HISTÒRIA DE L'ESCOLA DE L'ESTARTIT
HISTÒRIA DE L'ESCOLA DE L'ESTARTIT
Embedded Files
1912-1917_Sr. Francesc Font. El primer mestre.
1914-1951_Srta. Alexandrina Martí. La primera mestra de l'escola de nenes.
1914-1951_Srta. Alexandrina Martí. La primera mestra de l'escola de nenes.
1916_Les alumnes de l'escola.
1932-39_ El Sr. Albert Colom amb els seus alumnes.
1932-39_ El Sr. Albert Colom amb els seus alumnes.
1939-1945_ Srta. Alexandrina Martí/1939-1945_ Mossèn Gelpí.
1939-1945_ Srta. Alexandrina Martí/1939-1945_ Mossèn Gelpí.
1945-1955_Sr. Muní.
1945-1955_Sr. Muní.
Ubicació de l'escola a l'edifici de la platja anomenat l'Estudi on actualment hi ha la pizzeria Gelatone.
Ubicació de l'escola a l'edifici de la platja anomenat l'Estudi on actualment hi ha la pizzeria Gelatone.
1957_Rafael Garcia. Darrer curs escolar a l'Estudi de la platja.
1957_Rafael Garcia. Darrer curs escolar a l'Estudi de la platja.
Meitat dels anys 60_Sr. Artalejo. Escola a la muntanya.
Meitat dels anys 60_Sr. Artalejo. Escola a la muntanya.
Anys 60_Srta. Rosa Buixeda. Escola de nenes a la muntanya.
Anys 60_Srta. Rosa Buixeda. Escola de nenes a la muntanya.
Casa on les nenes anaven a classe al carrer Santa Anna número 43.
Escoles inaugurades el 1958 que van allotjar l'alumnat de l'Estartit fins l'any 1975 i més tard, des del 1983 fins el 1990. Des del 1991 al 2017 hi va haver l'Escola bressol Mar i Cel.
Escoles inaugurades el 1958 que van allotjar l'alumnat de l'Estartit fins l'any 1975 i més tard, des del 1983 fins el 1990. Des del 1991 al 2017 hi va haver l'Escola bressol Mar i Cel.
Jordi Artalejo
Mestre i ex-director de l'Escola Guillem de Montgrí
UNA BREU MIRADA AL PASSAT…
L’Escola Portitxol es va inaugurar el setembre del 1991, però els infants de l’Estartit, on anaven a l’escola abans?
Si mirem enrere, trobem que els nens i les nenes del poble han anat a diverses escoles. Durant més de seixanta anys, l’escola dels nens va estar ubicada en els baixos d’una de les dues cases bessones situada a primera línia de mar, anomenada l’Estudi, on actualment hi ha la pizzeria Gelatone. Una quarantena de nens assitien regularment a classe, sempre que el temporal de mar ho permetia, ja que la proximitat al mar i la manca d’un espigó feien que alguns dies l’aigua entrés a les aules i impedís de poder fer classe amb normalitat. El pati del nens era la platja, zona compartida amb les dones que arreglaven les xarxes de pescar.
Molts mestres han passat per l’escola dels nens, com el Sr. Francesc Font, en Jordi Burgués, l’Albert Colom, mossèn Gelpí, en Josep Muní, en Rafel García i l’Emili Artalejo. El Sr. Artalejo va ser el mestre que el 1958 va inaugurar el nou edifici escolar al carrer Carrerada, a la zona del Català. Finalment, el 1991, els alumnes es canviaven a l’actual escola, situada al centre del poble.
Moltes persones, ara ja d’una certa edat, recorden molt bé tots aquells mestres, especialment el Sr. Rafel Garcia, que venia cada dia amb bicicleta de Gualta i arribava moltes vegades tard perquè feia classes a uns nens de secundària. Alguns alumnes de l’escola, cansats que el mestre arribés tard, un dia varen decidir anar a jugar a la muntanya en lloc d’anar a classe. A les tres de la tarda, quan es van presentar tots els que no havien anat a classe al matí, el mestre els va dir: “¡Todos los que no han venido a clase esta mañana que se pongan en línea!”, va tancar la porta amb clau i va començar a repartir bufetades a tots. El tema va ser tan greu que, afegit a altres queixes que hi van haver, va haver d’intervenir fins i tot la inspecció d’Ensenyament.
