Des dels tres anys el futbol ha esdevingut la meva gran passió. Un sentiment tan fort que de petit projectava en la figura de Ronaldinho, fins al punt d’idealitzar-lo. Als meus ulls de nen ell era tàctica i físicament pura màgia al camp, però a mesura que vaig anar creixent i pujant de categoria em vaig adonar que aquestes dues condicions no ho eren tot per mantenir-se en l’elit. Em vaig plantejar, llavors, que per arribar a ser un esportista d’alt rendiment la ment juga un paper fonamental i cal entrenar-la tant o més que el cos . Una extensa recerca teòrica, entrevistes als diferents agents que intervenen en un equip de futbol i una planificació de deu activitats esportives per un equip d’infantil centrades en els factors psicològics que afecten el joc (autoconeixement, autoconfiança, motivació, cohesió grupal, comunicació, cooperació, control de l'estrès i presa de decisions) em van portar a afirmar que de gran no vull ser com Ronaldinho, de gran vull ser com en Messi, un esportista que ha sabut, amb esforç, treball i constància, mantenir-se en l’elit del món esportiu al llarg de tots aquests anys. El que és difícil no és arribar a dalt, sinó saber mantenir-s’hi.