L'impremta va néixer a la ciutat de Magunsia, l'any 1440 inventada per l'alemany Johannes Gutenberg.

Abans de que s'inventés l'impremta, en els anys 430 i 440 aC els romans, imprimien inscripcions sobre objectes d'argila.

Posteriorment entre els anys 1041 i 1048 Bi Sheng a la Xina, gràcies al paper fet d'arròs, va dissenyar el primer sistema d'impremta de tipus mòbils. Es posaven individualment lletres de fusta, de fang cuit en una planxa de fusta. Fins el 1450 difonien còpies menuscrites per escriptors, molts eren monjos i frares dedicats exclusivament a copiar llibres per encàrrec o del mateix clergat o del rei i els nobles. Aquest escriptors duien a terme el copiat de llibres a l'Scriptorium. Realizaven la funció de copistes, imitadors, era fonamental per copiar llibres on les il·lustracions i les lletres eren producte decoratiu i artístic del mateix copista.

A Europa començant l'Edat Mitjana els monjos copiaven llibres fins i tot d'altres religions.

Els primers llibres que va imprimir Gutenberg eren còpies de la Bíblia.

Després de molts anys la impremta ha fet un gran pas en la seva evolució, arribant fins a l'era digital.