Exposicions fins al 1993
Primer premi al Concurs d'Artistes Manresans
25 d'agost de 1992
Centre Cívic de Sant Andreu
Exposició al Centre Cívic de Sant Andreu, Barcelona.
Del 8 al 31 de març de 1991
A l'abast. Acrílics i tècnica mixta sobre tela, 116 x 89 cm
Tot és abisme
Un enigma obscur travessa de part a part l'obra de Josep Morral. N’és un element fonamentador, bàsic. Les seves pintures -creades amb un llenguatge personal, engrescador- parteixen de paisatges o d'episodis quotidians, d’uns motius més o menys identificables, però a través dels quals se’ns revela una esfera més profunda de la vivència. Tota cosa -sembla que ens diguin aquests quadres- conté un abisme. Perquè en aquestes «escenes» s'obre de bat a bat l ’espai de l ’admiració, de la paradoxa i del dubte.
Les pigmentacions càlides, punyents, fiblen la mirada de l’espectador, li sotraguegen l’esperit. Inicien un moviment abrandat, com si es tractés del flux d'una vida que és tot potència. Però aquesta vida, una vida aterridora tal com la concebé el pensador germànic Schopenhauer, va a morir en una figura polièdrica o en unes masses de colors verds foscos i blaus. És com si en aquests darrers punts d'una tamisada nocturnitat s’hi expandís un profund repòs, un moment de deslliurament essencial; com si deixessin traspuar l'essència de tot allò que la llum-vida amagava. A l’entorn d’aquests punts, focus carregats d’un estrany magnetisme, els traços s’arremolinen, com si d’ells emanés na força que és al mateix temps vivificadora i letal.
En tots aquests quadres hi ha la recerca d’un absolut que no s'arriba mai a assolir. Tot es concentra en un procés inconclús, sempre actiu, en el dubte irresoluble sobre la capacitat dels anhels humans d'abraçar la totalitat d’un cosmos esquerdat, desfet en engrunes de color. Aleshores, l’individu, descompost, pensatiu, perdut en els espirals de la seva pròpia ment o captivat pel misteri de la volta celest, es concentra en l ’enigma. Ell mateix s’ha convertit en un enigma, com és un enigma el got que té a les mans, o el paisatge aquós i nocturn que contempla. Així, doncs, dubta. Però què és l’experiència estètica sinó l’extrem del dubtar?
Eudald Tomasa
Sala Art dos
Exposició a la sala "Art dos" de Sant Fruitós de Bages.
Del 8 al 30 de novembre de 1991
El cosmos de Josep Morral
Els suports variats; la tècnica mixta feta amb diferents tipus de materials (pintura, pastels, ceres, llapis, paper... ) i de procediments (pintats, esquitxats, collages, fregats, raspats... ); amb tota la cura, però sense cap mena de prejudici, tot queda a la disposició de Josep Morral per crear lliurament la seva pintura utilitzant allò que més Ii convé a cada moment.
Els blaus, verds i violats animats per les taques de taronja, són transformats per Morral en un bany de llum i de color que actuen com a filtres de la realitat. La seva visió pictòrica està feta de paisatges íntims i llunyans, però tots xops d'atmosfera. L'atmosfera, que tot ho embolcalla i omple sense adonar-nos-en, en las seves obres es transforma en matèria, encara que lleugera i plena de transparències, posant en evidencia allò que té d'infinit. És enmig de l'espai eteri on es troba còmode, potser amb el mateix esperit que Baudelaire, quan escrivia:
" Vull, per compondre, cast, mes èglogues mes belles,
jeure, com els astròlegs, a prop de las estrelles,
...”
De les pinzellades i del vibrar de la seva pintura se'n desprèn un alè vitalista en el qual la presència humana desapareix i només en queda la seva petjada, feta d'espais urbans i enginys enmig dels elements naturals.