Durant molts anys els infants anaven a l’escola des dels cinc fins als catorze anys. Les nenes ocupaven el primer pis de la casa d’en Ramiro Marquès, edificació construïda el 1881 i una de les més antigues del carrer de davant, actualment una botiga del carrer Santa Anna situada en el número 43. La planta baixa era l’habitatge de la mestra i en el primer pis hi havia dues aules, on les nenes cursaven els seus estudis primaris i anaven a costura. Així com els nens varen tenir molts mestres diferents, les nenes només varen tenir dues mestres, la Srta. Alexadrina Martí, que va ser mestra del 1914 al 1951, i la Srta. Rosa Buixeda, mestra del 1951 al tancament de l’escola.
El 1958, amb motiu de la inauguració de la nova escola al final del carrer Carrerada, a la muntanya, tots els nens i totes les nenes s’hi varen traslladar. Hi havia 3 edificacions juntes: l’escola dels nens, la de les nenes i la casa del mestre. El mestre dels nens era el Sr. Emili Artalejo i la de les nenes, la Srta. Rosa Buixeda. Més de trenta anys l’escola va estar emplaçada en aquesta zona de la muntanya.
L’alumnat va anar disminuint fins al punt que el Ministerio de Educación va clausurar l’escola el 1975. El setembre del 1976, el govern va decidir fer concentració d’escoles i es va tancar l’escola de l’Estartit.
La gent de l’Estartit volia tenir un altre cop escola i, després de diferents mobilitzacions, es va tornar a reobrir a principis dels anys 80*. Els alumnes varen anar un parell de cursos a l’actual biblioteca perquè l’escola de la muntanya estava en obres, fins que el setembre del 1983 varen poder tornar a anar a l’edifici del carrer Carrerada. Els alumnes varen estar a l’escola de la muntanya fins al 1990.
Finalment, el setembre del 1991, es varen traslladar a l’actual edifici al carrer Roca Maura, número 15. L’Escola Portitxol va començar el primer any oferint places des de P3 fins a 8è d’EGB. El director del centre, l’any de la seva inauguració, va ser el Sr. Joaquim Rodríguez Vidal.
*(nota informativa segons hem pogut esbrinar, la mestra de l'escola de l'Estartit els cursos 1980-1981-1982 va ser la Sra. Irene Tornafoch Boix).
JOAQUIM RODRÍGUEZ I VIDAL - DIRECTOR DE L'ESCOLA PORTITXOL DES DE L'ANY 1984 FINS EL 2006.
El Sr. Joaquim Rodríguez i Vidal va prendre possessió de la plaça de mestre de l'escola de l'Estartit per concurs de trasllat el setembre de 1982.
Anteriorment l'escola s'havia anat desplaçant per diferents causes, des l'edifici del carrer Carrerada, l'antiga Escola Bressol Mar i Cel amb la senyoreta Ariño, cap a un local que varen cedir la Sra. Emilia Dalmà i el Sr. Salvi Porqueras, on ara hi ha la piscina de l'hotel Santa Anna, degut a que l'edifici de les escoles velles estava en mal estat.
Allà s'hi va fer el curs 1981-1982 i al setembre de 1982 l'Ajuntament va adquirir el local del carrer església número 100, on hi havia la Biblioteca Municipal de l'Estartit i actualment hi ha la seu de l’Espai Jove. L’escola funcionava aleshores com a escola unitària oferint places per alumnes de P4 fins a 2n.
En Joaquim Rodríguez es va incorporar el setembre de 1982. Hi havia 18 alumnes.
Al llarg d'aquell curs 1982-1983, gràcies a la iniciativa del Sr. Joaquim Rodríguez, el Sr. Lluís Torramadé i uns quants pares i mares que apostaven per dotar l'escola del poble d'unes bones instal·lacions, l’Ajuntament va començar la remodelació de les escoles velles a la muntanya, a l’edifici on hi havia l’Escola Bressol Mar i Cel i ara està destinat a usos municipals.
