El descobridor de la penicil·lina va ser Alexander Fleming, un britànic. Ho va fer l'any 1928. Fleming estava estudiant un fons microoscòpic del gènere PENICILIUM. Va observar que en créixer aquest llevat, inhibia el creixement dels bacteris.

La penicil·lina va ser el primer antibiòtic utilitzat àmpliament en medicina. Fleming va obtenir el premi Nobel en medicina pel seu descobriment l'any 1945.

El descobriment de la penicil·lina està presentat com un exemple irònic de com

funciona el mètode científic a través de l'observació, i de la singular habilitat d'Alexander Fleming a l'hora d'interpretar un fenomen inusual.

El mateix Fleming va relatar aquesta versió en la seva conferència de recepció del premi Nobel. Tanmateix, alguns autors revisen aquestes història oficial, i opinen que, sense restar mèrits, està distorsionada per mites, la necessitat de propaganda durant la segona Guerra Mundial, i també una certa lluita pel prestigi d'institucions amb influències sobre àreas del poder hi la premsa.