Embedded Files
Introducció
Introducció
Aprofitant la Setmana de la Ciència, descobrireu com molts noms astronòmics provenen del grec i com els antics grecs explicaven les constel·lacions a través dels catasterismes (transformació d’un ésser en estrella).
Objectius d'aprenentatge
Objectius d'aprenentatge
Comprendre l’origen grec i mitològic de molts noms astronòmics.
Relacionar llengua, ciència i mitologia.
Utilitzar fonts fiables per obtenir informació científica bàsica.
Desenvolupar competències de comunicació escrita i visual.
Des de fa milers d’anys els éssers humans han utilitzat les estrelles per guiar-se i orientar-se en l’espai.
Hi ha dues disciplines que cal diferenciar: l’astronomia i l’astrologia. L’astronomia (prové del mot grec αστρονομία ('astronomia'), combinació dels mots άστρον (astron), que significa 'estrella', i νόμος (nomos), 'llei') és una ciència, ja que empra el mètode científic i l’astrologia (del grec: αστρολογία = άστρον, astron, "astre, estel" + λόγος, logos, "mot") és considerada una pseudociència que estudia la manera en què els cossos celestes influeixen en les persones.
Agrupar les estrelles en constel·lacions (co-stella) s’ha fet des dels inicis de la civilització. L’únic satèl·lit que podem veure sense ajuda és la lluna.
Les cultures antigues s’imaginaven el firmament de moltes maneres: com una volta o campana de vidre, com un mantell on hi ha brodades constel·lacions o com un riu on naveguen barques que són les estrelles.
La importància dels estels fixos servia a pagesos i navegants per estructurar el calendari: Sirius, l’estrella més brillant del firmament, crida l’atenció perquè dóna inici a l’estiu, la sortida matinal de les Plèiades anuncia l’inici de la sega, etc.
Història de l'astrologia
Història de l'astrologia
L’astrologia neix a l’antiga Mesopotàmia. Posteriorment, científics i filòsofs grecs inicien les seves hipòtesis. Per a Tales la terra és com un disc sobre l’aigua. Per Anaximandre la volta celeste és una esfera i s’imagina la terra flotant en l’espai. Parmènides i Pitàgores fan servir el mot kosmos (“ordre”) per referir-se a l’univers. Primer van ser populars les teories geocèntriques (Plató, Aristòtil i Prolomeu), segles després es va imposar l'heliocentrisme (Copèrnic).
La mitologia grega donarà nom i explicació a les constel·lacions anònimes del firmament i altres elements celestes. Fixem-nos en el nom dels satèl·lits d'alguns planetes:
Satèl·lits de Mart: Deimos i Fobos, fills de Mart que condueixen el seu carro.
Satèl·lits de Júpiter: Europa, Ganimedes, Ió, Metis i Cal·listo. Nom dels seus amants.
Satèl·lits de Neptú: Tritó, Nereida i Galatea.
Satèl·lits de Plutó: Caront.
tesmn2511.pdfMapa celeste amb els estels de novembre 2025.
Com es va crear la Via Làctia segons els grecs?
Com es va crear la Via Làctia segons els grecs?
Activitats
Activitats
Del grec al cosmos
Del grec al cosmos
Desxifrarem l'alfabet grec amb paraules relacionades amb l'astronomia i el cel.
El misteri de les estrelles perdudes
El misteri de les estrelles perdudes
Què són els catasterismes?
Què són els catasterismes?
Entenem per catasterisme un relat de transformació d’un ésser mitològic en una figura astral.
Objectiu: Retornar al seu lloc les constel·lacions (co-stella) i restaurar la informació perduda per restablir l’equilibri del cosmos. Totes les constel·lacions esmentades són catasterismes.
Les constel·lacions desaparegudes són les següents:
Cal·listo i Arcas
Andròmeda
Orfeu (Lira)
Ariadna (corona borealis)
Cassiopea
Orió
Cigne
Berenice
Plèiades
Objectiu:
Relacionar mites grecs amb constel·lacions reals i la seva explicació astronòmica.