El paisatge viscut es el referent que li serveix per crear paisatges onírics i íntims. Tot queda com un somni en el qual sura l'experiència de l'art d'altres temps, que deixa un pòsit sobre el qual construeix una nova experiència plàstica. Jardins romàntics, arquitectures clàssiques i animals mitològics són tractats de bell nou des d'una nova visió on els jardins són màgics, les arquitectures són volubles i els animals domèstics.
Tot queda vist des d'una perspectiva interior, potser com diu Baudelaire:
“...
Contemplaré tardors, estius i primaveres;
i en arribar l’hivern de les neus cançoneres,
portes i finestrons tancaré amb pany i clau
per bastir dins la nit el meu màgic palau.
Llavors tornaré a veure blaus horitzons i astres,
jardins, aigües que ploren al cor dels alabastres,
besos, vespre i matí ocells garruladors,
i tot el que l’Idil.li té de més candorós.
...”
Enric Casas i Bardolet
Col·legi d'Aparelladors
Exposició Col·lectiva al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics a Vic.
Del 7 al 30 d'abril de 1990
Mostra "ART 7"
Exposició col·lectiva: Mostra "ART 7" , organitzada per l'obra social de Caixa Manresa i el diari Regió 7, itinerant per: Manresa, Barcelona (Casa Caritat), Solsona i Berga.
Del març al maig de 1989
Castell. Pintura acrílica i tècnica mixta sobre paper, 58 x 39 cm
Equilibris. Pintura acrílica i tècnica mixta sobre paper, 34 x 44 cm
7a Mostra d'Arts Plàstiques
Accèssit a la 7a Mostra d'Arts Plàstiques per a Joves de la Generalitat de Catalunya
Sala d'exposicions del Palau Marc del 18 d'abril a l'1 de maig del 1988, Barcelona
Veduta blava. Pintura acrílica i tècnica mixta sobre tela, 116 x 89 cm.
Artífex
Exposició col·lectiva "Artífex" a la Sala d'exposicions de la Caixa de Barcelona a Manresa.
Del 23 de setembre al 16 d'octubre de 1988
Olor de fulles
Exposició individual "Olor de fulles" a la Sala Municipal de Manresa.
Del 16 d'Agost a l'1 de setembre de 1985
4a. Mostra d'Art Contemporani Català
Mostra col·lectiva organitzada per Canals-Galeria d'Art de Sant Cugat del Vallès.
Jurat de selecció: Jaume Muixart, Alexandre Cardona, Josep Iglésias del Marquet, Arnau Puig, Josep Canals.
Exposició itinerant per Girona (Juliol de 1984), Manresa (Agost de 1984), Balaguer (Setembre de 1984), Sant Cugat del Vallès (Octubre de 1984), Encamp (Desembre de 1984) i Terrassa (Febrer de 1985)
Interaccions
Exposició a la Sala d'exposicions de la Caixa de Pensions a Manresa
Del 9 al 20 de setembre de 1983
L’obra de Josep Morral es mou sobre unes coordenades de síntesi estructuralista, en uns paràmetres entre l’abstracció i la figuració. Trobant un resultat estètic harmònicament subtil.
Jaume Muxart
Artista i degà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona
La transformació del medi escapa del control del propi individu i acaba tenint efectes contaminants. Influeix directament en la percepció de l’entorn, tant l’entorn físic com el social. S’artificialitzen els hàbitats. S’anul·len les barreres home-entorn però persisteix la incomunicació, l’aïllament. L’home materialment tancat en absurdes conviccions i prejudicis, en front d’un espai obert, infinit, en constant moviment i expansió.
No és possible reconciliar la multitud d’imatges i les infinites relacions possibles en un producte unitari, tancat i mimètic, on el gaudi estètic consisteixi en el reconeixement final de la forma. És necessari considerar constantment obert el procés de creació. Materialitzat en visions fragmentàries, provisionals, gestuals, orgàsmiques... Imatges ambigües que rebutgen una aprehensió unitària i comprensió instantània. La crisi plantejada esdevé emoció estètica. Del desordre descobrim l’existència.
Josep Morral Inglès
Ressò d'ecosistemes urbans
Exposició individual a la Galeria Utopia a Sallent.
Octubre de 1982
