1.1·INTRODUCCIÓ: LA BIBLIOTECA I EL SEU ESPAI
La biblioteca universal (www.bibiolteca.org.ar), fenòmens com la wikipedia (www.wikipedia.org) o la biblio.tk (que inspira aquest projecte) han canviat la visió que es tenia fins el segle passat del que havia de ser una biblioteca: un contenidor del coneixement, un magatzem ple de llibres que configuraven la riquesa de la col·lecció. Avui, des de qualsevol biblioteca es pot accedir al coneixement mitjançant internet.
Si bé això no és un substitut del llibre (ni molt menys) sí que aquesta nova eina de recerca ha canviat la manera d'entendre una biblioteca. Ara la recerca d'informació no només ajuda al coneixement, sinó que a través de les aportacions voluntàries a la xarxa, també es contribueix en la seva construcció.
Les experiències d'edificis allunyats entre si que comparteixen la mateixa biblioteca o sistemes d'intercanvi de llibres com el bookcrossing són una realitat gràcies a la gestió informàtica i telemàtica dels llibres.
En aquests moments podem obtenir informació sobre el contingut d'un llibre, llegir els comentaris d'altres persones que se l'han llegit i fins i tot podem enviar un correu electrònic al seu autor, sense haver tocat el llibre. I tot això des de qualsevol terminal connectada a internet, que ens dóna tota la informació i ens localitza la situació física del llibre si ens interessa llegir-lo.
Per tant la biblioteca ara pot ser un espai indefinit, on un sistema informàtic gestiona la situació del llibre, i l'usuari el pot anar a trobar o demanar que el portin a l'espai de lectura i d'estudi.
1.2· L'ESCOLA BIBLIOTECA
Si realment podem trencar la barrera de l'habitació contenidor, podem fer arribar els llibres a les aules i fer-les formar part de la biblioteca. Apropar els llibres als alumnes, donar classe al costat dels llibres, tenir-los a mà, pot ser un gran estímul per a la seva utilització.
La responsabilitat de l'alumnat formaria part de la gestió de la biblioteca. Amb els terminals de l'aula o de qualsevol ordinador connectat, podrien consultar la base de dades per trobar aquells llibres més interessants per a poder realitzar el treball a l'aula. Només fent la demanda necessària el bibliotecari aniria a cercar el llibre a l'aula que es troba i el portaria al lloc on es trobés l'alumne.
El sistema sabria on es troben els llibres en cada moment. I les aules serien el receptacle que utilitzarien aquests llibres itinerants. La quantitat de llibres gestionats aniria molt més enllà dels actuals atles i diccionaris que ens trobem a les aules, i per tant la quantitat d'informació que podrien consultar els nostres alumnes augmentaria la qualitat dels treballs realitzats, ajudant i afavorint a una didàctiques pedagògiques més riques.
1.3·FUNCIONS DE LA BIBLIOTECA
La biblioteca és part integrant del procés educatiu. I per tant tota la comunitat educativa ha de vetllar pel seu bon estat i pel seu us. Cal que tothom sigui responsable i senti que la utilització del llibre és un valor comunitari.
Aquestes funcions són els fonaments del servei de la biblioteca escolar:
A)Donar suport i facilitar la consecució dels objectius del projecte educatiu del centre i dels seus programes pedagògics.
B)Crear i fomentar en la comunitat educativa l’hàbit i el gust de llegir, d'aprendre i d’utilitzar els llibres i les biblioteques al llarg de tota la seva vida.
C)Oferir oportunitats de crear i utilitzar la informació per adquirir i comprendre coneixements, desenvolupant la imaginació i entretenint-se.
D)Ensenyar a l’alumnat les habilitats per avaluar i utilitzar la informació en qualsevol suport i format, tot fomentant la utilització de la xarxa per rebre i donar informació del coneixement adquirit.
E)Proporcionar accés als recursos que permetin a l’alumnat conèixer idees, experiències i opinions diverses.
F)Organitzar activitats que afavoreixin la presa de consciència i la sensibilització cultural i social, així com també donar els recursos i serveis necessaris per afavorir la lectura a tota la comunitat educativa.