Tal com ens va explicar el Sr. Lluís Torramadé, aquesta remodelació no va ser gens fàcil. Va resultar que els plànols que s'havien dissenyat per a la construcció de les noves aules, tot d'una, van "desaparèixer". El grup de pares i mares liderat pel Sr. Torramadé ho varen denunciar a la inspectora d'Ensenyament d'aquells moments i, després de grans esforços per a la seva recuperació, van tornar a aparèixer. Les obres es van realitzar durant el curs 1982-1983.
Va ser en aquella època quan el Sr. Rodríguez va proposar oficialment el nom Escola Portitxol.
Al llarg d'aquell seu primer curs a l'escola, convocava i portava a terme moltes reunions amb el Sr. Torramadé i els altres pares i mares dels i les alumnes, i amb els representants de l'Ajuntament. Va ser en una d'aquelles reunions que va proposar donar un nom a l'escola.
Després de diverses idees, va proposar Portitxol, nom, entre d'altres, que va conèixer en una sortida i excursió a peu a la Meda Gran amb els i les alumnes, acompanyats del Sr. Josep Pascual, qui els anava explicant i comentant els noms i anècdotes dels diferents indrets de les illes. Un d’aquests noms era el Portitxol, raconada protegida dels vents disruptors a la Meda Petita, adequada per varar-hi. Va pensar que era un nom que identifica l'Estartit i que, a més, té història. Ho va consensuar amb la resta de la comunitat educativa i, després de comunicar-ho a l'Ajuntament, va fer la petició al Departament d’Educació i la proposta va ser acceptada.
En acabar el curs 1982-1983 hi havia demanda de més alumnat per a matricular-se a l’escola i el Sr. Rodríguez va demanar al Departament d’Educació una mestra més pel curs següent, 1983-1984. Va ser llavors quan es va incorporar la mestra d'infantil Sra. MªAurèlia Auquer.
La rehabilitació de les anomenades escoles velles, es va acabar l'estiu del 1983 i el curs 1983-1984, l'Escola Portitxol es reinstal·là a l'edifici de l'antiga Escola Bressol Mar i Cel amb aproximadament uns 50 alumnes repartits en dues aules.
L’any 1984 el Sr. Joaquim Rodríguez va ser nomenat director de l’Escola Portitxol, càrrec que va desenvolupar des d’aleshores fins l’any 2006.
Curs rere curs, l’escola anava incrementant els nivells educatius i es feien necessaris més espais. Es van haver d'agafar sales i habitacions de l'antic hotel El Català i va ser llavors quan es va decidir iniciar les gestions per a la construcció d'una nova escola.
El Departament d’Educació va encarregar el projecte d’una escola de nova construcció a l’arquitecte Arcadi Pla. L’any 1991, es va inaugurar l’actual edifici de l’escola al Carrer Roca Maura número 15. Varen estrenar l’edifici en Joaquim Rodríguez, com a director, i un claustre d’onze mestres. Hi havia una classe per nivell des de P3 fins a 8è d’EGB.
Segons ens va explicar el Sr. Torramadé, totes aquelles gestions no varen ser gens fàcils, en un principi es va haver de treballar contra l'oposició d'alguns membres de l'Ajuntament a la construcció d'una nova escola i, quan ja es va estrenar, encara es van haver de reclamar uns terrenys ocupats per un hotel i lluitar contra el pas d'una línia d'alta tensió per sobre el pati de l'escola.
També es varen reclamar equipaments esportius però, no va ser fins a més endavant, a l’any 2000, que es va inaugurar una altra construcció fonamental per a l’escola, el pavelló o sala polivalent, el qual està destinat a ús escolar durant l’horari lectiu i d’aquesta manera proveeix l’escola d’unes instal·lacions espaioses per a la realització de l’educació física i altres activitats i actes lúdics i festius.
El Sr. Joaquim Rodríguez i Vidal ha estat vint-i-dos anys director de l’Escola Portitxol, sense ell l’escola no seria el que és ara. Gràcies a ell existeix aquest projecte d’una escola oberta, democràtica, acollidora de la diversitat i innovadora. Tots els i les que hem vingut a darrere, hem recollit el seu relleu i fem créixer la llavor que ell va plantar.
El setembre de 1991 es va inaugurar l'actual edifici al carrer Roca Maura número 15.
Claustre de mestres i personal que va inaugurar l'actual edifici de l'Escola Portitxol el curs 1991-1992.
L'any 2016 vam celebrar el 25è aniversari de l'edifici actual.
