocadura, on torna a sobreeixir uns centenars de metres abans de trobar-se amb el mar.
19. Canyes preparades per asprar mongetes en un camp del delta.
Les inundacions de la plana han aportat la fertilitat que fa ric el delta. Però la gent ha hagut de conviure i defensar-se de les torderades. A finals d'estiu, abans de l'arribada de les pluges de tardor, hom reforçava les motes per defensar les terres adjacents. Les motes són les elevacions dels marges del riu formades pels sediments i subjectades per les arrels d'arbres i matolls i els rizomes de les canyes. Des de la segona meitat del segle XIX es plantaren de forma massiva canyes en els marges del riu, que havien quedat desprotegits al tallar els arbres de ribera per aprofitar la seva fusta. Les canyes serviren molt per a la construcció; i serveixen encara per a asprar mongeteres i tomaqueres.
LA DESEMBOCADURA
20. La barra de sorra de la desembocadura.
Quan el cabal del riu és incapaç de vèncer la força del mar, la sorra aportada per aquest amb la dinàmica litoral obstrueix la sortida del riu i provoca la formació d'una llacuna interior, continguda per una barra de sorra només trencada parcialment per un riu mandrós i meandrifome, com vergonyós d'abocar-se a l'aigua salada. Amb les torderades, les aigües impetuoses del riu trenquen violentament la barra i desemboquen de dret al mar.
2a part. CONFLICTES DE LA TORDERA
Aquesta segona part la formen 8 diapositives que donem una visió sobre la problemàtica actual que pateix el riu. És més adient per a secundària (sobretot per a segon cicle), però la seva utilització a primària i al primer cicle de secundària dependrà del criteri de l'educador.
CONFLICTES
21. EXTRACCIÓ EXCESSIVA D'AIGUA DELS AQÜÍFERS. L'ampolla d'aigua mineral. És la causa original del problemes de la Tordera: les extraccions excessives dutes a terme per les envasadores i per al consum domèstic, industrial i, en part, agrícola, deixen el riu sense aigua i els seus aqüífers sota mínims. Aleshores s'agreugen els efectes deguts a la resta de pertorbacions.
22. LA CONTAMINACIÓ. Sortida al riu de la depuradora de Sant Celoni.
La contaminació ha estat, i és encara, un dels problemes greus que ha patit el riu. Avui dia els dos aqüífers que té la Tordera al seu tram inferior, el superficial i el profund, tenen nivells alts de contaminació d'origen industrial i agrícola. És molt difícil i costós netejar un aqüífer contaminat.
23. LA CONTAMINACIÓ. Fàbriques a prop de la llera del riu a Palafolls.
La contaminació ha estat, i ho és encara, un dels poblemes greus que ha patit el riu. Avui dia trobem els dos aqüífers que té la Tordera, el superficial i el profund, contaminats amb productes provinent de fàbriques i de camps de conreus. És molt difícil i costòs depurar un aqüífer contaminat.
24. EXTRACCIÓ D'ÀRIDS. Extracció d'àrids a la llera del riu.
La indústria de la construcció necessita sorres i graves. Moltes d'aquestes sorres han sortit de la llera del riu, una pràctica avui dia no autoritzada. Si s'extreu material del riu, el gruix de sorres i graves va disminuint, i amb ell la funció de filtre de contaminants que té el riu (menys sorres, menys filtre, més contaminants). També disminueix la quantitat d'aigua que queda retinguda en les sorres de la llera i que acabarà formant part de l'aqüífer.
25. SALINITZACIÓ DE L'AQÜÍFER. La Tordera en el curs baix.
La sobreexplotació fa baixar el nivell de l'aqüífer i minva la pressió que exerceix sobre l'aigua del mar. Aquesta entra terra endins i salinitza els pous del delta. Aquests pous han regat des de molt antic els conreus i han proporcionat aigua potable a la població. Avui dia, molts d'aquests pous, sobretot els que estan a pocs centenars de metres de la desembocadura, estan completament salinitzats. Aquest efecte s'agreuja quan disminueix la recàrrega de l'aqüífer en èpoques d'estiatge.