1.4·UN ESPAI D'ACCÉS
La nostra societat ha deixat de ser una societat uniforme i cada cop més és una societat pluricultural i complexa. L´alumnat de les nostres aules es caracteritza per la gran diversitat d’orígens i que sovint parla llengües d'arreu del món. La biblioteca, en ser un espai públic i gratuït, és un centre polaritzador d’aquesta varietat cultural, que veu en la multiplicitat d’ofertes —especialment amb els nous canvis tecnològics i particularment amb la incorporació d’Internet— un espai per poder cercar i trobar tots aquells aspectes que pertanyen al seu espai més privat i a la vegada, a través de la xarxa, poder compartir les seves troballes amb els demés.
Quin és el paper que ha d’exercir la biblioteca davant d’aquesta nova situació? Recordem el Manifest de la UNESCO de l’any 1994, que defineix la biblioteca com una institució democràtica que garanteix la igualtat d'accés a la cultura i al coneixement per a tothom, sense tenir en compte l’edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social. Aquesta definició s'assembla molt a la del dret que tenen tots els nostres joves d'accés a l'educació pública, gratuïta i de qualitat.
1.5·LA GESTIÓ CORRESPONSABLE
La nova biblioteca ens aporta solucions als problemes actuals. La dificultat de trobar un bibliotecari que obri totes les hores lectives. Amb el nou sistema els llibres ja són a l'aula i el bibliotecari només cal que treballi un parell d'hores un cop que s'han acabat les classes i dedicar una part del seu temps a redistribuir els llibres per les aules segons les demandes de l'alumnat. Mentre, la biblioteca roman oberta per a tota la comunitat educativa.
L'espai que utilitzem per a la nostra biblioteca actual, se'ns ha fet petit. Amb la nova distribució dels llibres podem aprofitar millor l'espai i convertir aquesta aula en un lloc per a l'estudi i per a la instal·lació d'ordinadors, projectors, audífons, per a convertir la sala en una mediateca.
Les funcions que hem descrit en el punt tres d'aquest document són molt difícils d'aconseguir, ja que el servei dels llibres és deficitari. Utilitzant les aules per tenir-hi els llibres, acostem la utilització de la biblioteca a l'alumnat i també al professorat. Millorem i enriquim les classes amb la possibilitat d'implementar noves tècniques d'aprenentatge i millors dinàmiques de grup. I fem corresponsable a tota la comunitat educativa del seu model de gestió.
2.1·LA LECTURA COMPARTIDA
Fa dos cursos, i aquest any pensem repetir, que el nostre institut es presenta als certàmens de lectura en veu alta promoguts per la Fundació Enciclopèdia Catalana. Això ens ha fet reflexionar sobre una evidència: l’alumnat que sap llegir fluidament en veu alta té un nivell d'atenció més alt i per tant té més capacitat de comprensió. Aquestes observacions ens han portat a preguntar-nos quines implicacions pot tenir el domini de la lectura en veu alta i de quina manera podríem ajudar al nostre alumnat en aquest sentit.
Els adolescents són perillosos, perquè comencen a associar lectura amb imposició, amb obligació, amb instrucció. (1)La barrera d’aquests prejudicis és difícil d’enderrocar. Els seus interessos, a més, han canviat: ara es miren el company del pupitre d’una altra manera i viure tot el dia amb la colla d’amics s’ha convertit en una prioritat existencial.
«A l’adolescència hi ha un canvi d’inquietuds i sembla que la lectura va renyida amb la sociabilitat, tot i que parlar de llibres és un bon tema de conversa», afirma Marta Vilagut. La presidenta del CCLIJ assegura que és fonamental acostar els joves als lectors de manera que no sembli una imposició. Això, opina, s’ha de fer a casa i no a l’aula: «Les escoles instrueixen i les famílies transmeten els plaers. La transmissió d’un gust s’ha de fer amb tendresa i aquesta responsabilitat recau a l’entorn familiar». Aquí, sense excepció, tothom juga el seu paper. I el del llibre és ser llegit.