Pel vint-i-cinquè aniversari de l’edifici actual de l’escola el Sr. Rodríguez ens va fer arribar aquestes paraules:
L’ESCOLA PORTITXOL DE L’ESTARTIT:
PROJECTE EDUCATIU I DE COHESIÓ SOCIAL
Vint-i-cinc anys de l’escola nova ja són anys –gairebé tres generacions d’escolarització completa- per poder continuar a la Secundària i als ensenyaments postobligatoris; però seríem injustos si no recordéssim que hi ha hagut mestres, pares i alumnes que varen viure situacions anteriors d’escolarització al poble que no sempre varen ser les més adequades, tant a les escoles velles, més endavant ampliades o en indrets singulars -que els més grans recordarien (segons m’havien explicat)-, alguns a tocar la platja on arribava la mar els dies de llevantada.
La voluntat de no perdre l’escola ve d’anys, però el meu record és per a un grup de famílies que varen optar per ajudar l’escola portant-hi els seus fills i les seves filles, i donar-los suport. Quan es parlava de l’Estartit com a poble, jo pensava que aquella era una bona decisió i així ens vàrem anar engrescant. Comptàvem amb el treball de l’escola bressol i també d’entitats –com el club de futbol-, amb l’objectiu de formar les persones. Són molts els i les mestres que hi han treballat, educadors/es, personal de serveis complementaris, famílies i alumnes que els hem d’estar agraïts, així com tenir un record per les persones que ens han deixat i varen formar part de la comunitat educativa.
Tots plegats ens hem de felicitar de que tenim avui una escola dinàmica i plena de reptes que, amb la participació de les famílies, el treball dels/de les mestres i la col·laboració d’altres instàncies, ofereix una educació de qualitat i socialment cohesionada on els nens i les nenes se l’estimen. Per molts anys.
Joaquim Rodríguez
Exdirector Escola Portitxol
OLGA SALAZAR ORTIÑÀ - Directora des del juny de 2006 al desembre de 2024
Arribo a l’Escola Portitxol el setembre de 2001 i la deixo el 20 de desembre de 2024.
El 2001 trobo una escola acollidora i entranyable i penso que al llarg d’aquests vint-i-tres anys s’ha consolidat aquesta sensació que atrapa a totes les persones que hi treballem.
Aleshores la dirigia el Sr. Joaquim Rodríguez, amb un projecte basat en: “la recerca de la igualtat d’oportunitats per a tothom, la participació democràtica i la dignificació dels ensenyants i l’ensenyament”.
El juny de 2006 agafo el relleu d’en Joaquim Rodríguez, i l’any 2008 presento, de manera oficial, el meu Projecte de Direcció per l’escola.
El vaig fonamentar en el del meu predecessor per tal de continuar a la recerca dels millors resultats educatius i la igualtat d’oportunitats per a tothom.
Aquest projecte no va estar mai individual, va ser un projecte obert i compartit amb tota la comunitat educativa i, en especial, amb tots els seus protagonistes, aquells que el van fer possible: mestres, personal no docent i, sobretot, alumnes.
Al llarg de tots aquests anys vam haver d’entomar grans reptes que sacsejaren la nostra escola en particular i, l’ensenyament a Catalunya, en general.
En faig un petit repàs.
L’augment de l’alumnat i de les situacions socials, culturals i econòmiques desfavorides
Del voltant dels 100 alumnes dels anys noranta i principis del 2000 vam passar als 230 de mitjana fins al 2024.
Davant d’aquest fet sorgiren necessitats que calia atendre, les principals de les quals van ser:
Incrementar la plantilla de l’escola.
Buscar nous espais i adequar-ne els existents.
Treballar per a evitar les desigualtats entre l’alumnat i per garantir la igualtat d’oportunitats.
Pel que fa a l’increment de la plantilla de l'escola, vam poder estar força satisfets, ja que vàrem passar de claustres d’entre 10 a 20 mestres dels primers anys dels 2000 als 41 membres del claustre de 2024-2025.
També vàrem rebre dotació de personal no docent: dues auxiliars de necessitats educatives especials, una tècnica d’educació infantil, una tècnica d’integració social, una administrativa i un conserge.
Pel que fa a les infraestructures, vam anar passant amb les existents i la seva adequació, però al llarg dels anys les necessitats d’ampliació i millores se n'han anat aguditzant.
