El temple més famós de Roma: el panteó d'Agripa

• L'etimologia de panteó és la següent: pan "tot" théos "déu".

El panteó és un temple de planta circular que va ser erigit en època de l'emperador Adrià (entre els anys 118 i 125 dC). Va ser construït sobre les restes d'un temple anterior construït per Agripa.

Què diu la inscripció del fris?

Marcus Agrippa, Lucii filius, consulatum tertium, fecit. Aquesta inscripció ens diu que Marc Vipsani Agripa, fill de Luci, en el tercer consulat, va fer aquest temple. Agripa era un bon amic d'August i la inscripció ens indica que el temple va ser construït a l'any 27 aC.

El temple té una planta circular i està tancat amb una cúpula que té un òcul a la part superior de 9 metres de diàmetre. El pòrtic octàstil és d'estil clàssic.

Amb el pas del temps, qual el culte de la religió romana va ser prohibit per Constantí amb l'edicte de Milà (313 dC). El temple es va transformar en una església: Santa Maria ad Martyres.

Tanmateix, gràcies a la conversió del Panteó en església cristiana per designi del papa Bonifaci VIII el 609, aquest és un dels edificis de l’antiguitat clàssica que en millors condicions de conservació han arribat als nostres dies. A la vegada, aquesta meravella de l’arquitectura romana va exercir una gran influència en els artistes del renaixement, reflectida en les cúpules de Santa Maria del Fiore (Brunelleschi) i Sant Pere del Vaticà (Miquel Àngel). Reconvertit en capella palatina del regne d’Itàlia, allà es conserven les despulles mortals de Rafael i d’altres artistes, així com les de diversos sobirans italians. (El Panteó de Roma, Sàpiens)

Algunes caratcerístiques de la religió romana

1. Politeista

2. Comunitària

3. Oficial

4. Adogmàtica

5. Ritual

Els temples (Sebastià Giralt, Labyrinthus)

El temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la Tríade Capitolina, composta pels déus Júpiter, Juno i Minerva, igual que el Capitoli de Roma, o bé al culte de l'emperador. Era l'edifici més destacat del fòrum, tant per la seva posició central com per la seva situació elevada. Al mateix fòrum, com també en altres llocs de la ciutat, n'hi solia haver altres, consagrats a diverses divinitats. L'arquitectura del temple romà es forma sota la doble matriu itàlica i grega. En efecte, els primers temples romans van ser construïts seguint el model itàlic -segons alguns etrusc. Així s'aixequen sobre un podium, una base rectangular elevada, al qual s'accedeix per una escala frontal, que condueix a un porxo sostingut per columnes. El porxo arrecera l'entrada a l'interior (cella) on solia haver-hi una imatge del déu. Ara bé més tard aquesta estructura va ser lleugerament modificada per la influència grega. La diferència bàsica entre el temple romà i el grec era que el porxo sostingut per columnes envoltava el temple grec completament i no solament per la façana de davant. Així és que els constructors romans van intentar acostar-se al model grec, fos allargant la columnata pels dos costats del temple o completant-la tot al voltant del temple, però amb mitges columnes adossades a les parets, com a la Maison Carré (Hostal Carrat) de Nimes.

El temple era considerat tant en la religió grega com en la romana la residència del déu i els homes no entraven a pregar-li. Per això la seva monumentalitat del temple era exterior, expressada sobretot en la façana, que oferia així un fons digne del culte -oracions i sacrificis- que es realitzava a fora, principalment entorn de l'altar (ara), situat en general just davant l'edifici.

A Catalunya s'han conservat restes dels temples de Bàrcino i d'Ausa (Vic), aquest últim totalment reconstruït a principis del segle passat.

Preguntes per pensar més

1. La religió romana ocupava un paper destacat en la vida política de Roma, sobretot a l’època imperial, en què es retia culte a l’emperador. Quin paper creus que té la religió en el món actual?

2. La religió romana era politeista. Què vol dir monoteista? Posa exemples de religions actuals que siguin politeistes i monoteistes.