Descripció:
Cada alumne o parella tria un mite associat a una constel·lació (per exemple: Andròmeda, Orió, Lira, Corona Boreal, Cassiopea, Óssa Major...).
Hauran de:
Descriure breument el mite (personatges, acció, transformació).
Indicar la constel·lació que representa.
Buscar informació científica mínima:
Localització al cel (hemisferi nord/sud, millor època per veure-la).
Estrella principal o magnitud.
Curiositats (galàxies o cúmuls dins d’ella, si n’hi ha).
AMPLIACIÓ: Els signes de l'horòscop (Desplegueu la pestanya)
AMPLIACIÓ: Els signes de l'horòscop (Desplegueu la pestanya)
Objectiu:
Aplicar el que s’ha après als signes del zodíac.
Descripció:
Cada alumne investiga el mite grec relacionat amb el seu signe zodiacal (Àries, Taure, Lleó, Verge, etc.).
Haurà d’explicar:
Quin personatge o animal representa i el seu mite.
On es troba la constel·lació real.
Una dada astronòmica bàsica (nombre d’estrelles visibles, estrella principal, etc.).
♈ Àries (Κριός / Kriós – El moltó)
Constel·lació: Aries
Origen mític: Representa el moltó alat amb el velló d’or, que salvà Frix i Hel·le i fou sacrificat després. El seu velló s’esdevingué llegendari a la història de Jasó i els Argonautes.
Símbol: coratge, inici, força vital.
♉ Taure (Ταῦρος / Taûros – El brau)
Constel·lació: Taurus
Origen mític: Representa Zeus transformat en brau blanc per raptar Europa.
Símbol: fermesa, sensualitat, natura.
♊ Bessons (Δίδυμοι / Dídymoi – Els bessons)
Constel·lació: Gemini
Origen mític: Els germans Càstor i Pòl·lux (els Dióscurs), fills de Leda. Quan Càstor morí, Zeus permeté que compartissin la immortalitat al cel com a constel·lació.
Símbol: dualitat, comunicació, germanor.
♋ Cranc (Καρκῖνος / Karkînos – El cranc)
Constel·lació: Càncer
Origen mític: El cranc que envià Hera per atacar Hèracles durant la lluita amb l’hidra de Lerna. En recompensa per la seva valentia, fou col·locat al cel per la deessa.
Símbol: sensibilitat, protecció, família.
♌ Lleó (Λέων / Léōn – El lleó)
Constel·lació: Leo
Origen mític: El lleó de Nemea, invulnerable, que Hèracles va matar en el seu primer treball. Zeus el col·locà al firmament per recordar l’heroïcitat.
Símbol: força, noblesa, creativitat.
♍ Verge (Παρθένος / Parthénos – La donzella)
Constel·lació: Virgo
Origen mític: Associada a Astreia, deessa de la justícia, que abandonà la Terra quan els humans es van tornar corruptes.
Símbol: puresa, ordre, intel·ligència.
♎ Balança (Ζυγός / Zygós – La balança)
Constel·lació: Libra
Origen mític: Simbolitza la balança de Temis o Astreia, deessa de la justícia.
Símbol: equilibri, harmonia, justícia.
♏ Escorpí (Σκορπίος / Skorpíos – L’escorpí)
Constel·lació: Scorpius
Origen mític: El monstre enviat per Gaia o Àrtemis per matar Òrion, el caçador. Zeus el col·locà al cel enfront d’Orió.
Símbol: passió, transformació, misteri.
♐ Sagitari (Τοξότης / Toxótēs – L’arquer)
Constel·lació: Sagittarius
Origen mític: Associat amb el centaure Quiró, mestre savi dels herois. Després de morir, Zeus el situà al cel.
Símbol: saviesa, llibertat, expansió.
Enllaços d'interès
Enllaços d'interès
https://www.enciclopedia.cat/historia-natural-dels-paisos-catalans/el-cel-al-llarg-de-lany
https://astrosabadell.org/ca/observacio/aquest-mes-al-cel
https://www.skymaps.com/downloads.html
https://junior-report.cat/les-histories-que-expliquen-les-estrelles/
https://www.enciclopedia.cat/divulcat/La-mitologia-dels-estels
Page updated
Report abuse