L'equipatge de... Josep Morral

Quan comencem a fer la maleta hi posem tot allò que ens sembla imprescindible, però la idea de necessitat canvia a cada revolt, a cada nou viatge, a cada destí. Al meu trajecte creatiu hi ha hagut diferents equipatges. Objectes que de primer semblaven necessaris han esdevingut, amb el temps, inútils o superflus. Destriar-los, reciclar-los o llençar-los forma part del mateix viatge. Alliberar-nos dels més pesats ens fa el camí més lleuger. Així, amb el temps, descobrim el que és veritablement valuós i indispensable. Els tres elements que he triat voldria que s’entenguessin com a representants d’idees més generals. Tots tres encara m’acompanyen en la meva tasca pedagògica, i els endreçaria, dins la maleta, amb el mateix ordre que ara us els presento:

En primer lloc hi posaria l’obra del pintor W. Kandinski, com un artista de referència de les primeres avantguardes del segle XX. Les seves obres em van ensenyar a valorar el llenguatge pictòric a partir dels elements essencials: formes, colors, textures i composició. Vaig aprendre a descobrir-los, latents, sota qualsevol imatge, i per tant a valorar-los com a indispensables en l’equipatge de tot creador visual. Amb artistes com Kandinski vaig tocar fons, vaig oblidar prejudicis i idees preconcebudes, i vaig fugir a les profunditats de la pintura.

En segon lloc hi posaria els llibres de l’historiador de l’art E. H. Gombrich i d’altres, que com ell, m’han ensenyat a mirar les imatges i a descobrir els secrets de la nostra percepció. Amb els seus llibres em vaig adonar que formem part d’una cultura visual amb una llarga tradició pictòrica codificada durant segles de recerques. Vaig comprendre que la visió no existeix en estat pur sinó que és un producte de la nostra ment i que, malgrat la força de les formes i els colors, la nostra mirada busca sobretot el reconeixement i el sentit.

En tercer lloc hi posaria l’observació de la natura, de les seves formes, dels seus paisatges, de l’aire, de l’aigua, de la terra... que des de petit ha format part dels meus jocs, les meves recerques i troballes. Sovint oblidada i sempre retrobada. Retorn a la nostra existència incontaminada i no mediatitzada pel que en diem civilització. Font de tota originalitat. Principi inesgotable d’inspiració. Adequació immillorable de forma i funció, de bellesa i significat.