Comentaris del 2013 al 2016

Morral realitza un treball infogràfic amb la vocació d’unir llenguatges, creant un transvasament entre pintura i fotografia que es recolza en la iconicitat present en ambdues arts. [...] Josep Morral ofereix a l’espectador un repertori de figures en primer pla que apropen allò representat al quadres a qui mira. (redacció del Regió7)

Morral deixa a l’interpretació dels visitants el lligam entre les seves obres i el barroc, encara que va donar algunes pistes per arribar a les diverses capes de lectura que ofereixen. D’una banda, el detall del color i les textures. D’altra banda, va referir-se a l’ús que fa dels ossos i dels núvols [...] Per a ell, els ossos són el que ens sosté i, per tant, formen part de la vida. Mentre que els núvols també són font de vida i “relliguen el nostre interior en relació a l’exterior, lligat al cosmos i a l’univers”. (Salvador Redó)

Josep Morral reflexiona sobre la idea que res no és etern i en canvi tot és eteri, perquè tant nosaltres com les nostres creacions, els nostres valors i conviccions... tot esdevé volàtil, fràgil, lleuger. (Maria Camp)