Què sabem d'Ulisses?
Quina forma tenen les sirenes?
Què vol dir: viure una odissea.
Quina relació té Buscando a Nemo amb el viatge d'Ulisses?
Què voleu saber d'aquestes aventures? Quin tema us desperta més curiositat?
L' Odissea és una obra èpica clàssica escrita per un autor grec que es diu Homer.
Relata la història d'un heroi: Odisseu. Aquest heroi surt d'Ítaca, d'on és rei, per anar a lluitar a la famosa Guerra de Troia.
L'Odissea és una de les primeres històries d'aventures, monstres i batalles de la literatura occidental.
Us animeu a viatjar amb ell?
24 cants. Zenòdot d'Efes. s. III aC. Biblioteca del Museu d'Alexandria.
Majúscules: Ilíada. Minúscules: Odissea
Estructura de l'Odissea
Cants I-IV: Telemàquia o viatge de Telèmac.
V-VIII: Aventures d'Odisseu narrades en 3ª persona.
XIII-XVI: Aventures d'Odisseu narrades en 1ª persona.
XIII-XVI: Estada d'Odisseu a la barraca del porquer Eumeu
XVII-XX: Odisseu i els pretendents.
XXI-XXIV: Matança dels pretendents, conseqüències i retorn de la pau.
Aquest document d'amarti35 resumeix molt bé les aventures de l'heroi Odisseu.
Conèixer el recorregut d'Ulisses.
Reconèixer les aventures d'Ulisses.
Valorar críticament les avetures.
Conèixer els personatges femenins de l'Odissea.
Heu de crear un mapa (digital o en paper) i traçar el recorregut de les aventures de l'heroi. A cada parada heu d'escriure un títol i redactar una petita explicació de l'aventura. Després, de totes les aventures n'heu d'escollir una i explicar-la extensament tot seguint aquest esquema:
Quins personatges hi apareixen?
Què suceeix en aquesta aventura?
Crear un mapa (digital o en paper).
Com crear un mapa amb Google Maps.
Entrar a Google Maps > Els meus llocs > Els meus mapes > Crear un mapa. Una vegada tingueu el vostre mapa, li poseu un nom (Les aventures d'Ulisses) i aneu afegint al mapa els indrets per on va passar l'heroi.
També podeu crear una imatge interactiva amb Genially.
Escriure una carta com si fóssis Ulisses o Penélope a qualsevol altre personatge que aparegui a l’Odissea.
Per inspirar-vos podeu utilitzar les fitxes que heu llegit i la presentació de power. Heu d'afegir el context, explicar qui sou, a qui dirigiu la vostra carta i per què. Es valorarà molt positivament la creativitat. Us adjunto una rúbrica perquè veieu com avaluaré.
Traducció de Carles Riba.
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
(1911)
Konstandinos Kavafis, Poemes de Kavafis. Il·lustracions de Josep Maria Subirachs. Nota preliminar de Joan Triadú. Barcelona: Teide, 1962.
Us heu de gravar llegint unes línies d'un dels passatges més famosos de l'Odissea: El del cant de les Sirenes.
I aleshores parlà missenyora Circe dient-me:
- "Mira com tot va tenint acabament
i escolta ara allò que et vaig a dir:
i un déu ja farà que ho recordis.
Arribaràs de primer a les Sirenes que encisen
tots els homes quisvulla que siguin que arribin a elles.
Qui per follia amaina i al so de la veu dóna orella
de les Sirenes, ja mai la muller ni els fills criatures
no el sortiran a rebre, tornant a casa joiosos;
no, les Sirenes l'encisen amb llur cançó prima i clara,
des del punt on s'estan; i entorn blanqueja una rima
d'ossos de gent que es corromp;
i la pell que els cobreix va enxiquint-se.
Passa de llarg, però tapa a la teva gent les orelles
amb cera dolça que hauràs remollit,
a fi que no hi senti cap dels altres;
però si el cor a tu et diu d'escoltar-les,
fes que et lliguin de mans i de peus dins el ràpid navili,
dret a la paramola, i que fermin les corden ben altes,
perquè sentis a pler la veu de les dues Sirenes.
I si pregues als teus companys que et deslliguin, i ho manes,
ells una cosa han de fer, que és estrènyer-te encara amb més nusos.
/.../
"Jo vaig anar dient i aclarint als companys cada cosa,
mentre ràpidament atenyia la nau ben obrada
l'illa de les Sirenes, que un vent innocent l'empenyia,
súbitament llavors calà el vent i es va fer la bonança,
sense tan sols un alè; i condormí les onades un numen.
I, aixecant-se, els companys enrotllaren el drap del navili
i el deixaren al fons del buc i asseient-se als escàlems,
emblanquien l'aigua amb les pales d'avet ben polides.
Jo que llavors amb la punta del bronze tallo a miquetes
un gran rotllo de cera i la pasto amb les mans forçarrudes.
i aviat l'ablaneix, car el gran vigor la hi obliga,
i l'esplendor del Sol, el príncep fill de l'Altura.
I vaig de rengle tapant les orelles de tots els meus homes,
i ells dins la nau em lliguen mans i cames alhora,
dret a la paramola,i em fermen les cordes ben altes;
i, asseient-se colpeixen la mar blanquina amb les pales.
"Doncs, quan ja n'érem tan lluny com abasta la veu d'un que crida,
que passàvem rabents, no els escapa la nau marinera
que botava allí prop, i amb veu fresca entonen un càntic:
"Vine, tan celebrat Ulisses, honor de l'Alcaia!
Atura el teu vaixell i a la nostra veu dóna orella!
Mai ningú no ha doblat per aquí el negre navili,
que de les nostres boques la veu no escoltés, que és dolcesa;
però després se'n torna joiós i més ple de ciència.
Car nosaltres sabem tot quant a Troia la vasta
els argius i el troians han sofert per divina volença,
Com tot allò que passi damunt al terra nodrissa."
Deien amb una veu meravellosa, es delia
per escoltar el meu cor; i mano als companys que em deslliguin,
fent-los senyals amb les celles; mes ells, vinclant-se, remaven.
I tot seguit Perimedes i Eulóloc s'aixequen i vénen
a refermar-me els lligams i estrènyer-me encara amb més nusos.
Quan hem doblat el cap on érem, que no ens arribava
ja ni el so ni la veu de les sirenes i en càntic,
cuiten els meus honorables companys a treure's la cera
amb què els havia ensordits, i a mi em deslliguen els nusos.