Exposicions del 2013 al 2016
L'eteri
Exposició al Museu Comarcal del Manresa
Del 26 d'agost a l'11 de desembre de 2016
Exposició a la sala del barroc del Museu Comarcal de Manresa dins del cicle A LA VORA DEL BARROC.
“Ser modern és experimentar la vida personal i social com una voràgine, trobar-te i trobar el teu món en perpètua desintegració i renovació, conflictes i angoixa, ambigüitat i contradicció: formar part d’un univers en què tot allò sòlid s’esvaeix en l’aire.”
Marshall Berman, “All that is solid melts into air. The experience of modernity”
Res és etern, cap societat, cap cultura, cap tecnologia pot fer-nos perdurar. Ni les pedres dels grecs clàssics, ni els arxius digitals actuals. Fins i tot desitgem superar els límits físics del nostre cos, volar pel cosmos i navegar per les profunditats. Les novetats tecnològiques desintegren el món en un univers virtual d’ones i bits. Més que mai les nostres creacions són incorpòries, volàtils, fluïdes. Els objectes perden els seus contorns. Es trenquen com fràgils pètals i es fan eteris com l’aire. Els valors més sòlids i les conviccions més fermes es tornen lleugeres i quan hi furguem una mica acaben fonent-se. La nostra anatomia s’omple d’allò que ens envolta. Els ossos són d’aire i els músculs de llum. El nostre interior es fon amb l’exterior. Tot l’univers és dins nostre.
Josep Morral
catàleg-josep morral-l'eteri.pdf
Vi_SUALS 2016
Mostra d'art efímer urbà i vins dels cellers de la DO Pla de Bages
El 4 de juny, de les 17:00 a les 23:00 a la plaça de Sant Domènec de Manresa. Inauguració a les 19:00
Posteriorment les obres restaran exposades al Museu de la Tècnica de Manresa, del 5 al 10 de juliol.
Una alenada vermella sembla sorgir del cep aspre. Com energia latent, com si ja fos brasa abans de ser vi rogent, del cep traspua la força i el caràcter que omplirà la nostra taula. Força del cel i la terra que transforma l’aigua del núvol en passió. Energia que brolla del cep ressec, aparentment sense vida. La natura morta es torna viva. De les estovalles blanques, de la tela sense màcula, degota la llum del vi.
LA BAUXA-catàleg.pdfAigua
Dins del programa d'activitats del projecte educatiu Arts, Mestres i Creació (AMiC)
Artistes de la TAV-CC: Josep Morral, Marina Berdalet, Jordi Pedrañosa i José Luís García, Joan López i Joan Antoni Closes.
Casa Lluvià. Carrer Arquitecte Oms, 5 Manresa
Del 20 d'octubre al 16 de novembre del 2015
A tocar
Participació dins el projecte BaHiMa Pop Up Espais que vol revitalitzar el barri antic de Manresa i aprofita espais desocupats per fer-hi exposicions i altres activitats.
Carrer de Sant Miquel, núm. 9
15, 16 i 17 de gener de 2015
A prop
Pintura i fotografia
Exposició al CACIS: Centre d'Art Contemporani i Sostenibilitat, Forn de la Calç, Calders. (Localització)
del 18 de maig al 13 de juliol de 2013.
El meu procés de creació barreja imatges fotogràfiques convertides en pintures i productes pictòrics convertits en fotografies. Amb una voluntat d’unir llenguatges, hi són presents molts nivells d’iconicitat, des de fragments hiperrealistes fins a les taques més informals. Les mans, dibuixades amb llapis, construïdes traç a traç, es situen en un estrat inferior. Una mà que dibuixa una altra mà, potser la mateixa mà. D’aquesta manera es tanca el cercle, es captura l’essència i es segella amb capes de pintura transparent. Veladures que tenyeixen de sang i carn els traços de llapis. Un procés de desgastat posterior obre ferides, esborra vels i deixa al descobert estructures de nivells inferiors.
Recordo un poema visual de Joan Brossa en què un escarabat sembla acostar-se a una lletra “a” mossegada. D’aquesta manera il·lustra com la natura és mostra més forta que la cultura, fràgil i perenne. Les formes naturals, sempre dinàmiques, evolucionen i s’adapten. En canvi, les manifestacions culturals humanes decauen i es converteixen en empremtes de civilitzacions oblidades. Amb aires d’aparent superioritat i d’ambiciosa pretensió no som més que fills desagraïts d’aquesta natura maltractada.
Les mans, símbols d’acció i de creació, han manipulat el món per fer-lo a la nostra mida. Mans, que fa tants mil·lennis ens van separar de la natura ara volen acostar-s’hi de nou. Un acostament amb por, amb sentiment de culpa pel desequilibri creat. Ens podem sentir propers a allò que hem menyspreat durant tant de temps? La distància ha arribat a ser massa gran, per això aquestes mans es situen en estrats diferents que fan que el contacte sigui impossible. Mans que semblen sortir del fang o enfonsar-se en la foscor. Tancades, mandroses, en mig d’un món desgastat. Fossilitzades o capturades per l’ambre. Despulles humanes, bocins d’un cos incomplet. Petrificades com fragments d’escultures caigudes.
catàleg+CACIS+2013.pdf
