Escriure una carta com si fóssis Ulisses o Penélope a qualsevol altre personatge que aparegui a l’Odissea. 

Per inspirar-vos podeu utilitzar les fitxes que heu llegit i la presentació de power. Heu d'afegir el context, explicar qui sou, a qui dirigiu la vostra carta i per què. Es valorarà molt positivament la creativitat. Us adjunto una rúbrica perquè veieu com avaluaré.

Us heu de gravar llegint unes línies d'un dels passatges més famosos de l'Odissea: El del cant de les Sirenes.

Odissea

(fragment d'Ulisses i les Sirenes)

Traducció de Carles Riba

I aleshores parlà missenyora Circe dient-me:

- "Mira com tot va tenint acabament

i escolta ara allò que et vaig a dir:

i un déu ja farà que ho recordis.

Arribaràs de primer a les Sirenes que encisen

tots els homes quisvulla que siguin que arribin a elles.

Qui per follia amaina i al so de la veu dóna orella

de les Sirenes, ja mai la muller ni els fills criatures

no el sortiran a rebre, tornant a casa joiosos;

no, les Sirenes l'encisen amb llur cançó prima i clara,

des del punt on s'estan; i entorn blanqueja una rima

d'ossos de gent que es corromp;

i la pell que els cobreix va enxiquint-se.

Passa de llarg, però tapa a la teva gent les orelles

amb cera dolça que hauràs remollit,

a fi que no hi senti cap dels altres;

però si el cor a tu et diu d'escoltar-les,

fes que et lliguin de mans i de peus dins el ràpid navili,

dret a la paramola, i que fermin les corden ben altes,

perquè sentis a pler la veu de les dues Sirenes.

I si pregues als teus companys que et deslliguin, i ho manes,

ells una cosa han de fer, que és estrènyer-te encara amb més nusos.

/.../

"Jo vaig anar dient i aclarint als companys cada cosa,

mentre ràpidament atenyia la nau ben obrada

l'illa de les Sirenes, que un vent innocent l'empenyia,

súbitament llavors calà el vent i es va fer la bonança,

sense tan sols un alè; i condormí les onades un numen.

I, aixecant-se, els companys enrotllaren el drap del navili

i el deixaren al fons del buc i asseient-se als escàlems,

emblanquien l'aigua amb les pales d'avet ben polides.

Jo que llavors amb la punta del bronze tallo a miquetes

un gran rotllo de cera i la pasto amb les mans forçarrudes.

i aviat l'ablaneix, car el gran vigor la hi obliga,

i l'esplendor del Sol, el príncep fill de l'Altura.

I vaig de rengle tapant les orelles de tots els meus homes,

i ells dins la nau em lliguen mans i cames alhora,

dret a la paramola,i em fermen les cordes ben altes;

i, asseient-se colpeixen la mar blanquina amb les pales.

"Doncs, quan ja n'érem tan lluny com abasta la veu d'un que crida,

que passàvem rabents, no els escapa la nau marinera

que botava allí prop, i amb veu fresca entonen un càntic:

"Vine, tan celebrat Ulisses, honor de l'Alcaia!

Atura el teu vaixell i a la nostra veu dóna orella!

Mai ningú no ha doblat per aquí el negre navili,

que de les nostres boques la veu no escoltés, que és dolcesa;

però després se'n torna joiós i més ple de ciència.

Car nosaltres sabem tot quant a Troia la vasta

els argius i el troians han sofert per divina volença,

Com tot allò que passi damunt al terra nodrissa."

Deien amb una veu meravellosa, es delia

per escoltar el meu cor; i mano als companys que em deslliguin,

fent-los senyals amb les celles; mes ells, vinclant-se, remaven.

I tot seguit Perimedes i Eulóloc s'aixequen i vénen

a refermar-me els lligams i estrènyer-me encara amb més nusos.

Quan hem doblat el cap on érem, que no ens arribava

ja ni el so ni la veu de les sirenes i en càntic,

cuiten els meus honorables companys a treure's la cera

amb què els havia ensordits, i a mi em deslliguen els nusos.