Aprofitant la Setmana de la Ciència, descobrireu com molts noms astronòmics provenen del grec i com els antics grecs explicaven les constel·lacions a través dels catasterismes (transformació d’un ésser en estrella).
Comprendre l’origen grec i mitològic de molts noms astronòmics.
Relacionar llengua, ciència i mitologia.
Utilitzar fonts fiables per obtenir informació científica bàsica.
Desenvolupar competències de comunicació escrita i visual.
Des de fa milers d’anys els éssers humans han utilitzat les estrelles per guiar-se i orientar-se en l’espai.
Hi ha dues disciplines que cal diferenciar: l’astronomia i l’astrologia. L’astronomia (prové del mot grec αστρονομία ('astronomia'), combinació dels mots άστρον (astron), que significa 'estrella', i νόμος (nomos), 'llei') és una ciència, ja que empra el mètode científic i l’astrologia (del grec: αστρολογία = άστρον, astron, "astre, estel" + λόγος, logos, "mot") és considerada una pseudociència que estudia la manera en què els cossos celestes influeixen en les persones.
Agrupar les estrelles en constel·lacions (co-stella) s’ha fet des dels inicis de la civilització. L’únic satèl·lit que podem veure sense ajuda és la lluna.
Les cultures antigues s’imaginaven el firmament de moltes maneres: com una volta o campana de vidre, com un mantell on hi ha brodades constel·lacions o com un riu on naveguen barques que són les estrelles.
La importància dels estels fixos servia a pagesos i navegants per estructurar el calendari: Sirius, l’estrella més brillant del firmament, crida l’atenció perquè dóna inici a l’estiu, la sortida matinal de les Plèiades anuncia l’inici de la sega, etc.
L’astrologia neix a l’antiga Mesopotàmia. Posteriorment, científics i filòsofs grecs inicien les seves hipòtesis. Per a Tales la terra és com un disc sobre l’aigua. Per Anaximandre la volta celeste és una esfera i s’imagina la terra flotant en l’espai. Parmènides i Pitàgores fan servir el mot kosmos (“ordre”) per referir-se a l’univers. Primer van ser populars les teories geocèntriques (Plató, Aristòtil i Prolomeu), segles després es va imposar l'heliocentrisme (Copèrnic).
La mitologia grega donarà nom i explicació a les constel·lacions anònimes del firmament i altres elements celestes. Fixem-nos en el nom dels satèl·lits d'alguns planetes:
Satèl·lits de Mart: Deimos i Fobos, fills de Mart que condueixen el seu carro.
Satèl·lits de Júpiter: Europa, Ganimedes, Ió, Metis i Cal·listo. Nom dels seus amants.
Satèl·lits de Neptú: Tritó, Nereida i Galatea.
Satèl·lits de Plutó: Caront.
Mapa celeste amb els estels de novembre 2025.
Desxifrarem l'alfabet grec amb paraules relacionades amb l'astronomia i el cel.
Entenem per catasterisme un relat de transformació d’un ésser mitològic en una figura astral.
Objectiu: Retornar al seu lloc les constel·lacions (co-stella) i restaurar la informació perduda per restablir l’equilibri del cosmos. Totes les constel·lacions esmentades són catasterismes.
Les constel·lacions desaparegudes són les següents:
Cal·listo i Arcas
Andròmeda
Orfeu (Lira)
Ariadna (corona borealis)
Cassiopea
Orió
Cigne
Berenice
Plèiades
Objectiu:
Relacionar mites grecs amb constel·lacions reals i la seva explicació astronòmica.
Descripció:
Cada alumne o parella tria un mite associat a una constel·lació (per exemple: Andròmeda, Orió, Lira, Corona Boreal, Cassiopea, Óssa Major...).
Hauran de:
Descriure breument el mite (personatges, acció, transformació).
Indicar la constel·lació que representa.
Buscar informació científica mínima:
Localització al cel (hemisferi nord/sud, millor època per veure-la).
Estrella principal o magnitud.
Curiositats (galàxies o cúmuls dins d’ella, si n’hi ha).
Objectiu:
Aplicar el que s’ha après als signes del zodíac.
Descripció:
Cada alumne investiga el mite grec relacionat amb el seu signe zodiacal (Àries, Taure, Lleó, Verge, etc.).
Haurà d’explicar:
Quin personatge o animal representa i el seu mite.
On es troba la constel·lació real.
Una dada astronòmica bàsica (nombre d’estrelles visibles, estrella principal, etc.).
♈ Àries (Κριός / Kriós – El moltó)
Constel·lació: Aries
Origen mític: Representa el moltó alat amb el velló d’or, que salvà Frix i Hel·le i fou sacrificat després. El seu velló s’esdevingué llegendari a la història de Jasó i els Argonautes.
Símbol: coratge, inici, força vital.
♉ Taure (Ταῦρος / Taûros – El brau)
Constel·lació: Taurus
Origen mític: Representa Zeus transformat en brau blanc per raptar Europa.
Símbol: fermesa, sensualitat, natura.
♊ Bessons (Δίδυμοι / Dídymoi – Els bessons)
Constel·lació: Gemini
Origen mític: Els germans Càstor i Pòl·lux (els Dióscurs), fills de Leda. Quan Càstor morí, Zeus permeté que compartissin la immortalitat al cel com a constel·lació.
Símbol: dualitat, comunicació, germanor.
♋ Cranc (Καρκῖνος / Karkînos – El cranc)
Constel·lació: Càncer
Origen mític: El cranc que envià Hera per atacar Hèracles durant la lluita amb l’hidra de Lerna. En recompensa per la seva valentia, fou col·locat al cel per la deessa.
Símbol: sensibilitat, protecció, família.
♌ Lleó (Λέων / Léōn – El lleó)
Constel·lació: Leo
Origen mític: El lleó de Nemea, invulnerable, que Hèracles va matar en el seu primer treball. Zeus el col·locà al firmament per recordar l’heroïcitat.
Símbol: força, noblesa, creativitat.
♍ Verge (Παρθένος / Parthénos – La donzella)
Constel·lació: Virgo
Origen mític: Associada a Astreia, deessa de la justícia, que abandonà la Terra quan els humans es van tornar corruptes.
Símbol: puresa, ordre, intel·ligència.
♎ Balança (Ζυγός / Zygós – La balança)
Constel·lació: Libra
Origen mític: Simbolitza la balança de Temis o Astreia, deessa de la justícia.
Símbol: equilibri, harmonia, justícia.
♏ Escorpí (Σκορπίος / Skorpíos – L’escorpí)
Constel·lació: Scorpius
Origen mític: El monstre enviat per Gaia o Àrtemis per matar Òrion, el caçador. Zeus el col·locà al cel enfront d’Orió.
Símbol: passió, transformació, misteri.
♐ Sagitari (Τοξότης / Toxótēs – L’arquer)
Constel·lació: Sagittarius
Origen mític: Associat amb el centaure Quiró, mestre savi dels herois. Després de morir, Zeus el situà al cel.
Símbol: saviesa, llibertat, expansió.
https://www.enciclopedia.cat/historia-natural-dels-paisos-catalans/el-cel-al-llarg-de-lany
https://astrosabadell.org/ca/observacio/aquest-mes-al-cel
https://www.skymaps.com/downloads.html
https://junior-report.cat/les-histories-que-expliquen-les-estrelles/
https://www.enciclopedia.cat/divulcat/La-mitologia-dels-estels