El so compost està determinat per unes unitats útils anomenades “harmònics” i unes unitats impossibles de fer-se servir avui dia, anomenades “enharmònics”.

Aquesta unificació d’elements purs configuren gairebé totes les ones sonores amb les quals interactuem. Per aconseguir-ho, requereixen d’una estabilitat matemàtica en base a unes proporcions establertes com a fraccions. Aquests intervals participen activament a l’evolució de la música, recalcant sobretot l’estandardització de l’escala cromàtica. A més, essent la unitat del so pròpiament dit, tindrà una certa importància sobre alguns instruments musicals, la veu i fins i tot fenòmens psicològics o reaccions del nostre cos. Aquest treball de recerca aprofundirà en l’harmonia matemàtica i l’anàlisi de l’ona composta amb l’objectiu de saber si una nota consolida l’expressió de la progressió harmònica, és a dir, si l’harmonia matemàtica és tan valuosa com la progressió harmònica que configura qualsevol peça o composició musical.