L’edifici actual de l’escola es va dissenyar per donar cabuda a un màxim d’uns 100 alumnes. Amb l’augment progressiu de l’alumnat, es van anar construint aules “provisionals” al pis superior que no constaven als plànols de l’edifici original.
El curs 2004-2005, amb el director Joaquim Rodríguez, es va encarregar un projecte d’ampliació de l’escola per a presentar-lo al Departament d’Educació. Aquesta proposta no va arribar a executar-se.
L’any 2008 vam aconseguir que la Generalitat ens instal·lés uns mòduls prefabricats al pati per donar cabuda a l’espectacular onada immigratòria que es va rebre durant aquells anys.
El nombre d’alumnes, però, no deixa de créixer i, des d’aquell projecte presentat el 2005, continuem reclamant, curs rere curs, uns espais dignes, amples, moderns i ben condicionats per a oferir al nostre alumnat.
Una altra realitat davant la qual vam haver de posar atenció al llarg d’aquests darrers anys, va ser la precarietat i dificultats amb què es trobaven algunes de les famílies d’alumnes.
A més d’aquest fet, que és una constant al nostre municipi, ens vam haver d’enfrontar a dues situacions trasbalsadores de la nostra història: la pandèmia de Coronavirus de 2020 i el posterior confinament i, la devastadora guerra a Ucraïna que ens va fer arribar des de 2022 una gran onada de famílies a la recerca de refugi.
Sempre ens hem distingit pel nostre excel·lent pla d’acollida, l’escola i la comunitat educativa, rep amb els braços oberts a tots els fills i les filles d’aquestes famílies.
Per tal d’evitar que els nens i nenes patissin qualsevol mena de diferència o desigualtat, ens mantinguérem alerta i a la recerca de tots els programes de subvenció, beques i ajudes que trobàvem al nostre abast. Treballant també en aquest sentit amb l’Associació de Pares i Mares, AMPA Portitxol, l’Associació de Dones de l’Estartit i amb l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit, per tal que els infants de l’Escola Portitxol tinguessin les mateixes oportunitats que la resta d’infants del municipi.
Vàrem teixir una sòlida i extensa xarxa de col·laboradors habituals que, any rere any, regalaven el seu temps i la seva expertesa per a compartir-la de manera desinteressada i entusiasta amb el nostre alumnat.
Revolució tecnològica i digital
L’altre gran repte que vàrem viure al llarg d’aquests anys va ser l'enorme transformació que van generar les noves tecnologies en la societat en general i, a l’escola, en particular. Pantalles digitals, ordinadors, tauletes, robots, la intel·ligència artificial, van passar a convertir-se en eines d’ensenyament i aprenentatge. Els i les mestres ens vam haver de formar en el seu funcionament, però, sobretot, vàrem haver d’estudiar el seu vessant didàctic i tenir en compte les seves repercussions ètiques. Ens va caldre un reciclatge professional constant.
BALANÇ POSITIU
Al moment del meu comiat, el desembre de 2024, faig un balanç molt positiu de l’evolució de l’Escola Portitxol.
El nostre alumnat superà cada curs en un 98-99% totes les àrees d’aprenentatge i, des que es van instaurar les proves de final de primària, els resultats van estar cada curs per sobre de la mitjana de Catalunya.
Són resultats aconseguits gràcies a l’esforç i dedicació de tota la comunitat educativa i al que vaig batejar com “la fórmula màgica” de l’Escola Portitxol: atenció personalitzada, treball en equip i companyonia, aprenentatges vivencials, acompanyament en la superació de les desigualtats i de les dificultats i sentiment de pertinença.
NOTA PERSONAL DE COMIAT
En acabada la meva trajectòria professional deixo l’escola amb la satisfacció dels deures fets i amb la tranquil·litat que ha quedat en les millors mans: les de la Pilar Ribera. Una directora potent i entregada, que entomà el seu càrrec amb il·lusió i responsabilitat, amb el compromís de continuar el projecte i de liderar els nous reptes. Li desitjo molts encerts i la mateixa felicitat que a mi m’ha proporcionat sentir l’afecte de tots els portitxolencs i portitxolenques que em varen acompanyar en el meu camí.
Page updated
Report abuse