Salutació

Sr. Martí Fonalleras i Darnaculleta

Director dels Serveis Territorials d’Educació de Girona

“Uff! Gràcies a Déu!!! Finalment!!!”, era tot el que pensava la Núria just en acabar l’exposició. Mentrestant un grup d’amics i companys, de professors, i fins i tot el tribunal aplaudien la seva exposició. En un instant li van passar un munt d’imatges pel cap de l’últim any.

Recorda que des del primer moment, tot i tothom, li deia que havia de fer el Treball de Recerca. Feia poc que havia començat Primer i estava atabalada amb tot el canvi que suposava iniciar el Batxillerat i ja li van comunicar que anés pensant sobre què el volia fer.

La primera dificultat va ser escollir entre les vàries idees que li rondaven pel cap i costava decantar-se per una. Finalment ho va fer. Havia escollit. Havia fet el primer pas. Faria un treball sobre les Lleis de Mendel. Evidentment no descobriria res de nou, però en faria una comprovació experimental. Sort dels bons consells de la seva tutora, tant per decidir-se com durant tot l’any. Quants de mails que es van enviar i quantes reunions que van tenir!

La Núria necessitava documentar-se, planificar, dissenyar els experiments. Doncs, apa. Som-hi. Dir-ho és fàcil, fer-ho és més complicat. Malgrat tot, abans d’arribar l’estiu ja ho tenia tot preparat. Resulta, però, que les mosques que ja havia rebut de la Universitat van patir un cop de calor i van morir totes. Au, torna a començar, i sort que només era al principi. Poc a poc va anar encarrilant tota l’experimentació: preparava el menjar, les tenia ben recloses en els pots respectius, controlava la llum i la temperatura, anava fent els creuaments... Fins que un bon dia se’n varen escapar unes quantes! Alarma!!! La cosa no va anar més enllà. Hem de saber que la Núria feia tot això a l’estiu mentre tenia una petita feina per fer quatre calerons i també volia gaudir una mica dels seus disset anys i anar a la platja i sortir amb els amics i amigues. Van ser uns mesos complicats.

Al setembre va començar Segon i havia arribat el moment de treure conclusions de tota la feina feta, del seu Treball de Recerca. I va constatar que en Mendel tenia raó. Ja era hora de començar a escriure. Ara, els apunts, el reguitzell de dades, tot el procediment emprat, el resultat final, s’havien de posar negre sobre blanc. I, apa, setmanes de tardor redactant, dibuixant gràfiques, buscant fotografies. Tot a punt per entregar pel desembre. I com ens passa sempre, treballant a última hora. I quan tot estava fet, net i polit, es vol fer una petita modificació i, au, tot desconfigurat!!! Quin drama! Les deu de la nit i demà s’ha d’entregar! Vinga, vinga, a arreglar-ho tot. I a dormir a les quatre. Per sort, l’endemà es va arribar a temps. Finito!!! Ara ja només queda l’exposició al gener.

Renoi, preparar l’exposició també costa. I molt. Però ja hem fet tant de camí que no vindrà d’una mica més. Uns quants dies rellegint tot el Treball de Recerca, treballant l’exposició, preparant la resposta a les possibles preguntes. I al final tot bé. “Uff! Gràcies a Déu!!! Finalment!!!”.

Arribat aquí la Núria veu tot això, tota aquesta feinada, però se n’adona que ha après i que ha madurat, que l’esforç ha valgut la pena, que la disciplina l’ha marcat, que el mètode científic és un gran aliat de la veritat. I reconeix el suport de la família, dels professors i sobretot de la tutora. I dels companys i amics. I està agraïda. Molt agraïda.

I ara jo vull fer extensiu aquest agraïment de la Núria també als Serveis Educatius de la Selva II per l’organització de la 8a. Mostra de Treballs de Recerca de Batxillerat amb els centres escolars de zona, com a mostra d’una de les millors activitats d’aprenentatge del sistema educatiu de Catalunya. Que aquesta tasca de difusió dels millors treballs de recerca que es fa des del Servei Educatiu no s’aturi. Enhorabona a tots i endavant.

Martí Fonalleras i Darnaculleta

Director dels Serveis Territorials d’Educació de Girona