26. IMPERMEABILITAT DEL SÒL. Hivernacles a Palafolls.
La planta ornamental s'ha convertit en els últims decennis en una forma de vida al Maresme; molts pagesos han pogut continuar amb la feina dels seus avis gràcies al conreu de clavells i roses. I no nomès les ornamentals, sinó que enciams, pebrots i maduixots creixen ben calents sota una capa de plàstic. Però aquesta pràctica també té el seu cost ambiental. Tapar part del territori amb una capa de plàstic impermeabilitza el sòl i redueix la quantitat d'aigua que s'infiltra cap a l'aqüífer. També augmenta l'escorrentia de l'aigua, el que fa que s'agreugin els efectes dels aiguats i augmenti el risc de revingudes fortes del riu.
En el cas de la conca de la Tordera la superfície impermeabilitzada pel plàstic és baixa comparada amb la plana litoral a on localment constitueix una greu problemàtica.
27. DESAPARICIÓ DE LES ZONES HUMIDES. Càmpings al delta.
El curs baix i la desembocadura de la Tordera havia estat fa temps un indret ric en zones humides i aiguamolls. Avui dia n'ha desaparegut el 90%. L'home va anar assecant aquestes zones humides per a convertir-les en zones de conreus. Els últims 50 anys s'han substituït grans zones de conreus per càmpings i zones hoteleres. El barri de la Plantera a Blanes n'és un bon exemple.
28. DESAPARICIÓ DE LES PLATGES. Espigó del port de d'Arenys de Mar.
Blanes, Arenys de Mar, Llavaneres, Mataró, Vilassar de Mar, Premià de Mar, El Masnou... tenen espigons en els ports. Aquests braços formats per blocs de granit impedeixen la normal circulació del sediment que la Tordera ha abocat al mar en la desembocadura. En condicions normals, aquest sediment aniria recorrent la costa en direcció sud, dins el mar i a pocs metres de la costa, i s'aniria dipositant en cadascuna de les platges que trobaria en el seu camí. Però si hi ha espigons, la sorra s'acumula a la banda de llevant de l'espigó quedant sense sorra la banda de garbí. Aquest fet s'agreuja durant els temporals d'hivern, quan l'onatge s'emporta la sorra de la platja, i el riu no pot regenerar de forma natural les platges a ponent dels espigons.
29. REGENERACIÓ DE PLATGES. Regeneració de la platja a Premià de Mar.
A la façana litoral del Maresme el turisme és una activitat important. Tenir la sorra de la platja en bones condicions és una prioritat de cara a l'estiu. Quan els temporals d'hivern fan disminuir la sorra de les platges i els espigons dels ports impedeixen la natural regeneració, de vegades hom opta per regenerar-les artificialment. La sorra que tornarà a omplir les platges s'extreu, aleshores, del fons del mar, a uns quants centenars de metres de la costa. Aquest fet suposa un gran cost econòmic, que paguem tots els contribuents, i a més, un gran cost ambiental, ja que afecta la vegetació i la fauna del fons marí.
VISIÓ GLOBAL DEL RIU
30. Panoràmica de la Tordera a Santa Margarida.
La salut de la Tordera exigeix el control del creixement urbanístic a la seva conca i també el de la proliferació industrial, massa sovint a la seva pròpia llera. També cal limitar els consums excessius d'aigua i les extraccions que duen a terme les envasadores. Cal regenerar les zones humides i les riberes, particularment al curs mig i baix. La Tordera és un riu viu amb tots els ets i els uts; amb unes funcions ambientals, econòmiques i socials importantíssimes. És el referent per a totes les persones que viuen a les seves ribes. I ho ha de seguir sent encara més. I millor.