Comentaris i crítiques

En pocs artistes ens és tan evident que estem davant no d’una peça més o menys bonica, agradosa o decorativa , sinó d’un fragment de pensament, d’un bri d’ànima, d’una immersió vital. La natura, i en concret el mon vegetal, és la seva passió, és quelcom que demana pas en l’existència quotidiana, tant sovint rutinària, eixuta i erma. No és una mera temàtica. Morral creu que la natura és art en estat pur... (Raquel Medina)

L'espai pictòric és un espai per a l'esdeveniment on a partir del gest, l'acció i la pinzellada inconnexa es determina la fusió entre figura i paisatge, fons i forma en un tot compositiu on han desaparegut els valors jeràrquics. (Pilar Parcerisas)

El que més sorprèn de la seva obra recent és la relació, valenta i decidida, entre els materials naturals, el dibuix i la fotografia. L’artista insatisfet, amb mà ferma, continua avançant i crea un univers paral·lel hibridant formes abstractes, taques i figuració. D’aquesta manera ja no té fronteres, viu lliure el moment dolç de la creació del segle XXI. (Roser Oduber)

Hi ha moments, fins i tot, en què les fronteres entre natura i cultura es desdibuixen, quan la tècnica imita la vida sense cap pretensió de substituir-la. Fins i tot en els quadres més figuratius de Josep Morral no hi ha retrat, un simple reflex de les coses, sinó radiografia i ecografia de l’objecte amb el qual estableix diàleg fecund.

(Joaquim Noguero)

Les seves pintures (creades amb un llenguatge personal, engrescador) parteixen de paisatges o d'episodis quotidians, d'uns motius més o menys identificables, però a través dels quals se'ns revela una esfera més profunda de la vivència... Tot es concentra en un procés inconclús, sempre actiu, en el dubte irresoluble sobre la capacitat dels anhels humans d'abraçar la totalitat d'un cosmos esquerdat, desfet en engrunes de color. (Eudald Tomasa)

...cercar que les imatges rebudes siguin garbellades i les assumides lentament transformades en noves imatges suggeridores... s'hi entreveu un lirisme penetrant, una harmonia constant amb la natura... sap conservar un espai interior, per al qual l'art és vivencial. (Lluís Solernou)

L'atmosfera, que tot ho embolcalla i omple sense adonar-nos-en, en les seves obres es transforma en matèria, encara que lleugera i plena de transparències, posant en evidència allò que té d'infinit. (...) El paisatge viscut és el referent que li serveix per crear paisatges onírics i íntims. Tot queda com un somni en el que sura l'experiència de l'art d'altres temps, que deixa un pòsit sobre el qual construeix una nova experiència plàstica. (Enric Casas i Bardolet)

Els colors, tan vius i clars, tan matisats... Convoquen, relacionen, dialoguen, estimen. Són amics dels objectes més senzills i quotidians: la roba estesa, una galleda..., dels ocells petits i delicats,... de l'aigua i el seu misteri fluent, de la muntanya i de tot allò que des del cim s'albira més enllà... (Lluís Calderer)

Morral indaga i reinterpreta la natura, amb troncs, branques i branquillons, amb els quals estableix paral·lelismes amb el crani, el cervell, la pell o les empremtes dactilars. Un treball que busca suggerir i posar de manifest el lligam que uneix els homes amb la natura i que, explica, de vegades és de «destrucció i d'altres, d'unió». (Susana Paz)