1567. Sigismondo Cavalli, ambaixador i Lunardo Othabon
Viaggio di Spagna (Jordi Bolós, 1980)
26 de maig. A dinar a Martorell. 18 milles
En eixir de Barcelona, deixem totalment la mar i cavalquem per una plana. A mà dreta, hi ha un petit turó tot ell sembrat i amb moltes construccions que fan de bon veure. Pel camí, també trobem força cases.
Al cap de sis milles, hom deixa, a l'esquerra, la carretera que va a València.
Tres milles més endavant, hom troba un lloc del Comanador de Castella dit Molins de Rei, on hi ha un força bon palau, encara que vell, amb molt belles hortes i amb unes boniques fonts. Passada aquesta vila, pugem sobre uns petits turons, al costat dels quals descobrim el riu Llobregat. D'aquest riu surt un ample rec, que fa moure alguns molins del damunt dit Comanador, en un lloc anomenat Sant Andreu de la Barca.
Al cap de cinc milles passem, en barca, el riu, suara esmentat, que és la meitat de la Brenta i que desemboca a la mar, més aval!, a una llegua de Barcelona. A la seva boca, sovint hi veneñ corsaris de Berberia, per a proveir-se d'aigua, no havent-hi en moltes milles cap altre lloc còmode per a ells. Tanmateix, hom ha començat, en l'actualitat, a construir a l'indicat lloc, una torre, la qual quan sigui enllestida, treurà aquesta facilitat als predits corsaris.
Passat el riu veiem, davant nostre, la muntanya de Nostra Senyora de Montserrat, vers la qual anem, sempre per sobre de turons força ben treballats.
Al cap de quatre milles arribem a Martorell. És una vila de dues-centes cases, on fa força bo d'allotjar-se. És del predit Comanador, que en pot treure de renda, juntament amb el seu terme municipal, prop de tres mil escuts. Les cases ja no són pas de pedra, ans de terra
27 de maig. A dinar a Montserrat. 16 milles
Immediatament després d'haver sortit de Martorell passem el riu Anoia per un gual, tot i que hi havia, al costat, un pont de fusta que palesa que aquest riu, alguna volta, creix força.
Deixem, a mà esquerra, el camí dreturer d'Igualada. Ens dirigim a la dreta, cap a tramuntana. Ens enfilem, així mateix, a uns petits turons que són més aviat més adequats per a produir vi i fruits que no pas gra.
A set milles trobem un poble força més gran i més urbà que no pas Martorell. S'anomena la vila de Montserrat.
Dues milles més enllà es comença a pujar, força còmodament, una alta muntanya. Això pot ésser així al llarg de molt de temps, hom hi ha anat fent una carretera en ziga-zaga. Altrament seria impossible de poder pujar-hi, i encara més que ho fessin els cavalls.
L'ascens és de quatre milles. Després hi ha el monestir, situat a la part de migjorn i de llevant. Hi viuen monjos de l'orde de Sant Benet. A l’església hi ha una Mare de Déu molt famosa i que fa molts miracles. S'hi aplega molta gent, a la qual els monjos dóna durant tres dies pa i vi. L'edifici d'aquest monestir i de l'església no és pas bell ni gran, però, per ésser al lloc on és, és força respectable.
Del monestir fins al cim de la muntanya, on hi ha algunes celles d'ermitans, hi ha un camí llarg i molt abrupte. El deixem per a una altra vegada.
28 de maig. A sopar a Igualada. 18 milles
En haver dinat, marxem del dit monestir; agafem el camí de mà esquerra. Baixem durant quatre milles, tot donant gairebé la volta a la muntanya, per la part de ponent i de tramuntana, per una carretera força de bon passar. Després tornem novament a pujar, no pas tant com aquest matí, però sí ben bé dos terços almenys del que havíem fet. Quan gairebé arribem al cim de la muntanya, tornem a baixar per l'altre vessant i entrem al camí ral de Saragossa. Totes aquestes muntanyes són plenes d'arbres i de boscs i no són pas tan nues com les q ne hem vist aquest matí.
Cinc milles abans d'arribar a Igualada, trobem la terra forca curosament conreada. Hi ha cereals i vinyes. D'algunes d'aquestes vinyes hom diu que fan una malvasia aspra. Igualada és un lloc situat en una plana. És poc més gran que Martorell. Lliura una quantitat molt petita al rei, tal com ho fan totes les altres zones igualment pageses. Pel camí, hom no troba pas res més que algunes cases per a la comoditat dels pelegrins
29 de maig. A dinar a Montmaneu. 15 milles
En sortir d’Igualada, entrem novament en una zona de muntanyes. Cavalquem tota l’estona per una carretera angosta i molt pedregosa.
Al cap de cinc milles hi ha un poble dit Jorba. A la part alta d'aquest poble, el senvor del lloc hi té un palau.
Dues milles més endavant trobem un grup de deu cases que és anomenat Santa Maria del Camí.
A una llegua d’aquest lloc, o poc menvs, hom troba un altre grup semblant d’edificacions, anomenat Porquerisses. Set milles després hi ha Montmaneu...