Hi ha algunes espècies de fongs que s'uneixen a les penicil·lines, com la penicil·lina G. Tanmateix, a causa de l'aparició d'algunes resistències, s'han desenvolupat altres tipus de penicil·lines.

A més de les seves propietats antibacterianes, la penicil·lina és un antídot eficient contra els efectes de l'enverinament per alfa-amanita, un dels envinoàcids tòxics dels fongs del gènere amanita.

Les penicil·lines són diferents entre si segons el seu espectre d'acció.

• Per exemple, la benzipenicil·lina és eficient contra eubacteris grampositius, així com els genococs i meningocs, però s'ha d'administrar per via parental per culpa de les seves sensibilitat al pH àcid de l'estómac.
• En canvi, la fenoximentipenicil·lina és resistent a aquest pH i es pot administrar per via oral.
• L'ampicil·lina, a més de mantenir aquesta resistència, és eficient contra altres bacteris gramnegatius.

Les penicl·lines són els antibiòtics més antics, i segueixen sent els de primera elecció en moltes infeccions. Actuen trencant la paret bacteriana.

Existeixen molts tipus de penicil·lina.

1. Penicil·lina G. S'utilitzen per via intervenosa (penicil·lina G sòdica), intramuscular (penicil·lina G procaïna, penicil·lina G lenzatina), o oral (peninil·lina V). És de primera elecció en infeccions com les causedes per estreptococs o en la sífilis. Molts bacteris, però, la inactiven produint un enzin (beta-lactamasa).
2. Penicil·lines resistents a la beta-lactamasa (tipus cloxacil·lina). Poden amb alguns bacteris que produeixen beta-lactamasa, com l'estafilococ.
3. Aminopenicinil·lines (Amoxicil·lines, ampicil·lina, etc.). Tenen més activitats amb els microorganismes anomenats gramnegatius, i si s'associen amb substàncies com l'àcid clavulànic o el sulbactam, també poden amb els bacteris que produeixen beta-lactamasa, com l'estafilococ.
4. Penicil·lines antipseudomona. (Tipus carbenicil·lina o piperacil·lina). Com el seu nom indica, poden actuar contra Pseudomona (un bacteri perillós que causa infeccions molt greus). Les cefalosporines són antibiòtics en part similars a les penicil·lines, però a diferència d'aquelles (que procedeixen parcialment o totalment del fong Penicilium), les cefalosporines són totalment síntesi química. Les cefalosporines es classfiquen en "generacions", segons el tipus de becteris que atquen:
   1. Cefalosporines de 1a generació: Lefadroxil, cefalexina, cefalotina, cefalozina...
   2. Cefaloporines de 2a generació: Cefaclor, cefuroxina, cefonicid, cefamandrol...
   3. Cefalosporines de 3a generació: Coftaxima, ceftriaxona, ceftazidima, cefixima...