Quan em van explicar el treball que havia de fer i el procès que havia de seguir, se'm va acudir una idea. Però no podia posar-la en pràctica, ja que el mateix procediment que vaig fer per arribar a la idea, formava part del treball.
Vaig decidir que, cada vegada que pensès alguna cosa sobre les cadires, ho escriuria a la llibreta de rastres. Escrivint tots aquests pensaments i preguntes, vaig aconseguir l'argument (que era el primer pas del procès).
Algunes de les preguntes que em vaig fer van ser: Quines són les cadires en les que la gent passa més temps asseguda? Com seria un dinar familiar sense cadires? Qui dissenya les cadires? Qui va tenir la idea de crear la primera cadira? Va ser una persona en concret o ha estat una idea que ha anat evolucionant amb el temps? Què deuen pensar els alumnes d'altres llocs del món quan estan a la seva cadira? Què dirien les cadires si poguèssin parlar? Les cadires tenen sentiments? Poden sentir el dolor?
A partir d'aquestes preguntes vaig començar a idees; com empapelar la cadira amb les diferents targetes que s'utilitzen per arribar a elles (metro, avió, sales d'espera, casinos, etc). També vaig pensar en relacionar la cadira amb l'estiu, ja que la majoria d'alumnes esperem la seva arribada des de les nostres cadires. Més endevant vaig pensar en mimetitzar-la, per demostrar que no valorem la funció que fan, que és com si no les veièssim. Després se'm va acudir la idea d'atravessar-la amb un arbre pel seient; que més endevant va ser la idea que vaig evolucionar fins arribar al meu resultat final.
La figura retòrica en la que em vaig basar va ser en la paradoxa, ja que encara que sigui cert que representa un viatge a la natura, és contradictori, perquè a la natura no hi ha línies de metro.
(Paradoxa: Expressió d’un enunciat cert, però que conté dos conceptes antagònics que generen un efecte contradictori, absurd o inversemblant).
Després vaig anar pensant idees per aconseguir fer passar la planta a travès del seient de la meva cadira, i això vaig fer. Aquest era el pas de manufactura.
Com que una de les coses que volia representar era un viatge a la natura, vaig decidir que els fruits de la planta serien targetes de metro.
Finalment, només em faltava pensar un títol.
La meva primera idea va ser: "Retornant a la natura allò que és seu" perquè la cadira és de de fusta i les targetes de paper, dos materials extrets dels arbres.
Però el títol amb el que em vaig quedar va ser: "Pròxima estació: natura" ja que explicava millor el que jo volia representar.