Tanmateix veiem com cada vegada més, ens trobem alumnat que té carències de lectura i moltes dificultats de comprensió. Si no hi ha la feina que s’hauria d’haver fet a casa, hem de buscar alternatives que ens permetin millorar l’agilitat lectora del nostre alumnat.
2.2·EL MODEL MEDIADOR
Segons el model suec de representants de la lectura, els mediadors són la peça clau per a què persones amb limitacions es puguin introduir en el món de la lectura. (2)Aquí, a Catalunya, s’ha adaptat aquest model i l’organitza el consorci de normalització lingüística.
Els mediadors poden ser professors, bibliotecaris, pares, estudiants de batxillerat...
Des de fa un temps, es reivindica la lectura en veu alta com a eina efectiva de dinamització lectora amb resultats que ens indiquen clarament que el camí triat és el correcte.(3)
Molts estudis han demostrat la importància que té el fet de llegir en veu alta. Explicar o llegir una història és una activitat que ajuda a millorar la relació entre pares i fills, entre alumnat i professorat, estimula el plaer d’escoltar, d’imaginar i crear, desenvolupa el gust per aprendre, alhora que esdevé la base per poder establir una relació constant entre el món que envolta el nen i el seu propi món interior que haurà d’anar creixent al llarg de la seva vida.
3·DE LES ACTIVITATS
La biblioteca ha de ser un espai dinamitzador, que en l'utilitzar les mateixes aules de l'institut on es dona classe, passa a tenir una importància cabdal en la gestió d'activitats culturals diverses.
La participació en la biblioteca estarà coordinada pel professorat i l'alumnat, però també per l'AMPA un cop acabades les classes. La participació de mares i pares i alumnat de batxillerat en l'activitat de lectura en veu alta, ha de facilitar l'accés a les aules-biblioteca un cop acabades les classes.
El poder comptar amb una sala nova de mediateca, ha de motivar a fer venir més alumnat, pares i professorat. Fer de la biblioteca un espai de trobada és un objectiu principal.
La radio que tenim a l'institut passarà a ser gestionada per la biblioteca, i s'hi organitzaran activitats de radionovel·les, entrevistes...
La biblioteca passarà a gestionar, també, els aparells de vídeo i sò, juntament amb totes les col·leccions de vídeo i música. De tal manera que tothom pugui tenir-hi accés i es puguin organitzar fòrums sobre pel·lícules, música i relacionar-los amb les publicacions de llibres que parlen del tema.
La biblioteca impulsarà clubs de lectura on els lectors es podran trobar per parlar d'un mateix llibre. Es promouran trobades amb escriptors i escriptores, recomanarem el llibre del mes, es faran trobades per a fer lectures en veu alta i explicacions de contes.
Finalment la biblioteca també serà un lloc de trobada per a què els pares i mares vinguts d'arreu ens expliquin algun aspecte del seu país o cultura (rondalles, llegendes, contes, costums culinàries...)
La biblioteca gestionarà un espai web que donarà resposta a totes les necessitats d'informació que pugui demanar un usuari: localització d'un llibre, demanda d'un llibre, consulta a la base de dades, servei per a penjar comentaris, intercanvi d'informació, contacte entre grups d'usuaris, informació de les activitats...
4·ADRECES D'INTERNET
Adreces d'internet per ampliar la informació facilitada en aquest text:
(1)
nascuts per llegir
http://www.ub.es/bid/04centru.htm
model català de mediadors de la lectura
http://www.elmundo.es/papel/2007/03/23/catalunya/2101671.html
(2)
model suec de mediadors de la lectura
http://www.ub.es/bid/04centru.htm
model català de mediadors de la lectura
http://www.cpnl.cat/xarxa/cnlmontserrat/noticies.html?ID=634
(3)
http://www.calile.com/index.php
Projecte de promoció de la lectura
http://www.nascutsperllegir.org/projecte.htm
(4)
IV Certamen nacional infantil i juvenil de lectura en veu alta
http://www.grec.com/ftp/grec/fundacio/ajuts.htm
http://www.vilaweb.tv/?video=4399
(5)
www.xtec.cat/~esafont/lectura%20dialogica%20a%20P5.pdf
(6)